Arxiu del blog

dissabte, 31 de maig del 2008

El govern espanyol preveu derogar el decret d'abastiment d'aigua a Barcelona en el proper Consell de Ministres


Madrid.- El govern espanyol considera que la situació d'excepcionalitat que va motivar el decret d'abastiment d'aigua de l'Ebre a Barcelona 'ha canviat', i per aquest motiu la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, té previst reunir-se 'd'immediat' amb representants de la Generalitat perquè, en el cas que es confirmi que la situació 'ha finalitzat', el decret 'serà derogat amb caràcter d'urgència en la pròxima reunió del Consell de Ministres', divendres de la setmana que ve. Segons ha afirmat, en el moment en què s'acordi que no existeix la situació d'emergència es 'rescindirà' el contracte d'adjudicació de les obres del minitransvasament. Les converses en aquest sentit, ha dit, començaran la setmana que ve.

Font: ACN

dijous, 29 de maig del 2008

Declaren a l'Audiència Nacional per donar suport als nois que van cremar fotos del rei


Dos estudiants de l'institut d'Educació Secundària El Morell, ubicat en aquesta localitat del Tarragonès, van declarar el 26 de març passat davant l'Audiència Nacional per penjar un cartell al centre de suport als nois gironins que van cremar fotos del rei. Mentre els dos menors estan pendents del que dicti l'Audiència, a l'institut hi ha mala maror perquè el director del centre va proporcionar els noms dels alumnes que han declarat.

Segons ha sabut aquest dijous Catalunya Ràdio, els dos estudiants van penjar el cartell de suport després que l'institut ho autoritzés. Els pares d'un alumne, però, no els va agradar la idea i van presentar una denúncia davant la Guàrdia Civil contra els responsables del centre, que van haver de declarar.
L'alcalde d'El Morell, Pere Guinovart, considera lamentable que es donin aquestes situacions en un estat democràtic. Guinovart ha criticat tant l'actuació de l'institut com la del Departament d'Educació. Segons l'alcalde, la Conselleria va instar el director del centre a donar el nom dels dos menors que han declarat davant l'Audiència. Pere Guinovart confia que no se'ls imputi cap delicte i que torni la pau a El Morell.

Font: 3cat24 (imatge de l'entrada de l'institut El Morell)

Montilla diu que estarà 'encantat' de renunciar a portar aigua de l'Ebre si n'hi ha suficient i no és necessària


Barcelona.- El president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat que el Govern serà el 'primer encantat' a renunciar a portar aigua de l'Ebre cap a Barcelona, a través de la connexió de xarxes, si continuen les pluges i aquestes garanteixen aigua suficient per a Barcelona. Montilla, però, ha remarcat que en aquests moments 'no es dóna aquesta circumstància' i ha recordat que els embassaments de les conques internes, que estan al 45% de la seva capacitat, estan un 10% menys que fa un any. 'Què passarà si els embassaments segueixen creixent', s'ha preguntat, doncs que 'd'aquí uns dies pot donar-se el cas que ja no necessitem aquests d'entre 30 i 50 hectòmetres cúbics d'aigua de l'Ebre', segons ha assegurat en unes declaracions a Onda Cero.

Font: ACN

dimarts, 27 de maig del 2008

Saura demana a Montilla la derogació del minitransvasament de l'Ebre


Barcelona. (EUROPA PRESS).- El Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació del Govern català, l'ecosocialista Joan Saura, ha demanat avui davant del President català, José Montilla, que la Generalitat defensi la derogació del Reial Decret-Llei del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona. Segons han informat fonts coneixedores de la reunió del Consell Executiu d'aquest matí, Saura ha prés la paraula per plantejar-ho davant del President i la resta de socis del tripartit, ERC i PSC. Al defensar que l'Executiu català es posicioni a favor de la derogació, el Conseller ha al·legat que les pluges estan incrementant de manera considerable el nivell dels embassaments. A més, avui mateix, el riu Ebre s'ha desbordat en municipis de les comarques de Ribera d'Ebre i Baix Ebre (Tarragona) arran del desembassament de les preses per les últimes pluges, que han fet assolir entre els 2.000 i els 2.200 hectòmetres cúbics per segon a l'altura d'Ascó. El desbordament ha afectat a collites del seu tram final i la plaça de Baix de Miravet. La petició formal de Saura avui davant del Govern se suma a la del secretari general d'ICV, Jordi Guillot, que ja havia demanat no construir la canonada per prolongar fins a Barcelona el minitransvasament de l'Ebre a Tarragona si es garanteix l'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana abans d'iniciar-se les obres. Avui mateix, el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, ha demanat al Govern central que derogui el Reial Decret-Llei, ja que, després de les últimes pluges, tècnicament "no hi ha sequera". Per la seva part, la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, en roda de premsa després del Consell Executiu, ha refusat avui en nom del Govern valorar la petició de Ridao, i ha llençat un missatge d'unitat de l'Executiu sobre la sequera. Herrera: "En qüestió de dies no serà necessària l'interconexió. El diputat d'ICV al Congrés, Joan Herrera, ha augurat avui que en "qüestió de dies" ja no serà necessària la interconnexió ni la canonada que s'ha de construir, però que s'hauran de mantenir les mesures del Decret de Sequera de la Generalitat. En un apunt en el seu blog recollit per Europa Press, Herrera ha recordat que fa un mes dèiem que Catalunya necessitava una "aportació externa per a les conques internes", però ara les condicions "no són les mateixes" per les pluges que han augmentat les reserves dels embassaments de les conques internas. Herrera ha assegurat que si fa un mes "la situació d'extraordinària necessitat" justificava la interconnexió, ara "hem de començar a pensar a partir de quin límit sortim d'aquesta situació que justificava el Real Decret i la canonada", cosa que haurà de fer el Govern. El diputat ecosocialista va remarcar que té la "sensació" que "en qüestió de dies" es podrà anunciar que, malgrat mantenir les mesures del Decret de Sequera, ja no serà necessari el Decret aprovat a Madrid ni la interconnexió, i que quan "el risc sigui zero, s'anunciï l'aixecament de la canonada.

Font: LA VANGUARDIA

dilluns, 26 de maig del 2008

Guillot demana que es marqui un llindar per dur a terme minitransvasament de l'Ebre i si s' hi arriba es derogui la seva construcció


Barcelona.- El secretari general d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Jordi Guillot, ha assegurat aquest dilluns que des del seu partit es demanarà seguir tota una sèrie de mesures referents a la sequera a causa dels canvis que s'estan produint arran de les pluges. En primer lloc, ha afirmat que a mesura que continuï plovent caldrà una 'gestió progressiva' del decret català, seguidament demanaran al Govern que 'determini quins són els cabals' i les 'condicions per garantir totalment l'abastiment d'aigua' i, en tercer lloc, afirmar que en el moment en què s'arribés a aquests cabals i condicions de garantia demanaran la 'derogació del decret de l'Estat' amb 'totes les seves conseqüències'.

Font: ACN

diumenge, 25 de maig del 2008

Guillot anuncia que si continua plovent ICV demanarà la derogació del minitransvasament de l'Ebre fins a Barcelona


El secretari general d´Iniciativa per Catalunya – Verds (ICV), Jordi Guillot, en la roda de prensa aquest diumenge en el marc de l´Aplec del Caragol de Lleida.
FOTO: Enriqueta Vendrell

Guillot anuncia que si continua plovent ICV demanarà la derogació del minitransvasament de l'Ebre fins a Barcelona
Lleida.- El secretari general d'Iniciativa per Catalunya–Verds, Jordi Guillot, ha assegurat aquest diumenge que el partit que representa demanarà la derogació del decret de sequera 'en el moment que es garanteixi el risc zero o restricció respecte a qualsevol tall d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, Guillot ha dit que el decret ja no estarà justificat si es produeix la situació que planteja. El secretari general ha volgut explicar que 'un cop derogat el decret' des del partit d'ICV 'se seguirà impulsant la cultura de l'aigua', tant la reutilització, la regeneració i, 'especialment', ha dit Guillot tot el que es refereix al procés de construcció de plantes desalinitzadores.

Font: Enriqueta Vendrell // ACN // 25.05.2008 // 14.47 h 

Les últimes pluges situen els embassaments al 36,1% de la seva capacitat
Girona.- Les pluges d'aquest cap de setmana han fet augmentar el nivell dels embassaments. Els de les conques internes se situen aquest diumenge al 36,1% de la seva capacitat, segons dades actualitzades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Els últims set dies el nivell dels pantans s'ha incrementat en 4,69 punts. Aquest matí ha plogut sobretot a les comarques de Girona i Barcelona i en diversos sectors del Prepirineu i és probable que les pluges continuïn caient aquesta tarda a la majoria de comarques catalanes, excepte algunes de Ponent, Terres de l'Ebre i el Pirineu més oriental. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, les precipitacions han de seguir durant la jornada de demà, dilluns.

Font: ACN

dijous, 22 de maig del 2008

Més enllà de la Blogosfera Torrenca neix GAIABLOCS, com a índex de la blogosfera del Baix Gaià,


Blogosfera, blogsfera, blogalaxia o blogósfera és el terme sota el que s'agrupa la totalitat de weblogs i es deriva de la paraula anglesa "blogosphere". A causa que els blogs o les bitàcoles estan connectats per mitjà d'enllaços, comentaris, històrics i referències han creat i definit la seva pròpia cultura. Per tant, la blogosfera com a paraula i concepte és inherent als weblogs.

Podem considerar la Blogosfera com un sistema virtual, en el qual s'estableixen comunitats de weblogs, temàticament categoritzades o per perfils d'interès. Aquests conformen, doncs, el missatge i la blogosfera, el lloc on es mouen a internet.

Mentre que els blogs per si mateixos són només un format en la web, la interconnexió d'aquests és un fenomen social: en veure'ls com un tot es poden determinar clarament tendències, gusts, popularitat de llocs, objectes, productes, música, pel·lícules, llibres, com si fos un ens col·lectiu.

El comportament de la blogósfera és comparable a un sistema biològic i té comportaments clàssics com a evolució, selecció natural, adaptació, depredadors i preses; en la blogosfera es determina la qualitat i quantitat d'informació disponible per mitjà dels enllaços entrants a un weblog. D'aquesta manera els més populars sempre seran els que compten amb un major nombre d'enllaços, mentre que els blogs menys coneguts seran molt poc, o gens, enllaçats. És així com l'ecosistema dels blogs té el seu propi mecanisme de selecció i adaptació: el bo generalment es fa millor i el mediocre tendeix a desaparèixer. En aquest sentit, es pot parlar de selecció natural d'elements de replicació d'informació, la qual cosa ens enllaça amb la teoria dels memes de Richard Dawkins.

En aquest context i des del Baix Gaià avui presentem el portal www.gaiablocs.com editat a partir de l'indexador Feevy. El portal està allotjat a Blogger i disposa d'un comptador de visitants. Tal com diuen en la capçalera els seus webmasters: "Aquest portal vol ser la blogosfera del Baix Gaià, hi anirem afegint els blocs que coneixem, funciona dinàmicament, és a dir sempre mostra la última actualització del bloc indicat. Per a donar el vostre bloc d'alta o fer algún suggeriment podeu escriure a: gaiablocs@gmail.com"

Animeu-vos i afegiu el gaiablocs al vostre bloc, o trameteu un email per a que us hi afegeixin. Fem que gaiablocs sigui un referent a internet del Baix Gaià.

Font: Wikipedia

Membres d'ICV i d'EPM demanem a la direcció d'ICV que es desmarqui de les obres que faran possible l'interconnexió de xarxes

Us faig a mans l'esborrany del document en que traballem:

Som conscients de la responsabilitat que suposa estar en el govern de la Generalitat de Catalunya, i que la principal preocupació dels nostres representants polítics sigui la de donar resposta constant a les necessitats de la ciutadania. Però creiem que en el cas del transvasament d'aigua de l'Ebre a la conca del Llobregat, es tracti d'una actuació perillosa, creiem que fent aquesta interconnexió s'obren les portes a trencar la filosofia proposada per la Nova Cultura de l'Aigua. Davant d'aquesta decisió volem manifestar que:

PRIMER: La decisió de fer la interconnexió de xarxes havia d'haver estat consultada i consensuada amb les intercomarcals territorials, especialment amb les organitzacions més afectades, com la dels companys i companyes de les Terres de l'Ebre. No haver donat la informació en el precís moment, ni demanar l'opinió dels territoris afectats, ha produït situacions desagradables i incòmodes.

SEGON: Durant la campanya electoral i precampanya, ICV es va mostrar com l'opció política que donaria garanties que no es faria CAP TIPUS D'INTERCONNEXIÓ DE XARXES, fet que posteriorment, primer el Segre i després l'Ebre, ICV ha estat la primera organització en justificar unes obres que contradiuen allò defensat als nostres documents.

TERCER: Malgrat aquests fets, podem comprendre els temors del govern, en el seu moment, que l'àrea metropolitana de Barcelona pogués quedar-se sense aigua, el nivell dels pantans era un indicatiu important. Però les últimes pluges ens permeten pensar que hem guanyat temps abans no vinguin possibles restriccions, això vol dir temps per buscar altres solucions que siguin coherents amb el que hem defensat des de d'ICV. La mateixa Fundació per una Nova Cultura de l'Aigua, que inicialment recolzava l'obra del transvasament, com mesura extrema, ara demana una moratòria de les obres.

QUART: Considerem que la situació ha canviat, i que l'extrema gravetat ja no hi es de manera temporal. Davant d'aquesta nova situació demanem a ICV que es replantegi continuar recolzant les obres de la interconnexió, i que proposi, dins del govern i públicament, que ICV ja no considera necessari que fer les obres, així com que cal buscar altres solucions per evitar aquesta obra.

CINQUÈ: Considerem necessari i urgent prendre aquesta mesura, abans no ho faci el mateix PSC-PSOE, deixant com a partit transvasista la nostra organització.

MAIG DE 2008

dimarts, 20 de maig del 2008

Una trànsfuga a Torredembarra?


Un trànsfuga és un polític que després d'haver estat escollit pels votants, canvia de partit polític per tal de donar el seu poder a un partit de l'oposició. Normalment el transfuguisme té lloc per motius il·legals, inconfessables i socialment inacceptables; més que ideològics.

La moral occidental castiga amb severitat el transfuguisme, encara que des del punt de vista legal és molt difícil d'impedir. Un dels casos més flagrants de transfuguisme en la política espanyola dels últims anys ha estat el cas Eduardo Tamayo i Maria Teresa Sáez antics militants del PSOE, que va provocar en el 2003 la dissolució anticipada de l'Assemblea Legislativa de la Comunitat de Madrid. Altre cas recent de transfuguisme és el de l'Ajuntament de Lleó. L'ex president de la Generalitat Valenciana i ex portaveu del govern espanyol Eduardo Zaplana, del PP, també va arribar a l'alcadia de Benidorm gràcies al vot d'una trànsfuga del PSPV.



A Altafulla la recent moció de censura, la primera en la història democràtica d'Altafulla, va arribar quan al municipi encara cuejava la polèmica pel pas a regidor no adscrit del número 2 d'ABG, Jano Francino. Precisament, l'assemblea permanent de la formació ecosocialista va tractar la proposta de Francesc Farré d'elevar el cas a la comissió de seguiment del pacte antitransfuguisme, creada arran del pacte signat per tots els partits parlamentaris espanyols.

Ara potser li toca el torn a Torredembarra de la mà de Laura Pradeda. La meva posició sobre aquests casos resta inalterable. De fet estic reescrivint el mateix article que ja vaig publicar el passat 18 de març. No sé encara com es resoldrà la crisi, però sóc partidari de les devolucions de les actes de regidor als partits concorrents. Un trànsfuga ha de cedir el séu lloc i deixar pas al següent de la llista del partit.

Tanmateix estem alerta als esdeveniments, el govern en minoria de Torredembarra disposa d'una fortalesa aparentment inexpugnable. Tant aviat arrassa i obté majories inexplicables com la dels pressupostos, com també derrotes vergonyoses com la de les factures impagades. Un extrany fort i erràtic govern integrat pel PSC, ERC i GIT. La fortalesa aparent del govern municipal de Torredembarra depèn més aviat de la incoherència i manca de posicionament i lideratge del conjunt de la oposició on hi ha CiU, ADT, ABG, i PP.

I les eleccions municipals són molt lluny encara...

(Continuarà)

Font: En part del meu propi Bloc, entrada del 18 de març de 2008.

La direcció d'ICV de Terres de l'Ebre es dissol


Protesta per la decisió de la direcció de mantenir el transvasament de l'Ebre · Crearà la plataforma Coherència i Territori, per reclamar que s'aturi el projecte i fomentar la nova cultura de l'aigua.

La direcció d'ICV de Terres de l'Ebre ha anunciat que es dissol. En un comunicat, la Comissió Política Intercomarcal del partit diu que pren la decisió perquè està en desacord amb la direcció nacional en la gestió de la sequera, sobretot per haver impulsat la construcció del transvasament de l'Ebre a Barcelona. ICV de Terres de l'Ebre crearà una plataforma, anomenada Coherència i Territori, per reclamar que s'aturi el projecte, que es fomenti la nova cultura de l'aigua i per recuperar els principis de democràcia interna a Iniciativa.

'No volem marxar, sinó convèncer Iniciativa que s'ha equivocat', ha dit el fins ara president d'ICV de Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell, en declaracions a VilaWeb. Forcadell ha explicat que havien pres la decisió fa una setmana, però que no ho havien anunciat aleshores, abans de la manifestació d'Amposta, perquè no se'ls pogués acusar d'oportunistes. Ha reconegut que dins del partit hi ha militants partidaris d'abandonar-lo. 'Hi ha opinions de tota mena, i no es pot descartar que hi hagi gent que vulgui abandonar el partit', ha dit Forcadell.

Font: VILAWEB - DIMARTS, 20/05/2008 - 19:31h

L'alcalde de Torredembarra decideix deixar sense càrrecs la regidora de Benestar Social



+ Pradeda, darrere de l'alcalde en el ple de constitució del consistori, el juny del 2007. / Foto: EL PUNT

L'edil socialista es mostra «sorpresa» i no desvela si mantindrà el suport al govern

Crisi de govern a Torredembarra. L'alcalde, Manuel Jiménez (PSC), va signar ahir el decret amb el qual revoca els càrrecs de la regidora de Benestar Social i número cinc de la llista socialista, Laura Pradeda. L'executiu torrenc, al qual ja faltava un regidor per tenir la majoria en el ple abans d'aquesta decisió, va justificar la revocació dels càrrecs per motius «organitzatius», mentre que l'edil afectada es va declarar «sorpresa» i va assegurar que no sabia quina posició política adoptaria a partir d'ara.

De moment, serà el mateix alcalde qui assumirà les tres regidories que fins ahir dirigia Pradeda: Sanitat, Benestar Social i Polítiques d'Igualtat. Segons ha transcendit, la decisió ha estat fruit del descontentament de l'executiu –ara format pel PSC, ERC i GIT– respecte a la regidora, a qui s'acusa d'absències en diverses juntes de govern i en la pròpia tasca de direcció de les seves àrees. A més, però, Pradeda també hauria manifestat queixes per la poca disposició pressupostària de la seva regidoria, un extrem que l'edil no va voler confirmar ahir.

La ja exregidora de Benestar Social va admetre que està «assimilant» la notícia, que l'alcalde li va comunicar ahir per telèfon. Pradeda va explicar que es prendrà una setmana de reflexió per decidir si mantindrà el suport polític al govern, tot i quedar sense cartera, o si, en canvi, passarà a l'oposició. «Ara espero que l'alcalde em doni explicacions sobre el que ha passat», va dir. De fet, una de les incògnites que s'obren a partir d'ara és si amb aquesta decisió l'executiu podria quedar encara més debilitat en cas que perdi un altre suport –quedaria, per tant, a dos regidors de la majoria absoluta.



REUNIÓ DE GOVERN 
Dijous passat, els membres del govern municipal van mantenir una reunió en què van plantejar els problemes detectats a Pradeda. La trobada, segons s'ha pogut saber, va ser molt tensa, i aquell mateix vespre la regidora va excusar la seva assistència en el ple ordinari.

L'alcalde torrenc no va voler entrar a valorar ahir si el seu partit reclamarà a Pradeda que renunciï a l'acta de regidora, i va anunciar que s'esperarien unes setmanes per decidir quin rumb cal prendre a partir d'ara.

La notícia va ser valorada positivament pel portaveu d'ERC i primer tinent d'alcalde, Gerard Ciuró, que tot i això va mostrar la seva preocupació per la manera com això podria afectar l'estabilitat del govern. «Creiem que la mesura és encertada, ja que el funcionament d'aquesta regidoria ens preocupava des d'ERC», va explicar.

Per la seva banda, el segon tinent d'alcalde i únic representant del GIT en el ple municipal, Santiago Ardèvol, va declinar ahir fer declaracions sobre el tema.



PROBLEMES INTERNS 
El cap de l'oposició i portaveu de CiU, Daniel Masagué, va vincular ahir la destitució de Pradeda amb «problemes interns» del PSC torrenc, i va voler descartar que la maniobra política estigui relacionada amb pressions fetes des del grup convergent. «Les coses no estan bé i, segons el que passi, nosaltres hem d'assumir la responsabilitat d'actuar», va dir.

Font: ELPUNT A. PALOMARES. Torredembarra - dimarts, 20 de maig de 2008

Tarragona envió agua del Ebro antes del acuerdo: El agua de los dos barcos procedía de pozos y del minitrasvase a partes iguales, según Ematsa


Tarragona envió agua del Ebro a Barcelona antes de que el Consorci d'Aigues de Tarragona (CAT) diera el visto bueno en la tensa asamblea extraordinaria celebrada del pasado jueves. Pese a que en reiteradas ocasiones el alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), ha asegurado que el agua que se mandaba eran excedentes de pozos y minas municipales y no agua del Ebro, lo cierto es que problemas técnicos en las tuberías que conectan los depósitos de Tarragona con el puerto obligaron a usar también agua que procedía directamente del minitrasvase.

El presidente de la Empresa Municipal d´Aigües de Tarragona (Ematsa), Ferran Sánchez Camins, reconoció ayer que la mitad de las dos primeras cargas de casi 20.000m3que el barco Sichem Defender llevó de Tarragona a Barcelona correspondía a agua del CAT. Es decir, del minitrasvase del Ebro. Otras fuentes apuntan a que la proporción podría ser bastante mayor. Después de que Tarragona se erigiera como uno de los primeros ayuntamientos que mostraban su solidaridad con el área metropolitana cediendo agua de sus excedentes, la presión de la cañería que une los depósitos centrales de Ematsa resultó ser insuficiente.



Por una cuestión técnica, para llenar el Sichem Defender con el agua procedente de los depósitos municipales -ubicados en el barrio de Sant Pere i Sant Pau y donde además del agua de pozos y minas también se mezcla el agua procedente de la concesión del CAT- se habría tardado más de 18 horas. Para acelerar el proceso, y obtener una presión superior a las 3,1 atmósferas que tenía esta tubería, se optó por utilizar agua procedente directamente del CAT, con las tuberías que conectan la red del minitrasvase con el puerto, construidas cuando Tarragona mandó agua a Mallorca hace dos décadas. Esta tubería tiene una presión de casi ocho atmósferas.



La utilización de agua procedente directamente del CAT, pese a formar parte de la cesión de 10,6 hectómetros cúbicos anuales que tiene la ciudad de Tarragona, se había negado siempre desde el Ayuntamiento. "Hemos tenido que mezclar el agua porque era imposible hacerlo de otra forma sin tener problemas", dijo ayer Sánchez Camins. Con este agua "mezclada", el Sichem Defender hizo sus dos primeros viajes a Barcelona, antes de que el CAT aprobara el envío de agua excedente del minitrasvase del Ebro.



Y pese a que se estaba utilizando ya agua del Ebro para mandarla a Barcelona, Ballesteros también lanzó el ultimátum que obligó a modificar el decreto de sequía amenazando con cerrar el grifo de los pozos si esta no se utilizaba sólo para uso doméstico. Una amenaza más simbólica que real, puesto que al día siguiente el CAT autorizó enviar el agua excedente del minitrasvase. 

Las contradicciones no acaban aquí. Mientras Sánchez Camins aseguraba que a partir de ahora el agua que se enviará a Barcelona será "exclusivamente" del CAT, el propio alcalde de Tarragona volvió a comparecer ayer ante la prensa para asegurar que la ciudad volverá a enviar agua de sus pozos en barco a Barcelona si esta es para uso doméstico y no para llenar piscinas o regar jardines. Ayer se reunió en el Ayuntamiento la comisión de seguimiento que tiene que evaluar, una vez por semana, la calidad del agua y el caudal de los acuíferos tarraconenses donde, pese a mandarse a partir de ahora agua del Ebro, se instalarán aparatos medidores de nivel de los caudales.

Font: LAVANGUARDIA | Sara Sans | Tarragona | 20/05/2008 

dilluns, 19 de maig del 2008

Espinosa es fa enrere de la insinuació que el transvasament es pot aturar si plou


''En un context real, imaginin que queda només mig metre per acabar les obres del transvasament, doncs lògicament s'acabaria'', ha matisat la ministra de Medi Ambient

La ministra de Medi Ambient, Rural i Marí, Elena Espinosa, ha advertit que el reial decret llei de sequera estableix que les mesures que preveu perdin la seva vigència ''quan se superin les circumstàncies d'extraordinària necessitat o trenta dies després que entri en funcionament la dessaladora de l'àrea metropolitana de Barcelona''. 

Aquest dilluns al matí, Espinosa havia assegurat clarament que ''les obres del transvasament no tindran raó de ser'' quan els embassaments acumulin el mínim d'aigua necessari per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona, però a la tarda ha estat més ambigua defensant que cal complir el que diu el decret llei.

''Caldrà veure'' si aturar o no les obres del transvasament ''en un context real, imaginin que queda només mig metre, doncs lògicament s'acabaria'', ha matisat la ministra. ''No agafem la bola de vidre per preveure el que no podrem saber per molt que ens ajudin els serveis meteorològics'', ha reclamat, assegurant que ''el decret està clar i no enganya ningú''. Espinosa ha afirmat que ''si desapareguessin les circumstàncies extraordinàries de necessitat lògicament no tindria més sentit, perquè ja no estaria en vigor el decret llei'', fet que aquest dilluns encara no es dóna, donat que els embassaments encara no acumulen prou aigua, segons les dades de la ministra. 

''Cal donar de beure a cinc milions de persones, aquest és l'objectiu que ens ha portat a aprovar el decret i la infraestructura i si arribéssim a la circumstància de tenir aigua suficient, doncs seriem tots feliços'', ha explicat la ministra de Medi Ambient, Rural i Marí. 

Espinosa no ha concretat, però, quin és aquest nivell mínim necessari i només ha assegurat que tot i les darreres pluges, en dades d'aquest dilluns, els embassaments catalans encara no eren prou plens per garantir aquest abastiment d'aigua.

Font: AVUI Ult. Act. 19.05.2008 - 20:26 hs

Baltasar diu que ''pensar en qualsevol modificació'' del reial decret d'abastiment a Barcelona és ''inimaginable''


El conseller Francesc Baltasar ha recordat aquest dilluns des de Madrid que l'estat dels pantans a dia d'avui és un 25% inferior al del mateix dia de l'any passat, una situació ''preocupant'' que fa que pensar ara ''en qualsevol modificació'' del decret d'abastiment a l'àrea de Barcelona sigui ''inimaginable''. 



Baltasar ha fet aquestes manifestacions en al·lusió a les paraules de la ministra Elena Espinosa, que aquest mateix dilluns des de Brussel·les ha afirmat que si els embassaments assolissin el ''mínim necessari'' per abastir la població, el reial decret i l'obra de conducció no tindrien ''raó de ser'', tot i que també ha apuntat que per ara no es donen les condicions per poder paralitzar l'obra.

En declaracions posteriors a la reunió que ha mantingut aquest dilluns a Madrid amb la ministra d'Habitatge, Beatriz Corredor, el conseller de Medi Ambient ha assegurat no conèixer directament les declaracions que Espinosa ha fet a Brussel·les, però ha afirmat que hi ha una ''total coincidència'' entre la ministra i el Govern de Catalunya sobre el fet que en aquests moments ''no hi ha variacions substancials que comportin que s'hagi de revisar ni el reial decret ni el conveni signat entre el govern de la Generalitat i el d'Espanya per a la materialització de les obres''.



El conseller ha recordat que a dia d'avui els embassaments estan al 31% de la seva capacitat, una xifra molt inferior a la que es registrava el mateix dia de l'any passat, en què les reserves estaven al 56%. Aquest, ha dit, és un paràmetre que ''cal no oblidar'', i que fa que segueixi la 'preocupació' i que es pugui dir que Catalunya està 'a l'hospital' a nivell hídric. Per tant, ha assegurat, 'en aquests moments pensar en qualsevol modificació és inimaginable'.



El conseller ha assegurat que segons el seu criteri de les declaracions d'Espinosa se'n pot desprendre que la ministra ''manté els paràmetres que han possibilitat i fer desenvolupar aquest decret i per tant tots seguirem en aquesta tònica conjuntament, govern central i Generalitat de Catalunya''.



Baltasar ha afegit que en aquests moments ''no hi ha cap hipòtesi'' d'un percentatge que permetés replantejar el reial decret, perquè ''implicaria passar de 190 hectòmetres cúbics'' a unes xifres molt superiors. ''En aquests moments –ha dit- no hi ha fixat cap paràmetre per pensar en què s'hauria d'abandonar això''.

Font: AVUI Ult. Act. 19.05.2008 - 19:23 hs

Espinosa adverteix que el transvasament 'no tindrà raó de ser' quan els embassaments acumulin el mínim necessari per abastir Barcelona


El conseller Batalsar i la ministra Espinosa en una imatge d'arxiu. FOTO: Arxiu/ Pere Francesch

Brussel·les.- La ministra de Medi Ambient, Rural i Marí, Elena Espinosa, ha advertit aquest dilluns que quan els embassaments acumulin el mínim d'aigua necessari per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona les obres de construcció del transvasament i el decret llei d'excepcionalitat 'no tindran raó de ser'. Espinosa no ha concretat, però, quin és aquest nivell mínim necessari i només ha assegurat que tot i les darreres pluges, en dades d'aquest diumenge, els embassaments catalans encara no eren prou plens per garantir aquest abastiment d'aigua. Espinosa participa aquests dilluns i dimarts a Brussel·les en una reunió dels ministres d'Agricultura de la Unió Europea.

Font: ACN // 19.05.2008 // 13.35 h

Espinosa referma que el decret que preveu el transvasament perdrà tota vigència 'quan se superin les circumstàncies d'extraordinària necessitat'

Brussel·les.- La ministra de Medi Ambient, Rural i Marí, Elena Espinosa, ha advertit que el reial decret llei de sequera estableix que les mesures que preveu perdin la seva vigència 'quan se superin les circumstàncies d'extraordinària necessitat' o 'trenta dies després que entri en funcionament la dessaladora de l'àrea metropolitana de Barcelona'. Aquest dilluns al matí, Espinosa havia assegurat clarament que 'les obres' del transvasament 'no tindran raó de ser' quan els embassaments acumulin el mínim d'aigua necessari per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona, però a la tarda ha estat més ambigua defensant que cal complir el que diu el decret llei.

Font: ACN // 19.05.2008 // 20.11 h

diumenge, 18 de maig del 2008

Manifest de la manifestació, Aquest és el manifest que ha llegit avui l’Emigdi Subirats:

LOS TRANSVASAMENTS NO SÓN LA SOLUCIÓ

Catalunya és ara mateix un país sense rius. Els han assecat o contaminat quasi tots. Per alguns d’ells, l’única aigua que hi circula és la de les depuradores. La major part dels aqüífers estan contaminats. I ara volen eixugar l’Ebre. Això sí, a poc a poc, no sigui cosa que la gent s’adoni del que realment està passant.

Nosaltres sabem que l’Ebre ha estat un gran riu. Però també sabem que ja no l’és, que està en crisi. Lo nostre riu ja fa anys que no pot assegurar el bon estat del Delta. La salinització, la regressió i l’enfonsament del Delta no s’aturen. Actualment hi ha molts estudis sobre el Delta, però no hi ha cap tipus d’actuació estratègica realment efectiva. Per no fer, ni tant sols han estat capaços de defensar el cabal mediambiental aprovat per la Comissió per la Sostenibilitat, i amb el suport del Parlament català el proppassat 28 de desembre de 2007. El govern central ha dit que no tindrà en consideració aquest acord.

El govern de Catalunya està demostrant que és incapaç de gestionar una sequera que, per una altra banda, era perfectament previsible. Hi ha una potent campanya mediàtica on es mostra un país amb els embassaments buits i la població angoixada perquè s’anuncien nou mesos de restriccions en l’ús de l’aigua si no es fa el transvasament de l’Ebre.

La lluita de la gent de l’Ebre ha estat sempre ferma, clara i digna. No hauríem pogut modificar la llei del PHN sense l’ajut inestimable de molta gent com la de Barcelona i la seva àrea metropolitana, la de la Catalunya central, la de les comarques gironines, la de la terra ferma, la de la conca del Xúquer, l’ajut de la comunitat científica, de les grans i petites organitzacions ecologistes i, com no pot ser d’altra manera, dels nostres amics i amigues de l’Aragó, amb els quals ens uneix la lluita per la defensa d’un mateix riu que ens vertebra i en molts casos ens dóna identitat. Un recuerdo fraternal a la gente del Pirineo, que luchan como nosotros para evitar las agresiones al Ebro. Contra los embalses y la destrucción que conllevan: Yesa no! Ni Mularroya! No más pantanos! No más embalses!

I ara, el nostre govern ens ha deixat sols. Diuen que són 5 milions i mig de persones que necessiten l’aigua de boca. I no és veritat. La realitat és que som 7 milions de persones que volem avançar junts per fer un país millor i més pròsper. Un país on no hi hagi ciutadans de segona i on l’equilibri territorial sigui alguna cosa més que una frase electoral. Un país on es preservin els recursos naturals en bon estat per a futures generacions, on les persones estiguin per damunt dels interessos privats.

Afirmem que aquesta sequera ha estat mal gestionada, que els responsables han de dimitir, començant pel Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. Afirmem que les mesures espectaculars que s’estan emprant (com són els vaixells, l’estat d’emergència, etc.) són per justificar la mercantilització de la gestió de l’aigua a Catalunya. A càrrec del poble, i amb els diners de tots, afavoriran interessos privats. Constructores, grups bancaris i lobbys de gestió de l’aigua es freguen les mans pel negoci que faran.

Només els falla una cosa: PLOU!! Sempre han dit que el problema és d’uns quants hectòmetres cúbics. Primer eren 30 hectòmetres del Segre, després 50 fins al juny de 2009. Doncs bé, actualment la pluja ha eixugat aquest dèficit, ha deixat als embassaments del Ter-Llobregat els hectòmetres cúbics que volien, i segueix plovent. Per tant, si ens deien la veritat i aquesta aigua només la necessitaven fins que estiguessin les dessaladores en marxa, no hi ha cap motiu per a fer la interconnexió CAT-ATLL. Gastar més de 200 milions d’euros de tots nosaltres en aquesta obra, són diners llançats sense cap justificació.

Demanem, per tant, al govern de l’estat que derogui el decret 3/2008 i posteriors, i al govern de la Generalitat de Catalunya que s’apliqui a coordinar les polítiques de gestió de l’aigua, dels regadius, dels plans urbanístics, per fer-les compatibles amb la salut i la recuperació dels rius i dels aqüífers, que són les veritables artèries que articulen i alimenten la vida d’un país.

No hi ha cap excusa per fer el transvasament de l’Ebre!!

Los transvasaments no són la solució!!

Visca les Terres de l’Ebre!!
Amposta, 18 de maig de 2008

Font: PDE

Entre 8.000, segons la policia, i 30.000 antitransvasistes, segons l'organització, envaeixen Amposta


Amposta.- Milers de persones -8.000, segons la Policia Local d'Amposta, i 30.000, segons l'organització- han participat aquest diumenge a Amposta en la manifestació contrària al transvasament d'aigua de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'autoproclamada 'Catalunya enganyada' pel seu propi Govern, però també molta gent provinent de l'Aragó i altres punts de l'Estat, ha fet visible de forma multitudinària el seu rebuig a l''estafa' de la interconnexió de xarxes i ha demanat dimissions. Des de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), organitzadora de la marxa, s'ha explicat que ara portaran la lluita a Barcelona i començaran accions jurídiques contra la canonada que ha de transportar l'aigua.

Font: ACN

La manifestació antitransvasista d'Amposta rep un suport massiu


Imatge de la manifestació d'aquest diumenge a Amposta.
FOTO: Dani Gutiérrez

Amposta.- La manifestació antitransvasista que se celebra a Amposta des de poc després de les dotze del migdia està obtenint una resposta massiva de la ciutadania. Molt probablement són desenes de milers les persones que estan secundant aquest acte de protesta organitzat per la Plataforma en Defensa de l'Ebre. De fet, més de mitja hora després del seu inici, la cua de la marxa encara no havia començat a avançar. Les pancartes en defensa del territori i criticant les 'mentides' del Govern estan inundant la ciutat. Cal destacar el suport de més de 150 entitats a la mobilització i la gran presència de gent de tot Catalunya, a més d'una representació molt visible de persones provinents de l'Aragó.

Font: Dani Gutiérrez // ACN // 18.05.2008 // 12.55 h

Daniel Pi.: «Per primer cop al Camp de Tarragona podrà arribar aigua que no vingui de l'Ebre»

El també diputat ecosocialista al Parlament defensa que la nova cultura de l'aigua continua vigent i s'aferra a la reversibilitat de la canonada fins a Olèrdola per defensar una interconnexió de xarxes que, paradoxalment, diu que posa les bases per «rebaixar la pressió sobre l'Ebre»

-Quina valoració fa de l'assemblea del CAT que va aprovar l'enviament d'aigua de l'Ebre en vaixell a Barcelona?
-«Semblava que nosaltres haguéssim de decidir si es feia la interconnexió i en quins termes es feia. A partir d'una llei estatal que marca la possibilitat de derivar temporalment els excedents que no fan servir els consorciats, nosaltres havíem de donar la nostra conformitat. La majoria va entendre que només estàvem marcant les condicions d'un subministrament, però en cap cas hem obert cap aixeta que no estigués oberta. Es va aprovar per una majoria amplíssima. I si no hagués estat el vot ponderat, la majoria també hauria estat més que suficient».

-I vol dir que l'aigua de l'Ebre no anava ja en els dos primers vaixells que van sortir del port de Tarragona?
-«Només puc dir que en cap cas el CAT ha cedit aigua a un operador extern a la demarcació de Tarragona.»

-Més enllà de la magnitud de la majoria, és evident que l'assemblea va enforcar una divisió territorial, perquè el Camp va votar a favor i l'Ebre, en contra.
-«El vot ponderat fa impossible el vot secret. Jo no he preguntat a cap consorciat el que havia votat ni m'hi referiré, però és evident que no hi havia cap unanimitat territorial ni sectorial.»

-I com és que els vuit ajuntaments de l'Ebre van votar-hi en contra?
-«Insisteixo que no faré cap manifestació sobre el sentit del vot de cadascú. Qui l'ha revelat, està en el seu dret, però no seré jo qui ho valori. La reflexió que cal fer és la següent: en el nostre país s'ha fet en els últims anys una política d'aigües diferent. Des d'abans de la sequera, s'han posat en marxa mesures d'estalvi i ineficiència que han donat els seus resultats, s'ha fet un esforç en reutilització i en recuperació d'aqüífers i de pous. Si no, la situació de la sequera a Catalunya seria molt pitjor. El mapa de la sequera abraça tot el país i hem donat respostes arreu. Ara bé, arriba un moment en què els números ens diuen que si es manté la sequera que ens havia afectat fins ara, no arribem a la posada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat. Aleshores és quan es decideix fer una aportació externa de fora de les conques internes de Catalunya. Inicialment hi havia la proposta del Segre, amb avantatges de rapidesa i de baix cost que potser no es van valorar prou. El ministeri opta per una altra solució, que és una solució d'emergència i temporal que no té res a veure amb una proposta de transvasament continu. La nova cultura de l'aigua del govern d'un país que consumeix 3.000 hectòmetres cúbics cada any, no es pot reduir a una ajuda de 30 hectòmetres cúbics en un any.»

-Però tot just per això l'obra trenca absolutament amb la filosofia de les polítiques hidràuliques a què s'acaba de referir.
-«Per què la trenca?»

-Perquè és una mesura que ni estava planificada ni té cabuda en la manera de fer que acaba de reivindicar.
-«No podia estar planificada perquè respon a una situació d'emergència, però no trenca l'esquema d'actuació, que busca que tots els territoris tinguin quadrats els seus balanços d'aigua. Al final a aquesta canonada se li dóna més importància de la que té. Primer, potser la farem i no portarà aigua. Segon, aquesta canonada pot portar aigua des de la dessalinitzadora de Cunit cap al Camp de Tarragona o si convé a les Terres de l'Ebre. És una canonada reversible, i això vol dir que per primera vegada al Camp de Tarragona podrà arribar aigua que no tindrà com a origen l'Ebre. Això és la nova cultura de l'aigua i, per tant, no hi veig cap contradicció.»

-I aquesta reversibilitat, té alguna cosa a veure amb el perill que suposa la descontaminació de Flix?
-«De cap manera. Els treballs de Flix tenen el seu pla de contingències. Una altra cosa és que si tenim aquest afegit, molt millor. Jo crec que especulem massa amb la qualitat de l'aigua de l'Ebre, que ha millorat molt en bona mesura gràcies a la capacitat de control del CAT.»

-No se sent estrany en ser el president del CAT que treballava per reduir la dependència de l'Ebre i, ara, de sobte, el CAT que avala la interconnexió?
-«En absolut. El que em suposa és la convicció que hem de fer un esforç immens d'explicació, perquè no estem fent res que vagi en contra dels nostres principis, encara que ho sembli: mentre no hi hagi una alternativa de subministrament a l'Ebre, no es baixarà la pressió sobre l'Ebre.»

-No creu que el que més mal està fent al govern són les oscil·lacions en les seves posicions?
-«Alguna lliçó haurem de treure de tot plegat i jo no vull amagar-me. S'ha de ser capaç d'explicar bé les coses i és evident que s'han produït errors que s'hauran de corregir.»

-I com els explica a la gent de les Terres de l'Ebre, com a diputat d'ICV, que no han respectat el Compromís per l'Ebre? Què els diria a la gent que demà [avui] anirà a la manifestació d'Amposta?
-«Només puc tenir respecte envers un sentiment que puc entendre. Però més enllà dels greuges territorials, el més important crec que no és si es posa o no aquesta canonada, encara que tingui el seu valor simbòlic, sinó si continuem aplicant una política moderna d'aigua. Sobre el Compromís per l'Ebre, discrepo. El document sempre parla d'una interconnexió estructural amb Barcelona, cosa que el reial decret no autoritza. En el moment en què el decret deixi de ser vigent, ningú que estigui a la presidència del CAT cometrà una il·legalitat.»

-Però i si el creixement urbanístic fa que l'àrea metropolitana no vulgui renunciar a aquesta aigua que haurà rebut temporalment?
-«Qui defensa això és que no confia en la política hidràulica que s'ha estat fent i que han defensat molts experts independents, encara que ara discrepin de la gestió de la sequera. La nostra planificació hidràulica no s'ha aturat. Hi ha dessalinitzadores en marxa que podran aportar l'aigua que ara no tenim i els consums a l'àrea metropolitana estan baixant.»

-Però, realment s'han explorat totes les alternatives a la interconnexió?
-«Dels aqüífers de la zona de Barcelona, n'hi ha alguns que estan fins i tot sobreexplotats. La gent no recorda que estem en sequera des del març de l'any passat i en aquest temps, s'han explorat i s'han executat totes les possibilitats.»

-Quan el Segre era damunt de la taula, el departament, l'ACA i el CAT van manifestar que la interconnexió no solucionava la urgència de la situació, perquè es necessitaven 18 mesos per fer la canonada. Com és que ara es farà en sis mesos?
-«Des del punt de vista de l'enginyeria, s'utilitzaran recursos extraordinaris que la previsió dels 18 mesos no contemplava, com ara bombes d'obres en curs o tubs destinats a altres obres, que no s'haurien pogut construir en mig any.»

-Amb les pluges recents, els embassaments del Ter-Llobregat han guanyat més de 50 hectòmetres cúbics d'aigua i això ja és més del que es preveu portar a Barcelona amb la interconnexió. Com la justifica?
-«La gravetat de la sequera és importantíssima i no és cert que s'hagi magnificat per fer no sé què. Hem pujat d'un 20% a un 30% de la capacitat dels embassaments, però el 30% és una xifra més que preocupant, i de fet quan estàvem en el 30% i baixant va ser quan ens vam haver de plantejar portar aigua d'altres conques. Si estiguéssim en un 50% o en un 60%, per dir una xifra, potser sí que ens podríem plantejar altres coses.

Font: El Punt ÒSCAR MESEGUER

Constatacions, preguntes i contradiccions de la sequera


+ Les pluges del cap de setmana passat han fet reviure rius que estaven secs, com ara el Francolí. Foto: J.C. LEÓN

Els aclariré d'entrada que no sóc pas tècnic, ni catedràtic ambiental, i d'aigua hi entenc tant com qualsevol que, des que va començar el trist i polèmic episodi de sequera que patim, hagi seguit amb una mínima atenció tot el que se'ns ha anat explicant –o s'ha volgut explicar–, que no és poc. Només pretenc, doncs, donar l'opinió que com a periodista, i com potser ja ha fet vostè, m'he format a partir estrictament del que hem llegit, vist i sentit en els darrers mesos. Sovint contradictori, per cert. I molt sovint de boca d'unes persones, els polítics, que per la seva formació dubto que tinguin gaires més elements de judici: sols cal recordar «l'excessiva transparència» a què el PSC de l'Ebre atribuïa els constants canvis de rumb en la gestió del govern. Ara que potser sí que en saben de debò, si veiem, almenys, que dijous, en una jornada a la URV en què participava un dels més reputats especialistes del món en aigua, el professor Pedro Arrojo, no hi va assistir cap càrrec polític, tot i que és el tema que preocupa més els catalans. Deu ser que ja en saben prou..., o que faran igualment el que voldran seguint submises directrius de partit, diguin el que diguin tècnics i coreligionaris del territori. Digui el que digui, fins i tot, el sentit comú.

PER QUÈ ELS VAIXELLS?
La primera pregunta que un es fa aquests dies és per què es mantenen les mesures d'emergència quan aquesta ha desaparegut. Responen que l'emergència continua a prop, que es pot reproduir i s'ha d'estar preparat per al pitjor. Molt assenyat. Però, i per al millor? Algú ha previst altres hipòtesis? A ningú se li ha acudit posar una clàusula als contractes amb els armadors de vaixells que duen aigua a Barcelona que el transport se suspendrà, ja no indefinidament, però almenys mentre no n'hi hagi necessitat? I que no diguin que és complicat logísticament o legalment, que si els interessa bé que salven qualsevol escull. Dilluns la mesura havia de ser per a dos mesos i costava 44 milions d'euros. Dimecres, com per art de màgia, s'havia passat a tres mesos i 53 milions. Fa unes setmanes els vaixells també venien d'Almeria, però ara diuen que fins a l'octubre (quan en teoria ja ha d'estar feta la interconnexió) no podran. I tot per donar aigua a 170.000 persones cada dia dels 5,5 milions que habiten a l'àrea metropolitana. És a dir, un 3%, i no un 6% com s'ha publicat... No vull ni pensar, en tot cas, a quins mil usos més es podrien destinar aquests diners. I d'això se'n diu malbaratament de diner públic: gastar quan no cal.

SAL ALS POUS DE TARRAGONA
Els gestors van posar l'ull en els pous del Camp de Tarragona per omplir els vaixells. Ja hauria tingut nassos que s'haguessin fixat en els de Girona, on fa anys que es mofen del cabal mínim que hauria de tenir el Ter. També es va demostrar després –en la trista baixada de pantalons davant el govern espanyol en l'episodi de la pretesa, i inviable, captació del Segre– que a Lleida el govern de Catalunya, tristament, tampoc pot anar-hi a buscar aigua si no és amb permís d'un despatx de Madrid. Però tranquils, l'empresa d'aigües de Tarragona està controlada en un 49% per Aguas de Barcelona. Oli en un llum.

Només els pagesos es van queixar que al Camp d'aigua no en sobra –fa vint anys que viu del minitransvasament de l'Ebre, ningú no ho sabia?– i que la poca que hi ha hauria de ser per a emergències del mateix Camp: algú recorda que en pobles com Alforja o l'Espluga de Francolí ja han patit talls en els darrers mesos? És que ells no entren en l'emergència? En fi, els pagesos –i els ecologistes– també deien que els pous es podien salinitzar, cosa que l'ACA es va afanyar a negar. En canvi, quan la família Boronat li va oferir, de franc, el pou de què s'havia abastit Tarragona durant 40 anys, va dir que no, que aquell sí que tenia perill. Ara, un cop s'ha aprovat que es puguin enviar excedents de l'Ebre, resulta que n'hi ha quatre més, de pous, que abans deien que no es podien salinitzar, però que ben mirat potser sí... Fan el que volen en funció del que els convé, vaja. Això sí, les obres de recuperació de pous ja estan fetes, i tant de bo serveixin per millorar l'abastament. Al Camp.



LA INTERCONNEXIÓ INÚTIL
Igual que en aquestes obres i les que s'han fet per aprofitar molts aqüífers barcelonins –ja era hora–, Agbar també s'endurà bona part del pastís dels 180 milions que costarà la interconnexió de xarxes, que passarà per l'autopista d'Abertis. Dues empreses, per cert, controlades per «la Caixa», que faran una obra que per a la Generalitat tenia un termini d'execució de 21 mesos i per a l'Estat, de sis. Els obrers espanyols deuen ser més ràpids... El projecte el defensava CiU fa cinc anys –ja l'havia tret a informació pública–, però els partits que avui són al govern llavors es van comprometre solemnement –si fins i tot ho van signar!– a no fer-lo mai. I de no complir els contractes signats se'n diu estafa. Al·leguen que això d'ara no és el mateix, que només durà aigua a Barcelona mentre no es posi en marxa la gran aposta de les dessalinitzadores. Diuen que agafaran de l'Ebre de 30 a 40 hm³, el que consumeix l'àrea de Barcelona en un miserable mes (l'aigua d'un dia costarà uns sis milions!). Els pantans que l'abasteixen sobrepassaran aviat els 200 hm³ de reserva. Uns 200 dies, vaja, dels 365 que cal aguantar, sense comptar els aqüífers que s'estan recuperant i l'aigua de depuradores que es reaprofitarà...

FLIX ÉS LA RESPOSTA?
Per què segueixen entestats, doncs, a fer la interconnexió a què sempre es van oposar, i que tant disgusta l'Ebre (i el govern d'Aragó, l'únic aliat que, pel que sigui, li queda ara)? Per què insisteixen tant que la canonada serà reversible, quan a Tarragona d'aigua no li'n falta pas? L'única cosa raonable que se m'acut –ho diuen amb la boca petita– és que a Flix s'està a punt d'iniciar una delicada operació d'extracció dels residus tòxics que durant anys van abocar a l'Ebre, i tenen por que se'ls escapi de les mans i acabin contaminant tot el riu, i hagin de tallar la principal aixeta de la demarcació. Potser si ho haguessin explicat així, sense perífrasis, embuts ni mitges veritats, la gent ho hauria entès des del principi. Llàstima, però, perquè ara ja és massa tard: hem arribat a un punt que, ens venguin el que ens venguin, i per molta raó que tinguin, és impossible que ningú amb dos dits de seny no en desconfiï. Ells s'ho han buscat.

Font: El Punt diumenge, 18 de maig de 2008 (l'anàlisi: ÒSCAR PALAU)

dijous, 15 de maig del 2008

Proposta de MANIFEST DE LA PLATAFORMA METROPOLITANA CONTRA ELS TRANSVASAMENTS


Aquí teniu la proposta de manifest redactat per la Plataforma Metropolitana Contra els Transvasaments. Per a adherir-vos-hi, suggerir algun canvi o demanar informació sobre la plataforma podeu contactar a través de l'adreça de correu electrònic: notransvasamentsbcn@gmail.com.

MANIFEST DE LA PLATAFORMA METROPOLITANA CONTRA ELS TRANSVASAMENTS

La crisi de manca d’aigua no respon únicament a una situació de pluges escasses (fet recurrent en la climatologia de la Mediterrània Occidental), o a les reserves insuficients dels envasaments, sinó que és la conseqüència d’una pèssima planificació i gestió dels recursos hídrics i del seu malbaratament per determinades pràctiques insostenibles en l’agricultura, la construcció, la indústria, el turisme i l‘oci, .... Aquests sectors han vist com el seu creixement econòmic no tenia fre i s’han acostumat a disposar d’aigua sense límits. Ara aquest model ha fet fallida i està afectant el conjunt de la població.

Denunciem els alarmismes estèrils del govern de la Generalitat i demanem mesures urgents per fer canvis estructurals en la planificació, els usos i els abusos de l’aigua com a recurs cada vegada més escàs, situació agreujada per les incerteses que comporta el Canvi Climàtic.

Lluny d’això, el Govern i el Parlament espanyols, amb la connivència de la Generalitat de Catalunya han decidit d’imposar transvasaments des de la conca hidrogràfica de l'Ebre cap a la regió metropolitana de Barcelona.

Les persones, col·lectius i entitats cíviques que signem aquesta declaració volem manifestar el següent:

□ L’impacte ecològic de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana sobre el territori que l’envolta és cada cop més insostenible. La petjada ecològica de la ciutat l'any 1996 es situava entre 3 i 3,5 hectàrees per persona i no ha parat de créixer. Avui, necessitaríem el territori equivalent a unes 400 "Barcelones" per mantenir aquest model de desenvolupament socialment injust i depredador dels recursos d’altres territoris.

□ Aquest impacte, generat per les activitats econòmiques i les persones que vivim a l’àrea metropolitana de Barcelona, és conseqüència d’un model territorial, econòmic i cultural centralista impulsat pels governs de torn sempre sotmesos als grans poders econòmics que amuntega la població, planifica la urbanització sense límits, concentra les activitats industrials, i dóna autorització a més consum de territori, energia, aigua i tot tipus de recursos.

□ Aquest model és la causa del desequilibri territorial català. La major part del territori resta en una funció perifèrica. Un exemple d’aquesta discriminació és la situació de les Terres de l'Ebre, productores de més del 70% de l’energia consumida al país (amb 3 centrals nuclears, diverses centrals tèrmiques i massificació eòlica) però mancades de serveis bàsics que hipotequen el seu desenvolupament social, econòmic i humà.

□ Les conseqüències d’aquest model insostenible no ho són només per als territoris espoliats de les seves riqueses naturals i paisatgístiques, ho són també per a nosaltres, habitants de la conurbació barcelonina, perquè se’ns imposa una ciutat d’aparador que exclou les persones. Una ciutat que dóna més importància als interessos hotelers, comercials i especulatius lligats al turisme i al consumisme, que a les nostres necessitats com a ciutadans. Es ven: la terra i l’aigua per fer camps de golf, les alzines per a fer muntanyes russes, els espais lliures per fer centres comercials i el centre històric de les ciutats per fer parcs temàtics turístics. Fins i tot s’especula amb béns tan bàsics com l’aigua i l’energia.

□ El consum d’aigua a l’àrea de Barcelona és aproximadament d’un 40% per a usos industrials, 40% domèstic, i 20% agrícola. És important aclarir que quan els informes oficials parlen d’ús de boca hi inclouen usos com el reg de jardins i parcs, piscines i centres lúdics, fonts, serveis, activitats econòmiques, comerços, tallers,...

□ Els 4 hm3/mensuals de dèficit hídric que volen compensar amb la connexió Consorci d’Aigües de Tarragona – Aigües Ter Llobregat (CAT-ATLL) no és només per a 5,5 milions de catalans, sinó també per a molts altres usos empresarials i activitats econòmiques.

□ AGBAR (participada per La Caixa), la principal empresa privada de gestió local d’aigua, i les empreses hidroelèctriques, són les que dicten les polítiques hidràuliques a Catalunya, privatitzant, monopolitzant i imposant una gestió mercantil. Escàndols com les pèrdues de les canonades confirmen que la seva prioritat no és donar un servei bàsic i de qualitat, sinó obtenir el màxim de benefici a costa de la ciutadania. Tot plegat és la causa de la sobreexplotació dels recursos hídrics tolerada i impulsada per les administracions.

□ Les conseqüències d’aquest model no només afecten l’Ebre, sinó que des de fa anys està deixant en una situació deplorable els rius Llobregat, Besos i Ter, així com els aqüífers de les nostres comarques i les comarques veïnes.

Per tot això :

□ Denunciem l’alarmisme i manipulació que el Govern i la seva Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fan de la problemàtica de manca d’aigua i escassetat de les pluges per justificar nous transvasaments previstos per Plans hidrològics obsolets.

□ Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que volen consolidar un model territorial metropolità insostenible de creixement sense límits. Els transvasaments generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, de destrucció del territori, perquè fomenten alhora un ús desmesurat de l'aigua.

□ Considerem que parlar de transvasament “temporal” degut a la sequera és un insult a la població barcelonina i catalana perquè no es pensa canviar el model de gestionar el consum (no es revisaran, ni limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, agrícoles, camps de golf, turisme de luxe, .....), sinó dur a terme els projectes antics i caducs..

□ Considerem que l’aigua pertany, i s’ha de gestionar en cada conca corresponent. L’aigua, és un element indispensable pel reequilibri territorial i de redistribució de riquesa al nostre país.

□ Manifestem que la situació actual és una oportunitat inexcusable per plantejar un canvi de model territorial i de la gestió de l’aigua, d’acord als recursos hídrics de què disposem i per cercar la utilització d’altres recursos propis que es malversen (manca de recollida d’aigües pluvials, mines i regeneració i preservació d’aqüífers, etc)

□ Reiterem doncs, la nostra oposició a qualsevol transvasament, així com a la Interconnexió de Xarxes inclosa en el Decret de Sequera, el qual a més obre les portes a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre i a la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

PER UN MODEL TERRITORIAL REEQUILIBRADOR I QUE PRESERVI ELS MEDI I ELS RECURSOS !!

NO ALS TRANSVASAMENTS


Maig de 2008

Font: Revolta Global

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT


Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

Font: Jaume Forcadell

Els membres d'ICV a Sant Carles de la Ràpita deixen el partit pel posicionament adoptat en la interconnexió de xarxes


Sant Carles de la Ràpita (Montsià).- Els membres de l'assemblea local d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) a Sant Carles de la Ràpita ha decidit unànimement sortir del partit a causa del posicionament adoptat per l'executiva nacional del mateix davant el projecte d'interconnexió de xarxes. Els ecosocialistes rapitencs han manifestat que volen mantenir la 'coherència' en els seus plantejaments contraris a 'qualsevol tipus de transvasament o interconnexió de xarxes' i han criticat que no s'han sentit 'ni escoltats ni respectats' per la directiva del partit. Tot i així, els dos regidors d'ICV que formen part del consistori rapitenc seguiran en el seu càrrec municipal dins del grup de no adscrits.

Font: ACN 14.05.2008 ! 15.06h

dimarts, 13 de maig del 2008

Però què és un hectòmetre cúbic d'aigua?


Tots hem estat parlant molt de l'aigua. N'hem parlat amb passió. Deixant de banda qui té la raó, o qui defensa la veritat, vull entrar puntualment en el tema pedagògic de la divulgació científica sobre el tema. Mireu parlem d'hectòmetres cúbics, però ahir em van fer notar que no per dir la mida te'n fas a la idea de la dimensió. Per començar ja sabem què és un hectòmetre cúbic em diran els meus ínclits lectors, és un cub d'aigua que en una projecció isonomètrica el vector "x" mesuraria 100 metres, el vector "y" 100 metres, i el vector "z" 100 metres. Aquest enorme cub el podríem omplir amb mil milions de litres. Ja tenim visualitzat el famós hectòmetre cúbic, en aquest cas, dèiem, d'aigua. El veiem però encara no en tenim una dimensió humana del seu valor aplicat. Però si diem que un hectòmetre cúbic d'aigua és la quantitat aproximada que consumeixen 5 milions de persones al dia, ja tenim la dada que perseguíem. Podeu tornar a rellegir-vos tot el que s'ha dit recentment sobre aquesta qüestió i ara ja no seran xifres cabalístiques i dades metainiciàtiques. Un hectòmetre cúbic d'aigua és la quantitat que consumeix al dia una conurbació com de de Barcelona, per exemple.

diumenge, 11 de maig del 2008

ECOLOGISTES EN ACCIÓ PROPOSA UTILITZAR LA DESALOBRACIÓ DE LES AIGÜES DE L’AQÜÍFER DEL BESÒS COM ALTERNATIVA A LA INTERCONNEXIÓ CAT-ATLL.

Alternativa al transvasament de l’Ebre: ECOLOGISTES EN ACCIÓ PROPOSA UTILITZAR LA DESALOBRACIÓ DE LES AIGÜES DE L’AQÜÍFER DEL BESÒS COM ALTERNATIVA A LA INTERCONNEXIÓ CAT-ATLL.

Segons va donar a conèixer el Conseller de Medi Ambient i Habitatge en el decurs de la sessió de constitució de la Taula Nacional de Sequera, la solució adoptada és la que finalment recull el Reial Decret Llei de 21 d’abril, ratificat dimarts passat pel Congrés de Diputats: l’aportació d’aigua de l’Ebre a través de la interconnexió CAT-ATLL. Amb aquesta obra es transvasaran a la part del Sistema Ter-Llobregat subministrat per la xarxa ATLL fins a un total de 3,9 hm3/mes, amb un màxim de 50hm3/any. Atenent que aquesta xarxa es preveu que deixi de funcionar un cop en marxa la desalinitzadora del Prat la quantitat d’aigua transvasada seria d’uns 30hm3 i escaig entre els mesos d’octubre del 2008 i maig del 2009, data en que es preveu que aquesta intsl•lació de subministrament estigui posada en marxa.

En aquesta primera reunió de la Taula Nacional de la Sequera, Ecologistes en Acció de Catalunya va ser un dels pocs grups presents, a més de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, en manifestar contundentment el seu posicionament contrari a la interconnexió de conques CAT-ATLL a través del tram Tarragona-Olèrdola atès que considerem que encara hi ha altres noves possibles fonts d’abastament per fer front a aquest dèficit de 30 i escaig Hm3 previst pel govern i contemplat en l’esmentat Reial Decret-Llei.

Ecologistes en Acció de Catalunya considera que accions urgents com poden ser la desalobració d’aqüífers de l’àrea metropolitana de Barcelona com poden ser els importants aqüífers del Besòs i l’aprofitament dels efluents de les depuradores del Besòs (Sant Adrià, La Llagosta, Montornès del Vallès, Cobega, SA, etc.) transferit aigües amunt de la potabilitzadora de Cardedeu tal com s’està fent amb la transferència de l’efluent de la depuradora del Llobregat aigües amunt de la potabilitzadora de Sant Joan Despí són accions que aportarien un volum d’aigua suficient per evitar els possibles talls de la xarxa en cas que no plogués. Aquestes propostes varen ser incloses per Ecologistes en Acció de Catalunya el passat dilluns dia 28 d’abril a Montcada i Reixac en la sessió temàtica d’abastaments del procés participatiu de la conca del Besòs del Pla de Gestió de Conca Fluvial de Catalunya organitzat per l’ACA en compliment de la Directiva Marc d’Aigua. Cal tenir present, a més, que alguns prestigiosos climatòlegs han pronosticat pel que resta d’any nombroses pluges i que ara mateix els embassaments del sistema Ter-Llobregat es troben al 25% de la seva capacitat.

Pel que fa al propi aqüífer del Besòs (Baix Besòs i Pla de Barcelona), cal tenir present que, segons documentació de la pròpia Agència Catalana de l’Aigua, aquest aqüífer té uns recursos disponibles de 52,3 hm3/any, dels quals se n’extreien 20 per a usos industrials i 4 per a usos de subministrament fins que l’any 2007 l’empresa Societat General d’Aigües de Barcelona (AGBAR) va posar en marxa una desalobradora per nanofiltració i òsmosi inversa de baixa pressió que ha permès incrementar la captació per a subministrament fins a 10 hm3/any.

Dins el capítol d’obres d’emergència previstes per a garantir el subministrament actual i a executar aquest estiu de 2008 per part d’AGBAR es troba la recuperació de dos pous al delta del Besòs amb tractament amb stripping i òsmosi inversa que representaran una detracció de l’aqüífer de 0,5 hm3/mes. Sumant, doncs, aquests 6 hm3/anuals que es poden obtenir d’aquests dos pous als 6 hm3 anuals de més que ja s’obtenen, això representaria una extracció de 36hm3/any d’un aqüífer que en té 52,3 de disponibles. Aquests 16 hm3 restants representen més del 50% dels 30 i escaig que cal aportar des de la conca de l’Ebre a Través de la connexió CAT-ATT. Si sumem aquesta quantitat als 2,5 hm3/mes que l’ACA proposa recuperar de la depuradora del Prat i, a més, sumem les aportacions de les depuradores del Besòs, resulta que estaríem davant dels recursos suficients per no haver de transvasar aigua de l’Ebre a través d’aquesta conducció encara que estiguéssim sota el llindar de la probabilitat de pluges emprades en els càlculs del propi govern català.



Tenint en compte aquesta possibilitat alternativa, així com altres que s’estan estudiant dins la confederació d’Ecologistes en Acció, lamentem que el Conseller de Medi Ambient i Habitatge no acceptés la proposta del catedràtic d’Ecologia de la UB i assessor del Departament en matèria d’aigües, Dr. Narcís Prat, d’endarrerir les obres de la interconnexió CAT-ATLL un mes atenent que els embassaments es troben al 25% de la seva capacitat, proposta que va tenir lloc en el decurs de l’esmentada Taula Nacional de la Sequera . El Dr. Narcís Prat, expert reconegut en la matèria va proposar aquest enderreriment per a contrastar diferències en la diagnosi que ha donat lloc a la proposta d’interconnexió però aquesta proposta que va ser rebutjada immediatament pel representant del grup Parlamentari socialista Il. Sr. Miquel Iceta, que va al•legar responsabilitat de govern en l’execució immediata de les obres tot i l’augment del volum d’aigua embassada. Aquesta treva proposada pel Catedràtic Narcís Prat era una excel•lent proposta que hagués pogut permetre respondre els dubtes sobre la manca d’altres alternatives manifestats per la Plataforma en Defensa de l’Ebre i Ecologistes en Acció sobre la diagnosi que ha possibilitat aquesta obra, després que ambdues associacions manifestessin obertament estar en contra del transvasament de l’Ebre, precisament per questa manca d’informació sobre les alternatives estudiades pel Govern.

A la vista de la negativa d’estudiar altres propostes i/o respondre dubtes raonats sobre les alternatives al transvasament d’aigua de l’Ebre, Ecologistes en Acció de Catalunya considera que la decisió dels governs català i espanyol de construir el transvasament de l’Ebre fins a Barcelona és precipitada i sembla supeditada als interessos econòmics de les companyies distribuïdores d’aigua i a la insostenible política de destrucció territorial de Catalunya impulsada per les polítiques de creixement del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que insisteix en el model de creixement urbanístic que, precisament, està ocasionant la problemàtica de subministrament que patim i patirem en un futur proper.

Font: Ecologistes en Acció

dissabte, 10 de maig del 2008

Polítiques d'aigua a Catalunya: les coses clares


No ens hem d'estranyar que s'hagi acollit amb sorpresa o desconfiança l'anunci sobtat que calien nous transvasaments d'aigua d'altres conques cap a la regió metropolitana de Barcelona, ni que siguin de poc volum i per a casos d'emergència
L'actual confrontació al voltant de les solucions a adoptar en previsió d'un episodi de sequera extrema, sobre com gestionar els recursos hídrics del país i com distribuir els diversos usos de l'aigua, torna a posar de manifest com, massa sovint, a Catalunya ens calen situacions excepcionals per tal que un tema de veritable interès, determinant per al present i que configura el futur, estigui al bell mig del debat polític i social, ja es digui energia, habitatge, seguretat, salut o aigua. El problema és que les urgències i l'afany de guanyar-se voluntats fan caure en l'esquematisme quan es requereix més informació, anàlisis i responsabilitat.

Fa poc més de quatre anys que la majoria dels ciutadans de Catalunya i d'Espanya van escollir nous governs partidaris de canviar les polítiques de l'aigua, segons els compromisos electorals, en què les noves polítiques d'aigua van ser un factor determinant. I cal dir que així es va fer i es continua fent, no sols amb la renúncia als grans transvasaments, sinó també amb la implantació d'una gestió més sostenible dels recursos hídrics, basada en la qualitat i regeneració dels nostres rius i aigües freàtiques.

Per fer-ho va caldre passar d'una política d'oferta il•limitada de recursos hídrics –buscant-los on fos i a costa de qui fos– a una altra que dóna prioritat al millor aprofitament, recuperació i reutilització dels recursos existents, tot cobrint els possibles dèficits de subministrament amb aigües obtingudes per dessalinització i que fomenta l'estalvi sense afectar la qualitat de vida ni perjudicar l'activitat econòmica.

No ens hem d'estranyar doncs que majoritàriament s'hagi acollit amb sorpresa o desconfiança l'anunci sobtat que calien nous transvasaments d'aigua d'altres conques cap a la regió metropolitana de Barcelona, ni que siguin de poc volum i per a casos d'emergència. Malgrat que s'expliqui que aquesta interconnexió és motivada pel fet que encara no s'han conclòs les obres de la nova dessalinitzadora de Barcelona, que aportarà 60 hm³ més d'aigua, a la qual s'afegiran 30 o 40 hm³ més d'aigua dessalinitzada en els propers anys, més els que s'obtindran de la recuperació dels aqüífers ara abandonats o contaminats, cal també explicar i adoptar compromisos polítics ferms sobre com quedaran ordenats definitivament els sistemes de captació i abastament d'aigua per al conjunt de Catalunya i per als diversos usos: agrícola-ramader, industrial, de serveis i domèstic.
S'han de prendre en consideració, d'una part, les previsions de noves demandes fruit del creixement demogràfic, econòmic i urbanístic, i de l'altra, assumir els efectes del canvi climàtic, això és una disminució progressiva de recursos procedents del cicle natural de l'aigua, en relació amb una demanda creixent. Que valgui l'exemple del Ter: l'any 59 es van establir les concessions per captar-ne aigua sobre la base d'un cabal mitjà del riu que llavors era de 20m³/s de mitjana. El repartiment era d'1m³/s per a Girona-Costa Brava, 3m³/s per a reg, 8m³/s per a Barcelona: total, 12 m³/s. I la resta, per al riu; però les noves dades ens indiquen que ara el cabal mitjà del Ter amb prou feines arriba als 12 m³/s. Prenent de referència els darrers 5 anys, l'entrada mitjana als embassaments és de 400 hm³/any, mentre que la sortida mitjana ha estat de 452 hm³; el mateix podríem dir pel que fa a l'Ebre i els seus afluents catalans.

Per recuperar la confiança dels ciutadans, especialment a les Terres de l'Ebre, a Ponent, a Girona i a les comarques Pirinenques, cal primer de tot que les previsions dels planificadors de l'aigua s'ajustin a les veritables disponibilitats presents i futures. Això vol dir que cal revisar a la baixa i redistribuir les concessions per captar aigües a les diverses conques i per als diversos usos, donant prioritat absoluta als cabals de manteniment ecològic dels rius, dels deltes i els aqüífers, per no matar-los del tot i impulsar encara més –i amb més recursos– les polítiques d'estalvi i ús eficient en tots els àmbits; i vol dir també una planificació territorial i urbanística que reequilibri el país tot redistribuint els creixements demogràfics i el desenvolupament econòmic per apropar-los allí on hi ha els recursos i no xuclant-ne més cap a les grans conurbacions. Un cop això haig quedat clar, assumit i pactat, serà més creïble i justificable l'establiment d'interconnexions reversibles, entre diverses xarxes de distribució i entre diversos usos, que permetin establir un sistema públic d'intercanvi d'aigües, amb l'única finalitat de garantir els subministraments vitals en casos de necessitat o per prevenir riscos.

Font: Salvador Milà a ICV Article publicat a: El Punt, el dia 27/04/2008.

divendres, 9 de maig del 2008

La justícia espanyola, segrestada i hostil


La justícia catalana és, evidentment, justícia espanyola. Quan parlo de «justícia», esquitxo evidentment els jutges i magistrats, encara que no a tots (no els conec tots i el meu judici seria injustificat), però parlo sobretot de l’estructura de la justícia espanyola, dels seus mecanismes de poder, dels seus prejudicis ideològics, de la seva desatenció a la plurinacionalitat de l’Estat i a les seves diverses llengües i cultures, del seu sistema d’escalafó, de la seva dependència brutal de la ideologia política del partit en cada cas governant i, en general, dels dos partits que es reparteixen el poder en el govern d’Espanya. Parlo de totes aquestes coses i, en fer-ho, he de ser dur, duríssim. El sistema anomenat «de justícia» a Espanya no solament em sembla antiquat, encarcarat, extremadament autoritari i arbitrari, tancat sobre si mateix i allunyat dels problemes i de les esperances dels ciutadans, sinó també preocupat sobretot pel càstig i la repressió, lent, ineficaç i ineficient en el seu funcionament i, doncs, estructuralment injust.

No entenc que siguem tan pocs els que critiquem la justícia. Segurament que la por n’és la raó principal. Però aquesta mateixa raó acaba de condemnar la justícia. Perquè, en un sistema democràtic, la justícia no ha de fer por sinó que ha d’infondre respecte i confiança. La justícia hauria d’estar al servei de la llibertat i de la igualtat dels ciutadans. El dret i la justícia són, en teoria, armes democràtiques de la màxima importància perquè tots, però sobretot els més febles i més desassistits, trobin empara, protecció i força en les seves lluites personals i socials. Res d’això no sé veure en la justícia espanyola. Per això em resulta hostil i antipàtica.

Els exemples de mala gestió de la justícia s’apilonen cada dia, encara que no sempre els mitjans se’n facin ressò. Darrerament s’han produït tres casos espectaculars d’aquesta mala gestió i del consegüent silenci dels mitjans o d’una actitud servilment acrítica per part d’aquests.

El primer cas és el d’en Franki, de Terrassa, que va ser condemnat el 2002 a dos anys i mig de presó pel jutjat penal número 2 de Terrassa. Acusació: haver intentat despenjar la bandera espanyola de l’Ajuntament de Terrassa i, suposadament -el judici no va demostrar res- haver atemptat contra l’autoritat i haver incorregut en desordre públic. Inconcebible, però cert: dos anys i mig de presó! L’Audiència Provincial de Barcelona acaba de confirmar la sentència. En Franki ja és a la presó. S’ha convocat una manifestació de suport a en Franki per aquest dissabte vinent, dia 10 de maig, a les 6 de la tarda, a la Plaça de la Universitat, a Barcelona. El rebuig a aquesta mena d’actuacions judicials hauria de ser total.

El segon cas és el d’Inocencia Galparsoro, alcaldessa de Mondragon, d’ANB, que es va presentar a la Audiencia Nacional citada pel jutge Garzón i que allà mateix va ser empresonada, amb una acusació tan poc consistent com la que fa referència a la seva «voluntat» de no acatar la llei i de no haver cas de la decisió judicial de suspendre les activitats del seu partit. Ja és curiós que un partit polític que ha guanyat netament unes eleccions i que no és il·legal pugui ser suspès en totes les seves activitats. A part d’això, que ANB estigui suspès, no significa que l’alcaldessa de Mondragon no pugui continuar complint amb les obligacions del seu càrrec. Al capdavall, ella no és el seu partit, sinó que només és membre d’un partit judicialment suspès d’activitats. Això no la inhabilita per al càrrec públic. Per aconseguir-ho se l’havia d’engarjolar: després ja vindrà el judici -quan vingui- i, és clar, la sentència condemnatòria. Resulta curiós que aquesta acció judicial arribi pocs dies després que les forces opositores del seu Ajuntament no aconseguissin guanyar una moció de censura en contra d’ella. Democràticament, doncs, no va ser apartada del càrrec. La justícia -ho hem de dir així?- ho ha aconseguit.

El tercer cas és el del pobret Estatut de Catalunya del 2006, que ja ha començat a ser mercadejat per part dels membres del Tribunal Constitucional. Faria riure, si no fes plorar, veure que aquest tribunal es mostra disposat a acceptar que els catalans diguin que són una nació, afegint de seguida que això no té validesa jurídica. Què accepta, doncs, el tribunal? Res de res. Ja només faltaria que, en un Estat amb pretesa llibertat d’expressió, la gent no es pogués autoanomenar com li donés la gana. Si això no té validesa jurídica, per què hi insisteix el tribunal? Doncs, per fer veure que fa una concessió -que no fa- i per després poder retallar d’aquí i d’allà. Això és, precisament, l’aspecte més lamentable, més patètic, de tot aquest procés que durà a terme el Constitucional: no que acabi amb una sentència millor o pitjor, sinó que s’embarca en un estira-i-arronsa d’uns membres del tribunal contra uns altres. Sembla que tots obliden que no tenen cap autoritat moral -vull dir, que no tenen la independència necessària- per examinar l’Estatut, ja que ells mateixos han estat elegits per la seva proximitat ideològica a aquest o a aquell partit, al qual deuen, des de llavors, seient, sou i fidelitat. Mentre els membres dels tribunals més alts de l’Estat -i el mateix Fiscal General de l’Estat- siguin càrrecs de confiança del Govern i de l’oposició, qualsevol procés judicial es farà amb cartes marcades, marcades per aquells que les han repartit.

La justícia espanyola està, certament, segrestada pels que governen Espanya (no solament “a” Espanya). Que aquesta justícia ha de ser necessàriament hostil als ciutadans que no participen dels seus criteris, principis, interessos i finalitats, em sembla absolutament obvi, inevitable. Que no ho vegi tothom, m’alarma. Que no ho critiqui gairebé ningú, m’escandalitza.

Font: Josep-Maria Terricabras