Arxiu del blog

dijous, 16 de setembre de 2010

Petita faula de l'escorpí i la granota, atribuïda a l’escriptor grec Esop:

A la vora d’un gran riu, un escorpí caminava nerviosament, buscant la manera de passar a l’altra riba. De sobte, arriba una granota.

—Voldries carregar-me a l’esquena per fer-me passar el riu? –pregunta l’escorpí.

—Que et dugui a la meva esquena! –va contestar la granota–. Ni pensar-ho!. Et conec!. Si et duc a la meva esquena em picaràs i em mataràs!.

—No ho faria –replica l’escorpí–, que no veus que si et pico t'enfonsaràs en l'aigua i que jo, com que no sé nedar, també m'ofegaré?. A més, et pagaré bé!.

Els dos animals van seguir discutint durant una estona, i l'escorpí es va mostrar tant persuasiu que la granota finalment va acceptar passar el riu amb l'escorpí. El va carregar sobre la seva lliscosa esquena, ell s'hi va agafar, i van començar la travessía.

Arribats enmig del corrent del riu, l’escorpí va picar a la granota.

Aquesta va sentir que el verí mortal s'estenia pel seu cos i, mentre s'ofegava, i amb ella l'escorpí, li va cridar:

—Veus!. T'ho havia dit!. Però per què ho has fet?.

—No puc evitar-ho –va contestar l'escorpí abans de desaparèixer en les glauques aigües– és la meva naturalesa, –i s’enfonsaren tots dos.

NOTA: Encara que pugui semblar-ho aquesta faula no es refereix a l'alcalde Masagué com a escorpí, ni al regidor Suñé com a granota. Tampoc té a veure amb la primera vegada que Masagué li va demanar suport a Suñé per a aprovar un préstec de quatre milions d'euros. Ni en l'error comés per Suñé en un plenari, que Masagué no li va deixar esmenar. De fet aquesta faula és atribuïda a Esop que va viure a Grècia al s. VII a. de C. Tothom sap que després d'aquest primer tracte la granota i l'escorpí no en van fer cap més, ja que tots dos s'ofegaren al riu.

diumenge, 12 de setembre de 2010

"L'independentisme majoritari ara no és polític, és emocional"

El vice-president del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, repassa l'efervescent realitat política actual i defensa la seva trajectòria en aquesta entrevista a Nació Digital.

Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils,1952) és vicepresident del Govern, però no estarà al pròxim Parlament. Potser per això es planteja la política en un horitzó de deu anys, saltant-se el 28 de novembre que obsessiona els partits catalans. 

Les noves formacions independentistes tenen una particularitat. Insisteixen en la independència però, tant o més, en la regeneració democràtica dels partits. De fet, fins i tot es barallen per això. Per què, aquesta necessitat?

”Pel mateix que cada vegada hi ha més gent per la independència”.

Va vinculat, doncs?

”Sí. En tots els països de tradició democràtica hi ha una crisi del sistema. Però, en el cas català, la crisi és doble perquè també està en qüestió el sistema nacional de partits. Perquè el que tenim és herència de la tradició de lluita antifranquista, per una banda, i, de l’altra ,de la creació de l’estat de les autonomies. La realitat catalana va molt més per endavant que el sistema de partits, que no obeeix, no respon a les necessitats actuals del poble català. L’antifranquisme queda molt lluny i l’estat de les autonomies és considerat insatisfactori per la majoria del poble català. Per tant, tenim  instruments vells per a una realitat nova. Passa el mateix amb la idea d’independència que, fa uns quants anys, era considerada romàntica o extraterrestre i avui s’ha situat al centre del debat polític. Avui el que és marginal és la continuïtat immutable de l’autonomisme. El debat és entre federalisme i independentisme”.

Doncs tot indica que el federalisme va perdent.

”Per inviable i per utòpic. I perquè el federalisme és fill directe del naixement de l’esquerra catalana al segle XIX, en un context molt diferent”.

Però l’independentisme s’està convertint en un magma amb poca forma.

”Perquè, per primera vegada, es visualitza que un estat es construeix des de totes les ideologies democràtiques. Fins ara això era impensable. Per ser independentista havies de ser d’esquerres, revolucionari, fotre’t un mocador a la cara i un passamuntanyes. I ara hi ha molta gent que vol que li toqui el sol a la cara lliurement i és independentista.

I per quina raó aquest independentisme social té poca traducció política?

”Tenim un problema molt greu, i és que les eleccions ens han agafat massa aviat. No hi ha temps per fer un canvi en profunditat de l’horitzó nacional ni tampoc per disposar d’instruments polítics seriosos amb els quals concorrer a les eleccions”.

No són suficients les noves ofertes independentistes?

”Jo sóc profundament crític amb els partits existents i amb els nous que s’hi afegeixin. Es parla de la construcció de l’estat amb una frivolitat i irresponsabilitat absolutes. La independència no s’improvisa. Necessites anys de preparació, articular el front internacional, les persones catalanes que tenen influència en el món, trobar la manera de buscar països còmplices... Hi ha tot un seguit de coses que no importen als partits que van a les eleccions perquè hi ha més preocupació per saber què passarà el 28 de novembre que no pas per què passarà els propers deu anys. I a mi m’interessen més els propers deu anys, entre d’altres coses perquè el 28 de novembre jo no participo en res”.

Aquesta campanya electoral s’està convertint en una subhasta política. CiU ha promès el concert econòmic via consulta...

”Considero CiU prou intel·ligent com per entendre que el concert econòmic és l’únic que Espanya no acceptarà mai. Perquè això significaria que l’Estat espanyol és diferent en el seu interior. I Espanya és com és. Per tant, és més fàcil que accepti una Catalunya independent que no pas que ella mateixa es vulgui pluralitzar. Plantejar el concert és enredar la gent. Tota aquesta subhasta a mi no m’interessa absolutament gens”.

Doncs ERC diu que només governarà si es convoca un referèndum d’autodeterminació.

”Cosa que celebro, perquè jo ho vaig proposar el 2007 i tothom se’m va tirar a sobre. Per tant, està molt bé que la gent canviï i evolucioni”.

- ICV també proposa un referèndum, però amb l’opció federalista inclosa. Joan Laporta diu que podem ser independents el mes de gener...

”Això no és seriós”.

Però les eleccions es plantegen així.

”Doncs justament per això no m’interessen. A mi m’interessa posar les bases per la construcció d’un nou estat nacional. I això vol dir pensar en clau internacional, de defensa, de seguretat, de serveis d'intel·ligència... Què s’està fent sobre això? Algú està pensant alguna cosa?”

Digui-m’ho vostè, que està al Govern.

”Hi ha qui està preparant coses sobre tot això. Però justament, la característica fonamental dels plans B és que no s’expliquen mai”.

Doncs aleshores per què el seu partit posa condicions que el portaran, inevitablement, a l’oposició?

”Això li ho ha de preguntar vostè als dirigents d’aquest partit. Aquesta decisió no l’he pres pas jo. Jo no conec cap país que hagi arribat a la independència des de l’oposició”.

I com s’hi arriba?

”De dues maneres. Una és per la via armada, però ni Catalunya és el Vietnam ni ERC el Vietcong. L’altra, per la via democràtica, amb una majoria parlamentària. Des de l’oposició no hi ha cap cas a la història. El que passa és que la majoria sociològica independentista ha vingut de manera tan inesperada per a tots els partits que no els ha trobat preparats. I entre els errors que es cometen sovint hi ha el de menystenir l’Estatut, que és l’únic instrument de sobirania que tenim: els Mossos d’Esquadra, el Parlament de Catalunya, el Govern... L’independentisme majoritari ara no és polític, és emocional, és psicològic... però no és polític. No hi haurà mai independència de Catalunya sense la ciutat de Barcelona, sense el Baix Llobregat i sense l’àrea metropolitana”.

Això voldria dir que l’independentisme va guanyant, però els independentistes no saben per què?

”Seria injust no reconèixer l’obertura de camins que han fet els partits catalans. Aquest govern ha fet que Catalunya tingui una presència internacional important i això s’ha fet amb tres partits dels quals només un és independentista. Ara el que cal és convertir l’emoció en racionalitat i els partits no estan preparats”.

Doncs sembla que el PSC ha fet el camí invers: els sectors més nacionals estan fora de la direcció
.

”Algú creu que el president Montilla del 2010 diu i pensa el mateix que el José Montilla del 2003?”

Són els mateixos catalanistes del PSC els que diuen això.

”Que ho diguin, si volen. A mi m’interessa molt el que diuen aquests sectors, i hi parlo. Però qui no s’adoni que el PSC ha fet un camí en admetre i defensar el català com a llengua minoritzada a Catalunya i l’afirmació de Catalunya com a nació, s’equivoca. En 23 anys no es va fer un nou marc institucional, un Estatut, un nou sistema de finançament, ni els passos que s’han fet ara en política exterior. I ja té pebrots que qui més hagi criticat la Llei del Cinema, que garanteix el 50 per cent de les pel·lícules en català, hagi estat CiU. Això és normal?

Això no respon a la marginació dels socialistes amb una marc ideològic més nacional.

”Dels set consellers que hi ha al PSC, quatre són d’aquest sector. La majoria de membres del PSC al Govern de Catalunya són del sector al qual vostè fa referència. És evident que, passades les eleccions, passaran coses a tots els partits, excepte al que guanyi les eleccions perquè el poder acostuma a cohesionar tots els partits del món, excepte ERC. Ens hem de prendre els propers anys com transició cap a un nou sistema de partits polítics”.

Per quina raó el tripartit no és una opció defensada electoralment per PSC i ERC?

”El PSC és un dels dos partits més destacats del sistema català i és comprensible que digui que aspira a governar en solitari. I pel que fa a ERC, sincerament, li hauria de preguntar vostè als dirigents d’ERC.

Milers de persones s'apleguen en la manifestació

Reportatge de VilaWeb TV sobre la marxa independentista de l'Onze de Setembre i la Festa per la Llibertat
Milers de manifestants (uns nou mil) van sortir ahir als carrers de Barcelona a reclamar la independència, en una marxa on hi va participar gent de desenes d'entitats sobiranistes, representants de sectors culturals del país, militants de l'esquerra independentista, representants del PSM i d'ACPV, i dirigents i militants de formacions sobiranistes, com és el cas de Reagrupament, Solidaritat Catalana i Esquerra. En aquest reportatge de VilaWeb TV, a més de les imatges de la manifestació, podeu escoltar les opinions de representants dels diversos blocs que conformaven la marxa.

En acabar la manifestació, va ser el torn de la Festa de la Llibertat, organitzada per Òmnium Cultural al passeig Lluís Companys. Per l'escenari, davant de cinc mil assistents, hi van passar At Versaris amb Asstrio, els Amics de les Arts i els Pets, que van oferir alguna sorpresa, convidant músics de nova formada a pujar a l'escenari.

Font: VilaWeb TV

divendres, 10 de setembre de 2010

Els ciutadans aproven al tripartit tot i les bones expectatives de CiU

Els catalans aproven el Govern, que li donen de mitjana 5,39 punts, malgrat que els sondejos d'intenció de vot posen de manifest les bones expectatives de CiU davant de PSC, ERC i ICV-EUiA, que no arribarien a la majoria absoluta, per la qual cosa el tripartit no podria reeditar-se.


Així ho posa de manifest l'estudi sobre la percepció que tenen els catalans sobre les polítiques públiques executades pel Govern, fet pel Centre d'Estudis d'Opinió (Ceo) de la Generalitat i fet públic aquest dijous.

El director del Ceo, Gabriel Colomé, ha constatat que, amb un aprovat, els partits que formen el Govern haurien de tenir-ho més fàcil per guanyar les eleccions.
Durant tota la legislatura, el segon tripartit ha obtingut valoracions similars: un 5,44 el 2007, un 5,46 el 2008 i el 2009, i ara un 5,39. "Un govern que no baixa de l'aprovat, normalment, té més possibilitats", ha dit.

Colomé ha constatat que, mentre que el tripartit aprova, hi ha altres governs que treuen pitjors notes --el Govern espanyol un 4,1, l'alemany liderat per Angela Merkel un 4, i el francès de Nicolás Sarkozy un 3--. La diferència és que a Catalunya les eleccions es duran a terme d'aquí a dos mesos, i en els altres casos seran més tard.

Una altra de les dades que posa de manifest el sondeig és que els ciutadans creuen que és el PSC, i no CiU, que pot aportar millors solucions.

Així, el 17,1% dels enquestats diuen que els socialistes ho fan millor lluitant contra l'atur i la precarietat davant del 14,9% que cita CiU; el 20,9% creuen que el PSC millorarà més be l'atenció als majors respecte del 13,7% de CiU.

El 14,9% creu que el PSC lluitarà millor contra la corrupció respecte del 10,3% que cita CiU, i el 20,2% veuen el PSC més ben preparat per millorar la qualitat de l'escola pública respecte del 13,9% que prefereix CiU.

L'estudi té un marge d'error del 2,33% i es va fer entre el 9 de juny i el 25 de juliol. En aquestes mateixes dates, el baròmetre electoral del CEO situava a CiU 11,1 punts per sobre del PSC en intenció directa de vot.

Segons Colomé, els electors no responen el mateix quan se'ls pregunta per la seva intenció directa de vot que quan se'ls demana quin partit solucionarà millor els seus problemes, i d'aquí aquestes diferències.

Pel que fa a autogovern, el sondeig posa de manifest que el 35,7% dels enquestats veuen l'autogovern com una cosa gens important per a la seva vida quotidiana. Les seves principals preocupacions són l'atur i la precarietat laboral --citat pel 54,6% dels enquestats--, el funcionament de l'economia --19,1%--, la millora de les polítiques socials --15,9%-- i la immigració --15,8%--.

Les actuacions del Govern més valorades pels ciutadans són la millora de les infraestructures i del transport públic, les polítiques socials, les millores en la sanitat pública i l'impuls del nou Estatut.
En canvi, els àmbits més mal valorats són la desafecció política, les polítiques d'ocupació, les polítiques socials, les d'immigració, les educatives i la defensa dels interessos i identitat de Catalunya.
Una altra dada que posa de manifest el sondeig és la poca notorietat de les campanyes institucionals. Només el 14,5% dels enquestats eren capaços de citar alguna de les que estan en marxa. El lema institucional del Govern d'Entesa, 'Som-hi', només el citen l'1,9% dels enquestats.

Font: EUROPAPRESS

dijous, 9 de setembre de 2010

Iniciativa demana de reformar la constitució per avançar en el dret de decidir

Segons Herrera, hi ha un espai d'aliança entre federalistes i independentistes

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, va llançar ahir, per a la pròxima legislatura, una reforma de la constitució espanyola que definiria Espanya com un estat federal i reconeixeria el dret d'autodeterminació de Catalunya. En la conferència, titulada 'Volem tot l'Estatut. Nosaltres Decidim: Federalisme', Herrera va proposar, també, un referèndum perquè els catalans poguessin triar entre mantenir l'estatut actual de Catalunya, un estat federal, o la independència.

Herrera va comentar la proposta, llançada a l'agost pels ecosocialistes, d'una reforma de la carta magna espanyola que estipuli el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l'estat; també el dret d'autodeterminació i una distribució de les competències que tingui en compte les nacions de l'estat.

Pel candidat d'ICV, que creu que hi ha un espai d'aliança entre federalistes i independentistes, Catalunya ha de fer passar Espanya cap a un estat federal, de la mateixa manera que va capitanejar 'el pas de la dictadura a l'estat de les autonomies'.

Font: VILAWEB

dimecres, 8 de setembre de 2010

Vuitanta-un dies i uns quants obstacles fins a la celebració de les eleccions

El parlament farà l'última sessió el 22 o 23 de setembre · El debat d'investidura del president de la novena legislatura es farà probablement a la primeria del 2011

L'anunci del president de la Generalitat, José Montilla, sobre la data de les eleccions obre el 'procés de canvi' de legislatura, que es decidirà el 28 de novembre. Abans de tancar la legislatura actual, el parlament farà una última sessió, el dia 22 o 23 de setembre. Dimarts es definirà l'ordre del dia de la sessió i, per tant, se sabrà si finalment es farà el debat de política general de la cambra catalana, com cada any. I abans de les eleccions hi haurà una vaga general, el 29 de setembre; la visita del Papa, el 7 de novembre, i el Barça-Madrid, en principi el mateix dia dels comicis. El 'procés' es tancarà amb el debat d'investidura del president de la novena legislatura, probablement a principi del 2011.

El calendari polític de les setmanes vinents ens portarà la Diada Nacional de Catalunya, convocatòries institucionals, la vaga general, la visita del papa i la campanya. D'entrada, les eleccions marcaran els actes de l'Onze de Setembre d'enguany. L'acte institucional del Parc de la Ciutadella serà l'epicentre institucional de la diada, i la manifestació de la tarda i el concert del vespre seran un termòmetre del batec social que pot afectar la campanya electoral.

La data següent del calendari polític serà el ple del parlament, del 22 o 23 de setembre. La mesa del parlament definirà dimarts l'ordre del dia d'aquesta sessió, que pot esdevenir el debat de política general que es fa anualment per aquestes dates. Una setmana després hi haurà la vaga general convocada pels sindicats contra les retallades laborals del govern espanyol. La convocatòria exigirà la presa de posició de tots els partits i sembla evident que voldrà influir el debat electoral.

Els dia 4 d'octubre el president Montilla signarà el decret de dissolució del parlament, que el dia 5 entrarà en vigor. L'entrada en vigor del decret obre formalment el període electoral. Un mes més tard el papa visitarà Barcelona per veure la Sagrada Família. Aquesta visita omplirà aquells dies d'actes protocol·laris.

La campanya electoral començarà formalment el 12 de novembre a les 0.00 i durarà quinze dies fins al tancament, que serà el dia 26 del mateix mes. La campanya donarà pas al dissabte de reflexió anterior al diumenge electoral, el 28 de novembre.

De les eleccions a la constitució del nou parlament hi ha un període màxim de vint dies a vint-i-cinc. Si el decret de convocatòria de les eleccions marca una data per a la constitució de l'hemicicle, aquesta ha de ser dins els vint dies posteriors al dia de les eleccions. Si el decret del president Montilla no especifica una data per a la sessió constitutiva, s'haurà de fer dins els vint-i-cinc dies posteriors a la jornada electoral. Això situa el límit d'aquesta sessió parlamentària al dia 23 de desembre. Per tant, el debat d'investidura del president de la pròxima legislatura serà a final de desembre o a principi de l'any vinent.

Font: VILAWEB

dimarts, 7 de setembre de 2010

Silenci administratiu contra l'ABG

El silenci administratiu és un terme emprat en dret administratiu que atribueix un determinat significat a la manca d'una declaració expressa de voluntat per part de l'administració pública a l'hora de resoldre un acte administratiu. La Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú defineix aquest concepte de forma general, tot i que altres lleis poden concretar-ne l'execució i la tipologia per a un determinat procediment.

Concepte

El silenci administratiu és una ficció que consisteix en el fet que l'ordenament jurídic atribueix un determinat significat a la manca de declaració de voluntat de l'administració pública, que no ha notificat l'acte a l'interessat dins el termini fixat. El silenci administratiu conté dos aspectes fonamentals: l'obligació de dictar i notificar una resolució i el sentit del silenci. El règim jurídic de l’Administració de la Generalitat es regula avui per la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, text que va significar un avenç important respecte a la legislació estatal quant a la regulació del silenci administratiu, atès que, davant la regulació que en feia la Llei de procediment administratiu del 17 de juliol de 1958 aleshores vigent, que establia el silenci administratiu desestimatori o negatiu amb caràcter general, l’article 81 de la Llei 13/1989 va introduir el silenci administratiu estimatori o positiu com a norma general, amb la finalitat d’observar els principis d’eficàcia i celeritat de l’Administració. Posteriorment, la promulgació de la Llei de l’Estat 4/1999, del 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, va introduir reformes importants en relació a la regulació del sentit del silenci administratiu. Concretament, l’article 42 de la Llei 30/1992, en la redacció modificada per la Llei 4/1999, estableix l’obligació de l’Administració de dictar resolució expressa dels procediments tramitats i també marca els terminis màxims per a dictar i notificar les resolucions.

Obligació de dictar i notificar


Activitat de les administracions públiques

A efectes generals el silenci és una excepció al correcte funcionament d'una administració, és a dir l'administració té sempre l'obligació de resoldre de manera expressa qualsevol procediment administratiu. És a dir, a prendre una decisió en un termini definit per la llei o el reglament que desenvolupa aquest procediment administratiu. De totes maneres aquesta obligació hi és sempre, fins i tot quan el procediment ja ha conclòs i l'administració no ha tingut l'opció de finalitzar-lo mitjançant una resolució expressa:
•Succeeix quan el transcurs del temps fa inviable l'exercici d'un dret del ciutadà (prescripció).
•Succeeix quan l'interessat renúncia o desisteix.
•Succeeix quan el procediment caduca.
•Succeeix per causa de l'interessat si el procediment és iniciat per ell.
•Succeeix per causa de l'administració si és un procediment iniciat d'ofici (per iniciativa pròpia de l'administració).
•Succeeix quan l'objecte del procediment desapareix

Sentit del silenci

•Sentit estimatori (silenci positiu): Comporta l'acceptació o afirmació de l'objecte del procediment i té la consideració d'acte administratiu a tots els efectes, pel que la resolució expressa que ha de dictar l'administració de forma obligatòria, només pot confirmar el silenci positiu produït.
•Sentit desestimatori (Sentit negatiu): Comporta el rebuig o denegació de l'objecte de procediment i només serveix per a que l'interessat pugui interposar els recursos pertinents. sense tenir la consideració d'acte administratiu i per tant la resolució de l'administració pot ser estimatòria.
La norma general, diu que tot silenci administratiu és de caràcter estimatori a excepció dels següents casos segons el que estbleixen l'article 43 de la llei 30/1992 i l'article 54 de la llei 26/2010:
•Quan ho estableixi una norma de la unió europea o una norma amb rang de llei. En aquest sentit, l’administració de la Generalitat, amb la promulgació de la llei 26/2010 afegeix que el sentit del silenci serà desestimatòria per raons imperioses d’interès general,
•Quan s'exerciti el dret de petició recollit en l'article 29 de la Constitució Espanyola i desenvolupat per la llei orgànica 4/2001 de 12 de novembre o el dret de petició que recull l'Estatut d'Autonomia de Catalunya en el seu article 29.5.
•Procediments que comportin la transferència de facultats sobre el domini públic o el servei públic.
•Procediments d'ajuts, subvencions o qualsevol tipus de procediment que suposi un cost per a les arques públiques.
•Els recursos administratius, a excepció de si l'interposició d'un recurs d'alçada es fa sobre un silenci administratiu, i l'administració no es capaç de resoldre en els tres mesos que té per a resoldre'l. En aquest cas, es consideri que el silenci és positiu i estimatori.
•Els recursos potestatius de reposició i els recursos extraordinaris de revisió, i també els altres procediments d’impugnació d’actes i disposicions.
•Els procediments l’estimació de la sol·licitud dels quals pot comportar la concessió d’ajuts i subvencions públiques, i, en general, els procediments que tenen per objecte o es refereixen a la reclamació de quantitats que impliquen el pagament a càrrec de les administracions públiques.
•Procediments de responsabilitat patrimonial.
•Procesos de revisió d'actes nuls
•Reclamacions prèvies a la via civil i judicial (demanda judicial contra l'adminitració fora de la jurisdicció contenciosa administrativa).
A efectes pràctics, la regla general sol ser que el silenci és positiu en els procediments iniciats per l'interessat a excepció dels recursos contra un acte administratiu, ja que així ho especifica la llei, i per regla general sol ser negatiu en els casos en els que l'administració actua d'ofici. Val a dir que l'aplicació de la llei 26/2010 derogava la llei 23/2002 de 18 de novembre que regulava el silenci administratiu a l'administració autonòmica catalana, tot i que mantenia els annexes d'aquesta llei que permeten saber els terminis de diferents procediments administratius.

Efectes

Els actes administratius obtinguts per silenci administratiu produeixen efectes des de l'endemà del venciment del termini màxim per dictar i notificar la resolució expressa sense que aquesta s'hagi produït.

Font: Viquipèdia
Foto: Jordi Aparicio

diumenge, 5 de setembre de 2010

un apunt d'actualitat


HitMani
Cargado por elblocdelbixo. - Comèdia, series d'humor, monòlegs i vídeos divertits.

us passo un vídeo de només 3,5' que deixa constància d'un dels episodis més recents de la nostra història, de fa encara no 2 mesos, i de com va ser conegut i valorat des de les cavernes...