Arxiu del blog

dimecres, 31 de desembre de 2008

Bon i pròsper any 1430.


Mapa d'Europa durant l'apogeu de la guerra dels Cent Anys, la unió de Kalmar escandinau, i el final de la decadència de l'Imperi bizantí. Any 1430 dC (s.XV).


Aquesta setmana passada he estat a Tunisia amb la família, mentre hi érem es va produïr l'inici de l'Any Nou Musulmà. Vàrem passar la nit del 27 al 28 de desembre nostres, de l'any 1429 al 1430 de la Hégira. He cercat per internet un mapa històric del món occidental de l'any 1430 i he trobat a la Viquipèdia aquest. Penseu que en aquella època de monstruoses mancances i calamitats, tots els mals més dolents encara estàven per venir. No depeníem de ningú alhora del finançament ni de res, la Confederació Catalano-Aragonesa era un Estat medieval molt sòlid, sobirà i independent. Amb aquestes reflexions us desitjo un bon 2009, i alhora un bon 1430. Encara no s'havia descobert Amèrica i no teníem el pà amb tomàquet, però fèiem bullir l'olla. Seria magnífic tornar a escriure la història, però això ja sabem que és una utopía, no?. Els bons desitjos per al nou any moltes vegades també s'hi tornen d'utòpics...

dimarts, 30 de desembre de 2008

diumenge, 21 de desembre de 2008

Mapa oficial de l'Espanya de 1854:


Com es pot veure existien quatre Espanyes: la constitucional, la foral, la colonial i la "incorporada o assimilada".

dijous, 27 de novembre de 2008

Declaració de Sabadell d’ICV-EPM: Pobles i ciutats per l’equitat, l’ecologia i l’economia al servei de la gent


Declaració de Sabadell d’ICV-EPM: Pobles i ciutats per l’equitat, l’ecologia i l’economia al servei de la gent

Els alcaldes i les alcaldesses, els regidors i les regidores d'ICV-EPM portem anys denunciant el model de creixement neoliberal. Ara, davant la greu situació de crisi econòmica apostem per fer-hi front també des de les polítiques locals. Els càrrecs electes d'ICV i de les EPM constatem que les polítiques econòmiques neoliberals han portat a la destrucció del capital productiu del nostre país i a augmentar la vulnerabilitat dels sectors més desafavorits de la nostra societat.

Els qui han protagonitzat i dissenyat les polítiques neoliberals imperants difícilment poden aportar ara les solucions. No es tracta de repensar el capitalisme, sinó de construir un nou model econòmic que estigui al servei del benestar de les persones.

Davant la situació de crisi apostem per uns governs locals forts econòmicament i competencial per reforçar les polítiques de proximitat. Els càrrecs electes d'ICV i de les EPM ens comprometem amb la lluita per l'equitat, amb pobles i ciutats sostenibles i per una economia al servei de les persones.

La nostra màxima preocupació són les situacions que afecten els milers de treballadors i de treballadores que han perdut o estan a punt de perdre la seva feina, els ciutadans i ciutadanes que no poden fer front a la seva hipoteca o al seu lloguer i l'augment de la pobresa i les condicions dels col•lectius més vulnerables.

Avui els ens supralocals, consells comarcals i diputacions, són observadors de la realitat sociolaboral i econòmica del seu territori. Hem de fer un salt qualitatiu convertint les futures vegueries en instruments de planificació i foment de les economies locals. Hem de convertir els ajuntaments en elements actius de foment de la globalització que construeixin sistemes econòmics locals, sostenibles, interconnectats entre ells.

El món local reclamem més instruments per fer front a les desigualtats de les nostres ciutats i pobles i volem contribuir en l'impuls d'un nou model de creixement econòmic. Un nou model de creixement que no depredi ni els recursos ni el territori, al servei de les persones, que tingui en compte les potencialitats de la ciutadania i dels territoris i el seus entorns.

Per tot això:

•Demanem modificar els límits actuals a l’endeutament públic dels ajuntaments i organismes supralocals. Amb aquesta mesura d’arribar fins al 4% de l’endeutament, els governs locals podran impulsar, amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya, les inversions en equipaments d’atenció directa a les necessitats bàsiques de la ciutadania, així com aquelles que millorin l’accessibilitat i la qualitat de vida de les persones: xarxa educativa 0-3 anys, equipaments residencials assistits, biblioteques ...

•Reforçarem, pressupostàriament i organitzativa, la xarxa i els serveis d’atenció a les persones més vulnerables. Apostant pel total desplegament dels serveis definits per la Llei de Serveis Socials de Catalunya i la Llei d’Atenció a les Persones amb Dependència.

•Impulsarem un nou programa específic destinat a cobrir les necessitats de les ciutadanes i dels ciutadans que més pateixen la crisi: més pressupost per a beques de menjador escolar, més ajudes socials, reduccions fiscals per a famílies amb necessitats etc., nous tipus tarifaris per al transport públic, tarifació social dels serveis municipals, priorització dels programes per a la inclusió de forma transversal en tots els àmbits municipals.

•Impulsarem les polítiques contemplades en el Pacte Nacional per l’Habitatge: construcció del parc necessari d’habitatge protegit oficial (HPO) i apostarem pels programes de rehabilitació d’habitatges.

•Exigim, des dels ajuntaments, que la crisi no sigui una excusa per eludir els compromisos governamentals en la lluita contra el canvi climàtic. Apostem per un pla de renovació de les fonts d’energia, amb l’impull’impuls de les energies alternatives com a forma de generar nous jaciments d’ocupació i d’innovació. Alhora, ens comprometem a continuar desenvolupant, igualment des dels ajuntaments, plans d’estalvi energètic, d’implantació i d’utilització de nous sistemes d’obtenció i estalvi d’energia en les instal•lacions i vies públiques, i a fomentar la difusió d’aquests sistemes entre els nostres veïns i les nostres veïnes, amb incentius fiscals municipals, com són la reducció de les taxes que millorin les polítiques de residus, l’estalvi d’energia i la implantació de polítiques sostenibles...

•Apostem per cogestionar, des de les actuals diputacions i, en el seu cas, des de les futures vegueries, un nou Fons per a la Recerca i el Desenvolupament Sostenible, que hauria de crear el govern central, finançant-lo amb un impost extraordinari sobre el sector financer. Aquest nou Fons ha de servir per impulsar a nivell local els programes d’innovació empresarial.

•Elaborarem un nou programa de polítiques actives de foment de l’ocupació i la formació a nivell local. En matèria d’ocupació hem de convertir els ajuntaments, mitjançant els seus serveis municipals d’ocupació, en administració actuant, proposant activitats i serveis complementaris que impulsin la formació, el reciclatge i l’autoocupació.

•Vetllarem per garantir les reserves de sòl equilibrades i necessàries per a l’activitat econòmica en els nostres municipis, defugint de la febre especulativa immobiliària dels darrers anys. Creació de nou sòl econòmic en els nostres pobles i les nostres ciutats de forma coordinada entre els municipis, evitant el model d’un poble, un polígon industrial.

•Apostem per una gestió financera que es guiï per l’austeritat com a valor, reduint la despesa de l’administració en aquelles accions que no tenen incidència directa en els serveis a la ciutadania.

•Aplicarem una política financera sensata en els nostres ajuntaments. No preveient ingressos que difícilment es podran s’assolir i impulsant mesures de lluita contra el frau. Treballarem amb uns pressupostos fruit de programes i objectius concrets, per tal de diferenciar entre els que són imprescindibles i els que no ho són i amb indicadors d’avaluació dels seu grau de compliment.

•Proposarem, en les ordenances fiscals, bonificacions i/o subvencions a les empreses que augmentin la contractació indefinida o desenvolupin plans d’igualtat. Establirem una “taxa zero” per aquelles persones que, un cop expulsades del mercat de treball, s’estableixin pel seu compte; així com dotarem de més i millors recursos, mitjançant programes de subvenció, als comerciants i a les treballadores i els treballadors autònoms que, al cap i a la fi, generen una bona part de l’ocupació de qualsevol municipi.

Fonts: ICV i EPM

dimarts, 25 de novembre de 2008

Jordi Fàbrega serà el número 2 de la nova federació ICV-EPM, darrera de Joan Saura


L'alcalde de Sant Pere de Torelló i delegat de la Generalitat a la Catalunya Central, Jordi Fàbrega, serà el número 2, només per darrera de Joan Saura, en la nova federació entre ICV i EPM que es constituïrà en els propers dies.
Fins ara, l'Entesa de Progrés Municipal, que lidera Fàbrega, només mantenia una coalició electoral municipal amb Iniciativa, però a partir dels acords aprovats per l'assemblea de l'EPM s'anirà a la creació d'una federació dels dos partits, en què els càrrecs directius seran repartits equitativament.
Cadascuna de les dues forces mantindrà la seva operativitat però l'acció pública es farà sota les sigles ICV-Entesa. Al mateix temps, es mantindran les coalicions electorals amb Esquerra Unida i Alternativa (EUiA). EPM està satisfeta perquè ICV tindria la intenció d'apostar a partir d'ara amb més claredat per un procés sobiranista al nostre país.

Font: OSONA

diumenge, 23 de novembre de 2008

El sobiranisme d'ICV emergeix i crida a la mobilització en cas d'una retallada de l'Estatut


El sobiranisme guanya pes en el rellançament del projecte d'ICV. L'assemblea ecosocialista, celebrada ahir a Sabadell, va acceptar una sèrie d'esmenes per fer més visible el vessant catalanista i l'aposta pel dret a decidir de la formació. ICV reclamarà una resposta unitària i impulsarà una gran mobilització si el Tribunal Constitucional acaba retallant l'Estatut.

ICV demanarà una resposta unitària dels partits catalans i una «mobilització democràtica ciutadana» en cas que el Tribunal Constitucional retalli l'Estatut. La novena assemblea d'ICV va aprovar ahir una esmena per rebutjar una «lectura restrictiva i centralista» del text estatutari. Amb l'acceptació d'esmenes com aquesta, l'assemblea va abraçar bona part de les aspiracions del sector més sobiranista de la formació. El grup encapçalat per l'eurodiputat Raül Romeva i l'històric militant Josep Maria López-Llaví considera que les seves tesis han rebut un gran suport de la direcció per l'aprovació de la resolució Camí cap a la sobirania. Per una Unió Europea federal dels pobles i d'una esmena que especifica que Catalunya necessita «un estat propi dins un Estat espanyol federal i plurinacional».

L'assemblea també va fer una picada d'ullet al sector liderat per Salvador Milà, acceptant que «arribar a pactes amb altres forces d'esquerres no és una obligació». Així, fins i tot planteja un escenari amb l'esquerra verda a l'oposició. En aquest punt, la ponència va coincidir amb una demanda similar del corrent crític Manifest de Maig, malgrat que la majoria de les seves esmenes van ser tombades.

Font: ELPUNT

divendres, 21 de novembre de 2008

Per a què ha de servir l’Assemblea Nacional d’ICV?


Els dies 21, 22 i 23 de novembre se celebrarà a Sabadell la IX Assemblea Nacional d’ICV, en un context de plena crisi del model econòmic lliberal. Una crisi que fa evident la manca de models de governança a nivell global, ja que ni dreta ni esquerra han estat capaces d’aportar cap solució. La inèrcia del sistema s’ha desbocat sense control, posant de relleu una preocupant incertesa en la mirada cap al futur. A aquesta situació hem d’afegir-hi la crisi ambiental, energètica i alimentària i les enormes i creixents desigualtats entre el Nord i el Sud. El rei va despullat i tothom veu amb clara evidència que el món s’ha fet petit en quatre dies i que les velles receptes no són vàlides per un món globalitzat.

L’esquerra socialdemòcrata europea, que ha trobat el confort del seu model durant tota la segona meitat del segle XX en l’equilibri entre els dos pilars ara qüestionats (el liberalisme absolut del capital i el control centralitzat i no democràtic de l’economia) es troba en retrocés electoral, a la defensiva i sense receptes davant la nova situació.

Des d’una absoluta modèstia, penso que és just reconèixer que des d’ICV fa anys que s’ha construït un discurs i un projecte que va en la direcció d’establir les bases d’un nou model de desenvolupament per a un món globalitzat, entenent que l’àmbit econòmic, l’ecològic i el social estan estretament vinculats. És el que s’ha anomenat ecosocialisme.

Així doncs, amb una socialdemocràcia a la defensiva i un espai ecosocialista que encara no ha obtingut la força necessària per esdevenir referència d’alternativa, el context pel conjunt de l’esquerra és avui complicat. De fet, en un moment com l’actual, en el qual la pròpia dreta política parla de refundar el capitalisme, esdevé tristament paradoxal que hom es pregunti on és l’alternativa de model econòmic de l’esquerra.

A ningú se li escapa que aquest context marcarà la IX Assemblea Nacional d’ICV. Aquesta Assemblea no ha de ser de tràmit sinó que ha de representar un punt d’inflexió en l’estratègia de l’organització, que ens permeti convertir-nos en un punt de referència sòlid i útil als sectors populars de la Catalunya d’avui tant marcada pel context de crisi.

En la meva opinió, en aquesta nova etapa que ara s’obre, ICV ha d’abordar quatre reptes fonamentals.

ICV ha de sortir d’aquesta Assemblea amb l’ambició i el convenciment de poder arribar a ser la referència d’esquerres del nostre país. Però per això cal que ICV sigui alguna cosa més que un partit polític. ICV ha de ser capaç de crear un espai sòcio-polític que sigui marc d’una renovació ideològica permanent, que sigui alhora un espai d’acció social, cultural i d’innovació, que permeti una interconnexió fluida i també permanent amb els moviments socials de transformació del nostre país.

Iniciativa ha estat sempre una organització que ha tingut un peu al carrer i l’altre a les institucions. I ha de seguir aquest camí. En els darrers anys la nostra força com a partit de govern s’ha vist accentuada per la nostra participació en els governs d’esquerres de la Generalitat. Seguint amb aquesta filosofia, hem de tenir clar, però, que la prioritat del canvi no està només en el govern sinó també en la societat. Això vol dir que l’acció política d’ICV ha d’estar al servei de la societat i no pas de la nostra participació al govern.

Un altre dels aspectes que ha d’abordar sense complexes l’Assemblea d’ICV és l’encaix de Catalunya dintre de l’Estat espanyol. Per tothom és coneguda la nostra aposta pel federalisme però davant del procés re-centralitzador que s’ha produït en els darrers anys, i davant de la manca de voluntat de l’Estat espanyol de convertir-se en federació, em sembla inevitable el pas polític que va de l’aposta pel federalisme a l’aposta per definir una estratègia per avançar cap a un sobiranisme pacífic i solidari, en un nou context d’una Europa de les Nacions. Una Europa que volem que sigui més democràtica, més forta i més útil.

I, per últim, també és clau que ICV consolidi la seva aposta d’enfortir el món de la política local, el món de les polítiques de proximitat. Perquè les polítiques d’esquerres o són des de la proximitat, o no són. Però aquesta aposta no s’ha de quedar en el fons, sinó també en les formes. Hem d’apostar per a prestigiar la política local, per a fer-la més propera a la ciutadania i contribuir així a combatre l’abstencionisme electoral i la desafecció general de la ciutadania respecte la política. Això passa, entre d’altres coses, per encetar debats que sovint han estat considerats tabú dintre de la nostra organització. Hem de plantejar-nos seriosament la conveniència de fórmules electorals que, per exemple, apostin per les llistes obertes o per l’elecció directa dels alcaldes, com a mecanisme per a fer que la ciutadania se senti com a pròpia la política.

Tots aquests reptes s’han de plantejar obertament en una Assemblea que no ha de centrar el seu debat en els noms ja que ICV té un lideratge clar en la persona d’en Joan Saura a qui cal reconèixer la tasca feta i el seu protagonisme inqüestionable que ha portat a que, per primer cop, ICV sigui una força influent en les polítiques impulsades des del Govern de la Generalitat i en el mapa polític català.

Ara, doncs, és el moment per a què a ICV faci un nou salt endavant, impulsant el dinamisme de l’organització, aprofitant tot el seu enorme actiu personal i polític, i esdevenint l’espai inequívoc de referència de l’esquerra verda nacional.

Antoni Morral i Berenguer
Alcalde de Cerdanyola del Vallès

dijous, 20 de novembre de 2008

L'expresident de la Junta Juan Carlos Rodríguez Ibarra, fent amics.


L'Assemblea d'Extremadura porta gastats l'últim any més de 300.000 euros de diners públics en la reforma del despatx de l'expresident de la Junta Juan Carlos Rodríguez Ibarra a Mérida, segons informa el diari El Mundo. Al pis s'han instal·lat unes mesures de seguretat de la més avançada tecnologia amb portes i finestres blindades, detectors de metalls i circuits interns i externs de vigilància televisiva per evitar un eventual atac terrorista.

El despatx és una habitació de 64 metres quadrats situada en una planta baixa del barri de Nova Ciutat de Mérida, segons les dades cadastrals. L'immoble està destinat a ús residencial. La reforma ha estat dirigida per un grup d'experts en seguretat arribats especialment des de Madrid, igual que l'empresa que realitza les obres. Aquestes despeses han estat aprovades pel Parlament extremeny en els últims mesos, en l'apartat d'"adaptació i seguretat". Els integrants de la taula de la cambra han autoritzat l'operació.

L'Assemblea extremenya va aprovar el passat 22 d'octubre l'última factura, de 14.000 euros, de la reforma. Fins ara s'han gastat 300.000 euros a càrrec del pressupost de la cambra. A més del sistema contra intrusos, s'ha adquirit mobiliari i material d'oficina per als empleats que treballaran al despatx.

L'habitatge és propietat de la constructora extremenya Moleón, que la lloga al Parlament. La institució preveu la possibilitat d'adquirir l'immoble i, de fet, es va reservar aquesta opció al contracte d'arrendament. La cambra té previst pagar 600.000 euros si adquireix en propietat l'oficina, que utilitzarà Ibarra de forma vitalícia.

Rodríguez Ibarra, que actualment treballa com a professor a la Universitat d'Extremadura, es va retirar de la vida política el juny de 2007, després de les eleccions autonòmiques. A més de tenir un despatx a càrrec de l'administració extremenya, disposa d'un cotxe oficial i d'un gabinet propi dins d'aquesta oficina format per un director, un assessor, un secretari i un xofer.

Aquests privilegis s'inclouen en un estatut que va ser aprovat el 29 de març de 2007 en un ple de l'Assemblea, amb els vots del PSOE (el partit que governa) i els del PP. Només es va oposar Esquerra Unida, que llavors tenia representació parlamentària. A més, es va aprovar una llei exclusiva perquè aquest tipus d'avantatges s'apliqui no només a Ibarra, sinó als futurs expresidents d'Extremadura.

Els quatre llocs de treball del gabinet d'Ibarra són eventuals i correspon a l'expresident nomenar les seves persones de confiança, segons un altre dret que li assigna la norma. El director de l'oficina és Román Bolaños, que va ser el cap de la secretaria general del gabinet de Presidència de la Junta durant els anys de govern d'Ibarra, entre 1983 i 2007. Quan encara ostentava aquest lloc, l'any passat, Bolaños va declarar uns ingressos de 62.779,61 euros anuals, segons va publicar el Diari Oficial d'Extremadura (DOE).

Font: fa uns dies a e-notícies

dilluns, 17 de novembre de 2008

Segon termini incomplert



+ La vicepresidenta De la Vega i el ministre Solbes, en una roda de premsa posterior al consell de ministres espanyol. Foto: EFE

Madrid ignora el pacte De la Vega-Saura i es compleixen els tres mesos fixats sense que hi hagi acord de finançament

Nou incompliment de Madrid. Avui expira el termini establert entre la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, i el president d'ICV, Joan Saura, perquè l'Estat i la Generalitat tanquin un acord de finançament. Sense ni tan sols una nova proposta del Ministeri d'Economia sobre la taula, i amb l'horitzó ja de finals d'any fixat pels presidents José Luis Rodríguez Zapatero i José Montilla, el pacte De la Vega-Saura passarà a ser avui paper mullat. Aquest és el segon termini per al finançament que incompleix l'Estat. Se suma al del 9 d'agost que marcava l'Estatut perquè els dos executius concretessin l'aplicació del model. Després de l'executiva d'ICV, Saura anunciarà avui quines mesures pren el partit per respondre a l'incompliment.

Fa avui tres mesos que la vicepresidenta espanyola i el líder dels ecosocialistes es van reunir a Vilanova. En aquella trobada, Saura va intentar arrencar a De la Vega un compromís per accelerar les negociacions del finançament, quan l'incompliment del termini estatutari del 9 d'agost encara fumejava. Va ser a canvi que ICV retirés la petició de compareixença de Zapatero al Congrés que havia presentat –comptava amb prou suports per prosperar–, i que fos el ministre d'Economia qui donés explicacions, que la vicepresidenta va fixar els tres mesos de marge que expiren avui. Sobre el calendari, ja hi figura una nova data límit. En una reunió a Madrid, Zapatero i Montilla van convenir en la necessitat que hi hagi acord a finals d'any.


QUADRAR EL «SUDOKU» 

Però no serà fàcil. Les posicions dels executius català i espanyol s'han d'acostar molt perquè el nou sistema es pugui aplicar ja el 2009, com desitja el PSC, que estalviaria als seus diputats al Congrés el tràngol d'haver de votar el desembre un pressupost de l'Estat que no inclogui el finançament. La Generalitat mateix ha reconegut que les negociacions han avançat «poc». Pedro Solbes segueix una segona sèrie de trobades amb els consellers dels territoris i presentarà aviat una nova proposta. Ara bé, Madrid ja ha avisat que el document no satisfarà Catalunya. L'Estat pretén quadrar un complicat sudoku: generalitzar un model que agradi a totes les comunitats autònomes. I no té pressa. La gestió de la crisi econòmica, esgrimida de manera reiterada pel govern espanyol com a argument per justificar que no hi hagi un increment notable dels recursos, sembla ara prioritària. 


«CINISME ESPECTACULAR» 

Per tot plegat, els partits desconfien que hi hagi un acord al desembre. Van rebre amb escepticisme la inesperada reunió de Zapatero i Montilla fa una setmana i mitja, i la confiança en què es pacti el model el proper mes i mig s'esvaeix. El secretari general d'ERC, Joan Ridao, va qualificar ahir l'actuació de l'Estat d'«exercici de cinisme espectacular».
ICV farà pública avui la seva resposta a l'incompliment del pacte Saura-De la Vega, que va obrir un conflicte en el si del govern. Saura es va reunir amb la vicepresidenta sense informar Josep-Lluís Carod-Rovira, que exercia com a president de la Generalitat en funcions. Després, el govern va desautoritzar Saura i els ecosocialistes van acabar assumint l'acord com una acció individual del seu partit. L'episodi, a més, va deteriorar encara més les complicades relacions que Iniciativa manté amb els seus socis republicans a l'executiu.

DIFERÈNCIES DE MODEL

A banda de la determinació de Madrid que la població sigui la variable determinant per calcular les necessitats de despesa, com també vol Catalunya, i de l'aplicació matemàtica de la nova cistella d'impostos que estableix l'Estatut, la necessitat que la Generalitat faci una aportació «justa» a la solidaritat –com diu el conseller Antoni Castells– segueix sent un dels esculls principals. A més, per ajustar-se a la reforma, el nou sistema ha d'assegurar que aquesta aportació no alteri la posició del país en el rànquing de rendes per càpita dels territoris. I ha de limitar-se a garantir que tots els governs autònoms puguin prestar els serveis d'educació, sanitat i «altres serveis socials essencials de l'estat del benestar», una expressió ambigua que no facilita l'assoliment de l'acord. Entre altres punts clau, els execu-tius han de pactar una fórmula perquè es compleixi el principi de lleialtat institucional. L'aplicació completa del sistema, que l'Estatut preveu gradual, hauria de culminar el 2011.
ODEI A.-ETXEARTE. Barcelona
Font: EL PUNT

dijous, 13 de novembre de 2008

Estudiant les terres del Gaià


Els pròxims dies (divendres i dissabte), mentre a les grans ciutats catalanes s'estén la convocatòria de Tots al carrer, la crisi que la paguin ells, i mentre a Washington «ells» –ja ens entenem– intenten «refundar el capitalisme», al monestir de Santes Creus una cinquantena de beneïts monjos del segle XXI organitzen les Primeres Jornades d'Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià.

I vostès poden pensar: amb el xivarri que hi ha, i aquests nois s'entretenen ara amb el Gaià? Un moment: si tenen cinc minuts –el temps que es deu necessitar per llegir aquest article– jo els ho puc explicar amb un cert coneixement de causa. Vostès, sens dubte, a més de les astracanades televisives a les quals tots estem sotmesos, deuen haver sentit parlar d'aquella sentència que diu «pensar globalment i actuar localment». Doncs això és el que fa tota aquesta gent que han decidit reunir-se a redós de la severitat monàstica dels murs de Santes Creus; gent provinent de tota la conca del riu Gaià (de Santa Coloma de Queralt fins a Altafulla); una gent agrupada a l'entorn del Centre d'Estudis del Gaià, l'associació mediambiental La Sínia, el GEPEC (que estudien i defensen els ecosistemes del Camp de Tarragona) i altres grups locals, els quals tenen, per aquestes Jornades, el suport dels consells comarcals de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i del Tarragonès, així com la col·laboració de l'Ajuntament d'Aiguamurcia i del Museu d'Història de Catalunya.

El cas és que si no existissin aquests benemèrits amics de la terra, aquesta, que ja està prou malament, encara estaria pitjor. Qui provoca aquest malestar de la terra i de la gent del poble? En un tant per cent elevadíssim, els que es reuniran aquests dies a Washington; uns caps de govern que en les actuals democràcies consentides hauran de retre comptes d'aquesta «refundació» capitalista als dipositaris dels diners, és a dir, als grans grups bancaris, industrials i milers d'inversionistes en borsa, els quals formen, tots, aquest capitalisme de casino que ara es vol «refundar».

I què té a veure tot això amb el Gaià –poden preguntar– no sense una certa dosi de perplexitat comprensible? Sóc de l'opinió que, per bé o per mal, en aquest món, a tots els nivells, tot està interconnectat i que quan una o diverses fitxes essencials cauen aquestes n'arrosseguen d'altres en la caiguda. Ara no faré arqueologia social per determinar –cosa impossible– quan les coses van començar a ser arrossegades en aquesta caiguda de la qual el món és víctima. El cert és –i no ho dic pas jo– que «la realitat s'enfonsa», tal com va dir el novel·lista Claudio Magris. I s'enfonsa per molts costats arreu de la terra, també a Catalunya i, per tant, també a la conca del riu Gaià, el qual –a tall d'exemple– des del 1975, arran del pantà que va fer construir al Catllar la refineria d'Enpetrol per derivar les seves aigües cap a la producció petroquímica, és un riu segrestat que no arriba al mar.

Aquesta agressió ambiental, humana i econòmica –que pot semblar petita en l'espai– és una com ho són tantes, aquí i arreu del planeta, que cal afegir a les fitxes essencials que cauen, arrossegant-ne d'altres, totes plegades conformant el malestar concret i global d'aquesta crítica situació mundial.

Així doncs, per tal de conèixer i recosir millor les parts ferides dels nostres territoris –a causa d'un sistema econòmic fonamentat en la idea del creixement perpetu–, els meus bons amics pacients, resistents i defensors d'aquesta prodigiosa conca fluvial, entre els altiplans de la Segarra i els arenals d'Altafulla, assajaran de posar en pràctica una nova cultura del territori i valoraran el seu ric patrimoni humà, cultural, natural i històric. Entre els reptes de futur, la participació social n'és un dels essencials, a través dels consells de conca, la xarxa per a la nova cultura de l'aigua, el pla territorial del Camp de Tarragona o el Fòrum per les Terres del Gaià. En tots aquests reptes, puc ben dir que hi deixen la pell gent com ara Josep Santesmases, Toni Bara, Héctor Hernández, Sergi Saladié, Jordi Blay, Enric Tello, Pau Batlle, Sílvia Gili, Marc Ordeix, Jaume Solé o Quim Pérez. Tots ells intenten, des de fa temps, pensant globalment, actuar de manera decidida en cadascun dels punts locals d'aquest Gaià ferit.

XAVIER GARCIA

Font. ELPUNT

diumenge, 9 de novembre de 2008

Gernika, 9 de novembre: Una consulta social per la pau i la normalització


Vostè considera convenient i legítima la convocatòria de consultes populars per impulsar el procés cap a la pau i exigir un acord polític per conviure democràticament i sense exclusions?: La meva resposta ha estat, SÍ.

Podeu anar a http://www.gernika2008.org/es i votar.

A tall de confirmació, i després de registrar-vos i votar, us ho confirmen amb un email que diu:

Moltes gràcies per la teva participació. Hem rebut el teu vot de manera correcta. Et recordem que el vot és secret ja que les teves dades i el vot que has emès es guardaran separat. Si vols col · laborar en l'organització el dia 9 de novembre a Gernika, posa't en contacte amb nosaltres al 902 42 10 10 o omple el formulari http://www.gernika2008.org/es/colabora/voluntariado

ÚLTIMA HORA:

La Plataforma pel Dret a Decidir pren exemple de Lokarri per organitzar una consulta popular

Gernika.- Unes quaranta persones de la Plataforma pel Dret a Decidir i representants de Decidim.cat han participat en la jornada de consulta popular organitzada per l'associació basca Lokarri, a Gernika, amb la voluntat de reivindicar el dret a decidir, la viabilitat de les consultes populars com una eina democràtica i mobilitzar la societat en defensa de la pau i el diàleg. Els voluntaris catalans han pogut copsar i participar en la preparació i organització de l'acte per poder imitar la iniciativa de l'associació basca a Catalunya com a resposta a la previsible sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

Font: ACN // 09.11.2008 // 22.52 h

divendres, 7 de novembre de 2008

«Jo no porto aquest tema, pregunteu-ho a l'alcalde»


MARIA DOLORS TODA, Regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Torredembarra: «Jo no porto aquest tema, pregunteu-ho a l'alcalde»


.../...


L'Ajuntament de la Torre recorre contra la sentència que l'obliga a indemnitzar l'empresa de la regidora d'Urbanisme

L'Ajuntament de Torredembarra ha anunciat que presentarà recurs d'apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la sentència emesa el 22 d'octubre pel jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona, que el condemna a indemnitzar amb 387.973 euros una immobiliària vinculada a l'actual regidora d'Urbanisme, Maria Dolors Toda (ADT), per les pèrdues ocasionades per l'aturada provisional de les obres d'un edifici que feia al municipi, ara ja acabat, quan ella era a l'oposició.

UNA HISTÒRIA DEL 2003
L'origen de la rocambolesca situació es remunta al 2005, quan l'Ajuntament d'aleshores, governat pel PSC, es va adonar que dos anys abans, durant l'anterior mandat (de CiU), un tècnic del Consell Comarcal del Tarragonès –que substituïa l'arquitecte municipal, qui havia estat recusat per l'equip de govern– havia donat per bona una alineació incorrecta, a partir de la qual es va redactar un projecte erroni, d'un edifici que la immobiliària Edil Marina SL, vinculada a Toda (llavors regidora a l'oposició), havia de construir a l'avinguda Lluís Companys. Com que les obres ja s'havien iniciat al març, l'Ajuntament en va haver de decretar la paralització provisional unes setmanes després, l'abril del 2005, i en un ple el 30 de juny declarava fins i tot la lesivitat de la llicència concedida durant l'anterior mandat, fet que implicava presentar un recurs contenciós administratiu contra el mateix consistori. En aquell moment, Toda, com a responsable de la immobiliària, sortiria a defensar la legalitat de l'obra i protestava contra el que considerava una «persecució política» i una «manca de diàleg» municipal per resoldre el cas. De fet, en la mateixa època l'Ajuntament acabava d'aturar per qüestions legals les obres d'un altre edifici al sector de Clarà, que construïa una segona immobiliària, Eurocasa XXI, vinculada al llavors company de grup de Toda a ADMC, Joan Carles Crespo, fet que va originar fins i tot una manifestació conjunta dels treballadors d'ambdues empreses, en considerar-se afectats «per un conflicte polític».

UN ACORD I UNA SENTÈNCIA
El cas obert amb Crespo –que en les darreres eleccions ja no es va presentar per ADMC, sinó que era el número 5 a la llista de CiU, i no va sortir elegit regidor– s'acabaria resolent per la via de negociació, però el d'Edil Marina SL seguiria el curs judicial. El novembre del 2006, el jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona desestimava el recurs de lesivitat de l'Ajuntament contra la seva pròpia concessió de llicència, en considerar que, tot i envair-se un tros de via pública, per protegir la «bona fe» dels tercers, calia que les obres es reprenguessin, fet que va passar el març del 2007.

DECISIÓ SALOMÒNICA
No satisfeta amb això, la immobiliària presentava el novembre del 2007 un recurs contra l'Ajuntament per responsabilitat patrimonial, i li sol·licitava una indemnització de gairebé tres milions d'euros per suposats danys i perjudicis. En la sentència, però, el jutge rebaixa ara la quantitat, d'acord amb la valoració d'un pèrit independent, a 775.945 euros, i a més troba que hi ha «concurrència de culpes» a l'hora d'executar el projecte, ja que al descuit inicial dels serveis tècnics s'hi afegeix «l'errònia i interessada interpretació dels plànols» per part d'Edil Marina SL. Per això només estima parcialment el recurs i dicta que s'ha de repartir la xifra a parts iguals. Toda, regidora d'Urbanisme des de l'agost –en un govern en coalició amb CiU, el PP i altres independents– es limitava a indicar ahir que la qüestió la du directament l'alcalde, Daniel Masagué (CiU), el qual, per la seva banda, va informar en una nota que l'Ajuntament apel·larà per no haver de pagar la seva part, i va voler evitar fer cap declaració.

Font: ELPUNT de dijous, 6 de novembre de 2008
Ò. PALAU. Torredembarra

dimarts, 4 de novembre de 2008

Pressupostos participatius


La Regidoria de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Torredembarra ha tornat a posar en marxa el procés de participació ciutadana en matèria de pressupostos participatius per a l'any 2009 que es desenvoluparà al llarg del mes de novembre amb la recollida de propostes i culminarà a principi de desembre amb les votacions populars. Aquest procés es du a terme per tercer any consecutiu, amb la peculiaritat important que enguany ens trobem en plena crisi econòmica a nivell mundial.

En aquest sentit, el regidor de Participació Ciutadana, José Oviedo, ha destacat que cal ser el més realistes possibles davant d'aquesta situació i fer un esforç per prioritzar les necessitats de Torredembarra a les quals haurà de fer front l'Ajuntament perquè no es podrà arribar a tot allò que en un primer moment havia estat proposat per l'anterior equip de govern quan les expectatives econòmiques eren molt diferents. Per tant, a més de la consulta sobre petites i mitjanes inversions que corresponia a enguany, els ciutadans podran tornar a opinar sobre les grans inversions que es van incloure al pla de legislatura i que ara caldrà replantejar.

El calendari del procés participatiu preveu que entitats, ciutadans i membres del Consell Municipal de Sostenibilitat puguin presentar les seves propostes, màxim dues propostes per persona o entitat, el 3 al 21 de novembre mitjançant:

e-mail: pressupostos.participatius@torredembarra.cat

Telèfon: 977 640 025 (Regidoria de Participació Ciutadana).

Personalment a: Ajuntament de Torredembarra. Plaça del Castell, 8 (Regidoria de Participació Ciutadana. 2a planta).

Del 24 al 27 de novembre es valoraran les propostes i es dissenyaran les butlletes i el procés de votació popular tindrà lloc de l'1 al 5 de desembre i hi podran prendre part els majors de 18 anys. A aquest efecte, s'ubicaran urnes a punts fixes (Ajuntament, Cal Bofill, Patronat Municipal de Turisme, Patronat Municipal de Cultura i Punt d'Informació Juvenil) i uns punts mòbils (CAP, Mercadet, diferents places de la vila). Del 8 al 12 de desembre es farà el recompte dels resultats i es difondrà a la ciutadania. Paral·lelament, s'ha previst la participació dels instituts d'ensenyament secundari de la vila.

El regidor José Oviedo fa una crida a la ciutadania perquè col·labori en el procés tenint en compte la situació econòmica abans comentada, ja que la participació és molt important per a fer-se sentir i que el procés tingui una major transcendència i representativitat.

Font: Ajuntament de Torredembarra

diumenge, 2 de novembre de 2008

Interior signa el conveni de coordinació i col.laboració amb l'Ajuntament de Torredembarra


El secretari general d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha signat amb l'alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, el conveni de coordinació i col.laboració en matèria de Seguretat Pública i Policia entre el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i l'Ajuntament de Torredembarra. Durant l'acte, Boada ha dit que "els ciutadans de Torredembarra notaran un canvi important en l'arribada dels Mossos d'Esquadra que ja fa dies que estan fent una feina prèvia al desplegament, encaminada a actuacions preventives".
Boada també ha explicat que “Torredembarra, per la seva realitat turística, tindrà reforços d’agents cada estiu i que els seus ciutadans notaran sobretot la proximitat de la seva policia” . Boada ha insistit en que “volem que els ciutadans se sentin més segurs i vegin la policia com un servei públic que garanteix els drets i les llibertats a la ciutadania”. El secretari general també ha destacat “la importància de la col·laboració i coordinació amb la policia local que també és la Policia de Catalunya. Com més estreta sigui aquesta col·laboració, mes eficaç serà la tasca de garantir la seguretat”.
Per la seva part l’alcalde, Daniel Masagué, ha dit que “els ciutadans de Torredembarra hem posat les nostres esperances en el desplegament dels Mossos i la policia local col·laborarà amb tot l’interès”. Masagué també ha destacat que “la firma d’aquest conveni demostra la voluntat institucional de l’ajuntament de col·laborar amb el govern del nostre país en temes de seguretat”.
La voluntat del Departament d’Interior i de l'Ajuntament és estructurar les funcions que els cossos policials dependents de totes dues administracions realitzen als termes municipals en congruència amb els principis que inspiren el sistema de seguretat al conjunt del país, per tal de contribuir a la vertebració del territori i a la cohesió social.

font:Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació

dimecres, 29 d’octubre de 2008

El DPTOP sotmet a informació pública un nou accés a l’estació del TGV del Camp de Tarragona


El Diari Oficial de la Generalitat va publicar el divendres, 24 d'octubre l’anunci d’informació pública dels estudis per a la construcció d’un nou vial d’accés a l’estació del TGV del Camp de Tarragona, que permetrà afavorir la connexió des de les poblacions situades a l’est del Tarragonès. La nova via, que comptarà amb una inversió estimada en 3,6 MEUR, tindrà una longitud d’uns dos quilòmetres.
Actualment, l’estació del TGV del Camp de Tarragona (entre Perafort i la Secuita) compta amb un vial d’accés des de la carretera N-240, construït per Adif. Per tal de millorar l’accessibilitat a aquesta instal·lació ferroviària, la Generalitat ha previst la construcció d’un nou vial que la connecti amb les carreteres TP-2031 (carretera dels Pallaresos a Nulles) i la T-203 (carretera del Catllar). Aquesta actuació permetrà afavorir la connectivitat amb l’estació del TGV en especial a les poblacions situades al costat est del Tarragonès, dotant-les d’un accés més directe.
Els estudis corresponents a aquest nou accés ja es van sotmetre a informació pública i, fruit de la tramitació ambiental, es van introduir canvis en el traçat. Avui, el DOGC publica l’anunci pel qual el DPTOP sotmet a informació pública l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental el nou traçat d’aquest vial. La construcció d’aquest accés comportarà una inversió estimada en uns 3,6 MEUR.
El traçat del nou vial s’inicia a uns 200 metres abans d’arribar a l’estació, sobre l’actual accés. El tram final de l’accés existent es modificarà per tal de construir una rotonda just a l’inici de la instal·lació ferroviària.
A continuació, el traçat discorre, sensiblement paral·lel a l’estació, cap a l’est, fins arribar a la carretera TP-2031 (dels Pallaresos a Nulles), en una longitud d’1,4 quilòmetres. A l’encreuament entre la nova carretera i la TP-2031, es preveu la construcció d’una altra rotonda. Finalment, a partir d’aquest punt, es construeix un tram de 400 metres per a connectar amb la T-203 (carretera del Catllar).
La carretera projectada estarà formada per dos carrils de 3,5 metres i dos vorals d’1,5 metres i, segons l’opció considerada més adient, tindrà una longitud de 2,1 quilòmetres. Les rotondes tindran un diàmetre exterior de 40 metres de diàmetre exterior, amb una calçada de 8 metres, un voral exterior d’1,5 metres i un voral interior d’1 metre.
Pel que fa a mesures ambientals, els estudis preveuen hidrosembres i plantacions d’arbres i arbustos, així com la replantació d’espècies autòctones.

Font: GENCAT

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Veïns de la Torre reclamen la reobertura de la Biblioteca Maria Antònia


L'Alternativa Baix Gaià de Torredembarra va protagonitzar ahir al matí una acció simbòlica per reclamar la reobertura de la Biblioteca Mestra Maria Antònia els dissabtes al matí, i que la sala de la Golfa torni a tenir usos polivalents.

L'antiga biblioteca de la Golfa, tancada per l'equip de govern anterior, va ser el lloc on es va dur a terme l'acte i on diferents veïns del municipi van apropar-se per donar-hi suport.


A més, els nens i nenes de la Torre manifesten que el dissabte és el dia en què tenen més temps lliure per anar-hi a llegir. El grup de l'Alternativa pretén ara recollir signatures per presentar-les a l'Ajuntament.

Publicat al PUNT

dissabte, 25 d’octubre de 2008

L’ALTERNATIVA BAIX GAIÀ SURT AL CARRER PER LA BIBLIOTECA


L’Ajuntament de Torredembarra ha decidit tancar la Biblioteca Mestra Maria Antònia els dissabtes pel matí.
Dissabte dia 25 d‘octubre de 2008 l’Alternativa Baix Gaià de Torredembarra obrirà una biblioteca al carrer de la Muralla per a protestar pel tancament de la Biblioteca Mestra Maria Antònia els dissabtes pel matí. El tancament d‘aquest servei segueix la línia de l’anterior govern que va tancar definitivament la Biblioteca de La Golfa. Amb aquestes mesures es van empetitint els serveis culturals que rep el ciutadà de Torredembarra i va en detriment de l’accés a les noves tecnologies i a la informació per a les persones treballadores. La Biblioteca de La Golfa donava un servei de proximitat que s’hagués pogut ampliar donant polivalència a la sala. I la Biblioteca Mestra Maria Antònia oferia un servei matinal els dissabte que era ideal per a les persones que treballen entre setmana, per als estudiants que fan treballs i per a les persones que venen a passar el cap de setmana a la Vila.
L’acció al carrer de l’Alternativa Baix Gaià facilitarà a tothom un servei de biblioteca al carrer de la Muralla durant aquest dissabte d’11 a 13h.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

De peus a terra


Un estrany silenci ressona a Catalunya, l'absència d'arguments favorables a la pertinença a l'Estat espanyol. Hi ha qui diu que a Espanya li convé, o que Catalunya no té res a decidir, o que Catalunya no existeix, però ningú ha dit ni una paraula sobre què guanyen Catalunya i els catalans amb la dependència. La submissió només és sostenible si el dependent rep protecció a canvi, com Catalunya en rebia fins a l'entrada a la Unió Europea i l'euro, perquè la pertinença a l'Estat dels espanyols li permetia un accés lliure al seu mercat, i l'espoli fiscal només s'acarnissava contra els catalans al petit nivell possible amb una pressió fiscal del 10% del PIB (ara és el 40%). Subsumits els mercats espanyol i català en el mercat únic europeu, i perdudes pels governants espanyols la moneda, la fixació dels tipus d'interès i dels tipus de canvi, i els aranzels i permisos d'importació i exportació, els catalans ja no guanyen res comercialment per pertànyer a l'Estat dels espanyols, i el resultat inevitable és la disminució constant de la importància relativa del seu mercat, on ara Catalunya hi ven menys del 40% de la seva producció, menys del que ven fora, i en compra menys del 35% de les seves importacions. La dependència ja no té la contrapartida de l'accés privilegiat al mercat espanyol, que és de risc per ser l'únic on els productes catalans són boicotejats per ser-ho (pràctica confessada pel 21% dels madrilenys, segons Abc).

Sovint es xiuxiueja que la independència no és possible perquè no ens deixaran i treuran els tancs, tot projectant al present els fantasmes sagnants del passat. No hi ha, però, cap perill, els espanyols no estan disposats a pagar el preu de tornar a ser la Birmània d'Europa com a la dictadura, un Estat pària, pobre, aïllat i autoritari, i perdre la prosperitat i la democràcia. Els partidaris de la intervenció de l'exèrcit per impedir les independències d'Euskadi i Catalunya no arriben ni al 40%, segons enquesta d'El Mundo. Contra la nostra voluntat democràtica, majoritària i pacífica, la seva violència i Exèrcit són un tigre de paper.

Fracassat amb l'Estatut l'intent d'assolir, ja que no un Estat propi, un Estat propici, la viabilitat de Catalunya no és sostenible amb l'Estat a la contra. Només la fi de l'espoli fiscal, que ens deixessin de robar els 20.000 milions d'euros de cada any, multiplicaria per 2 la despesa en sanitat, per 4 la d'ensenyament, i per 16 la d'obres públiques. L'any 2007 vam creuar un llindar, tenir menys professors i ordinadors per aula i per alumne, i menys personal sanitari i llits hospitalaris per habitant, que la mitjana de l'Estat. L'any 2006 vam perdre 13.200 llocs de treball de titulació superior (universitària o professional de 3r grau), mentre que Madrid en guanyava 46.490 i tot l'Estat 201.050. El resultat és que Catalunya està ja per sota de la mitjana, mentre els nostres estudiants només reben de l'Estat el 4,8% de les beques, quan són el 14,8%, i els titulats de les universitats catalanes només són l'11% del total estatal. És l'èxit del secular projecte espanyol d'anorrear Catalunya que passa dels dirigents de Franco ("A estos catalanes hay que ahogarlos económicamente") als de González ("El futuro económico de Cataluña es un país de albañiles y camareros") i Zapatero ("Esto es la prueba de que el sistema funciona", referint-se al volum de l'espoli fiscal català). Això és el que hi ha, perquè a la frase d'en Pujol sobre el procés estatutari ("Ens hem vist al mirall i no els hem agradat, no ens hem agradat, i no ens han agradat") li manca que ells també s'han vist al mirall, i s'han agradat.

Després de trenta anys de catalanisme autonomista, és l'hora del balanç, encallats una dècada en la frustració repetitiva del fracàs de tota pretensió catalana que depengui de la voluntat d'Espanya. Sense guanys ni objectius, no és ara l'autonomisme sinó el sospir de la criatura oprimida, el cor d'un món sense cor, l'opi del poble, impotent per concebre cap més futur que la dependència perpètua, i de contestar unes simples preguntes: quines són ara les raons favorables a la continuïtat de Catalunya dins i sota l'Estat dels espanyols, què en guanyem els catalans; i quines són les contràries, què perdem els catalans per ser-hi. Tot just ha començat una crisi que despullarà encara més la irrellevància de les nostres institucions i representants, que parlaran i proposaran sense decidir res, perquè no tenen res a decidir. Diran i es creuran que s'ocupen dels problemes de la gent, però només en parlaran, perquè és l'únic que poden fer, a més d'intentar convèncer els governants espanyols, amb l'èxit acreditat que no cal recordar: crueltat, la justa. Segons Rajoy, "la Generalidad está para hacer carreteras y poca cosa más". No és un desig, descriu la realitat.

Si del balanç resulta que a Espanya no hi ha res a fer, que només ens volen per pagar i obeir, que cada any perdem diners i oportunitats, que ens duen a la ruïna en benefici d'ells, que ens manen i ens menyspreen, només queda definir i executar el business plan d'escissió de la branca ruïnosa de l'empresa Catalunya que s'anomena Espanya, perquè ha resultat un mal negoci no redreçable. O llanguir fins a l'extinció.

Alfons López Tena, president del Cercle d'Estudis Sobiranistes
(Publicat al diari Avui)

divendres, 17 d’octubre de 2008

Andreu Nin i Pérez va ser un dels personatges més importants del marxisme revolucionari a Catalunya.


Andreu Nin nasqué a El Vendrell (Baix Penedès) el 4 de febrer de l'any 1892, fill d'un sabater i una pagesa. Tot i els seus orígens modestos, va estudiar magisteri a Tarragona i va exercir de mestre d'escola. Posteriorment, es va traslladar a Barcelona per a estudiar magisteri superior poc abans de la Primera Guerra Mundial. Tot i que exercí durant un temps, en una escola laica i lliberal, aviat es dedicà al periodisme i a la política.
L'any 1917 fou clau per a la seva vida. Successos com la vaga general de l'agost, la Revolució Russa o les lluites entre la patronal barcelonina i els sindicats, sobre tot la CNT, del que va formar part, el van marcar profundament. Si be s'integrà primer a les files de la Federació del Partit Socialista Obrer Espanyol a Catalunya, aviat va abraçar la causa del sindicalisme revolucionari. Nin va arribar a ser un dels personatges claus de la Internacional comunista i la Internacional Sindical Roja i visqué des del 1921 a Moscou, on va conèixer i col·laborà amb personatges com Lenin o Trotski, tot i que hagué de marxar el 1930 a causa de la repressió de Stalin.
Després dels Fets d'Octubre del 1934, prengué part en la fundació del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), d'inspiració trotskista, fruit de la fusió entre Esquerra Comunista i el Bloc Obrer i Camperol (BOC), que tingué lloc el 29 de setembre de 1935, i del que, al començament de la Guerra Civil Espanyola, n'esdevingué secretari polític.
Després dels Fets de maig del 1937, en el que s'enfrontaren violentament membres de la CNT-FAI i el POUM per una banda i del partits del govern de la Generalitat (UGT, PSUC i ERC) per l'altre, s'inicià una persecució del POUM que portà a la detenció de gran nombre de membres del partit i a la seva il.legalització. Dins d'aquest context, Andreu Nin va ser detingut el dia 16 de juny de 1937 davant de la seu del seu partit a la Rambla de Barcelona. Nin va desaparèixer durant el seu trasllat a València i fou conduït a la presó d'Alcalà d'Henares. Allí, sense registrar-ne la seva entrada, va ser torturat i assassinat per agents de la policia soviètica, a les ordres del Cònsol General de la URSS a Barcelona i enllaç del NKVD amb el Ministeri de l'Interior, el General Alexander Orlov, en l'anomenada operació Nikolai. Les circumstàncies exactes de la seva mort no han estat mai aclarides.
Més enllà de la seva trajectòria política, se li reconeix el fet d'haver estat un excel·lent traductor directe al català de les grans obres de la literatura russa (Fiodor Dostoievski, Lev Nikolàievitx Tolstoi...)

Ara nomès caldria saber quina raó ha mogut el Regidor de Seguretat de l'Ajuntament de Torredembarra, el membre del Partit Popular de Catalunya José Oviedo, a declarar en favor d'Andreu Nin. El fet es va produïr en abstenir-se Oviedo en la votació de la Moció per la rehabilitació del President Companys. Oviedo va dir en el Plenari d'ahir que ell només hi votaria a favor de la rehabilitació del President Companys el dia que altres demanin la rehabilitació de la figura d'Andreu Nin.

dijous, 16 d’octubre de 2008

Joan Saura assegura que ICV “lluitarà per la nul·litat definitiva” del judici de Lluís Companys


El president d’ICV encapçala l’ofrena floral de la formació ecosocialista a l’expresident en el dia de l’aniversari del seu afusellament.
El president d’ICV, Joan Saura, va explicar ahir que la seva formació “lluitarà per la nul·litat definitiva d’un consell de guerra que va suposar un assassinat del president de Catalunya, l’únic president elegit democràticament afusellat pels feixistes”. Al mateix temps, Saura va dir que espera “en poques setmanes un reconeixement moral” a la figura de Lluís Companys per part del Govern espanyol.
En aquest sentit el president ecosocialista ha reclamat que la figura de l’expresident “és de tot el poble de Catalunya i no la pot patrimonialitzar absolutament ningú”, en al·lusió a les crítiques dels dirigents republicans per la gestió que està fent el Govern de la Generalitat pera aconseguir restituir la figura de Companys. “Sinó, no hauríem anat amb la néta de Companys al ministeri de Justícia”, ha afegit Saura.
El president de la formació ecosocialista i conseller d’interior i relacions institucionals va assegurar que “posteriorment a la declaració de reparació, el Govern farà totes les accions d’acord amb la resolució del Parlament per la nul·litat del judici de Companys”.
Saura va fer aquestes declaracions en el marc de l’ofrena floral que ahiri la formació ecosocialista va fer al Fossar de les Pedreres a la tomba de l’expresident en el dia de l’aniversari del seu afusellament.

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Manuel de Pedrolo, escriptor i independentista


Manuel de Pedrolo amb 40 anys de creació literària, és un dels autors catalans que sense la seva aportació no es podria entendre la nostra literatura contemporània. A pesar d'això no se'l té en compte, hi ha raons poderoses que aconsellen silenciar la seva veu. És obvi que molestava la seva opinió política independentista i d'esquerres i la seva actitud de fermesa i intransigència en contra de tant cofoïsme, col·laboracionisme i renúncia de la classe política i intel·lectualitat. Mantenir alçada la seva memòria és una obligació moral de tot independentista.

fundaciopedrolo

Fets d'octubre...

dia 6 d'octubre
1497 - L'escriptor Joan Roís de Corella mor a València. (P.Val)
1869 - A la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) té lloc l'enfrontament conegut com el Foc de la Bisbal. (Cat)
1934 - Comença el moviment revolucionari conegut com a fets del Sis d'Octubre. (Cat)
1934 - Deixa de publicar-se Vertical, setmanari sindicalista editat a Sabadell (Vallès Occidental). (Cat)
1936 - La Generalitat de Catalunya crea l'organisme anomenat Departament de Proveïments. (Cat)
2002 - L'escriptor i professor de català Pere Elias i Busqueta mor a Barcelona. (Cat)
2005 - Mor al monestir de Montserrat (Bages) Adalbert Maria Franquesa i Garrós, liturgista, ecumenista i historiador. (Cat)
dia 7 d'octubre
1419 - Mor Joana de Cabrera, filla de Bernat III de Cabrera. (Cat)
1513 - Victòria dels catalans a la batalla de Vicenza (Vèneto, Itàlia) sobre els venecians. (Cat-Aragó)
1558 - És signa a Turquia el document conegut com a acte de Constantinoble. (Cat-Aragó)
1843 - Mor a Barcelona Josep Maria Bosch i Tolsà, advocat i polític. (Cat)
1860 - Surt a Barcelona el primer exemplar d'El Pájaro Verde, setmanari satíric en castellà. (Cat)
1887 - Neix a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) el periodista i escriptor Agustí Calvet i Pascual "Gaziel". (Cat)
1921 - El dramaturg, poeta i assagista Romà Comamala i Valls neix a Barcelona. (Cat)
1929 - Surt a Barcelona el primer número de La Nau dels Esports, setmanari esportiu. (Cat)
1931 - S'estrena al Teatre Romea L'Hostal de la Glòria, drama en vers de Josep M. de Sagarra. (Cat)
1943 - Neix a Barcelona Joan Lluís Marfany i Garcia, historiador de la literatura, crític i professor. (Cat)
dia 8 d'octubre
1435 - És signa el tractat de Milà, pacte secret entre Alfons IV i el duc de Mila. (Cat-Aragó)
1919 - L'escriptora Teresa Pàmies i Bertran neix a Balguer (Noguera). (Cat)
1929 - Neix a Tàrrega (Urgell) Antoni Sala i Cornadó, poeta. (Cat)
2007 - Mor a Barcelona el paleontòleg Josep Gibert i Clos. (Cat)
dia 9 d'octubre
1839 - L'escriptor Frederic Soler i Hubert "Serafí Pitarra" neix a Barcelona. (Cat)
1848 - Afusellament de dos comandants i un tinent implicats en els fets de la Junta de Perpinyà. (Cat)
1901 - L'escriptor i advocat Tomàs Garcés i Miravet neix a Barcelona. (Cat)
1912 - Neix a Gandia (Safor) l'advocat Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano. (P.Val)
1965 - És suprimeix la línia del Tramvia de Mataró a Argentona Societat Anònima. (Cat)
1997 - Comença les seves emissions Notícies 9, canal de televisió. (P.Val)
dia 10 d'octubre
1841 - És crea a Barcelona l'organisme anomenat Junta Suprema de Vigilància. (Cat)
1860 - L'escriptor Joan Maragall i Gorina neix a Barcelona. (Cat)
1908 - L'escriptora Mercè Rodoreda i Gurgui neix a Barcelona. (Cat)
1933 - Neix a Figueres (Alt Empordà) Domènec Molí i Serra, escriptor i crític d'art. (Cat)
1934 - Surt a Barcelona el darrer exemplar de L'Opinió, setmanari d'esquerra. (Cat)
dia 11 d'octubre
1704 - Mor en combat a Gibraltar, el capità de voluntaris Jaume Burguny. (Cat)
1931 - Deixa de publicar-se La Tribuna Socialista, diari en castellà editat a Barcelona. (Cat)
1934 - S'acaba el moviment revolucionari conegut com a fets del Sis d'Octubre. (Cat)
dia 12 d'octubre
1505 - És signa el tractat de Blois (França) entre Ferran II de Catalunya-Aragó i Lluís XII de França. (Cat-Aragó)
1846 - L'eclesiàstic i escriptor Josep Torras i Bages neix a les Cabanyes (Alt Penedès). (Cat)
1883 - Surt a Barcelona el darrer número de Lo Martell, setmanari en català. (Cat)
dia 13 d'octubre
1909 - És executat a Barcelona Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i pensador. (Cat)
1935 - Surt el primer número d'Última Hora, periòdic, òrgan d'ERC, editat a Barcelona. (Cat)
1940 - Neix a Sabadell (Vallès Occidental) Ramon Barnils i Folguera, periodista. (Cat)
dia 14 d'octubre
1310 - Mor a Barcelona Blanca de Nàpols, reina de Catalunya-Aragó. (Cat-Aragó)
1853 - El pintor i escriptor Marià Vayreda i Vila neix a Olot (Garrotxa). (Cat)
1929 - L'escriptor Josep Iborra i Martínez neix a Benissa (Marina Baixa). (P.Val)
dia 15 d'octubre
1835 - Apareix a Barcelona el primer número d'El Guardia Nacional, diari progressista. (Cat)
1840 - Surt el darrer número d'El Cisne, setmanari de literatura editat a València. (P.Val)
1840 - L'escriptor Emili Vilanova i March neix a Barcelona. (Cat)
1895 - El quinzenari catalanista Lo Regionalista, editat a Barcelona, treu el seu primer exemplar. (Cat)
1922 - Surt el primer número de La Terra, publicació quinzenal bilingüe editada a Barcelona. (Cat)
1936 - La Generalitat crea l'organisme anomenat Junta de Comerç Exterior. (Cat)
1940 - És afusellat al castell de Montjuïc de Barcelona el president de la Generalitat Lluís Companys i Jover. (Cat)

dissabte, 11 d’octubre de 2008

Res a celebrar!


El 12 d'octubre de 1492 a San Salvador, actualment Watling (les Bahames): Colom arriba a aquesta illa: els europeus descobreixen Amèrica.

Repassem la cronologia política dels Països Catalans per a comprobar on érem en aquell moment històric:

989-1475 La nostra nació gaudeix de sobirania. Des dels Comtats fins la Confederació Catalano-Aragonesa.
1475-1640 La nostra nació pasa a tenir autogovern dins del Regne d'Espanya.
1640-1659 La nostra nació recupera la sobirania. República catalana.
1659-1714 La nostra nació torna a l'autogovern dins del Regne d'Espanya.
1714-1811 La nostra nació passa a tenir un règim de dependència d'Espanya.
1811-1814 La nostra nació entra en un règim de dependència de França.
1814-1931 La nostra nació torna a dependre d'Espanya.
1931-1939 La nostra nació pacta un autogovern dins la República espanyola.
1939-1979 La nostra nació entra en un règim de dependència d'Espanya.
1979-2008 La nostra nació recupera l'autogovern dins del Regne d'Espanya.

Quan Colom descobreix Amèrica el règim polític català era el mateix d'avui dia. Fa 516 anys que la nació catalana era on és avui, no ha canviat res de res. La nostra nació fa 349 any que no es regeix amb sobirania pròpia. Els problemes no ens vénen de 300 anys enrere. La nostra nació té un problema de 533 anys.

Els argentins ho tenen clar, nosaltres encara no?. La nostra nació no té res a celebrar un 12 d'octubre!. Cal fer notar que després del 12 d'octubre de 1492 vam arribar a recuperar per un curt periòde la nostra sobirania. No donem per perduts el nostres drets de sobirania!. Lluitem per a recuperar-los!. Decidim!

dimecres, 8 d’octubre de 2008

Militants d'Iniciativa impulsen un manifest sobiranista


Entre altres el signen Raül Romeva, Josep M. López Llaví, Jordi Altarriba o Ignasi Riera. L'eurodiputat Raül Romeva, els ex-diputats Joan Armet i Roc Fuentes i el coordinador del grup d'ICV a la Diputació de Barcelona, Manuel Martínez, tots d'ICV, s'han adherit al 'Manifest per unes polítiques sobiranistes' (pdf), impulsat pels fundadors d'ICV, Jordi Altarriba i Josep M. López Llaví. El manifest critica el 'tractament accessori' que la formació concedeix al fet nacional i proposa una comissió de treball sobre la qüestió.

El manifest, que ja compta una vintena d'adhesions, també propugna un canvi d'imatge d'ICV. 'De poc serviria, s'hi diu, la correcció dels plantejaments teòrics i estratègics sense un canvi visible de la política i de la imatge nacionals d'Iniciativa'. López Llaví ha explicat a VilaWeb que calia que ICV passés a formar part de l'espai sobiranista: 'Quan parlem de forces sobiranistes, només s'hi inclouen CiU i ERC, cosa comprensible, perquè ICV no ha fet res per ser-hi; sovint, per marcar distàncies amb CiU. Però podem ser tan equidistants dels uns com dels altres. Hem de formar part de l'espai nacionalista català, però ens ho hem de guanyar', diu López Llaví.

Esmenes en favor de l'autodeterminació. El grup impulsor del manifest prepara algunes esmenes a una de les propostes que es debatrà a la novena assemblea nacional d'ICV, en concret al punt 'El nostre horitzó nacional'. Aquest punt parla d'un finançament just, de la defensa del català i del dret d'autodeterminació, però els signants del manifest reclamen que la direcció elegida per l'assemblea 'assumeixi explícitament la reivindicació nacional en l'horitzó de l'autodeterminació i la situï en un lloc capdavanter de la política d'ICV.'

A banda la redacció d'esmenes, el grup crític d'ICV té previstes algunes reunions amb la direcció del partit, per convèncer-la que s'estableixi una comissió de treball sobre el dret d'autodeterminació: 'una comissió que serveixi per decidir cap on ha d'anar ICV, que faci convocatòries relatives a qüestions sobiranistes i que treballi amb continuïtat', diu López Llaví.

'En definitiva, resumeix, volem que la qüestió nacional no sigui un punt més del programa, sinó un full de ruta que orienti totes les polítiques d'ICV.'

L'origen del manifest. El 18 de setembre, Josep M. López Llaví i Jordi Altarriba van publicar un article a El Punt titulat 'ICV, un vaixell que ha d'afinar el rumb', en què feien una crida als militants d'Iniciativa perquè reclamessin la defensa explícita del dret d'autodeterminació. D'aleshores ençà els autors del text han mantingut algunes reunions amb companys de partit per a discutir i perfilar els punts del manifest i aconseguir que ICV assumeixi posicions 'decididament sobiranistes'.

ADHESIONS AL MANIFEST. Al manifest s'hi han adherit, de moment: els convocants, Jordi Altarriba i Josep Maria López Llaví; Antoni Morral, alcalde de Cerdanyola del Vallès; Ignasi Riera, ex-diputat d’ICV al Parlament de Catalunya i escriptor; Pep Altayó, responsable de l’àmbit Cultura d’ICV; Enric de Vilalta, responsable de Política Lingüística; els escriptors Jordi Coca i Miquel-Lluís Muntané, responsable també de Cultura d’ICV de Barcelona; Cristina Badosa, catedràtica de Literatura Catalana de la Universitat de Perpinyà; Xavier Gabarrell, professor de la UAB; Borja Aragay i Margarida Barjau, professors; Joan Isard, dirigent veïnal; Francesc Mercadé, d'ICV Torredembarra; Neus Canelles i Francesca Gironès, d'ICV Vallès Oriental; Carles Bort, d'ICV Gràcia; Roc Fuentes, ex-diputat al Parlament de Catalunya i ex-senador per ICV; Manel Martínez, coordinador del grup d’ICV a la Diputació de Barcelona; Pere Vallès, president d’ICV de Molins de Rei; Oriol Ferran, coordinador de l’àmbit TIC d’ICV i cap de llista d’Arenys de Mar a les municipals; Joan Manrubia, professor d’institut.

Font: Vilaweb

dissabte, 4 d’octubre de 2008

MANIFEST PER UNES POLÍTIQUES SOBIRANISTES A ICV

Una vintena d’adherits i adherides d’ICV reclama defugir l’ambigüitat en la qüestió nacional i assumir posicions decididament sobiranistes

En el curs dels treballs preparatoris de la 9a Assemblea Nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds, un grup d’adherits i adherides preocupats per la deriva de la formació en alguns aspectes i en particular pel tractament accessori que atorga a la qüestió nacional, volem fer arribar a la direcció del partit i a l’opinió pública el següent:

-Considerem que, tot i que en els seus documents fundacionals ja quedava clar -ho reproduïm de la Declaració Política de Principis- el dret inalienable i imprescriptible de la nació catalana a l’autodeterminació, així com el model de federalisme asimètric que propugnava, durant massa temps Iniciativa (ara ICV) ha passat de puntetes pels seus posicionaments sobre la qüestió nacional.

-És així com ICV, l’organització política de l’esquerra verda nacional, un partit nacional català -autodeterminat com a tal en separar-se de Izquierda Unida- i que reclama l’exercici de la sobirania popular per decidir el futur de Catalunya, no ha estat ni és comptat a l’arc polític del nacionalisme català. I és així com l’ha deixat políticament a mans del catalanisme conservador o de corrents independentistes, alguns dels quals sense continguts socials o força ingenus, que han contribuït a generar expectatives que més d’hora que tard, en veure’s frustrades, podrien produir des d’un nou desencís fins al rebrot d’actituds extremes. És per això també que les polítiques d’ICV cal que se situïn enllà tant dels reduccionismes autonomistes com dels independentistes.

-El mes de gener passat, en el Fòrum celebrat a l’entorn del Model d’Estat, ICV es ratificava en el reconeixement i la defensa del dret a decidir -el dret a l’autodeterminació sense limitacions, que en això consisteix l’exercici real de la sobirania- i s’adheria a la Plataforma pel Dret a Decidir, amb representants presents a l’acte. En paraules de Jaume Bosch, vicepresident d’ICV, pronunciades en aquella jornada,“a l’ús devaluat del terme federalisme que fa el PSC, Iniciativa hi oposa la formulació d’un estat propi dins d’un estat plurinacional”. El cert és però tampoc de llavors fins ara aquestes afirmacions no s’han fet notar gaire en les polítiques, les campanyes i les preses de posició del partit.

-Ara, en vistes a la celebració el mes de novembre de la 9a Assemblea, la comissió redactora de la proposta del document d’Estratègia Política hi ha inclòs el punt 3.4, El nostre horitzó nacional, amb vuit subapartats que contemplen des d’un full de ruta a curt termini a la reivindicació d’un finançament just; de la defensa de la llengua catalana fins a la del dret a l’autodeterminació i a l’opció per un estat federal plurinacional, que defineix i detalla, passant per la necessària reforma de la Constitució espanyola de 1978 i pel manteniment de relacions preferents amb els altres territoris de parla catalana.

-Tot i reconèixer en aquestes formulacions força més concreció que l’habitual, els que subscrivim el present Manifest, a més d’expressar la voluntat de presentar algunes propostes de modificació en aquests punts als documents de l’Assemblea, pensem que de poc serviria la correcció dels plantejaments teòrics i estratègics sense un canvi ostensible de la política i de la imatge nacionals d’Iniciativa. Cal doncs reclamar, i en la mesura del possible garantir, que la nova direcció que surti elegida d’aquesta assemblea assumeixi explícitament i de fet la reivindicació nacional en l’horitzó de l’autodeterminació, expressió de la sobirania, i la situï en un lloc capdavanter a la política d’ICV. És en aquest sentit també que, per tal de fer sentir la veu de tots els companys i companyes de provada sensibilitat en aquest sentit, en reclamem la participació més activa als òrgans d’enquadrament corresponents.

-I per tal de treballar continuadament en l’elaboració i l’aprofundiment de les polítiques del partit en la qüestió nacional, i de participar activament a les entitats i moviments de signe des de catalanista a sobiranista, propugnem la creació des d’ara mateix al si de l’organització del partit d’una comissió de treball o àmbit de dedicació específica, amb possibilitat de ser representada als òrgans de direcció.

-Finalment, volem deixar palès i que quedi conseqüentment reflectit, que a ICV hi participen i hi han de poder conviure i sentir-se còmodes els adherits i adherides que es reclamen del federalisme, amb altres que optarien per la confederació o per la independència. En qualsevol cas, som conscients de la inviabilitat a l’Espanya actual de cap d’aquestes opcions, que passarien necessariament per la reforma en un sentit positiu de la Constitució i per l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya: una i altra ara per ara impensables. En qualsevol cas, cal avançar en aquesta direcció sense concessions, amb polítiques decidides -les pròpies i les que es puguin consensuar amb altres subjectes polítics- per tal d’anar fent forat en el mur de contenció espanyol: el de l’Estat i el d’amples sectors d’opinió -inclosos els que es diuen d’esquerres- hereus d’un unitarisme secular i potenciats ara per uns mitjans de comunicació de masses àmpliament oposats als drets i llibertats de Catalunya. I això caldrà fer-ho des del Govern i les institucions -o quan calgui des de l’oposició- i també des de la imprescindible participació i la mobilització de les organitzacions de la societat civil, en què ICV cal que faci sentir la seva veu.

Els que subscrivim aquest comunicat som conscients dels reptes actuals d’ICV i de les mancances que li cal superar, enllà de la qüestió nacional, i que passen entre altres per aconseguir: la intercomunicació contínua entre les bases del partit i els seus representants als governs (del de la Generalitat als municipals), la cura dels posicionaments i declaracions dels nostres càrrecs públics, la necessària revisió i posada al dia dels postulats de l’ecosocialisme, la visibilització clara que les nostres posicions polítiques són diferents de les del PSC, el reforçament dels mecanismes del partit, la participació i la necessària coordinació amb els moviments socials, la feminització... I encara aquella altra manera de fer política de què vam fer bandera i que no hauria de quedar reduïda a actes puntuals o gestuals, com les primàries. Pensem però que en aquests punts altres col·lectius o l’organització mateixa del partit ja hi estan a sobre. I, en la mesura de les nostres possibilitats, ens proposem participar-hi també en el debat a través dels organismes territorials o sectorials a què pertanyem.

Barcelona, a 3 d’octubre del 2008

Primera relació de signants:

Entre els primers adherits i adherides presents a la reunió de l’1 d’octubre a la seu d’ICV del barri de Gràcia en què es van debatre aquests punts i els que, no havent-hi pogut assistir, n’han fet seves les conclusions i en subscriuen el Manifest, a més dels convocants Jordi Altarriba i Josep Maria López Llaví, hi ha: Jordi Morral, alcalde de Cerdanyola del Vallès, Pep Altayó, responsable de l’àmbit Cultura d’ICV, Enric de Vilalta, que ho és de Política Lingüística, els escriptors Jordi Coca i Miquel-Lluís Muntané, tanmateix responsable de Cultura d’ICV de Barcelona, Cristina Badosa, catedràtica de Literatura Catalana de la Universitat de Perpinyà, Xavier Gabarrell, professor de la UAB, Borja Aragay i Margarida Barjau, professors, Joan Isard, històric dirigent veïnal, Francesc Mercadé (Torredembarra, Tarragonès), Neus Canelles, moviments de solidaritat amb el poble saharià, Francesca Gironès (Vallès Oriental) i Carles Bort (Gràcia, Barcelona).

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Estafa


Si no es desemmascaren, deslegitimen i desactiven els agents de l'embogida economia giroscòpica, basada en la falsa estabilitat del pedaleig creixent, la insostenibilitat del sistema socioeconòmic es farà insuportable

"Delicte contra la propietat que consisteix a causar un perjudici patrimonial a tercers en benefici propi mitjançant l'engany" és la definició d'estafa. L'estafador s'enriqueix en detriment del patrimoni d'altri venent-li gat per llebre. Estafar és delicte. I què és destinar 700.000 milions de dòlars de l'estafat a tapar els forats de l'estafador? Broma de mal gust, encobriment dolós, estafa al quadrat?

No pot ser res d'això, perquè ha decidit fer-ho el cristianíssim president del país més democràtic del món. En efecte, es veu que destinar 485.000 milions d'euros de l'estafat -ja que es tracta de diners de la ciutadania- a tapar els forats de l'estafador -ja que qui ven coses sobrevalorades o inexistents és un estafador- no és una estafa redoblada, sinó una operació de rescat financer que retorna la confiança als mercats i salva el món de la catàstrofe.

"Latrèutics acèrrims del lliure mercat quan s'inflen de guanyar diners, cuiten a socialitzar pèrdues i a reclamar la intervenció pública quan en perden"


Ja s'entén que els forats s'han de tapar per a evitar mals majors, no m'hi oposo. La pregunta és: on són els delinqüents, quantes ordres de cerca i captura han dictat els jutges, quants patrimonis dels estafadors han estat embargats? És un cas de desvergonyiment inaudit. Perquè els diners no s'han evaporat. Els diners han esdevinguts béns patrimonials d'algú, de grans inversors o fins i tot de molts petits especuladors que han venut successivament accions o casetes pel doble del preu de compra. Un escàndol econòmic i ètic colossal.

Encausament. Ja veig somriures mofetes. Amb condescendent superioritat, els ensinistrats sicaris del sistema, armats d'instruments analítics rudimentaris que exhibeixen amb patètic orgull pretorià, ens il·lustren sobre la quadratura del cercle. Latrèutics acèrrims del lliure mercat quan s'inflen de guanyar diners, cuiten a socialitzar pèrdues i a reclamar la intervenció pública quan en perden. Però és que, en aquest cas, no hi ha pèrdues. Es tracta d'una estafa, no ho oblidem. Per això no pot ser que s'encomani l'administració d'aquests 485.000 milions, o dels altres que arreu del món pugui costar cobrir aquesta demència, als mateixos enriquits estafadors que han causat el problema. És de pissarrí. No calen màsters de res per a adonar-se'n. O potser sí: màsters de servilisme i indignitat. N'hi ha alguns.

La història del negre insolvent d'Alabama que hipoteca la seva casa sobrevalorada i engega sense saber-ho la bola de neu infernal ha corregut abastament per Internet. Tots els diaris han publicat trucs financers, estratagemes borsàries i martingales diverses que comparteixen una mateixa característica de fons: són dolosos. Potser no són delictes tipificats, però són actes immorals i punibles.

Encobrir la delinqüència et fa culpable. No denunciar-la està penat. N'hi hauria prou, doncs, a desencadenar la màquina judicial. La qüestió és èticament transcendent i econòmicament capital. Si no es desemmascaren, deslegitimen i desactiven tots aquests agents de l'embogida economia giroscòpica, basada en la falsa estabilitat del pedaleig creixent, la insostenibilitat del sistema socioeconòmic es farà insuportable. Els estafadors haurien de ser encausats. És un deure moral i una oportunitat d'or. Possiblement acabaria responsabilitzat l'ordre econòmic vigent. Però és que potser es tracta justament d'això, de denunciar la insostenibilitat d'un sistema deletèriament externalitzador.

*Article publicat a El Periódico

diumenge, 28 de setembre de 2008

"Val més morir dempeus que viure de genolls": Dolores Ibárruri, Madrid, 1936


Dolores Ibárruri Gómez, anomenada "La Pasionaria", va ser una històrica dirigent del Partit Comunista, encara que primer va militar a les joventuts socialistes. Revolucionaria fins la medul·la. El seu eslogan "vale mas morir de pie que vivir de rodillas" es va convertir en un dels crits resistents en contra del feixisme, va ser pronunciat per primer cop en el transcurs d'un discurs seu a les Corts, el 16 de juny de 1936. "La Pasionaria" va destacar per la seva oratòria directa i bel·ligerant. Durant la guerra civil va emprendre una intensa campanya de propaganda en favor de la República, el PCE la va convertir en un símbol de la resistència de les dones antifeixistes.

Però que ha volgut dir la regidora no adscrita a l'Ajuntament de Torredembarra, Laura Pradeda en el seu escrit a la revista municipal SOM-HI, dient que la frase “Més val morir dempeus que viure agenollat” era d'un conegut revolucionari?. Jo entenc millor la seva última afirmació "La força la té el poble, els polítics no som res", ja que en les properes eleccions municipal el partit "No Adscrits", no es presentarà a les eleccions. Jo li recomanaria, especialment desprès de la seva rotúnda afirmació de no creure en la democràcia, que se'n vagi. Si no creu en la democràcia vagi-se'n. Vostè és regidora gràcies a la democràcia i gràcies al PSC. Vostè no creu ni en una cosa, ni en l'altra, segons afirma. Doncs què hi fa a l'Ajuntament de Torredembarra?. Què potser hi té un afer personal?

El seu article al SOM-HI és reaccionari, no es compari amb "La Pasionaria", que Vostè no li arriba ni a les soles de la sabata!

divendres, 26 de setembre de 2008

Fem un cafè?


Un professor, davant dels seus alumnes de la classe de filosofia, sense dir ni una paraula, va agafar un pot gran de vidre i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf. Després, va preguntar als estudiants si el pot era ple. Els estudiants van estar d'acord en dir que sí. El professor va agafar una caixa plena de perdigons i els va buidar dins del pot. Aquests van omplir els espais buits que quedaven entre les pilotes de golf. El professor va tornar a preguntar de nou als estudiants si el pot era ple, i ells van tornar a contestar que sí.
Després, el professor va agafar una caixa amb sorra i la va buidar dins del pot. Sens dubte que la sorra va omplir tots els espais buits. El professor va tornar a preguntar de nou si el pot era ple. En aquesta ocasió els estudiants li van respondre amb un sí unànime. El professor, ràpidament va afegir dues tasses de cafè al contingut del pot i, efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants reien.
Quan el riure es va anar apagant, el professor els va dir: "Vull que us fixeu que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, coses que t'apassionen. Són coses que, encara que perdéssim la resta i res més no ens quedessin aquestes, les vostres vides encara serien plenes. Els perdigons són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe, la política... La sorra és la resta de les petites coses"
Va continuar dient:
"Si primer poséssim la sorra al pot, no hi hauria espai per als perdigons, ni per a les pilotes de golf. El mateix succeeix amb la vida. Si utilitzéssim tot el nostre temps i energia a les coses petites, no tindríem mai lloc per a les coses realment importants. Fes atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat. Vés a sopar amb la teva parella, juga amb els teus fills, concedeix-te temps per anar al metge, practica esport, gaudeix amb la teva afició favorita... "
.. i va acabar amb:
"Sempre hi haurà temps per netejar la casa, per reparar l'aixeta de l'aigua. Ocupa't primer de les pilotes de golf, de les coses que realment t'importen. Estableix les teves prioritats, la resta només és sorra".
Un dels estudiants va aixecar la mà i li va preguntar què representava el cafè. El professor somrient i li va dir:
–"m'encanta que em facis aquesta pregunta!. El cafè és per demostrar que encara que la teva vida et sembli plena, sempre hi ha un lloc per a dues tasses de cafè amb un amic." - Anònim

dimecres, 24 de setembre de 2008

'Som una nació, volem estat propi'


Joel Joan, Sergi Blàzquez, Elisenda Romeu i Pedro Morón de la Fuente intervenen durant la convocatòria de la PDD i Sobirania i Progrés per la manifestació de l'11 de Setembre sota el lema 'Som una nació, volem estat propi'

dilluns, 22 de setembre de 2008

EDILS SOBIRANISTES ULTIMEN UNA CONSULTA D'AUTODETERMINACIÓ


El moviment de càrrecs electes locals Decidim.cat, format per més d'un miler de regidors i alcaldes de filiació política diversa, partidaris del reconeixement i l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya, promourà una campanya en favor del dret a decidir que culminarà en una consulta a la ciutadania -en una mateixa jornada- a cadascun dels municipis del Principat que s'hi adhereixin.

No es podrà dir que sigui un referèndum a l'ús -perquè no tindrà vinculació legal- però serà una consulta que vol tenir un alt contingut simbòlic i pedagògic, articulada a través de processos participatius convocats pels ajuntaments que ho aprovin per acord del seu ple. La iniciativa pretén contribuir des del món municipal a "construir el procés democràtic cap a l'autodeterminació de la nació catalana", tal com s'indica en un document estratègic de la campanya al qual ha tingut accés l'Avui.

El llançament de la campanya -que ja ha estat debatuda entre els promotors de Decidim.cat dels diferents partits que hi sintonitzen- s'acabarà d'acordar en una primera trobada d'alcaldes i regidors adherits al moviment el 8 de novembre a Barcelona. En la reunió, aquest moviment municipalista transversal es plantejarà també com s'organitza i es constituirà en associació.

Des que es va presentar el desembre passat, s'han adherit al manifest (a través del web decidim.cat) un total de 145 alcaldes i 870 regidors de totes les comarques del Principat, i alguns altres de la resta dels Països Catalans, sobretot de CiU, ERC i de l'Entesa pel Progrés Municipal (EPM) i ICV-EUiA. Entre els adherits també hi ha tres alcaldes i dotze regidors del PSC i un regidor de la CUP, formació independentista que no s'adhereix al moviment pel fet que no es planteja a tots els Països Catalans.

Independentment de si s'aprova o no la llei de consultes populars que el govern elabora, la pretensió dels promotors de Decidim.cat és que el procés d'autodeterminació municipal s'engegui aquesta mateixa tardor-hivern, i que la consulta es faci cap a la primavera del 2010. "D'aquesta manera el procés es pot preparar amb prou temps en aquesta legislatura municipal i la consulta no interferiria en les eleccions al Parlament previstes per la tardor del 2010 ni amb les municipals del 2011", explica l'alcalde de Sant Pere de Torelló (Osona) i president de l'EPM, Jordi Fàbrega, que n'és un dels impulsors.

Com que la consulta es planteja com un procés participatiu municipal, que es pot convocar a través d'un acord majoritari del ple, els seus promotors consideren que no han de tenir cap problema legal per dur-la a terme, ja que no necessiten l'autorització del consell de ministres del govern espanyol que cal per fer un referèndum. "Els ajuntaments tenim competències plenes per obrir un procés participatiu entre la ciutadania per demanar-li l'opinió pel que es cregui oportú, i també per demanar-li quin futur vol per Catalunya com a poble", afirma Fàbrega.

Iniciatives com aquestes és el que ens convé. Imaginació al poder !

Informa: RADIOCATALUNYA