Arxiu del blog

dimarts, 22 d’abril de 2008

La canonada i el preu d'una fotografia (o qui la té més llarga!)


Joan Saura, conseller d’Interior, va explicar ahir que una vegada la canonada que connectarà l’Ebre amb l’àrea de Barcelona hagi prestat el seu servei en la fase d’emergència per sequera, se’n desmuntarà un bon tram. Al voltant d’uns 500 metres. D’aquesta manera, segons el president d’ICV, es produirà “alguna visualització material perquè quedi clar” que no es transvasarà més aigua passada la situació d’urgència. Aquesta és una idea que va en la línia proposada també per ERC, que vol que el maig del 2009 es desmunti un tram de dos o tres quilòmetres de canalització.

Iniciativa necessita explicar a part dels seus votants que tot el que estan fent, potser fins i tot contra la seva consciència, és per la situació excepcional “d’emergència nacional”.Per això els cal la fotografia que aixequi acta que s’inutilitza la canonada. Una foto per donar fe.

No cal tanta moguda. Ni 500 metres, ni un quilòmetre, ni dos, ni tres. Perquè no passi aigua amunt i avall, n’hi ha prou tancant una aixeta. Es tanca la vàlvula de la clau de pas i ja està. O, si amb aquesta fotografia no n’hi ha prou per demostrar que l’aigua deixa de circular, a tot estirar es treu l’última peça d’una canonada i l’efecte és el mateix: no passa ni una gota. Ara bé, és d’una greu irresponsabilitat política (i gairebé ètica) fer una obra pública que costa 180 milions d’euros i, al cap de no res, desmuntar-la per por del què diran. Quan tinguem la canonada, mantinguem-la pel que pugui passar en el futur. Que no s’utilitzi si no cal, però és una bestiesa haver de treure metres de canonada per garantir que no es farà servir més.

La canonada és una obra que ha de quedar disponible, pel que pugui ser, en un sentit i en l’altre.Reversible. Si s’ha de desmuntar, que no ho paguem tots els catalans, sinó només aquells partits polítics que ho posen com a condició. Catalunya ha de fer les coses ben fetes, amb respecte pel medi ambient, però ha de garantir aigua per a tothom, electricitat a Girona, i que es pugui fer el Quart Cinturó o les infraestructures que el país reclama. La pèrdua de vots, malauradament per a alguns partits, no hi ha cap aixeta que la tanqui. La fuita es va produint, gota a gota, per les incoherències dins del govern.

Editorial AVUI Dimarts 22 d'abril del 2008