Arxiu del blog

dilluns, 26 d’abril del 2010

Voten el nacionalistes, però no tots els independentistes.


Al marge de l'anàlisi de resultats municipi a municipi, on la dedicació dels voluntaris ha estat molt diversa, hi ha un factor que no recullen els analistes periodístics. Aquesta és l'autèntica pedra de toc del que està passant des del 13S, el 13D, el 28F i el recent 25A. Al nacionalisme li passa una mica com amb el Barça, si comença a perdre ens ve l'autoflagel·lació. Recordem que aquestes consultes no són vinculants, si aquestes consultes anéssin de debò, aquest factor ocult eclosionaria amb força diàfana. Aquest factor no és altre que la composició diversa de la nostra nació. Assumir aquesta diversitat ens farà lliures. Ara podem parlar de que una cinquena part de la població ha participat en les consultes sobre la independència, però tots tenim clar que només els nacionalistes hi han participat. És a dir els partidàris de les opcions polítiques nacionalistes i els seus votants són els qui més s'han mobilitzat. L'intercanvi de mirades, i la picada d'ullets entre CiU i ERC és el que es veu a primer cop d'ull. Però tot aquest esforç no servirà de res si ens quedem aquí. Seria com fixar-nos en el dit quan assenyalem la Lluna. La diversa composició sociològica de la nostra nació té molt a veure amb l'orígent del ciutadà català actual. La gent ha vingut a casa nostra perseguint un nou estat de benestar. Volent tocar la riquesa del nostre poble, a nivell econòmic, cultural, educatiu, esportiu, laboral i molts més. La gent que viu avui a casa nostra vol aquestes coses. Les vol no com a un ideal, no. Les vol perquè són les coses que gaudiem els catalans fins fa poc. La opresió que està exercint l'Estat espanyol sobre el nostre país, fa que totes aquestes coses que teníem, i que es veien des de fóra, cada vegada siguin menors. A hores d'ara ja no liderem l'economia d'Espanya, quan havíem estat un dels quatre motors d'Europa. Ja no tenim una escola eficient, quan havíem estat els capdavanters al món en renovació pedagògica. I així en cada una de les àrees que féien de Catalunya un far, pol d'atracció al món. Ara tenim una taxa d'immigrats important. Gent que ha après el català i s'ha integrat en el nostre teixit. No parlo de les recents onades, parlo de totes les onades que han fet possible la composició sociològica actual de la nostra nació. Aquesta és la nostra diversitat real. Evidentment que seria d'una miopia enorme veure només nacionalistes en aquest nostre país. Aquí és on intervé aquest factor que indicava a linici: els independentistes encara estàn per convèncer. Quant els nouvinguts vegin clar que estem perdent empenta. Quan els que ja fa desenes d'anys que viuen aquí vegin que ens estàn oprimint. Quan realment tota la Catalunya diversa vegi clar que ens volen anorrear, no ja com a nació sinò com a país. Quan tothom aquí vegi el que volen fer realment, és quan apareixeran els nous independentistes. Ara potser casualment coincideixen els nacionalistes amb els que també són independentistes. Però arribarà un dia que hi hauràn més independentistes que nacionalistes. Aquest dia arribarà, i ho farà aviat. Només cal que la pressió exercida sobre Catalunya no cessi. L'Estatut és potser l'última baula que ens manté units amb Espanya com un contracte. Pel que sembla seràn els espanyols els qui volen denunciar aquest contracte que ens manté units. Nosaltres els catalans, amb tota la nostra diversitat podem deixar el lloguer que representa l'Estatut i podem exercir l'opció de compra que podríem dibuixar amb una Constitució catalana. Per a fer aquest pas només cal que es despertin els independentistes adormits, tots aquells que creuen que Espanya els salvarà. No, Espanya no els salvarà si viuen aquí. Quan tots els qui viuen i treballen a casa nostra vegin que units podem aconseguir-ho, els independentistes serem majoria. En aquell moment ja no serem una cinquena part de la població, ni serem irrellevants.

diumenge, 25 d’abril del 2010

25A Torredembarra. Resultats finals.

390 vots emesos a la Biblioplatja
361 vots emesos a la Fundació Pere Badia (mesa1)
387 vots emesos a la Fundació Pere Badia (mesa2)
246 vots emesos al CEIP Antoni Roig (mesa1)
206 vots emesos al CEIP Antoni Roig (mesa2)
4 vots emesos al CEIP Antoni Roig (vot electrònic)

Total 1.594 vots emesos, que representen: un 12,51% sobre el Padró (12.738 electors majors de 16 anys, inclosos estrangers) i un 15% sobre el Cens electoral (10.145 electors majors de 18 anys, exclosos joves i estrangers). En un procés electoral normal només hi hauríen pogut participar 1.522 d'aquests electors d'avui.

(agraïm sincerament les desinteressades aportacions dels quasi cent voluntatis Torrencs)

Font: www.torredembarradecideix.cat

dilluns, 19 d’abril del 2010

Torredembarra aprova el pla de la Rasa i podria construir-hi la quarta escola


L'Ajuntament de Torredembarra va aprovar definitivament dijous passat a la nit el pla parcial de la Rasa, un dels eixamples previstos al municipi i que s'estava tramitant des de feia quatre anys. El punt es va tractar d'urgència al darrer ple per tal d'esquivar les restriccions que hi introduiria el nou pla territorial del Camp de Tarragona un cop entrés en vigor, i també per poder tirar endavant el principi d'acord existent amb la majoria de propietaris per instal·lar-hi el quart col·legi del municipi, el CEIP Mirades. Aquest centre escolar funciona actualment en barracons i, tot i que inicialment s'havia d'instal·lar als terrenys ara ocupats per una zona verda a prop del barri de Clarà, aquesta opció s'havia aparcat després de la petició de l'ABG, a l'oposició, que va recollir la demanda de diversos veïns.

El govern municipal (CiU, l'Agrupació, PP i GIT) està negociant amb els propietaris que es faci una cessió anticipada dels terrenys de la zona d'equipaments del pla parcial per tal de fer-hi possible la construcció de l'escola.

Prop de 800 habitatges


El pla preveu la construcció de 793 nous habitatges (un 30% del sector serà habitatge protegit), mentre que es preveu reservar gairebé 20.000 m² per a zona d'equipaments, la mateixa superfície que es dedicarà a les zones verdes.
El pla es va aprovar amb el suport de l'ABG i el vot en contra de PSC, ERC i la no adscrita Laura Pradeda.

A.P. al diari ELPUNT

divendres, 16 d’abril del 2010

Decidim.cat reclama una participació massiva a les consultes del 25-A per plantar cara al TC


La plataforma Decidim.cat ha fet una crida aquest dijous a participar massivament en les consultes independentistes del 25 d'abril per plantar cara a l'actuació del Tribunal Constitucional (TC), encara que no hagi emès la sentència sobre l'Estatut.

En una roda de premsa davant del Parlament, l'alcalde d'Olost, Josep Maria Freixanet (ERC), l'alcalde de Castellterçol, Manel Vila (CiU), i el regidor de Torredembarra Lluís Suñé (EPM) han fet una crida perquè la tercera onada de consultes –a la qual s'hi han sumat 211 municipis, entre els quals Girona, Lleida, Manresa i Reus– recuperi la bona participació que va tenir la jornada del 13 de desembre.

Freixanet ha apuntat la possibilitat que el TC freni la sentència per no provocar que les consultes del 25 d'abril puguin servir com a eina per respondre amb contundència i s'acabi aconseguint una alta participació.

Vila i Suñé han reclamat a les institucions que posin totes les facilitats possibles a les entitats promotores. Vila ha afegit que espera que "Barcelona es decideixi" a fer la consulta perquè la capital catalana sigui el testimoni de més projecció de l'èxit del procés impulsat per la societat civil.

Font: AVUI

dijous, 15 d’abril del 2010

Frases cèlebres anticatalanes


*1625 – Conde Duque de Olivares:* “Ahora que os hemos asimilado y no
tendréis de gastaros dinero en lucha contra nosotros, parece razonable que
nos paguéis con impuestos”.



*1725 – José Patiño:* “... es bien notoria la obstinación y barbaridad de
este pueblo criminal (Catalunya)...”.



*1906 – Revista “Ejercito y Armada”:* “Hay que castellanizar a Cataluña …
Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y
esto de grado o por fuerza”.



*1907 – La revista militar:* “El problema catalán no se resuelve, pues, por
la libertat, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por
el hierro y por el fuego”.



*1927 – La revista militar:* “Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza”.



*1927 – Juan Llarch:* “Obligar a usar el castellano en Cataluña es hacerles
un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y revoltoso,
a ponerse unas gafas”.



*1934 – Manuel Azaña:* “una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cinquenta años”.



*1938 – General Queipo de Llano:* “Transformaremos Madrid en un vergel,
Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar”.



*1939 – Governador Militar Aymat:* “¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del
sol que os alumbra!.

*1968 – Luis de Galinsonga:* “Todos los catalanes son una mierda”.



*1968 – Manuel Fraga Iribarne:* “Cataluña fué ocupada por Felipe IV, fué
ocupada por Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general
Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y
estamos dispuestos a coger de nuevo el fusil. *Por consiguiente*, ya saben
ustedes a que atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar”.



*1977 – Jorge Carreras Llansana:* “En Cataluña no hay más que españoles que viven y trabajan. Un español que viene aquí, viene a una región española y jamás puede ser considerado como inmigrante”.



*1981 – Santiago Bernabéu:* “Me gusta Cataluña a pesar de los catalanes”.



*1984 – Leopoldo Calvo Sotelo:* “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta”.



*1984 – José Prat:* “Los catalanes sólo son importantes cuando escriben en
castellano”.



*1984 – Felipe González:* “El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán”.

(Francisco Franco) A estos catalanes hay que ahogarlos economicamente.
 
(Felipe González) El futuro económico de Cataluña es un país de albañiles y camareros.
 
(José Luis Rodriguez Zapatero) Esto es la prueba de que el sistema funciona (referint-se al dèficit fiscal).
 
(Alfonso Guerra) Que vengan cada año estos catalanes a por alpiste.

dijous, 1 d’abril del 2010

Presentació del llibre “El culte a santa Rosalia a Torredembarra”, de Jordi Guasch, guanyador de la VI Beca de Recerca Històrica Manuel Crehuet


Què hi havia de cert, de llegenda i de fet religiós en l'inici del culte a santa Rosalia a Torredembarra? Donar resposta a aquesta qüestió ha estat l'objectiu central del treball d'investigació que ha culminat amb la publicació del llibre "El culte a santa Rosalia a Torredembarra (del segle XVII al XXI). Volum I (1652-1939)", de Jordi Guasch, guanyador de la VI Beca de Recerca Històrica de Torredembarra Manuel Crehuet que convoca el Patronat Municipal de Cultura. La presentació d'aquesta edició es durà a terme el pròxim 4 d'abril, a les 13 h, al Pati del Castell, en un acte que comptarà amb la presència del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; l'alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, i la presidenta del Patronat Municipal de Cultura, Rosa Maria Guasch.

Per dur a terme aquest treball de recerca històrica, les principals fonts utilitzades per l'autor han estat l'Arxiu Històric de l'Arquebisbat de Tarragona (on es troba el fons documental de la parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra), l'Arxiu Històric de Tarragona, l'Arxiu Municipal de Torredembarra i arxius particulars de diferents torrencs.

La investigació realitzada ha permès a l'autor formular noves hipòtesis sobre l'inici del culte a santa Rosalia a Torredembarra. Si bé l'existència d'una epidèmia molt virulenta de pesta a Torredembarra es troba en els orígens del culte, la datació seria una altra. La tradició oral assenyala que va ser l'any 1640 quan es va sortir en processó amb el quadre de la santa pels carrers de la vila invocant la fi de l'epidèmia, mentre que la documentació històrica apuntaria l'any 1653. Entre altres qüestions estudiades, el llibre d'òbits de la parròquia de Sant Pere Apòstol registra una gran mortaldat l'any 1652 en què en dos mesos va morir el 35% d'una població que en aquella època era d'uns 500 habitants.

El llibre s'estructura en tres parts: Una dedicada a la biografia de la santa, una altra a la Torredembarra del segle XVII i la darrera als orígens del culte, la seva implantació i evolució fins al 1939. En aquesta part es donen a conèixer tradicions religioses i festives entorn al culte a santa Rosalia que s'han perdut amb el pas dels segles com ara l'existència de la Confraria de Santa Rosalia, la celebració del "Ball de Coques", etc. També es parla de materials de culte, oracions, novenes.

Un altre aspecte que tracta la publicació és la incidència del nom de Rosalia a Torredembarra. En aquest sentit, Jordi Guasch explica que ha pogut constatar com Rosalia "és un nom que es posa de moda en un moment donat". Una dada que abona aquesta consideració la trobem en la incidència del nom de la patrona de Torredembarra entre la població femenina. Entre mitjans del segle XVIII i principis del XIX gairebé el 20% de les nenes es batejaven amb aquest nom, mentre que en el padró actual del municipi les Rosalies només representen el 0,083%.

L'autor també ha comentat que el llibre és de caràcter divulgatiu sobre una de les icones més importants de Torredembarra. Si bé en l'àmbit més festiu hi ha d'altres publicacions a l'entorn de Santa Rosalia, aquesta és una publicació històrica sobre un fet religiós. També ha explicat que fins al moment l'única obra sobre el culte a santa Rosalia a Torredembarra data de 1926 i és del torrenc Rosalí Rovira.

Jordi Guasch, nascut a Torredembarra el 1979 és editor i propietari de publicacions locals. És el seu primer llibre però ha escrit i publicat diferents articles sobre la històrica local del municipi.

Font: torredembarra.cat