Arxiu del blog

dilluns, 30 d’agost de 2010

Amigues i amics

El dimecres dia 1 de setembre, us demano de venir  a la sala de plens de l'Ajuntament, ja que es presenta el llibre "Bandolers, santes i criades", on es parla, entre altres, del ball parlat antic del Ball de Serrallonga.

dimecres, 25 d’agost de 2010

TORREDEMBARRAKES: primeres barraques festives a Torredembarra.




Espectacle infantil:
19:30h Mama Lin Show


SOPAR POPULAR


Concerts:

21:30h. THE STRINGS (pop rock)


SACROMONTE (rumba i música 70')

VOD-SKA (ska)

FOXY SOUL (rock, funk i soul)

POCA BROMA( punk rock)

DJ RÀDIO BATZEGADA.

Espectacles de malabars i batucades entre concert i concert.

Barraques amb menjars i begudes a càrrec de les entitats organitzadores.

Veniu a gaudir amb nosaltres de les barraques!

Organitza: Coordinadora de Barraques de Torredembarra, que són; Ball de Gitanes de Torredembarra Agrupació de Balls Populars de Torredembarra, Diables de Torredembarra, Ball de Serrallonga, de Torredembarra, Agrupament Escolta "Els Salats", AJIT - La Gaianada. Col·labora: Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra.

dimarts, 24 d’agost de 2010

Pasqual Maragall vol un referèndum d'autodeterminació

L'expresident preguntaria als catalans si volen ser independents, si prefereixen el federalisme o si volen continuar en una comunitat autònoma.

 

Demana des de Prada que es faci "ràpid" i afegeix que li és igual el que pensi el PSC.

 

Pasqual Maragall faria ara un referèndum oficial sobre les relacions entre Catalunya i Espanya. Creu que l'hauria d'impulsar el Parlament per consultar als catalans si prefereixen continuar sent una comunitat autònoma, si aposten per un Estat espanyol federal o si volen la independència, informa l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Ho ha reconegut a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada, a preguntes d'una de les periodistes que cobreixen l'última jornada de la UCE.

Maragall, que l'any passat va ser el primer de proposar –en un article a l'AVUI– una gran manifestació contra la retallada de l'Estatut al TC, s'inclina ara pel referèndum, un cop s'ha vist l'abast de la sentència. Ha recordat que el text havia estat referendat pel poble català i que, prèviament, ja havia estat retallat contra la seva voluntat "amb la permissivitat de CiU".

Quan se li ha recordat que el PSC, la setmana passada, va reaccionar amb virulència a la proposta d'un referèndum llaçada per ICV, ha deixat clar que li interessa poc aquesta opinió. "Jo no sóc militant del PSC. Que diguin el que vulguin, són un partit més", ha dit.

Marina Geli va arribar a dir que "un referèndum d'autodeterminació devaluaria la democràcia parlamentària". Així responia la consellera de Salut a la proposta d'ICV, que no era independentista, sinó oberta a diverses fórmules, com el que ara planteja Maragall. Hores després, José Montilla va desestimar les "aventures" com la proposada per Joan Herrera.

Maragall, expresident del PSC i de la Generalitat, sí que vol el referèndum i vol "que sigui ràpid". "Jo ja sóc grani ho vull veure", ha argumentat. I ha afegit que "no es pot donar la impressió als joves que aquestes qüestions polítiques no s'acaben mai".

Font: AVUI
Vegeu també: ELPERIÖDICO

Al-Qaida diu que s'han satisfet "algunes de les seves peticions" i parla d'"una lliçó" per a França

Un portaveu de la facció d'Al-Qaida del Magreb Islàmic (AQMI) que ha mantingut segrestats els cooperants catalans Roque Pascual i Albert Vilalta ha assegurat en un comunicat en àudio enviat al diari 'El País' que aquests han estat alliberats després d'haver-los estat "concedides algunes de les seves peticions". A més, critica els serveis secrets de França per no haver evitat amb anterioritat la mort d'un cooperant d'aquest país.

Així, Al-Qaida ha comparat el desenllaç del segrest dels cooperants espanyols amb l'intent fallit d'alliberament de forces especials franceses i mauritanes del cooperant francès Michel Germaneau, de 78 anys, i qui va ser assassinat a final de juliol.

El comunicat, llegit en àrab per Salah Abu Mohammad, portaveu de l'organització terrorista, dóna "gràcies a Déu" perquè els "mujahidins" hagi trobat "una solució positiva sobre l'assumpte dels espanyols retinguts Albert Vilalta i Roque Pascual que va acabar diumenge, dia 12 del mes de ramadà amb el seu alliberament", després del qual afegeix que es va fer perquè havien estat "concedides algunes de les nostres peticions".

"I és una lliçó dirigida als serveis secrets francesos perquè ho tinguin present en el futur", continua el comunicat enviat a 'El País'. "Van tenir possibilitat d'actuar amb cap i responsabilitat amb els mujahidins. També van tenir la possibilitat d'haver evitat la bogeria i l'empipament que va portar a la mort dels seus propis ciutadans".

El portaveu d'Al-Qaida espera que l'alliberament dels espanyols serveixi per traslladar a l'opinió pública que els musulmans són "les víctimes a les quals fan mal". "Perquè les presons dels cristians són plenes amb milers de germans musulmans innocents i la comunitat musulmana ha de demanar amb força i per totes les vies possibles el seu alliberament per totes les vies", conclou.

Font: VILAWEB
Font de la imatge adjunta.

dilluns, 23 d’agost de 2010

El centre d'arts escèniques de Salt i Girona, que estarà construït el 2011, té el mateix cost que el de Torredembarra. (però no es poden comparar)

Un any. Aquest és el termini d'execució de les obres de construcció de la seu del Centre d'Arts.
Escèniques de Salt i Girona, El Canal. Aquest termini ve donat pel fet que les condicions per gaudir de l'ajut provinent del programa europeu Interreg, a què es van acollir els ajuntaments de Salt i Perpinyà conjuntament, en el projecte de l'Escena Catalana Transfronterera, assenyalen que la inversió ha d'estar feta abans d'acabar el 2011. És molt previsible que la seu física del centre, el qual funciona des de la tardor de l'any 2007, sigui inaugurada en el context de la programació de l'edició de l'any que ve del festival Temporada Alta.
La característica més singular del centre, la que li atorgarà personalitat pròpia, serà la sala de producció, una mena de capsa màgica de 5.100 m³ (468 m² de superfície), un plató polivalent que podrà variar la seva disposició amb facilitat. La sala, totalment buida, té una capacitat per a 920 espectadors; disposada de manera convencional, a la italiana, amb una grada retràctil, és una sala de format mitjà amb 294 butaques, i amb l'escenari al centre, amb el públic a les quatre bandes, la capacitat serà de 250 espectadors. Una de les innovacions aplicades a la sala és la seva acústica variable, en funció del tipus d'espectacle que s'hi faci i la disposició de la sala, i una altra és la instal·lació d'una pinta tècnica i una contrapinta que ocuparan el cent per cent de la superfície de l'espai, la qual cosa permetrà aquesta flexibilitat pel que fa a la disposició.
Construcció per fases
El projecte de la seu d'El Canal, que signa l'arquitecte José María Forteza, preveu l'edificació del centre per fases. La primera, que inclou la construcció de la sala i els espais annexos, com ara camerinos i vestidors, magatzems i serveis, té un cost aproximat de 2,3 milions d'euros. L'accés, fins que no estigui acabat del tot el centre, està situat a la façana est de la Coma Cros.
L'edifici tindrà tres plantes (la baixa, de 846 m²; l'altell, de 99 m², i el primer pis, de 272 m²). A la planta baixa hi ha el vestíbul, que serà el nus de connexió amb la resta de la factoria cultural i el lloc d'accés del públic en el futur, però no estarà condicionat fins la fase següent. També quedaran pendents, tot i que ja estan projectades, la consergeria, les sales d'assaig de dansa i teatre, i més sales de serveis. En la primera fase es construiran un total de 1.286 m², dels quals seran útils 1.091. Quant a l'aspecte exterior del centre, la idea no és cercar la mimesi amb la part ja restaurada de l'edifici, sinó evocar el passat tèxtil de la Coma Cros, de manera que s'utilitzaran pòrtics metàl·lics i plaques de formigó prefabricades i la imatge es caracteritzarà per una mena de pell d'aluzinc que evocarà un embolcall entreteixit, com si fos un cistell, perforat en algunes zones. Com que l'edifici es construirà seguint criteris de sostenibilitat, la façana serà ventilada, s'hi instal·laran recuperadors entàlpics (de calor) que renoven l'aire de l'interior, panells fotovoltaics, aïllaments de diversos tipus i un sistema geotèrmic de climatització.

Font: AVUI

El cost del Teatre de Torredembarra és de 2,37 milions d'euros. Font: AVUI

diumenge, 22 d’agost de 2010

Joan Herrera planteja un referèndum del federalisme del dret a decidir

El secretari general d'ICV vol donar la veu al poble per escollir quin model d'estat volen davant "el més que probable bloqueig" de PSOE i PP a la proposta de reforma de la Constitució després de la sentència del TC

El candidat de la formació ecosocialista a les pròximes eleccions catalanes, Joan Herrera, ha posat en funcionament avui el "federalisme del dret a decidir" en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent. Herrera ha explicat que després de la sentència del TC a l'Estatut "s'obre una nova etapa" en la qual hi ha "una prèvia, la reforma de la Constitució". 

Amb tot i davant el que el secretari general ecosocialista ha alertat com el "més que probable bloqueig de PSOE i PP" davant aquesta proposta de reforma de la constitució, el candidat ecosocialista opina que cal fer un pas més i per això ha plantejat "el federalisme del dret a decidir" que representa "un procés amb més de dues opcions, un dret a decidir que doni la veu al poble que pugui triar el model d'Estat que vol i que també expressi un instrument poderós i democràtic que serveixi per dir-li a l'Estat que no acceptem aquesta sentència".

"Entenem que hem d'anar a models de sobirania compartida i nosaltres no acceptarem aquest conformisme de refer l'Estatut i veure que fan PP i PSOE", ha afegit Herrera alhora que ha explicar que aquesta situació de "status quo que es crea amb la sentència del TC" només interessa al PP i al PSOE "que no es compromet a res".

El dirigent ecosocialista ha explicat que el Parlament de Catalunya ha de ser qui "posi les bases i donar la veu al poble". Per Herrera aquesta és l'opció que pot "sumar a independentistes i a federalistes i més amb el sentiment de rebuig que es va expressar amb la manifestació del 10J"

El candidat d'ICV ha alertat també de "l'especulació" que corre per Madrid amb l'interès tant del PSOE com del PP a que CiU guanyi les eleccions "per tornar a la política del peix al cove". Per això Herrera ha posat de relleu "la necessitat de posar les coses difícils a PSOE i PP".

Preguntat pels periodistes sobre un acord ampli que faci possible la celebració d'aquest referèndum del federalisme del dret a decidir, Herrera ha indicat com a "possible un acord on tot el pais avancem de forma compartida" alhora que ha posat com a condicionant la necessitat de "continuar essent un sol poble com va defensar sempre el PSUC, amb opcions que ens facin anar molt més lluny però que també garanteixin que no ens trenquem com a poble". Herrera també ha alertat que aquest procés s'ha de fer "sense electoralismes".

El secretari general ecosocialista ha explicat que la seva formació posarà aquesta qüestió i la política social i mediambiental com a eixos per un futur pacte de govern després de les eleccions catalanes. Sobre la possibilitat que el PSC s'aculli a aquest full de ruta ecosocialista, Herrera ha indicat que aspira a tenir més força per poder plantejar les seves propostes durant la pròxima legislatura.

Sobre les paraules del candidat de CiU, Artur Mas, en una entrevista a l'ACN on assegura que vol tenir més diputats que les tres formacions de l'actual govern per evitar pactes de Govern, Herrera ha alertat que l'únic objectiu de Mas amb aquestes declaracions "és evitar dir que pactarà amb el PP". "A Catalunya ja hem tingut experiència de àmplies majories de CiU que no van tenir ambició nacional", ha dit Herrera al mateix temps que ha recordat que la federació nacionalista s'ha dedicat a "salvar els governs centrals de torn com va fer el passat mes de juliol abstenint-se en la votació de la reforma laboral de Zapatero en el Congrés dels Diputats".

divendres, 20 d’agost de 2010

Com construïr un "Skate Park"



De ciment sens dubte el tipus de construcció més durador i el més complex d'utilitzar. La majoria dels skate parks públics es construeixen en ciment, per assegurar així una despesa de manteniment nul i una durada màximes. Estudis i enquestes han demostrat que el ciment és clarament el material preferit per la majoria dels skaters. Ho podem comprovar comprant alguna de les moltes revistes de revistes d'skate. Alternativament, un pot veure vídeos en línia de rollers i skateparks per comprovar això.

Podeu veure molta informació cercant Skate Park a Google o Youtube.

Només és un proposta però si us interessa el tema, avui divendres a les 7 de la tarda a la plaça de les Monges de Torredembarra, ho comentarem durant la manifestació per reclamar un Skate Park, tot anant fins davant l'ajuntament.

dijous, 19 d’agost de 2010

CiU, ERC i ICV exhibeixen sobiranisme a Prada

Les tres formacions aposten pel dret a decidir, cadascú amb els seus matisos, en un debat a la Universitat Catalana d'Estiu

Deixen sola la socialista Laia Bonet defensant la via estatutària

El dret a decidir com a centre del debat polític català s'ha confrontat avui amb la fe en la via estatutària defensada pel PSC en un debat marcadament preelectoral a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada. CiU, ERC i ICV han exhibit sobiranisme, cadascun a la seva manera, en un context especialment apropiat per a aquest tipus de discurs i han deixat sola la socialista Laia Bonet. La diputada i secretària del govern, una de les cares noves per les quals aposta José Montilla, ha estat rebatuda pel públic en alguns moments del debat.

L'acte pretenia analitzar quin ha de ser el nou horitzó de Catalunya després de la sentència del TC que ha retallat l'Estatut. I els representants de CiU, Esquerra i Iniciativa han apostat pel dret a decidir mentre Bonet reivindicava l'Estatut assegurant que "encara és viu i és la millor eina disponible per governar el país", informa l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

Els límits espanyols, segons CIU
El diputat d'UDC Antoni Castellà, representant de CiU en el debat, ha remarcat que la sentència del TC ha deixat clar fins on permet l'Estat espanyol l'autogovern de Catalunya. "Per primer cop han quedat clars els límits del nostre autogovern dins l'Estat", ha dit el diputat, que creu que la resolució judicial ha trencat el pacte constitucional.

Per això, segons Castellà, el dret a decidir és "la nova perspectiva" per al país, i ha emplaçat els partits catalanistes a fer un front comú a Madrid per aconseguir-la.
El PSC demana a CiU que s'aclareixi
Aquesta posició de CiU en el col·loqui ha estat aprofitada per la representant del PSC, que no estava disposada a ser l'ase dels cops. Bonet ha demanat a la federació nacionalista que aclareixi si són o una formació independentista. Ha recordat que el PSC no ho és i ha aventurat que "CiU tampoc no ho és", un comentari molt poc convenient per a CiU en el context en què es trobaven.
El govern espanyol vol fracturar el país, segons Puigcercós
ERC, l'únic partit que ha enviat el seu número 1 a l'acte, ha estat el més bel·ligerant, com estava previst. Puigcercós s'ha referit a l'actualitat per dir que el recurs presentat al TC contra la llei d'acollida és tan sols l'enèsima prova que el govern espanyol persevera en la seva intenció de desunir els catalans.
Pel líder d'Esquerra, actualment hi ha dues condicions que generen l'escenari més propici de la història per a la independència: el context internacional, més favorable ara que durant la guerra de Successió o que als anys 30, i la crisi econòmica, que fa que els ciutadans vegin la independència com una sortida esperançadora.
ICV creu que autodeterminació no significa necessàriament independència
A mig camí, els ecosocialistes han demanat un front comú del catalanisme per reclamar que es respecti la integritat de l'Estatut referendat pel poble i per fer una aposta clara pel dret d'autodeterminació. Això sí: autodeterminació "no significa necessàriament la independència catalana", segons Jaume Bosch.
El diputat d'ICV ha recordat que el darrer estudi d'opinió fet després de la sentència apuntava que un 25% dels catalans vol la independència, un 25% vol un Estat català federat amb l'Estat espanyol i un 38% encara vol que el país romangui com una comunitat autònoma. Per això cal centrar-se, per ara, en demanar "el dret a decidir".

Font: AVUI

dissabte, 14 d’agost de 2010

Proposta inútil

Els partits polítics que tenen com a objectiu proclamar la independència de Catalunya en un període més aviat curt en el seu programa electoral estant sorgint com a bolets. A més de la tradicional de ERC, s'han sumat forces com Reagrupament.Cat de Joan Carretero i Democràcia Catalana de l'ex president del Barça, Joan Laporta. Hi ha espai polític per a tots? Hi ha dubtes més que raonables.
A més, sobre Reagrupament.Cat i Democràcia Catalana hi ha una sèrie d'incògnites més que serioses. A vegades, la imatge de les dues està molt allunyada de la seriositat que se li pressuposa a una força política per caure en una mena de situació que algú a qualificat de "frikisme" polític. En el cas de la força encapçalada per Carretero només cal recordar les batalles internes per l'el·laboració de les llistes perquè donés la sensació que s'estava més proper a una lluita de poders i de vanitats que de qualsevol altre cosa.

Sobre Democràcia Catalana, s'ha de dir molt poc. L'acte de presentació va ser més aviat trist i poc engrescador i cap enquesta li atorga la possibilitat de treure cap escó. No sembla que la figura de Laporta, que ja no té l'aparador mediàtic que representa el Barça, tingui ni molt menys prou força per tirar endavant un projecte d'aquesta envergadura. Només cal recordar que la seva primera proposta d'unitat entres els partits catalanistes, ni tant sols ha estat presa seriosament pels responsables polítics d'altres partits. És que la política és un altre cosa. Serà clau per ambdues formacions polítiques veure els resultats després de les eleccions. Si els resultats són negatius, podem estar davant de projectes no nascuts.

Font: politicacat