Arxiu del blog

divendres, 29 de gener de 2010

Aprovada la moció presentada per Torredembarra Decideix!


Aprovada la moció presentada per Torredembarra Decideix!

L'associació Torredembarra Decideix! sorgida fa poques setmanes de la societat civil torrenca, celebra que en la sessió plenària de l'Ajuntament de Torredembarra celebrada aaquest dijous s'hi aprovés per majoria la moció que dilluns vàrem presentar al registre i que dóna suport a les consultes populars. Obtenint una fita municipal de consens memorable.
Especialment Torredembarra Decideix! vol agraïr el suport rebut pels grups municipals de CiU, ERC, ABG, ADT i GIT en votar favorablement la moció, la qual va obtenir una majoria d'onze vots sobre els disset regidors que formen el plenari l'Ajuntament de Torredembarra. Als quals emplaça a treballar des d'ara mateix per a que la consulta del proper dia 25 d'abril sigui una festa a Torredembarra.
Torredembarra Decideix! va néixer amb l'objectiu inicial de fer una consulta popular a Torredembarra sobre la independència de la nació catalana, i amb la voluntat de treballar pel consens i la participació, en aquest sentit també saludem l'abstènció dels actuals quatre regidors del PSC als quals emplacem a treballar al costat de Torredembarra Decideix, per vetllar que la jornada de la consulta sigui transparent. El mateix pensem del vot contrari emès pel regidor del PP, la seva participació en les nostres comissions pot garantir la transparència durant la consulta.
Fem des daquí una crida a la població de Torredembarra a adherir-se als treballs de les diferents comissions tècniques que ara engegem a Torredembarra Decideix!, ens caldran molts voluntàris doncs concretament el padró dels majors de 16 anys a Torredembarra a 31 de desembre del 2009 era de 12.983 persones, això situa els voluntàris necessaris en unes 130 persones.
Podeu fer les vostres adhesions a: torredembarradecideix@googlegroups.com

Per a qualsevol aclariment addicional podeu contactar amb:

Secretari de Torredembarra Decideix: Francesc Mercadé francesc.mercade@gmail.com
President de Torredembarra Decideix: Rafel Piñol rpt@atd.es

dimecres, 27 de gener de 2010

Valls i Torredembarra presenten les seves mocions per fer la consulta sobiranista

Valls Decideix i Torredembarra Decideix han presentat les seves respectives mocions al plenari municipal perquè els consistoris donin suport a la realització d'aquest esdeveniment que, segurament, tindrà lloc en tots dos casos el 25 d'abril. A Valls, la suma de CiU,ERC i CUP n'assegura l'aprovació ja que ja van declarar en roda de premsa que donarien suport a la plataforma.
Torredembarra Decideix, després de constituir-se com a associació, ha presentat una moció al ple en què es demana "el suport a les iniciatives que sorgeixin des de les entitats cíviques locals per a la celebració de consultes populars per la independència del consistori quan es donin les condicions necessàries i hi hagi suficient consens social i polític dels partits amb representació a l'ajuntament".
Actualment l'equip de govern de Torredembarra l'integren CiU, que ocupa l'alcaldia i té quatre regidors, l'Agrupació Democràtica Torrenca (2), el PP (1) i el Grup d'Independents de Torredembarra (1). PSC (4), ERC (2), l'Alternativa Baix Gaià (2) i la regidora expulsada, formen part de l'oposició. Tanmateix, amb el suport d'almenys nou dels disset representants n'hi hauria suficient per aprovar-la en un plenari que tindrà lloc el dijous a les vuit del vespre.
Els torrencs tenen el ple abans que Valls, que serà divendres a partir de dos quarts d'una del migdia. Tanmateix, a Valls tenen més de cara aprovar la moció. Fa uns mesos, CiU, ERC, CUP i Reagrupament van fer una roda de premsa donant suport a qualsevol iniciativa que sorgís des de la societat civil en relació a la celebració d'una consulta sobre la independència de Catalunya. Per això, només amb el vot dels tres primers, amb tretze representants en total, ja fan majoria amb la més que probable abstenció o oposició del PSC (7) i del PP (1) en un consistori amb un total de 21 regidors.
La plataforma Valls Decideix, a més, ha convocat tots els qui vulguin conèixer el resultat de la votació a assistir al ple mitjançant, fins i tot, el Facebook. D'altra banda, però, per aquells qui no la puguin seguir en directe, delCamp.cat els informarà sobre tot allò que es digui i passi al ple, inclosa la moció de suport a la consulta sobre la independència.

Font: DELCAMP

dilluns, 25 de gener de 2010

El Camp es volca amb les consultes populars després del 13-D

Aquestes darrera setmana hi hagut importants novetats, a les nostres comarques, respecte a la realització de consultes populars sobre la independència. A més dels pobles, que ja havien anunciat que el 28 de febrer -segona jornada de consultes- ho duran a terme (L'Espluga de Francolí i Montblanc, a la Conca de Barberà), aquesta setmana s'han constituit les plataformes d'El Pla de Santa Maria (l'Alt Camp), Alforja, Riudoms i Vilaplana (el Baix Camp). El 28-F, també es realitzarà una consulta a la Torre de Fontaubella i, també s'està treballant en altres municipis del Priorat. A més, aquesta setmana s'ha constituit la Plataforma Reus Decideix!, la qual, està preparant un gran acte que servirà de tret de sortida per a la consulta a la ciutat. Aquesta és la tercera capital comarcal del Camp que s'adhereix a les consultes, després de Montblanc (28-F) i de Valls, on es realitzarà el 25 d'abril.

Les consultes el 28-F

El 28 de febrer, serà la segona jornada de consultes arreu dels Països Catalans. A les nostres comarques, de moment, s'ha confirmat la realització d'aquestes a L'Espluga de Francolí i Montblanc (la Conca de Barberà), a la Torre de Fontaubella (el Priorat) i a Alforja i Vilaplana (el Baix Camp).
Després d'aquestes consultes, ja seran 10 les poblacions de les nostres comarques que hauran realitzat consultes sobre la independència.

Si bé les consultes a la Conca de Barberà, ja fa mesos que s'estan treballant, al Priorat i al Baix Camp, només fa unes setmanes. Precisament, aquest cap de setmana, la Casa de Cultura d'Alforja es va omplir a vesar, en l'acte de presentació de la Plataforma Alforja Decideix!, la qual va presentar la consulta que es realitzarà el 28-F en aquesta població. Mentre que, a Vilaplana, aquest cap de setmana s'han penjat cartells i pancartes animant a la població a participar en aquesta consulta.

* Fotografia de la presentació de la Plataforma Montblanc Decideix!

Diverses plataformes ja treballen de cara al 25-A

El 25 d'abril, coincidint amb la Diada del País Valencià, es celebrarà la tercera jornada de consultes populars sobre la independència. De moment, ja hi ha confirmades la celebració de consultes a dues poblacions de l'Alt Camp: Valls i El Pla de Santa Maria, així com a Riudoms (el Baix Camp). No obstant, és més que probable, que moltes altres poblacions també s'hi sumin. De moment la Coordinadora Nacional de les consultes, informa que es possible que també es realitzin consultes el 25-A a Botarell i Les Borges del Camp (el Baix Camp) i Torredembarra (el Baix Gaià).

La Coordinadora Nacional, també informa que hi ha altres poblacions on ja s'està treballant, però encara no s'ha establert una data: L'Aleixar i Mont-roig del Camp (el Baix Camp) i Cornudella i Poboleda (el Priorat).

* Fotografia de la presentació de la Plataforma Valls Decideix!

Es constitueix la Plataforma Reus Decideix!

Una de les notícies més destacades d'aquesta setmana entorn a les consultes, és la constitució de la Plataforma Reus Decideix!, ja que, seria la primera ciutat de més de 100.000 habitants, on es realitzaria una consulta.

En les darreres setmanes, diferents persones han creat un nucli embrionari de la Plataforma, a la qual ja s'hi han sumat més de 100 persones, després que el dijous passat es celebrés una reunió. En aquesta, es decidí de crear la Plataforma i, durant aquestes setmanes es seguiran reunint per tal d'organitzar un acte que serveixi de tret de sortida, perquè tota la ciutadania interessada es sumi a treballar en l'organització de la consulta.

De moment, la Plataforma ha creat un web, on les persones empadronades a Reus que estiguin interessades en col·laborar-hi, es poden apuntar com a voluntàries. La Plataforma també es present a les xarxes socials Facebook i Twitter.

* Fotografia de la manifestació unitària del Camp de l'11 de Setembre de 2009, a Reus

Font: pobleviu.cat

Vegeu també: http://torredembarradecideix.blogspot.com/

dimecres, 20 de gener de 2010

Valentia política a Torredembarra, però no n'hi ha prou.

Valentía política és el que ha demostrat en Daniel Masagué, però haurà d'anar acompanyada d'una nova ètica de govern. Si en aquest impas en que ens trobem no acosta posicions, pot tenir un final de legislatura trasbalsat. Cal recordar que estem a poc més d'un any de les eleccions municipals i qualsevol cosa pot ser possible entremig dels amples passadissos del castell.
De totes formes l'actual govern no es caracteritza per fer millor les coses que els seus predecessors. La informació dels temes a decidir en el plenaris municipals no es comparteix amb temps suficient per a poder prendre decisions. I no hi ha una visió global del projecte municipal, és a dir no hi ha un pla de mandat que abasti un periòde mínim per abordar projectes importants. El periòde actual 2007-2011 serà recordat com un moment caòtic i sense una perspectiva clara de futur pel municipi de Torredembarra.
Mentre la regidora no adscrita no dimiteixi de l'Ajuntament i retorni al PSC l'acta de regidor, no veig cap necessitat d'alterar el repartiment de poders actual. Entrar en una lluita pel poder en aquest moment pot debilitar encara més el fragmentari PSC local.
Com dèia el poeta, encara hi som a temps. Però caldria una nova actitud Senyor alcalde. Governar en minoría és possible, encara que exigeix un diàleg proactiu i unes sinèrgies polítiques que a dia d'avui no estan plantejades. El missatge val tant pel govern com per a l'oposició. Cal una mica més de responsabilitat.
Espero de tot cor que la valentia política demostrada per l'alcalde sigui part de la primera pedra d'aquest canvi tant necessàri per Torredembarra.

dimarts, 19 de gener de 2010

El PSC demana a Masagué que retorni l'alcaldia de Torredembarra

Susanna Navarro creu que l'expulsió de Pradeda "no restitueix el mal fet a la ciutadania"

La primera secretària del PSC a Torredembarra, Susanna Navarro.

Els socialistes demanen una "reflexió" a l'alcalde i es mostren disposats a una entesa amb CiU sempre i quan es respecti "la majoria progressista que va sortir de les municipals". Així responen a Masagué, que va demanar el "compromís" de l'oposició després d'expulsar a la regidora no adscrita, Laura Pradeda.

El principal grup de l'oposició a Torredembarra, el PSC, ha exigit a l'alcalde del municipi, Daniel Masagué, que "retorni l'alcaldia al partit majoritari de les últimes eleccions", és a dir el Partit Socialista. La primera secretària del PSC a Torredembarra, Susanna Navarro, valora positivament que Masagué apartés ahir del govern la regidora no adscrita Laura Pradeda, però creu que encara "no s'ha restituït el mal que s'havia fet".
D'aquesta manera, el PSC ha mostrat la seva voluntat per assumir responsabilitats en l'equip de govern "sempre que aquest respecti la majoria progressista que va sortir de les eleccions municipals". Navarro ha demanat a l'alcalde de la població "que reflexioni" i ha comunicat el seu desig que episodis com el que s'ha viscut aquesta legislatura "no es repeteixin".
El govern encapçalat per Daniel Masagué es va quedar ahir en minoria després que el batlle apartés del mateix a Laura Pradeda, ex regidora socialista, a qui una comissió d'experts va declarar com a trànsfuga. Pradeda ja havia estat anteriorment expulsada del PSC, poc abans que el govern que encapçalava aquest partit es desmembrés.
Actualment l'equip de govern de Torredembarra l'integren CiU, que ocupa l'alcaldia i té quatre regidors, l'Agrupació Democràtica Torrenca (2), el PP (1) i el Grup d'Independents de Torredembarra (1). PSC (4), ERC (2), l'Alternativa Baix Gaià (2) i la regidora expulsada, formen part de l'oposició.

Font: delCamp.cat
Vgeu també: tarragona21.cat

dilluns, 18 de gener de 2010

L’alcalde de Torredembarra Daniel Masagué, revoca les competències de la regidora declarada trànsfuga Laura Pradeda.


L’alcalde revoca les competències de la regidora declarada trànsfuga i prefereix quedar-se en minoria “per higiene democràtica”

L'alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, ha signat aquest matí el decret de revocació de competències delegades de la regidora no adscrita Laura Pradeda pel qual la cessa com a membre de l'equip de govern. Aquesta decisió arriba després que el 17 de desembre passat la comissió de partits del Pacte Antitransfuguisme declarés trànsfuga a Laura Pradeda. Tot i que aquesta resolució no té conseqüències legals, Daniel Masagué ha assenyalat que calia prendre aquesta determinació per higiene democràtica i per evitar una clima de crispació al municipi que considera que es produiria si el govern s'hagués atrinxerat i mantingut la regidora no adscrita al govern malgrat haver estat declarada trànsfuga.

Aquesta decisió ha estat presa per unanimitat dels membres de l'equip de govern, tot i quedar en minoria. En aquest sentit, l'alcalde ha volgut recalcar que el fet de renunciar a la majoria sense veure-s'hi obligat legalment és, sens dubte, un cas atípic, però que respon a valorar més el seny i el desig de normalitat política a la població. Ara tocarà arribar a acords amb l'oposició el més amplis possibles i l'alcalde, Daniel Masagué, ha explicat que afronta aquest nou escenari polític amb il·lusió i també com un repte, però que creu que els partits de l'oposició sabran valorar el gest i serà més fàcil arribar a acords.

El que sí que ha volgut assenyalar Masagué és que, en el seu moment, no havia pensat que es considerés la regidora no adscrita com a trànsfuga ja que havia estat expulsada del grup municipal del PSC, no es va produir cap moció de censura i el govern de Torredembarra s'havia desintegrat per sí sol, quedant al govern només 4 dels 17 regidors que conformen l'Ajuntament. Va ser aquella situació, explica, la que el va portar a liderar contactes amb tots els regidors del Consistori per assolir un nou govern, fet que es va produir amb la dimissió de l'antic alcalde del PSC. Amb tot, Daniel Masagué considera que els pactes estan per complir-los i per això ha assumit la resolució de la Comissió Antitransfuguisme.

La revocació de les competències a Laura Pradeda també ha comportat una reestructuració al govern. D'aquesta manera, l'alcalde assumirà directament les competències d'Obra Pública, i la regidora de Benestar Social, Francisca Felguera, les de Gent Gran. Pere Font passa de la cinquena a la quarta tinença d'alcaldia i Juan Pérez passa a ser el cinquè tinent d'alcalde.

Actualment, l'equip de govern l'integren CiU (4) que ocupa l'Alcaldia, l'Agrupació Democràtica Torrenca (2), PP (1) i Grup d'Independents de Torredembarra (1). A l'oposició, PSC (4), ERC (2), Alternativa Baix Gaià (2) i la regidora no adscrita.

Font: Web de l'Ajuntament de Torredembarra
Vegeu
també: delCamp.cat i ELPUNT

divendres, 15 de gener de 2010

Arquitectura en pedra seca d'alta volada


Conferència audiovisual a càrrec de Ramon Queralt: "Les cabanes de volta de les Garrigues. Arquitectura en pedra seca d'alta volada". Aquest dissabte 16 de gener de 2010 a les 19h. a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Torredembarra. Organitzat pel Centre d'Estudis "Sinibald de Mas" - Torredembarra, i amb la col·laboració del Consell Municipal de Sostenibilitat de Torredembarra.

dissabte, 9 de gener de 2010

Salvador Cardús: "Al 2010 calen molts objectius simultanis i que tothom sàpiga treballar amb visió estratègica"

Salvador Cardús ha fet balanç de l'any que ja ens ha deixat a un article publicat al diari Avui, i ha afirmat que podem saludar el 2010 amb "la satisfacció de partir d'uns desitjos per al 2009 plenament acomplerts. I, per aquesta raó, en lloc d'haver de tornar a desitjar el mateix, ens podem permetre esperar molt més del 2010."
L'autor de l'article ha desglossat quines han estat les fites aconseguides el passat any: "Què ens ha deixat el 2009? Doncs una profunda recuperació empíricament demostrable d'autoconfiança nacional, expressada en una rebrotada de mobilització que assenyala un canvi de fons en la cultura política del país i que augura grans transformacions que començaran a donar fruit aquest mateix 2010".

Cardús ha admès que el país s'ha "desvetllat" i ha considerat que "ja n'hi ha prou" per decidir-se a passar a l'acció. "Aquestes mobilitzacions -ha continuat l'autor- han implicat a moltes organitzacions de la societat civil i milers de catalans, s'ha expressat a diversos nivells de compromís i ha arrossegat des d'altes i calculadores esferes del poder fins a voluntats personals modestes però indomables." En termes més concrets, Salvador Cardús no només s'ha referit a les consultes populars sobre la independència de Catalunya: "També es tracta de posicions agosarades -encara que ens semblin massa curtes- d'institucions que practicaven la submissió sistemàtica a Madrid com a estratègia per aconseguir quatre copets a l'espatlla i que ja se n'han descobert la inutilitat. Es tracta, també, del sorprenent acord de la premsa catalana de manifestar-se com a tal i plantant cara al Tribunal Constitucional. I són els centenars i centenars de trobades, reunions, conferències i sopars per debatre el futur del país que, com en d'altres temps, es torna a discutir després de l'horari laboral."

Salvador Cardús ha subratllat que el 2010 és l'hora de tenir més desitjos i més ambiciosos: "Hem de ser capaços de canalitzar aquest desvetllament per tal d'exercir tota la força que és capaç d'aplegar" perquè "en cap cas tenim estratègies ben definides com per garantir que tot plegat no acabi en una gran frustració". "De manera que, en primer lloc, -ha continuat l'autor de l'article- seria bo que el 2010 es caracteritzés per la capacitat de concretar objectius a mig termini. Des del meu punt de vista, no cal buscar cap gran acord nacional per aconseguir una "transversalitat" que ho sumi tot. La idea de la transversalitat mai no m'ha convençut perquè sol acabar en un poti-poti confús, que resta més que no suma [...] calen molts objectius simultanis i que tothom sàpiga treballar en l'àmbit que li és propi i allà on té solidesa. Això sí, tothom hauria d'aprendre a actuar amb visió estratègica, és a dir, sabent quina funció té cada gest que fa -i en quin moment cal fer-lo, i davant de què més, i com s'ha d'avaluar- amb relació a l'objectiu final que hom es proposa. Ara mateix no necessitem moviments transversals -això ens frenaria-, sinó molts rierols que, fent el seu curs, vagin convergint fins a crear un corrent central, un mainstream que diuen en anglès, que quan sigui l'hora, ja arrossegarà tot el que arreplegui."

Cadús ha indicat que aquest 2010 també és l'any que han de comença a aparèixer "els nous lideratges d'aquest procés": "Estic segur que les persones idònies hi són, però encara no les coneixem. Tenen entre trenta-cinc i cinquanta i tants anys. I, essent com són gent professionalment molt ben preparada, saben que sense ambició nacional tindrien un futur ben galdós en aquest país. Si són bons líders, ja sabran buscar el consell que més els convingui entre la gent més gran, i trobaran la força de la gent més jove". Finalment, Salvador Cardús ha dit que el 2010 "és l'any de la redacció dels primers projectes rigorosos que han de saber donar respostes sòlides a les moltes incerteses [...]. Es tracta de posar-se a fer aquella mena de feina que no es fa al carrer sinó al despatx, que no mobilitza masses sinó intel·ligències i que proporciona la credibilitat".

Font: tribuna.cat comentant un article de Salvador Cardús publicat a l'AVUI

divendres, 8 de gener de 2010

Els Indians o Americanos: negrers i comerciants a Cuba i les Antilles, nobles i burgesos a Catalunya

Durant el segle XIX, mentre creixia la demanda mundial de sucre, Cuba vivia una època de gran esplendor i riquesa. Va ser el moment en què centenars, milers de catalans van emigrar a les Antilles amb el somni de fer les Amèriques: joves de Mataró, d’Arenys de Mar, de Sitges, de Torredembarra, de Vilanova i de tantes altres poblacions costaneres que, amb l’esperança de fer-se rics, s’embarcaven per treballar a les cases i magatzems de comerç que altres catalans tenien a l’Havana o a Santiago de Cuba.

Però a Amèrica, a Cuba, o a les Antilles, les grans fortunes no es feien amb el comerç del sucre, del vi o del tèxtil. El diner de veritat, el que convertia un emigrant en un home ric per a tota la vida, es feia amb el comerç de negres. Davant d’aquesta realitat social, molts éren comerciants de coc com es dèia a l'època –i d’altres que no ho eren però acabarien sent-ho– es van convertir en traficants d’esclaus.

Van ser els indians o Americanos, aventurers sense escrúpols que un cop feta la fortuna tornaven a Catalunya per lluir el seu triomf davant la societat que els havia vist néixer i partir; emigrants com Jaume Partagàs, Josep Xifré, Miquel Biada, Antoni Roig, Joan Güell, Pere Badia, Antonio López i d’altres que, en tornar, volien honors i reconeixement públics, i a qui no agradava gaire esbombar l’origen de la seva riquesa; homes emprenedors que van modernitzar Catalunya fundant empreses, patrocinant obres públiques, fent obres benèfiques a partir dels seus testaments, essent mecenes de les arts i comprant títols nobiliaris que els ajudessin a tapar un passat tan obscur.

dijous, 7 de gener de 2010

El problema español

Ya no caben medias tintas para afrontar el encaje de Cataluña en la España democrática, sólo quedan dos opciones: federalismo o autodeterminación. Se impone una reforma constitucional pactada por PSOE y PP

Suele leerse en las síntesis de Historia de España ésta o parecida frase: "A comienzos del siglo XX, España tenía cuatro problemas: el religioso, el militar, el agrario y el catalán". Cien años después, los tres primeros se han resuelto o diluido, pero permanece incólume el cuarto, que, al condicionar de forma determinante la vida pública española de la última centuria, merece ser designado -más que como el problema catalán- como el problema español. La prueba de ello está en el hecho de que cada vez que España se libera de la ortopedia dictatorial que compensa la congénita debilidad de su Estado, el problema fundamental a resolver al tiempo de redactar la Constitución es el de la estructura territorial del Estado. Así sucedió en los albores de la II República, tras la dictadura del general Primo de Rivera, y al inicio de la Transición, tras la dictadura del general Franco.

La fórmula ideada por la Transición para encauzar este problema fue incluir en el pacto constitucional originario el diseño básico del Estado de las Autonomías. En el bien entendido de que este pacto ponía en marcha un proceso dinámico, consistente en una progresiva redistribución del poder político, concorde con el reconocimiento de la plurinacionalidad del Estado y respetuoso con la cohesión social y la solidaridad interterritorial. Un proceso que habrá de culminar en una estructura política federal. Un proceso, por último, que no puede abortar una de las partes sin infringir el pacto constitucional originario.

La fórmula, como todas las transacciones, fue fecunda y ha contribuido durante un cuarto de siglo a dar vida a una de las etapas más venturosas de la historia de España. Pero, llegado el momento de dar un paso adelante en el desarrollo del Estado Autonómico, se inició la ceremonia de la confusión. Unos se enrocaron en una defensa numantina de la intangibilidad constitucional, invocando el nombre de España para preservar su posición de privilegio; otros precipitaron la reforma estatutaria, sin percibir que no se puede excluir a media España de una reforma que, por ser fruto del pacto constitucional originario, requiere el concurso de todas las fuerzas que alumbraron aquél; y hubo quien, por último, prometió lo que no debía, procedió con ligereza insólita y ha terminado por mirar hacia otro lado cuando las letras comenzaban a vencer. No obstante, este despropósito tiene unas raíces hondas, que nadie me había dejado tan claras como lo hizo, hace meses, un español anónimo. En efecto, este verano, al día siguiente de una cena de agosto, un asistente -colega castellano de mi quinta, que trabajó muchos años en Cataluña y regresó luego a su tierra- me envió esta nota:

"Ayer no hablé cuando salió el tema de Cataluña. No tenía nada que decir. Hoy, sin embargo, te remito tres observaciones -ni tan sólo ideas- a lo que se dijo. Son éstas:

1. El debate España-Cataluña es tramposo por ambas partes. Admito que es tramposo por parte de España, ya que buena parte de los españoles no ha asumido que el Estado de las Autonomías es el embrión de un Estado federal que habría de desenvolverse hasta consolidarlo, y lo ven como un subterfugio con el que dar largas a las aspiraciones de autogobierno catalanas. De ahí vienen la inercia centralizadora de la Administración, la erosión de competencias por la vía de la legislación básica y de la jurisprudencia del Tribunal Constitucional, etc. Pero admíteme también que buena parte de los nacionalistas catalanes tampoco juega limpio, porque, por debajo de la su secular ambición de refaccionar el Estado, ha latido siempre una soterrada aspiración a la independencia.

2. No hay federalistas ni en España ni en Cataluña. Es frecuente oír en Cataluña que resulta imposible la consolidación de un Estado federal por la falta de federalistas españoles. Lo admito, si bien añado que tampoco hay muchos en Cataluña. En cuanto rascas un poco, te encuentras con que lo que pretende la mayoría de los llamados federalistas catalanes es una especie de relación bilateral Cataluña-España, bajo la que se esconde una implícita aspiración confederal.

3. Hay un recíproco y grave error de raíz. Muchos españoles no aceptan que Cataluña sea una nación, es decir, una comunidad con conciencia de poseer una personalidad histórica diferenciada y voluntad de proyectarla al futuro mediante su autogobierno. Y, a la recíproca, muchos catalanes niegan a España como nación, reduciéndola a la condición jurídica de Estado -Estado español-, cuando lo cierto es que -como tú dices- es "una nación de tomo y lomo, con una mala salud de hierro". De lo que se desprende que el conflicto histórico entre España y Cataluña es el choque frontal de dos naciones: una que no ha tenido fuerza para absorber a la otra, y otra que no ha tenido fuerza para desligarse de aquélla.

Si los españoles tuviesen coraje, desarrollarían el Estado Autonómico en sentido federal (Senado, organismos de colaboración verticales y horizontales, concreción de las competencias federales a ejercitar por la Administración central), dejando la puerta abierta para que pueda marcharse la comunidad autónoma que así lo quiera. Y, si los catalanes tuviesen coraje, concretarían lo que quieren y pondrían los medios para conseguirlo, sin renunciar a nada con el pretexto de que "Madrid" no lo permitirá. Nunca más volverá a subir por las Ramblas una bandera de la Legión con la cabra al frente.

Comparto este análisis. Y lo hago con hastío y pena, porque pienso que -sin ponderar sus respectivas culpas- ambas partes se cierran, cada día más, a una solución transaccional que, en aras de sus respectivos intereses, alumbrase un proyecto compartido. Por ello, como ha escrito Josep Ramoneda, "ha llegado ya el momento de plantear las cosas sin rodeos: Cataluña quiere más poder y España no quiere dárselo. Quizá afrontar el problema directamente, sin eufemismos, facilitaría el entendimiento".

Así las cosas, hay que tener presente que el trozo de tierra que se extiende del Pirineo a Tarifa y del Finisterre al "cap de Creus", dejando al margen Portugal, sólo puede articularse políticamente de cuatro maneras: (1) Como un Estado unitario y centralista, que no llegó a cuajar y ya nunca será. (2) Como una Confederación o un Estado federal asimétrico, que acarrearían la cantonalización y subsiguiente destrucción del Estado. (3) Como un Estado federal simétrico (si bien con diverso contenido competencial), del que el Estado Autonómico es embrión. (4) Y como diversos Estados independientes.

Lo que significa que, en la práctica, las opciones se reducen a dos: Estado federal o secesión. ¿Cómo hacer posible esta disyuntiva? Es precisa una reforma constitucional que sólo puede ser abordada tras un pacto previo entre el partido que esté en el gobierno y el primer partido en la oposición, es decir el PSOE y el PP, el PP y el PSOE. Un pacto abierto a los otros partidos que quieran sumarse. Ahora bien, para emprender esta senda hace falta vista larga y coraje. Algo que hoy no abunda.

Termino. Rechacé en su momento la deriva confederal del proyecto de Estatuto aprobado por el Parlamento de Cataluña; consideré luego como un fracaso político de primera magnitud que este mismo Estatuto, aprobado en referéndum tras su criba por el Parlamento español, fuese impugnado ante el Tribunal Constitucional; y afirmo ahora que, dada la naturaleza política del gravísimo contencioso que subyace bajo estos hechos, el problema subsistirá incólume cualquiera que sea el alcance de la sentencia. Se ha sobrepasado ya el punto de no retorno: la desafección de unos, el hastío de otros y la falta de un proyecto compartido por todos hacen que la cuestión deba plantearse -antes o después- en toda su radicalidad, de un modo semejante a como se hizo en Canadá: federalismo o autodeterminación. Los que ofician de realistas dirán que esto es un dislate. Yerran: Dios ciega a los que quiere perder.

Juan-José López Burniol, notario, es miembro de Ciutadans pel Canvi.

Font: ELPAIS

dilluns, 4 de gener de 2010

L'Estat atura de moment l'expropiació de cases, a Clarà Mar

Una de les cases que inicialment s'havien d'expropiar a Clarà Mar. / Foto: A.P.

L'únic punt de la costa del Tarragonès on el govern estatal s'havia plantejat seriosament aplicar la llei de costes (que obliga a mantenir una franja lliure entre la línia de mar i les primeres edificacions) era el barri de Clarà Mar, a Torredembarra. Allà, durant els anys seixanta s'havien construït un conjunt de sis cases que, de fet, parteixen per la meitat l'espai protegit entorn de la platja de Muntanyans.
Oposició al projecte
Després d'haver presentant l'avantprojecte i d'haver recollit al·legacions, la direcció general de Costes ha ajornat ara sense data la realització del projecte definitiu, que suposaria l'inici efectiu dels tràmits per adquirir els terrenys ara ocupats per les construccions i recuperar-los ambientalment.
Els motius d'aquesta aturada es vinculen sobretot a la voluntat de l'Ajuntament de Torredembarra de deixar de banda aquest projecte, criticat fins i tot per grups ecologistes, i centrar els esforços a Muntanyans II. La tècnica ambiental del municipi, de fet, va al·legar a l'avantprojecte indicant que aquell espai mai no havia estat una zona humida.

Font: ELPUNT