Arxiu del blog

diumenge, 29 de novembre de 2009

«La dignitat de Catalunya només té un nom: independència»

Miquel Calçada:
«La dignitat de Catalunya només té un nom: independència»
La Coordinadora Nacional de Consultes ha reunit més de 2.000 organitzadors de grups locals en un acte a Barcelona.



Més de 2.000 persones -unes 3.500 persones segons els organitzadors- han assistit aquest diumenge al Fòrum de Barcelona per participar de l'acte d'inici de la campanya per la consulta popular sobre la independència, que se celebrarà el proper 13 de desembre en 160 municipis.

El periodista Miquel Calçada. Miki Moto, ha obert l'acte dient que aquest Estatut és 'l'últim intent d'encaixar amb Espanya'. L'acte ha comptat també amb la participació de representants de diversos pobles, dels músics Titot i David Rosell, de l'actor Carles Canut, de l'alcalde d'Arenys de Munt Carles Móra i del filòsof Josep Terricabras, entre d'altres.

'La dignitat de Catalunya només té un nom: la independència', ha considerat Calçada. Per a ell, el 13 de desembre serà una data transcendent. 'Hi ha molta gent que pensa que aquesta consulta no té cap mena de validesa jurídica, i que com que no és vinculant no és important, però s'equivoquen. La seva validesa és simbòlica, però té la validesa afectiva que és infinita', ha dit.

També ha reconegut que ha estat la societat civil qui ha impulsat tot aquest procés, i ha afegit: 'Crec que tots plegats estem treballant perquè un dia hi hagi un president de la Generalitat amb ambició i sentit nacional que digui: endavant'. Per a Calçada, quan arribi aquell dia, el president s'haurà de trobar tota una societat cohesionada al darrere donant-hi suport.


El to emotiu l'ha posat el cor dirigit per Jordi Llovet que ha interpretat 'El cant de la senyera' i que la gent ha seguit amb aplaudiments i posant-se dempeus Tot seguit han pujat a l'escenari Fèlix Simón, en representació de Vilafranca del Penedès, Josep Domènech, en representació de Vilanova i la Geltrú i Jordi Fàbrega, president de Decidim.cat i alcalde de Sant Pere de Torelló., que ha promunciat el parlament que ha estat interrormput en més ocasions pel públic.

L'actor Carles Canut cha llegit es estrofes del poema 'Ara mateix', de Miquel Martí i Pol, i el músic Titot Rivera, abans de començar a cantar, ha dit que mai en la història de Catalunya hi ha hagut 'tants independentistes com avui'. 'El cava que destaparem el dia de la independència ha estat premsat en el subsòl d'aquest país', ha afegit.

També han pujat a l'escenari els representants del municipis que faran la consulta el dia 28 de febrer, La Bisbal d'Empordà, Molins de Rei i Salt, així com els representants dels municipis que faran la consulta el 25 d'abril, Manresa i Girona. A més, ha parlat Ramon Vilalta, el representant del poble més petit de la consulta, Sant Jaume de Frontanyà. 'La quantitat de gent que hi ha aquí és cent vegades el cens electoral del meu poble', ha comentat entre rialles.

Al seu torn, Víctor Alexandre, portaveu de la comissió organitzadora de Sant Cugat, la ciutat més gran de la consulta del 13D, ha expressat que 'quan la legalitat no és justa, és de justícia transgredir la legalitat'. Alexandre ha conclòs el seu discurs amb una pregunta: 'Quan serà la independència?', per afegir de seguida que 'la independència de Catalunya ja ha començat'.

La cloenda ha estat a càrrec del filòsof Josep Terricabras, que ha agraït a Arenys de Munt per ensenyar a Catalunya 'el que és la democràcia directa'. A més, ha declarat que 'el camí engegat ja no té aturador' i que els ciutadans estem 'recuperant l'autoestima i l'orgull'. 'Que els ciutadans vagin a votar i que no tinguin por', ha conclòs.

Font: NacióDigital.cat

Seguiu llegint properament: Torredembarra Decideix

divendres, 27 de novembre de 2009

Ull viu!, amb les editorials en favor de l'Estatut dels diaris catalans.

L'editorial publicada conjuntament pels 12 diaris catalans és una jugada mestra contra el moviment independentista. Us heu adonat del front ampli que s'ha originat dins de la societat catalana? Tots estan a favor de l'Estatut. No estic segur de com aquesta nova situació influirà en la decisió de Madrid. Si són una mica intel.ligents - i no tenim cap raó per pensar que no ho siguin - veuran que carregar-se l'Estatut seria servir als independentistes armament de primera magnitut i faran un esforç per a no ser massa barroers.

Si això és així (i és la menys improbable de les hipòtesis), els
nostres "estatutistes" hauran assolit un triomf suficient i el
moviment independentista quedarà socialment debilitat.

No us crida l'atenció que durant tot el temps que fa que dura la
comèdia de l'Estatut, aquesta editorial s'hagi publicat justament
entre la consulta d'Arenys de Munt i les del dia 13 de desembre?

Salut i independència

dimecres, 25 de novembre de 2009

Carta d'agraïment a en Jaume Sobrequés

El vostre ha estat el rectorat més curt de la darrera dècada de l'UCE: una sola edició

Benvolgut i respectat amic.
El passat 28 d'octubre, en el curs de la reunió del patronat de la FUCE (Fundació Universitat Catalana d'Estiu) vaig assistir amb considerable sorpresa i no menor disgust a la vostra substitució –més aviat cessament– com a president rector de la Universitat, en el que a força membres del patronat (els que a l'hora de la votació us vam donar suport) se'ns va presentar com una iniciativa impensada quan de fet era una jugada ben preparada i calculada, que no vam ser a temps ni vam ser prou per aturar. El vostre ha estat el rectorat més curt de la darrera dècada de l'UCE: una sola edició. Algú podria pensar que no ho heu fet bé. Seria algú que enguany no hagués estat a Prada...
La vostra elecció i presa de possessió com a president rector d'aquesta Universitat tan singular, oberta a totes les edats i nivells, l'única que abasta el marc dels Països Catalans i que enguany ha superat ja els 41 anys, va representar un corrent d'aire fresc: obria una perspectiva de renovació –així en vau anunciar el projecte– i augurava un pas endavant en el seu paper de servei a la nació catalana en uns temps no gens fàcils per a la vida dels nostres països, però ben diferents d'aquells en què l'UCE fou fundada.
I de la celebració d'aquesta 41a edició, la que vós heu dirigit, no he trobat ningú fins ara que no n'hagi reconegut, en el plans acadèmic, convivencial, lúdic i de projecció cultural i política, un molt considerable nivell, algunes novetats que cal atribuir al vostre treball personal i un bon clima d'entesa –allò que ara el jovent anomena de bon rotllo– al costat del qual alguns dèficits logístics i organitzatius –que no us serien imputables– deriven sobretot dels inevitables condicionaments del recinte del Liceu Renouvier en què se celebra la Universitat, un any més en obres.
Quines falles o pecats deveu haver comès, doncs, perquè algun o alguns dels patrons complotessin tan acuradament aquesta conspiració per a tombar-vos? Potser el vostre projecte d'estendre la tasca de la UCE al llarg de l'any i al llarg i a l'ample dels Països Catalans? Potser la treballosa tasca de convèncer les universitats agrupades a l'Institut Lluís Vives per tal que es reincorporessin a la Universitat? Potser el vostre tarannà d'obertura envers totes les persones i entitats, incloses les de la Catalunya del Nord? Temo, benvolgut Jaume, que un xic de tot això hi deu haver. El que no se us ha perdonat –penso– és que, amb tot el lliurament i disposició, hàgiu volgut planificar i portar la UCE amb independència de criteri i enllà dels que en detenen o que en volen detenir el poder. Que, prescindint d'antigues renyines, hàgiu mantingut bones relacions amb tots els membres del patronat i de l'organització de la Universitat. I, encara que pugui semblar un sense sentit, que hàgiu participat en actes de l'Associació Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada.
Vet aquí unes actituds domèstiques decididament mancades d'obertura i visió de futur, i que si alguna cosa palesen només és ànsia de control i de poder –un poder més aviat pírric–, no et sembla, Jaume? I no us sembla a tots i totes els que estimeu i valoreu la Universitat Catalana d'Estiu i que, com nosaltres, li voleu un futur més florent i lliure? Amb el testimoni del nostre agraïment, gràcies en qualsevol cas.

Carta publicada el 23/11/09 per JOSEP MARIA LÓPEZ I LLAVÍ a ELPUNT

(La fotografia està feta el passat 6/11/09 al Centre Lleidatà de Barcelona on surto en primer terme, i hi ha en Vicent Partal a peu dret pronunciant la conferència "Els Referèndums Populars per la Independència", al seu costat en Jaume Sobrequés i al fons el Josep-Maria López Llaví autor de la present carta. L'acte va estar organitzat per l'Associació d'Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada, de la que en soc membre del seu Consell Directiu. Nota de Francesc Mercadé)

dilluns, 23 de novembre de 2009

Franquisme

En plena economia de la globalització i del canvi climàtic, la no-ideologia franquista de tòpics, eslògans i catecismes és encara la base falsament ideològica de considerables sectors de la societat espanyola

Els espanyols de menys de 34 anys van venir al món quan Franco ja era mort. Qui avui tingui menys de 40 anys era com a màxim una criatura aquell 20-N de 1975 en què expirà el dictador. Per a la majoria de la població, doncs, Franco és un referent bibliogràfic. Percepció errònia, perquè molts serrells de la seva obra conviuen encara amb nosaltres i condicionen la nostra vida quotidiana. Dels frontis de la Capitania i de la Comandància Militar estant, l'escut franquista sobrevola en ple 2009 el port de Barcelona i observa la ciutat que en nom seu fou repetidament bombardejada durant la guerra civil.

L'escut rai. Els símbols no són res sense l'esperit que representen. El problema és que queda encara molt franquisme sociològic. Espanya va estar governada casernàriament i hi ha qui ho enyora. "El que manda más sabe más y siempre tiene razón", proclamava la divisa castrense que ens vam haver d'aprendre de memòria. A partir d'aquí, qualsevol cosa que no fos romandre en la via, per estreta que resultés, era una deriva perillosa i, doncs, perseguible. Encara avui trobem conductes ajustades a aquest principi. Al mateix Congrés dels Diputats, sense anar més lluny. I de colors diversos.

Franco no pensava. Creia. Estava convençut de coses, la majoria basades en principis militars antiquats. La principal característica del franquisme era la seva colossal manca de discurs. Hitler i Mussolini en tenien, es van inventar el feixisme. Franco, no. "¡Muera la inteligencia!", escopí el general legionari Millán Astray a Miguel de Unamuno, al paranimf de Salamanca. "¡Venceréis, pero no convenceréis!", replicà el rector de la universitat. Exacte, mai no van convèncer, perquè mai no van raonar. Millán Astray i Franco eren col·legues, amics i ànimes bessones.

Ideologia
La ideologia putativa del franquisme va ser el nacionalcatolicisme. Parcialment silenciats els feixistes de la Falange o de les JONS, els bisbes cavernícoles supliren amb fórmules pietistes la manca de conceptes del general dictador. En aquest present de fonamentalisme islàmic, convé recordar que Espanya va viure quatre dècades sota el jou del fonamentalisme catòlic. Els talibans obtusos, messiànics i venjatius han proliferat, manat i perdurat a les Espanyes. Els bisbes franquistes exercien d'autoritat civil, com un aiatol·là qualsevol, i per això el matrimoni catòlic tenia efectes jurídics automàtics, per exemple.

La Conferència Episcopal Espanyola és una d'aquestes resiliències nacionalcatòliques. En comptes d'ajudar els seus creients a viure el missatge cristià, tracten de condicionar l'odre civil dels que no en són. Enyoren l'època talibana, quan la seva xària era llei. Per a ells, ser catòlic "a machamartillo" equival a ser persona decent, ciutadà presentable. O sigui, espanyol com cal. És d'una misèria intel·lectual esfereïdora i d'una completa pobresa espiritual, és clar.

Aquesta no-ideologia franquista, feta de tòpics, eslògans i catecismes, és encara la base falsament ideològica de considerables sectors de la societat espanyola. Això explica posicionaments personals, actituds polítiques, plantejaments mediàtics i comportaments institucionals. Mentrestant, l'economia es globalitza, les migracions s'incrementen i el clima canvia. A Occident, Espanya corre el risc d'adquirir interès arqueològic.

*Article publicat per Ramon Folch a El Periódico de Catalunya

dijous, 19 de novembre de 2009

TORREDEMBARRA DECIDEX, comença a caminar.

Avui hem tornat a fer reunió del col·lectiu TORREDEMBARRA DECIDEIX. Hem estat revisant el protocol actualitzat sobre les consultes sobiranistes i hem pogut constatar que tenim molta feina a fer. Un dels primers passos a fer serà el passar a ser una entitat amb personalitat jurídica pròpia. Per tant la Comissió Gestora de TORREDEMBARRA DECIDEIX, queda emplaçada pel proper dijous 26 de novembre a les 8 del vespre a la sala de reunions del Casal Municipal, on es constituirà formalment l'entitat promotora a Torredembarra de la consulta. Hem decidit que l'actual Comissió Gestora pot continuar amb la tasca de donar a conèixer la voluntat de tirar endavant amb la consulta sobiranista. Ho donarem a conèixer a les entitats locals, i als partits polítics. En la propera reunió també tractarem del tema de presentar a l'Ajuntament una moció de recolzament de la consulta. Recordem que la tasca és ingent i calen tots el suports possibles i imaginables. La crida a participar romandrà oberta permanentment, ningú que vulgui participar ha de sentir-se'n exclòs. Per ara només s'ha publicat un cartell sobre la reunió del passat 12 de novembre, però aviat es posaran en marxa altres fòrmules com un blog, Facebook, etc. El núcli inicial encara és petit, però està decidit fermament a portar a terme la consulta. Voldria fer notar que cal un petit periòde de temps per tal d'acompassar el pas d'aquest grup d'impulsors de la consulta i la societat torrenca. Som molt conscients que per a molts anem massa depressa, però també veiem que per altres anem massa poc a poc. Preferim fes passes curtes però endavant, i de tots alhora. L'objectiu inicial actual és constituïr una entitat, no és ni poca ni molta feina, és la feina que cal fer ara mateix. Cal trobar més complicitat de la gent a títol individual. Qui cregui que pot aportar de forma pràctica alguna cosa per la independència de Catalunya, ja sap on trobar-nos. Tenim un llarg camí per davant en cas que volguem celebrar la consulta pel febrer del 2010, com hem comentat inicialment. Participeu i ajudeu a que Torredembarra decideixi. Afegeix-te a TORREDEMBARRA DECIDEIX!.

dijous, 5 de novembre de 2009

Consulta sobre la independència de Catalunya


La comissió provisional "Torredembarra Decideix", convoca a totes les entitats de la Vila i a la ciutadania en general, a una reunió informativa sobre la realització d'una consulta popular a Torredembarra. 12 de novembre de 2009. Ales 20 h. a la sala de reunions del Casal Municipal de Torredembarra.