Arxiu del blog

divendres, 29 de febrer de 2008

Ni Zapatero ni Rajoy, Joan Herrera. Ni Vallès ni Ricomà, Lluís Suñé.


Avui a Tarragona hem fet el primer acte de precampanya de les generals, la sala de la cooperativa obrera era plena a besar en suport a Lluís Suñé, que ha rebut el caliu de centenars de militants i simpatitzants del Camp i les Terres de l’Ebre. Aquests dies alguns intenten acomplexar-nos amb el “si no es vota Zapatero, fem un favor a Rajoy” (ja cansa). És la superficialitat i la buidor de les absurdes declaracions de candidats populistes com la senyora Chacón, que ha promogut una precampanya que fa vergonya. Alguns l’han definit encertadament com la campanya de les subhastes, ho diem en referència als “xecs-regal” que els socialistes prometen, que trist. Des d’ICV reclamem drets, no xecs i una campanya digna més basada en continguts i en parlar d’allò que més afecta el dia a dia de les persones. Per la demarcació de Tarragona Lluís Suné fa una campanya “a contracorrent”, com ell l’ha batejat, basada en la proximitat a les inquietuds de la gent del territori, i menys basada, per exemple, en l’obsessió per l’Ave i les grans infraestructures, que porta de cap al senyor Vallès.

El Lluís és un valor a l’alça al sí d’ICV, la seva trajectòria tenaç en els moviments en defensa del territori, i la consolidació i influència que les candidatures d’ABG han tingut en diversos municipis del Baix Gaià el consoliden com un candidat ferm i rebel, que desacomplexadament defensa el que pensem la gent d’ICV-EUiA i que enforteix indiscutiblement el perfil propi que la majoria de militants volem per a ICV. Molta sort, Lluís!. Ni Vallès ni Ricomà, Lluís Suñé.

Article publicat pel Jordi Solé el passat 9 de febrer.

dimecres, 27 de febrer de 2008

Acusen Josep Bargalló de "corrupció" quan era regidor a l'Ajuntament de Torredembarra.


El membre de la plataforma 'Salvem els Muntanyans', Silvestre Morros, ha acusat l'exconseller en cap i actual director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, d'un "cas claríssim de corrupció" a Torredembarra, quan aquest era regidor d'Urbanisme i Medi Ambient de l'esmentada localitat tarragonina. E-notícies ha demanat la versió oficial de l'actual director de l'Institut Ramon Llull per correu electrònic a un quart de quatre de la tarda, però encara no ha rebut resposta. Morros basa la seva acusació en la "desaparició d'un informe del ministeri de Medi Ambient", que demanava que no es construís cap urbanització a l'espai natural 'Els Muntanyans', atès que era una zona que "s'havia de preservar".

Morros, exmilitant d'Esquerra arran d'aquest afer, assegura que Bargalló li va confirmar que "va tenir a les seves mans aquest projecte" i recorda que "el tema està al jutjat. El fiscal va fer una denuncia, per possible delicte de prevaricació". També acusa al conseller Joaquim Nadal, "per tapar les vergonyes del senyor Bargalló, que es veu que són amics, i ha sortit esquitxat ell també".

D'aquesta manera, el membre de 'Salvem els Muntanyans' ha explicat a e-notícies que "els Muntanyans és un espai natural que al costat hi ha unes parcel·les, anomenades Muntanyans 2, en la qual està previst edificar una urbanització de 560 habitatges". "Hi ha hagut una plataforma, 'Salvem els Muntanyans', que s'hi ha oposat des d'un principi a aquesta urbanització, perquè hi ha un perill d'inundació, i a més hi ha estudis de Medi Ambient que diuen que afectarà negativament l'espai natural", ha afegit.

"Van trobar un informe mediambiental que no constava ni a l'Ajuntament de Torredembarra. Ens vam assabentar que van venir uns biòlegs de Madrid, del ministeri de Medi Ambient, aleshores vam investigar, els vam localitzar, i ens van dir que el ministeri va fer un projecte el 2001 de preservació d'aquesta zona humida, que per llei s'ha de preservar. El ministeri va venir a Torredembarra i va fer un projecte en el que es deia que s'havien de preservar aquestes parcel·les, no sols de Muntanyans 2 sinó també de Muntanyans 1. Aquest projecte inexplicablement va desaparèixer de Torredembarra i ningú el va veure, quan aquest projecte mateix posa allà dins que tenien contactes amb l'Ajuntament, i que es volien expropiar aquestes dues parcel·les", revela.

El regidor d'Urbanisme i Medi Ambient de Torredembarra quan van desaparèixer aquest projecte "era en Josep Bargalló, l'exconseller en cap", recorda Morros, que afirma també que "jo vaig parlar amb ell i li vaig dir que això era corrupció, que com podia haver amagat una cosa d'aquestes i ell em va dir que sí, que el va tenir a les seves mans aquest projecte". "L'acuso, perquè ell em va reconèixer que l'havia vist aquest estudi mediambiental", ha reiterat. Tot i això, també ha reconegut que "ell sol no va amagar l'informe, però en ser el regidor d'Urbanisme tenia coneixement, perquè els biòlegs em van dir que havien parlat amb ell".

"El tema està al jutjat. El fiscal va fer una denuncia, per possible delicte de prevaricació", ha dit Morros, a més de insistir que "el que no s'entén és que havent-hi aquest projecte en el qual hi ha un estudi que diu que no s'ha de deixar edificar, el senyor Bargalló aprovi un pla urbanístic deixant edificar mil habitatges a un lloc on no es podia". Per tant, el president de 'Salvem els Muntanyans' creu que es tracta d'un "cas claríssim" de presumpta corrupció de Bargalló. Finalment, Silvestre Morros, ha criticat també el conseller Joaquim Nadal. "Nadal no ha estat gens brillant, per tapar les vergonyes del senyor Bargalló, que es veu que són amics, i ha sortit esquitxat ell també, perquè que en un cas com aquest que fa molta pudor, hagi deixat que al final s'urbanitzi, és d'irresponsable total".

FONT: E-Notícies

Vázquez: «No hi ha voluntat política real», i Morros acusa els membres del Departament de Medi Ambient de ser «ovelletes de Política Territorial».


Un informe encarregat pel jutge conclou que Muntanyans II posa en risc un espai d'interès natural. Salvem els Muntanyans demanarà al TSJC la suspensió cautelar de les obres + A Muntanyans II ja comencen a prendre forma els carrers i s'hi han instal·lat fanals. / Foto: A.P.

L'espai d'interès natural (EIN) Platja de Torredembarra i Creixell perilla si s'edifica el pla parcial Muntanyans II. Aquesta és una de les conclusions de l'informe fet per un pèrit independent per encàrrec del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que actualment tramita dos contenciosos administratius presentats per la Plataforma Salvem els Muntanyans contra l'aprovació del projecte. El col·lectiu va anunciar ahir que sol·licitaran al jutge que decreti la suspensió cautelar de les obres, iniciades el mes de juny passat a Torredembarra. La plataforma, però, va fer una crida perquè intervinguin les administracions competents.

«Cal que algú aturi aquest despropòsit.» Amb aquestes paraules es va referir als resultats de l'informe independent el portaveu de la plataforma contrària al projecte urbanístic, Jordi Vázquez. El col·lectiu es posarà en contacte en els propers dies amb el seu advocat per tal de fer una petició formal d'aturada cautelar de les obres, i es van mostrar confiats en l'èxit del procés judicial iniciat per deixar sense efecte el vistiplau de la Generalitat al pla. «Nosaltres i la promotora sabem que aturarem Muntanyans II», va sentenciar.

Les demandes de Salvem els Muntanyans tenen ara el suport d'aquest nou estudi geològic i hidrològic, que certifica el «risc d'inundació» dels terrenys (on es preveuen 550 habitatges a tocar de l'EIN), a més de la seva condició, en part, de zona humida, i el risc de «danys a les persones» a la urbanització en cas de pluges fortes. El document fa també una crida d'atenció als efectes que la construcció de Muntanyans II tindrà sobre l'espai protegit de Platja de Torredembarra i Creixell (separat del pla per la via del tren). Així, considera que la urbanització retalla la coneguda com a «zona de transició» de l'àrea protegida, clau per l'alimentació dels estanys en casos de precipitacions. En conclusió, alerta que «es posarà en perill el seu futur» i que, fins i tot, es podrien produir variacions en la salinitat de la llacuna dels Salats, a més de provocar «una recessió i degradació de la zona humida».

L'informe s'ha elaborat a petició de la mateixa plataforma, tot i l'oposició del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, que va presentar un recurs a la decisió del jutge.

La Plataforma Salvem els Muntanyans, que ahir va comptar amb el suport de Greenpeace, va ser especialment crítica amb l'actuació de les tres administracions involucrades: Ajuntament, Generalitat i Ministeri de Medi Ambient. «No hi ha una voluntat política real de complir el que s'ha aprovat, no fan més que marejar la perdiu», va lamentar Sánchez. El col·lectiu va mostar «una confiança gairebé nul·la» en la comissió que s'ha de constituir a Torredembarra (i que acumula un retard considerable), i van criticar que, mentre ells han finançat un procés judicial, les administracions «només han donat ales a la promotora perquè continuï les obres i estigui en millor posició per negociar quan aquestes s'aturin». El membre de la plataforma Silvestre Morros va considerar que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, «no es mereix el càrrec», i va acusar els membres del Departament de Medi Ambient de ser «ovelletes de Política Territorial».

Dos recursos contenciosos i una denúncia a Europa. La judicialització del pla parcial Muntanyans II, que preveu una urbanització entre la via del tren i l'N-340 al nord de Torredembarra, no es limita als dos contenciosos presentats per la plataforma (un contra la resolució de Nadal i un segon contra l'aprovació per part de la comissió territorial d'Urbanisme). El mateix col·lectiu ha presentat una denúncia a la Comissió Europea perquè no existeix cap informe d'impacte ambiental de la urbanització, fet que consideren que incompleix la normativa comunitària.

Al marge del col·lectiu, Silvestre Morros ha presentat a títol individual una querella criminal acceptada a tràmit per un jutjat del Vendrell, i que imputa a l'actual alcalde de Torredembarra, Manuel Jiménez, i el seu predecessor, Miguel Ángel Lecha, un delicte contra el medi ambient per haver permès que s'edifiqui en una zona humida.

EL PUNT - AZAHARA PALOMARES. Torredembarra - dimecres, 27 de febrer de 2008

dilluns, 25 de febrer de 2008

El meu suport a Lluís Suñé, ICV


Lluís Sunyé, cap de llista d'ICV per al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. La foto la va fer en Juanma Patón, número 2 de la candidatura i militant d'EUiA.

"Des que he tingut dret a vot, he sentit molt alienes les eleccions espanyoles, com podeu entendre la majoria dels i de les lectors/es d'aquest bloc donada la meua ideologia independentista. Estic convençut que el més semblant a un espanyol de dreta és un espanyol d'esquerra, com a seguidor acèrrim del mestratge del gran intel·lectual de Sueca (Ribera Baixa) Joan Fuster. Durant aquests dies ens està arribant un missatge a través de la premsa totalment aliè a la catalanitat, amb un continu bombardeig electoral en clau exclusivament espanyola. Públicament se'ns presenta únicament dos forces predominants, que deixen a la banqueta les formacions nacionalment catalanes. Considero dramàtic que ens haguem d'alegrar que guanyi el gran mentider de la Moncloa, aquell que es va carregar l'estatut amb un bon "cepillao" que el deixà en no-res, i que ha mantingut Einstein al Ministeri de Foment (una ministra amb grans qualitats, tot i que les té tan amagades que no es noten gens). Quan em pregunten si no prefereixo el mentider al cavernícola (sobra dir noms), faig ús d'aquella expressió casoladana que diu que tant dóna una puta com un lladre; en canvi, el que m'agrada és aquell xicot una mica sosso que sol desplaçar-se amb bicicleta per la capital del país; alhora que desitjo sort a altres candidats sense lligams espanyols i que no tinguin l'ull posat exclusivament en un ministeri.

Només he fet ús del meu vot a les eleccions espanyoles en una sola ocasió. No sóc espanyol, el carnet d'espanyol me l'han imposat, llavors no he tingut la necessitat de participar gaire sovint en aquests comicis en què els ciutadans i les ciutadanes dels Països Catalans són veritablement uns convidats de pedra. Concretament, vaig votar el 2003, i vaig donar el meu suport a Josep-Lluís Carod Rovira, donada tota la infame campanya de desacreditació que sofrí en motiu de la seua famosa excursió a Perpinyà. Vaig creure que calia anar a votar per combatre l'espanyolisme i donar suport a ERC, que havia estat difamada cruelment i interessada.

De vegades, a les eleccions estatals i també a les catalanes (m'agradaria poder dir nacionals, però malauradament no inclouen molts territoris dels Països Catalans), els i les votants ens fixem únicament en els candidats que es presenten per la demarcació de Barcelona. Ells i elles són els candidats a presidir la Generalitat, o a encapçalar el grup parlamentari al parlament espanyol (casa estranya).

Com he dit anteriorment aquest serà el segon cop en què exerciré el meu vot per a casa estranya. I, per primera vegada, serà perquè confio plenament en el candidat que presideix la papereta que dipositaré a les urnes. És a dir, el candidat de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Malauradament molts cops els qui vivim a comarques exercim el vot emmirallant-nos en el candidat barceloní, i si preguntéssim el nom de qui encapçala la llista per la demarcació, molts i moltes votants ni tan sols el sabrien dir ni els interessa. Em mereix plena confiança Lluís Suñé, candidat d'ICV per al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Tenim els mateixos orígens polítics, l'MDT, i ens sentim orgullosos d'aquest fet i en fem bandera. Som independentistes tots dos, i ho diem públicament cada cop que en tenim ocasió. És una persona que ha sabut diferenciar les Terres de l'Ebre de la resta de la demarcació. Ha entès el nostre tarannà i les nostres reivindicacions. Ha fet bandera de la nostra aposta per la Vegueria de l'Ebre i del nostre sentiment antitransvasista. Ens vàrem conèixer durant el mes de gener en un dinar amb els amics d'ICV a la Casa del Formatge de Tortosa. En tot moment es va interessar per la meua activitat literària i pels meus ideals polítics que inclouen altament la necessària unitat de l'esquerra nacional. Lluís Suñé ha estat una de les persones que m'ha portat a tenir molta simpatia i lligams palpables amb ICV. Representa l'esquerra transformadora nacional, amb un ideari que anhelo des dels meus anys d'adolescent. Aporta aire nou a la política, quan afirma sense embuts el seu sentiment independentista i quan considera el més important de la campanya el fet d'anar coneixent gent del territori i creant amistats i complicitats.

Durant els darrers mesos he tingut una nodrida relació amb els dirigents principals d'ICV de Tortosa, amb els quals comparteixo plenament l'ideal catalanista i un model de poble (Campredó) i de municipi (al qual estem lligats per imperatiu legal). ICV s'està convertint en el partit catalanista que necessitava la ciutat, amb una aposta ferma per l'ideari nacionalment català. Per suposat, he de destacar la meua profunda i sincera amistat amb Jordi Jordan, portaveu de l'executiva tortosina dels ecosocialistes, el qual tinc en gran estima i em mereix tota la confiança personal; també el bon "feeling" amb Jaume Forcadell, regidor tortosí i president d'ICV a l'Ebre; amb David Jarque, secretari d'organització de la formació a la ciutat. També he manifestat en moltes ocasions la meua admiració per l'eurodiputat Raül Romeva, el qual vaig tenir com a convidat al programa Lletres Ebrenques, i segueixo diàriament el seu ideari i la seua activitat política a través del seu bloc. Els meus lligams amb ICV de Tortosa i amb altres dirigents de la formació com Sunyé o Romeva, em serveixen per carregar piles moralment, en adonar-me que els meus anhels d'una possible unitat d'acció de les formacions de l'esquerra nacional no és una possibilitat a descartar.

Aposto per Lluís Suñé, primerament per la persona. El veig un home del poble pla, un company de viatge en la ruta necessària envers l'alliberament nacional, i una persona que ha entès les Terres de l'Ebre i que em mereix la màxima confiança. A més, considero importantíssim que ICV presenti un independentista com a cap de llista. Com més formacions ho facin millor, ja que en d'altres comicis com les municipals el fet que hi hagi candidats independentistes a les llistes de la CUP, ERC, ICV o, fins i tot CiU, demostra que pot haver una majoria catalana que ens porti a l'alliberament nacional en un hipotètic referèndum pel dret a decidir, al qual mai no hem de renunciar. Ens hem de felicitar, per tant, per l'aposta valenta i patriòtica d'ICV, en confiar amb les qualitats humanes i polítiques de Lluís Suñé: un independentista que vol fer el viatge cap a casa estranya. Que tingui sort!"

Article publicat per Emigdi Subirats, avui dilluns, 25 de febrer de 2008, al seu bloc.

Radiografia urbana a la Torre


L'Ajuntament de Torredembarra ja ha començat a estudiar les propostes tècniques pels plans especials de millora urbana al nucli antic i Baix a Mar. Els documents aposten per més espais lliures i zones per a vianants

El rentat de cara que l'Ajuntament de Torredembarra prepara per al nucli antic i el barri marítim Baix a Mar comença a prendre forma. Des de fa unes setmanes, el consistori ja té a les mans el diagnòstic urbanístic i les propostes tècniques de planejament elaborades per una consultora externa, a partir de les quals ara treballarà l'equip de govern. En totes dues zones es detecten els carrers i edificis més deficitaris, i s'aposta per crear més espais públics i donar més protagonisme al vianant. El disseny definitiu dels plans especials de millora urbana (PEMU) que vol impulsar l'executiu dependrà ara també d'un procés de participació que s'engegarà en els pròxims dies. «Ara tenim la informació en brut i a partir d'aquí es tracta de buscar el consens amb els altres grups i els veïns», va explicar el regidor d'Urbanisme, Ramon Ripoll.

ACTUACIONS AL NUCLI ANTIC
El nucli antic de Torredembarra és el barri on la consultora proposa més actuacions. En total, recomana set àmbits de millora del planejament, fet que representa la creació d'11.587 m² d'espais lliures públics. Alguns dels àmbits en què més s'incideix en aquesta necessitat és l'entorn de la plaça del Castell, l'encreuament entre l'avinguda President Companys i els Munts, l'illa de Filadors o la plaça de l'Escorxador.

Un altre aspecte que es tracta en el document és la voluntat del consistori de crear una illa de vianants al nucli antic. En aquest cas, es limita l'exclusivitat dels vianants als carrers de l'entorn del Castell i la plaça de la Vila, mentre que la majoria de carrers restants adoptarien la prioritat invertida, és a dir, permetre el pas de vehicles però mantenir la prioritat del vianant. Alguns dels carrers que seguirien aquest model són l'eix comercial d'Antoni Roig o el carrer Mañé i Flaquer.

A banda, però, de les propostes de futur, els documents ofereixen una diagnosi en profunditat de l'estat de conservació del nucli antic. Així, es detecten cinc edificis amb patologies (dos entre els carrers Escorxador i Alt de Sant Pere), a més d'una setantena d'immobles mal conservats. A l'hora d'estudiar les façanes, la consultora en detecta una quinzena que presenten patologies en la conservació. A banda, es comptabilitzen i localitzen sobre el mapa 54 edificis catalogats o que s'han de conservar.

L'estat dels carrers també passa per l'ull crític dels documents, que recomanen actuacions de millora en una desena de vies. Entre els més destacats de la llista, hi ha la plaça de la Vila, el carrer de la Muralla, un tram del passeig de la Sort, trams dels carrers Sabó i dels Safarejos, o el Camí de l'Era.

NOU ESPAI A BAIX A MAR
La joventut de la majoria d'edificis del barri marítim respecte del nucli antic (on es conserven diversos immobles previs al 1700) fa que el diagnòstic urbanístic localitzi menys edificis amb patologies a Baix a Mar. Concretament, la documentació tan sols en localitza un al carrer Pérez Galdós, a més d'una façana també problemàtica entre els carrers Indústria i Verge del Carme. D'edificis mal conservats, se'n comptabilitzen poc menys d'una desena.

Pel que fa a les propostes de millora, l'atenció se centra en una única illa situada entre els carrers Ferrocarril, Mar i la plaça de l'Esdevenidor, on s'aposta per augmentar els espais lliures.

EL PUNT - AZAHARA PALOMARES. Torredembarra -dilluns, 25 de febrer de 2008

diumenge, 24 de febrer de 2008

Més de 700 signatures pel dret a decidir


Els representants assemblearis territorials del grup polític Entesa de Progrés Municipal (EPM) es van reunir ahir a Torredembarra per donar suport al candidat al Congrés d'ICV-EUA a Tarragona, Lluís Suñé, que és membre d'EPM. La sessió, però, també va servir per reforçar el missatge nacional del partit.

Durant l'acte, el president d'EPM i alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, va destacar el moviment que EPM ha engegat per impulsar el dret a decidir entre tots els càrrecs electes municipals del Principat. De moment, el manifest ja l'han signat més de 700 càrrecs, principalment de Catalunya, tot i que també n'hi ha alguns del País valència, les Illes Balears i la Catalunya del Nord. Els sotasignats del document, que reclama que des dels plens dels ajuntaments els regidors proposin fer consultes populars per decidir el futur del poble català, pertanyen als partits d'ERC, CDC, ICV-EPM i PSC, tot i que també es preveu proposar-ho als regidors que la CUP va aconseguir en les últimes eleccions municipals.

Fàbrega va anunciar que el mes de juny serà decisiu: «Abans de l'estiu hi haurà una assemblea constituent per decidir quina estratègia s'ha de prendre des del món municipal, i també serà el moment d'assumir el repte a mitjà termini per poder fer la consulta popular sobre el dret a decidir.»

Entesa espera arribar a les 2.000 signatures i considera que aquesta iniciativa és molt important perquè «per primera vegada en 300 anys el món municipal s'organitza per muntar una estratègia perquè el poble porti les regnes del seu futur». Sunyer afegia que és un procés pedagògic, perquè tothom hi podrà dir la seva.

EL PUNT, diumenge, 24 de febrer de 2008, M.L.. Torredembarra

dissabte, 23 de febrer de 2008

Matthew Tree i la teoria de la inexistència històrica de Jesús de Natzaret


Aquests últims dies i especialment despres de l'últim sopar amb l'Alternativa, que va presidir l'escriptor Matthew Tree, en que va dissertar sobre: "Dient adéu a Déu, o la superfluïtat de les religions", he tingut diverses converses amb uns quants amics. En aquestes m'expressàven la seva preocupació sobre la contundent afirmació de'n Matthew sobre la no existència de Jesús de Natzaret com a pesonatge històric. Jo no sóc un expert però davant la no existència d'una bibliografia al final del llibre "La vida després de Déu", on l'autor expresa la gènesi del séu ateïsme, he optat per fer una petita recerca. Us recomano d'entrada visitar l'article de la Viquipèdia "Jesús de Natzaret", d'on no m'he pogut estar d'extreure'n uns paràgrafs, la temàtica és interessant, i la única cosa que puc dir en defensa de la tesi de'n Matthew Tree, és que no està sol en aquesta afirmació. Llegiu i recerqueu vosaltres mateixos...

"Jesús (en arameu ישוע Jeschua o Jeschu, en grec Ἰησοῦς Iēsoûs) (Betlem 4 aC/7 dC - Jerusalem 29) també conegut com Jesús de Natzaret va ser un predicador jueu que és la figura central del cristianisme, dins el qual és conegut com a Jesucrist (del grec Ιησούς Χριστός). "Crist" no és un nom, sinó la traducció grega del terme hebreu messies que significa "ungit". Jesús també és considerat un profeta important per l'islam, anomenat Isa عيسى a l'Alcorà .

Les fonts escrites contemporànies sobre la vida de Jesús són de dos tipus: El primer correspon a les fonts independents, reduïdes a breus citacions, com les de Flavi Josep, Tàcit i Suetoni i les del Talmud rabínic, que es limita a qualificar-lo de fetiller i amb voluntat de confondre al poble hebreu. El segon tipus de testimonis corresponen als mateixos escrits del cristianisme agrupats d'una banda en els evangelis canònics i oficialment acceptats pel cristianisme (datats entre 15 a 75 anys després de la mort de Jesús) i els anomenats evangelis apòcrifs que són rebutjats per tots els corrents del cristianisme i que tenen un caràcter més anecdòtic, fins i tot grotesc, que els fa difícilment acceptables. Tot i això provenen dels evangelis apòcrifs la menció dels noms dels tres Reis mags Melcior, Gaspar i Baltasar o els noms dels pares de Maria, Joaquim i Anna.

Cal esmentar que els evangelis canònics no són ni pretenen ser una biografia de Jesús, sinó que pretenen explicar-ne el seu missatge que predica. No segueixen un ordre estrictament cronològic. Tots el fets que esmenten ho fan atenent al valor que poden tenir com a doctrina.

A la figura històrica i religiosa de Jesús la tradició va afegir atributs que tenen un clar paral·lelisme amb altres mites antics, una prova més del sincretisme inicial del cristianisme, que rellegia històries paganes i les adaptava a la seva fe. Per exemple, a la tradició oriental hi ha diversos déus que moren i ressuciten, ja que véncer la mort o ser inmortal és un dels atributs bàsics de la divinitat. Concretament els crítics veuen influència dels mites al voltant d'Osiris i Horus.

L'eucaristia com a cerimònia on ingerir el cos d'un déu porta vida és una constant en les cultures neolítiques. El canibalisme naixeria de la mateixa creença, ja que la sang sempre ha sigut un símbol de vida i energia.

La iconografia de Jesús rep una clara influència de Mitra i el seu culte. Per exemple l'ascens al cel o els dotze apòstols, que serien els signes del zodíac.

Aquests mites, però, no compten amb l'acceptació general, ja que s'argumenta que serien prototips universals o relectures posteriors i no una influència directa sobre el Jesús cristià.

Sobre la teoria de la inexistència històrica de Jesús: Si s'admet, enterament o parcial, la historicitat dels relats dels Evangelis canònics i del llibre dels Fets dels Apòstols, texts religiosos i confessionals escrits els segles I i II, s'afirma implicitament l'existència històrica de Jesús de Natzaret. Encara que el consens sobre un personatge històric no implica l'acceptació de la seva característica divina o religiosa, alguns investigadores neguen de manera absoluta la validesa històrica de les fonts cristianes, en considerant la figura de Jesús de Natzaret com el resultat d'un invent, i encara falsificació, conscient dins l'evolució del cristianisme. Segons aquesta teoria, els primers cristians i Pau desconeixien completament Jesús de Natzaret, que no seria un personatge històric, sinó una entitat mítica posterior, producte del sincretisme entre les religiositats hel·lenística i jueva. Algunes argumentacions que sostenen aquesta postura són:

La literatura cristiana del segle I (llevat los Evangelis) no enregistra els ensenyaments de Jesús, ni els seus miracles, ni el procés que va portar a la seva execució ni la seva biografia.

Jesús no es esmentat pels historiadors jueus contemporanis Filó d'Alexandria, Just de Tiberíades i Maties, ni pels historiadors romans contemporanis Sèneca i Plutarc. Earl Doherty, nomena això, amb ironia, "una conspiració de silenci". Las referències a Jesús de l'historiador jueu Flavi Josep semblen una interpolació cristiana tardana. Fins i tot el sentit de les referències a Crist de Tàcit i de Suetoni (historiadors romans del segle II) no es clar.

Les epístoles de Pau de Tars no fan cap referència a la biografia de Jesús de Natzaret sinó que parlen sobre Déu i el Crist celestial o espiritual.

Gran partida dels esdeveniments de la vida de Jesús narrats dins els Evangelis han de paral·lels clars dins l'Antic Testament.

Llevat el Nou Testament, no existeixen de registres o de referències directes anteriors al segle IV dC sobre el poble de Natzaret; cap dels geògrafs o cronistes de l'Antiguitat nomenen Natzaret; no és pas esmentada pel minuciós historiador Flavi Josep, i no és pas citada dins de les 63 localitats del Talmud, i tampoc Pau de Tars la nomena.

El relat de Mateu sobre la massacre dels innocents sota les ordres de Herodes el Gran, és un esdeveniment que no s'esmenta pas dins cap dels registres històrics, perquè sembla d'ésser una història basada sobre un típic relat mític de l'antiguitat, que pot trobar-se dins de cultures diverses. Doherty, en concret, atribueix l'invent de la figura de Jesús a l'autor de l'Evangeli de Marc.

Actualment, els principals defensors d'aquesta teoria dins els mitjans acadèmics són Earl Doherty, Alvar Ellegård, G. A. Wells, Timothy Freke i Peter Gandy."

dijous, 21 de febrer de 2008

Lluís Suñé és un rebel. Votem-lo.


Aquests dies estem escoltant pels mitjans de comunicació diverses notícies: l'AVE arriba a Barcelona, Kosovo es declara independent, i s'inicia la campanya electoral de les Generals espanyoles. Notícies que ens agafen relativament lluny, però que si hi parem una mica d'atenció les podem relacionar amb l'Alternativa Baix Gaià de Torredembarra. Apali!, direu, doncs vaig a intentar relacionar-les. La de l'arribada de l'AVE a Barcelona hi té una relació directa si tenim en compte la procedència de l'ABG. Només cal situar-nos als anys noranta del segle passat i recordar l'activitat de la Plataforma Baix Gaià, amb campanyes com el COPALTAV. Aquest era ni més ni menys que l'intent que aquesta infraestructura ferroviària no mossegués el nostre territori, ja malmès amb altres vies de comunicació terrestre. Us convido a mirar el Baix Gaià amb el Google Earth, o amb el Google Maps, per a donar-se'n compte del que dic. El COPALTAV està unit a la Plataforma Baix Gaià, i aquesta a les lluites en defensa del territori, com la lluita per la gratuïtat de l'autopista, aquesta lluita per cert va portar a molts dels seus membres, actuals dirigents de l'ABG a ser processats per la justícia. El tema de Kosovo forma part en tot cas de la via que entenen els membres de l'ABG que haurien de seguir els processos sobiranistes. El no reconeixement de Kosovo per part d'Espanya, no té a veure amb els interessos geopolítics d'Espanya, més aviat té a veure amb una actitud del criteri que sempre han tingut els ultranacionalistes castellans envers la forma de dirigir un Estat que ja fa cinc-cents anys que confonen amb Castella. Als castellans els passa amb Espanya el mateix que els passaba als serbis amb l'antiga Jugoslàvia. La proclamació de la intependència d'Euskadi o Catalunya està en el pensament dels castellans que avui dirigeixen Espanya, i quan s'oposen a Kosovo de fet s'estan oposant a Euskal Herria i als Països Catalans. Ens agraden les transicions pacífiques i esperem i desitgem que s'opti, quan arribi l'hora, per una transició pacífica i democràtica. A l'ABG també som rebels, també som ecologistes, d'esquerres i també som demòcrates. I finalment les Eleccions al Congrés de Diputats espanyol. Aquesta és la notícia més interessant de totes ja que sintetitza tot el que acabo d'exposar en un sol candidat a diputat al congrés: Lluís Suñé. Lluís Suñé és un independent a les llistes de la coalició electoral ICV-EUiA. Lluís Suñé és el cap de llista per Tarragona d'aquesta coalició. Lluís Suñé va ser dirigent de la Plataforma Baix Gaià. Lluís Suñé va impulsar el COPALTAV. Lluís Suñé és un defensor del territori. Lluís Suñé és d'esquerres. Lluís Suñé és un rebel. Lluís Suñé és un sobiranista. Lluís Suñé és un independentista partidari de les declaracions d'independència. Lluís Suñé és un demòcrata. Amb Lluís Suñé els ultranacionalistes castellans que volen seguir influint en l'Espanya del futur, hi tenen un adversari. Fer que Lluís Suñé arribi a ser diputat al congrés, servirà per a que el territori, l'esquerra, la democràcia i els pobles, tinguin un diputat propi. Un diputat que tindrà l'AVE, Kosovo, l'esquerra, i el Baix Gaià al cap. I la veritat és que volem que un diputat les tingui aquestes coses al cap!

Divendres, presentació del llibre de Josep Sánchez Cervelló a la sala de plens de l’Aj Torredembarra

dimecres, 20 de febrer de 2008

Avui Kosovo, demà Catalunya


Vladimir Putin, un home no conegut precisament per ser amic dels drets dels pobles i dels individus, recordà l'altre dia a la UE la profunda incoherència subjacent a la seva actuació davant el procés sobiranista endegat a Kosovo: “per què vostès no ajuden també aquella gent de l'Estat espanyol que vol independitzar-se d'ell?”. Fins a tal punt és difícil eludir la qüestió que l'Estat espanyol ja ha anunciat que no reconeixerà la independència de Kosovo. Però, agradi o no, aquesta ja és, des d'aquest cap de setmana, un fet consumat. I, això és important, un fet consumat avalat per la UE. Lentament, les actuacions d'aquest organisme polític s'estan veient forçades a reconèixer el caràcter inexorable dels processos sobiranistes desenvolupats a diverses nacions sense Estat europees. Ho vulguin els seus Estats membres o no, tard o d'hora la UE haurà de començar a tractar casos com els d'Escòcia, el País Basc o Catalunya, amb importants i ascendents moviments sobiranistes que reivindiquen el dret d'autodeterminació i la independència d'aquestes nacions. I serà difícilement justificable que ho faci aplicant un criteri diferent al que ha aplicat al cas de Kosovo, a saber: el reconeixement que el futur d'un territori, sigui quin sigui, ha de ser decidit pels seus ciutadans i ciutadanes tret que hi hagi una raó de pes que justifiqui el contrari.
Avui, Kosovo ha pogut decidir el seu futur en llibertat. Veure Catalunya elevada al mateix estatus, com a poble sobirà, dependrà principalment de la seva ciutadania. De nosaltres. De vosaltres. No tenim una recepta màgica, però el fet és que una bona manera de començar a implicar-se en la lluita per la sobirania pot ser la participació a la recollida de signatures que la nostra plataforma i la PDD duran a terme el proper 9 de març. Només quan ens moguem es dignaran a escoltar-nos.
http://www.sobiraniaiprogres.cat/

diumenge, 17 de febrer de 2008

HOMENTAGE ALS REPUBLICANS ENTERRATS A VESPELLA


Avui una quarentena de veïns han assistit a l'acte d'homenatge als republicans enterrats a les fosses comunes de Mas d'en Blanc, a Vespella de Gaià. Pere Abadia i Lluís Suñé, entre d'altres, han dirigit unes paraules als congregats.

dissabte, 16 de febrer de 2008

Proposta de resolució sobre la incorporació dels espais lliures del Pla parcial Muntanyans II a l'espai d'interès natural Platja de Torredembarra.


Proposta de resolució sobre la incorporació dels espais lliures del Pla parcial Muntanyans II a l'espai d'interès natural Platja de Torredembarra i Creixell:

Legislatura d'obertura 8
Tipologia de tramitació Proposta de resolució
Número d'expedient 250-00363/08
Data obertura expedient 10.10.2007
Proponents GP PSC-CpC GP ERC GP ICV-EUiA
Número de registre d'entrada 15840
Expedients associats 290-00096/08
Descriptors zona protegida; règim del sòl; Torredembarra; Creixell; null
Comissió tramitadora Comissió de Medi Ambient i Habitatge
Situació Cloenda política
Procediment Ordinari
Cloenda política 30.01.2008
Data cloenda expedient 30.01.2008
Tipus finalització Resolució
Número d'expedient definitiu R0124/VIII
Títol definitiu Resolució 124/VIII del Parlament de Catalunya, sobre la incorporació dels espais lliures del Pla parcial Muntanyans II a l'espai d'interès natural Platja de Torredembarra i Creixell

ICV-EUiA fa una crida a recuperar el “somni de l’esquerra”


El candidat ecosocialista pronuncia la conferència “l’Estat del Benestar ecològic” davant de més de 200 persones amb representants del món cultural, acadèmic i del món de la comunicació

El cap de llista d’ICV-EUiA per Barcelona, Joan Herrera, va fer una crida ahir a tots els catalans a recuperar “el somni de l’esquerra” per aconseguir que “els pròxims quatre anys de legislatura es facin polítiques d’esquerres” a Madrid. “Per això proposem que l’esquerra confïi en ella mateixa. En una campanya en que els conservadors fan de dreta populista; els lliberals de dreta dura i els socialdemòcrates de lliberals, el que ens toca fer a nosaltres és ser els defensors dels somnis de l’esquerra”, va dir Herrera en el marc de la Conferència ‘L’Estat del Benestar ecològic’ que el candidat ecosocialista ha pronunciat davant de més de 200 persones entre els quals hi havia representants del món acadèmic, cultural i dels mitjans de comunicació.

Herrera va anar desgranant en la seva conferència quines polítiques s’han de fer per posar l’economia al servei de les persones i l’ecologia com un dels reptes de la pròxima legislatura. En aquest sentit el cap de llista d’ICV-EUiA va dir que aquestes eleccions optem o “per més desarrollisme o pel futur”. Per dirigent ecosocialista “la resposta no pot ser ni el cofoisme del PSOE, el tot va bé i no passa res, ni el catastrofisme del PP-. Les grans xifres amaguen una dimensió de la realitat poc visible, la de la creixent dualització i fragmentació de la societat, entre fixes i precaris, amb papers i sense papers, propietaris i hipotecats, en definitiva entre inclosos i exclosos o en ris d’exclusió social”. Herrera va recriminar a Zapatero “no haver fet els deures en matèria econòmica i mediambiental”.

Herrera va demanar “la recuperació del somni de l’esquerra” i va assegurar que des d’ICV-EUiA “no especularem amb el vot dels electors. No acceptarem el fals dilema de molta gent d’esquerres entre PP i PSOE. El vot a ICV també serveix contra el PP”. No obstant el candidat ecosocialista va advertir que el vot al PSC “pot acabar sent contrari a la gent d’esquerres i als interessos de la gent d’esquerres si el PSOE pacta amb CiU. Nosaltres barrarem el pas a la dreta. Però a totes les dretes. A PP i a CiU. I això ni tots els candidats ni totes les candidates ho poden dir.

El candidat d’ICV-EUiA va posar el calendari del desplegament de l’Estatut d’Autonomia com un dels punts d’exigència de la pròxima legislatura. I en aquest sentit Herrera va situar a ICV com “els únics que anirem al Congrés creient-nos l’Estatut, exigint el seu deplegament”. Un paper que segons Herrera “no el podran jugar aquells que no tenen veu al Congrés, ni els que no creuen en l’Estatut, ni la gent com la de CiU en una campanya on prima la seva ànima conservadora per davant de la seva vessant nacionalista”. Per altra banda Herrera també va esgrimir que el reconeixement plurinacional de l’estat espanyol i la inclusió del dret de decidir seran exigències a incloure en la reforma de la Constitució.

Ple absolut a la presentació del darrer llibre d’Andreu Mayayo


Divendres 15 de febrer va tenir lloc al Casal Popular Numen Mestre de Torredembarra la presentació del llibre Josep Solé Barberà. La veu del PSUC editat per L’Avenç. L’acte va ser presentat per Francesc Mercadé i per Lluís Suñé, candidat per les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre per la coalició ICV-EUiA. L’autor va destacar la personalitat i l’agitada vida política de Solé Barberà que va ser militant del Bloc Obrer Camperol i després del PSUC. Va ser un destacat advocat de resistents antifranquistes i de sindicalistes. Va participar directament als esdeveniments de la transició i va ser diputat a Corts per les comarques tarragonines. Mayayo va explicar que el primer acte públic que va poder realitzar Solé Barberà durant la transició va ser a Torredembarra el gener de 1977.
L’Alternativa Baix Gaià vol destacar la presència entre el públic de membres de diferents entitats polítiques torrenques. Aquest és un fet habitual darrerament i és una mostra de normalitat política que facilita el debat i l’intercanvi d’idees.
Després de la presentació l’autor del llibre va compartir taula per a sopar a Ca la Padrina amb antics companys de Solé Barberà a Torredembarra.

TEXT ÍNTEGRE DE LA PRESENTACIÓ FETA PEL FRANCESC MERCADÉ:

Bona tarda a tothom!, avui ens tornem a trobar en un acte de l'Alternativa Baix Gaià de Torredembarra, per parlar d'història, però també de futur. El d'avui és per tots nosaltres un acte especialment rellevant, per diverses raons. La primera de totes, la vostra presència avui i aquí que vull agraïr, ja que això vol dir que l'ABG va per bon camí. Per cert aquest local on som ara, i que anomenarem Casal Popular Númen Mestre, deurà el seu nom a un militant torrenc de la Joventut Socialista Unificada de Catalunya, que va morir afussellat pel règim feixista als 26 anys d'edat. D'això en parlarem el proper 28 de febrer quan l'inaugurem. Aquest local, dèia, el compartirem amb diverses organitzacions com ara l'Assemblea de Joves del Baix Gaià.

La segona raó important és comunicar-vos que aquest diumenge ens trobarem a les 11 del matí al Mas de'n Blanc de Vespella de Gaià, com ja és tradicional, per retre homenatge als milicians que estan enterrats a les fosses comunes del Cementiri de Vespella, i que van morir en la última batalla sota el foc de l'artilleria pesant feixista, i que es va lliurar en aquelles muntanyes, en defensa de l'estat de dret republicà.

La tercera raó important és per agraïr a l'Andreu Mayayo que hagi acceptat la nostra invitació per venir a parlar-nos del Solé Barberà. El Josep Solé Barberà s'estimava La Torre, els que vàrem tenir la sort de conèixer-lo, ho sabem. Va venir diverses vegades a Torredembarra. Potser la que millor recordo és la d'ara fa uns trenta anys, quan va venir convidat per l'Assemblea Democràtica de Torredembarra, a parlar-nos sobre el "Socialisme en llibertat", en el marc d'un cicle de conferències que vam organitzar per donar a conèixer l'Assemblea de Catalunya. De tot això, i més, ens en parlarà després l'Andreu Mayayo. L'Andreu ara és catedràtic d'història contemporània a la Universitat de Barcelona, i en aquella època era com molts de nosaltres de la Joventut Comunista de Catalunya; en veig uns quants dels companys de militància d'aquella època en aquesta sala, després parlem.

I finalment la quarta raó important que vull destacar és la presència entre nosaltres d'un jove, avui que he anomenat tantes organitzacions jovenils. Un jove que la seva lluita política va en la línia dels personatges que he citat fins ara, no és un maquis com el Númen Mestre, però ho podria ser si les coses es torcéssin. No és un diputat a Madrid pel PSUC, però ho podria ser per Iniciativa per Catalunya. És En Lluís Suñé, que aspira precisament a l'escó del Congrés de Diputats que tenia en Josep Solé Barberà. Abans de donar la paraula a l'Andreu, voldria que el Lluís ens doni una pinzellada de com veu aquest repte, però amb el prec que entengui que això no és una invitació a fer un míting.

Ah!, m'oblidava: us recomanem vivament la conferència del professor Josep Sánchez Cervelló que es farà divendres que ve a la sala de plens de l'Ajuntament de Torredembarra a les 20h.

Diumenge, 17 de febrer, tots a Mas de'n Blanc. Vespella de Gaià, a les 11 del matí. Homenatge als republicans enterrats a les fosses comunes.

dijous, 14 de febrer de 2008

L’Alternativa Baix Gaià de Torredembarra organitza la presentació del darrer llibre d’Andreu Mayayo: "Josep Solé Barberà. La veu del PSUC"


Divendres 15 de febrer tindrà lloc al Casal Popular Numen Mestre de Torredembarra la presentació del llibre Josep Solé Barberà. La veu del PSUC editat per L’Avenç. L’acte, que comptarà amb la presència de l’autor, serà presentat per Francesc Mercadé i per Lluís Suñé, candidat per les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre per la coalició ICV-EUiA. Entre els assistents es preveu que no hi faltin antics companys de Solé Barberà de Torredembarra que havien participat en els moviments democràtics de la transició.

L’acte començarà a dos quarts de nou del vespre. El Casal Popular Numen Mestre és un local situat a l’Avinguda Catalunya, 33 i és compartit per diverses entitats. Aquest local serà inaugurat oficialment molt aviat (28 de març al vespre).

Josep Solé i Barberà (1913-1988) “format a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i a la Universitat de Barcelona, va ser dirigent estudiantil universitari, milità al Bloc Obrer i Camperol i presidí, l’any 1936, la formació de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. A l’esclat de la guerra va formar part del Comitè Antifeixista de Reus, fou nomenat Jutge de Primera Instància i s’incorporà a l’Exèrcit Popular com a comissari polític. Després de passar cinc anys de presó i cinc més de desterrament a la Manxa, va poder tornar a Barcelona i exercir la seva professió esdevenint un dels principals advocats dels presos polítics. Va arribar a ocupar el primer lloc al rànquing dels advocats que més detinguts van defensar davant el Tribunal d’Ordre Públic. Fou, en representació del PSUC, un dels principals artífexs dels organismes i les plataformes unitàries de l’oposició antifranquista catalana. Vinculat estretament a CCOO i a la Unió de Pagesos, va ser Diputat a Corts per Tarragona (1977-1982) i membre de la “Comissió dels Vint”, que redactà l’avantprojecte de l’Estatut de Sau (1978).”

dimecres, 13 de febrer de 2008

Radio Liberty al canal 33, el proper dilluns 18 de febrer a les 23,30h. dins de l’espai "Segle XX"


Finalment! Despres de practicament dos anys, el canal 33 emet el proper dilluns 18 de febrer a les 23.30 dins de l’espai Segle XX, Ones de llibertat, el documental que van fer el meu amic Pol Turrents com a director de fotografia, i els amics de la productora Canal Paradís, sobre Radio Liberty a Pals.
Es un interessant repas per l’historia d’aquesta radio, i vestigi de la guerra freda al nostre pais, rodat en cine digital d'alta definició, fins a 5 càmeres i un helicopter!... "Son mesos de feina que espero que us agradin!", em comenta el Pol Turrents, que també va ser el director de fotografia de "Salvador".

Us deixo la nota de premsa oficial:

El documental “Adéu, Liberty”, una coproducció de Canal Paradís amb Televisió de Catalunya i Canal Historia, s’estrenarà pel Canal 33 el proper dilluns 18 de Febrer a les 23:30 hores dins el programa Segle XX de Joan B. Culla.

El documental de quasi una hora, està gravat en alta definició i en versió original tant en català, com en castellà i anglès, i compta també amb diverses variacions segons la versió.

Un dels recursos no militars desenvolupats pels EUA durant la guerra freda contra l’URSS va ser RÀDIO LIBERTY. El documental aporta informació i testimonis des dels primers anys fins que va ser necessari construir l’estació de ràdio més potent del segle XX, l’única capaç de superar les interferències soviètiques. Aquesta estació es va construir a la platja de Pals (Costa Brava). Dins d’aquesta estació, tres extreballadors internacionals visiten i descriuen els detalls operatius de l’estació, així com la programació i els continguts emesos per RÀDIO LIBERTY. Després de la disgregació de la Unió Soviètica, el govern nord-americà va considerar que la missió d’aquesta estació ja s’havia complert i l’any 2001 va decidir abandonar-la. Els convidats a l’estació expressen sentiments contraposats davant la decisió impredictible del govern espanyol sobre la continuïtat de les grans instal·lacions de Pals. El veredicte final es revela al final del documental.

Entre els entrevistats del documental es troben els tres extreballadors, en Vladimiro Borachov, l’Albert Castejón i la Chelo Argüelles. I també el periodista Enric Serra, gran coneixedor de la influència de Ràdio Liberty en els pobles de l’entorn. A Washington, els entrevistats de “Adéu, Liberty” són George Woodard, exvicepresident d’Enginyeria per Radio Free Europe/Radio Liberty i exdirector d’Enginyeria per Voice of America i Radio Free Asia i Donald Jensen, director de Comunicacions de Radio Free Europe/Radio Liberty. I a Madrid, donen el seu punt de vista Santiago Carrillo i Manuel Fraga Iribarne.

El documental es va preestrenar el passat mes de setembre al Poliesportiu de Pals, amb la col·laboració del seu Ajuntament, i amb la presència majoritària dels seus ciutadans que varen poder reviure la història d’aquesta estació, a molts dels quals ha marcat la seva vida. i el seu paisatge.

dissabte, 9 de febrer de 2008

Divendres, 15 de febrer "Josep Solé Barberà, advocat, la veu del PSUC." Per Andreu Mayayo.


Aquest divendres, 15 de febrer L'Alternativa Baix Gaià de Torredembarra presenta el llibre: "Josep Solé Barberà, advocat, la veu del PSUC." amb la presència del seu autor el Catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Andreu Mayayo. L'acte que és obert a tothom tindrà lloc al Casal Popular "Numen Mestre" a Torredembarra, Avinguda de Catalunya, 33, a partir de 2/4 de nou des vespre. Us hi esperem!

Diumenge, 17 de febrer, tots a Mas de'n Blanc. Vespella de Gaià, a les 11 del matí. Homenatge als republicans enterrats a les fosses comunes.

L’ABG OMPLE L’ESMERO AMB EL SEU II SOPAR-TERTÚLIA


Ahir divendres dia 8 de febrer l’Alternativa Baix Gaià de Torredembarra va organitzar el segon “Sopars amb l’Alternativa”. Aquesta ocasió el ponent va ser l’escriptor Matthew Tree que va parlar sobre les religions tot presentant el seu darrer llibre La vida després de Déu. L’acte va comptar amb la presència d’una cinquantena de persones que van omplir el local de El Esmero de l’Avinguda Montserrat. El presentador va ser en Francesc Mercadé i entre els assistents cal destacar la presència de Lluís Suñé candidat a les eleccions generals. L’objectiu d’aquestes tertúlies són oferir un espai de debat i de cultura sobre temes candents.

dimarts, 5 de febrer de 2008

AQUEST DIVENDRES L’ABG ORGANITZA EL SEGON SOPAR AMB L’ALTERNATIVA

“Dient adéu a Déu o la superfluïtat de les religions” serà el tema que desenvoluparà l’escriptor Matthew Tree el divendres 8 de febrer al Restaurant El Esmero de Torredembarra en el transcurs del segon sopar tertúlia organitzat per l’Alternativa Baix Gaià.
Aquests sopars, que tenen l’objectiu d’oferir un espai cultural, polític i gastronòmic, estan oberts a tothom. Per a apuntar-s’hi cal trucar al telèfon 656 260 662 o bé enviar un correu electrònic a francesc.mercade@gmail.com.
El sopar començarà a 2/4 de nou del vespre i comptarà amb un tast de diferents plats de la cuina del Restaurant El Esmero (Avinguda Montserrat-Torredembarra).


BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Matthew Tree va néixer a Londres el 1958. Es va ensenyar el català el 1979. Va venir a viure a Barcelona el 1984. Va començar a publicar en català el 1990.Ha publicat:'Fora de lloc', novel.la, Cafè Central-EUMO, 1996. Dues edicions.'Ella ve quan vol', contes, Edicions 3i4, Premi Octubre de Narrativa 1999. Dues edicions.'CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix', Ed. Columna, 2000, set edicions.'Privilegiat', novel.la, ed. Columna, Premi Columna 2001. Traduïda al castellà: 'Privilegiado' (Muntaner Editors, 2001).'Memòries! 1974-1989. Dels quinze anys fins als trenta. Londres-Barcelona' Ed. Columna, 2004. Dues edicions.'Contra la monarquia'. Ed. Ara Llibres, 2004. Dues edicions.'Aniversari. Quatre reflexions sense cap mena d'importància després de passar exactament vint anys entre els catalans'. Ed. Columna, 2005. Dues edicions.'La puta feina' Ed. Ara Llibres, 2006. Dues edicions. 'La vida després de Déu' Ed. Ara Llibres, 2007. Acaba de sortir.Ha estat membre del col.lectiu Germans Miranda i ha contribuït contes a tots els seus reculls: 'Aaaaaaagh' (1998); 'El Barça o la vida' (1999); 'Tocats d'amor' (2000); 'Contes per a nenes dolentes' (2001) i 'La vida sexual dels Germans M.' (2002) i 'Adéu, Pujol!' (2003). Tots publicats per Columna. També ha contribuït articles a dos llibres col.lectius sobre Barcelona: 'Què fas aquest diumenge?' (La Magrana, 2002) i 'Barcelona Acròstic' (Destino/Ajuntament de Barcelona, 2002). Recentment, ha contribuït contes a dos reculls: 'L'hora del conte' (La Galera, 2006) i 'Contes coordinats' (Ed. Montflorit, 2006).Ha col.laborat com a escriptor amb les publicacions següents, entre d'altres: Diari AVUI, The Times, El Temps, Lletra de Canvi, Matador, The Metropolitan, The Edinburgh Review, The Dalhousie Review, El País, Cave Canis, El Periódico de Catalunya i Time Out Barcelona Guide.Actualment escriu articles per les revistes The Times Literary Supplement, Catalonia Today i La Directa.Ha col.laborat amb diversos programes de ràdio i televisió durant els últims deu anys, incloent-hi TV3 ('La Cosa Nostra', 'Tenim paraula'), Ràdio Contrabanda, Catalunya Ràdio, Ona Catalana, BBC World, el BBC World Service i (actualment) RAC 1. Ha estat coguionista i presentador de la sèrie documental i d'entreteniment 'Passatgers' (TV3, 2005). La segona sèrie de 'Passatgers' es va estrenar al setembre del 2006.El 1999 guanya el premi Joan B. Cendrós per a la divulgació de la cultura catalana a l'exterior, per un article publicat al diari The Times aquest mateix any.Durant els últims deu anys ha fet recitals dels seus textos en públic, a desenes de localitats a Catalunya, el País Valencià i Mallorca.

dilluns, 4 de febrer de 2008

Quan Robert Capa va arribar a Barcelona el 10 de gener de 1939 no sabia que hauria de deixar la ciutat dues setmanes més tard


Avui sabem que el 26 de gener va caure Barcelona, que el 10 de febrer es va completar l'ocupació de Catalunya i que l'1 d'abril de 1939 Franco va donar per acabada la guerra. No obstant, quan es viu el present és difícil predir el futur i fins i tot ens agafem a un clau roent amb l'esperança de poder canviar el curs dels esdeveniments.
Per això quan el fotògraf Robert Capa torna a Barcelona, el 10 de gener de 1939, no sap que haurà d'abandonar la ciutat tan sols dues setmanes més tard. El dia del seu retorn, l'ordre desesperada de mobilització de les quintes del 1922 i el 1942 ha provocat una desbandada general mentre les tropes rebels han arribat al monestir de Poblet, a prop d'on havia immortalitzat, a finals del mes d'octubre, els brigadistes internacionals en el comiat oficial presidit per Juan Negrín.
El 23 de desembre, indiferent a l'esperit nadalenc, el catòlic Caudillo ordena iniciar l'ofensiva contra Catalunya a un Exèrcit compost per 22 divisions, amb prop de 300.000 efectius, recolzades per més de 1.000 peces d'artilleria, 1.800 morters, 3.800 fusells metralladors, 2.500 metralladores i uns 350 avions. Unitats militars italianes i alemanyes, incloses.
El replegament continuat de les tropes republicanes difumina el front i Capa tan sols pot plasmar les imatges d'un èxode, militar i civil, de proporcions, això sí, bíbliques. El diumenge dia 15 ni tan sols aconsegueix arribar a Tarragona, ha de fer mitja volta sense parar fins al Vendrell i prosseguir fins a Sitges.
Malgrat tot, la capital catalana i de la República viu una aparent normalitat institucional i de la vida ciutadana. La diputada Margarita Nelken disserta sobre Picasso artista i ciutadà espanyol a l'Ateneu Barcelonès i el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya continua publicant- se cada dia (fins al 25) inserint nomenaments, decrets i anuncis, de tota índole. André Malraux està rodant la versió cinematogràfica de la seva novel.la L'espoir, amb guió de Max Aub. Capa fotografia els nens jugant amb les restes d'un Heinkel 111, qualificat pel cronista de La Vanguardia d'"ocell gris gegant" i "catxalot del crim", transportat fins a la ciutat comtal com un trofeu medieval per exorcitzar el terror dels bombardejos.
L'aviació legionària italiana i, sobretot, la Legió Còndor alemanya martellegen sense pietat (i sense oposició) una ciutat que ja fa dies que ha tirat la tovallola. El 23 de gener el Govern de la República declara per primer cop l'estat de guerra i les autoritats civils abandonen la ciutat. Passada la mitjanit, Capa, amb els periodistes Georges Soria, Marta Gellhorn (L'Humanité) i Herbert Matthews (The New York Times), també decideix tocar el dos amuntegat amb altres dins un cotxe belga marca Minerva.
Les portes de la Model s'obren per facilitar la fugida dels poumistes i anarcosindicalistes detinguts pel Govern de la República i la ciutat es prepara per al canvi de pell i de camisa. La Vanguardia (molt aviat espanyola), després del breu parèntesi del 26 de gener, reapareix amb la llegenda de "Diario al Servicio de España i del Generalísimo Franco" (substituint l'anterior que pregonava "Diario al Servicio de la Democracia") i amb la numeració correlativa al 19 de juliol de 1936.
El 28 de gener França obre la frontera per deixar passar les dones, els nens i els ferits, Capa, que passarà amb aquesta gent, captarà la magnitud de la tragèdia en els grans ulls negres d'una nena embolcallada amb un abric i ajaguda sobre uns paquets. Fidel al seu credo professional ha aconseguit, com al front de batalla, estar al més a prop possible de la vida i de la mort.
A Cotlliure, a l'hotel de madame Quintana, Antonio Machado gargoteja en un tros de paper:"Estos días azules y este sol de la infancia".
Andreu Mayayo, a EL PERIODICO 4/2/2008

diumenge, 3 de febrer de 2008

Desenvolupar Muntanyans II posa en risc dues urbanitzacions veïnes.


Les inundacions, que ara només ocupàven l'ample del torrent de Gibert, podrien anegar "Clarà Mar" i "Marítima Residencial Sud". (No fer constar el torrent de Gibert en el Pla General d'Ordenació Urbana de Torredembarra, va possiblitar l'existència del projecte d'urbanització "Muntanyans II. Aquest es desenvolupa en terrenys húmids i inundables situats en la llera de la desembocadura del Torrent de Gibert. Just damunt de l'Espai d'Interés Natural Platja dels Muntanyans".)

dissabte, 2 de febrer de 2008

Els bisbes demanen el vot contra Zapatero per negociar amb ETA


• L'episcopat, que el 1999 va mediar entre Aznar i la banda terrorista, rebutja ara tot procés de diàleg
• La nota orienta els creients cap al PP i apel.la a la unitat d'Espanya davant del "separatisme"
Sense mencionar sigles, però de forma més clara i rotunda que mai, els bisbes van demanar ahir als creients que no votin el PSOE. Al rosari de retrets que han estat formulant contra José Luis Rodríguez Zapatero --regulació de casaments gais, l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, la llei de memòria històrica...--, els prelats n'afegeixen un de nou: la negociació amb ETA. La nota episcopal també alerta contra els partits nacionalistes i suggereix als catòlics que el 9-M recolzin aquelles formacions "que siguin compatibles amb la fe i les exigències de la vida cristiana" i defensin la "unitat d'Espanya". En resum, els bisbes animen, tot i que de manera subreptícia, a votar el Partit Popular.
La duresa del document, que consta de deu punts a manera de manifest electoral, indica que el sector més ultraconservador de l'episcopat, encapçalat pels cardenals Antonio María Rouco Varela, Antonio Cañizares i Agustín García Gasco, s'ha imposat als bisbes bascos i catalans, més temperats i partidaris de rebaixar el clima de confrontació amb el Govern central. Dels 19 bisbes que componen la comissió permanent de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), 17 han donat suport al text.
PER LA UNITAT D'ESPANYA
Malgrat que els prelats sempre difonen una orientació moral davant els processos electorals, anteriorment mai havien condemnat el diàleg amb ETA. Poc abans de la celebració de les eleccions del 2004 es van limitar a rebutjar el terrorisme, i el 2000 advocaven per prosseguir la "recerca sincera de la pau". Només un any abans, durant l'anterior alto el foc, l'Església havia autoritzat el bisbe Juan María Uriarte a fer de mitjancer entre el Govern de José María Aznar i ETA.
"El terrorisme és una pràctica intrínsecament perversa, del tot incompatible amb una visió moral de la vida justa i raonable", diu el document d'ahir. "No únicament vulnera greument el dret a la vida i a la llibertat, sinó que, a més, és mostra de la més dura intolerància i totalitarisme", afegeix, per afirmar que una societat lliure i justa no pot reconèixer explícitament ni implícitament una banda terrorista "com a representant polític de cap sector de la població, ni la pot tenir com a interlocutor polític".
Els bisbes també fan una referència crítica als nacionalismes. Reconeixen en principi "la legitimitat de les posicions nacionalistes que, sense recórrer a la violència, per mètodes democràtics, pretenguin modificar la configuració política de la unitat d'Espanya". Però, tot seguit criden a "tutelar el bé comú d'una societat pluricentenària" com és Espanya i a "superar decididament les tendències corporatives i els perills del separatisme". De forma expeditiva, el text censura tant l'ensenyament que s'imparteix en algunes autonomies com la llei de memòria històrica: "S'ha d'evitar els riscos de manipulació de la veritat històrica i de l'opinió pública en favor de pretensions particularistes o reivindicacions ideològiques."
UNA SOLA FAMÍLIA
L'al.legat contra l'Executiu de Zapatero incideix amb cruesa en la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe. En l'orientació dels prelats únicament hi pot haver la defensa de "la família fundada en el matrimoni, evitant d'introduir en l'ordenament públic altres formes d'unió", perquè "contribuirien a desestabilitzar-lo".
Al difondre aquest document, el portaveu de la Conferència Episcopal i bisbe auxiliar de Madrid, Juan Antonio Martínez Camino, va citar els casaments gais com a exponent de les diferents lleis "greument injustes que han de ser canviades". "Els conceptes espòs i esposa, marit i muller, s'han eliminat jurídicament i han quedat com a conceptes poètics", va denunciar.
Els prelats tampoc s'obliden de la "defensa de la vida humana en totes les seves etapes", un clar rebuig a la llei de l'avortament, vigent des de fa dues dècades i que el PSOE no s'ha compromès a reformar, ni en un sentit ni en l'altre, si guanya el 9-M.
LA REFORMA EDUCATIVA El dit acusador dels bisbes també es dirigeix cap a la reforma educativa del PSOE. Segons la seva opinió, la introducció de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania com a matèria obligatòria ha fet saltar pels aires el dret fonamental dels pares a educar els fills en els criteris morals de cadascú. ¿Algú impedeix a un pare que pugui portar els seus fills a catequesi a les parrò- quies per rebre l'educació moral catòlica?, se li va preguntar al portaveu. "Per descomptat que pot. A catequesi i el cap de setmana a la muntanya, però parlem de les lleis que lesionen els drets fonamentals dels pares", va replicar Martínez Camino.
La nota denuncia igualment les "dificultats creixents per incorporar l'estudi lliure de la religió catòlica als currículums de l'escola pública", i advoca per un gran pacte d'Estat sobre la base de la llibertat d'ensenyament i l'educació de qualitat per a tothom.
Les crítiques episcopals al partit del Govern i també a les forces nacionalistes figuren fins i tot en l'últim punt de la nota, en el qual, com sempre, es demana atenció i ajuda per als immigrants, els aturats, les joves que poden caure en les xarxes de la prostitució, la violència domèstica, els nens explotats i sotmesos a abusos... Així s'acomiaden demanant el vot per a aquells partits que se signifiquin per superar les "injustes diferències entre les persones i les comunitats autònomes", intentant resoldre urgents problemes com la feina i la vivenda.
ANTONIO M. YAGÜE. A EL PERIODICO, 1/2/2008