Arxiu del blog

dimecres, 31 d’octubre de 2007

Muntanyans II: “damunt la taula hi ha la possibilitat d’ampliar la zona PEIN i garantir el connector biològic"


En un acte celebrat el passat dissabte 27 d’octubre a Altafulla, el diputat per ICV-EUiA-EPM, Daniel Pi, va exposar davant d’unes 30 persones l’estat actual de la qüestió sobre Muntanys II.

El diputat eco-alternatiu per Tarragona, va manifestar que la responsabilitat pel fet que el terreny on es vol fer Muntanyans II sigui urbanitzable ha estat dels que van donar el vist i plau al POUM de Torredembarra i d’aquells que, podent aturar abans el Pla Parcial, no ho van fer. “Ara la solució només té dos camins: per un costat que no hi hagi cap acord i quedi tal com planteja el Pla Parcial i per l’altre, que les parts implicades negociïn una solució, però perquè això sigui possible l’equip de govern de la Torre no pot pretendre que altres administracions paguin els plats trencats per ells”.

Respecte a la netedat del procés, el diputat s’ha volgut mantenir al marge, això sí, recalcant que si hagués hagut alguna irregularitat el preu serà polític i que serviria per demanar responsabilitats, però que la urbanització pot no veure’s afectada i per tant la solució positiva s’hauria de pactar.

Respecte a la proposta de buscar una resposta compensatòria que redueixi el mínim possible l’impacte medi ambiental, l’eco-alternatiu ha assegurat que “damunt la taula hi ha la possibilitat d’ampliar la zona PEIN i garantir el connector biològic però, que per fer això, l’equip de govern de Torredembarra no hauria d’esperar que altres li resolguin la seva responsabilitat ja que, que econòmicament és una inversió tan forta que generaria un precedent de difícil resposta”.

Finalment, preguntat sobre on aniran destinats els diners pactats ‘in extremis’ pel diputat Joan Herrera, Daniel Pi ha manifestat que “Costes invertirà per expropiar però aquesta anirà destinada als terrenys per sota la via fèrria i només si la partida finalment pactada amb Herrera fos suficient anirà per a la resta”

Font: abg.cat octubre 2007

dimarts, 30 d’octubre de 2007

Els PGE 2008, inclouen 10 milions d'euros destinats a recuperar la zona costanera de Muntanyans, a proposta d'ICV.


ICV s'absté en la votació de les esmenes a la totalitat als PGE pel 2008 després de blindar el compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut.

És la primera vegada en aquesta legislatura que ICV no vota a favor dels PGE.

El diputat d’ICV al Congrés dels Diputats i vicepresident d'aquesta formació, Joan Herrera, ha anunciat aquesta tarda a la Cambra baixa que els dos diputats d’ICV, Joan Herrera i Carme Garcia, s'abstenen en l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat 2008 després d'arrencar del Govern un acord pel qual s'accepta una esmena a la disposició addicional d'aplicació de la metodologia per al compliment de la Disposició Addicional Tercera del Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Així, la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat recollirà el compliment de l'aplicació de la metodologia acordada en la Comissió bilateral Estat-Generalitat, per a determinar el compliment de la Disposició Addicional Tercera del Estatut d'Autonomia de Catalunya. Amb aquest acord arribat entre ICV i el PSOE es compensarà en els exercicis pressupostaris de 2008 i 2009 el que no s'ha executat en els pressupostos de 2007, segons el previst en l’Estatut.

Així mateix, ICV justifica l'abstenció dels seus dos diputats després d'haver aconseguit que dels 723 milions d’euros assignats a la Generalitat, 180 es reorientin per al medi ambient i que encara no estaven determinats. De la mateixa manera, ICV ha aconseguit 10 milions d'euros destinats a recuperar la zona costanera dels Muntanyans, en el municipi de Torredembarra (Tarragona).

També s'ha arrencat un acord perquè es destinin 5 milions d'euros al rescat de finques en la costa i altres 15 milions d'euros per al rescat d'espais naturals en paratges naturals de la resta d’Espanya.

“No estem donant suport als pressupostos, però tampoc els bloquejarem”, afirma Herrera, que considera que el que s’ha assolit “com força catalanista és un avanç”

Herrera, en roda de premsa aquesta tarda al Congrés, ha subratllat que amb aquesta decisió “no donem suport els PGE, sinó que no els bloquegem” i ha afegit que “és la primera vegada en aquesta legislatura que ICV no vota a favor dels PGE”.

Esmenes de ICV que s'incorporen als PGE 2008:

-10 milions d'euros destinats a recuperar la zona costanera de Muntanyans, en el municipi de Torredembarra (Tarragona)

-5 milions d'euros destinats a Espanya al rescat de finques en la costa

-15 milions d'euros per al rescat d'espais naturals en paratges naturals també a Espanya

A més:

Compromís que es destinen a mitjan Ambient a Catalunya 180 milions d'euros dels 723 assignats a la Generalitat en aquests pressupostos 2008 i que encara no estaven determinats

Font: iniciativa.cat

dilluns, 29 d’octubre de 2007

Terapia de choque para la costa


El Gobierno ofrece a las autonomías un pacto contra el urbanismo salvaje - El plan quiere recuperar 776 kilómetros de Mediterráneo ocupados por casas. Liberar de casas el litoral mediterráneo costaría 5.000 millones El cumplimiento de la ley de 1988 que declaró pública la costa es deficiente.

En primera línea de la playa de Calpe se construye actualmente un hotel de 24 plantas. El edificio invade la zona de protección que fijó la Ley de Costas en 1988. Pero las máquinas siguen adelante. En Adra (Almería) hay 500 familias que ven cómo el mar amenaza con invadir sus casas, humildes viviendas sobre la misma playa hace décadas.

Hay casos a miles: dos torres proyectadas en Benidorm (Alicante) en zona pública; casas sobre el mar en Pupí (Almería) sin que esté claro sin es suelo público; un complejo paralizado en La Manga del Mar Menor que pretendía ganar terreno al mar...

Son sólo unos ejemplos de la disparatada situación que vive la costa española, motor económico del país como imán del turismo, y en la que la aplicación de la Ley de Costas es muy deficiente. La norma establece que toda la playa (o el lugar que alcanza los mayores oleajes) es pública. Después viene una servidumbre de paso de seis metros para que cualquiera pueda recorrer el litoral, y después 100 metros de protección, en los que se pueden instalar campos deportivos o cultivos pero no casas.

Todo esto, si el terreno no estaba declarado como urbanizable cuando la ley entró en vigor. Para las casas que ya estaban construidas legalmente en la playa en 1988, la ley les dio una concesión que normalmente es de 30 años y que comenzará a caducar en 2018.

Casi 20 años después de la entrada en vigor de la norma, el Ministerio de Medio Ambiente ha preparado una terapia de choque para reanimar al enfermo. El próximo miércoles ofrecerá a las comunidades autónomas un gran acuerdo, un pacto de Estado, no sólo para frenar el urbanismo salvaje sino para pactar la demolición de las viviendas, chalés, hoteles y piscinas que ocupan la zona pública de costa y así recuperar lo que ya está destruido.

"Sin acuerdo de las comunidades y ayuntamientos no será posible aplicar este plan, pero tenemos que convencer a las Administraciones de que retirando algunas casas fastidiamos a unos pocos pero a cambio gana mucha más gente y desde luego aumentará el turismo de calidad", explica el secretario general para la Biodiversidad y el Territorio del Ministerio de Medio Ambiente, Antonio Serrano.

El Gobierno les va a proponer "un cambio radical en la política de costas. Hasta ahora hacíamos paseos marítimos, que en realidad era poner dinero público para los gastos de urbanización de un promotor. Ahora queremos pasar a recuperar para el uso público los 8.000 kilómetros de costa". El pacto propuesto a las autonomías bajo el nombre de Estrategia para la Sostenibilidad de la Costa abarca por el momento al Mediterráneo, Baleares, Canarias y Cádiz y Huelva. El Cantábrico, aún no tan urbanizado, queda fuera de esta primera fase.

Para los próximos años (la estrategia no tiene un plazo de ejecución) el ministerio prevé "rescatar concesiones" a lo largo de 776.972 metros de costa mediterránea y de Canarias. Se trata de rescatar los permisos de ocupación del dominio público de las viviendas construidas antes de la Ley de Costas para demolerlas y darle uso público. "Pretendemos negociar, no ir directamente a la expropiación, porque los propietarios suelen pleitear y eso alarga enormemente los trámites", según Serrano. Pese a ello, el Gobierno insiste en que su propuesta no es un plan de expropiaciones masivas.

Por eso es esencial la colaboración de ayuntamientos y comunidades. Porque el ministerio sólo tiene competencias en los primeros metros de costa y pretende que los ayuntamientos cedan suelo a esos propietarios en zonas alejadas de la costa.

Aplicar el plan costaría 5.000 millones de euros, pero Medio Ambiente insiste en que es una estrategia a largo plazo y que sólo será posible con colaboración institucional y empresarial.

La barrera de hormigón ha llegado a tal punto en el Mediterráneo que el 36% es suelo urbano y el 11% es urbanizable. Eso quiere decir que más de 1.000 kilómetros de la primera línea del Mediterráneo y Canarias ya están construidos o en vías de serlo. Por el contrario, un 32% de la primera línea está protegida (eso no impide que se construya 100 metros más atrás) y el 21% es no urbanizable.

Además, Medio Ambiente quiere construir 782 kilómetros de caminos naturales bordeando el litoral "para que cualquiera pueda circular la costa, no en coche, sino a pie o en bicicleta. Intentaremos huir de las obras duras", explica Serrano, catedrático de Ordenación del Territorio. En las pocas zonas que permanecen vírgenes, Medio Ambiente no construirá estos caminos, sino rutas alejadas del mar con viales para llegar al mar.

Otra de las cosas que tiene en cuenta el plan es la subida prevista del nivel del mar por efecto del calentamiento. Un estudio encargado por el Ministerio a la Universidad de Cantabria concluyó que las playas pueden retroceder en 2050 una media de 15 metros. Zonas como el Delta del Ebro son especialmente vulnerables. Allí, la urbanización Riumar queda tras la línea que teóricamente alcanzará el mar de unas décadas. Pero hay más. Serrano va a su despacho y vuelve con una foto de una urbanización en Valencia construida bajo el nivel del mar. "Tenemos que recuperar estas zonas e ir hacia atrás. Dejarlas libres para que la relación con el mar sea natural", sentencia Serrano.

El plan incluye obras de regeneración de dunas (el 70% está en regresión) y eliminar las obras que impiden la regeneración natural de las playas. También aborda las mejores formas para evitar la pérdida de arena de playas que producen los puertos deportivos.

Publicat a EL PAIS, el 29/10/2007

Al "Som-hi" d'octubre de 2007:



Sense intenció de ser rèplica:

Amic Masagué, no tinc amos, tinc companys, i nosaltres ens anomenem Alternativa Baix Gaià. Hauria de disculpar-me si realment jo hagués fet el que Vostè diu, però Vostè mateix cau en seu pròpi parany. Miri jo mateix estic defensant la NO construcció de Muntanyans II, des d'abans de l'existència del meu grup, des d'abans que Vostè mateix decidís ser candidat per CiU a Torredembarra, i per això entenc que el seu grup al Parlament rebutgés la important protecció que els oferia la majoria de govern. Vostès, com a partit han estat els impulsors d'aquesta urbanització. A no ser que Vostè renuncii a tot el que ha fet CiU a nivell local des de la seva fundació. Si Vostè mateix vol fer-me entendre que hi ha diferències entre la CiU actual a Torredembarra, i la CiU històrica. I que també hi ha diferències entre la CiU local i la CiU a nivell de Catalunya. Li admeto, però només si Vostè m'admet que hi ha una gran distància entre l'Alternativa Baix Gaià, i Iniciativa per Catalunya. Tot i que el meu amic Lluís Suñé sigui, com a independent. el cap de llista al Congrés per ICV a Tarragona. Quan vaig saber que en Felip Puig acceptava la proposta de la Plataforma Salvem Els Muntanyans, sabia el que passaria a la Comissió de Medi Ambient del Parlament uns mesos més tard. Vostè no? No s'imaginava què passaria quan una proposta de l'oposició entraria a votació? No cal ser un politòleg consumat per esbrinar un principi d'Arquímedes tant evident. Jo només he sortit al pas enlloc de fer-ho el Lluís, o és que cal que ho digui el Lluís per a sigui vàlid. Jo no he sentit dir a ningú de l'ABG res distint al que vaig dir jo pels vols de la reunió de la Comissió de Medi Ambient al Parlament. Li agraeixo el compliment que em fa d'atorgar-me la veu d'ICV a Torredembarra, no la tinc. La meva veu és meva i de l'ABG, i està al servei de la NO construcció de Muntanyans II, i també està en defensa de la protecció d'una part important de Muntanyans II, que Vostè i el seu grup va rebutjar. A hores d'ara una part de Muntanyans II ja estaria protegida, i seríem al mateix bàndol. Però tal com diu Vostè mateix els SOCIALISTES en sortiran beneficiats, ja que properament la Comissió de Medi Ambient aprovarà allò que Vostè va rebutjar, i a més s'hi tornarà a oposar, com si ho veiés. Espero que aviat s'integri en l'Equip de Govern Municipal amb els seus amics SOCIALISTES, ja veurem llavors qui defensa què, en aquell moment. Nosaltres en cap moment no hem mogut la direcció de la nostra mirada i això ens ha costat la marginació del govern municipal. Mentretant CiU no ha parat de mirar en totes bandes. Decideixi's, Vostè què vol defensar exactament?

dissabte, 27 d’octubre de 2007

40 PERSONES ASSISTEIXEN AL PRIMER SOPAR TERTÚLIA DE L’ABG


Ahir divendres va tenir lloc el primer sopar tertúlia organitzat per l’Alternativa Baix Gaià. L’acte va tenir lloc al Restaurant El Esmero de Torredembarra i el ponent va ser Esteve Corbera.

Corbera és Doctor en Estudis pel Desenvolupament per la Universitat d'East Anglia al Regne Unit i llicenciat en Ciències Ambientals per l'UAB. és investigador del Tyndall Centre for Climate Change Research del Regne Unit, on desenvolupa estudis relacionats amb la Convenció Marc pel Canvi Climàtic, el Protocol de Kyoto i el Mecanisme de Desenvolupament Net, i membre del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC). Ha publicat articles en diverses revistes científiques, llibres i altres mitjans de divulgació escrita. També ha estat professor assistent per a la llicenciatura i el Màster en Medi Ambient i Desenvolupament a la Universitat d'East Anglia. Actualment, analitza els reptes i les oportunitats de l'expansió d'energies renovables a Kènia i Sud-àfrica i coordina un projecte sobre mercats de serveis ambientals a Mèxic. És coautor d'un estudi en elaboració sobre el Metabolisme Energètic de Catalunya.

L’acte va comptar amb l’assistència de més de 40 persones que van debatre, a partir de la pel·lícula d’Al Gore, els efectes del canvi climàtic.

L’ABG va recollir amb interès la proposta d’implementar una quota individual de consum energètic que incentivaria l’estalvi i la reducció de la contaminació.

D’altra banda, l’ABG prepara per al proper trimestre un nou sopar tertúlia amb la finalitat de portar la política i el debat al carrer.

L'amic Corbera en plena dissertació:

dijous, 25 d’octubre de 2007

Encara hi han places, podeu vindre directament a "El Esmero", Av. Montserrat, 40 de Torredembarra:

Continuació...El mail que he fet arribar al programa Matins de TV3...


Bon dia a tots plegats, Malgrat que quan puc m'agrada veure el seu programa perquè crec que és d'actualitat i genera debat, que bona falta fa en aquesta societat, n'he quedat molt i molt decepcionada aquests dies, arran de la problemàtica amb l'AVE. Si bé crèia que es tractava d'un programa seriós, ara començo a pensar que és centralista (Bacelona i voltants) i partidista (tot el que afecti a "Barcelonins"). M'explico a continuació...

El fragment de programa que he tingut ocasió de veure aquest matí (dia 25/10/07) m'ha permès reafirmar l'opinió que ja m'he format al llarg d'aquesta setmana. Per vostès, el problema de l'AVE únicament afecta al servei de rodalies, els usuaris més perjudicats per aquests problemes i, per tant, dels que val la pena parlar són les persones que utilitzen el servei de rodalies i que viuen a Gavà o voltants i, finalment, es segueix éssent però que molt ambigu a l'hora d'expressar per a quins bitllets/abonaments i recorreguts exactament es retorna l'import del bitllet o són gratuïts, i en quines condicions.

Un cop posats en antecedents, els explico el perquè del meu malestar amb el programa,

El recorregut que jo realitzo habitualment és Torredembarra - Passeig de Gràcia - Torredembarra, altres vegades, més al sud: Reus/Tarragona.

El temps estàndar abans de que es posés la primera pedra de l'AVE a Catalunya per fer el recorregut de regionals Tarragona - Passeig de Gràcia (sempre i quan no hi hagués una de les moltes incidències, ja sigui per catenàries o d'altres motius) era d'una hora.

Un cop començades les obres de l'AVE a l'estació de Sants i quan encara no suposaven alteracions mediàtiques en el servei de rodalies, el recorregut d'una hora va passar a ser entre Torredembarra (al costat de Sant Vicenç de Calders) i Passeig de Gràcia, quan les coses anaven "bé". RENFE va modificar els horaris de trens de regionals per no haver d'indemnitzar als passatgers.

Actualment, el trajecte de Passeig de Gràcia - Torredembarra (i a l'inrevés) és el següent: s'ha d'anar a Plaça Catalunya (nou origen dels trens) on surt un tren de rodalies cada 30minuts (no pas cada 10minuts com en algun moment es va dir, no sé si al seu programa) amb destinació Sant Vicenç de Calders, via Vilafranca. El recorregut, que abans era directe amb un regional i es fèia amb uns 50 minuts (un cop modificats els horaris de regionals), ara es realitza amb 1h 25min. A Això cal sumar-li el temps de transbord a Sant Vicenç de Calders: 10 minuts més o menys i d'aquí a Torredembarra, uns altres 10minuts. En total suma 1h 45min.
Doncs bé, recapitulant: originàriament el trajecte Passeig de Gràcia - Torredembarra es realitzava en 45minuts aproximadament, un cop iniciades les obres a l'estació de Sants, el trajecte, en el millor dels casos va passar a ser d'1h. Actualment, aquest trajecte es fa amb 1h45min. AIXÒ EN UN ÚNIC SENTIT DEL TRAJECTE.

I perquè nosaltres no sortim en cap estudi? I perquè se'ns exclou de tota notícia? Com que no som tants (tot i que cada vegada som més) en nombre, ja no cal tenir-nos en compte? La nostra vida personal i familiar no importa? Molts som treballadors, i en el millor dels casos la jornada laboral és de 8h.

Un altre apunt, el nou recorregut que els he explicat és en el millor dels casos i per gent que coneixem molt bé les línies ferroviàries (i, per tant, posem en dubte determinades informacions), però si tenim la mala sort (viscut en pell pròpia) que preguntes a personal de la RENFE com arribar a Sant Vicenç i van "una mica despistats", el recorregut que et tocarà fer serà arribar a Pça Espanya, agafar un autobús a Gavà, un cop a Gavà agafar un rodalies a Sant Vicenç i allí, un regional a Torredembarra. No vull ni pensar en el temps invertit...

D'altra banda, si decidim arribar al lloc de treball per mitjans propis, la gasolina, peatges i aparcament, quin encariment ens suposa enfront un Bono Express de 10 viatges? Ho pregunto perquè gràcies al seu programa ja sabem que un sol viatge en un trajecte de rodalies és més car que 10 viatges d'un abonament multiviatge INTEGRAT (que es suposa, perquè en la notícia tampoc ha quedat clar, que també serveix per metro i FGC, cosa que el de regionals no).

Per finalitzar, el que sí m'agradaria és trencar una llança en favor de les persones que habitualment (degut a les condicions excepcionals ara també hi ha personal de reforç) estan a atenció al client, ja sigui a l'Estació de Sants o de Passeig de Gràcia. Tot i que no sempre es pot estar d'acord amb els motius que al.leguen (conseqüència de la política de la companyia) a les teves reclamacions o queixes, són personal molt competent i correcte i encara no m'he trobat mai que em proporcionessin una resposta incongruent i, de fet, gràcies a ells vaig poder confirmar quin trajecte havia de fer per arribar "amb un temps raonable" a Torredembarra i quin n'era l'origen! (una altra aventura més per explicar sobre la desinformació dels informadors).

Atentament, Isabel Soler.
NOTA DEL WEBMASTER: El video correspon a una imatge mental sobre el que podem imaginar del pas del AVE a l'altura del mercat del Prat de Llobregat, a principis de 2008...

L'aturada de les obres d'urbanització de Muntanyans II, a mans de la Generalitat


Tot i que els membres de l'equip de govern de Torredembarra (PSC, ERC i el GIT), així com el líder del grup principal de l'oposició (CiU), volien reunir-se dimarts amb la ministra de Medi Ambient per debatre el futur de Muntanyans II, el ministeri va decidir que fos el director general de Costes, José Fernández, qui actués com a interlocutor del govern. Però malgrat recaure-li aquesta responsabilitat, va deixar clar que l'organisme que lidera no té potestat sobre la zona, ja que «no està situada a primera línia de mar». A banda, davant l'oferiment de compra dels terrenys que el batlle, Manel Jiménez (PSC), va proposar, Fernández va respondre que «el ministeri no farà front a cap pagament sense que prèviament la Generalitat desencalli el projecte». En aquest sentit, els va recordar que va ser el govern català el que va aprovar el pla parcial i que, per tant, li pertoca retirar-lo en cas que ho consideri convenient. De fet, si es fes realitat aquesta solució, el Ministeri de Medi Ambient es va comprometre a sufragar una part de la indemnització que s'hauria de pagar a l'empresa propietària dels terrenys. Com a següent pas, doncs, Jiménez va avançar que «en breu» se celebrarà una trobada entre el consistori, el ministeri i el Departament de Medi Ambient, tot i que va fer públic que des de l'agost ja han sol·licitat cinc cops reunir-se amb el conseller Francesc Baltasar, i encara ara esperen una resposta. És per això, que va exigir celeritat, tot advertint que com més avanci la urbanització dels terrenys, més desorbitada serà la quantitat amb què s'haurà de recompensar la companyia constructora (de la qual es va assegurar que ha iniciat contactes per vendre la concessió a una altra empresa).

EL CLUB MARÍTIM, SALVAT
La reunió a Madrid també va servir per determinar que el Club Marítim Torredembarra no serà enderrocat, tot i haver vençut la seva concessió. Però malgrat aquesta deliberació, el batlle va dir que cal esperar que l'1 de novembre se signi un acord mitjançant el qual la Generalitat agafarà les competències d'usos a la costa catalana. Fins llavors, va demanar «paciència» als responsables de l'equipament, degut a què posteriorment el consistori estaria disposat a sol·licitar la concessió del club per 3 anys, més 3 de pròrroga automàtica. Seria en tot aquest temps quan es reformularia la seva distribució, ja que Jiménez va defensar que aquest lloc ha de ser un espai públic on diverses entitats privades puguin desenvolupar les seves activitats.

a EL PUNT d'avui: GISELA PLADEVEYA. Torredembarra

dimarts, 23 d’octubre de 2007

Aquest comentari l'aniré escrivint de mica en mica. Sabeu perquè no ha convidat el Manolo al Lluís a anar a Madrid?


La confiança fa fàstic diem els catalans! Doncs per aquí van els trets. Don Manuel va pujar damunt la cadira cridant, el dia que va saber que el Lluís Suñé anava a Madrid. Hi va anar per encàrrec de l'ABG, i pagant-se les despeses de la seva butxaca. Tenia el deure de conèixer de primera mà els temes que tenia entre mans. De la mateixa forma que si cal anar a Barcelona, un es rasca la butxaca, i ara el rellotge, i si cal cercar informació, a la feina! No cal donar compte d'aquest tipus d'accions. O els socialistes ens informen de quan parlen amb els seus. O ERC quan recaba informació (en cas que ho faci), tampoc ens diu què fa o deixa de fer.

Tal com anava dient, la confiança que ens té Don Manolo ara, l'ha portat a la paranoia neuròtica de no convidar al Lluís, simplement perque el Lluís en el seu dia no va convidar a Don Manolo!

Trist, però cert.

No he acabat, però per ara ho deixo aquí, la bloconovel·la acaba de començar...

----

Pel que sembla ja van despertant-se del viatge a Madrid i surten en premsa els primers balbuceigs. Que NO aporten RES de nou al debat. Cosa que planteja quin és o ha estat l'objectiu real del viatge. Ja que no fas un pas d'aquesta envergadura si no tens clar que en treuras una, o alguna cosa positiva per a tú. Als Srs. Jiménez, Ciuró, Ardèvol i Masagué, el Sr, Fernández els hi dit el mateix poc més o menys que li va dir fa uns mesos a Lluís Suñé. La única diferència és que Suñé es va pagar el viatge de la seva butxaca, i l'EQUIP DE GOVERN, hi ha anat amb càrrec al pressupost municipal. El resultat..., confirmació del que ja sabíem per boca de Suñé. Me-ra-ve-llós!

fi de la segona part de la bloconovel·la, continuarà...

----

dilluns, 22 d’octubre de 2007

Pla de Mandat i Programa d'Actuació


Un Pla de Mandat o estratègic, és on es decideix el valor i com fer les inversions a un termini limitat. Els més habitual és fer-ho coincidir amb el mandat, d'aquí el nom. De fet és part d'una vella proposta nostra, de l'ABG, que anomenàvem planificació estratègica. Però tal com dic, aquesta és la part fàcil, només cal unir els pressupostos d'inversions de quatre anys i ja tenim el Pla de Mandat fet i tothom a casa. Però no, nosaltres no dèiem només això, és a dir amb un Pla de Mandat econòmic o només amb dades econòmiques no n'hi ha prou! El Pla de Mandat ha d'anar acompanyat d'una eïna molt més complexa, molt més pensada i molt més treballada. Presentar-nos un Pla de Mandat així és com riure's de la gent.
On vull anar a parar?, doncs a allò que ha d'acompanyar tot Pla de Mandat allò que s'anomena un Programa d'Actuació. És a dir el Programa d'Actuació del Pla de Mandat. Aquest Programa d'Actuació és el que resumeix la filosofia de les inversions, diu on s'ha d'esmerçar l'esforç polític i ciutadà, on han treballant colze a colze durant un temps aquests estaments. Una mena de resultat del treball conjunt del Consell Municipal de Sostenibilitat i l'Ajuntament. Un material on l'Agenda 21 local, hi té un pès important, ja que els indicadors que conté l'Agenda 21 local són uns indicadors, per a orientar l'economia pressupostària local.
Un Pla de Mandat sense un Programa d'Actuació Municipal, és com tenir el resultat a un problema, però sense saber l'enunciat ni veure l'estratègia ressolutiva.
Quan vàrem crear la Comissió de treball d'Economia Municipal i Pressupostos participatius del CMST, estàvem pensant en com podíem treballar en un futur Programa d'Actuació.
La tendència a simplificar les tasques perseguint fites a curt termini ens dóna la realitat actual, un procés inacabat o provisinal, el plat fort del qual no éren els Pressupostos Participatius, que van iniciant-se, sinò més aviat treballar en l'Economia Municipal.
Cal ser valent i afrontar la realitat, cal madurar un projecte de ciutat o de poble, aquí no hi vull entrar ara, i fer una tasca de prospectiva, i treballar la part d'Economia Municipal al CMST, el resultat serà un esbós del Programa d'Actuació, la suma de les inversions del tal en donarà un Pla de Mandat.
Hem fet una altra vegada la casa començant pel terrat. El procés o s'alenteix o s'inverteix, però tal com està pensat només serveix per a hipotecar un futur treball millor fet.

Horaris del "desastre" a partir de 22/10/2007




A una companya viatgera habitual dels serveis RENFE, ja li ha vessat l'última gota...





A ran del comentari fet pel sr. Cuní durant l'entrevista en directe a un noi estudiant que volia arribar de Barcelona a Castelldefels, en que se li ha escapat el comentari "Què dius ara" quan aquest noi insinuava que el mal funcionament de RENFE no és pas només producte d'aquests darrers periples amb l'AVE, m'he decidit a escriure'ls aquest correu.

Mirin, jo vinc agafant el tren pràcticament cada dia des de l'any 1993 des de la provínicia de Tarragona, primer com a estudiant, després com a treballadora. Com pot imaginar, després de tant de temps les anècdotes que es succeeixen són moltes i, de fet, els convido a que un matí pugin al tren que surt de Reus a les 06:43h del matí i parlin amb algun dels seus viatgers habituals, que de bon segur els podran explicar moltes aventures i desventures producte del tren.

Doncs bé, si els usuaris de rodalies estan farts del servei que els presta RENFE, tenint en compte que l'afluència de trens per recorregut és molt superior que el servei de regionals, què dir-li de nosaltres, que tenim un tren, com a molt aviat, cada hora, trens que van plens i fins i tot amb molta gent d'empeus, sobretot quan en els trens més "punta" utilitzen els antics convois de Catalunya Express, amb molts menys seients. Això no succeeix esporàdicament, sinó com d'altres tantes coses, és molt habitual. Què tal si enlloc de preocupar-nos tant per l'AVE primer adquirim convois adequats pels diferents serveis existents? I què tal si adquirim un nombre adequat de convois per a evitar que quan hi han incidències greus amb algun d'aquests la solució no passi per haver d'esperar al següent tren?

Després, durant el programa d'avui, s'ha fet referència a la relaxació amb que es controlaran els bitllets dels usuaris que utilitzin els autobusos. Senyors, tenint en compte el mal estar que estan ocasionant a tanta i tanta gent, aquests bitllets haurien de ser gratuïts però a més a més, la meva pregunta va més enllà: i què passarà amb la gent que tenim un bitllet mensual del servei de regionals, molt més car que el del servei de rodalies i que no serveix ni per metro ni per FGG perquè no és un bitllet integrat? ens retornaran la part proporcional dels diners? M'agadaria creure que sí, però ara li explicaré dues anècdotes que fan que sigui reàcia a aquesta creença:

La primera d'elles és el fet que el dia 8 d'agost, el tren que abans li comentava va fer el trajecte, segons el rellotge de RENFE, amb 25 minuts de retard degut a que tenien un problema amb el servei de rodalies i, per solventar-lo, el nostre tren, enlloc de ser semidirecte de Sant Vicenç de Calders a Barcelona Sants (para a Vilanova i la Geltrú), va fer totes i cadascuna de les parades de rodalies afectades entre Sant Vicenç i Barcelona, unes quantes vaja. Doncs bé, quan arribes a l'estació de Passeig de Gràcia, als viatgers de rodalies que anaven al tren se'ls torna el bitllet, però als senyors amb bitllet de regionals no. Sí que anavem al mateix tren, però als regionals només se'ls torna l'import del bitllet a partir del minut 31 de retard (sempre segons el rellotge de RENFE).

Una segona qüestió, si menys no curiosa, relativa a bitllets. Mirin, resulta que els trens regionals paren a l'estació de Sant Vicenç de Calders, com bé saben. Però el que potser no saben, és que com que Sant Vicenç de Calders és una estació de rodalies, es veu que els regionals hi paren per a que la gent hi pugui baixar, però no pas pujar. Si vols pujar a un regional a Sant Vicenç de Calders, has d'anar a la taquilla d'aquesta mateixa estació i fer-te un bitllet amb origen Torredembarra. Tal i com ho llegeixen. Sí, has de pagar sempre un trajecte Torredembarra-Sant Vicenç de Calders (això també és vàlid per tot tipus d'abonaments), encara que tu realment aquest trajecte no el realitzes. Doncs mirin, per a que riguin una mica més, si vas a qualsevol estació de regionals a fer-te un bitllet (excepte les estacions de Barcelona), l'origen ha de ser la pròpia estació. És a dir, a Torredembarra només es poden emetre bitllets amb origen a Torredembarra i així en totes les estacions. Això sí, el cas de Sant Vicenç és l'excepció de totes les excepcions i probablement, el motiu al.legat serà el de proporcionar un millor servei a l'usuari que realment tingui la necessitat d'agafar un regional :).

Com aquestes anècdotes, moltes d'altres, tantes que no se les acabariem: quan passes les barreres d'accés a l'andana a Barcelona t'has de preocupar que la màquina tingui tinta perquè si no ha quedat escrit el bitllet, és la teva obligació passar per taquilla a que te'l marquin perquè sinó el senyor revisor et farà pagar l'import sencer d'un bitlet simple i et dirà que encara li has de donar les gràcies que no et cobri la multa. Al metro no m'he hagut de preocupar mai de si el bitllet s'ha marcat o no correctament. A les estacions de regionals, a banda de que les discusions amb el revisor són majors perquè com les estacions no tenen barreres físiques automàticament és un estafador (és el tracte habitual rebut per part dels passatgers), si a més a més les màquines de marcar no funcionen, les converses amb els senyors revisors dalt del tren ja poden ser tremendes, ja que segons la RENFE, és obligació dels passatgers arribar amb el temps suficient per pujar dalt del tren amb un bitllet en condicions...

Després de tota aquesta parrafada retorno al primer paràgraf. Senyor Cuní, creu realment que tot això que li he explicat és conseqüencia de les obres de l'AVE? Jo més aviat diria que no...

Isabel Soler

divendres, 19 d’octubre de 2007

L'equip de govern torrenc no convida l'ABG ni el PP a assistir a la trobada amb Costes sobre Muntanyans II


Tots els líders dels grups polítics amb representació al consistori de Torredembarra, a excepció de l'ABG i el PP, es reuniran dimarts vinent amb el director general de Costes del Ministeri de Medi Ambient. Segons han avançat, la trobada tractarà de tres qüestions: conèixer de primera mà la posició del govern central sobre el futur de Muntanyans II, l'intent de revocar l'enderroc del Club Marítim Torredembarra que ha determinat Costes com a conseqüència del venciment de la seva concessió, i la determinació de l'inici de les obres del camí de ronda.

D'acord amb el representant de l'ABG, Lluís Suñé, la seva absència respon al simple fet que no ha estat convidat a participar-hi per part de l'Ajuntament. «No hem rebut cap tipus de comunicació, ja que l'equip de govern (PSC, ERC i el GIT) va a la seva. Han entrat en una fase de despotisme i, per tant, hi tenim una desconnexió total». Va celebrar, però, que hi vagi el líder de CiU, Daniel Massagué, a qui va qualificar «d'aliat polític» en l'interès d'aturar la urbanització dels terrenys del pla parcial Muntanyans II. A banda, es va mostrar crític respecte a l'objectiu amb què l'alcalde, Manel Jiménez (PSC), acudirà a Madrid. «M'imagino que proposarà al ministeri que compri els terrenys perquè sap que això és complicat per falta de partida pressupostària. I això li servirà per escenificar que ja ha esgotat l'últim recurs». Paral·lelament, en el ple d'ahir, el portaveu del govern local va justificar davant d'ABG i el PP que és «normal» que no tothom es desplaci a Madrid, sinó que actuïn com a interlocutors l'equip de govern i CiU, com a grup majoritari de l'oposició.

Per aquest motiu, Suñé va exigir que dilluns se celebri una reunió d'urgència, on almenys es consensuï entre totes les parts què es defensarà davant el ministeri.

EL PUNT d'avui. G. PLADEVEYA. Torredembarra

A la UE, al novembre

El portaveu de la Plataforma Salvem Els Muntanyans, Carles Perdiguero, va declarar ahir que ja han acabat de redactar el text legal de la denúncia que el mes vinent volen presentar davant la Comissió Europea. L'objectiu d'aquest tràmit és evidenciar que el pla parcial Muntanyans II vulnera diverses normatives europees ja que «preveu urbanitzar a menys de 500 metres d'un espai protegit» i «no disposa d'un procediment d'avaluació d'impacte ambiental, que és obligatori en virtut de les directives comunitàries vigents». Així doncs, un cop finalitzada la denúncia, Perdiguero diu que només els falta recollir tota la documentació complementària.

dijous, 18 d’octubre de 2007

Ens volen fer callar!

El dia que van desplegar la pancarta al Ple de l'Ajuntament, jo també hi era, vaig sortir junt amb el Pepe i el Gerard, acompanyant els joves i el Lluís que per un moment va sortir del Ple. L'alcalde Jiménez acabava de dir: -No cal fer res, recolliu la pancarta i res mes. El personatge que féia de caporal, perdoneu però era teatrero de cuidado. Quan li va dir allò al Lluís, de -Serà según como respire!. Només li faltava estar davant d'un Saloon del Far West. Crec que pel què va fer, desobeint l'alcalde, i encarant-se al Lluís, hi haurien dades per processar-lo per desacatament. Segons com vagin les coses n'hauríem de parlar. Aquesta mena de personatges no són dignes de portar un uniforme que ha d'estar al servei de la ciutadania, en aquest cas només hi estava l'uniforme.

"No tant sols volen construïr a Muntanyans II, ara volen fer-nos callar la boca. La Policia Local ha denunciat als companys Sergi i Toni per la via penal, per desplegar una pancarta en un plenari. En Sergi, menor d'edat, la fiscalia ha arxivat el seu cas, però el cas d'en Toni ha tirat endavant. Espero que tots els que lluiteu per la dignitat del nostre territori us poseu al costat dels represaliats, i junts poder denunciar que l'Ajuntament de Torredembarra no tant sols no vol salvar Muntanyans II, a més ens vol fer callar!"
Extret del blog del Lluís Suñé (http://lluissunye.blogspot.com/)

dimecres, 17 d’octubre de 2007

"The Catalan writer" conte de Quim Monzó.


YouTube no permet posar videos d'una llargada superior a deu minuts, per aquesta raó us oferim el discurs inaugural de Quim Monzó a la FRANKFURTERBUCHMESSE, que dura uns tretze minuts i escaig, en dues parts.
)

dimarts, 16 d’octubre de 2007

El misteriós cas de les esmenes de protecció de Muntanyans II, o quí vol sortir a la foto?


Parlament de Catalunya. 10 d'octubre de 2007. Proposta de resolució sobre la protecció dels terrenys afectats pel Pla parcial Muntanyans II, de Torredembarra (Tarragonès) COSULTA D'EXPEDIENTS: Proposta de resolució sobre la incorporació dels espais lliures del Pla parcial Muntanyans II a l'espai d'interès natural Platja de Torredembarra i Creixell, Legislatura d'obertura 8, Tipologia de tramitació Proposta de resolució, Número d'expedient 250-00363/08, Data obertura expedient 10.10.2007, Proponents GP PSC-CpC , GP ERC , GP ICV-EUiA, Número de registre d'entrada 15840, Situació Tramitable, Procediment Ordinari.
Aquesta proposta: "El Parlament insta al Govern de la Generalitat a: 1.Iniciar els tràmits que corresponen per tal que els terrenys situats en els espais lliures corresponents al Pla Parcial Munyanyans II siguin inclosos en l'Espai d'Interés Natural "Platja de Torredembarra i Creixell". 2. Considerar la conveniencia de la inclusió en aquest PEIN de les superfícies adjacents als espais lliures assenyalats anteriorment que es consideri necessari i imprescindible incorporar a l'àmbit a protegir, per mantenir-ne la coherència, establint les oportunes mesures cautelars de protecció. i 3.Impulsar els acords entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Torredembarra, i la resta d'implicats que permetin si s'escau l'assoliment d'aquests objectius." Va ser rebutjada inexplicablement per CiU, amb el suport del PP, i suposadament a instàncies de la Plataforma Salvem Els Muntanyans, inductora del text original presentat per CiU, a la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya.
Quan aquesta moció arribi una altra vegada a la Comissió esmentada del Parlament, seerà rebutjada per CiU i PP?, i en cas que hi dónin suport, perquè van rebutjar les esmenes?
Entretant la urbanitzadora va fent, i ERC no comparteix (i no entén) la nostra bel·ligerància. Només faltaria. Precisament no estem en el govern municipal, per la incomprensió d'ERC, la falta de confiança del PSC, i la indiferència del GIT. ERC no pot tolerar que l'Ajuntament hagi de pagar uns errors comesos pel pròpi Ajuntament. Mirin Senyors d'ERC, si de veritat volen ser coherents en aquest tema, callin. Amaguin el cap sota l'ala o enterrint-lo com els estruços. Només així mantindran la coherència. Jo per la meva par insistiré en proposar primer al meu partit l'ABG, i després que aquest proposi a l'Ajuntament reservar entre 1 i 1,5 milions d'euros per fer front a possibles indemnitzacions compartides, i que l'Ajuntament ho faci saber tant a la Generalitat com a l'Estat. Ja que jo sí que no comparteixo amb Vostès Srs. d'ERC que si el problema s'ha generat a l'Ajuntament, perquè no pot ser el mateix Ajuntament que dóni el primer pas cap a la solució.
I si això ens ha de costar diners, doncs es paguen. Fa poc el matex Alcalde, el Sr. Jiménez parlava en un Plenari Municipal de la necessitat de salvar l'honorabilitat de les decisions dels Regidors de l'Ajuntament de Torredembarra, amb diners si cal. Vostès Srs. d'ERC, reconeixen que hi ha hagut errors, no? I pensen que no s'han de corregir? Mirin parlant la gent s'entén, i sense parlar la gent es converteix en morosa.
Estem aprop de la solució a un problema que ha fet perdre molt temps a tothom, perquè li girem l'esquena a solucions, encara que siguin parcials?

Comissió de Medi Ambient i Habitatge - VIII legislatura / Tercer període / Dimecres, 10 d’octubre de 2007 TRANSCRIPCIÓ EN BRUT


Aquesta transcripció està pendent de verificació i correcció. Pot contenir, doncs, errades de fidelitat i incorreccions lingüístiques i no es pot considerar com una publicació oficial

Comissió de Medi Ambient i Habitatge - VIII legislatura / Tercer període / Dimecres, 10 d’octubre de 2007

Comissió de Medi Ambient i Habitatge

Presidència
de la I. Sra. Dolors Clavell i Nadal

Sessió núm. 7
SESSIÓ NÚM. 7
La sessió s'obre a . Presideix la Sra. Clavell i Nadal, acompanyada de la vicepresidenta, Sra. Rovirola i Coromí, i del secretari, Sr. Pujol Badà. Assisteix la
Mesa el lletrat Sr. Pau i Vall.
Hi són presents les diputades i els diputats Sra. Borràs i Solé, Sr. Casadesús i Barceló, Sr. Espadaler i Parcerisas, Sra. Laïlla i Jou, Sr. López i Pla, Sr. Sala i Roca i Sr. Sancho i Serena, pel G. P. de Convergència i Unió; Sra. Camps Torrens, Sr. Carnes i Ayats, Sr. Labandera Ganachipi, Sra. López Ortega i Sr. Terrades i Santacreu, pel G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi; Sr. Aragonès i Garcia, Sra. Cid i Pañella, Sr. Vigo i Sallent i Sra. Vilagrà i Pons, pel G. P. d'Esquerra Republicana de Catalunya; Sra. Olano i García i Sr. Rodríguez i Serra, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya; Sr. Pi i Noya, pel G. P. d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, i Sr. Rivera Díaz, pel G. Mixt.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA
,,,
7. Proposta de resolució sobre la protecció dels terrenys afectats pel Pla parcial Muntanyans II, de Torredembarra (Tarragonès) (tram. 250-00236/08). Grup
Parlamentari de Convergència i Unió, juntament amb 1 altre(s) diputat(s) del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació de la Proposta de resolució i de les esmenes presentades. (Text presentat: BOPC, 78, 23; esmenes: BOPC, 115, 59).
,,,

Proposta de resolució sobre la protecció dels terrenys afectats pel Pla parcial Muntanyans II, de Torredembarra (Tarragonès)
El punt 7 de l’ordre del dia es refereix a la protecció dels terrenys afectats pel Pla parcial Muntanyans II, de Torredembarra, proposada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, que té l’oportunitat de defensar-la.
El Sr. Espadaler i Parcerisas
Molt bé, moltíssimes gràcies, senyora presidenta. En tot cas, dir que aquesta és una proposta de resolució que creiem realment molt seriosa per al territori al qual afecta, que us volem presentar amb molta consciència en la línia que aquí, doncs, també el Grup Parlamentari de Convergència i Unió –com ha dit algú abans– hem vingut a canviar les coses i no a deixar-les com estan.
És evident, i vostès..., els grups especialment que donen suport al Govern en les darreres legislatures en les que han governat, doncs, han estat manifestant la degradació que pateix el litoral del Mediterrani, i a la comarca del Tarragonès, el municipi de Tarragona –de ben segur tots vostès, doncs, ho coneixen prou bé– hi ha una zona coneguda com la de Muntanyans II, que és un conjunt de 15 hectàrees adjunt a l’espai d’interès natural de la platja de Torredembarra i Creixell.
És un espai amenaçat per un pla parcial que s’està començant, fins i tot, doncs, a construir i a fer-hi los obres, doncs, en aquests mateixos moments, i que suposa la construcció en aquest espai, insisteixo, adjacent al peny de la platja de Torredembarra i Creixell, una construcció i urbanització d'un total de 550 habitatges.
Diferents institucions de la comarca del Tarragonès s'han manifestat reiteradament a favor de preservar aquesta zona coneguda; una zona que, a més a més..., coneguda com a Muntanyans II; una zona que, a més a més, no pot patir aquesta transformació urbanística projectada, una zona que no pot ser concebuda com un espai aïllat, requereix continuïtat biològica i, per tant, també en la proposta de resolució nosaltres manifestem aquesta necessitat de valorar la inclusió d’aquest espai dins del Pla territorial sectorial de connectors biològics, en tota una sèrie de terrenys, en tota una sèrie de sectors, com és el ja anomenat Espai d'interès natural de la platja de Torredembarra i Creixell, de la reserva natural de la fauna salvatge de la desembocadura del riu Gaià, i de l'Espai d'interès natural de la punta de Móra, Tamarit, i de la reserva marina Grapissar - Masia Blanca.
Per tant, sent conscients que és absolutament necessari per a la seva protecció vincular tots aquests terrenys, tots aquests diferents espais al de Muntanyans II, nosaltres insistim en la seva protecció de caràcter immediat. A més a més, la zona de Muntanyans II és una zona afectada amb un alt risc d’inundació, està afectada pel Pla Inuncat i, hi insisteixo, diferents ajuntaments –no tan sols el de Torredembarra, sinó altres institucions com pot ser el Consell Comarcal del Tarragonès–han manifestat la seva preocupació davant la possibilitat que aquesta aplicació del Pla parcial a la platja de Muntanyans afecti negativament a tot l’espai protegit.
És per això, doncs, que presentem aquesta proposta de resolució, que té tres punts.
El primer d’ells és el d’iniciar els tràmits per tal que els terrenys afectats en el Pla parcial Muntanyans II de Torredembarra siguin inclosos en l’Espai d’interès natural de la platja de Torredembarra i Creixell, que ja he esmentat, adjunt als terrenys. Com a punt número dos, el fet de valorar la inclusió d'aquest indret en el Pla territorial sectorial de connectors biològics, que s'està redactant en aquest moment. I tres, i com a punt realment molt important, realment molt important, que és el de dotar les administracions públiques competents dels mecanismes legals, normatius i pressupostaris destinats a configurar aquest pla de protecció, preservació i prevenció, mesures que s'activarien de manera immediata amb la finalitat –insisteixo– d'evitar que qualsevol eventualitat, com és la de la construcció i urbanització de l'àrea, pugui afectar aquest espai i amb l'objectiu de facilitar qualsevol acord entre les parts, en aquest cas, realment ja afectades.
La presidenta Moltes gràcies. Ara, en nom de la majoria parlamentària, intervindrà el senyor Daniel Pi.
El Sr. Pi i Noya
Moltes gràcies, senyora presidenta. Jo penso que d’entrada és convenient que tinguem clar com s'han anat succeint els fets que ens han portat a la situació actual, perquè des de l'any 2003 fins a l'actualitat s'han anat prenent un seguit de resolucions de tipus administratiu que han configurat la qüestió de Muntanyans tal i com és en aquest moment. És a dir, s'ha aprovat provisionalment el Pla general, s'ha aprovat definitivament el Pla general, s'ha aprovat el Pla parcial de Muntanyans II i, perdonin, jo els hi haig de recordar que en totes aquestes aprovacions Convergència i Unió sempre hi ha votat a favor; fins i tot ha votat a favor d'un recurs contra la resolució del departament de Política Territorial que limitava en part l'edificabilitatcontradictori que qui ha contribuït a crear el problema, ara ens demani que la solució l’aporti la Generalitat. Si Convergència i Unió volia que Muntanyans II fos zona d'espai d'interès natural, ho tenia relativament senzill: que no hagués contribuït a fer-lo urbanitzable.
Clar, amb aquests antecedents, sembla poc coherent que ara es demani que vingui la Generalitat, posi diners damunt de la taula i ho arregli. Escolti, hi han molt pocs –per no dir cap– antecedents d'adquisicions de sòl urbanitzable per tal de passar-ho a un espai natural i la Generalitat de Catalunya no té partida pressupostària per fer això.
Però és que aquí, a més a més, hi ha una qüestió que és més de fons. Escolti, si compartim amb els ens locals l'objectiu de protegir aquest espai, perquè no fem que l’ens local –en aquest cas, l'Ajuntament de Torredembarra– participi activament –com pot fer-ho– en la preservació d'aquest espai.
I aquest és el motiu pel qual nosaltres els hi hem presentat tres esmenes. Tres esmenes que van claríssimament en la línia de protecció de Muntanyans. La primera:
el departament de Medi Ambient i Habitatge està disposat a incloure la zona d’espais lliures dins de l’EIN; no estem parlant de poca cosa, estem parlant de 95.000,053 metres quadrats sobre un total de 168.000, el 56 per cent, aquest pot entrar directament.
Segona proposta: estudiem les zones perimetrals a l’actual zona urbanitzable, veiem si realment hi han espais de possible incorporació, de necessària incorporació, de convenient incorporació en l'EIN. I si convé, utilitzem les mesures cautelars que convinguin pe tal de poder fer aquest estudi amb la deguda cautela.
I la tercera: #animem# les propostes de compensació urbanística que puguin donar solució en aquest problema sense haver d’anar a parar a una adquisició o haver d’anar a parar a una expropiació, sense haver de caure en el risc que el cost d’aquesta expropiació finalment sigui determinat per un jurat d’aquí a tres anys amb el conseqüent dany per l'erari públic. Però, escolti, si això és el que hem fet tota la vida.
Si així és com es va poder salvar el Gor de Creixell o així és com es va poder salvar la Platja llarga de Vilanova, no anant a cop de talonari, sinó involucrant totes les entitats –i aquí l’Ajuntament hi té una responsabilitat molt clara, una possibilitat de treball molt clara– i buscant aquelles compensacions urbanístiques que permeten resoldre aquest aspecte.
Evidentment, es poden fer més coses i s’estan fent. En aquests moments es continuen fent gestions davant de la Dirección General de Costas, que és qui té capacitat per fer adquisicions, per veure si la fa; avui per avui, sense resposta.
Nosaltres els hi demanem, si és que hi ha voluntat de protegir Muntanyans, que ens acceptin aquestes esmenes. Però també els hi diem una cosa: si avui no hi ha possibilitat d'aprovar aquestes esmenes, els partits que donen suport al Govern han entrat les esmenes en forma de proposta de resolució i, tan aviat com sigui, les podrem plantejar per tal de poder ser debatudes en aquesta comissió.
Moltes gràcies.
La presidenta
Gràcies. Ara hauria de fer públic el seu criteri entorn a aquesta proposta el Grup Popular.
El Sr. Rodríguez i Serra
Gràcies, senyora presidenta. Jo no sé què deu entendre el senyor Pi per «cop de talonari», però ha posat uns exemples i jo li tenia pensat també posar-li un dels exemples que vostè ha citat, no? Home, ha citat vostè el cas de la Platja llarga de Vilanova i la Geltrú, i jo no sé si és anar a cop de talonari que l'Institut Català del Sòl gastés més de 6 milions d'euros comprant terrenys agrícola –per cert, de protecció recomanada pel mateix Govern de la Generalitat–, comprometent-se amb els propietaris que hi hauria una requalificació d'agrícola a residencial per tal de poder preservar el sector de Platja llarga. No sé ben bé si això és anar a cop de talonari o no, però sí que em sembla que, precisament, jo crec que aquest és un d'aquells casos que no haurien de citar com a exemplar, perquè d'exemplar no n'ha tingut absolutament res.
Dit això, el nostre grup donarà suport a la proposta que ha presentat Convergència i Unió, tal qual ha estat presentada.
La presidenta
Molt bé. Per fixar posició, el representant del Grup Mixt.
El Sr. Rivera Díaz
Sí, senyora presidenta. El nostre grup s’abstindrà davant d'aquesta proposta de Convergència i Unió.
Gràcies.
La presidenta
Finalment, el grup de Convergència i Unió té l’oportunitat de fixar posició respecte a les esmenes que se li han proposat.
El Sr. Espadaler i Parcerisas
Moltes gràcies, senyora presidenta. En tot cas, el grup de Convergència i Unió no acceptarà les esmenes proposades pels grups parlamentaris que donen suport al Govern. I, en aquest sentit, dir que considero prou interessants també totes les reflexions que han fet arribar a tots els grups parlamentaris el Consell Municipal de Sostenibilitat de Torredembarra –consell, per cert, presidit per un destacat membre d'Esquerra Republicana de Catalunya– en les quals aquest Consell de Sostenibilitat de Torredembarra és el primer que demana en nom de totes les entitats i tots els partits polítics que en formen part, que no s'acceptin les esmenes proposades en aquest cas, o entrades en aquesta proposta de resolució.
Escolti, miri, Convergència i Unió assumeix quan ens equivoquem i quan no ens equivoquem, però si tenim i estem a temps de rectificar, doncs, de la mateixa manera que ho han fet Esquerra i els Verds, no?, també. Vull dir, per tant, no veig cap tipus d'inconvenient que vostès avui poguessin donar un pas endavant i que –per què no?-, vostè diu que no hi ha antecedents, però cal recordar Castell-Platja d’Aro o cal recordar Pinya de Rosa, en què, doncs, s'han comprat i s'han adquirit –i el representant del Grup Popular ha parlat de la Platja llarga de Vilanova i la Geltrú, ha parlat d'aquests recursos que van sortir i han sortit de la Generalitat de Catalunya per evitar, doncs, aquesta destrucció del litoral de les nostres comarques, en aquest cas, a la comarca del Tarragonès, al municipi de Torredembarra.
Per tant, Convergència i Unió no acceptarà o es mostrarà contrària a les esmenes plantejades pels grups que donen suport al Govern.
La presidenta
D’acord.
Doncs, passem a la votació de la proposta de resolució.
Vots a favor?
Vots en contra?
Abstencions?
Doncs, queda rebutjada per 6 vots a favor, 12 vots en contra i 1 abstenció.

dijous, 11 d’octubre de 2007

Pretenent el tot o el res, pot obtenir-se fàcilment el res.


La plataforma Salvem els Muntanyans, a través de CiU, va rebutjar ahir la següent proposta de la majoria parlamentaria: "El Parlament insta al Govern de la Generalitat a: 1.Iniciar els tràmits que corresponen per tal que els terrenys situats en els espais lliures corresponents al Pla Parcial Munyanyans II siguin inclosos en l'Espai d'Interés Natural "Platja de Torredembarra i Creixell". 2. Considerar la conveniencia de la inclusió en aquest PEIN de les superfícies adjacents als espais lliures assenyalats anteriorment que es consideri necessari i imprescindible incorporar a l'àmbit a protegir, per mantenir-ne la coherència, establint les oportunes mesures cautelars de protecció. i 3.Impulsar els acords entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Torredembarra, i la resta d'implicats que permetin si s'escau l'assoliment d'aquests objectius." signat: Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi. Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya. I Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa.
Votar a favor de la resolució tal i com estava redactada era trepitjar una pell de plàtan posada per CiU al Govern. Amb la resolució a la mà en quinze dies CiU podria exigir al Govern que es gratés la butxaca per pagar una malifeta impulsada per la mateixa CiU, a nivell municipal una jugada rodona. CiU com a motor de la urbanització, ha volgut aparèixer com a "salvadora" de l'espai. CiU rebutjant les esmenes no atura el procés d'urbanització. Serà la majoria parlamentaria de PSC, ERC i ICV, qui acabi donant forma a allò que la Plataforma Salvem els Muntanyans pretenia que liderés CiU. Si CiU hagués acceptat les esmenes tot seria diferent, ja tindriem alguna cosa conseguida, però no patiu queden més opcions. Les esmenes ara entraran en forma de moció a la comissió per tornar a ser votades.
L'ABG que és l'única organització política que s'ha oposat a un acte reglat rebutjant l'aprovació de Muntanyans II, no és la responsable que ara s'edifiqui. Ho he dit ara, ho he dit en el passat i ho seguiré dient en el futur, l'ABG s'oposa a Muntanyans II, i a Nova Torredembarra. Les urbanitzacions estan projectades damunt de zones humides. Totes dues urbanitzacions impulsades pel PSC, ERC i CiU quan formàven un tripartit, i fins i tot abans. Hi va haver un moment que el 70% de tot aquest espai era Municipal. Aquell era el moment de protegir-lo, pregunta a CiU que tenia l'alcaldia, o a ERC que tenia Urbanisme i Medi Ambient o al PSC que tenia Hisenda. Desapareix l'informe de Madrid, es privatitza tota la zona i quan es vol aprovar definitivament apareix l'ABG, i vota en contra.
Mirin es dirà el que vulguin de l'ABG, però nosaltres només podem certificar el vol erràtic de tothom en aquest tema, i mantenim i mantindrem la nostra posició inamovible. Aviat les esmenes ahir rebutjades seran aprovades, i podrem iniciar per fi el procés de protecció de Muntanyans II. No descartem la possibilitat, tal com comentàvem ahir al vespre amb el company Carles Rico de la Plataforma Salvem el Muntanyans, que l'ABG proposi entre les inversions del Pla de Mandat 2007-2011, reservar un milió d'euros, dels aproximadament trenta-cinc d'aquest pla, per tal de fer front als futurs acords de protecció de Muntanyans II.

El Punt, d'avui -> > El Parlament rebutja la moció de CiU sobre Muntanyans II

El PSC, ERC i ICV presenten una proposta en què protegeixen les zones lliures

Finalment es van complir les previsions i la comissió de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va rebutjar ahir la proposta de resolució presentada per CiU en què es reclamava la inclusió dels terrenys del pla parcial Muntanyans II de Torredembarra a l'espai d'interès natural (EIN) annex. El text tan sols va rebre el suport del PP i va tenir el vot en contra dels tres partits al govern (PSC, ERC i ICV), que ja han presentat una moció alternativa que es debatrà en les pròximes setmanes.

El diputat de CiU Carles Sala va defensar la proposta, en què també es demanava la inclusió dels terrenys ara urbanitzables al pla territorial de connectors biològics. «No podem concebre l'EIN Platja de Torredembarra de manera aïllada, i diferents institucions han mostrat la seva preocupació perquè la urbanització l'afecti», va dir.

El representant d'ICV, Daniel Pi, va respondre a les paraules de CiU acusant la formació de «contradictòria», ja que va votar a favor de l'aprovació del pla parcial. «No pot ser que qui ha creat el problema demani ara a la Generalitat que el solucioni», va afirmar. Pi també va argumentar el vot en contra del govern per la falta de «partida econòmica» per fer realitat la petició. Els ecosocialistes, juntament amb ERC i el PSC, van defensar les tres esmenes introduïdes al text, que CiU va optar per rebutjar. El grup mixt (format per Ciutadans) es va abstenir.

El resultat del debat d'ahir obre la porta ara a la nova proposta de resolució presentada pel tripartit, que segurament s'aprovarà en la mateixa comissió d'aquí a poques setmanes. La moció es basa en les tres esmenes rebutjades ahir i reclama el pas dels espais lliures del pla (un 56% del total) a l'EIN, operació que ja tindria el vistiplau de Medi Ambient. A més, es planteja l'estudi de la protecció d'altres àrees d'interès, un procés que podria comportar l'aturada temporal de les obres al pla. Finalment, la nova moció aposta per «impulsar» la implicació de l'Ajuntament a l'hora d'aconseguir una compensació urbanística que freni el projecte.

En l'àmbit local, el portaveu de CiU a Torredembarra, Daniel Masagué, va criticar que la proposta del tripartit «deixarà Muntanyans II tal com està ara» i va defensar el dret del seu partit a «rectificar», en resposta a les acusacions d'incoherència de Pi. «Potser la Generalitat reaccionarà quan s'elaborin els informes sobre la condició de zona humida dels terrenys», va recordar.

Pel que fa a l'Alternativa Baix Gaià (la marca d'ICV a Torredembarra), el regidor Lluís Suñé va lamentar que CiU rebutgés les esmenes i va recordar que «és molt fàcil demanar solucions a entitats externes, quan qui s'hi ha d'implicar és l'Ajuntament i, en concret, el PSC».

Per la seva banda, la Plataforma Salvem els Muntanyans, que, juntament amb el Consell de Sostenibilitat, havia donat suport a la proposta de CiU, va criticar el vot contrari d'ERC i ICV. La plataforma, a més, presentarà els pròxims dies una denúncia a la Comissió Europea, tal com els va recomanar un estudi de la URV sobre la falta d'un informe d'impacte ambiental.

AZAHARA PALOMARES. Torredembarra

DANIEL MASAGUÉ
regidor de ciu a torredembarra
«El poble no vol que s'urbanitzi, i l'opció del govern de protegir les zones verdes es podria haver fet sempre»

LLUÍS SUÑÉ
regidor d'abg a torredembarra
«La moció de CiU era de difícil compliment, i qui s'ha de bellugar és l'Ajuntament. Que no acusin ara ICV»

Diari de Tarragona, avui -> Muntanyans II es urbanizable

Las 10 hectáreas de zona verde del plan parcial se añadirán al Espacio de Interés Natural Platja dels Muntanyans, pero el resto de superficie sigue siendo una zona residencial y hotelera.

Fue un debate intenso pero con final previsible, por la unidad de votos de los tres partidos del Govern (PSC, ERC e ICV). La Comissió de Medi Ambient del Parlament rechazó ayer por la tarde una propuesta de CiU que tenía como finalidad paralizar el plan parcial Muntanyans II y recuperarlo totalmente como conector biológico para el Espacio de Interés Natural (EIN) Platja dels Muntanyans, que empieza justo después de la vía y hasta la misma orilla de la playa.

CiU contó con el apoyo del PP y la abstención del Grupo Mixto, formado por Ciutadans, pero sus votos no sirvieron de nada ante la mayoría absoluta del tripartito del Govern. Su portavoz, Daniel Pi, de ICV, lamentó que los nacionalistas no aceptaran las enmiendas entradas por el Govern y que sólo permitían que la zona verde pública de este plan parcial fuera protegida. El resto era urbanizable como hasta ahora y no se paralizaba nada.

Con la negativa de CiU de aceptar los matices que proponía el tripartito -defendido por el diputado tarraconense Carles Sala-, el Govern propuso tras la votación que sus enmiendas se conviertan en una nueva propuesta que se debatirá y aprobará en dos o tres semanas en la misma Comissió de Medi Ambient del Parlament, según explicó Pi.

De esta forma, la solución propuesta para el plan parcial Muntanyans II pasará por mantener los más de 42.700 m 2 de suelo urbanizable privado (al que se debe sumar la vialidad y los equipamientos) y absorber las casi 10 hectáreas de zona verde pública para que formen parte del conector biológico del EIN Platja dels Muntanyans. Una solución que acepta el promotor, la firma granadina Vegas de Guadaira, el Ayuntamiento torrense y la Generalitat.

Precisamente, el alcalde de Torredembarra, Manel Jiménez, reconocía ayer que «el resultado de la votación, fuese cual fuese, era positivo siempre para el municipio. Si ganaba CiU, era la Generalitat quien debía hacer frente a las compensaciones privadas para recalificar el terreno. Si ganaban las enmiendas de la Generalitat, el actual EIN se ampliaba con 10 hectáreas más».

El portavoz de ERC, Gerard Ciuró, apuntó, al igual que Daniel Pi, que «CiU declaró urbanizables los terrenos y se aprobó el plan parcial Muntanyans II durante su mandato. Parece contradictorio que quien ha contribuido a crear el problema ahora pida a la Generalitat que aporte la solución a golpe de talonario».

por jordi cabré |

Contestación

Daniel Masagué, portavoz de CiU y concejal torrense, apuntó que «no estoy triste por la votación, porque era previsible». Respondió a las críticas de Pi y Ciuró alegando que «CiU muestra una sensibilidad que antes no tenía y está cambiando porque debe adaptarse. En cambio, los que alardean de estilo diferente parecen inamovibles cuando tienen el poder».

Otra de las entidades decepcionadas con el resultado de la votación de ayer fue la plataforma Salvem Els Muntanyans, quien pedía antes de la Comissió de Medi Ambient que el voto de ERC e ICV fuera favorable junto a los de CiU y PP. Sin embargo, la sugerencia no existió y la plataforma social mostró su más profunda tristeza por la oportunidad perdida.

dimecres, 10 d’octubre de 2007

A la Comissió de Medi Ambient del Parlament CiU acaba de rebutjar les esmenes de protecció de Muntanyans II.




Amb sis vots a favor, una abstenció i DOTZE vots en contra, la proposta de resolució presentada per CiU sobre la protecció dels terrenys afectats pel Pla parcial Muntanyans II de Torredembarra ha estat rebutjada, a la Comissió de Medi Ambient del Parlament. A més CiU no ha acceptat les esmenes presentades per la majoria parlamentaria, que portaven a la protecció directa de més del 56% de l'espai, i l'estudi de terrenys addicionals que poguessin afegir-se. Daniel Pi s'ha compromés a portar com a Moció les seves esmenes per a que les torni a veure aquesta Comissió, i poder-les aprovar. Amb aquestes esmenes es perseguix protegir el màxim possible de l'espai. Adjunto les tres esmenes.
Primera conclusió: CiU com a motor de la urbanització, ha volgut aparèixer com a "salvadora" de l'espai. CiU rebutjant les esmenes no atura el procés d'urbanització. Serà la majoria parlamentaria de PSC, ERC i ICV, qui acabi donant forma a allò que la Plataforma Salvem els Muntanyans pretenia que liderés CiU. Si CiU hagués acceptat les esmenes tot seria diferent, ja tindriem alguna cosa conseguida, però no patiu queden més opcions. Escara no està tot perdut!

dimarts, 9 d’octubre de 2007

El Parlament debatrà demà si finalment s'edifica a Muntanyans


He vist que en el bloc de confidències Torredembarra Confidèncial, en una recent entrada sobre el meu company a l'ABG, Lluís Suñé, em citen a mi pel meu renom. Totes les entrades són fetes com a anònims, per tant no dóno crèdit a ningú que s'escudi en l'anonimat. També he verificat que la majoria són còpies d'altres comentaris en altres blocs. Només dues coses, la primera, que no hem arribat encara a una majoria d'edat en temes polítics, tal i com pot llegir-se en aquells comentaris. Comprenc la ironia, i si m'apureu la crítica. Però no entenc ni la mala llet, ni els insults. Nosaltres ens hem decidit a fer política amb honestedat i donant la cara. Si hi han discrepàncies les discutirem, cap problema. Nosaltres pensem que darrera una discrepància, hi ha un punt de vista, i per tan un forma de pensar. La única guerra en la que ens veuran implicats és la de les idees. I l'altra cosa que vull aclarir d'una vegada i per totes és que el meu company Lluís Suñé i jo, compartim la mateixa lluita en el cas Muntanyans II, i no tant sols en aquest tema. Nosaltres com és a bastament conegut ens devem a l'Assemblea de l'Alternativa Baix Gaià, i és lògic que aportem dades o idees heterogenies en aquesta assemblea, però el que sí puc afirmar amb la rotunditat més contundent, és que quan prenem una decisió en assemblea aquella és la nostra decisió, pel damunt de la que teníem abans de la reunió. No actuar així ens portaria a la fàcil i ràpida fracció. Des d'aquí i per últim felicitar la molt bon moment que viu l'Alternativa Baix Gaià de Torredembarra, que és un exemple de creixement, unitat i de salut política.

La notícia que reprodueixo més amunt és de l'Aquí d'avui, i he de dir que al meu entendre reflecteix bastant bé la realitat del cas Muntanyans II, per tant felicitats Raquel S., i per extensió al Cap d'Edició de l'Aquí, l'amic Jordi Salvat.

Refer o desfer Espanya


Per imperiosa necessitat econòmica, a mitjans del segle XIX els catalans vàrem fer Espanya. La industrialització catalana del segle XIX constitueix un cas excepcional a Europa, en ser l’única revolució industrial feta sense carbó com a font d’energia. La revolució industrial, que va mecanitzar la producció tèxtil generant espectaculars increments de la productivitat, va començar a Anglaterra al segle XVIII i es va generalitzar a les regions europees que disposaven de carbó. A la península Ibèrica, però, de carbó només se’n trobava al Cantàbric i d’un tipus, l’antracita, no tan bo ni apte per al seu ús industrial, a més de ser força més car d’extreure.
Catalunya és un país molt muntanyós, pobre en aigua, terra fèrtil i en recursos naturals i minerals. Tot i aquestes adverses condicions, però, el sector tèxtil català va saber industrialitzar-se explotant l’aigua, aprofitant l’energia que els salts d’aigua generaven per a moure les màquines de les fàbriques: la importació del mineral de carbó d’Astúries o d’Anglaterra feia del tot inviable la producció a uns costos raonables. Així, els rius catalans van ser poblats ràpidament per una gran quantitat de colònies industrials, fins al punt que els rius Ter i Llobregat eren l’any 1900 dos dels rius més explotats del món.
Ara bé, el tèxtil català generat a partir de l’energia hidràulica no era competitiu a Europa, fet que va tenir unes implicacions molt importants a nivell econòmic i polític: els industrials catalans necessitaven assegurar-se un mercat protegit i el van anar a buscar i a crear a Madrid. És en aquest context que cal interpretar el naixement del mercat econòmic unificat i del marc polític unitari espanyol, que van arribar pràcticament sense canvis fins al 1975.
Aquesta necessitat d'aïllar-se del món va trobar un aliat molt important a Castella, el sector agrari castellà. Aquest sector, que produïa blat en explotacions en règim de latifundi i de secà amb una baixa productivitat, no podia competir amb les importacions de blat francès o rus de regadiu i també necessitava protecció. No és del tot cert, doncs, quan s’explica que al segle XIX els catalans eren proteccionistes mentre que a Madrid estaven pel lliure comerç. Així, de la confluència d’interessos entre el tèxtil català i el blat castellà va néixer el mercat econòmic espanyol unificat i protegit, pràcticament tancat al comerç exterior fins a l’entrada al mercat comú europeu de 1986. En aquest context, l’any 1868 el ministre català Laureà Figuerola unificà monetàriament Espanya amb la “pesseta” (peça petita) catalana, eliminant les diverses monedes existents, i suprimí les darreres duanes interiors que limitaven el lliure comerç de mercaderies dins d’Espanya.
Espanya, doncs, ha estat per als catalans una primera etapa en el procés de globalització de la nostra economia. Hi ha una frase de Francesc Cambó al Congrés de Diputats el 1916 que resumeix aquests cent anys i escaig d’història econòmica d’Espanya: “Vostès tenen blat, nosaltres tenim teixits, per què no hauríem de col·laborar?”. I així també s’entén que l’abat Escarré digués irat en la seva famosa entrevista al diari LeMonde, sentint-se profundament estafat en relació a aquest procés de construcció comuna: “ Som espanyols, no castellans!”. Si Castella, però, avui monopolitza la idea d’Espanya i n’exclou les altres cultures, el suposat pacte fundacional implícit entre iguals es trenca.
Per imperiosa necessitat econòmica, els catalans avui hem de canviar el marc institucional que ens uneix amb Espanya. Franco trencà el pacte implícit abans esmentat que era fet a la italiana: Barcelona, com Milà, n’era la capital econòmica, financera i empresarial, i Madrid, com Roma,la capital política i administrativa. Des de 1975 Madrid ja no complementa Barcelona sinó que hi competeix directament, en haver-li arrabassat totes les funcions que Barcelona exercia. Curiosament, aquest procés s’ha accelerat més entre 1993 i 2007 que no pas entre 1978 i 1992, com evidencia clarament el darrer volum sobre l’estoc de capital per territoris a Espanya de la Fundación BBVA (2007). D’altra banda, avui l’economia catalana ven cada cop més als mercats internacionals i cada cop menys al mercat espanyol, com demostra també la darrera taula input-output de Catalunya; de fet, avui els principals sectors industrials catalans ja exporten més a la resta del món que a la resta de l’Estat.
En aquest nou context hauríem de valorar quin és el valor afegit per als catalans de seguir formant part de l’actual Espanya: les infraestructures són fetes i gestionades per a poder ser més competitius o bé estan supeditades als interessos del gran Madrid? Les empreses catalanes estan en igualtat de condicions per a créixer i competir?A Gas Natural, per exemple, després del rebuig a la seves dues opes a Madrid, li haurien fet el mateix a Algèria si fos una empresa francesa? Què han fet els alts funcionaris i la tan costosa diplomàcia de l’Estat espanyol per a defensar els seus interessos? És avui Espanya aquell mercat ple d’oportunitats que havia estat sempre? Si el nou Estatut no es desplega amb generositat, no és clar el valor afegit que suposa Espanya avui per als catalans. Per això crec que el debat polític a Catalunya seguirà girant en els propers anys, i possiblement amb més intensitat encara, entre els que volen refer Espanya i els que volen desfer-la.
Ramon Tremosa, professor d'Economia a la Universitat de Barcelona
Refer o desfer Espanya (Publicat al diari Avui, el 05.10.2007)

diumenge, 7 d’octubre de 2007

Els onze batlles del nord del Tarragonès intentaran pactar una posició conjunta respecte del pla territorial del Camp


Els alcaldes del Baix Gaià, a favor d'avançar cap a una mancomunitat

Un any i mig després que es posés en marxa la marca turística conjunta del Baix Gaià, i coincidint amb els primers mesos del nou mandat municipal, la voluntat de sumar esforços entre els nuclis del Baix Gaià torna a ser notícia. El proper dia 16 d'octubre tots els alcaldes de la regió situada al nord del Tarragonès es reuniran al Consell Comarcal per tal de poder adoptar una posició comuna respecte del pla territorial del Camp de Tarragona. La convocatòria serà també la base perquè els batlles d'onze municipis més Tarragona (que hi participa en representació de l'ara barri de Tamarit) comencin a analitzar quin camí s'ha de seguir a l'hora d'avançar cap a alguna figura d'unió o mancomunitat. De moment, la majoria de representants municipals veu amb bons ulls la suma.

Amb onze municipis, més l'antic poble i ara barri tarragoní de Tamarit i Ferran, el Baix Gaià s'ha convertit en una àrea de contrastos. Històricament la regió ha estat una zona fronterera entre Tarragona i el Penedès. Internament, hi conviuen, a banda de sigles polítiques oposades, quatre municipis de costa (de caràcter turístic i marcats per l'expansió urbanística) amb municipis de l'interior també sotmesos a un important creixement demogràfic però amb preocupacions i realitats radicalment diferents.

Un còctel, però, que no va impedir que el 2006 es fes un petit pas endavant cap a una mancomunitat. Es tracta de la unió de les regidories de Turisme de vuit dels municipis de la regió, que va permetre la creació d'una marca turística pròpia.

PERDRE LA POR
Jordi Suñé, un dels redactors del document de l'Alternativa Baix Gaia (ABG) sobre la creació d'una mancomunitat de serveis a la regió, defensa que la unió dels regidors de Turisme ha ajudat a «superar la por que generava l'etiqueta de Baix Gaià». Com explica l'alcalde de la Nou de Gaià, Jordi Cañellas, «va començar amb una ambició limitada, amb prudència, però ha funcionat molt bé».

La resposta dels batlles que hi van participar ho demostra. «Ha estat una experiència perfecta», diu Manuel Jiménez, alcalde de Torredembarra. Pel batlle de Salomó, Anton Virgili, «ha aconseguit equilibrar la costa amb l'interior, i potenciar-lo», i des del Catllar, l'alcalde Josep Maria Gavaldà destaca: «Ja és prou important que ens poséssim d'acord».

APROFUNDIR EN LA UNIÓ
Però, cap on s'han de dirigir ara els esforços del Baix Gaià? La marca turística, que ha aconseguit certa notorietat amb la ruta dels castells, prepara ara nou material. Algunes veus, però, reclamen aprofitar aquesta experiència per avançar més enllà.

A Altafulla, l'alcalde Francesc Farré anima a seguir l'exemple turístic que «ha permès unir diferències» i estudiar la unió de la subcomarca en altres àmbits. Ell, com ja va fer abans el document elaborat per l'ABG (i que es va presentar a la Nou de Gaià i Bonastre, al Baix Penedès), aposta perquè els ajuntaments sumin per planificar conjuntament transport, comunicació o fins i tot temes de medi ambient. Altres, però, no ho veuen tan clar. «Molts serveis ja els mancomunen a través del Consell Comarcal, no té sentit duplicar», indica l'alcaldessa de Renau, Rosa Parès. L'alcalde de Roda de Berà, Pedro Figueiredo, adverteix d'un altre risc: «Si ho fem, ha de ser operatiu de veritat, i no un altre Consorci del Camp».

En general, però, el concepte de suma genera bones vibracions. «Tot el que sigui aprofitar recursos, ho veig bé com a principi», afirma el batlle de Creixell, Teodor Fuster.

L'alcalde de Vespella, Daniel Cid, recorda que «la unió de pobles en un radi d'acció petit permetrà abaratir costos», tot i que veu barreres en la gran varietat del Baix Gaià. «L'entesa entre veïns és bàsica», conclou des de la Riera el batlle Jaume Casas.

REUNIÓ EL DIA 16
De moment, el pla territorial i la recuperació del riu Gaià seran temes de consens obligat entre els batlles del Baix Gaià. La resta dependrà de les voluntats de futur dels nuclis, uns ànims que de moment avancen pas a pas.

Segons la documentació recopilada per l'Alternativa Baix Gaià a la publicació Baix Gaià és comarca, la regió situada entre Tarragona i el Baix Penedès no va rebre aquesta denominació fins als anys vuitanta enmig d'un moviment social de recuperació de la història i les tradicions de la regió. Tot i això, la primera petició de creació d'una comarca a l'àrea avui coneguda com a Baix Gaià es remunta fins a la Segona República espanyola. Així, l'any 1931 l'alcalde de Torredembarra, Josep Rius, va proposar en una carta la creació d'un ens comarcal al territori, proposta que va rebre el suport de Vespella.

Avui, que forma part del Tarragonès, el Baix Gaià manté el seu caràcter frontera amb la seva pertinença al partit judicial del Vendrell i no de Tarragona.

a ELPUNT, d'ahir

dissabte, 6 d’octubre de 2007

Des de l'Auca, mon amour...


Dissabte sis d'octubre, data emblemàtica a l'història de Catalunya, a Torredembarra aquest 2007 ha tancat l'AUCA. Local emblem`tic que no li cal presentació, només una recerca amb el Google del tipus AUCA seguit de TORREDEMBARRA, n'hi ha prou per tenir una bibliografia històrica ja, del local. M'ho vaig passar bé aquest dissabte. tot i que era l'últim dia, l'ambient no era de pessimisme ni molt menys, es respirava un gran ambient d'alegria i de gresca, com si tot fos normal. La paret reflectia les fotos històriques de les activitats a la casa. El projector no va parar en tot el dia. En el séu parlament de comiat l'inefable Lluís Suñé, cambrer de l'Auca, va fer caure la llagrimeta a més d'una i d'un. El jordi va presentar el seu nou llibre "El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre". El podeu demanar, no els vam vendre tots. parla del local des dels seus orígens als anys 30 fins al moment actual. Monografia imprescindible per tenir una visió més completa de la Torredembarra contemporània. El local ara era de caire progressista, i tal, però en els seus orígens era el cau conservador del poble, bé no us avanço res. Si mireu el meu FOTOBLOC, a Flikr, podeu veur una retrospectiva de la festa, feta amb la càmera i el ull de l'Anna: http://www.flickr.com/photos/fmercade

divendres, 5 d’octubre de 2007

Muntanyans, zona humida


L'any 1994 un informe conservat a l'Ajuntament de Torredembarra especificava que els Muntanyans, a una i altra banda de la via, és una zona humida. En va parlar al darrer ple municipal. L'any 2001, el Proyecto de recuperación del espacio comprendido entre la playa de Torredembarra y els Muntanyans encomanat pel Ministerio de Medio Ambiente definia l'espai, a una i altra banda de la via, com una zona humida. Tot plegat no aportaria res al debat sobre Muntanyans II si no fos perquè la llei 12/85 d'espai naturals protegeix les zones humides...És evident que en el seu moment aquests estudis es van obviar. Però ara aquests estudis estan damunt la taula i el ple municipal de Torredembarra ha aprovat encarregar un nou estudi que corrobori o no que Muntanyans II és una zona humida. En finalitzar l'estudi tornarem a estar en una mena de carreró sense sortida on el procés ha estat ple d'errors i les obres de la urbanització de la desembocadura del torrent del Gibert no s'aturen. Si és una zona humida i a les zones humides no es pot construir, per què l'autoritat no atura les obres?
JORDI SUÑÉ. TORREDEMBARRA (Avui al Punt de Tarragona).

Allioli d' Abadejo




M'agraden els temes gastronòmics, i mirant per internet he trobat aquest Abadejo amb All-i-oli, es veu que pel març al Prat de Compte fan unes jornades gastronòmiques i tenen una secció que anomenen "L' Abadejo del mercat al plat". Us ho deixo tal com ho pinten: Dins de la cuina de l'abadejo s'ha de dir que a Prat de Comte és molt típic fer Allioli d'Abadejo. INGREDIENTS: Alls, Oli d' "auliva", Ou i Abadejo desmollat o esqueixat. La recepta és la mateixa de fer l'allioli, però quan la barreja està lligant-se s'hi afegeix l'abadejo a parts menudes i desalades. Es desala l'abadejo amb aigua. Se piquen los alls, es tira l'oli, l'ou i l'abadejo desmollat. Recomano menjar-se'l de la forma que he vist fer-ho a casa meva, vull dir a casa del meu sogre. Estenent el bacalla i l'all-i-oli així obtingut, damunt d'una llesca de pa torrat. Lo resultat és recaptós! "Qu' aprofito". (NOTA: Viquipèdia: L'abadejo (Pollachius pollachius) és un peix de la família dels gàdids. És similar al bacallà i mesura entre 70 i 80 cm. Té el ventre gris i el dors gris verdós fosc. És habitual en el golf de Biscaia i l'oceà Atlàntic. És un peix magre (1% de lípids). És venut a troços, rondanxes, filets o sencer. La seua similitud amb el bacallà fa que a sovint siga venut com a tal, inclús en certes zones el nom de l'abadejo és considerat sinònim de bacallà. Als països nòrdics se'l sotmet a un procés d'assecat, com també es fa amb un altre peix similar de la mateixa família, el carboner, en ambdós casos reben el nom de klippfisch.)

Pressupostos municipals?, cada u va a la seva.


Moltes de les discussions que hi ha durant l’any entre govern i oposició, pel compliment o no dels objectius, es podrien estalviar amb un acurat seguiment del Programa d’Actuació Municipal, vinculat a un Pressupost per programes, o si més no serien molt més entenedores per a les persones que en fem un seguiment.

dimecres, 3 d’octubre de 2007

Rebut per internet: Qui assessora la monarquia?


Si el rei vol corona

corona li darem

que vingui a Girona

i el coll li tallarem

Aquestes estrofes de la peça Si el rei vol corona amb lletra d'anònim del s.XIX i música de Mesclat (en un magnific CD totalment recomanable) ressonaven amb força el passat divendres dia 14 de setembre a la plaça del Vi de Girona. De la lletra original s'havia canviat tan sols Barcelona per Girona. Centenars de gironins mostraven la seva repulsa per un fet inaudit en qualsevol democràcia avançada: el fiscal de l'Audiència Nacional (d'Espanya, entenguem-ho bé) havia obert diligències per a poder encausar per injúries al rei a dos xicots a qui sembla se'ls va cremar una fotografia on hi havia algun element de la família reial espanyola, aquella que paguem, amb abundosa generositat, els súbdits de la corona.

El lector em perdonarà que hi posi un to irònic al comentari perquè, si no fos per la gravetat que implica l'actuació de la fiscalia, és francament esperpèntic. Tota una Audiencia Nacional posant la seva pesada maquinària en marxa per tal de castigar aquells a qui la monarquia imposada pel General Franco no els agrada prou. Déu n'hi do!

Ens hauríem de preguntar si de debò estem en un Estat de Dret i on està la llibertat d'expressió en la suposada democràcia espanyola. L'actuació de l'Audiencia obre molts interrogants. Alfons Lopez Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial, ens recordava el mateix dia que als Estats Units es permet fins i tot cremar la bandera nord-americana. Però ja ho sabem: allò és el Salvatge Oest i de fet només tenen democràcia des de finals del segle XVIII...

Per acabar-ho d'adobar, el fiscal exigia al Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya la ràpida identificació dels dos elements sospitosos. Ens preguntem si els Mossos d'Esquadra, la nostra policia, que també paguem amb els nostres impostos, no té una feina més seriosa que no pas l'encomanada des de Madrid. Un caramel enverinat pel senyor Saura, ai làs! el qual, de protestar (diuen) contra la repressió, ara li toca fer el paper de repressor. Què farà aquest cop? A Barcelona encara recordem un desplegament policiac fora de lloc per tal d'impedir les protestes contra la detenció de la gironina Núria Pórtulas.

Tot plegat faria pensar que, de Madrid estant, algú treballa amb afany per a acabar d'enfonsar el crèdit minvant que té la monarquia a casa nostra. Per això ens preguntem: qui assessora actualment la monarquia? Fa vint-i-cinc anys, el 23-F del 1981, algú -que sabia el pa que s'hi coïa- deuria aconsellar al rei que apagués ràpidament el foc colpista de Tejero, Milans i companyia o es veuria aviat a l'atur com el seu cunyat Constantí gràcies al suport que donà al cop d'estat dels coronels perdent la monarquia l'endemà mateix de restaurada la democràcia a Grècia. Bon assessor el de l'any 1981. Però i el d'ara? Fa tan sols cinc anys algú posava en boca del rei, durant el lliurament dels premis Príncipe de Asturias, allò de “nunca fué el castellano lengua de imposición”. Per llogar-hi cadires!

I fa unes setmanes assistíem a l'espectacle deplorable del segrest d'una publicació satírica per una portada sobre, sembla, algun membre de la família reial. Com a Turquia, vaja. I en el súmmum dels despropòsits el senyor jutge ordenava requisar un aparell que fa vint anys que ja no s'utilitza al món de l'edició. Aquest senyor jutge, Juan del Olmo, és el mateix que va portar el sumari del cas Egunkaria i de l'atemptat de l'onze de març del 2004. Amb tots els respectes però, davant de tants despropòsits, n'hi ha per posar-se les mans al cap. Clar que amb una institució hereva del tristament famós Tribunal de Orden Público franquista qualsevol cosa pot passar. Una institució que alguns experts manifesten atònits que es contradiu amb la mateixa Constitució espanyola!

Així anem. Algun malpensat dirà que el qui assessora actualment la casa reial deu ser republicà, antimonàrquic furibund, i que està aconseguint amb una eficàcia extraordinària que el descrèdit de la casa reial pugi com l'escuma per tal que en poc temps es pugui proclamar la Tercera República Espanyola.

Nosaltres si més no, de Catalunya estant, hauríem de treballar per a que sigui realitat ben aviat una República Catalana, independent de veïns que no ens volen bé. I en quant als assessors reials espanyols... doncs, la veritat, ja s'ho faran.

Agustí Soler i Regàs

autor de: Tenim drets els catalans?, 2001. ERC-PI: escissió o cop d'estat a l'independentisme?, 2003. I El cas Egunkaria: la cultura basca sota sospita, 2004.

No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu" Vicent Andrés Estellés