Arxiu del blog

dijous, 31 de juliol de 2008

En principi l'administrador d'aquest bloc fa vacances.


Veurem si coincideixen amb l'època estival, o van més enllà. Els últims esdeveniments mediàtics han precipitat aquesta decisió que ja estaba meditant. Em cal un periòde de reflexió, i ve molt a tomb fer-lo ara. Sabeu que m'agrada sortir a la palestra per a explicar debatre o discutir temàtiques municipals. Però prefereixo entrar en una fase més pausada i madurar més les coses a dir. L'haurem de fer molt grossa per a treure'm d'aquest suposat catatonisme. Penseu que darrera d'aquesta careta digital hi ha una persona real amb la que podeu dialogar-hi pel carrer. A l'iniciar aquestes ratlles no m'ho creia, però ara ja ho tinc fet. Estic escrivint i interactuant amb vosaltres des de l'estiu del 2006, poc més o menys. No us dic un adéu, més aviat es tracta d'un fins ara. Bones vacances a tothom!

ICV qualifica de “desafortunades” i “irresponsables” les declaracions de Lluís Sunyé en el seu bloc


Jordi Guillot assegura que aquesta no és l’opinió de la formació ecosocialista
El secretari general d’ICV, Jordi Guillot, s’ha desmarcat avui de les declaracions fetes pel que va ser el candidat de la formació ecosocialista, Lluís Sunyé, en les anteriors eleccions generals. Guillot ha qualificat l’entrada feta per Sunyé en el seu bloc de “desafortunada” i “irresponsable” ha assegurat que aquesta no és l’opinió de la formació política que presideix Joan Saura, “en tot cas serà una opinió personal de qui la signa”, ha matisat Guillot.
El secretari general d’ICV ha recordat que la seva formació política està per una millor finançament per Catalunya que acabi amb el dèficit històric per tal de poder donar uns bons serveis socials, una bona sanitat, una bon sistema d’educació, i millors infraestructures. “Però en cap cas – ha dit Guillot – això suposa que Catalunya deixi de ser solidària amb la resta de comunitats autònomes com Extremadura.

Font: ICV

dimarts, 29 de juliol de 2008

A l'espera del segon, o tercer..., miracle de Santa Rosalia.


Aquests dies he estat publicant uns escrits sobre la situació municipal a Torredembarra, en alguns casos he estat fent referència a dretes i esquerres. I també he intentat fer càbales aritmètiques per a intentar fer sumes creïbles. D'entrada he de demanar perdó per immiscuir-me en temàtiques on no em demanen. Alguna vegada després de llegir algún comentari d'anònims internautes, he tingut vergonya aliena. Estic convençut que no tenim nivell, ningú. Sembla com si aquest fós un tema menor, sense importància, tractat a voltes com si fós un partit de diumenge qualsevol i a crits. Tampoc espero respostes serioses, això només és un bloc personal de reflexions personals, com he dit molt sovint. Però una vegada més no me'n puc estar i torno sobre el mateix tema.
Quan parlem de dretes i esquerres ho fem lícitament, les opcions polítiques que es presenten a les eleccions manifesten implícitament o explicita aquesta característica de la seva naturalesa política. Però una vegada ja electes les opcions han de prendre decisions de govern, no escapa a ningú que aquí és on entra en acció un element nou que anomenarem l'element de síntesi. És quan ja no fem les coses en funció de l'opció política que ens ha menat a l'escó, és quan les fem en funció de govern municipal, que fem les coses per Torredembarra. Aquest element de síntesi és proporcionalment més necessàri quan més crisi o crispació hi ha en les coses del govern públic.
Jo mateix fa ja uns dies vaig formular una carta oberta al Daniel Masagué en aquest sentit, i també en el darrer plenari municipal es van sentir paraules en aquest mateix sentit, del Gerard Ciuró i del Lluís Suñé. I fins i tot del mateix Manuel Jiménez inesperadament. La única veu que encara no he escoltat, que digui que vulgui treballar per un govern de síntesi, és l'esperada del Daniel Masagué.
En l'últim Som-hi el mateix Manuel Jiménez va estendre-li la mà a Daniel Masagué per parlar d'aquesta síntesi, o com jo l'anomeno govern ample. Li oferia en Jiménez a en Masagué que s'acostés a l'ajuntament per parlar-ne. Però no sabem encara com han anat les coses. Dissabte passat em vaig acostar la la inauguració del nou local del PSC, per a agrair-li a en Jiménez personalment el que considero un canvi substancial d'actitud en obrir les portes a un diàleg més ample. La meva sorpresa va ser que Jiménez no hi era, estava de vacances. Ara em pregunto si potser en Masagué també ha anat a trobar-lo i s'ha trobat el cartell de "vacances".
Torno a sentir vergonya aliena. Em recorden les setmanes d'espera després de les eleccions del 2007, no és que aleshores hi vagi haver silencis, és que no hi havia converses. Recentment aquests dies passats els partits han obert noves tandes de converses, a nivell bilateral. No és això companys!
Per tal de fer un govern de síntesi, ample, o per Torredembarra, com volgueu ananomenar-lo, calen els més importants interlocutors de cada grup, i la presència de totes les opcions en joc. Esperem que tot sigui per fi de bé, però les formes ho són tot en política. No crec que sigui de rebut que se'n comenci a parlar d'aquests temes passat el 4 de setembre, crec que Santa Rosalia ni s'ho mereix, ni ho permetria.

diumenge, 27 de juliol de 2008

Hi ha una tercera via?


Un fantasma recorre Europa: és el fantasma de la tercera via. Amb les mateixes paraules amb què Marx inicià el 1848 el Manifest Comunista, podem avui iniciar un article sobre allò que s’anomena tercera via. Si bé el naixement d’aquest corrent de pensament i acció política té com a epicentre la Gran Bretanya d’en Tony Blair, no podem obviar la influència notable que té en la vida política de tot l’Antic Continent (en el centrisme radical de Schröder, en la nova sinistra italiana, en els sectors renovadors del socialisme francès, en la malmesa candidatura d’en Josep Borrell, en els maragallistes pel canvi...), i als Estats Units (en Giddens va ser assessor de la darrera campanya a la Presidència d’en Clinton). És cert que a tot arreu la tercera via ha estat reivindicada des de diverses opcions polítiques: a casa nostra, per exemple, per un Partit Popular en procés de "centrar" la seva imatge, per Convergència des de la Fundació Trias Fargas, i des dels sectors més moderns i oberts del socialisme. A més, la idea no és nova, durant tot el segle hi ha hagut diversos projectes de signe tercerista que s’han reivindicat com una via entre la dreta i l’esquerra des de diverses posicions doctrinals (per exemple: des del socialisme, les formulacions humanistes que parlaven de dotar-lo d’un rostre humà i antidogmàtic; des del liberalisme, el socialisme liberal de Carlo Rosselli, Piero Gobetti i el Partit de l’Acció a Itàlia; o des dels conservadors, les formulacions més socials de la democràcia cristiana).
Què és la tercera via?
En la tercera via, Anthony Giddens és el Pare i Tony Blair el seu Profeta. Giddens, figura cabdal de les ciències socials contemporànies i actual director de la London School of Economics, va assessorar la campanya a la Presidència de Clinton als EUA, i arran d’això va ser fitxat per Blair amb l’objectiu de configurar les bases ideològiques del New Labour. La tercera via té així l’origen en la reflexió de la socialdemocràcia per tal de modernitzar el seu missatge i fer-lo atractiu a sectors socials més amplis de l’electorat. El seu origen és a l’esquerra democràtica, però el plantejament, i d’aquí el seu nom, és el d’articular-se com un discurs superador de la socialdemocràcia clàssica i del liberalisme. Un pressupòsit que sovint és oblidat és que aquesta reflexió té el seu origen en el convenciment de la fi de l’historia i per tant en l’absència d’una alternativa possible al sistema capitalista. És la tercera via l’acta de defunció del socialisme? Per a Giddens, la socialdemocràcia clàssica respon a un model de món bipolar, i per tant, la caiguda de l’anomenat socialisme real li exigeix una reformulació o renovació dels seus plantejaments. I una característica molt rellevant de la tercera via és el pragmatisme amb què aborda les qüestions polítiques, i per això mateix molts crítics d’aquesta parlen que és més un eslògan publicitari i una campanya d’imatge que un cabal ideològic; en sentit més positiu algú ha parlat que és un pensament que allibera l’home de les ideologies, laïcizant les seves decisions polítiques. Veiem quins són els seus principals signes distintius.
Democratitzar la democràcia
El punt de partida de les reflexions sobre l’Estat democràtic que fa la tercera via és que la feblesa o crisi dels actuals sistemes democràtics no es troba, com abans, fora d’ells sinó en les pròpies mancances internes. Així parlen de l’Estat sense enemics, i proposen com a línia d’actuació l’aprofundiment radical de la democràcia participativa ("La crisi de la democràcia es deu al fet que no és suficientment democràtica", Giddens dixit) i la creació en els ciutadans d’una confiança activa legitimadora del poder polític mitjançant la descentralització del poder i l’aplicació del principi de subsidiarietat, la defensa activa i l’actuació positiva en el terreny dels drets i les llibertats individuals, els models de gestió desburocratitzats, flexibles, transparents i eficaços, i l’assoliment de formes de participació directa ("nous experiments democràtics") que complementin els sistemes representatius. En aquest esquema la societat civil pren el protagonisme en l’espai públic: la cooperació d’aquesta amb l’Estat, la incentivació de la seva activitat, la cogestió del poder i la participació del tercer sector son les claus de la nova legitimació del poder públic amb una ciutadania activa i responsable. Democratització que també s’estén en les relacions privades, es presta especial atenció a la democratització de la vida familiar (corresponsabilització de la parella, consens pares-fills, nous contractes parentals, ...)
Mixticitat econòmica i Welfare positiu
El model d’economia mixta que planteja la tercera via cal entendre’l clarament situat en una economia lliure de mercat; la seva aportació és la superació del debat públic-privat per una gestió desideologitzada de l’economia basada en garantir les regles de funcionament de la competència i la regulació democràtica dels mercats ("Competència fins on sigui possible, regulació fins on sigui necessària", Blair dixit). El seu model de societat civil responsable té el seu referent en la confiança en "un capitalisme socialment responsable" on els empresaris assumeixen les seves obligacions socials i mediambientals. Canvien les idees d’igualtat per les d’inclusió social, tot rebutjant les desigualtats que generaria una societat meritocràtica, però organitzant un benestar positiu des d’un Estat més incentivador que subsidiador.
La globalització cosmopolita
La globalització (igual que el mercat) passa de veure’s com un perill a veure’s com una realitat, per a aquests renovadors de la socialdemocràcia. Intueixen les possibilitats d’un món globalitzat que es configura en societats locals cosmopolites, heterogènies i multiculturals, que facilita l’accés a la informació i a noves oportunitats per a tothom, i cerquen paral·lelament a la globalització econòmica la necessitat de centralització política mitjançant institucions internacionals que configuren un avanç cap a un govern mundial. Parlen de democràcia localitzada, de justícia internacional i de globalització ecològica.
Algunes conclusions
El sorgiment d’una internacional del centre-esquerra, com diu en Tony Blair, que des d’un nou diàleg polític entre Europa i els EUA modernitzi l’espai d’idees socialdemòcrates sorgides de la segona postguerra mundial, és sense cap gènere de dubte una tasca urgent en la qual molts estem implicats des de fa uns anys. I no es pot dubtar que la tercera via ha aportat elements força interessants a aquesta tasca, però darrera el maquillatge i el màrqueting sembla que no hi ha res de nou. Quan la Comissió Europa XXI del PSC em va convidar a parlar de la tercera via acompanyat d’en Joan Fuster i d’en Isidre Molas, vaig afirmar que estàvem davant d’un nou redescobriment de la sopa d’all. I penso que és així, ens trobem en un intent d’oferir des de l’esquerra socialdemòcrata un programa polític atractiu per a la majoria social (per al centre sociològic) capaç de sumar al seu vot clàssic i fidel nous votants més moderats. Incorpora, això sí, als resistencialistes que defensen el benestar del virulent atac ultraliberal; un nou discurs radical i actiu, però el preu sembla massa elevat. La tercera via, com s’ha adonat l’esquerra més desperta d’arreu, la menys dogmàtica i més anti-autoritària, és el liberalisme polític, és l’esquerra llibertària o el socialisme liberal; i a casa nostra sembla més profitós recuperar el fil històric, trencat pel franquisme, dels pensadors federalistes, laics i progressistes que configuraven la nostra esquerra... i si alguna cosa ens manca, ja demanarem ajuda als italians. Podeu fer la prova del tres, agafeu les propostes del New Labour, del Partit Conservador i dels Liberals-demòcrates de Gran Bretanya: hi ha dos molt semblants, que no critiquen a Margaret Thatcher i que critiquen durament l’Estat de benestar, són els dos que amb un sistema electoral majoritari a cada elecció es reparteixen el pastís.

Santiago Castellà, professor de la Universitat Rovira i Virgili.

Font: Laic

dissabte, 26 de juliol de 2008

El creador de l'estelada ja te entrada a l'Enciclopèdia Catalana. Fem que el seu nom estigui a carrers i places de tot Catalunya.


La Comissió del Centenari de la Senyera Estelada té el goig d'anunciar-vos que ja hem assolit un més dels objectius fixats per aquesta commemoració.
Es tracta de l'admissió de l'entrada a la Gran Enciclopèdia Catalana de la figura de Vicenç Albert Ballester i Camps, polític i activista incansable en pro de la llibertat de Catalunya i dissenyador de l'estelada tal i com la coneixem avui en dia.
Vicenç A. Ballester ja ocupa el seu lloc en la història d'aquest país, però per tal que aquesta història no quedi ancorada en la que coneixen els erudits, la proposta de la Comissió és que els partits, coalicions i agrupacions d'electors de tots els municipis dels Països Catalans, popularitzin la figura d'aquest personatge, fent petició en els seus consistoris que es concedeixi a Ballester l’honor de figurar en el nom d'un carrer o plaça.

Font: Enciclopèdia Catalana

Què són les dretes?


Seguint amb aquesta aproximació al debat municipal de qui o perquè han d'apropar-se responsablement a l'exercici del poder, avui parlem de la dreta o de les dretes. De la mà de la Viquipèdia altre cop:
La dreta és una direcció, oposada a l'esquerra, que distingeixen les persones per la seva lateralitat. És una direcció relativa, ja que depèn del punt de vista del observador (una mateixa direcció serà dreta o esquerra en funció d'on se situï la referència).
La dreta política: Políticament, els partits o grups de pressió es poden dividir en dues branques: dreta i esquerra, tot i que les fronteres són difuses i que hi ha molts defensors de la tercera via o síntesi. Aquesta concepció és molt etnocèntrica, ja que es refereix a la situació europea i no es traslladable a altres zones del món.
S'associa la dreta als partis conservadors, defensors del neoliberalisme i democristians. Acostumen a defensar una moral tradicional de base judeocristiana i poc intervencionisme econòmic de l'Estat.
La dreta en psicologia: En psicologia, sovint s'associa l'hemisferi dret del cervell a les parts més creatives i intuitives de la persona. Allà estarien localitzades les àrees responsables de les emocions, del pensament integral i no racional. L'evidència científica afirma que les funcions cerebrals no estan tan lateralitzades, si bé és cert que hi ha un predomini de la part dreta en el pensament holístic i els sentiments.

Font: Viquipèdia

divendres, 25 de juliol de 2008

Què són les esquerres?


Responc a aquesta pregunta a partir d'alguns comentaris que consideren desfasada aquesta acepció. És pàcticament la definició que apareix a la Viquipèdia. No tanco el tema, més aviat l'obro al debat.
En política, esquerres o esquerra es refereix, sense precisió particular, al conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic. Aquesta accepció es deu al fet que, en l'Assemblea Constituent que es va formar a França després de la Revolució Francesa, els constituents més radicals, els jacobins, que propugnaven la transformació de la monarquia constitucional en una república, ocupaven el cantó esquerra de l'hemicicle legislatiu.
Dins de l'esquerra, existeix un ampli espectre polític que va des de l'esquerra moderada a l'extrema esquerra. El comunisme i l'anarquisme estan considerats com formes radicals d'esquerra política. L'esquerra també està associada amb els sindicats i les manifestacions, encara que aquests no siguin exclusius de l'esquerra. També es consideren d'esquerra moviments socials com el de l'alterglobalització, ecologisme, el feminisme, els okupes, el pacifisme o els punks.
Els conceptes d'esquerra i dreta, de totes maneres, són relatius al país i a la situació política del propi país i del món.
A Torredembarra ocupen aquest espai de l'espectre polític l'Alternativa Baix Gaià (ABG), el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Font: Viquipèdia

dijous, 24 de juliol de 2008

ERC de Torredembarra descarta donar suport a un govern en minoria



ERC de Torredembarra ha anunciat en un comunicat que descarta donar suport a un govern que estigui en minoria i que tampoc farà «aliances heterogènies de molt difícil coherència». Els dos regidors de la formació a l'Ajuntament, a més, es comprometen a mantenir-se sota la disciplina del partit, i tornen a fer una crida als dos partits majoritaris al municipi, PSC i CiU, perquè acostin posicions i acordin compartir el govern. ERC de Torredembarra va abandonar a mitjan juny l'executiu municipal, format exclusivament des de llavors pels quatre regidors del grup socialista.

Font: EL PUNT. Torredembarra. dijous, 24 de juliol de 2008

dimecres, 23 de juliol de 2008

Apostem per un govern ample per Torredembarra


Primer de tot, i una vegada més explicar que les opinions expresades en un bloc personal com aquest, són això: opinions personals. En el meu cas la meva participació en una organització política, l'ABG, ho és en el sentit d'aportar-hi idees conduents a la consecució dels seus fins. Els fins polítics de l'ABG estan publicats a bastament, i tothom sap que estem al servei de Torredembarra. A més no tenim cap pressió externa que ens marqui cap línia política, és a dir les decisions de l'Assemblea de l'ABG són sobiranes.
Feta aquesta entradeta, val a dir que és coneguda la meva inicial aposta personal per un govern de concentració municipal. La suma de totes les forces polítiques per a sortir d'un atzucac com el que roman Torredembarra. Però també és coneguda la meva afirmació de que ara no es donen les condicions per a proclamar-lo. Ho he explicat poc i avui ve a tomb d'ampliar-ho un xic més. No és possible per una condició d'ètica, no participarem en un govern on hi hagi trànsfugues, o regidors que retinguin l'acta en contra del seu partit o candidatura. La solució passa per la recuperació de l'acta per part del PSC. Tampoc és possible fer aquest govern degut a una segona condició més ideològica, en el nostra cas seria dificil entrar en un govern al costat del PP. No som enemics, som adversaris polítics com molt be s'afirma des del mateix PP, és a dir que que caldria fer un esforç per a superar (cosa difícil però no imposible) determinades contradiccions esquerres-dretes. En aquest cas caldria cercar referents tipus "compromesso storico", ja comentats anteriorment en aquest mateix bloc.
Vist que un govern de concentració no és possible ara per ara, és a dir mentre no es resolguin aquests temes pendents, caldrà veure com avançar amb el que tenim. El que potser hauria estat millor hagués estat la reedició del pacte del govern 2005-2007 el govern resultant hauria tingut una majoria absoluta de 10 sobre 17, però hi va haver oposició a la nostra continuació. El govern finalment constituït aleshores (despres de les eleccions de 2007) va ser de minoria, 8 sobre 17, entrant en crisi anunciada al cap d'un any. La situció actual després del goteig de cessaments, dimissions i abandonaments és de franca minoria, govern insostenible de 4 sobre 17.
Al meu criteri i per a reconduïr la crisi caldria abordar amb fermesa una des següents opcions: anar a un govern conservador liderat per CiU, amb l'ADT, el PP i el GIT de 8 sobre 17, aquest seria un govern en minoria que si rebés l'aportació del trànsfuga del PSC guanyaria en solidesa, 9 sobre 17, obtenit una majoria absoluta que li permetria assegurar les seves posicions. El govern conservador és una possiblitat numéricament possible, i democràticament lícita. En un govern conservador podríem assistir primer a una previsible destrucció de l'obra del govern ara finat, i una possible autodestrucció del pròpi govern conservador com ja va passar en el govern personalista i conservador de 2003-2005. Altrament també es podria tornar a un govern de progrés liderat pel PSC amb ERC, ABG i GIT, aquest govern també tindria majoria absoluta de 9 sobre 17, però caldria posar molt d'empeny per part del PSC, caldria recuperar el GIT, l'ABG i ERC. Si es vol fer aquest govern hauria de renunciar-se a fer vacances per part de l'equip negociador. El govern de progrés seria potser possible però caldria canviar molt el xip. I finalment per acabar hi ha una tercera opció.
Aquesta tercera via és la que cerca un acostament entre PSC i CiU. En el darrer plenari municipal hi van haver veus amb suficient autoritat que ho avalaven. Crec que superat el desgel inicial (si es produeixen finalment les converses), pot ser un govern que pot arribar a reportar més beneficis a Torredembarra dels que ens podem imaginar amb qualsevol dels altres governs. També es tractaria d'una reedició, a Torredembarra ja han governat junts PSC i CiU, només caldria refer aquell pont amb molt de tacte, i amb noves formes. La minoria obtinguda de 8 sobre 17, de ben segur podria ampliar-se fàcilment a una majoria absoluta de 13 sobre 17. No serem la gent de l'ABG qui limiti les possibilitats ingents d'aquest govern que anomenarem govern ample. A tall de conclusió, Torredembarra necessita governs amb majoria suficient, el govern ample seria el que aportaria millors vibracions, ep! al meu entendre. Recordeu que estic fent un exercici de reflexió personal, és només la meva opinió.

dimarts, 22 de juliol de 2008

CiU de la Torre negocia amb l'Agrupació abans de reunir-se amb el PSC



El grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Torredembarra ha ajornat de moment l'inici dels contactes amb el PSC després que l'alcalde, el socialista Manuel Jiménez, obrís la porta la setmana passada a aquestes negociacions per superar la crisi política local. Segons va explicar ahir el portaveu convergent, Daniel Masagué, la formació iniciarà aquesta setmana els contactes amb l'Agrupació Democràtica Torrenca, l'únic partit de l'oposició amb el qual encara no havien pogut reunir-se formalment, i s'esperarà els resultats d'aquestes converses abans de plantejar-se un hipotètic acostament als socialistes. «Primer hem de parlar amb totes les forces per saber què tenim, i mirar quina és l'opció més vàlida».
CiU, de moment, podria tenir el suport de PP i de GIT per formar un govern alternatiu, però li faltaria el suport de dos regidors més per configurar una majoria, un buit que podrien omplir els dos representants de l'Agrupació si s'arribés a un acord.
Des del passat mes de juny, els quatre regidors socialistes són els únics ocupants del govern torrenc després del cessament de la número cinc del PSC i la marxa de l'executiu de GIT i ERC.

Font: ELPUNT - dimarts, 22 de juliol de 2 - A.P.. Torredembarra008

dilluns, 21 de juliol de 2008

Jordi Guillot: “ICV aspira a liderar l’espai d’esquerres que el PSC abandona en el seu XI Congrés”


El secretari general d’ICV insta a Zapatero a passar dels compromisos als fets amb el desplegament estatutari i amb el nou model de finançament

El secretari general d’ICV, Jordi Guillot, ha afirmat avui que la formació ecosocialista “aspira a liderar l’espai d’esquerres que el PSC deixa en girar cap al centre amb el seu XI Congrés”. “Veiem amb preocupació la fugida al centre dels socialistes, ens sorprèn la dretanització de les polítiques retornant a opcions caduques com l’aposta per les nuclears, la moderació en temes de laïcitat o fins i tot l’enduriment de les propostes i el llenguatge vers la immigració”, ha afegit.

“Mentre el PSC va cap a la dreta, ICV aspirem a representar l’electorat d’esquerres i ecologista que els socialistes abandonen en aquest Congrés”, ha afirmat el secretari general ecosocialista alhora que ha volgut recordar que “les mesures i resolucions aprovades en el Congrés no afecten en res al Govern de la Generalitat que ja té el pacte de l’Entesa com a full de ruta”.

En referència al compromís del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, Guillot s’ha mostrat “cansat” de tantes promeses. “El que volem és que passi dels compromisos als fets amb el desplegament de l’Estatut i amb un bon sistema de finançament per Catalunya que respongui a les necessitats del país”, ha sentenciat.

Finalment, Guillot també ha lamentat que “ara per ara no es desplegui l’Estatut al ritme que desitjaríem i les propostes en matèria de finançament siguin del tot decebedores”.

Font: INICIATIVA

diumenge, 20 de juliol de 2008

Construint ponts polítics


+ Durant el ple hi va haver discussions sobre temes polèmics com ara la paralització de les obres de l'església, que han provocat un enfrontament amb el mossèn. Foto: A.P.

El PSC de Torredembarra demana per primer cop a CiU obrir negociacions per desencallar una crisi que s'allarga massa, i l'oposició deixa en evidència la debilitat del govern

Ni el PSC ni CiU se'n surten amb una solució a la crisi política de Torredembarra. Així ho va reconèixer dijous a la nit en finalitzar el darrer ple ordinari de l'estiu l'alcalde, el socialista Manuel Jiménez, qui per primer cop va instar públicament CiU a mirar d'unir forces. «Potser la solució és que seiem junts i mirem si hi ha possibilitats de reconduir la situació, arribem o no a un pacte», va afirmar. L'oferta a la segona força del consistori va arribar després d'un ple dur per un govern excessivament minoritari (tan sols quatre regidors del PSC en un ajuntament de disset regidors) en què les preguntes afilades van deixar en un molt darrer pla un ordre del dia del tot intranscendent.

El nou moviment de Jiménez, que reconeix que amb els suports que podria tenir més a l'abast (ABG i ERC) no en té prou per salvar el govern, va venir reivindicat tant pel portaveu republicà, Gerard Ciuró, com pel d'ABG, Lluís Suñé, que van cridar totes dues forces a un apropament. «L'alcalde té la màxima responsabilitat per aconseguir acostar posicions, però també demano un esforç de diàleg a CiU», va afirmar el regidor d'ERC. «Demanem que PSC i CiU es reuneixin i busquin un pacte, i nosaltres estaríem disposats després a donar-li suport», va assenyalar Suñé.

Quedarà per veure com rebran aquesta nova oferta les files convergents, que des de l'esclat de la crisi municipal han treballat per aconseguir un govern alternatiu, i que han descartat diverses vegades un pacte amb els socialistes. CiU va liderar durant el ple una tanda de precs i preguntes en què es va fer un repàs a tots els temes candents del nucli i que van fer evidents tots els punts febles de l'executiu. El partit, a més, va aconseguir una petita victòria en obtenir el suport de tota l'oposició excepte l'ABG en l'abstenció a la bonificació de l'impost d'obres per a l'ampliació de la deixalleria del Consell Comarcal del Tarragonès. La suma de suports per rellevar Jiménez, però, continua encallada sense arribar a una majoria.

TENSIÓ AMB ANTICS SOCIS
Malgrat que Jiménez va obrir dijous portes a nous ponts polítics, mentrestant altres ponts antics començaven a enderrocar-se tots sols. Això ho suggereix la tensió amb dos exsocis: el representant del GIT, Santiago Ardèvol, i la número dos d'ERC, Montse Gassull, que, malgrat l'aparença de normalitat, manté una estranya dinàmica amb el seu company de grup. Els principals cops, però, se'ls va endur la regidora no adscrita i ex-PSC Laura Pradeda, que segons l'alcalde dedica molt més temps «a pactar per posar fi al govern» que el que abans destinava a les seves responsabilitats dins de l'executiu.

Jiménez va parlar dijous de tenir com a mínim una idea de cap on aniran les coses a finals de mes. Però a la Torre hi ha hagut tants terminis i teories, que ja no se sap què passarà.

Font: EL PUNT de dissabte, 19 de juliol de 2008 (AZAHARA PALOMARES. Torredembarra)

dissabte, 19 de juliol de 2008

Resposta popular al cop feixista: El 19 de juliol inici de la Revolució


El 19 de juliol, a Barcelona, a la matinada, les tropes rebels faccioses acantonades a les casernes de les àrees suburbanes (Pedralbes, Sant Andreu, Lepant, avinguda Icària) s'aixequen i intenten accedir al centre de la ciutat, però són frenades pels militants obrers armats de la CNT i de la FAI als carrers i a les barricades. Després de violents combats a tota la ciutat, cap al migdia, els feixistes són assetjats a les casernes i llocs estratègics que havien ocupat. A la tarda comencen els assalts per part dels obrers i de les tropes fidels al règim republicà. Van caure molts militants anarquistes, entre ells el mexicà Obregon, secretari dels grups de la FAI, que va morir durant la presa de la central telefònica. La revolució va triomfar finalment i la unitat de les organitzacions obrers va ser una realitat entre l'entusiasme general.
EL proletariat de Barcelona impedí la capitulació de la república als feixistes. El 19 de juliol, gairebé amb les mans nues, assaltaren amb èxit les primeres casernes. A les 2 de la tarda del dia següent eren els amos de Barcelona.
No fou cap accident que l’honor d’iniciar la lluita armada contra el feixisme pertanyi al proletariat de Barcelona. Port marítim i centre industrial cabdal d’Espanya, que hi concentra, juntament amb les ciutats industrials de Catalunya que la rodegen, gairebé la meitat del proleratiat industrial d’Espanya, Barcelona sempre ha sigut l’avantguarda revolucionària. El reformisme parlamentari de l’UGT de tendència socialista mai no hi arrelà. Els partits socialistes i estalinistes unificats (el PSUC) tenien menys membres el 19 de juliol que el POUM. Els obrers s’organitzaven gairebé completament en la CNT, el patiment i persecució de la qual tant sota la monarquia com sota la repúblcia havia imbuït les masses amb una tradició militant anti-capitalista, per bé que la seva filosofia anarquista no li donava cap direcció sistemàtica. Però, abans que aquesta filosofia revelés la seva tràgica mancança, la CNT arriba a cims històrics en la seva lluita exitosa contra les forces del general Goded.

Per a més informació consulteu Felix Morow

divendres, 18 de juliol de 2008

Cal endreçar la cuina municipal


La realitat sempre supera la ficció, de la mateixa forma que a l'abril parlàvem d'extrema sequera, ara al juliol parlem d'una plaga de mildiu a la vinya catalana deguda a l'excés de pluges. La realitat és l'ingovernable Torredembarra per l'excés de personalisme de la política torrenca. No parem de sentir-ne veus de denúncia, però s'hi torna a caure indefectiblement. Ahir mateix en el plenari municipal se'n van evidenciar els exemples. Mentre les persones siguin més fortes que els partits no avançarem en la direcció correcta. La ficció avui és un municipi on tots els partits debateixin democràticament les idees i programes, que la sintesi majoritària encapçali un equip de govern. Que la oposició faci un seguiment i control. Que la ciutadania pugui participar de les decisions públiques.
Cal una renovació personal o de les persones. Un polític local ha de ser una persona humil, al servei de la ciutadania, mitjançant els instruments polítics actuals que anomenem partits. Els partits a nivell local segueixen essent vàlids. Deixen de ser-ho quan queden absorvits pels personalismes. Un partit que tingui algú que destaqui tant que acabi eclipsant el partit local, no és una persona adequada ja que aquesta acaba fagocitant l'organització. Els exemples els hem viscut a bastament amb gent que canvia de partit, o se'n va, o no, o es expulsat. Els ciutadans s'aplegen en partits per tenir una veu, no a l'inrevés.
Faria molt bé el líder local de CiU d'acceptar la invitació al diàleg del líder local del PSC. El líder de l'ABG ho va dir ben clar, cal que que primer es posin d'acord PSC i CiU. Una vegada arribem aquí, ERC hauría de dir cap on vol anar. Si es donen aquestes condicions fins i tot el GIT ho veurà clar.
Finalment i per a superar el famós tema de les exclusions caldria estendre la mà a tothom, l'acceptació d'un programa de govern o la declinació a participar-hi hauria de formar part del debat, normalment i democràtica.
Quan tinguem la cuina local endreçada, de ben segur podrem oferir el millor del nostre coneixement gastronòmic. Una cosa que ara mateix no ens ve a ningú de gust.

dijous, 17 de juliol de 2008

Des de l'esquerra, proposem un compromís històric, desbloquegem el municipi; superem les contradiccions i fem entre tots l'alternativa democràtica.


En política, esquerra es refereix, sense precisió particular, al conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic. Aquesta accepció es deu al fet que, en l'Assemblea Constituent que es va formar a França després de la Revolució Francesa, els constituents més radicals, els jacobins, que propugnaven la transformació de la monarquia constitucional en una república, ocupaven el cantó esquerra de l'hemicicle legislatiu.
Dins de l'esquerra, existeix un ampli espectre polític que va des de l'esquerra moderada a l'extrema esquerra. El comunisme i l'anarquisme estan considerats com formes radicals d'esquerra política. L'esquerra també està associada amb els sindicats i les manifestacions, encara que aquests no siguin exclusius de l'esquerra. També es consideren d'esquerra moviments socials com el de l'alterglobalització, ecologisme, el feminisme, els okupes, el pacifisme o els punks.
El compromís històric italià va ser ideat per Enrico Berlinguer, secretari del PCI, en 1973. Berlinguer exigia la unitat de tots els partits polítics nacionals en un govern d'emergència per a pal·liar la crisi social que travessava Itàlia en els anys 70. Va haver un primer intent en 1977, amb la mediació del comunista moderat Giorgio Amendola i Ugo La Malfa, polític centrista. Aquest intent va fracassar pel desacord democristià i socialdemòcrata. Aquesta situació va canviar a partir de 1978, gràcies al propi Berlinguer, a Bettino Craxi, líder socialdemòcrata, i a Aldo Moro, dirigent democristiano. En Març de 1978, neix un govern democristiano liderat per Giulio Andreotti. Aquest govern havia de ser donat suport pel PCI, encara que els comunistes no participarien en el govern. No obstant això, Berlinguer va decidir retirar aquest suport a l'incloure's en el govern anticomunistas declarats, com Antonio Bisaglia. La situació va tornar a canviar quan, el dia que havia de votar-se una moció de confiança, Aldo Moro va ser raptat (i posteriorment assassinat) per les Brigades Roges. El PCI decideix llavors abstenir-se en la votació, com resposta a l'atac fet per les brigades al pacte planejat entre comunistes i democristians. Així, el PCI seguiria mantenint el compromís històric encara que amb moltes reserves.
Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.
El municipi gaudeix d'autonomia, té personalitat jurídica i plena capacitat per a l'exercici de les funcions públiques que té encomanades, per representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per gestionar els serveis públics la titularitat dels quals assumeixen.
Està format pel terme municipal, àmbit territorial on l'Ajuntament exerceix les seves competències. Pels veïns o habitants, persones residents en el municipi segons consta en el padró municipal d'habitants. L'organització municipal, conjunt de persones i béns ordenats per a la consecució dels objectius que es proposen.
A l'antiga Roma, un municipium era una ciutat lliure que era governada amb les seves propies lleis, tot i que els seus ciutadans gaudien del drets de la ciutadania romana.
En l'actualitat, la majoria dels països recullen el municipi com a entitat local bàsica d'organització. Per exemple, a Catalunya, els municipis venen regulats per la Llei Reguladora de les Bases del Règim local (LRBRL, llei 7/1985, de 2 d'abril) i la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (LMRLC, decret legislatiu 2/2003, de 22 d'abril).

Font: Diversos articles de la Viquipèdia. (disculpeu per la manca de creativitat, però la retransmissió del Plenari Municipal d'avui per ràdio m'ha portat a pensar en aquests tres conceptes: l'esquerra enfront de la dreta, la solució italiana a aquest problema formulada per Berlinguer el famós "compromesso storico", i finament el concepte modern de municipi. Espero que tots els dirigents polítics locals també hi pensin, tant els propers com els llunyans, tant els que es creuen "amics" com els "enemics". Crec que tot el futur sencer de la nostra ciutat està per escriure, ho farem nosaltres o ho deixarem per als altres.)

diumenge, 13 de juliol de 2008

Carta oberta a Daniel Masagué


Aquest diumenge mentre veia els castells, a la nostra plaça de la Vila, pensaba sobre com resoldre el problema de responsabilitat que tenim a Torredembarra. En dic de responsabilitat perque és la única expressió de consens que ha sorgit unànim de les plomes polítiques locals.
Amic Masagué, les solucions als problemes només són decisions encertades. Quan una decisió no és adequada es tracta d'un problema, però quan una decisió és correcta parlem de solucions.
Si parlem amb franquesa, a Torredembarra els alcaldes fins ara han estat de CiU, del GIT i del PSC, no?. I en cada cas han rebut el suport, o no d'altres forces. En el cas de majories absolutes, no cal dir-ho el suport d'altres forces es busca per a representar un ampli consens. En el cas de minories la raó és més evident. En aquest casos el consens ve donat per un programa de govern decidit entre diferents amb l'objectiu de fer el millor per al poble.
Darrerament les legislatures no comencen ni acaben en els periòdes electorals, hi han hagut mocions de censura, cessaments, dimissions, abandonaments, etzetera.
Crec que hi pot haver una nova entesa entre els grups del PSC i de CiU. Dic nova perque el PSC ja ha governat en anteriors legislatures a les ordres de CiU, i amb el suport d'ERC. Crec que seria un bon exercici de responsabilitat, pel be del nostre poble intentar un acostament entre CiU i el PSC. Crec sincerament que des del GIT no ho veurien malament. Voldria pensar també que des d'ERC no hi hauria problemes per parlar-ne. I suposo que l'ABG podria també seure's en aquesta mesa.
El que proposo amic Masagué, és crear una mesa d'acostament, crear una mesa política per a trobar els mínims comuns denominadors entre partits que ja han governat Torredembarra, ajudats pels partits que també hi han participat.
Si realment no trobem aquest mínim denominador comú, sí que estarem perduts, però si d'aquesta mesa surt un principi de responsabilitat, la fe de la gent de Torredembarra en la classe política podria renovar-se.
Amic Masagué, no em responguis si no vols, medita les meves paraules a les portes de la Festa Major del Quadre de Santa Rosalía. Tenim temps per a parlar-ne i trobar els encaixos que calguin, però la responsabilitat autodemandada per tothom implora una decisió de consens, encara que sigui de mínims.
Sóm demòcrates i podem donar exemples de civisme. El poble ja ens jutjarà en les properes eleccions, no volguem jutjar-nos nosaltres en nom del poble. Estem cridats a cercar solucions alternatives a aquest atzucac. L'altre dia el Gerard d'ERC ho va intentar amb la seva idea. Avui ho intento jo. Espero que tothom que hi tingui alguna cosa a dir, ho digui.
Fem com els castellers, que al marge de les seves diferències, forces i formes són capaços de posar-se d'acord per a enlairar un castell, és el que s'espera d'ells un cop són convocats a plaça.

dimarts, 8 de juliol de 2008

Aquest divendres explorarem el planeta Mart


El Casal Popular "Númen Mestre" de Torredembarra, presenta a Jaume Roigé, del departament d'Astronomia del Centre de Lectura de Reus, com a ponent de la Xerrada col·loqui "L'Exploració del Planeta Mart" aquest divendres 11 de juliol, a les 8 del vespre i en la mateixa seu del Casal Popular "Númen Mestre" a l'Avinguda de Catalunya, 33 de Torredembarra.
En la xerrada audiovisual, veurem i parlarem sobre l'exploració del planeta Mart, des dels canals que creia veure l'astrònom Percival Lowell a principis del segle Vint, fins les fotografies d'alta ressolució que proporciona la nau "Mars Reconaissance Orbiter" en òrbita al planeta des del 2006. Actualment hi han tres naus actives en òrbita, dos robots recorrent la seva superfície i una sonda al pol nord.
Quan acabem l'acte, si és possible i hi ha quòrum, es farà una sortida d'observació astronòmica a La Pobla de Montornès.
L'acte és obert a tothom.

dilluns, 7 de juliol de 2008

Diumenge vinent, dia sense banyadors a les platges catalanes


Al marge del bon estat de les platges catalanes, el Club Català de Nudisme han convocat de cara a diumenge vinent el Dia Sense Banyador. Es tracta d'una iniciativa que pretén reivindicar el respecte social de la nuesa a les platges i que es durà a terme a diferents platges catalanes, entre les quals hi ha la platja dels Muntanyans de Torredembarra.

Font: ELPUNT

dissabte, 5 de juliol de 2008

Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i Entesa de Progrés Municipal (EPM) inicien el procés per unir-se com a federació

Mollet del Vallès (Vallès Oriental).-Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i Entesa de Progrés Municipal (EPM) han anunciat oficialment aquest dissabte al migdia, que inicien un 'procés de confluència' entre els dos partits, que ha de culminar amb la creació d'una federació que englobi les dues forces. Jordi Fàbrega, president d'Entesa pel Progrés Municipal (EPM) ha assenyalat que es fa 'un pas més' en aquesta relació, ja que en les tres darreres eleccions municipals, ICV i EPM han format coalició en algunes candidatures. Una comissió mixta perfilarà en el pròxims mesos els detalls d'aquest acord, que ha de rebre el vist-i-plau de les assemblees generals d'EPM i ICV, que celebraran a la tardor.

Font: ACN

divendres, 4 de juliol de 2008

Perdre pes prenent gelada la cervesa artesanal ESTRAPERLO de Torredembarra


Per les lleis de la Termodinàmica, tots sabem que una caloria és l'energia necessària per passar 1 g d'aigua, de 21,5º a 22,5º C.

No és necessari ser cap geni per calcular que si l'home pren una copa d'aigua gelada (200 mil·lilitres o 200 g), proximadamente a 0°, necessita 200 Calories per posar-la a 1°. Perquè hi hagi un equilibri tèrmic amb la temperatura corporal, seran necessàries unes 7.400 calories per a que aquests 200 grs. d'aigua, assoleixin els 37° de la temperatura corporal (200 g x 37ºC). I per mantenir aquesta temperatura, el cos usa l'única font d'energia disponible: LA GRASSOR CORPORAL. És a dir, que necessita cremar greixos per mantenir la temperatura estable. La Termodinàmica, no ens deixa mentir sobre aquesta deducció.

Així, si una persona beu una pinta de cervesa (aproximadament 500 cc) a la temperatura de 0°, perd aproximadament 17.500 Calories (500 g x 37ºC). Ara bé, no menysprearem les calories que té la pinta de cervesa, que són aproximadament 1000 calories per als 500 grs. Si es resten aquestes calories, tindrem que una persona perd proximadamente 16.500 Calories per la ingesta d'una pinta de cervesa gelada. Òbviament, com més gelada estigui la cervesa, major serà la pèrdua de calories.

Com ha d'estar clar per a tots, això és molt més efectiu que, per exemple, caminar amb bicicleta o córrer, amb el qual sol es cremarien unes 1.000 calories per hora.

Així doncs, aprimar-se és terriblement senzill. N'hi ha prou amb beure cervesa ben gelada, en grans quantitats, i deixem la termodinàmica fer la resta.

Aprofitant aquest coneixement, el dijous dia 10 de juliol quedeu convidats a...

La presentació de la cervesa artesanal de Torredembarra ESTRAPERLO.

Com alguns ja sabeu és una cervesa que fan el Roger Núñez i l'Oriol Pijuan.

Començarem a les 20'30 hores entre la Torre de la Vila i l'Esglèsia on hi haurà uns petits parlaments (us ho prometem 5, 10 minutes ja ja ja) i després musiqueta amb la Big Band Estudi de Música (TGN).

Doncs si podeu venir o sabeu d'algú que li pugui interesar... us hi esperem!!!!

www.cervesaestraperlo.com

Font de "La Dieta de l'Enginyer": L'espai d'en Xafeta