Arxiu del blog

dimecres, 30 de desembre de 2009

dissabte, 26 de desembre de 2009

Referèndum a Osona

Assolir una participació alta en un referèndum no oficial i no vinculant, sense recursos i en poc temps, sota la persecució dels governs espanyol i català, i amb forces polítiques que promouen i pressionen pel boicot, no depèn només de la bona feina de la bona gent, per reeixir cal ser els millors. No n’hi ha prou amb bona voluntat i molta dedicació, és imprescindible treballar en la direcció correcta. Si ens limitem a celebrar i felicitar-nos nosaltres mateixos, si tothom ho ha fet bé, si no es detecten i corregeixen els errors, si no s’analitzen i reconeixen els problemes, no hi haurà cap solució ni millora.

És clar que sense la dedicació sacrificada de milers de voluntaris res no és possible, que és la força tranquil·la del poble el fonament de la victòria, que sense una mobilització il·lusionada de gent de tots els sectors socials, ideològics i polítics no ens en podem sortir; però també és clar que no n’hi ha prou. La diferència de resultats de participació a Osona i fora d’ella és tan àmplia en tots els trams de població (+15 punts en pobles per sota de 500 habitants, +15 punts en pobles entre 500 i 1.000 habitants, +19 punts en pobles per sobre de 15.000 habitants, i una mitjana de 17,2 punts per sobre), que els mètodes emprats a Osona s’han revelat els correctes. Molt del que s’ha fet a Osona també s’ha fet, amb més o menys intensitat, fora; i no sempre a Osona hem estat capaços de fer tot el que calia, ni de fer-ho bé. És a Osona, però, especialment a Vic, on més clarament s’han seguit uns criteris clars que oferim com a model arreu de Catalunya:

1. Organitzar un referèndum no oficial depèn directament de les dinàmiques de cada localitat o comarca. És un error dependre i repenjar-se en cap mena de coordinadora supracomarcal, que s’ha de limitar a l’assessorament estrictament tècnic. La direcció política només pot ser local o comarcal, una visita escadussera des de Barcelona no pot suplir ni redreçar una dinàmica local, sigui o no correcta.

2. A la comissió organitzadora del referèndum li correspon, com a cos de gestió electoral, la funció de l’Estat, i com a tal ha d’organitzar un referèndum impecable, amb plenes garanties, on tothom pugui i se senti lliure de votar l’opció que més li plagui. Tan catalana i tan legítima és la decisió de votar sí com la de votar no, no pot haver-hi cap biaix favorable vers una o altra postura. Neutralitat, rigor, seriositat, i assumpció de les funcions de l’Estat són les claus de l’èxit. Això implica que no s’ha de fer cap acte ni defensar cap argument en favor ni en contra de la independència, que la campanya institucional s’ha de limitar a donar a conèixer que s’hi celebra el referèndum i a promoure la participació, que la reivindicació no és d’independència sinó de democràcia: els governs espanyols no ens deixen votar si volem o no la independència, organitzem-nos nosaltres mateixos per fer-ho.

3. És a les entitats cíviques a qui correspon promoure els actes i debats favorables o contraris a la independència, si així ho volen; és als partits i organitzacions polítiques a qui toca fer campanya demanant el sí o el no. No és diferent aquest referèndum dels organitzats oficialment, com el vinculant de l’Estatut o el no vinculant sobre la Constitució europea, i el comportament de l’organització convocant, i els de les entitats i forces polítiques, ha de ser el mateix.

4. Interlocució permanent amb tothom, que tothom s’hi senti raonablement còmode. Els partits han de ser-hi, però no manar; els càrrecs electes han de participar-hi, però no dirigir. Un referèndum nacional és per sobre els partits, apel·la el poble i s’organitza pel poble, constituït en Estat. Cap sector social, ideològic, nacional o religiós se n’ha de sentir al marge, tots s’han de sentir igualment valorats i respectats. La democràcia acull tothom, només en queden al marge els que li donen l’esquena i opten per impedir-la i boicotejar el referèndum.

5. Cap persona ha de sentir que no és ben rebuda, que les seves circumstàncies de classe o formació, la seva ideologia o partit, la seva trajectòria i conviccions no encaixen. El secret de l’èxit és que persones que mai havien treballat juntes en res aprenguin a fer-ho, i s’enriqueixin mútuament col·laborant colze a colze en benefici d’un objectiu comú: la democràcia.

6. Cal una direcció amb una neta distribució de responsabilitats, amb equips que funcionin de manera autònoma però amb criteris clars i retent comptes permanentment. La derrota no és una opció, tot el focus s’ha de posar en la victòria, i fer-ho tot per assolir-la i res que la perjudiqui. La victòria no és que guanyi el sí o el no, i el marge entre totes dues opcions, sinó una participació alta. Tothom ha de tenir ben clar que és preferible una participació del 90% en què guanyi el no que una participació del 10% en què guanyi el sí. L’Estat és neutral, exercint com a Estat hem de ser-ho. Primen l’eficàcia i l’eficiència, no n’hi ha prou treballant i fent-ho bé, calen resultats.

7. La campanya per la participació ha de ser arran de terra, a l’americana. No tenim diners, institucions ni estructures professionalitzades, però tenim el més important: la gent, milers de voluntaris motivats i amb il·lusió, la força tranquil·la del poble. Cal fer-la servir arribant a tot arreu, anant a parlar amb tothom, fent centenars de microreunions per explicar amb tota humilitat que organitzem un referèndum i que demanem que tothom vagi a votar, i no promoure ni defensar en cap cas ni la independència ni la no independència. És la feina més dura i sacrificada, la menys lluïda, i la més eficaç per promoure el vot. Cal defugir els actes per a convençuts, les mobilitzacions massives, i les autocelebracions: no tenim la raó, tan legítim i tan català és votar sí com votar no, l’important és la democràcia, que tenim dret a votar i ho fem.

8. No importen els mitjans de comunicació nacional, importen els locals i comarcals, importa internet. Són més frescos, més estesos, més creïbles i menys controlats. Arriben a la gent amb una intensitat superior a la de les grans capçaleres i cadenes generalistes, que com a barcelonines tendeixen a ignorar i menysprear allò que s’esdevé al que anomenen “territori”. No cal perdre ni un segon per sortir a TV3 o La Vanguardia, els mitjans de l’establishment no només són irrellevants en una campanya local i comarcal arran de terra, són contraproduents.

Font: AVUI - Diàleg - Alfons López Tena

dijous, 24 de desembre de 2009

El solstici d'hivern, el caga-tió i els arbres de nadal: què en sabem?

Nadal és una festa d'arrels molt antigues. Abans de ser celebrada com la commemoració del naixement de Crist era una festa dedicada al sol. Com sabem bé, en apropar-se l'hivern les nits es fan més llargues i els dies més curts i el solstici d'hivern, entre el 21 i el 22 de desembre, marca el moment de l'any en el que hi ha menys hores de llum solar. Podem imaginar la por dels nostres avantpassats en adonar-se que la llum va desapareixent, cada dia una mica més! Però, afortunadament, passada la data del solstici els dies comencen a allargar-se altre cop. Per això moltes cultures antigues celebraven en aquest moment el triomf del sol damunt la foscor, de la llum sobre les tenebres i, en definitiva, de la vida sobre la mort. Els romans, en concret, celebraven la festa del Natalis Solis Invictus, el naixement del sol vencedor. El cristianisme va heretar aquest simbolisme i, al segle IV, va adoptar aquesta data per a commemorar el naixement de Jesús.
La presència dels arbres en la festa de Nadal, ja sigui en forma de tronc tallat, ja sigui com a arbre dret, està íntimament relacionada amb aquest significat de renaixement.

El tió, un dels costums més entranyables de la nostra cultura tradicional nadalenca, és el tronc que crema a la llar de foc. Una soca que, en cremar, dóna béns tan preciosos en temps de nits llargues com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica ofereix presents a tots els de la casa. Així, un tronc d'arbre esdevé màgicament un ésser fantàstic que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina o al menjador de casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Els regals han anat evolucionant amb el temps: primer eren els dolços, fruita seca i confitada, neules, torrons i llaminadures que es necessitaven per celebrar la festa; avui hi ha tendència a fer que el tió ofreni presents de més envergadura. Sigui com sigui, quan fem cagar el tió pensem en el tresor de llum i d'energia que l'arbre conté!

Bona casa i bona brasa,
bona brasa i bon tió
i bon Nadal que Déu us do!

L'Arbre de Nadal també és una tradició ancestral. Des de l'antiguitat molts pobles han considerat els arbres de fulla perenne com símbol de la vida eterna. En espacial, als països nòrdics (Suècia, Noruega, Finlàndia…) on a l'hivern la natura sembla paralitzar-se sota la blanca capa de neu, l'avet és considerat com l'arbre victoriós, ja que resisteix verd i majestuós. L'arbre s'il·lumina i es guarneix, per subratllar encara més el triomf de la vida i la llum damunt la fosca hivernal.

Font: Fundació Domènech

dimecres, 23 de desembre de 2009

Compàs d'espera


Als rumors de divisió en l'executiu (amb la regidora d'Urbanisme, Maria Dolors Toda, al centre de moltes mirades) s'hi afegeix la incertesa sobre el futur de la no adscrita Laura Pradeda, declarada trànsfuga. L'oposició va tornar a pressionar ahir l'alcalde perquè la destituís «immediatament» dels seus càrrecs en l'executiu, i tot i que Masagué no va respondre, la sortida podria concretar-se a mitjà termini. La direcció comarcal de CiU, per la seva banda, va declinar ahir entrar en la polèmica. «No tenim cap comunicació oficial, i per tant no comentarem res», va dir el president comarcal, Santi Pallàs.

Font: ELPUNT

Olentzero!

Olentzero joan zaigu
mendira lanera
intentzioarekin
ikatz egitera.
Aditu duenian
Jesus jaio dela
lasterka etorri da
berri ona ematera.

Horra! Horra!
Gure Olentzero!
Pipa hortzetan duela
eserita dago
kapoiak ere baditu
arraultzatxuakin
bihar meriendatzeko
botila ardoakin.

Inolaz ezin dugu
Olentzero ase
bakarrik jan dizkigu
hamar txerri gazte.
Saiheski ta solomo
makina bat este
Jesus jaio da eta
alaitu zaitezte.

Horra! Horra!...

dimarts, 22 de desembre de 2009

Empat quasi tècnic entre independentistes i unionistes, segons una enquesta del Periódico

El 52,8% dels catalans consideren que Catalunya és una nació, però el 42,6% opina que no:

L’independentisme avança a Catalunya, tant, que en la darrera enquesta formulada pel Periódico, frega l’empat tècnic amb aquells que defensen la continuïtat de la unió de l’estat. Un 39% dels enquestats vota a favor de la independència i un 40,6 % la rebutja.

Defensen la independència la majoria de votants d’ERC (97,5%) i pràcticament la meitat dels convergents (56,9%). Però també un alt nombre de militants d’ICV-EUiA (36%) i del PSC (30,1%). I, òbviament, en una menor proporció, però singular és el 9,8% dels votants del PP que també aposten per la independència.

Respecte el terme nació,
el 52,8% dels catalans consideren que Catalunya n’és una, però el 42,6% opina que no. La mateixa pregunta formulada a la resta d’Espanya obté una resposta radicalment diferent. El 80,1% dels espanyols que resideixen en altres comunitats autònomes neguen aquesta definició per a Catalunya.

Aquest baròmetre també posa de relleu que en aquests moments, a part del concepte de nació, el trencament entre Catalunya i l’estat és evident en diferents temes. Un 50,6% dels espanyols considera que el castellà està discriminat a Catalunya i un 81% dels catalans creu que no. La majoria dels catalans (83,6%) ¬creuen que Catalunya és solidària amb la resta de les autonomies. Els espanyols (51,7%) diuen que no.

Font: elSingulardigital.cat

dilluns, 21 de desembre de 2009

Funcionaris renuncien al lot per solidaritat

L'Ajuntament de Palafrugell concedirà a Creu Roja Palafrugell un donatiu de 492,58 euros que correspon a l'equivalent econòmic dels 22 lots de Nadal, als quals van renunciar altres tants treballadors municipals. L'Ajuntament de Palafrugell, en els darrers anys, dóna la possibilitat als seus treballadors d'optar per rebre el lot nadalenc o bé destinar el seu equivalent econòmic a una organització no governamental en una clara acció solidària que s'adiu amb les dates nadalenques.

Font: Diari de Girona

diumenge, 20 de desembre de 2009

Mor el gran aiatol·là Ali Montazeri, un dels arquitectes de la Revolució Islàmica de 1979

Ha mort el gran aiatol·là Hosein Ali Montazeri, un dels líders més destacats de la Revolució Islàmica de 1979 a l'Iran.

Montazeri, una de les figures més crítiques contra el domini de l'estament clerical iranià va morir a última hora d'ahir als 87 anys en el seu domicili de la ciutat santa de Qom, segons ha informat la cadena de televisió iraniana Press TV.

Ali Montazeri (nascut a Najafabad, 1922), que una vegada va arribar a ser considerat el màxim candidat per reemplaçar l'aiatol·là Khomeini com a líder suprem de la República Islàmica, va ser una figura instrumental en la redacció de l'actual Constitució iraniana després de l'enderrocament de la monarquia del Xa Pahlavi.

Tot i això, el seu gran distanciament amb l'actual règim clerical va tenir lloc el 1988, quan va discutir obertament les execucions en massa ordenades contra milers de presoners polítics a l'Iran. Després criticaria igualment la fatwà (ordre) dictada per Khomeini contra l'escriptor Salman Rushdie pel seu polèmic llibre 'Els Versos Satànics' i va abanderar una nova política d'aperturisme.

En resposta, Khomeini va instar Montazeri a abandonar el seu càrrec com a membre de l'Assemblea d'Experts (l'òrgan deliberador més important de la República Islàmica). El clergue va arribar fins i tot a passar cinc anys sota arrest domiciliari fins al 2002.

Montazeri va tornar breument a la llum pública el mes d'agost passat després de les polèmiques eleccions presidencials del mes passat, qualificant de "dictadura" el règim iranià per la repressió exercida contra l'oposició pels partidaris del president i guanyador dels comicis, Mahmud Ahmadinejad.

Font: EuropaPress

Un article de Jordi Suñé i David Morlà publicat a El Punt guanya «ex aequo» el Mañé i Flaquer

El reportatge ¿Y si se acaban los huevos de oro?, de David Page, publicat a la revista Actualidad Econòmica, va obtenir anit el premi Mañé i Flaquer de periodisme turístic, el més veterà i el més ben dotat dels Vila de Torredembarra, amb 6.000 euros. En l'apartat de comunicació local, el premi va ser per un article publicat a El Punt.
La novetat principal del cartell dels premis Vila de Torredembarra, que es van entregar ahir a la nit al Casal Municipal, és que el guanyador del premi de periodisme turístic Mañé i Flaquer, en aquest cas el madrileny David Page, haurà d'elaborar, en el termini màxim de vuit mesos, un reportatge turístic sobre el municipi torrenc. En l'apartat de comunicació local (2.000 euros), el premi va ser, ex aequo, per l'article Rafael Campalans: 75è aniversari de la seva mort, de Jordi Suñé i David Morlà, publicat al diari El Punt el 9 de setembre del 2008, i pel reportatge Entre escarabats i mosquits, produït per Carla Gómez i emès a Altafulla Ràdio.
Durant la vetllada d'anit es van entregar deu guardons més, a més de dos reconeixements: un per a Rafael Hernàndez Sagarra, «per la seva trajectòria com a regidor de cultura del 1991 al 1995» i per la seva «intensa activitat en diferents entitats de la vila», i l'altre, el reconeixement a persones o entitats de l'àmbit cultural relacionades amb el País Basc, s'ha atorgat a l'escriptor en euskara Kirmen Uribe.
La resta de premiats de la nit d'ahir van ser Avelino Perpiñán, de la Pobla de Montornès (premi d'arts plàstiques); Nati Soler Alcaide, per l'obra Cal Llop (premi de teatre Bambolina); Mireia Alfocea, per Els noms dels carrers d'Altafulla, i Ivette Boronat, per La II república i la guerra civil a Baix a Mar (guanyadores ex aequo del premi de recerca de batxillerat Sinibald de Mas); Lluís Català, pel projecte d'investigació De l'escola del vell Ajuntament a l'escola del Patronat Antoni Roig (premi de recerca històrica Manuel Crehuet); Sílvia Miracle Huguet, de Torredembarra (premi de narrativa infantil); Cristina Canadell, Jordi Cohen i Delphine Muriel Michele (premi d'arts plàstiques), Laura Recasens i Mireia Toda (concurs literari de narrativa juvenil); Maria José Sales i Albert Forns (premis ex aequo de poesia), i Sònia Saumell, pel treball que es titula Olivera (premi de narrativa).
Pel que fa al premi de bones pràctiques de sostenibilitat a Torredembarra, al qual només aspirava un treball, es va declarar desert.

Font: ELPUNT

dissabte, 19 de desembre de 2009

L'herència de NE (Nacionalistes d'Esquerra), en el record

LLEGAT · Carod-Rovira i Saura reivindiquen junts l'herència del moviment socialista i independentista en el trentè aniversari del seu naixement MEMÒRIA· La fundació ecosocialista Nous Horitzons presenta l'arxiu històric de la formació

Joan Saura, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Armet ahir a la celebració dels trenta anys de NE

El 16 de desembre de 1979 el casino de l'Aliança del Poblenou va acollir la fundació de Nacionalistes d'Esquerra (NE), un moviment socialista i nacionalista, nascut a partir de la crida d'un grup potent d'intel·lectuals, que va voler portar infructuosament la veu independentista al primer Parlament -en competència amb el BEAN de Xirinacs-, l'any 1980. Ahir, trenta anys i dos dies després del seu naixement, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), que en fundar-se el 1987 va integrar les restes de NE que subsistien a l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE), en va reivindicar part del llegat. Va ser en un acte organitzat a la mateixa Aliança del Poblenou per la Fundació Nous Horitzons, en el qual el president d'ICV, Joan Saura, i el president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, van compartir parlaments amb el vicepresident del govern i cap de cartell de NE per Tarragona als comicis de 1980, el republicà Josep-Lluís Carod-Rovira. També hi va intervenir Joan Armet, fundador de NE i darrer secretari general de l'ENE, avui a ICV. A l'acte es va presentar l'arxiu històric de NE que la fundació de la formació ecosocialista ha fet amb l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Després de recordar la "fragmentació tan gran" que hi havia a "l'esquerra d'alliberament nacional" quan va néixer NE, Carod va afirmar que aquella formació va arribar "uns anys abans del que tocava, tant per les formes com pel fons", perquè va unir al combat per la llibertat nacional i la justícia social propostes de moviments socials en defensa del pacifisme, l'ecologisme, el feminisme o dels drets dels gais i lesbianes, innovadores en aquells anys. "No crec haver fet mai cap campanya amb tanta il·lusió, com la que vaig fer el 1980 amb NE", va confessar Carod, tot i recordar l'escalf popular que va rebre el 2004 pel linxament que va rebre per la reunió amb ETA.

Malgrat la fredor amb què ICV ha acollit les consultes populars sobiranistes del 13-D, ahir Saura va dir que a la seva formació hi cap "tota la pluralitat del catalanisme", des de l'independentisme a l'autonomisme, però va reiterar que ara cal apostar per desplegar l'Estatut. Va remarcar que NE des de la fundació va ser una "nova esquerra", que "mai va renunciar als seu compromís social" i que ICV és "hereva de les propostes avançades de NE i de l'eurocomunisme del PSUC".

Font: AVUI

dimecres, 16 de desembre de 2009

Les tres branques del 13-D rectifiquen i proclamen unitat

Uriel Bertran, Alfons López Tena i Carles Móra apropen opinions. L'alcalde d'Arenys sotmet la retirada de la ILP del Parlament a la decisió de la Coordinadora

Foto: López Tena i Uriel Bertran donant-se la mà davant dels fotògrafs a la porta del Parlament, en la roda de premsa convocada per escenificar la reconciliació després de la crisi pel 13-D.


El director d'Osona Decideix, Alfons López Tena, el membre de la Coordinadora Nacional per a la Consulta sobre la Independència, Uriel Bertran, i l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, han escenificat avui la unitat després de les discrepàncies manifestades entre els organitzadors l'endemà de la votació i el malestar que ha causat Móra en lliurar una ILP al Parlament per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya, simbòlic, sinó polític real"

López Tena i Bertran han anat avui a dinar i després han fet unes declaracions davant del Parlament respecte les consultes. "Tot això de les consultes s'està focalitzant massa sobre unes persones que, al cap i a la fi, l'únic que hem fet ha estat una tasca de coordinació, però l'èmfasi cal posar-lo en les milers de persones que han treballat d'una forma activa i sacrificada", ha dit López Tena, segons ha recollit Europa Press.

Bertran ha apuntat que és la unitat el que els dóna la força per impulsar el procés de les consultes, i s'ha compromès a fer tot el que sigui necessari per convocar un referèndum "vinculant" d'independència a tota Catalunya com a objectiu final, sense concretar cap data. "Tot el protagonisme l'han de tenir les comissions ciutadanes organitzadores. Nosaltres estem a la seva disposició per explicar el que han fet; ells són els protagonistes", ha afegit.

Per la seva banda, Carles Móra ha reclamat en un article a l'AVUI.cat la unitat necessària "sense fissures ni desafeccions de cap mena". Móra ha advertit que ara s'estan fent "lectures completament interessades" perquè "a alguns no els convé que el sobiranisme creixi" i ha animat a la societat civil a continuar lluitant "engrescada i il·lusionada".

Carles Móra també s'ha reunit aquest matí a Vic amb López Tena i han acordat que l'alcalde d'Arenys retirarà la ILP en funció del que digui el plenari de la Coordinadora aquest dissabte, amb totes les entitats que la componen.

A Barcelona "no hi ha pressa". Sobre la intenció d'impulsar una consulta a Barcelona, el diputat republicà ha dit que no hi ha pressa ni cap pressió per convocar-la: "Barcelona ha de quedar al marge d'una data concreta, perquè ja es decidirà per part de la plataforma Barcelona Decideix".

Font: AVUI

dimarts, 15 de desembre de 2009

La divisió entre els organitzadors enterboleix l'endemà de les consultes

López Tena carrega contra la Coordinadora Nacional i els acusa d'actuar amb la vista posada en les eleccions

Era el dia de les valoracions, però aquestes es van veure enterbolides per la picabaralla entre les dues organitzacions del 13-D, Osona Decideix i la Coordinadora Nacional de Consultes, que van relegar a un segon pla les anàlisis de la jornada de diumenge. Tan sols 12 hores després que tanquessin les urnes es va palesar la profunda divisió existent entre els impulsors dels referèndums, que, de mitjana, van tenir un 27,4% de participació, xifra que va pujar fins al 41% a Osona. L'encarregat de muntar-los en aquesta comarca, Alfons López Tena, va acusar la coordinadora –encarregada del dispositiu de la resta– d'actuar amb la vista posada en les properes eleccions. L'alcalde d'Arenys de Munt, de la coordinadora, va admetre que pensa en una nova candidatura.
Els referèndums del 13-D estaven organitzats per la Coordinadora Nacional de Consultes, tret dels que es feien a la comarca d'Osona, dels quals s'ocupava Osona Decideix. Les diferències entre els dos promotors, latents fins al moment, van esclatar just l'endemà de la jornada de votacions, quan no havien passat ni dotze hores que s'havien fet públics els resultats. Uns resultats que situen la participació general en el 27,4% amb una victòria aclaparadora del «sí», propera al 95%. A Osona, però, la mobilització va estar deu punts per sobre de la mitjana i va superar el 41%, també amb un triomf dels partidaris de l'Estat català, en aquest cas del 96%.
Amb aquestes dades damunt la taula, el director d'Osona Decideix, el notari Alfons López Tena, va carregar contra la coordinadora. «No estem disposats que ens incloguin en un magma, mal organitzat i plantejat, i fet des del sectarisme i l'exclusió», va deixar clar en el seu pelegrinatge per diferents mitjans de comunicació per valorar l'evolució del 13-D. López Tena va remarcar que els d'Osona són els millors resultats del 13-D i ho va justificar pel fet que els organitzadors se centraven en la participació en les consultes. Per contra, va acusar alguns membres de l'altra promotora, entre els quals va citar l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, Josep Maria Ximenis i Uriel Bertran, d'haver actuat en benefici propi en l'impuls dels referèndums amb finalitats partidistes. El notari va assegurar, a Catalunya Ràdio, que, des de l'octubre, hi havia contactes per crear algun tipus d'iniciativa amb vista a presentar-se a les properes eleccions al Parlament, d'aquí a un any.
Des de la coordinadora van respondre que no tenen intenció de constituir-se com a partit. Tot i això, Móra ja havia reconegut –també a Catalunya Ràdio– que explora les possibilitats d'impulsar una nova candidatura als comicis, de caire independentista, en forma de moviment aglutinador transversal. Malgrat això, va rebutjar que s'hagi aprofitat dels referèndums, com l'acusa López Tena. Just ahir, Móra va registrar, juntament amb tres altres membres de la coordinadora, una iniciativa legislativa al Parlament per a la celebració d'un referèndum nacional el 25 d'abril. La iniciativa és a títol personal i no la comparteix un dels altres impulsors de les consultes, Uriel Bertran. El diputat d'ERC va rebutjar que treballi per una nova candidatura i va manifestar la seva voluntat de mantenir-se a Esquerra mentre inclogui en el full de ruta la convocatòria d'un referèndum d'independència vinculant.
L'endemà de les consultes, Bertran va fer una crida a López Tena a no «espatllar la il·lusió de gairebé 200.000 persones», que són les que diumenge van acudir a les urnes. Bertran considera que «no s'ha de malbaratar tot el capital polític amb discussions que no vénen al cas». Sobre les crítiques per la participació, li va retreure que ell coneix Osona però «no l'organització a la resta del país». En un to més conciliador, Bertran va advocar per unificar l'organització de les consultes i va anunciar que aquesta setmana té previst reunir-se amb López Tena.
Crida a la tranquil·litat
Una de les valoracions va ser la de la plataforma Decidim.cat, que aplega alcaldes i regidors pel dret a decidir, i que va fer una crida a la tranquil·litat i a no caure en la precipitació per garantir «un full de ruta efectiu» per a un referèndum vinculant.

Font: EL PUNT

diumenge, 13 de desembre de 2009

Catalonia holds referendums to push for independence from Spain

Hundreds of thousands of people living in Catalonia will vote in referendums on Sunday they hope could be the first step to winning independence from Spain.
A group of hooded people burn flags of Spain and France at the end of one of the pro-independence rallies celebrated on occasion of Catalonia's Day Photo: EPA
Around 160 municipalities across the northeastern region will stage unofficial polls asking their citizens whether they are in favour of breaking away.
The 700,000 votes are not legally binding but demonstrate the strength of a movement that threatens to rupture Spain.
Chief among those leading the revolution is Joan Laporta, president of Barcelona FC, the club that has become synonymous with Catalan identity and the struggle against perceived oppression.
When he is not on the sidelines at matches, Laporta has been travelling between towns in Catalonia urging residents to participate in Sunday's vote.
"The time has come for us Catalans to seize our destiny, to stand up and demand what is our right. We are a nation and as such we deserve the right to self-determination," he told residents on Thursday in Tárrega, a town 80 miles southwest of the region's capital Barcelona.
Unlike some other independence movements, Catalan nationalism has little to do with ethnicity. More than a third of the inhabitants, who make up almost 7.4 million of Spain's 46 million population, were not born in Catalonia, and many eager nationalists have roots elsewhere.
"Being Catalan is not a question of ethnic identity – its emotional identity. If you live and work in Catalonia – you're a Catalan. It's as simple as that," states Laporta.
As chairman of Barça he highlights the symbolism the club holds for the Catalan struggle. "When we say Barça is 'more than just a club', we mean it represents the rights and freedoms of the Catalan nation – it did so during the time of Franco and it continues to do so today.
"Catalonia has no official national team because of the Spanish state. Our rights are denied because Spain bans our participation in official competitions (such as the World Cup)," he said.
Laporta holds the view that Catalonia's continued position within Spain is detrimental to its interests – and not just in terms of football.
"The Spanish state doesn't serve our social, economic or cultural needs – we'd be better off if we broke away and developed our own path." he explained.
It is a belief shared by a growing number in Catalonia, where frustration has simmered over the way the autonomous region is treated by Madrid.
During the dictatorship of Gen Francisco Franco, the Catalan language was banned, its national flag prohibited, and its population diluted through forced immigration from the rest of Spain.
Since Spain's transition to democracy following the death of the dictator in 1975, Catalonia has enjoyed more autonomy than any of the 17 regions that make up Spain, with complete control over its own health and education policies.
But residents in the prosperous region complain that their taxes have long been used to subsidise the rest of Spain, while their views were steamrollered by Madrid.
The polls on Sunday take place as Spain's constitutional court considers rejecting the region's new statute, a charter negotiated with the central government which was approved by the Catalan and Spanish parliaments as well as in a regional referendum three years ago.
The controversial statute, outlining Catalonia's relationship with Madrid, begins with a preamble defining Catalonia as a "nation" – a term that could be blocked by judges following complaints by Spain's conservative opposition party.
The initiative to hold referendums across Catalonia follows a similar plebiscite in Arenys de Munt, on September 13, where 96 per cent of those who voted favoured independence. The event in the small town north of Barcelona was dismissed by detractors as a flawed publicity stunt after only 41 per cent of the town's 6,500 population turned out to vote.
In Tárrega where residents are among the 700,000 Catalans invited to cast their vote on Sunday, organisers admit that the result is unlikely to reflect the true proportion of those in favour of secession from Spain.
"This referendum is an opportunity to show we are ready to face the challenge that lies ahead," said the town's deputy mayor, Jordi Ramon. "If enough of us demonstrate our desire for independence then the opportunity to legally decide will surely come – and it will come soon."

Font: Daily Telegraph

dimarts, 1 de desembre de 2009

Neix l'associació TORREDEMBARRA DECIDEIX!, adhereix-t'hi.

Una part de la societat civil de Torredembarra ha creat la plataforma Torredembarra Decideix! amb la finalitat de promoure una consulta popular pel proper 2010, am la següent pregunta:


"Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?"


També s'ha creat un nou bloc: Torredembarra Decideix, i com no Torredembarra Decideix! és present a FaceBook per a poder-ne fer una màxima difusió entre la ciutadania.


En les properes setmanes es realitzarà la presentació de l'associació i s'iniciarà la recollida d'adhesions.


La plataforma Torredembarra Decideix! es fruit de la contínua negativa de l'Estat espanyol a la llibertat de la ciutadania per poder decidir sobre el futur com a país, a poder ser consultats sobre si volem ser un Estat amb els mateixos drets i obligacions que qualsevol altre Estat lliure.


Convidem a tota la ciutadania, entitats, partits polítics i els seus representants a donar suport i col·laborar com a volutaries i voluntaris en l'organització de la consulta sobre la independència de Catalunya que es convocarà Torredembarra l'any 2010.