Arxiu del blog

divendres, 31 d’agost de 2007

La regidoria de Serveis de l'Ajuntament de Torredembarra Montse Gassull, agredeix el patrimoni local, desnaturalitzant la "Torre de la Vila".



La regidora Montse Gassull d'ERC a l'Ajuntament de Torredembarra, una vegada més i al marge del respecte degut al patrimoni, desnaturalitza la "Torre de la Vila", bastida el 1174 i declarada en el séu dia Bé d'Interés Nacional. L'agressió s'ha materialitzat en un descomunal carreu pintat a sobre de blanc, situat en un lloc preeminent del pati de l'esmentat monument. L'actuació erràtica de la regidora en aquest mateix monument va perpetrar-se l'any passat després del carismàtic acte d'ofrena floral de l'Onze de Setembre, retirant totes les donacions de partits i entitats just l'endemà mateix i talant el petit jardí existent. El carreu ubicat ara sobre una rajola reciclada, sembla estar encaminat a centrar l'acte de l'Onze de Setembre, possiblement per rebre una placa que es descobrirà aquell dia. Això si, el disseny i ubicació decidits al marge de la participació ciutadana com ja ens té acostumats aquesta senyora. Ja ho vàrem veure al final de la legislatura passada quan n'era la responsable de l'obra de pavimentació del carrer Antoni Roig. Reclamem la retirada immediata de l'esmentat carreu, i la retolació del monument original com a "Torre de la Vila", amb una digna descripció del monument per a general coneixement. Demanem també la retirada d'elements que distorsionen la contemplació de d'aquest excepcional monument, com senyalització de trànsit obsoleta, així com la presència contínua de vehicles estacionats, contravenint la norma que ho prohibeix.
Si finalment prosperés la futura ubicació d'una placa commemorativa a l'Onze de Setembre, proposem que sigui de forma discreta en un lateral del pati. Podria aprofitar-se la paret sota l'escut de Catalunya fet per l'artista local Carles Planas per fixar-s'hi la placa en commemoració de la Batalla de Torredembarra del 16 de juliol de 1713, que transcorregué durant la Guerra anomenada de Successió pels historiadors botiflers. Per nosaltres la Guerra d'Ocupació només té una data: l'Onze de Setembre amb la desfeta de les llibertats nacionals, i només seriem partidaris d'una discreta placa a la pared. El carreu felipista blanc al davant de la Torre de la Vila, es inadmisible doncs desnaturalitza l'espai, i confón l'observador del monument.

Feixisme lingüístic a una caserna de Mallorca

Una intèrpret i traductora de berber i àrab al castellà, Saïda Saddouki, féu pública ahir a la seu de l'Obra Cultural Balear la seva denúncia per haver rebut un «tractament vexatori» per part de dos agents de la Guàrdia Civil del quarter del carrer Manuel Azaña de Palma, pel fet de dirigir-s'hi en català. Segons Saddouki, «el simple fet de parlar en la llengua pròpia de les Illes Balears comportà la pèrdua d'una feina de traducció que tenia aparaulada amb el capità del quarter, el senyor Bartolomé.

Els fets ocorregueren dia 16 d'aquest mes, a les 9.30 del dematí. Saïda es presentà al quarter per entrevistar-se amb l’esmenta’t capità. «Bon dia, tenc cita amb el capità sr. Bartolomé, amb motiu de prestar servei de traduccions», digué a l’agent Sarro, que en aquells moments controlava l’accés a l'edifici. «A mi no me hables en catalán. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar. Tengo que saber a dónde vas y como no te entiendo -porque hablas raro-, no te puedo dejar pasar. Así que... tú decides!», fou la resposta de l'esmentat agent.

Saïda fou retinguda durant vint minuts a l'entrada del quarter i no aconseguí veure el capità. L'endemà, Saddouki hi tornà, aquest cop amb la intenció de parlar en castellà i així poder accedir a les tasques de traducció que tenia encomanades. «Buenos días, vengo al departamento de policia judicial con el capitán Sr. Bartolomé, por unas traduccions, hi és?», demanà a mitges, en castellà i en català, la traductora. La resposta de l’agent Sarro fou la mateixa que la del dia anterior. S'inicià una discussió en què l'agent negà a la professional el dret d’expressar-se en català. L'agent Sarro féu servir arguments que posaven en qüestió l’oficialitat del català a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i, amb pretensions de coneixements filològics, arribà a dir que «el català no era cap llengua».

Després d'un quart d’hora d’estires i arronses, un altre agent deixà entrar Saïda. La sorpresa més grossa, però, encara havia d'arribar.

Un cop Saïda estigué asseguda davant el capità Bartolomé, aquest li parlà així: «A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tú a defenderlo! (...) Lo que me faltaba: una mora catalanista! (...) Si quieres el catalán pues quedaté con él! (...) Sabes que aquí no hay nada que odiemos más como ese maldito idioma y posturas como la tuya!».

Tomeu Martí, el portaveu de l'OCB, va assegurar que aquest cas ja es troba en mans d'un advocat i que l'entitat ja ha sol·licitat una visita amb el delegat del Govern central, Ramon Socias, per aclarir els detalls d'aquest tema.

InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana

dijous, 30 d’agost de 2007

Més de 300 anys d'ocupació francesa i espanyola. Ja n'hi ha prou! Ara, Independència.

Més de 300 anys d'ocupació francesa i espanyola.
Ja n'hi ha prou! Ara, Independència. Debat. 19:00
h.-21:00 h. 8 de setembre de 2007. Girona

8 Setembre, 2007
19:00 a 21:00

Els ponents de diferents punts del país ens
exposaran des d'una òptica d'esquerra nacional,
quina és la situació actual del territori,
orígens d'aquesta i perspectives del procés
d'alliberament nacional i social dels Països
Catalans.

Josep Calaçans Serra. (Perpinyà) Independentista
català i activista cultural de la Catalunya Nord.

Miquel Lòpez Crespí. (Mallorca) Escriptor.
Militant antifranquista. Dirigent dels Comunistes
de les Illes (OEC).

Carles Castellanos. (Barcelona). Militant de
l'MDT. Professor de l'EUTI de la UAB. Impulsor
del Centre de documentació Pau Vila i membre del
FOCDA.

Toni Infante. (València). Militant de l'MDT. De
reconeguda trajectòria sindicalista al País
Valencià. Membre de la COS i impulsor de la CUP
de València.

Lloc:
Casa de Cultura de Girona
Plaça de l'Hospital, 6
Girona Gironès

Informació de contacte:
mdtgirona@hotmail.com
http://www.defensadelaterra.org

Organitza: MDT

D'un temps, d'un país

D'un temps que serà el nostre,
d'un país que mai no hem fet,
cante les esperances
i plore la poca fe.

No creguem en les pistoles:
per a la vida s'ha fet l'home
i no per a la mort s'ha fet.

No creguem en la misèria,
la misèria necessària, diuen,
de tanta gent.

D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.

Lluny som de records inútils
i de velles passions,
no anirem al darrera
d'antics tambors.

D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.

D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent.


(Raimon
1964)

divendres, 24 d’agost de 2007

Pere Capellà. Cançons republicanes, un tast, des de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent.

Deixau que deixi sentir
sa veu des poble pagès,
poble que no deia res
perquè no podia dir,
des poble que fins aquí
sens motiu i sens raó
ha regat amb sa suor
des front que tan alt pot dur
sa terra que és del comú
i se n'aprofita es senyor.

Deixau que puga cantar
un himne a sa llibertat,
un escarni an es passat
que tant les mos fe passar,
deixau que puga llançar
a sa cara des tirans
que avui ets esclaus d’abans
els deixen fer que s’escapin
perquè en sang bruta no empapin
es calls de ses nostres mans. [...]

N'Alfonso ha estat es darrer
d'aquests personatges raros,
un rei amb molts pocs reparos
com d’altre se'n conegué,
un imbècil, que va fer
de s'Estat una ruïna
i que avui encara camina
perquè es nou poble espanyol
venjar ets agravis no vol
derramant sang de gallina. [...]

Deu creure que és enyorat
perquè ha estat un rei model
com a dèspota i cruel
propi d'un degenerat,
ja que està ben demostrat
que es Borbons tots són així
i els hem haguts de sofrir
bastants d’anys a dins ca nostra,
però sabent que mos costa
¿com l'hem de deixar venir? [...]

Sa teva rialla trista,
distintiu des teus parents
que hem sofrida tant de temps
ja l’hem perduda de vista.
Llàstima que s'anarquista
primer que te fe amenaces
no aconsiguí que quedasses
cuit per sa seva assanya
i hauria salvada Espanya
de que tu la comandasses!

Fill d'un pare mig podrit
era podrit per herència
tronc d'un arbre en decadència
falt de sàvia o d'esperit.
Quan era un al.lot petit
era més sec que una parra
i cresqué com una paparra
sempre an es metge aferrat
i a les llargues ha acabat
per ser el rei de sa barra. [...]

Què, si ses mares ploraven
amb so més gran desconsol?
Què, si a s'estat espanyol
es pirates l'explotaven?,
si a ell no li faltaven
a dotzenes ses querides,
jovenetes i garrides,
el molestava molt poc
que lluitant en el Marroc
s'hi perdessen tantes vides. [...]

S'esperit republicà
per dins tots ets espais flota,
i per onsevulla se nota
que és republicà s'estat,
i que pes Borbons ha arribat
es moment de sa derrota.

Ets estudiants protesten
contra aquells governants vils
emperò es guàrdies civils
amb sos fusells los contesten
i aquells jovençans se presten
a oferir sa seva vida
i si algun mor en sa partida
mor content sols de pensar
que sa seva sang serà
a dins poc temps redimida.

Quanta sang! Quanta batalla!,
per causa d'aquell Borbón
que alguns li diuen “Felón”
i que jo sols li dic canalla.
De ràbia es meu pit estalla.[...]

Ara és hora de fer guerra
de lluitar, per evitar
que s'estat republicà
puga caure per sa terra,
si veim que es nou govern s'erra
tots es bons republicans
hem de fer esforços bastants
per poder corregir s'erro
que no vengués des desterro
es que teníem abans. [...]

Tot lo que volia dir
me sembla que ja està dit
i fins i tot crec haver ferit
tot quant volia ferir.
Segons es meu discurrir
aquesta és sa veritat
i si qualcú s'ha agraviat
perquè la dic massa clara
es firmant admet des d'ara
sa responsabilitat.

Republicans mallorquins
que ses cançons llegireu
per ventura trobareu
que es treball no és des més fins.
Des glosadors algaidins
ja més no es pot esperar
i per tots quants d’erros hi ha
lector en aquestes cançons
te suplica mil perdons
s'autor

Dia 24



Avui durant l'Assemblea de l'UCE s'ha materialitzat l'esperat homenatge institucional de l'UCE a Lluís Maria Xirinacs, remarcaré les tendres i literals paraules del Rector Joandomènec Ros: "-Per la seva fermesa en la lluita".
Avui també ha estat entre nosaltres la historiadora de la Maternitat d'Elna, Assumpta Montellà, i ens ha tornat a fer recordar moments terribles de la nostra història, l'Assumpta és única en fer posar la gent en la pell protagonista de la història.
I finalment en Miquel Ametller la Pilar Pons i Anna la sonadora, en han fet retornar alegrement a la realitat amb els seus glosats menorquins.

Dia 23


dia 22



Avui en Jaume Bosch m'ha pesentat en Joan Herrerra. Al Jaume ja el coneixia des d'abans de les eleccions municipals del 2003, i al Joan l'he conegut avui a la jornada sobre cooperació internacional.

dijous, 23 d’agost de 2007

Ahir ens vam acabar els caragols d'abans d'ahir.


Aquests dies m'ho estic passant molt bé, tant que m'oblido d'explicar-vos com va tot. Ahir ens vàrem acabar els caragols que vam fer per abans d'ahir que de fet van arribar de Balaguer vius, i van acabar com a cassola de troç, ja que van començar a arribar convidats i anàvem allargant el tema de la cassola. Les fotos de la cassola de troç les penjaré quan agafi la fotografa.

diumenge, 19 d’agost de 2007

Pere Capellà per Víctor Alexandre.


Aquest és el poema de Pere Capellà que Biel Majoral havia de cantar en la gala inaugural de la Fira de Frankfurt i que ha estat censurat per Joan Ollé, dissenyador de l'espectacle:

Jo sóc català

Enmig de la mar / s'aixeca ma terra / fins tocar el cel, / que es deixa en la Serra, / banderes de blau. / Jo sóc balear, / jo sóc de Mallorca, / català insular. / Tot el meu passat / que la història allunya, / el tenyeix de glòria / la Gran Catalunya. / En les rels profundes / de la meva gent, / un conqueridor / portà, proa al vent, / la nau que a Salou / deixà ses amarres, / seguint la bandera / de les quatre barres. / Jo sóc de la raça, / vella i gegantina, / que espantà dels mars / la gent sarraïna. / Jo sóc de la Pàtria / dels agermanats, / Joanot Colom, / vells antepassats, / defensors heroics / de tradicions, / que en sang ofegaren / Àustries i Borbons. / Herois de Mallorca, / herois catalans, / que en les hores greus / us dàreu les mans, / fent del nostre exemple / un sagrat costum, / jo us tinc en ma vida / de guia i de llum. / Jo sóc mallorquí, / i és la meva glòria / ésser català / per la meva història. / Estim Catalunya / perquè té un passat / de lluita incansable / per la llibertat; / perquè dins un regne / d'oprobi i de sang, / teixí la grandesa / del Corpus de Sang; / perquè en tots els segles / contra l'esclavatge / ...

(Pere Capellà no acabà aquest poema; deixà per a tu la tasca de fer-ho)

Pere Capellà (Algaida, 1907-Palma, 1954)

Ahir el Biel Majoral ens va aixecar els ànims nacionals.



El recital que ens ha ofert al tendal ha estat èpic. "...i si ha d'haver una altra guerra, que la guanyin els catalans!". A més i entre altres, Biel va enaltir la figura de'n Xirinacs. Ahir vàrem estar comptat quants serem a la cargolada de la setmana que vé. hem comptat un quant de cargols per cap. El Josep-Maria de Castelldans diu que els farà amb catxipanda, però encara no sabem quin dia serà. Ahir va fer una calor infernal, ja sabem que aquí baix va ploure. Com que ja llegiu el programa al Web, no cal que us avanci la programació. Avui al vespre tenim Obrint Pas.

dissabte, 18 d’agost de 2007

Per ara aquesta XXXIX Edició de l'UCE es manifesta de forma tranquila, estem de vacances!



A nivell acadèmic les classes es van fent amb placidesa no mancada d'interés, la tranquil·litat ens envaeix. A nivell de passadissos el debat està situat en la mena de resposta pot tenir o ha de tenir l'UCE davant la mort de'n Xirinacs. La posició oficial és que ja va ser receptor d'un Premi Canigó, i l'UCE ja l'ha enaltit. Potser caldria fer un pas en el sentit de donar el seu nom a un lloc, o cosa semblant. Us mantindré al dia. Ahir al vespre varem anar al concert de la Companyia Elèctrica Dharma, no entenem com ells semblen cada cop més joves i nosaltres prenem el camí invers. Jo recordo el primer concert d'ells que vaig veure, a Santa Cecília de Montserrat l'any 76 que debia denir uns divuit anys i ells em van semblar més grans que jo, trenta anys despres la mava opinió ha canviat. La seva música, una icona clàssica.

divendres, 17 d’agost de 2007

Segón dia lectiu de la Universitat Catalana d'Estiu: 18 d’agost del 2007, de 9 a 12 del migdia.

CIÈNCIES DE LA SALUT
La bioètica i la seva transcendència en l'atenció sanitària — Consentiment informat: exercici de l'autonomia. Fonament legal, consentiment implícit, situacions de discapacitat, presa de decisions en condicions de fragilitat (de 9 a 10) Els polítics davant de la bioètica (de 10 a 11) Ètica de la gestió. Racionament de les prestacions i criteris de priorització de les llistes d'espera (d'11 a 12).

CIÈNCIES SOCIALS
Economia — Articulació econòmica dels Països Catalans — L'estructuració econòmica dels Països Catalans: de Romà Perpinyà i Grau a les multinacionals de butxaca (de 10 a 11) L'enlairament de les empreses d'alta tecnologia israelianes a la dècada dels noranta (d'11 a 12).

Filosofia — Jocs d'identitat a l'actual vida europea (de 9 a 12).

Antropologia — La força de la identitat. Ensenyaments africans sobre el valor quotidià de la tradició — El misteri del poder responsable, Autoritat i legitimitat en les comunitats africanes (de 9 a 10) Sobre l'esperit del capitalisme al sud del Sàhara. Religiositat i subsistència (de 10 a 11) Internet a la selva. Educant en tradició i modernitat (d'11 a 12).

Història — Història i memòria de la Guerra de Successió — La Guerra de Successió a les Illes (de 9 a 10) Els conflictes socials previs a la Guerra de Successió (de 10 a 11) La Guerra de Successió al País Valencià (d'11 a 12).

HUMANITATS
Llengua — 1707-2007: “Quan el mal ve d'Almansa”. Aproximació a la història social i legal de la llengua catalana — Llengua, política i educació (de 9 a 12)

Teatre — Introducció als grans espectacles del teatre medieval (de 10 a 11).

Art — Revisions d'actualitat. Teoria i pràctica artística a Catalunya — Les relacions entre art i poder descrites per l'art contemporani a Catalunya (de 9 a 12)

FORMACIÓ CULTURAL
Curs introductori d’història de Catalunya (de 10 a 12) — Coneixement de la Catalunya Nord. Catalunya Nord a través d'un escriptor (de 10 a 11) Conferències: El catalanisme estudiantil a Catalunya Nord (d'11 a 12) — Iniciació als Països Catalans: “Assaig d'anàlisi política”. La Franja de Ponent (de 10 a 11) — Iniciació a la llengua. Curs de llengua catalana. Pràctiques d'expressió oral i d'expressió escrita (de 10 a 12) — Iniciació a la llengua. Llenguatge i gramàtica (de 9 a 11).

TALLERS
Tallers tècnics —Televisió (de 10 a 11).

SEMINARIS DE LES UNIVERSITATS
Universitat de les Illes Balears — Curs d'història, llengua i sociolingüística — La Corona de Mallorca (de 9 a 2/4 d'11).

JORNADES CIENTÍFIQUES I PROFESSIONALS
XX Diada Andorrana «Andorra i el seu capital social»(de 2/4 de 10 a 1).
«Turisme, identitat i economia» (de 9 a 12)
Trofeu de Petanca dels Països Catalans

Adjunto la feina feta fins ara des del Diari de Prada, que us donarà una visió de conjunt de l'event.



Bé després d'uns dies sense internet, ara ja torno a connectar-me. Us ofereixo d'entrada el planell de les instal·laciobs d'enguany a l'UCE.


Llegenda: 1. Accés principal / Punt d’informació 2. Secretariat d’alumnat / secretariat de professorat 3. Sala d’actes 4. Tendal 5. Lavabos 6. Pavelló A/ aules / bar 7. Pavelló B / esplai / guarderia 8. Infermeria / menjador 9. Aules 10. Aparcament Zona d’obres

dimecres, 15 d’agost de 2007

Primer dia lectiu de la Universitat Catalana d'Estiu: 17 d’agost del 2007, de 9 a 12 del migdia.

CIÈNCIES DE LA SALUT
La bioètica i la seva transcendència en l'atenció sanitària — Conceptes bàsics. Record històric. Fonaments filosòfics (de 9 a 10) Fonaments filosòfics. Drets humans i drets dels pacients (de 10 a 11) Confidencialitat i secret professional: preservació de la confidencialitat en el treball de l'equip assistencial (d'11 a 12).

CIÈNCIES SOCIALS
Economia — Articulació econòmica dels Països Catalans — L'estructuració econòmica dels Països Catalans: de Romà Perpinyà i Grau a les multinacionals de butxaca (de 10 a 12).

Filosofia — Jocs d'identitat a l'actual vida europea (de 9 a 12)

Antropologia — La força de la identitat. Ensenyaments africans sobre el valor quotidià de la tradició — El misteri del poder responsable, Autoritat i legitimitat en les comunitats africanes (de 9 a 10) Sobre l'esperit del capitalisme al sud del Sàhara. Religiositat i subsistència (de 10 a 11) Internet a la selva. Educant en tradició i modernitat (d'11 a 12).

Història — Història i memòria de la Guerra de Successió — Introducció: La Guerra de Successió en la historiografia catalana, espanyola i europea actual (de 9 a 10) El debat europeu sobre la successió de Carles II (de 10 a 11) La Guerra de Successió en la configuració del catalanisme (d'11 a 12).

HUMANITATS
Llengua — 1707-2007: “Quan el mal ve d'Almansa”. Aproximació a la història social i legal de la llengua catalana — Llengua, societat i legalitat. La persecució política del català: dels Decrets de Nova Planta al marc europeu actual (de 9 a 12)

Teatre — Introducció als grans espectacles del teatre medieval (de 10 a 11)

Art — Revisions d'actualitat. Teoria i pràctica artística a Catalunya — A l'entorn de Rossinyol: Rossinyol, Cases, Mir i Nonell (de 9 a 12)

FORMACIÓ CULTURAL
Curs introductori d’història de Catalunya (de 10 a 12) — Coneixement de la Catalunya Nord. Catalunya a través d'un escriptor (de 10 a 12) — Iniciació als Països Catalans: “Assaig d'anàlisi política”. L'Alguer (de 10 a 11)— Iniciació a la llengua. Curs de llengua catalana. Pràctiques d'expressió oral i d'expressió escrita (de 10 a 12) — Iniciació a la llengua. Llenguatge i gramàtica (de 9 a 11).

TALLERS
Tallers tècnics —Televisió (de 10 a 11).

SEMINARIS DE LES UNIVERSITATS
Universitat de les Illes Balears — Curs d'història, llengua i sociolingüística — La Corona de Mallorca (de 9 a 2/4 d'11).

dimarts, 14 d’agost de 2007

L'Entesa pel Progrés Municipal (EPM) s'afegeix a les mostres de condol de la mort d'en Lluís Maria Xirinacs


L'Entesa pel Progrés Municipal (EPM) s'afegeix a les mostres de condol de la mort d'en Lluís Maria Xirinacs, i demana al Govern de la Generalitat, aixi com, a la resta administracions catalanes, que es dediqui la propera Diada Nacional a la seva figura

Des de l'Entesa pel Progrés Municipal, organització política progressista, d'esquerres, ecologista i catalanista, que en les darreres eleccions municipals va obtenir 140 regidores i regidors i 14 alcaldies, ens volem afegir a les mostres de condol cap a la persona d'en Lluís Maria Xirinacs.

Entenem la figura de Xirinacs com la de un ciutadà que va viure per la llibertat del seu país, Xirinacs va ser protagonista del temps que li va tocar viure. Amb la seva actitud de rebel.lia contra els estats francès i, especialment, l'espanyol, es van poder vertebrar fronts independentistes en les darreres dècades, malgrat les comoditats de la societat, obtingudes a través de l'actual democràcia, supervisada pels hereus de Felip V.

Lluís Maria Xirinacs va ser admirat en la seva lluita antifranquista, molts dels que l'aplaudien, avui ocupen càrrecs de responsabilitat política dins del marc de l'actual sistema democràtic, l'actitud de Xirinacs d'avui molestava massa a aquells antics “lluitadors antifranquistes”, per que era evident que l'objectiu de Xirinacs no era enderrocar el règim franquista, el seu objectiu era assolir l'alliberament nacional dels Països Catalans.

Des de l'Entesa pel Progrés Municipal, demanem a les institucions catalanes, (Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat...), que es dediquin els actes de la Diada Nacional a la figura d'en Lluís Maria Xirinacs.

Barcelona, 14 d'agost de 2007

El 16 me'n vaig a Prada de Conflent, comença la XXXIX Universitat Catalana d'Estiu.


Podeu veure el contingut de la present edició a: http://www.uce.cat podeu contactar amb mi pels canals tradicionals, email o mòbil, però si us fa falta també podeu adreçar-vos als telèfons del Servei de Premsa a Prada:00 33 468 05 36 05 o bé 00 33 468 05 53 77. La meva tasca al si de l'UCE és garantir el funcionament tècnic de la redacció del Diari de Prada. Aquesta publicació surt diàriament, és una publicació senzilla, però ben estructurada, a partir del 17 us en mostraré un número cada dia, a mida que vagi veient la llum. A tall d'entremés us puc avançar la programació d'espectacles, quan parlen del lloc Plaça de la Vila s'entén que és a Prada de Conflent, no a Torredembarra, d'acord?: Randellaires, Cançons i músiques del Ripollès, Plaça de la Vila, dia 16, a les 9 de la nit, Companyia Elèctrica Dharma, Rock amb tenora, Plaça de la Vila, dia 17, a les 9 de la nit, Cobla Casanoves, Ballada de sardanes, Plaça de la Vila, dia 20, a les 9 de la nit, Franca Masu, Cançó, Plaça de la Vila, dia 21, a les 9 de la nit, Biel Majoral, Cançó, Liceu, dia 18, a les 8 del vespre, La Vella Dixieland, Ball, Plaça de la Vila, dia 22, a les 9 de la nit, Pep Sala, Pop, Plaça de la Vila, dia 18, a les 9 de la nit, Maria del Mar Bonet, Cançó, Església de Sant Pere, dia 23, a les 9 de la nit, Santi Miret, Música antiga amb còpies d’instruments històrics. Obres de Lluís del Milà i Francesc Guerau, Església de Catllà, dia 18, a les 9 del vespre, Obrint Pas, Rock, Plaça de la Vila, dia 19, a les 9 de la nit. Orquestra simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans sota la direcció de Salvador Brotons, Obres de Matilde Salvador, Jaume Pahissa, Joaquim Serra i Modest P. Musorgskij, Abadia de Sant Miquel de Cuixà, dia 24, a les 9 de la nit. Els dies estan desordenats però la informació correcta. A més d'actuacions per diversos pobles del Conflent dels grups Crescendo, Els Mariners del Canigó i Blues de Picolat.

dilluns, 13 d’agost de 2007

Llamp! de llamps!, ahir segons meteocat.com


En aquesta plana es poden consultar els llamps observats per la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) del SMC. Es presenten dues imatges, amb els llamps del dia d’avui i el d’ahir, actualitzant-se la primera cada hora. El símbol del llamp correspon a la seva polaritat, havent-hi llamps de càrrega negativa (-) i de càrrega positiva (+). El color dels símbols indica el tram horari al qual correspon el llamp. L’hora d’actualització i la dels trams de la llegenda estan expressats en Temps Universal (T.U.). Cal sumar una hora en horari d'hivern i dues en horari d'estiu per passar a l’hora oficial.

Segón avís, l'aigua com a factor d'inundació.



Imatges de Muntanyans II avui DILLUNS 13 d'agost de 2007.

La tromba d'aigua que ha caigut avui entre 9 i 10 de la nit ha de definir-se com a excepcional:





Els meus companys científics ja faran el seu més acurat anàlisi, però jo diria que un fenòmen com aquest no es produeix des de fa molt de temps, i per aquesta raó el qualifico d'excepcional. Amb això vull dir que molta gent aprofitarà per parlar d'infraestructures o d'obres municipals deficients. Probablement tinguin raó, però les comparatives s'haurien de fer amb l'anterior fenòmen excepcional. Cal situar sempre la valoració de les dades en el seu punt real. Quan parlem de Muntanyans II com a zona inundable és precisament pel que ha passat avui, veurem si la nocturnitat serà un impediment per a veure traducció fotogràfica de l'esdeveniment meteorològic. Pel que fa a la zona vianantitzada d'Antoni Roig les pluges d'avui són excepcionals i pot fer que llocs on mai havia entrat aigua avui ho hagi fet per primera vegada. Però tal com dic més amunt una precipitació de més de 58 litres en menys de mitja hora cal deixar-la com a excepcional. Per a valoracions d'obra municipal caldrà una pluja més "normal".

dissabte, 11 d’agost de 2007

L'artista local Oriol Pijuan va expandir les seves dots d'artísta a Bollywood.


L'octubre passat, la Mireia i l'Oriol viatjàven a l'Índia, i en passar per Bombay van aprofitar per fer d'extres en una pel.licula de Bollywood, us ho explicàvem en el nostre bloc, en la secció d'octubre de 2006, l'Oriol al ser jardiner ja és artísta i l'hem localitzat al minut 6,15 de la película "Shakalaka Boom Boom", i us en mostrem el fotograma que immortalitza a l'Oriol com a consumat extra de l'indústria cinematogràfica worldwide. La Mireia també hi surt però després de dos visionats de l'aburrida cinta encara no l'he localitzada.

divendres, 10 d’agost de 2007

L’Ajuntament implanta un sistema de gestió ambiental a l’edifici del Castell (proposat per l'ex-regidor de MA Lluis Suñé)


L'Ajuntament de Torredembarra ha implantat el sistema de gestió ambiental de l'edifici del Castell, seu consistorial, acollint-se als ajuts establerts per part de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de disposar d'una eina eficaç per a desenvolupar la seva activitat d'una manera respectuosa amb el medi ambient, tal com ha explicat l'alcalde, Manuel Jiménez.

L'abast d'aquest sistema són totes aquelles activitats que es desenvolupen a les instal·lacions del Castell com a centre de treball i els impactes mediambientals que produeixen. De fet, aquest sistema de gestió ambiental és una eina d'auto-avaluació mediambiental que permet desencadenar un procés de millora contínua en la feina diària.

L'alcalde ha comentat que el desenvolupament de tot aquest sistema neix de la política ambiental del propi Ajuntament que té com a principis bàsics: controlar i millorar els impactes ambientals de l'Ajuntament; prendre les mesures necessàries per a la reducció del consum de recursos naturals com l'aigua i l'energia i intentar minimitzar els residus generals, gestionant-los correctament; dur a terme formació i conscienciació de les persones que estiguin implicades en l'activitat de l'Ajuntament, incloent treballadors i proveïdors; recollir els suggeriments plantejats tant pels treballadors de l'Ajuntament com pels ciutadans del municipi, i difondre la política ambiental entre les parts interessades.

Les activitats i els processos que se sotmeten a control són els que fan referència a la gestió energètica, la de l'aigua, la de les aigües residuals i la dels residus.

Per a poder avaluar la situació actual i dur a terme el control i l'aplicació de mesures correctores, el sistema compta amb un responsable de medi ambient que coordina la implantació del sistema i també la participació de la resta del personal. També està previst que es desenvolupi un Pla d'Emergències Mediambientals per al Castell i que es duguin a terme auditories internes com a mesures de seguiment.

De moment, ja s'han dut a terme les tasques de comunicació i informació a treballadors, institucions i proveïdors, formació de treballadors i difusió de la normativa interna per a la gestió dels residus.

El mes vinent està previst que s'iniciï l'auditoria interna que analitzarà la situació inicial a partir de la qual s'establiran les mesures correctores pertinents. Més endavant, es produirà una auditoria externa per a certificar si la gestió mediambiental de l'Ajuntament pot obtenir el certificat de qualitat EMAS i la ISO 14001.

L’ACA subvenciona la Regidoria de Medi Ambient per optimitzar el consum d’aigua en instal·lacions municipals (inicia: l'ex-regidor de MA Lluis Suñé)

La Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra ha rebut una subvenció de 36.100 € de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per a la campanya "L'Ajuntament també estalvia aigua", el que representa un 50% de la inversió prevista. Aquesta campanya contempla la construcció d'un dipòsit d'aigües pluvials a la Zona Esportiva Municipal que servirà per a regar tot aquest espai i també el desenvolupament de les ecoauditories municipals una acció que es desenvoluparà en col·laboració amb la Regidoria d'Esports.

Cal recordar que l'Àrea d'Ecologia Urbana d'aquesta Regidoria, a través d'Ecologistes en Acció de Catalunya, va posar en marxa el mes de febrer ecoauditories d'aigua en 10 edificis municipals. L'objectiu és plantejar un conjunt de propostes de millora, tant pel que fa a la instal·lació de mecanismes estalviadors d'aigua com pels hàbits dels usuaris d'aquestes dependències.

També s'ha elaborat un catàleg de 120 punts de subministrament d'aigua a Torredembarra, alguns dels quals corresponen a zones verdes que s'ecoauditaran durant l'any 2008 per a optimitzar el seu ús, ja sigui regant d'una manera més eficient o proposant canvis en el tipus de vegetació.

Els 10 edificis i els punts analitzats representen el 97% del consum municipal. En concret, pel que fa a l'edifici del Castell, els resultats obtinguts i les millores que s'introduiran seran útils per complir alguns dels objectius necessaris per assolir la certificació de qualitat ISO 14001 que s'està tramitant.

Aquest és el primer any que l'ACA ha obert una línia de subvencions per a optimitzar el consum en accions que es desenvolupin entre el 2007 i el 2009.

dimarts, 7 d’agost de 2007

Una avaria en un tren Reus-Barcelona obliga a transbordar 140 passatgers


L'incident, que s'ha atribuït a una "avaria mecànica", no ha interromput la línia ni ha afectat altres trens de Rodalies.
Un tren de Renfe que cobria el trajecte Reus-Barcelona s'ha avariat avui a Sant Vicenç de Calders, cosa que ha obligat a transbordar els 140 passatgers del comboi a un altre tren habilitat per la companyia.
EFE-Sant Vicenç de Calders. Un tren de mitjana distància de Renfe que cobria el trajecte Reus-Barcelona s'ha avariat avui a Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès), cosa que ha obligat a transbordar els 140 passatgers del comboi a un altre tren habilitat per la companyia amb destinació a la capital catalana.
L'incident, que s'ha atribuït a una "avaria mecànica", no ha interromput la línia ni ha afectat altres trens de Rodalies o de mitjana o llarga distància de la xarxa ferroviària, que funciona amb normalitat, segons que han informat fonts de Renfe.
L'avaria, que s'ha registrat al tren que sortia a les 06:43 hores de Reus (Baix Camp), s'ha produït a primera hora d'aquest matí a Sant Vicenç de Calders, on els viatgers afectats han pogut agafar un altre tren habilitat per Renfe en direcció a Barcelona.

UN COMPANY MEU QUE FA AQUEST VIATGE HABITUALMENT COMENTA EN UN BLOC: "L'avaria, segurament no ha estat tal: desgraciadament ja ha passat altres vegades. La 'avaria' és simplement un descuit del conductor que es deixa posat el fré d'estacionament. Al arribar a Vilaseca el tren ja feia pudor de frens cremats i s'ha aturat uns 20 minuts. Al final no ha pogut anar més enllá de Sant Vicenç. Com diu la dita, l'home cau més de dues vegades en el mateix error. Per cert, el tren habilitat per la companyia era simplement el de la línia 2 que sortia llavors."

divendres, 3 d’agost de 2007

Quan les barbes del veí vegem pelar hem de posar les nostres a remullar...

EL PUNT -> L'alcaldessa de Cunit plega en fer-se efectiva una sentència que la inhabilita
O.M.. Tarragona
La batllessa de Cunit, la socialista Dolors Carreras, va anunciar ahir la seva dimissió. El Consell de Ministres li ha denegat l'indult que li hauria permès esquivar una sentència de l'Audiència de Tarragona que el 2004 la inhabilitava per a càrrec públic per un delicte de prevaricació comès entre els anys 1996 i 1997. Carreras, que va ser condemnada per haver-se negat a convocar un ple en què havia de fer-se efectiu un relleu en una regidoria que modificava de manera determinant la correlació de forces, va rebre ahir el suport del PSC al Camp de Tarragona i, abans de plegar, va anunciar el nom de la seva substituta, la també socialista Judith Alberich.