Arxiu del blog

dimecres, 29 d’octubre de 2008

El DPTOP sotmet a informació pública un nou accés a l’estació del TGV del Camp de Tarragona


El Diari Oficial de la Generalitat va publicar el divendres, 24 d'octubre l’anunci d’informació pública dels estudis per a la construcció d’un nou vial d’accés a l’estació del TGV del Camp de Tarragona, que permetrà afavorir la connexió des de les poblacions situades a l’est del Tarragonès. La nova via, que comptarà amb una inversió estimada en 3,6 MEUR, tindrà una longitud d’uns dos quilòmetres.
Actualment, l’estació del TGV del Camp de Tarragona (entre Perafort i la Secuita) compta amb un vial d’accés des de la carretera N-240, construït per Adif. Per tal de millorar l’accessibilitat a aquesta instal·lació ferroviària, la Generalitat ha previst la construcció d’un nou vial que la connecti amb les carreteres TP-2031 (carretera dels Pallaresos a Nulles) i la T-203 (carretera del Catllar). Aquesta actuació permetrà afavorir la connectivitat amb l’estació del TGV en especial a les poblacions situades al costat est del Tarragonès, dotant-les d’un accés més directe.
Els estudis corresponents a aquest nou accés ja es van sotmetre a informació pública i, fruit de la tramitació ambiental, es van introduir canvis en el traçat. Avui, el DOGC publica l’anunci pel qual el DPTOP sotmet a informació pública l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental el nou traçat d’aquest vial. La construcció d’aquest accés comportarà una inversió estimada en uns 3,6 MEUR.
El traçat del nou vial s’inicia a uns 200 metres abans d’arribar a l’estació, sobre l’actual accés. El tram final de l’accés existent es modificarà per tal de construir una rotonda just a l’inici de la instal·lació ferroviària.
A continuació, el traçat discorre, sensiblement paral·lel a l’estació, cap a l’est, fins arribar a la carretera TP-2031 (dels Pallaresos a Nulles), en una longitud d’1,4 quilòmetres. A l’encreuament entre la nova carretera i la TP-2031, es preveu la construcció d’una altra rotonda. Finalment, a partir d’aquest punt, es construeix un tram de 400 metres per a connectar amb la T-203 (carretera del Catllar).
La carretera projectada estarà formada per dos carrils de 3,5 metres i dos vorals d’1,5 metres i, segons l’opció considerada més adient, tindrà una longitud de 2,1 quilòmetres. Les rotondes tindran un diàmetre exterior de 40 metres de diàmetre exterior, amb una calçada de 8 metres, un voral exterior d’1,5 metres i un voral interior d’1 metre.
Pel que fa a mesures ambientals, els estudis preveuen hidrosembres i plantacions d’arbres i arbustos, així com la replantació d’espècies autòctones.

Font: GENCAT

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Veïns de la Torre reclamen la reobertura de la Biblioteca Maria Antònia


L'Alternativa Baix Gaià de Torredembarra va protagonitzar ahir al matí una acció simbòlica per reclamar la reobertura de la Biblioteca Mestra Maria Antònia els dissabtes al matí, i que la sala de la Golfa torni a tenir usos polivalents.

L'antiga biblioteca de la Golfa, tancada per l'equip de govern anterior, va ser el lloc on es va dur a terme l'acte i on diferents veïns del municipi van apropar-se per donar-hi suport.


A més, els nens i nenes de la Torre manifesten que el dissabte és el dia en què tenen més temps lliure per anar-hi a llegir. El grup de l'Alternativa pretén ara recollir signatures per presentar-les a l'Ajuntament.

Publicat al PUNT

dissabte, 25 d’octubre de 2008

L’ALTERNATIVA BAIX GAIÀ SURT AL CARRER PER LA BIBLIOTECA


L’Ajuntament de Torredembarra ha decidit tancar la Biblioteca Mestra Maria Antònia els dissabtes pel matí.
Dissabte dia 25 d‘octubre de 2008 l’Alternativa Baix Gaià de Torredembarra obrirà una biblioteca al carrer de la Muralla per a protestar pel tancament de la Biblioteca Mestra Maria Antònia els dissabtes pel matí. El tancament d‘aquest servei segueix la línia de l’anterior govern que va tancar definitivament la Biblioteca de La Golfa. Amb aquestes mesures es van empetitint els serveis culturals que rep el ciutadà de Torredembarra i va en detriment de l’accés a les noves tecnologies i a la informació per a les persones treballadores. La Biblioteca de La Golfa donava un servei de proximitat que s’hagués pogut ampliar donant polivalència a la sala. I la Biblioteca Mestra Maria Antònia oferia un servei matinal els dissabte que era ideal per a les persones que treballen entre setmana, per als estudiants que fan treballs i per a les persones que venen a passar el cap de setmana a la Vila.
L’acció al carrer de l’Alternativa Baix Gaià facilitarà a tothom un servei de biblioteca al carrer de la Muralla durant aquest dissabte d’11 a 13h.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

De peus a terra


Un estrany silenci ressona a Catalunya, l'absència d'arguments favorables a la pertinença a l'Estat espanyol. Hi ha qui diu que a Espanya li convé, o que Catalunya no té res a decidir, o que Catalunya no existeix, però ningú ha dit ni una paraula sobre què guanyen Catalunya i els catalans amb la dependència. La submissió només és sostenible si el dependent rep protecció a canvi, com Catalunya en rebia fins a l'entrada a la Unió Europea i l'euro, perquè la pertinença a l'Estat dels espanyols li permetia un accés lliure al seu mercat, i l'espoli fiscal només s'acarnissava contra els catalans al petit nivell possible amb una pressió fiscal del 10% del PIB (ara és el 40%). Subsumits els mercats espanyol i català en el mercat únic europeu, i perdudes pels governants espanyols la moneda, la fixació dels tipus d'interès i dels tipus de canvi, i els aranzels i permisos d'importació i exportació, els catalans ja no guanyen res comercialment per pertànyer a l'Estat dels espanyols, i el resultat inevitable és la disminució constant de la importància relativa del seu mercat, on ara Catalunya hi ven menys del 40% de la seva producció, menys del que ven fora, i en compra menys del 35% de les seves importacions. La dependència ja no té la contrapartida de l'accés privilegiat al mercat espanyol, que és de risc per ser l'únic on els productes catalans són boicotejats per ser-ho (pràctica confessada pel 21% dels madrilenys, segons Abc).

Sovint es xiuxiueja que la independència no és possible perquè no ens deixaran i treuran els tancs, tot projectant al present els fantasmes sagnants del passat. No hi ha, però, cap perill, els espanyols no estan disposats a pagar el preu de tornar a ser la Birmània d'Europa com a la dictadura, un Estat pària, pobre, aïllat i autoritari, i perdre la prosperitat i la democràcia. Els partidaris de la intervenció de l'exèrcit per impedir les independències d'Euskadi i Catalunya no arriben ni al 40%, segons enquesta d'El Mundo. Contra la nostra voluntat democràtica, majoritària i pacífica, la seva violència i Exèrcit són un tigre de paper.

Fracassat amb l'Estatut l'intent d'assolir, ja que no un Estat propi, un Estat propici, la viabilitat de Catalunya no és sostenible amb l'Estat a la contra. Només la fi de l'espoli fiscal, que ens deixessin de robar els 20.000 milions d'euros de cada any, multiplicaria per 2 la despesa en sanitat, per 4 la d'ensenyament, i per 16 la d'obres públiques. L'any 2007 vam creuar un llindar, tenir menys professors i ordinadors per aula i per alumne, i menys personal sanitari i llits hospitalaris per habitant, que la mitjana de l'Estat. L'any 2006 vam perdre 13.200 llocs de treball de titulació superior (universitària o professional de 3r grau), mentre que Madrid en guanyava 46.490 i tot l'Estat 201.050. El resultat és que Catalunya està ja per sota de la mitjana, mentre els nostres estudiants només reben de l'Estat el 4,8% de les beques, quan són el 14,8%, i els titulats de les universitats catalanes només són l'11% del total estatal. És l'èxit del secular projecte espanyol d'anorrear Catalunya que passa dels dirigents de Franco ("A estos catalanes hay que ahogarlos económicamente") als de González ("El futuro económico de Cataluña es un país de albañiles y camareros") i Zapatero ("Esto es la prueba de que el sistema funciona", referint-se al volum de l'espoli fiscal català). Això és el que hi ha, perquè a la frase d'en Pujol sobre el procés estatutari ("Ens hem vist al mirall i no els hem agradat, no ens hem agradat, i no ens han agradat") li manca que ells també s'han vist al mirall, i s'han agradat.

Després de trenta anys de catalanisme autonomista, és l'hora del balanç, encallats una dècada en la frustració repetitiva del fracàs de tota pretensió catalana que depengui de la voluntat d'Espanya. Sense guanys ni objectius, no és ara l'autonomisme sinó el sospir de la criatura oprimida, el cor d'un món sense cor, l'opi del poble, impotent per concebre cap més futur que la dependència perpètua, i de contestar unes simples preguntes: quines són ara les raons favorables a la continuïtat de Catalunya dins i sota l'Estat dels espanyols, què en guanyem els catalans; i quines són les contràries, què perdem els catalans per ser-hi. Tot just ha començat una crisi que despullarà encara més la irrellevància de les nostres institucions i representants, que parlaran i proposaran sense decidir res, perquè no tenen res a decidir. Diran i es creuran que s'ocupen dels problemes de la gent, però només en parlaran, perquè és l'únic que poden fer, a més d'intentar convèncer els governants espanyols, amb l'èxit acreditat que no cal recordar: crueltat, la justa. Segons Rajoy, "la Generalidad está para hacer carreteras y poca cosa más". No és un desig, descriu la realitat.

Si del balanç resulta que a Espanya no hi ha res a fer, que només ens volen per pagar i obeir, que cada any perdem diners i oportunitats, que ens duen a la ruïna en benefici d'ells, que ens manen i ens menyspreen, només queda definir i executar el business plan d'escissió de la branca ruïnosa de l'empresa Catalunya que s'anomena Espanya, perquè ha resultat un mal negoci no redreçable. O llanguir fins a l'extinció.

Alfons López Tena, president del Cercle d'Estudis Sobiranistes
(Publicat al diari Avui)

divendres, 17 d’octubre de 2008

Andreu Nin i Pérez va ser un dels personatges més importants del marxisme revolucionari a Catalunya.


Andreu Nin nasqué a El Vendrell (Baix Penedès) el 4 de febrer de l'any 1892, fill d'un sabater i una pagesa. Tot i els seus orígens modestos, va estudiar magisteri a Tarragona i va exercir de mestre d'escola. Posteriorment, es va traslladar a Barcelona per a estudiar magisteri superior poc abans de la Primera Guerra Mundial. Tot i que exercí durant un temps, en una escola laica i lliberal, aviat es dedicà al periodisme i a la política.
L'any 1917 fou clau per a la seva vida. Successos com la vaga general de l'agost, la Revolució Russa o les lluites entre la patronal barcelonina i els sindicats, sobre tot la CNT, del que va formar part, el van marcar profundament. Si be s'integrà primer a les files de la Federació del Partit Socialista Obrer Espanyol a Catalunya, aviat va abraçar la causa del sindicalisme revolucionari. Nin va arribar a ser un dels personatges claus de la Internacional comunista i la Internacional Sindical Roja i visqué des del 1921 a Moscou, on va conèixer i col·laborà amb personatges com Lenin o Trotski, tot i que hagué de marxar el 1930 a causa de la repressió de Stalin.
Després dels Fets d'Octubre del 1934, prengué part en la fundació del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), d'inspiració trotskista, fruit de la fusió entre Esquerra Comunista i el Bloc Obrer i Camperol (BOC), que tingué lloc el 29 de setembre de 1935, i del que, al començament de la Guerra Civil Espanyola, n'esdevingué secretari polític.
Després dels Fets de maig del 1937, en el que s'enfrontaren violentament membres de la CNT-FAI i el POUM per una banda i del partits del govern de la Generalitat (UGT, PSUC i ERC) per l'altre, s'inicià una persecució del POUM que portà a la detenció de gran nombre de membres del partit i a la seva il.legalització. Dins d'aquest context, Andreu Nin va ser detingut el dia 16 de juny de 1937 davant de la seu del seu partit a la Rambla de Barcelona. Nin va desaparèixer durant el seu trasllat a València i fou conduït a la presó d'Alcalà d'Henares. Allí, sense registrar-ne la seva entrada, va ser torturat i assassinat per agents de la policia soviètica, a les ordres del Cònsol General de la URSS a Barcelona i enllaç del NKVD amb el Ministeri de l'Interior, el General Alexander Orlov, en l'anomenada operació Nikolai. Les circumstàncies exactes de la seva mort no han estat mai aclarides.
Més enllà de la seva trajectòria política, se li reconeix el fet d'haver estat un excel·lent traductor directe al català de les grans obres de la literatura russa (Fiodor Dostoievski, Lev Nikolàievitx Tolstoi...)

Ara nomès caldria saber quina raó ha mogut el Regidor de Seguretat de l'Ajuntament de Torredembarra, el membre del Partit Popular de Catalunya José Oviedo, a declarar en favor d'Andreu Nin. El fet es va produïr en abstenir-se Oviedo en la votació de la Moció per la rehabilitació del President Companys. Oviedo va dir en el Plenari d'ahir que ell només hi votaria a favor de la rehabilitació del President Companys el dia que altres demanin la rehabilitació de la figura d'Andreu Nin.

dijous, 16 d’octubre de 2008

Joan Saura assegura que ICV “lluitarà per la nul·litat definitiva” del judici de Lluís Companys


El president d’ICV encapçala l’ofrena floral de la formació ecosocialista a l’expresident en el dia de l’aniversari del seu afusellament.
El president d’ICV, Joan Saura, va explicar ahir que la seva formació “lluitarà per la nul·litat definitiva d’un consell de guerra que va suposar un assassinat del president de Catalunya, l’únic president elegit democràticament afusellat pels feixistes”. Al mateix temps, Saura va dir que espera “en poques setmanes un reconeixement moral” a la figura de Lluís Companys per part del Govern espanyol.
En aquest sentit el president ecosocialista ha reclamat que la figura de l’expresident “és de tot el poble de Catalunya i no la pot patrimonialitzar absolutament ningú”, en al·lusió a les crítiques dels dirigents republicans per la gestió que està fent el Govern de la Generalitat pera aconseguir restituir la figura de Companys. “Sinó, no hauríem anat amb la néta de Companys al ministeri de Justícia”, ha afegit Saura.
El president de la formació ecosocialista i conseller d’interior i relacions institucionals va assegurar que “posteriorment a la declaració de reparació, el Govern farà totes les accions d’acord amb la resolució del Parlament per la nul·litat del judici de Companys”.
Saura va fer aquestes declaracions en el marc de l’ofrena floral que ahiri la formació ecosocialista va fer al Fossar de les Pedreres a la tomba de l’expresident en el dia de l’aniversari del seu afusellament.

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Manuel de Pedrolo, escriptor i independentista


Manuel de Pedrolo amb 40 anys de creació literària, és un dels autors catalans que sense la seva aportació no es podria entendre la nostra literatura contemporània. A pesar d'això no se'l té en compte, hi ha raons poderoses que aconsellen silenciar la seva veu. És obvi que molestava la seva opinió política independentista i d'esquerres i la seva actitud de fermesa i intransigència en contra de tant cofoïsme, col·laboracionisme i renúncia de la classe política i intel·lectualitat. Mantenir alçada la seva memòria és una obligació moral de tot independentista.

fundaciopedrolo

Fets d'octubre...

dia 6 d'octubre
1497 - L'escriptor Joan Roís de Corella mor a València. (P.Val)
1869 - A la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) té lloc l'enfrontament conegut com el Foc de la Bisbal. (Cat)
1934 - Comença el moviment revolucionari conegut com a fets del Sis d'Octubre. (Cat)
1934 - Deixa de publicar-se Vertical, setmanari sindicalista editat a Sabadell (Vallès Occidental). (Cat)
1936 - La Generalitat de Catalunya crea l'organisme anomenat Departament de Proveïments. (Cat)
2002 - L'escriptor i professor de català Pere Elias i Busqueta mor a Barcelona. (Cat)
2005 - Mor al monestir de Montserrat (Bages) Adalbert Maria Franquesa i Garrós, liturgista, ecumenista i historiador. (Cat)
dia 7 d'octubre
1419 - Mor Joana de Cabrera, filla de Bernat III de Cabrera. (Cat)
1513 - Victòria dels catalans a la batalla de Vicenza (Vèneto, Itàlia) sobre els venecians. (Cat-Aragó)
1558 - És signa a Turquia el document conegut com a acte de Constantinoble. (Cat-Aragó)
1843 - Mor a Barcelona Josep Maria Bosch i Tolsà, advocat i polític. (Cat)
1860 - Surt a Barcelona el primer exemplar d'El Pájaro Verde, setmanari satíric en castellà. (Cat)
1887 - Neix a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) el periodista i escriptor Agustí Calvet i Pascual "Gaziel". (Cat)
1921 - El dramaturg, poeta i assagista Romà Comamala i Valls neix a Barcelona. (Cat)
1929 - Surt a Barcelona el primer número de La Nau dels Esports, setmanari esportiu. (Cat)
1931 - S'estrena al Teatre Romea L'Hostal de la Glòria, drama en vers de Josep M. de Sagarra. (Cat)
1943 - Neix a Barcelona Joan Lluís Marfany i Garcia, historiador de la literatura, crític i professor. (Cat)
dia 8 d'octubre
1435 - És signa el tractat de Milà, pacte secret entre Alfons IV i el duc de Mila. (Cat-Aragó)
1919 - L'escriptora Teresa Pàmies i Bertran neix a Balguer (Noguera). (Cat)
1929 - Neix a Tàrrega (Urgell) Antoni Sala i Cornadó, poeta. (Cat)
2007 - Mor a Barcelona el paleontòleg Josep Gibert i Clos. (Cat)
dia 9 d'octubre
1839 - L'escriptor Frederic Soler i Hubert "Serafí Pitarra" neix a Barcelona. (Cat)
1848 - Afusellament de dos comandants i un tinent implicats en els fets de la Junta de Perpinyà. (Cat)
1901 - L'escriptor i advocat Tomàs Garcés i Miravet neix a Barcelona. (Cat)
1912 - Neix a Gandia (Safor) l'advocat Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano. (P.Val)
1965 - És suprimeix la línia del Tramvia de Mataró a Argentona Societat Anònima. (Cat)
1997 - Comença les seves emissions Notícies 9, canal de televisió. (P.Val)
dia 10 d'octubre
1841 - És crea a Barcelona l'organisme anomenat Junta Suprema de Vigilància. (Cat)
1860 - L'escriptor Joan Maragall i Gorina neix a Barcelona. (Cat)
1908 - L'escriptora Mercè Rodoreda i Gurgui neix a Barcelona. (Cat)
1933 - Neix a Figueres (Alt Empordà) Domènec Molí i Serra, escriptor i crític d'art. (Cat)
1934 - Surt a Barcelona el darrer exemplar de L'Opinió, setmanari d'esquerra. (Cat)
dia 11 d'octubre
1704 - Mor en combat a Gibraltar, el capità de voluntaris Jaume Burguny. (Cat)
1931 - Deixa de publicar-se La Tribuna Socialista, diari en castellà editat a Barcelona. (Cat)
1934 - S'acaba el moviment revolucionari conegut com a fets del Sis d'Octubre. (Cat)
dia 12 d'octubre
1505 - És signa el tractat de Blois (França) entre Ferran II de Catalunya-Aragó i Lluís XII de França. (Cat-Aragó)
1846 - L'eclesiàstic i escriptor Josep Torras i Bages neix a les Cabanyes (Alt Penedès). (Cat)
1883 - Surt a Barcelona el darrer número de Lo Martell, setmanari en català. (Cat)
dia 13 d'octubre
1909 - És executat a Barcelona Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i pensador. (Cat)
1935 - Surt el primer número d'Última Hora, periòdic, òrgan d'ERC, editat a Barcelona. (Cat)
1940 - Neix a Sabadell (Vallès Occidental) Ramon Barnils i Folguera, periodista. (Cat)
dia 14 d'octubre
1310 - Mor a Barcelona Blanca de Nàpols, reina de Catalunya-Aragó. (Cat-Aragó)
1853 - El pintor i escriptor Marià Vayreda i Vila neix a Olot (Garrotxa). (Cat)
1929 - L'escriptor Josep Iborra i Martínez neix a Benissa (Marina Baixa). (P.Val)
dia 15 d'octubre
1835 - Apareix a Barcelona el primer número d'El Guardia Nacional, diari progressista. (Cat)
1840 - Surt el darrer número d'El Cisne, setmanari de literatura editat a València. (P.Val)
1840 - L'escriptor Emili Vilanova i March neix a Barcelona. (Cat)
1895 - El quinzenari catalanista Lo Regionalista, editat a Barcelona, treu el seu primer exemplar. (Cat)
1922 - Surt el primer número de La Terra, publicació quinzenal bilingüe editada a Barcelona. (Cat)
1936 - La Generalitat crea l'organisme anomenat Junta de Comerç Exterior. (Cat)
1940 - És afusellat al castell de Montjuïc de Barcelona el president de la Generalitat Lluís Companys i Jover. (Cat)

dissabte, 11 d’octubre de 2008

Res a celebrar!


El 12 d'octubre de 1492 a San Salvador, actualment Watling (les Bahames): Colom arriba a aquesta illa: els europeus descobreixen Amèrica.

Repassem la cronologia política dels Països Catalans per a comprobar on érem en aquell moment històric:

989-1475 La nostra nació gaudeix de sobirania. Des dels Comtats fins la Confederació Catalano-Aragonesa.
1475-1640 La nostra nació pasa a tenir autogovern dins del Regne d'Espanya.
1640-1659 La nostra nació recupera la sobirania. República catalana.
1659-1714 La nostra nació torna a l'autogovern dins del Regne d'Espanya.
1714-1811 La nostra nació passa a tenir un règim de dependència d'Espanya.
1811-1814 La nostra nació entra en un règim de dependència de França.
1814-1931 La nostra nació torna a dependre d'Espanya.
1931-1939 La nostra nació pacta un autogovern dins la República espanyola.
1939-1979 La nostra nació entra en un règim de dependència d'Espanya.
1979-2008 La nostra nació recupera l'autogovern dins del Regne d'Espanya.

Quan Colom descobreix Amèrica el règim polític català era el mateix d'avui dia. Fa 516 anys que la nació catalana era on és avui, no ha canviat res de res. La nostra nació fa 349 any que no es regeix amb sobirania pròpia. Els problemes no ens vénen de 300 anys enrere. La nostra nació té un problema de 533 anys.

Els argentins ho tenen clar, nosaltres encara no?. La nostra nació no té res a celebrar un 12 d'octubre!. Cal fer notar que després del 12 d'octubre de 1492 vam arribar a recuperar per un curt periòde la nostra sobirania. No donem per perduts el nostres drets de sobirania!. Lluitem per a recuperar-los!. Decidim!

dimecres, 8 d’octubre de 2008

Militants d'Iniciativa impulsen un manifest sobiranista


Entre altres el signen Raül Romeva, Josep M. López Llaví, Jordi Altarriba o Ignasi Riera. L'eurodiputat Raül Romeva, els ex-diputats Joan Armet i Roc Fuentes i el coordinador del grup d'ICV a la Diputació de Barcelona, Manuel Martínez, tots d'ICV, s'han adherit al 'Manifest per unes polítiques sobiranistes' (pdf), impulsat pels fundadors d'ICV, Jordi Altarriba i Josep M. López Llaví. El manifest critica el 'tractament accessori' que la formació concedeix al fet nacional i proposa una comissió de treball sobre la qüestió.

El manifest, que ja compta una vintena d'adhesions, també propugna un canvi d'imatge d'ICV. 'De poc serviria, s'hi diu, la correcció dels plantejaments teòrics i estratègics sense un canvi visible de la política i de la imatge nacionals d'Iniciativa'. López Llaví ha explicat a VilaWeb que calia que ICV passés a formar part de l'espai sobiranista: 'Quan parlem de forces sobiranistes, només s'hi inclouen CiU i ERC, cosa comprensible, perquè ICV no ha fet res per ser-hi; sovint, per marcar distàncies amb CiU. Però podem ser tan equidistants dels uns com dels altres. Hem de formar part de l'espai nacionalista català, però ens ho hem de guanyar', diu López Llaví.

Esmenes en favor de l'autodeterminació. El grup impulsor del manifest prepara algunes esmenes a una de les propostes que es debatrà a la novena assemblea nacional d'ICV, en concret al punt 'El nostre horitzó nacional'. Aquest punt parla d'un finançament just, de la defensa del català i del dret d'autodeterminació, però els signants del manifest reclamen que la direcció elegida per l'assemblea 'assumeixi explícitament la reivindicació nacional en l'horitzó de l'autodeterminació i la situï en un lloc capdavanter de la política d'ICV.'

A banda la redacció d'esmenes, el grup crític d'ICV té previstes algunes reunions amb la direcció del partit, per convèncer-la que s'estableixi una comissió de treball sobre el dret d'autodeterminació: 'una comissió que serveixi per decidir cap on ha d'anar ICV, que faci convocatòries relatives a qüestions sobiranistes i que treballi amb continuïtat', diu López Llaví.

'En definitiva, resumeix, volem que la qüestió nacional no sigui un punt més del programa, sinó un full de ruta que orienti totes les polítiques d'ICV.'

L'origen del manifest. El 18 de setembre, Josep M. López Llaví i Jordi Altarriba van publicar un article a El Punt titulat 'ICV, un vaixell que ha d'afinar el rumb', en què feien una crida als militants d'Iniciativa perquè reclamessin la defensa explícita del dret d'autodeterminació. D'aleshores ençà els autors del text han mantingut algunes reunions amb companys de partit per a discutir i perfilar els punts del manifest i aconseguir que ICV assumeixi posicions 'decididament sobiranistes'.

ADHESIONS AL MANIFEST. Al manifest s'hi han adherit, de moment: els convocants, Jordi Altarriba i Josep Maria López Llaví; Antoni Morral, alcalde de Cerdanyola del Vallès; Ignasi Riera, ex-diputat d’ICV al Parlament de Catalunya i escriptor; Pep Altayó, responsable de l’àmbit Cultura d’ICV; Enric de Vilalta, responsable de Política Lingüística; els escriptors Jordi Coca i Miquel-Lluís Muntané, responsable també de Cultura d’ICV de Barcelona; Cristina Badosa, catedràtica de Literatura Catalana de la Universitat de Perpinyà; Xavier Gabarrell, professor de la UAB; Borja Aragay i Margarida Barjau, professors; Joan Isard, dirigent veïnal; Francesc Mercadé, d'ICV Torredembarra; Neus Canelles i Francesca Gironès, d'ICV Vallès Oriental; Carles Bort, d'ICV Gràcia; Roc Fuentes, ex-diputat al Parlament de Catalunya i ex-senador per ICV; Manel Martínez, coordinador del grup d’ICV a la Diputació de Barcelona; Pere Vallès, president d’ICV de Molins de Rei; Oriol Ferran, coordinador de l’àmbit TIC d’ICV i cap de llista d’Arenys de Mar a les municipals; Joan Manrubia, professor d’institut.

Font: Vilaweb

dissabte, 4 d’octubre de 2008

MANIFEST PER UNES POLÍTIQUES SOBIRANISTES A ICV

Una vintena d’adherits i adherides d’ICV reclama defugir l’ambigüitat en la qüestió nacional i assumir posicions decididament sobiranistes

En el curs dels treballs preparatoris de la 9a Assemblea Nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds, un grup d’adherits i adherides preocupats per la deriva de la formació en alguns aspectes i en particular pel tractament accessori que atorga a la qüestió nacional, volem fer arribar a la direcció del partit i a l’opinió pública el següent:

-Considerem que, tot i que en els seus documents fundacionals ja quedava clar -ho reproduïm de la Declaració Política de Principis- el dret inalienable i imprescriptible de la nació catalana a l’autodeterminació, així com el model de federalisme asimètric que propugnava, durant massa temps Iniciativa (ara ICV) ha passat de puntetes pels seus posicionaments sobre la qüestió nacional.

-És així com ICV, l’organització política de l’esquerra verda nacional, un partit nacional català -autodeterminat com a tal en separar-se de Izquierda Unida- i que reclama l’exercici de la sobirania popular per decidir el futur de Catalunya, no ha estat ni és comptat a l’arc polític del nacionalisme català. I és així com l’ha deixat políticament a mans del catalanisme conservador o de corrents independentistes, alguns dels quals sense continguts socials o força ingenus, que han contribuït a generar expectatives que més d’hora que tard, en veure’s frustrades, podrien produir des d’un nou desencís fins al rebrot d’actituds extremes. És per això també que les polítiques d’ICV cal que se situïn enllà tant dels reduccionismes autonomistes com dels independentistes.

-El mes de gener passat, en el Fòrum celebrat a l’entorn del Model d’Estat, ICV es ratificava en el reconeixement i la defensa del dret a decidir -el dret a l’autodeterminació sense limitacions, que en això consisteix l’exercici real de la sobirania- i s’adheria a la Plataforma pel Dret a Decidir, amb representants presents a l’acte. En paraules de Jaume Bosch, vicepresident d’ICV, pronunciades en aquella jornada,“a l’ús devaluat del terme federalisme que fa el PSC, Iniciativa hi oposa la formulació d’un estat propi dins d’un estat plurinacional”. El cert és però tampoc de llavors fins ara aquestes afirmacions no s’han fet notar gaire en les polítiques, les campanyes i les preses de posició del partit.

-Ara, en vistes a la celebració el mes de novembre de la 9a Assemblea, la comissió redactora de la proposta del document d’Estratègia Política hi ha inclòs el punt 3.4, El nostre horitzó nacional, amb vuit subapartats que contemplen des d’un full de ruta a curt termini a la reivindicació d’un finançament just; de la defensa de la llengua catalana fins a la del dret a l’autodeterminació i a l’opció per un estat federal plurinacional, que defineix i detalla, passant per la necessària reforma de la Constitució espanyola de 1978 i pel manteniment de relacions preferents amb els altres territoris de parla catalana.

-Tot i reconèixer en aquestes formulacions força més concreció que l’habitual, els que subscrivim el present Manifest, a més d’expressar la voluntat de presentar algunes propostes de modificació en aquests punts als documents de l’Assemblea, pensem que de poc serviria la correcció dels plantejaments teòrics i estratègics sense un canvi ostensible de la política i de la imatge nacionals d’Iniciativa. Cal doncs reclamar, i en la mesura del possible garantir, que la nova direcció que surti elegida d’aquesta assemblea assumeixi explícitament i de fet la reivindicació nacional en l’horitzó de l’autodeterminació, expressió de la sobirania, i la situï en un lloc capdavanter a la política d’ICV. És en aquest sentit també que, per tal de fer sentir la veu de tots els companys i companyes de provada sensibilitat en aquest sentit, en reclamem la participació més activa als òrgans d’enquadrament corresponents.

-I per tal de treballar continuadament en l’elaboració i l’aprofundiment de les polítiques del partit en la qüestió nacional, i de participar activament a les entitats i moviments de signe des de catalanista a sobiranista, propugnem la creació des d’ara mateix al si de l’organització del partit d’una comissió de treball o àmbit de dedicació específica, amb possibilitat de ser representada als òrgans de direcció.

-Finalment, volem deixar palès i que quedi conseqüentment reflectit, que a ICV hi participen i hi han de poder conviure i sentir-se còmodes els adherits i adherides que es reclamen del federalisme, amb altres que optarien per la confederació o per la independència. En qualsevol cas, som conscients de la inviabilitat a l’Espanya actual de cap d’aquestes opcions, que passarien necessariament per la reforma en un sentit positiu de la Constitució i per l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya: una i altra ara per ara impensables. En qualsevol cas, cal avançar en aquesta direcció sense concessions, amb polítiques decidides -les pròpies i les que es puguin consensuar amb altres subjectes polítics- per tal d’anar fent forat en el mur de contenció espanyol: el de l’Estat i el d’amples sectors d’opinió -inclosos els que es diuen d’esquerres- hereus d’un unitarisme secular i potenciats ara per uns mitjans de comunicació de masses àmpliament oposats als drets i llibertats de Catalunya. I això caldrà fer-ho des del Govern i les institucions -o quan calgui des de l’oposició- i també des de la imprescindible participació i la mobilització de les organitzacions de la societat civil, en què ICV cal que faci sentir la seva veu.

Els que subscrivim aquest comunicat som conscients dels reptes actuals d’ICV i de les mancances que li cal superar, enllà de la qüestió nacional, i que passen entre altres per aconseguir: la intercomunicació contínua entre les bases del partit i els seus representants als governs (del de la Generalitat als municipals), la cura dels posicionaments i declaracions dels nostres càrrecs públics, la necessària revisió i posada al dia dels postulats de l’ecosocialisme, la visibilització clara que les nostres posicions polítiques són diferents de les del PSC, el reforçament dels mecanismes del partit, la participació i la necessària coordinació amb els moviments socials, la feminització... I encara aquella altra manera de fer política de què vam fer bandera i que no hauria de quedar reduïda a actes puntuals o gestuals, com les primàries. Pensem però que en aquests punts altres col·lectius o l’organització mateixa del partit ja hi estan a sobre. I, en la mesura de les nostres possibilitats, ens proposem participar-hi també en el debat a través dels organismes territorials o sectorials a què pertanyem.

Barcelona, a 3 d’octubre del 2008

Primera relació de signants:

Entre els primers adherits i adherides presents a la reunió de l’1 d’octubre a la seu d’ICV del barri de Gràcia en què es van debatre aquests punts i els que, no havent-hi pogut assistir, n’han fet seves les conclusions i en subscriuen el Manifest, a més dels convocants Jordi Altarriba i Josep Maria López Llaví, hi ha: Jordi Morral, alcalde de Cerdanyola del Vallès, Pep Altayó, responsable de l’àmbit Cultura d’ICV, Enric de Vilalta, que ho és de Política Lingüística, els escriptors Jordi Coca i Miquel-Lluís Muntané, tanmateix responsable de Cultura d’ICV de Barcelona, Cristina Badosa, catedràtica de Literatura Catalana de la Universitat de Perpinyà, Xavier Gabarrell, professor de la UAB, Borja Aragay i Margarida Barjau, professors, Joan Isard, històric dirigent veïnal, Francesc Mercadé (Torredembarra, Tarragonès), Neus Canelles, moviments de solidaritat amb el poble saharià, Francesca Gironès (Vallès Oriental) i Carles Bort (Gràcia, Barcelona).

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Estafa


Si no es desemmascaren, deslegitimen i desactiven els agents de l'embogida economia giroscòpica, basada en la falsa estabilitat del pedaleig creixent, la insostenibilitat del sistema socioeconòmic es farà insuportable

"Delicte contra la propietat que consisteix a causar un perjudici patrimonial a tercers en benefici propi mitjançant l'engany" és la definició d'estafa. L'estafador s'enriqueix en detriment del patrimoni d'altri venent-li gat per llebre. Estafar és delicte. I què és destinar 700.000 milions de dòlars de l'estafat a tapar els forats de l'estafador? Broma de mal gust, encobriment dolós, estafa al quadrat?

No pot ser res d'això, perquè ha decidit fer-ho el cristianíssim president del país més democràtic del món. En efecte, es veu que destinar 485.000 milions d'euros de l'estafat -ja que es tracta de diners de la ciutadania- a tapar els forats de l'estafador -ja que qui ven coses sobrevalorades o inexistents és un estafador- no és una estafa redoblada, sinó una operació de rescat financer que retorna la confiança als mercats i salva el món de la catàstrofe.

"Latrèutics acèrrims del lliure mercat quan s'inflen de guanyar diners, cuiten a socialitzar pèrdues i a reclamar la intervenció pública quan en perden"


Ja s'entén que els forats s'han de tapar per a evitar mals majors, no m'hi oposo. La pregunta és: on són els delinqüents, quantes ordres de cerca i captura han dictat els jutges, quants patrimonis dels estafadors han estat embargats? És un cas de desvergonyiment inaudit. Perquè els diners no s'han evaporat. Els diners han esdevinguts béns patrimonials d'algú, de grans inversors o fins i tot de molts petits especuladors que han venut successivament accions o casetes pel doble del preu de compra. Un escàndol econòmic i ètic colossal.

Encausament. Ja veig somriures mofetes. Amb condescendent superioritat, els ensinistrats sicaris del sistema, armats d'instruments analítics rudimentaris que exhibeixen amb patètic orgull pretorià, ens il·lustren sobre la quadratura del cercle. Latrèutics acèrrims del lliure mercat quan s'inflen de guanyar diners, cuiten a socialitzar pèrdues i a reclamar la intervenció pública quan en perden. Però és que, en aquest cas, no hi ha pèrdues. Es tracta d'una estafa, no ho oblidem. Per això no pot ser que s'encomani l'administració d'aquests 485.000 milions, o dels altres que arreu del món pugui costar cobrir aquesta demència, als mateixos enriquits estafadors que han causat el problema. És de pissarrí. No calen màsters de res per a adonar-se'n. O potser sí: màsters de servilisme i indignitat. N'hi ha alguns.

La història del negre insolvent d'Alabama que hipoteca la seva casa sobrevalorada i engega sense saber-ho la bola de neu infernal ha corregut abastament per Internet. Tots els diaris han publicat trucs financers, estratagemes borsàries i martingales diverses que comparteixen una mateixa característica de fons: són dolosos. Potser no són delictes tipificats, però són actes immorals i punibles.

Encobrir la delinqüència et fa culpable. No denunciar-la està penat. N'hi hauria prou, doncs, a desencadenar la màquina judicial. La qüestió és èticament transcendent i econòmicament capital. Si no es desemmascaren, deslegitimen i desactiven tots aquests agents de l'embogida economia giroscòpica, basada en la falsa estabilitat del pedaleig creixent, la insostenibilitat del sistema socioeconòmic es farà insuportable. Els estafadors haurien de ser encausats. És un deure moral i una oportunitat d'or. Possiblement acabaria responsabilitzat l'ordre econòmic vigent. Però és que potser es tracta justament d'això, de denunciar la insostenibilitat d'un sistema deletèriament externalitzador.

*Article publicat a El Periódico