Arxiu del blog

diumenge, 31 de maig de 2009

Raül Romeva adverteix que votar la llista europea del PSC-PSOE és votar l’exministra Magdalena Álvarez

El candidat d’ICV-EUiA a les elecciones europees del 7 de juny, Raül Romeva, ha assegurat que la formació ecosocialista és “la garantia d’una mobilitat basada en el ferrocarril i el transport públic”


El candidat d’ICV-EUiA a les elecciones europees del 7 de juny, Raül Romeva, ha assegurat que la formació ecosocialista és “la garantia d’una mobilitat basada en el ferrocarril i el transport públic” i ha advertit que “o es creu en el ferrocarril o es porta Magdalena Álvarez a les llistes, les dues coses alhora no són possibles”. Romeva ha recordat que l’exministra Álvarez, número 3 de la llista europea del PSC-PSOE, va ser reprovada pel Parlament de Catalunya per la seva gestió “nefasta i caòtica” de Rodalies a Barcelona.


En un acte que ha tingut lloc a l’estació de Renfe de Molins de Rei, Romeva ha assegurat que “la dreta té un model de mobilitat antic, basat exclusivament en l’asfalt, en un model contaminant i ineficient”. Han acompanyat Romeva el secretari general d’ICV, Joan Herrera; Ricard Riol, president de la l’associació per la Promoció del Transport Públic (PTT), i Pau Noy, membre de la PTT. També ha assistit l’alcalde de Molins de Rei, Ivan Arcas.


“Nosaltres volem ser com els suecs, copiar-los bé”, ha dit Romeva en referència al fet que Suècia compta amb 1.225 quilòmetres de ferrocarril per cada milió d’habitants mentre Catalunya només disposa de 240 km de ferrocarril per milió d’habitants.


Per a Romeva, que ha subratllat que els fons de cohesió europeus que rep Espanya de la UE haurien d’anar destinats als trens regionals i de rodalies, ha demanat que el 2020 el 30% de les mercaderies transportades per terra ho ha de ser per tren.


El candidat ecosocialista s’ha compromès a treballar perquè s’aprovi el Llibre Blanc Europeu de la Mobilitat Urbana per articular totes les polítiques de suport a la mobilitat urbana sostenible per a les ciutats d’Europa. També ha demanat impulsar l’aplicació obligatòria de l’Eurovinyeta en tots els països de la UE com una taxa selectiva que millori la productivitat del sistema, com ha passat a Suïssa.


Votar PSOE és votar contra rodalies.


D’altra banda, Joan Herrera, que ha acompanyat Romeva en l’acte d’aquest matí, va recordar que la número 3 de la llista del PS0E a les europees és l’exministra Magdalena Álvarez “responsable i protagonista del col.lapse de rodalies a Barcelona”. Per a Herrera, en aquestes eleccions “l’esquerra compromesa amb el transport públic és ICV-EUiA” i ha demanat el vot per a la coalició ecosocialista perquè “som el vot a favor del tren de proximitat”.


Herrera ha criticat el Pla de Rodalies del Ministeri de Foment per a Barcelona que contrasta amb el que s’executarà a Madrid. Herrera ha lamentat que el Pla de Madrid 2008-15 prevegui 66 quilòmetres en quadriplicació de vies, una xifra que contrasta amb el 0 quilòmetres d’inversió a Barcelona. A Madrid es faran 115 quilòmetres de noves línies mentre a Barcelona només 25 quilòmetres.


Font: ICV

dissabte, 30 de maig de 2009

Saura defensa el dret a discrepar d'ICV al govern

En l'acte central de campanya d'ICV-EUiA celebrat a la carpa de l'Auditori, el president de la formació, Joan Saura, va defensar el dret dels ecosocialistes a la discrepància a l'hora de defensar els seus principis. El conseller d'Interior va remarcar que "no ens agrada discrepar" en al·lusió a la llei d'Educació o al pla d'ajut al sector de l'automoció, però va advertir que "si hem de dir que no a les propostes que vagin en contra dels nostres principis i valors, ho farem encara que això causi una certa inestabilitat al Govern". Saura va deixar clar que "no creiem que s'hagin de donar ajuts per comprar cotxes que contaminin o que costin 50.000 euros". El líder d'ICV sí que es va mostrar partidari de crear un pla d'ajut al sector de l'automòbil a la UE per evitar que "es destrueixin llocs de treball" i per "fer cotxes no contaminants". El màxim dirigent dels ecosocialistes va sentenciar que "no es pot sortir de la crisi sense ser respectuós amb el medi ambient".

L'eurocandidat Raül Romeva tampoc va passar per alt la polèmica per l'oposició d'ICV-EUiA al pla català per fomentar la venda de vehicles. El cap de llista va respondre als atacs que han rebut de determinats sectors econòmics replicant que és "mentida que els drets laborals estiguin contraposats als valors medioambientals". Romeva va afegir que "no hi ha millor manera de respondre a les necessitats de l'ocupació que responent també als reptes ambientals".

Retrets al PSC

Tant Saura com Romeva no van estalviar crítiques als socialistes catalans. El candidat va denunciar que la trobada de Zapatero amb Berlusconi abans de la final de Roma "demostra la falsedat de la campanya del PSC, perquè no s'han plantat ni es plantaran davant la dreta". I va posar com a exemple el suport dels socialistes a la directiva del retorn, que permet l'expulsió dels sensepapers i que no puguin tornar en cinc anys.

Saura es va preguntar irònicament per què no surt la cara de Sarkozy als cartells electorals del PSC i va lamentar que venguin la por a la dreta com a reclam quan s'han "vist arrossegats per les polítiques neoliberals tant a Catalunya com a Europa".

El coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, va instar la classe treballadora "a passar de la queixa al vot el dia 7 de juny".


Font: AVUI

divendres, 29 de maig de 2009

SOBRE L’ADHESIÓ DE CATALUNYA AL PLA 2000 E DEL GOVERN CENTRAL

ARGUMENTARI D’ICV SOBRE L’ADHESIÓ DE CATALUNYA AL PLA 2000 E DEL GOVERN CENTRAL:

EL PLA AUTOCAT’09

La formulació de la proposta del Pla Autocat està orientada al paquet de mesures del Govern català per fer front a la crisi econòmica i a l’acompliment dels objectius ambientals fixats per la Unió Europea (que inclouen reduir en un 20% l’any 2020 les emissions de gasos responsables de l’escalfament del planeta respecte al seu nivell del 1990)

ARGUMENTARI AMBIENTAL

Primer: NO S’HA D’AMPLIAR A VEHICLES AMB EMISSIONS >149 grCO2/Km PER TAL D’APROFITAR L’OPORTUNITAT DE SEGUIR ACOSTANT-NOS AL FUTUR ESTÀNDAR AMBIENTAL EUROPEU

1. La política del Govern català en matèria de desenvolupament sostenible i mitigació del canvi climàtic ja està traçada, no s’ha d’empitjorar, i no ha d’anar per darrera de l’establerta pel Govern central.

-El Pla de Mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 contempla entre les actuacions del programa per a la reducció d’emissions al transport i la mobilitat, subvencions per a la compra de vehicles eficients.

Són vehicles eficients els que incorporen noves tecnologies i nous combustibles que permeten millorar la seva eficiència energètica i diversifiquen les fonts energètiques.

-El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 revisat es proposa la implantació ràpida de vehicles més eficients i més respectuosos amb l’entorn pel que es proposa potenciar la compra per part del ciutadà de vehicles eficients de baix consum, de vehicles híbrids o elèctrics, que ja són una realitat en el mercat.

-L’impost de matriculació a Espanya ja va iniciar una política favorable a la compra de vehicles amb menys emissions deixant exempts els de menys 120 grCO2/Km, i al tipus més baix del 4,75% els vehicles entre 120 i 160.

-El Pla 2000 E, del Govern central, està acotat a turismes fins a 149gr CO2/Km ( i 160 en el cas de vehicles comercials lleugers)

  1. 2. A Catalunya, la política ambiental davant els reptes que comporta el canvi climàtic ha d’alinear-se amb els objectius europeus de sostenibilitat
  • El Reglament Europeu en matèria d’emissions dels turismes nous fixa l’objectiu de reducció progressiva d’emissions de CO2 pels turismes nous se situa en l’horitzó de 120 grCO2/km, en el benentès que s’assolirà de manera gradual entre els anys 2012 a 2015.

Segon: NO S’HA D’AMPLIAR EL PREU MÀXIM DEL VEHICLE DE 30.000 A 50.000, EN CONSIDERAR EL COMPONENT DE POLÍTICA SOCIAL I PROGRESSIVITAT EN ELS AJUTS PÚBLICS

En un context de crisi econòmica, de destrucció de llocs de treball, i d’augment de les demandes socials, els incentius directes a la compra d’un vehicle (en substitució d’un vehicle per desballestar més contaminant) han d’estar acotats a un preu màxim que sigui “socialment” raonable.

Augmentar de 30.000 a 50.000 euros el preu màxim del vehicle comporta incloure models que tot i ser ambientalment òptims (per emissions i eficiència en el consum), corresponen a patrons de consum d’estàndards de renda que no estarien a l’àmbit de la necessitat social d’ajuts públics.

(segons quadre de l’annex es tractaria d’excloure l’incentiu públic a la compra de vehicles com ara els Audi, BMW o Volvo)

Tercer: El caràcter conjuntural del Pla per a impulsar la demanda de consum com a motor temporal de recuperació econòmica

Un pla de caràcter estructural requeriria d’una reflexió més profunda i el seu encaix estratègic en el model econòmic concertat.

Quart: Estudiar la inclusió d’altres criteris per promoure la incentivació de la demanda

  • Incloure la substitució de vehicles de més de 8 anys ( ara es preveuen 10 anys)
  • Encaixar la conjunció del criteri de vehicle baix en emissions i del criteri de consum eficient

POSICIONAMENT D’ICV .

ICV davant la situació de crisi econòmica que pateix Catalunya i que afecta especialment al sector de l’automoció comparteix l’objectiu de donar suport al sector de l’automòbil a Catalunya, tal com va expressar en el Congrés Espanyol.

  • ICV aposta per un pla similar al plantejat pel president del Govern Espanyol, Rodríguez Zapatero, dotant d’ajudes a tots aquells models que emetin menys de 150g de CO2 per quilòmetre.
  • ICV dóna suport a estendre les ajudes a Catalunya a les motocicletes i a furgonetes, claus per sectors especialment afectats per la crisi com són els autònoms i mitjanes i petites empreses.
  • ICV no comparteix dotar d’ajudes a aquells vehicles que més contaminen (més de 150g de CO2)
  • Els tres cotxes de SEAT (Ibiza, Cordoba i Leon) que més unitats van vendre el 2008 (Un 81% del total: 310.000 respecte als 369.000 de vendes totals) tenen més models (33) que emeten menys de 150g/Km de CO2, per només 13 que emeten més emissions que les proposades per Zapatero.
  • El nou SEAT Ibiza té 17 models que emeten menys de 150g de CO2/Km per només 3 que emeten més de 150g/km. El SEAT Ibiza és el cotxe més venut de SEAT, representa el 50% de les vendes.
  • Mentre les vendes de SEAT van caure 39.000 unitats el 2008 respecte el 2007, el SEAT Ibiza va vendre 18.000 unitats més.
  • Tots els utilitaris de Nissan (Micra, Note, Tiida) tenen models que emeten menys de 150g de CO2 per Km.
  • El Govern català va aprovar el Pla de mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012 per al compliment del Protocol de Kyoto. Reduir les emissions de CO2 és un objectiu de tot el Govern. Alhora el mateix temps cal seguir complint amb el Pla de Millora de qualitat de l’aire de la regió metropolitana.

ANNEX 1

Base de dades de cotxes de l’IDAE

(Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía)

1. el nombre de cotxes a un paràmetre d’emissions inferior o igual amb 149 grCO2/km i amb classificació de consum A …..són 113 models

2. el nombre de cotxes a un paràmetre d’emissions inferior o igual amb 149 grCO2/km i amb classificació de consum B …..són 279 models

La línia òptima de subvenció seria la primera.

Quins models hi trobem amb un preu de venda al públic per sota de 50.000 euros? Diferenciem dos trams, I. fins a 30.000, i II. de més de 30.000 (hi ha un total de 492 versions de vehicles):

I. Models amb versions <>2/km i classificació A i preu inferior a 30.000 €

Citroen C4

Fiat Bravo

Ford Cmax

Ford Focus

Honda Civic

Hyundai i30

Peugeot 407

Peugeot 308

Renault Laguna III

Renault Mègane

Renault Clio III

Lancia Delta

Mazda 3

Opel Astra

Kia Cee’d

Kia Rio

Seat Ibiza

Seat Leon

Skoda Fabia

VolKswagen Polo

VolKswagen Golf

VolKswagen Pasasat

VolKswagen Jetta

Toyota Prius

Toyota Corolla

II. Models amb versions <>2/km i classificació A i preu entre 30.000 € i 50.000 €

Audi A3

Audi A4

Audi A5

Audi A6

BMW serie 1

BMW serie 3

BMW serie 5

Volvo S-40

La opció és escollir si el Govern de Catalunya ha de donar o no ajuts (encara que el pes relatiu sigui baix) per a la compra d’aquests models en l’actual conjuntura de crisi econòmica i ambiental.


Font: Bloc del Jordi Guillot

dijous, 28 de maig de 2009

El Barça torna a ser la vàlvula d'escapament.

Els èxits barcelonistes canalitzen la frustració pel bloqueig del desenvolupament de Catalunya.


Les característiques de la massiva explosió d'alegria als carrers de Catalunya que es va produir durant la nit d'aquest dimecres, després del triomf del Barça a la Champions, i les banderes, símbols i eslògans utilitzats indiquen que el club va ser de nou la vàlvula d'escapament de sentiments no estrictament esportius.

L'última enquesta realitzada pel Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat va reflectir un important increment dels partidaris de la independència entre els ciutadans de Catalunya en relació amb enquestes anteriors.

Aquestes dades coincideixen amb situacions de bloqueig de qüestions de gran importància, que depenen de negociacions amb les autoritats estatals, unes negociacions que es troben bloquejades i amb perspectives pessimistes.

En aquestes condicions, els èxits del FC Barcelona han reactivat el caràcter identitari del club, un caràcter que està perfectament definit en l'expressió -convertida en un clàssic barcelonista- que el Barça és més que un club.

Quan les vies cap al desenvolupament nacional de Catalunya es troben bloquejade, en plena crisi econòmica i amb una amenaça de desnaturalització de l'instrument legal més important per als catalans, l'Estatut, els èxits del Barça s'han convertit en el camí per donar sortida a la frustració.

Els carrers de nombroses ciutats de Catalunya -també hi va haver manifestacions de joia en altres punts de l'Estat- es van omplir de banderes catalanes amb el símbol independentista. És tota una advertència.


Font.

dimarts, 26 de maig de 2009

'Aquestes eleccions són les més importants que s'han fet mai'

Raül Romeva (Madrid, 1971) va treballar, abans de ser elegit eurodiputat per ICV el 2004, com analista sobre conflictes armats i reabilitació postbèl·lica a Intermón Oxfam i al Centre UNESCO de Catalunya. Al Parlament Europeu ha estat reconegut com el segon diputat més actiu de l'última legislatura. En aquesta entrevista amb CRÒNICA explica la importància dels comicis europeus actuals


Vostè ha estat reconegut com un dels eurodiputats més actius de la cambra. Això es deu només a que el seu grup és molt reduït?

No necessàriament. És evident que quan ets l’únic diputat del teu grup has d’estar a molts fronts, però hi ha tota una sèrie d’activitats que són individuals i no tenen res a veure amb el nombre de gent que tingui el grup. Ser el segon, el cinquè o el setè no és massa rellevant, perquè la diferència és de poques intervencions, el que sí que és rellevant és ser a la franja alta o a la franja baixa. Però haig de dir que hi ha molta gent, de tots els partits, que es pren la seva feina seriosament i participa activament, encara que també n'hi ha algun que respon al prototip d'anar a Brussel·les a retirar-se. Jo sóc dels que penso que el Parlament Europeu és cada cop més important i responc en conseqüència.

És el segon cop que és el candidat d'Iniciativa a les europees. Què significa per vostè?

És el segon i l'últim, perquè considero que amb legislatures de cinc anys ja és suficient. Aquest primer mandat ha estat molt de formació i aprenentatge, ja que no coneixia molt la institució. En aquest segon mandat aspiro a concretar línies de treball que, més o menys, ja hem començat a empastar en la primera legislatura. Espero i desitjo que sigui la legislatura de la concreció i la consolidació. També crec que és bo combinar l'experiència amb la il·lusió, perquè una de les coses que he pogut constatar és que moltes de les coses que he aconseguit ha estat perquè era nou, és a dir, perquè no sabia que eren difícils. Aquest punt d'inconsciència i de desacomplexament fa que hi posis totes les ganes i que al final les acabis aconseguint.

Però s'han pogut assolir alguns objectius o han quedat per aquesta nova legislatura?

No, no. Hem fet moltes coses. El rànquing demostra la feina que hem fet. Pocs cops veuràs un diputat que acaba d'entrar hi hagi aconseguit aprovar cinc informes com és el meu cas o que hagi presentat el nombre de resolucions que he presentat. Sempre voldries aconseguir més, però ara tenim una ofensiva conservadora important que frena moltes de les coses.

Què hi anirà a defensar a Europa?

Sobretot els drets. Drets socials, drets universals, de les dones, dels pobles, de les llengües, dret a la vida... Europa és el lloc on s'hi han de defensar els drets, perquè els drets funcionen en la mesura que s'hi involucren les institucions. Jo sempre he considerat que aquest és l'aspecte fonamental. Defensar el dret de les persones, però també dels animals, ja que nosaltres sempre tenim una visió massa antropocèntrica.

En aquest sentit, la directiva del retorn no el devia deixar gaire satisfet...

No, no! És que aquesta ha estat una de les grans decepcions d'aquests cinc anys, tant per la directiva en sí com per la opció que van escollir els socialistes. La directiva del retorn suposa un retrocés incomprensible en aquest model de la Europa dels drets, de les llibertats i del respecte a les persones. Ens trobem en una deriva - impulsada pels populars però en la qual la socialdemocràcia s'hi està adherint – en la qual es criminalitza la immigració, i això és una verdadera irresponsabilitat històrica, perquè els europeus són pobles d'immigrants. Una cosa és exigir la igualtat de responsabilitats, que es sotmetin a les nostres lleis, i que aprenguin les normes i la llengua, però de la mateixa manera s'han de garantir els seus drets. Drets fonamentals com el de l'habitatge, els laborals o el del vot. Obligacions, deures, i submissió a la llei, tots; però drets, també tots.

Diuen que el pitjor enemic de l'últim és el penúltim.

(Pensa) Jo crec que és així quan és un problema global, perquè amb la crisi actual hi ha una espècie de competència per aconseguir els ajuts públics. Hi ha una percepció errònia que els que arriben de fora tenen tots els ajust i els d'aquí no, i això és fals. La solució passa per garantir serveis públics que estiguin adequats a les persones que tenim actualment i a la situació actual. No es tracta que es barallin determinats grups segons el seu origen pels pocs recursos que hi ha, sinó que s'ha de garantir que els recursos destinats a polítiques socials s'incrementin. Com? Reforma fiscal. L'única manera d'ingressar és amb el sistema impositiu. Aquesta obsessió que tenen alguns, inclús els socialistes, de baixar impostos l'únic que està provocant és deixar l'Estat sense recursos per fer polítiques socials, i que hi hagin privatitzacions. Molts països ja estan canviant aquest model que tenien fins ara. La lluita contra la pobresa comença per aquí.

Acostar-se a Europa és allunyar-se d'Espanya?

Pot ser, pot ser... Hem de ser conscients que la Europa dels estats està tancada i superada, ja no entusiasma, és artificial i no mobilitza. La única Europa que pot funcionar és la que està construïda dins de les sensibilitats diferents que formen la pluralitat europea. El subjecte ja no han de ser els estats, sinó els pobles. I això ja és així ara, perquè a Catalunya tenim una descentralització que fa que gestionem una sèrie de coses importants des d'aquí, i aquestes coses s'haurien de parlar directament amb Europa, no pas a través de l'Estat espanyol. Això significa que ens allunyem d'Espanya? Doncs sí. Però ho hem de fer per ser eficients amb el sistema que ja hi ha.

Però en canvi, el tema de la oficialitat de la llengua a les institucions no el podem resoldre a Europa.

Correcte. Perquè tal com està establert el règim lingüístic europeu, la solució només passa per Madrid. No es tracta de canviar el model lingüístic europeu, només es tracta que Madrid reconegui que Espanya és un estat plurinacional i plurilingüístic, que reconegui la oficialitat de les quatre llengües. En el moment que passi això, s'ha acabat el problema i el debat. L'únic que té la potestat per fer-ho és el govern de l'Estat.

Em creia que l'única opció a Europa era la d'una llengua per estat.

Depèn de cada estat. Aquest argument és el que fan servir els socialistes, ja el conec. Cada estat pot decidir canviar el seu règim lingüístic, no passa absolutament res. Si el govern espanyol volgués podria fer d'avui per demà una nova interpretació del règim lingüístic espanyol, enviar-ho al marc europeu i dir que l'Estat espanyol té quatre llengües oficials. El que passa és que el govern espanyol no vol.

Però aquesta interpretació no es trobaria amb una majoria conservadora contrària igualment?

Aquí tindríem la segona batalla, ja que la decisió final l'hauria de prendre la mesa del Parlament, de majoria conservadora. Però fins que no resolguem la primera batalla no ens trobarem amb la segona. En aquest moment, quan nosaltres traiem aquest tema a Europa ens diuen: 'això ho tenen resolt al seu estat?'. I hem de dir que no, perquè al Congrés no podem usar la nostra llengua. Aleshores ens diuen que per què demanem una cosa allí que no fem ni al nostre estat. Per tant, insisteixo, el primer pas és resoldre el tema a Madrid. Després hi ha el problema de la majoria conservadora de la cambra. Però nosaltres seguirem treballant en el tema de la llengua a Europa, com hem fet fins ara, i de fet hem aconseguit algunes coses, tot i que en falten.

Com veu els altres candidats dels partits catalans?

A nivell personal em mereixen tot el respecte. Del senyor Junqueras i el senyor Tremosa valoro molt que hagin fet el pas que jo vaig fer fa cinc anys, que és passar de la carrera social o acadèmica a fer una aposta política, perquè crec que ens toca a tots contribuir a fer que això avanci en la direcció que nosaltres creiem. Els desitjo molta sort. Amb la senyora Badia, que ja ens coneixem, en algunes coses hem coincidit i amb altres no en aquests cinc anys al Parlament, i amb el senyor Vidal-Quadras, bé, malgrat el respecte personal que sempre s'ha de tenir, és evident que defensem projectes que estan a les antípodes l'un de l'altre.

Alguns candidats plantegen les eleccions en clau catalana. Què en pensa?

Jo crec que és un error. Però crec que mica en mica s'està desinflant, perquè això no són les eleccions a la Generalitat. Ara mateix no votem sobre la independència de Catalunya o la sobirania – malgrat que jo tinc la meva sensibilitat al respecte -, ara hem de decidir qui ens farà sortir de la crisi, amb quines polítiques i cap a on ens portarà. El terreny de joc és europeu, i és importantíssim.

I què es pot fer per motivar a un electorat que no acostuma a preocupar-se per aquests comicis?

D'entrada, deixar molt clar el titular: Són les eleccions més importants que s'han fet mai, en qualsevol àmbit. És el missatge central. I això és així perquè determinarà de quina manera sortim de la crisi, una cosa que ens està afectant a tots. La gent ho entén tot això. I la gent entén que les solucions i les polítiques per sortir-ne no són les mateixes que les d'aquells que ens hi han portat. De fet, son tot el contrari. Hem de deixar l'obsessió de la Europa del mercat, que existeix i és part del problema, i construir la Europa social, que no existeix. El set de juny estarem votant solucions a la crisi. I la gent ha de saber que aquesta crisi ha estat causada per una sèrie de polítiques impulsades per la dreta i que s'han de canviar. Aquest és el missatge important.

En aquest sentit, si tornés a guanyar la dreta, seria un cop molt dur.

Seria un desastre. Si els que ens han posat en aquesta situació econòmica, financera i ambiental es mantenen, anem cap al desastre. El problema que tenim ara son els lideratges. Europa no està en crisi, està en crisi el lideratge d'Europa. Si es mantenen els lideratges actuals, com per exemple el del senyor Barroso, anem cap al desastre.

Qui seria un bon president de la Comissió Europea, doncs?

El president de la Comissió hauria de sortir de la votació directa del Parlament Europeu. El problema que tenim ara és que el nomenen els estats, i això és un error gravíssim i inacceptable. Jo et podria dir molts noms, però tots serien de la correlació de forces de l'esquerra verda plural. Tenim gent amb molta sensibilitat que podrien donar la talla. Però no crec que sigui un problema de noms, sinó de sensibilitats.

Quant a energia, s'ha de tancar definitivament l'opció de les nuclears?

Sí! (convençut). Aquí hi ha un fals debat, que ja hauria d'estar tancat. Les nuclears mai han estat l'opció i l'única via és que es vagin tancant a mesura que se'ls acabi la vida. El que hem de fer és invertir en les energies renovables i retirar qualsevol confiança en les nuclears. Jo encara tinc present episodis com el de Txernòbil.

Per acabar, com es viu la realitat política de Brussel·les?

(Riu). Bé, és una realitat complexa. Té contres, com ara que estàs viatjant molt, que estàs lluny de Catalunya, això dificulta la conciliació i estar a prop de la gent d'aquí,... Però per altra banda, amb les noves tecnologies podem seguir l'actualitat catalana i política a l'instant, i podem opinar des d'allí. Jo crec que és important que la política catalana s'europeïtzi, perquè ha estat sempre molt tancada en sí mateixa – com l'espanyola – i jo crec que Catalunya pot aportar molt a Europa.


Entrevista a Raül Romeva, eurodiputat i candidat d'Iniciativa a les eleccions europees

divendres, 22 de maig de 2009

Davant de la present crisi de dretes, solucions d'esquerres:

Solucions d’esquerres per sortir d’una crisi de dretes. Per una Europa social, verda, feminista i dels pobles.


1. Substituir el Pacte d’Estabilitat i Creixement per un Green New Deal; és a dir un nou acord social i verd contra la crisi, per l’ocupació plena i estable, els drets socials, la modernització ecològica, l’eficiència energètica i les infraestructures sostenibles, compatible amb un espai monetari únic i obert.

2. Creació als països de la UE de 5 milions de llocs de treball en l’economia verda. Ocupació en infraestructures sostenibles i socials. Afavorir la inversió en sectors estratègics i amb fort impacte en la creació d’ocupació: xarxes de transport públic ferroviari, rehabilitació d’habitatges, equipaments educatius, sanitaris, culturals i socials. Protecció i millora dels espais protegits i de la biodiversitat.

3. Democratitzar el Banc Central Europeu i modificar els seus objectius, inclosos el desenvolupament sostenible i la plena ocupació. Elecció de la direcció i control per part del Parlament.

4. Creació d’una Comunitat Europea de les Energies Renovables (CEER) per donar suport a l’objectiu a llarg termini d’obtenir la totalitat de l’energia a partir de fonts renovables. L’objectiu d’assolir un estalvi d’energia del 20% el 2020 ha de ser vinculant. També el 2020 el 35% de l’energia ha de ser d’origen renovable.

5. Compromís europeu contra el canvi climàtic: assolir una reducció de les emissions del 40% l’any 2025 (respecte a l’any 1990) i del 90% el 2050. La Unió Europea fixa només un objectiu del 20% per a l’any 2020, i del 30 % si hi ha acord a nivell internacional.

6. Salaris dignes: estendre el Salari Mínim a tots els països de la Unió Europea. El salari mínim ha de ser, almenys, el 60% del salari mitjà net de cada país. Promoure un marc regulador que impedeixi les pràctiques de “dumping” salarial dins la Unió Europea. Salari Màxim lligat a l’economia real: limitar els salaris, les primes i altres ingressos i avantatges dels administradors i directius del sector financer, així com de totes les empreses que es vegin beneficiades per ajuts públics.

7. Harmonització fiscal i fiscalitat verda: Impulsar progressivament l’harmonització fiscal als països de la Unió Europea sobre la base de tres figures fiscals que gravin la renda personal, els beneficis de les societats i els patrimonis (tram comú europeu en l’impost sobre la renda, base imposable consolidada comuna de l’Impost de Societats [BICCIS], convergència en l’IVA i els impostos especials). Fiscalitat verda: taxes sobre l’energia i generalització de l’Eurovinyeta per gravar el transport de mercaderies per carretera.
8. Implantació de la Taxa Tobin per donar transparència i gravar els moviments especulatius de capitals.

9. Acabar amb els paradisos fiscals dins la Unió Europea i impedir, coordinadament amb la resta del món, els moviments de capitals cap a paradisos fiscals extracomunitaris. Prohibir el secret bancari a tota la Unió.

10. Lluitar contra la desigualtat salarial home–dona: revisió i actualització de la Directiva del Consell Europeu 75/117/CEE relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de retribució entre els treballadors i les treballadores.

11. Directiva per establir un permís de maternitat mínim de 24 setmanes, amb la percepció íntegra del sou.

12. Mobilitat sostenible: prioritzar les xarxes transeuropees de transport per ferrocarril i transport marítim, els dos sistemes de transport de mercaderies de llarga distància menys contaminants, i gravar els combustibles que utilitza l’aviació. El 2020 el 30% de les mercaderies transportades per terra ho hauran de ser per tren.

13. Tancament gradual de les centrals nuclears. Pla pont per a l’energia nuclear per tancar les centrals nuclears, tot assegurant el subministrament a partir de fonts netes. En el cas espanyol pròrroga de 5 anys després de l’amortització de les centrals i creació d’un fons amb els beneficis d’aquestes centrals que tindria el següent repartiment: 20% per a la seguretat de les centrals, 15% per al gestor de la central, 15% per al desenvolupament dels territoris on s’ubiquen les centrals i 50% per a l’impuls de les energies renovables.

14. Destinar part dels fons FEDER a cofinançar programes de rehabilitació d’habitatges, amb l’objectiu de reduir la despesa energètica a les llars, incorporar aïllaments i panells solars i substituir els sistemes de calefacció ineficients. Reducció del 30% del consum energètic en habitatges i edificis comercials el 2020.

15. Reforma de la Política Agrícola Comuna per garantir la viabilitat de l’explotació agrícola familiar i l’agroramaderia ecològica. Subsidis amb criteris econòmics, socials i ambientals i no per beneficiar els grans productors. Etiquetatge de la traçabilitat dels preus en el producte final, exposat en el punt de venda, a fi que el consumidor conegui els increments de preus en cada punt de la cadena de comercialització.

16. Fer de la Unió Europea un territori lliure de transgènics. Moratòria del cultiu d’aliments modificats genèticament (OGM) i de la importació d’aquests fruits.

17. Nova cultura de l’aigua. No al transvasament del riu Roine. Aprofundir en la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE), basada en l’estalvi i la reducció del consum, la reutilització i l’eficiència en la distribució i la recuperació d’aqüífers per incrementar la disponibilitat d’aigua.

18. Crear l’Espai Social Europeu: un sistema europeu de normes laborals i socials bàsiques en matèria salarial, de condicions de treball, drets sindicals, protecció social, salut i seguretat amb l’objectiu de millorar i equiparar a l’alça les condicions de vida i treball i evitar el dumping social.

19. Substituir la Directiva Bolkenstein per una Directiva marc que garanteixi que són d’interès general: l’educació, la cura de la infància, la salut, les pensions, la protecció contra l’atur, els serveis socials, el subministrament elèctric, els transports públics, l’abastiment d’aigua, els sanejaments, els serveis ambientals, el servei postal, l’esport i la cultura. Protegir els serveis socials de la legislació de mercat i de la competència de la UE.

20. Oposició frontal a qualsevol intent de revitalitzar la Directiva sobre el temps de treball (65 hores). Setmana laboral de 35 hores, com a instrument de creació i repartiment de l’ocupació existent.

21. Elaboració d'una directiva marc que estableixi un sistema de renda mínima garantida a la UE, en funció de la situació personal i familiar, per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social.

22. Derogar la Directiva de la Vergonya. Reconèixer a totes les persones immigrants els mateixos drets de què gaudeixen tots els altres habitants de la Unió Europea, inclòs el dret a votar i a ésser votat, condicionats a cinc anys de residència legal a la UE. I també mantenir el dret a vot dels europeus que són emigrants de la Unió.

23. Establiment de la inversió mínima del 6% del PIB en tots els sistemes educatius europeus i constitució d’un Fons de cohesió educativa que corregeixi els desequilibris i les desigualtats territorials.

24. Impulsar una Directiva marc que garanteixi el dret a la salut a través de la xarxa pública, amb l’objectiu d’evitar que la salut humana sigui considerada una mercaderia més, subjecta a les lleis dels mercat.

25. Lluitar contra totes les formes de discriminació per raó de sexe, origen o identitat de gènere que encara persisteixen. Contra el racisme, la xenofòbia i l’homofòbia.

26. Reconeixement de Catalunya com a nació sense estat. Participació en un Consell Europeu que esdevingui cambra territorial.

27. El català llengua oficial comunitària, per estendre en la pràctica l’ús del català a les institucions europees.

28. Democratitzar Europa: Volem un nou Tractat de la Unió, més democràtic i que estableixi el govern econòmic de la Unió Europea i els drets socials de ciutadania europea. Paritat a les institucions europees. Plena capacitat legislativa de la UE. El Parlament ha de poder proposar i escollir el/la president/a de la Comissió Europea i el president/a del Consell. Referèndums en la mateixa data a tots els països membres en temes de competència de la UE.

29. Control i transparència dels lobbies. Establir un codi de conducta. Creació d’un sistema de registre obligatori, gestionat per la Comissió. Publicació del llistat de beneficiaris de subvencions. Fer públiques les reunions de funcionaris i responsables polítics de la UE amb els lobbies.

30. Reduir el volum global de la despesa militar. Implementació de la posició comuna en el Codi de conducta d'exportació d'armes de la UE i fer complir el Tractat de No-Proliferació Nuclear. Creació de cossos civils de pau en l’àmbit europeu. Eliminació dels exèrcits estatals i supeditar-los a un d’europeu, més reduït i sota el control del Parlament Europeu.

Aquestes són les 30 propostes prioritàries d’ICV-EUiA, extretes de les més de 500 propostes del programa electoral de la Coalició.

dissabte, 16 de maig de 2009

Adéu Espanya?

El Rei i l'himne espanyol ofegats per monumentals xiulets a la final de la Copa del 2009 entre el Barça i l'Athletic de Bilbao, (el Barcelona va guanyar per 4-1). El canal espanyol TVE (nacionalista), censura el so i les imatges. Amic Lleixà, aquesta seria la traducció, però jo voldria que llegíssis l'opinió de Fonalleras, (ahir a El Periodico) que acaba així: "No deixa de sorprendre la nul·la sensibilitat periodística (per anomenar-la d'alguna manera) que va deixar traslluir TVE en el vergonyós espectacle que va oferir. No tant pel sorprenent driblatge de l'inici del partit, connectant amb Bilbao i Barcelona perquè els espectadors no s'assabentessin del que passava, sinó per la barroera utilització de les imatges (un autèntic frau) a la mitja part. Sonava l'himne d'Espanya i ni un sol soroll destorbava la cerimònia. Al contrari: es veien bascos amb la mà al pit, gairebé emocionats per l'arribada del Rei. Sonava immaculat l'himne d'Espanya, però no hi havia al camp ni una sola bandera espanyola, ni una, més enllà de les institucionals. Les rojigualdas estaven penjades en balcons de l'avinguda de Suècia, una espècie de reducte i provocació blavera.

No sóc ingenu i no vull passar de l'anècdota a la categoria. La gran majoria dels espectadors de la final se'n van anar a casa, satisfets o tristos, però sense la convicció d'haver assistit a la prèvia de la revolució que trencarà l'Estat espanyol. No va ser això, per descomptat, però, sent part de l'entorn festiu, també es va viure una demostració pacífica i ordenada de l'íntima relació que hi ha entre esport i política. I que no vingui després Fernández de la Vega i digui que fa pena veure com es barregen. Fa anys que es barregen, almenys des de 1925, i tan inútil és ignorar-ho com atrevit seria pensar que va més enllà d'una plàcida, futbolística, històrica i màgica nit de primavera, sota la lluna de València."

dimarts, 5 de maig de 2009

Fem prospectiva local i gaudirem d'un millor futur. Hom hauria de saber que un jou pot estirar més que un bou.

Se'n parla, i se'n parlarà. Ara se'n parla més que abans, però encara no se'n parla com caldria. Quan vaig treure el tema de parlar-ne, d'entrada ja hi van haver malentesos. Aquí no es tracta de crear un ordre nou, ni de fundar res. I menys encara no es tracta de parlar del que no cal. Ni tampoc de parlar els qui no ho havíen fet abans. No, les coses són més planeres, i molt més pràctiques. Cal que pensem i reflexionem sobre el futur de la nostra ciutat. Així de pla i ras. Com?, doncs com ja s'ha aplicat en altres casos i en altres llocs del món: cada persona segons les seves possibilitats, i cada persona segons les seves necessitats. El meu crit d'alerta anava i anirà en el sentit de fer-ho, de parlar-ne. No es tracta de fer un cafè, de fet jo sóc més partidari dels tés, però vaja... No cal fer artificials plataformes, o grups antinatura, no!. Cada qual ja es mou en el seu cercle. No es tracta de trencar cercles, ni de crear-ne de nous. del que es tracta és de fer una reflexió periscòpica per damunt dels arbres i tenir una idea del conjunt del bosc. Si fem aquesta reflexió l'obra a fer tindrà una perspectiva de projecte. És cert que tots els grups polítics quan és postulen a les municipals presenten un programa. Però llegits aquests en perspectiva, els de tots els grups i dels últims anys, semblen el que són: diàlegs de sords. No hi ha pautes de futur comú. No sembla que parlin del mateix lloc. Pobra Torredembarra!. Cal fer una reflexió, primer personal i a continuació entre els membres de cada grup. Cal veure que aquest petit municipi del litoral català, en pocs anys s'ha convertit en una ciutat que creix. Els futurs polítics d'aquesta ciutat han de tenir la suficient sensibilitat per adonar-se'n. Les ciutats poden créixer de moltes maneres. La reflexió sobre la que voldria que se'n parlés és justament aquesta. Sobre la consciència i coneixement de cap on vol créixer la ciutat de Torredembarra. I no parlo en cap moment de control ja que és pràcticament imparable controlar el creixement d'una ciutat. Parlo dels serveis que demandarà una ciutat de vint-i-cinc mil habitats en quatre dies, trenta-cinc mil habitants d'aquí a deu anys amb el ritme de creixement actual. O de la projecció que aquesta ciutat voldrà tenir. Cada partit, o candidatura n'ha de parlar. L'administració n'ha de parlar, a tots els nivells. No seria just per Torredembarra que li continuéssim fent el buit. Torredembarra no s'ho mereix. La meva reiterada crida va en aquest sentit i no en cap altre. Fem prospectiva local i gaudirem d'un millor futur. Si seguim per l'enrocament actual no hi haurà futur. Potser cal que no n'hi hagi de futur per alguns gestors que ha tingut fins avui aquest municipi. Hom hauria de saber que un jou pot estirar més que un bou. És hora de reflexionar. A continuació fer les propostes que hom considere més adients. I finalment quan sigui el moment acordar de portar-les a terme.

diumenge, 3 de maig de 2009

Avui parlo del meu amic i company Toni Teruel, d'Algemesí.

Conec a Toni Teruel, d'Algemesí des de fa uns deu anys aproximadament. El vaig conèixer com a alumne meu en un taller de noves tecnologíes que vaig impartir com a professor en la Universitat Catalana d'Estiu a Prada del Conflent. El Toni és una persona amb una sensibilitat molt propera, molt nostra. En els últims anys hem coincidit a Prada en diverses ocasions, hem tingut converses que han anat una mica més enllà de la intrascendència. El seu coneixement de la llengua ha estat una de les coses que més m'ha atret del seu "know how". Vam enredar-nos junts en el projecte d'Associació d'Amics i Amigues de la Universitat de Prada. Aquesta entitat pancatalana ja porta uns anys, pocs, intentant obrir-se un camí en el sí de l'UCE. En Toni ha estat elegit recentment President de l'AAUCP, en aquesta nova etapa l'estic acompanyant com a membre del Consell Directiu al costat d'altres persones de les quals ja en parlaré més endavant. Avui però he escollit en Toni Teruel, membre del Ball de les Llauradores d'Algemesí. Em va fer gràcia saber-ho ja que com sabeu sóc membre fundador del Ball de Serrallonga de Torredembarra. Con dèia, el vaig acompanyar recentment en la seva presentació davant del President del Consell Rector de la Universitat Catalana d'Estiu, el Doctor Jaume Sobrequés, on vaig poder copsar la dimensió humana i gran talla acadèmica del Toni Teruel. Tenim un llarg camí al devant com a associació, però no serà un camí dificil amb la guia del Toni Teruel. Acompanyo aquest post amb una imatge d'una altra presentació del Toni, en aquesta ocasió no hi vaig poder assistir. És amb el Doctor Salvador Giner, President de l'Institut d'Estudis Catalans, a l'ensems President de la Fundació de la Universitat Catalana d'Estiu.