Arxiu del blog

dilluns, 31 de març de 2008

"És el mateix transvasar aigua de l'Ebre que del riu Segre"


CONTRADICCIÓ · "El tripartit ha passat de demanar el vot als anti-PHN a ser el promotor del transvasament" CRÍTICA · "No es pot traspassar la responsabilitat a Agbar"

ENTREVISTA: Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Manolo Tomàs, el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, ha tornat al primer pla de l'actualitat amb els nous plans governamentals de transvasar aigua.

Què li semblen els plans del govern per fer front a aquesta "emergència nacional"?

Crec que això de l'emergència nacional és una exageració i que demostra un gran nerviosisme per part del conseller. Nosaltres estem en contra de tot tipus de transvasament i, esclar, també del Segre. No solucionarà el problema i en crearà molts altres a nivell mediambiental, especialment a l'últim tram del riu Ebre. L'aigua del Segre és de molt bona qualitat, i la seva aportació és ecològicament preciosa, ja que ajuda a diluir la contaminació que porta l'Ebre de l'Aragó. Per a nosaltres és el mateix transvasar aigua del Segre que de l'Ebre, i ens hi oposarem sempre.

Medi Ambient també ha desmentit que tingui previst connectar la xarxa de l'Ebre i la del Ter-Llobregat, perquè Barcelona es pugui abastar amb aigua de l'Ebre a través del minitransvasament...

L'amenaça no ha desaparegut. El govern té la prolongació sobre la taula, i no podem compartir aquesta idea, plantejada ja en el seu moment per CiU i PP. La situació de l'àrea metropolitana és complexa, però recórrer als desequilibris i a la vella cultura de l'aigua no solucionarà res. En tot cas, estem molt decebuts. En només tres setmanes, des d'abans de les eleccions, el tripartit ha passat de demanar el vot per enterrar els transvasaments a ser-ne el promotor. A més, aquesta proposta no té res a veure amb la sequera, sinó que és antiga, i s'aplica aprofitant l'oportunitat. Mentre no se'n desmarquin per separat, la responsabilitat serà dels tres partits que donen suport al govern.

Els ànims s'encrespen i apareixen retrets entre sectors i territoris.

Estem d'acord amb el conseller que fa falta tranquil·litat i ponderació. Però és el mateix govern que ha plantejat treure aigua del Segre sense estudis de viabilitat ni transparència. I és la mateixa política malgastadora del govern la que està provocant enfrontaments. Enmig de la sequera, quin sentit tenen la gran quantitat de regadius que està promovent el departament d'Agricultura, una política que no es correspon amb els recursos existents. Per no parlar del model urbanístic, o les pèrdues que registren les xarxes d'abastament públiques... I em sembla molt mal model gestionar la sequera traspassant la responsabilitat a Agbar, una empresa que el seu objectiu és generar beneficis... Pot arribar a coexistir la sequera sense aplicar restriccions, però han de canviar unes quantes coses perquè no s'acabi convertint en crònica.

Com hi respondrà el moviment antitransvasament ?

En les actuals condicions estem obligats a mobilitzar-nos. Ja ens hem quedat altres vegades sense suport polític, però la gent de l'Ebre respondrà, no li fa cap gràcia que es jugui amb les seves perspectives de futur.

Autor: ORIOL MARGALEF - Entrevista publicada al diari AVUI, pàgina 31. Dissabte, 29 de març del 2008

diumenge, 30 de març de 2008

Baltasar no creu que la postura de De la Vega sigui "raonada"


• El conseller es reunirà demà amb la ministra de Medi Ambient per analitzar la situació

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha manifestat que no pot creure que la postura expressada per la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, contra el transvasament del Segre sigui raonada.

De la Vega va expressar fa dos dies el veto del Govern central a la intenció de l'Executiu català de transvasar aigua del Segre a Barcelona si continua l'actual situació de sequera.

En unes declaracions a Catalunya Informació, Baltasar ha dit que "no pot creure" que la postura expressada per De la Vega sigui fruit d'una decisió "raonada, clara i estable".

Intercanvi d'opinions

En aquest sentit, Baltasar ha indicat que demà mantindrà un intercanvi d'opinions respecte a aquesta qüestió en la trobada que té previst celebrar amb la seva homòloga del Govern central, Cristina Narbona.

Per una altra part, Francesc Baltasar ha informat que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha obert dos expedients, que es poden saldar amb multes de 6.000 a 30.000 euros, a dues empreses que captaven aigua i la revenien per omplir piscines, per malgastar aquest bé públic.

EFE - 30/3/2008

dissabte, 29 de març de 2008

Saura qualifica d'"irresponsables" les declaracions de De la Vega en contra del transvasament del Segre


• El conseller demana a l'Executiu central una proposta alternativa per garantir el subministrament d'aigua per a consum humà
• El líder d'ICV acusa el Ministeri de Medi Ambient d'"enorme deslleialtat" en tota aquesta problemàtica

El president d'ICV i conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, ha qualificat d'"irresponsables" les declaracions de la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, en què tancava la porta a transvasar aigua del Segre al Llobregat.

Saura ha instat l'Executiu central a formalitzar alguna proposta alternativa per resoldre la situació de sequera si no plou fins a l'octubre.

Jurisdicció de la conca

De la Vega va afirmar ahir després del Consell de Ministres que "el Govern s'oposa als transvasaments d'aigua que resulten insostenibles des del punt de vista econòmic, social i mediambiental", i va afegir que "ni hi ha ni hi haurà transvasament de l'Ebre". El Govern central considera que la conca del Segre, per ser afluent de l'Ebre, està sota la seva jurisdicció.

Saura ha explicat que el Ministeri de Medi Ambient, al qual acusa d'"enorme deslleialtat", no ha presentat cap mesura per fer front a la "situació històrica de sequera", i que en el pròxim debat d'investidura el diputat d'ICV Joan Herrera preguntarà al president del Govern quines són les seves propostes per evitar les restriccions si segueix sense ploure.

Defensa de Baltasar

El responsable de la Conselleria d'Interior ha assegurat que "la gestió per part del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV), està sent impecable", i ha assenyalat que el Govern català proposa "solucions estructurals, com les dessaladores, al costat de mesures com la reutilització de l'aigua i la reducció del consum".

Segons Saura, "la responsabilitat del Govern és que no s'arribi a restriccions d'aigua de boca en cap punt de Catalunya", raó per la qual "necessitem preveure què farem si fins al mes d'octubre no plou".

"Càlculs partidistes"

El president d'ICV ha assegurat que l'Executiu ha "traït el Govern de la Generalitat en política hidràulica", en què, assegura, "no es poden fer càlculs partidistes, ni negar solucions".

EL PERIÓDICO - EFE - 29/3/2008

L'Institut d'Estudis Catalans corregeix el conseller Francesc Baltasar i l'insta a parlar de transvasament


Sembla que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, no es podrà vantar en el futur d'haver inventat una nova paraula. Davant les desconcertants declaracions de dijous, en què va anticipar que els periodistes s'haurien de treure del barret de copa un terme per definir la "captació provisional" d'aigua del Segre, el president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joan Martí i Castell, va explicar ahir, en una entrevista a Rac1, que no hi ha cap altra paraula que "transvasament" per definir el projecte que intenta posar en marxa el responsable de la Generalitat.
No per ser una mesura "desmuntable" i "reutilitzable", i no per durar un màxim de vuit mesos, deixa de ser un transvasament, tal com pretenia Baltasar, que dijous va defensar la seva postura amb l'argument que "els diccionaris van per darrere de la imaginació". Martí i Castell, especialista en His- tòria de la Llengua i Sociolingüística, no s'ha mossegat la llengua: "El que pot passar és que políticament no li agradi utilitzar transvasament perquè hi ha algun compromís que fa que sigui millor que es parli de captació o una altra cosa, però la llengua no té per què estar al servei de la política".

JOAN MARTÍ CASTELL, és Catedràtic ordinari d'universitat. Àrea de Filologia Catalana. Llicenciat en Filologia Romànica. Universitat de Barcelona (1967). Doctor en Filologia Romànica. Universitat de Barcelona (1973). Doctor en Lingue e letterature straniere. Universitat La Sapienza de Roma (Itàlia). I President de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans


EL PERIÓDICO 29/3/2008

Baltasar és el fusible útil davant tanta tensió. No és que caigui de la Generalitat, però la seva imatge sembla que ara no importa.


Esquerra i dirigents d'Iniciativa qüestionen la gestió de Baltasar

• Cid, d'ERC, vol que el conseller replantegi el seu tracte amb el territori per l'aigua
• Guillot culpa CiU d'atiar la polèmica però "comprèn" les crítiques dels seus

Les aigües baixen una mica tèrboles al tripartit. No només diversos dirigents d'ICV han criticat la política d'aigües del Departament de Medi Ambient, que dirigeix l'ecosocialista Francesc Baltasar, sinó que a ERC existeix un profund malestar per com ha gestionat la conselleria la crisi hídrica i la possibilitat de transvasar aigua del Segre i altres punts del territori català cap a la conurbació de Barcelona.
En síntesi, republicans com la diputada Marta Cid i ecosocialistes com l'eurodiputat Raül Romeva, el cap de llista d'ICV-EUiA per Lleida el 9-M, Josep Antoni Moreno, i el secretari d'organització d'ICV a Tarragona, Jordi Solé, retreuen a Baltasar la gestió comunicativa de tot el que gira al voltant de la sequera i com afrontar-la.
Tot i culpar del problema la falta de pluja, el model de creixement territorial i la poca previsió estructural en època de CiU, i tot i admetre que potser s'hagi d'arribar a "mesures excepcionals" i sempre revertibles, republicans i ecosocialistes crítics consideren que s'han d'estudiar altres opcions. I, sobretot, afavorir la informació i la participació ciutadana per fer "pedagogia" als territoris candidats a donants hídrics, evitant així "una guerra".

NI TRANSVASAMENT NI INTERCONNEXIÓ
Al marge de recordar l'oposició d'ERC a "qualsevol transvasament o interconnexió de xarxes" hídriques, Cid va dir ahir a EL PERIÓDICO que Baltasar no ha de dimitir però sí "encaixar la situació, que és greu, acceptar que les coses s'han de fer millor i replantejar el procés de comunicació amb els territoris" i les mateixes forces que donen suport al Govern.
La diputada republicana afirma sense embuts que el Govern està fent "declaracions contradictòries" i que no dóna la suficient informació a la ciutadania. Significatiu de la "poca fluïdesa" comunicativa és que el grup parlamentari d'un partit de Govern com ERC hagi demanat reunions urgents amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
La primera es va celebrar dimecres i Cid admet que va rebre tota la informació sobre la situació real de la sequera i els recursos hídrics que ara Baltasar exposa en públic.
"Si la situació és excepcional i les mesures a prendre són excepcionals, la informació també ho ha de ser", sosté Cid. ERC apel.la a aquesta "imprescindible" tasca pedagògica per buscar el consens territorial.
També ICV es disposa a fer pedagogia interna i territorial perquè els ecosocialistes són conscients que la gestió comunicativa de Baltasar ha estat pèssima. Segons fonts d'ICV, el diputat Daniel Pi accelerarà un programa d'informació territorial sobre la política d'aigua ja planificada de fa temps.

PLOURE SOBRE MULLAT A
més, dins d'ICV amb l'actuació de Baltasar plou sobre mullat, ja que el conseller ja va aixecar crítiques entre els seus per cedir d'entrada massa davant els promotors immobiliaris i el PSC en el pacte i la llei de la vivenda.
Si aleshores la polèmica que encarnava Baltasar era sobre un eix social clau a ICV, ara afecta el seu també nuclear perfil ecologista.
Potser per això el secretari general d'ICV, Jordi Guillot, va declarar ahir a EL PERIÓDICO "comprendre els impulsos crítics" de dirigents ecosocialistes i organitzacions ecologistes davant una situació "complexa". Però va fer una defensa aferrissada de Baltasar com "l'únic conseller que dóna solucions raonables a un problema crític" i, per assegurar aigua a Barcelona fins que no estigui a punt la dessalinitzadora, va defensar les solucions estudiades per Medi Ambient.
En última instància, els ecosocialistes culpen de la situació l'insostenible model de desenvolupament
territorial dels últims 25 anys. A més, Guillot demana a CiU "sentit de país", que no faci demagògia i no avivi la confrontació territorial.

MARC ANDREU 29/3/2008 EL PERIODICO

El Govern atura el transvasament del Segre i descol.loca Medi Ambient

Tarragona i Reus diuen 'sí'

divendres, 28 de març de 2008

Dalí el 1950, interessant...


Un video de 1950 del programa americà "What's My Line?". Els participants tenen els ulls embenats i han d'endevinar qui és el famós mitjançant preguntes que es responen amb si o no. El conductor intervé cada tant tractant d'encasellar el personatge en un perfil, tasca impossible tractant-se en aquest cas de Dalí.

Font: Overstream

dilluns, 24 de març de 2008

La força del sobiranisme civil i la debilitat del sobiranisme polític


El 9 de març, dos camps diferents del moviment sobiranista van exhibir quines son les seves forces actuals. Per un cantó, el sobiranisme civil es va mobilitzar sota la crida de Sobirania i Progrés i de la Plataforma pel Dret de Decidir per tal de recollir massivament signatures en defensa del dret de decidir. La mobilització, tot i la censura de la Junta Electoral, se saldà amb un èxit. Un altre èxit que el sobiranisme civil pot sumar als de les manifestacions del 18 de febrer de 2006 o de l'1 de desembre de 2007. Per contra, els partits que d'alguna manera son sobiranistes o contenen una part important de militància sobiranista es van estancar o van patir un retrocés important. Els triomfadors de la nit del 9 de març a Catalunya foren precisament els dos partits més clarament unionistes del Principat: el PSC i el PP (malgrat els seus minsos resultats, el fet és que foren millors que els de 2004).

Això es correspon, així mateix, amb un moment històric en que la desafecció per Espanya és més patent que mai en un sector creixent de la població catalana. Una desafecció que lentament està començant a fer virar la opinió pública cap a opinions com més va més sobiranistes. Totes les enquestes d'opinió indiquen que la majoria dels catalans estan a favor de coses tals com el concert econòmic o el traspàs a la Generalitat de la gestió de l'aeroport del Prat, i també una majoria de catalans estan a favor de que Catalunya tingui un Estat propi, sigui independent o federat. El sobiranisme civil va a l'alça precisament perquè és l'expressió, al si de la societat civil, d'un auge del sobiranisme sociològic.

Resulta, doncs, una paradoxa que el sobiranisme polític estigui en hores baixes. I convindria no oblidar que, finalment, la independència és inassolible sense un sobiranisme polític potent, capaç d'imposar el seu criteri al si de les institucions públiques. Les raons poden ser moltes, i en podríem parlar, però està clar que els dirigents polítics sobiranistes estan fent alguna cosa malament. També d'això podríem discutir, però hi ha una idea que no deixa de rondar-me pel cap: que als polítics, concretament als polítics sobiranistes, els hi fa por fer política. No, no se m'ha acudit a mi: ho va dir en Joel Joan, president de Sobirania i Progrés, si fa no fa un mes abans de les eleccions.

21.03.2008 Lluís Pérez, estudiant de Sociologia

diumenge, 23 de març de 2008

L'ABG es queixa que el nou pas soterrat de Torredembarra l'hagi pagat la constructora de la urbanització de Muntanyans II


L'Alternativa Baix Gaià (ABG) ha mostrat novament les seves queixes contra la urbanització de 550 habitatges que es vol aixecar a Muntanyans II, coincidint aquest dissabte en la jornada que l'Ajuntament de Torredembarra ha inaugurat un pas soterrat que, segons denuncien, ha pagat la mateixa empresa constructora del pla parcial de la zona. L'ABG ha distribuït retalls de premsa sobre aspectes crítics del pla parcial en el nou pas soterrat que va de Marítima Nord fins Muntanyans II.

Publicat a l'AVUI

El reivindicat pas soterrat de l'N-340 a Torredembarra entra en funcionament


La Corporació Municipal de Torredembarra va visitar ahir al matí les noves infraestructures de la ciutat. Es tracta d'un pas per a vianants per sota la carretera N-340 i una nova passera de fusta que dóna accés des del pas soterrani de la via del tren de la zona sud de Marítima Residencial fins a la platja.

L'alcalde de la ciutat costera, Manuel Jiménez, va fer una «valoració positiva d'aquest acte d'inauguració» i va explicar: «Aquestes obres són la solució a una problemàtica molt important per als veïns de la zona, que havien reivindicat durant molt de temps una solució. En els últims set anys han mort set persones en travessar la nacional, i ara aquest pas és la solució que es necessitava.»

Pel que fa a la passera, Jiménez assenyalava que aquest element és una millora «sobretot per a les persones amb problemes de mobilitat».

Aprofitant aquesta inauguració, una desena de persones pertanyents a la plataforma Alternativa Baix Gaià, que lluita pel desenvolupament urbanístic de manera sostenible de la zona Muntanyans II, va organitzar una acció de protesta en contra del pla parcial actualment establert per la zona. «Aquesta zona està considerada com a zona humida pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no s'hi haurien de construir els 550 habitatges projectats», va explicar el representant de la plataforma.

EL PUNT - EUSEBI SEDEÑO. Torredembarra - diumenge, 23 de març de 2008

dijous, 20 de març de 2008

Un històric d'ICV demana la dimissió de Baltasar, per l'afer d'Els Muntanyans


Francesc Mercadé, un històric d'ICV a Torredembarra, demana al seu bloc la dimissió del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, després d'un informe de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) sobre els Muntanyans. Mercadé -"membre d'ICV des de la seva fundació, anteriorment era adherit a l'Entesa de Nacionalistes dEsquerra i abans a Nacionalistes d'Esquerra. Quan era més jove encara, va militar a la JCC i al PSUC"- explica que "un tècnic de l'Agència Catalana de l'Aigua, que depèn del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, que dirigeix l'Honorable Senyor Francesc Baltasar, membre d'Iniciativa per Catalunya Verds, autoritza les obres de canalització del Torrent de Gibert".

"Aquest Torrent que anega de forma endèmica l'espai inundable del pla parcial 4b de Torredembarra, anomenat també Muntanyans II. Aquest Torrent de Gibert que no apareix al Pla General d'Ordenació Urbana, en la recent revisió dirigida per l'aleshores regidor d'urbanisme i medi ambient de l'Ajuntament de Torredembarra, el també Honorable Senyor Josep Bargalló. No servint de res els informes prèvis de l'INUNCAT, avisant del risc d'inundació en la zona. Vulnerant els preceptes de la llei 12/85 d'espai naturals que teòricament protegeix les zones humides".

"Aquest tècnic de l'ACA potser no sap que l'autorització la redacta quan la canalització ja s'està executant, i quan ja estan quasi enllestits els treballs d'urbanitzar la zona. Potser ni ha posat els peus a la zona. La seva actuació s'ajusta a Dret?"

"La famosa comisió de seguiment sobre la protecció de Muntanyans II, integrada per la Generalitat i l'Ajuntament podria reunir-se a la quarta planta de l'edifici de convencions que hi pensen contruïr, i així fer un seguiment més en directe i "in situ" de l'estat de degradació del suposat Espai d'Interés Natural Platja de Torredembarra i Creixell, a l'espai dels Muntanyans. Espai que per descomptat no li interessa a l'Honorable Senyor Francesc Baltasar".

"Honorable Senyor Francesc Baltasar- acaba-, quan pensa dimitir, ara, o quan es produeixi la propera inundació en la zona humida?"

Publicat a: E-NOTICIES

Els independents AUPA es fan enrere i anul·len la moció de censura a Altafulla


Demanen ara la dimissió de l'alcalde, que critica la «irresponsabilitat» dels grups de l'oposició + Farré (a la dreta) durant el ple del mes de gener. / Foto: R.L.

Nou canvi de rumb en la política altafullenca. AUPA, un dels cinc grups que en principi havien de signar la moció de censura que s'havia de presentar el dimecres dia 26, descarta ara afegir-s'hi. La decisió la va prendre l'assemblea de militants del grup independent dimarts a la nit, en què també es va acordar reclamar la dimissió de l'alcalde, Francesc Farré (ABG), que governa en minoria i amb el suport de CiU i ERC. La rectificació d'AUPA impossibilita la presentació de la moció de censura, a la qual també donaven suport PSC, PP, Ideal i PAU. L'única sortida possible, que s'hi afegís el regidor no adscrit Jano Francino, va ser descartada per ell mateix.

L'acord de govern alternatiu a Altafulla tan sols ha durat hores, tal com el mateix alcalde i els seus socis de govern ja sospitaven dimarts. AUPA es va desmarcar ahir de la moció de censura i va optar per reclamar que l'alcalde «accepti les seves responsabilitats i dimiteixi», segons la regidora Eva Martínez. L'edil d'AUPA considera que forçar ara el relleu al govern és «precipitat» i convertiria en «víctimes» els membres de l'executiu actual. Tot i això, Martínez va sostenir que la suma de forces de l'oposició «és possible i obtindria més bons resultats que el govern actual».

La decisió d'AUPA deixa sense efecte l'acord a cinc bandes que havia de fer possible l'arribada a l'alcaldia del socialista Josep Maria Gené, ja que l'única alternativa (que Francino signés també la moció i s'aconseguís així la majoria absoluta necessària legalment) la va desmentir el mateix ex-representat d'ABG. «Vaig passar a no adscrit per diferències amb els meus dos companys de grup, i no donaré suport a una moció de censura», va dir Francino. Des de la formació socialista, Josep Maria Gené va explicar ahir que estaven reflexionant sobre l'opció que havien de seguir en el futur. Precisament, el PSC es torna a trobar ara amb la mà estesa de l'alcalde, que va fer de nou una crida perquè se sumi a un govern «fort» i sense presència d'independents.

Farré va descartar dimitir, tal com li reclama AUPA, apel·lant a la seva «responsabilitat», i va reclamar als socialistes que es repensin el seu rebuig a entrar a l'executiu. El polític d'ABG va criticar especialment la «irresponsabilitat» mostrada per l'oposició i els efectes que això podria tenir en «l'estabilitat d'Altafulla» si finalment accedissin al govern. «ABG, ERC i CiU assumim la situació i continuarem», va afirmar.

EL PUNT - dijous, 20 de març de 2008 - AZAHARA PALOMARES. Altafulla

dimecres, 19 de març de 2008

"Requiescat in pacem" Espai d'Interès Natural Platja dels Muntanyans..., Honorable Senyor Francesc Baltasar. Gràcies per tot!


"Uno de los técnicos de la ACA en la delegación de Tarragona firma este informe, cuyas conclusiones dicen que, «examinado el expediente, y por todo lo que se expone en él, esta Unitat informa favorablemente sobre la autorización de obras para el encauzamiento del torrent de Gibert, dentro de las obras de urbanización del plan parcial Muntanyans II».

Estas conclusiones de la ACA fijan tres condicionantes: que este encauzamiento debe hacerse en un plazo de 12 meses; que se debe garantizar una salida por debajo de la vía del tren con una tubería de 800 milímetros de diámetro (posterior a una zona de laminación); y que la promotora debe poner una fianza de 9.000 euros «para garantizar la correcta actuación».

Con este espaldarazo técnico del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, Vegas de Guadaira tiene en su poder todos los requisitos para que su objetivo final (una urbanización de alto standing al lado de un espacio de interés natural) sea una realidad en los próximos años."

Amb aquests paràgrafs ahir llegíem atònits al Diari de Tarragona, que un tècnic de l'Agència Catalana de l'Aigua, que depèn del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, que dirigeix l'Honorable Senyor Francesc Baltasar, membre d'Iniciativa per Catalunya Verds, autoritza les obres de canalització del Torrent de Gibert. Aquest Torrent que anega de forma endèmica l'espai inundable del pla parcial 4b de Torredembarra, anomenat també Muntanyans II. Aquest Torrent de Gibert que no apareix al Pla General d'Ordenació Urbana, en la recent revisió dirigida per l'aleshores regidor d'urbanisme i medi ambient de l'Ajuntament de Torredembarra, el també Honorable Senyor Josep Bargalló. No servint de res els informes prèvis de l'INUNCAT, avisant del risc d'inundació en la zona. Vulnerant els preceptes de la llei 12/85 d'espai naturals que teòricament protegeix les zones humides.

Aquest tècnic de l'ACA potser no sap que l'autorització la redacta quan la canalització ja s'està executant, i quan ja estan quasi enllestits els treballs d'urbanitzar la zona. Potser ni ha posat els peus a la zona. La seva actuació s'ajusta a Dret?

La famosa comisió de seguiment sobre la protecció de Muntanyans II, integrada per la Generalitat i l'Ajuntament podria reunir-se a la quarta planta de l'edifici de convencions que hi pensen contruïr, i així fer un seguiment més en directe i "in situ" de l'estat de degradació del suposat Espai d'Interés Natural Platja de Torredembarra i Creixell, a l'espai dels Muntanyans. Espai que per descomptat no li interessa a l'Honorable Senyor Francesc Baltasar.

Honorable Senyor Francesc Baltasar, quan pensa dimitir, ara, o quan es produeixi la propera inundació en la zona humida?

dimarts, 18 de març de 2008

Quatre propostes per a després del 9M


1) Cal abandonar la baralla estèril. Dins els partits, entre els partits i fora dels partits. No porta enlloc. I, si pot ser, cal més unitat.

2) El dret de decidir sense subordinació exterior, ni organitzativa ni política, és el terreny d'encontre dels uns i dels altres.

3) Cal sumar noves cares a les direccions actuals i fer-les créixer com a símbol del canvi. Sense renunciar a ningú, però sense que ningú faça de tap tampoc.

4) Anar al darrere del PSOE competint per ser-ne l'aliat predilecte, és una garantia de fracàs. Que facen allò que vulguen.

No dic que siga fàcil; no ho és. Ni que siga l'única solució perquè els votants catalanistes recuperem l'autoestima perduda i ens proposem objectius més ambiciosos. Són, simplement, quatre propostes que em semblen lògiques i senzilles d'entendre per a eixir de l'atzucac en què ens trobem ara mateix. Molts no ens sentim reflectits en els resultats de diumenge; però sense alternatives engrescadores a curt terme, les coses seran molt pitjors. I que això no passe és responsabilitat de tots. Dels de dins dels partits i dels de fora. Ara no és el moment de deixar sols els polítics.

Hi ha ningú que en vulga parlar?

Vicent Partal, periodista i director de Vilaweb

13.03.2008 (Publicat a Vilaweb)

Xec en blanc a Zapatero o pluja fina del PSC a Madrid?


Catalunya ha entregat un xec en blanc a Zapatero, malgrat els (diversos) incompliments del president espanyol. Qui entregarà el xec a Madrid serà el PSC, que haurà de vetllar perquè el PSOE hagi entès el missatge: no hi ha catalans emprenyats, hi ha catalans exigents i comprensius. Exigents amb l'Estatut, el finançament i una certa idea de federalisme. Montilla va ser el primer exigent, al Palau Sant Jordi dirigint les seves paraules a Zapatero. Feia la impressió que el PSC, gens disposat a debilitar els companys confederals amb la creació d'un grup parlamentari propi, feia un advertiment abans que Zapatero es trobés per sorpresa una mà de diputats socialistes catalans al Congrés. I ara que el PSC obté el seu millor resultat a Catalunya —per damunt de l'any 82, el de la majoria absoluta de Felipe— l'estratègia de Nicaragua no passa per proposar ministres, sinó secretaris d'Estat i fontaners a La Monclosa. Nicaragua sap que el més important no és el ministre, sinó el cos que l'envolta, amb pes polític i un nivell de decisió diària important. I sap que a La Moncloa necessita molts Miquels Icetas. Recordeu que Iceta va ocupar càrrecs a La Moncloa quan Narcís Serra era vicepresident del govern espanyol amb Felipe. El debat, doncs, no és si Chacón segueix de ministra amb Clos, Vegara, Corbacho o amb qui sigui. El debat és si el PSOE accepta una pluja fina de socialisme català en les estructures del nou executiu. Per aconseguir això —interlocució, contactes, portes obertes i bon rotllo a Madrid—, el PSC no pot dedicar-se a llençar aigua al vi de Zapatero, ara que aquest últim obre el ball dels pactes i de les negociacions per a la seva investidura amb CiU i el PNB. Aquest dilluns i dimarts, mentre els focus mediàtics apunten a la moguda previsible d'ERC —perquè això ja se sabia que passaria, de fet era un sacseig intern ajornat, un duel etern que algun dia havia d'arribar—, els socialistes i els nacionalistes s'han dedicat a la finezza. Molta professionalitat: Duran diu que espera que el truquin i que ha de ser Zapatero que mogui fitxa, Mas demana als seus que no fiquin el dit a la nafra de la ferida republicana i que no xulegin perquè el catalanisme no està per tirar coets —i obre les portes de la casa gran—, Iceta accepta que el PSOE convidi qui vulgui al ball inicial, tira floretes a Duran i inclús admet que torni a sonar el nom de Bono —vés quina cosa!— com a president estrident del Congrés (amb la lleidatana Cunillera de vicepresidenta), mentre Montilla pilota una minicrisi de pa sucat amb oli comparada amb el Dragon Khan maragallià. El Govern no perilla. Almenys avui, a l'espera del congrés intern d'Esquerra i del pas prudent d'uns mesos d'arrencada de la segona legislatura de Zapatero. Després ja es veurà, oi?

Saül Gordillo, periodista i director de l'Agència Catalana de Notícies

14.03.2008 (Publicat al bloc d'en Saül Gordillo a MésVilaweb)

Un trànsfuga a Altafulla?


Un trànsfuga és un polític que després d'haver estat escollit pels votants, canvia de partit polític per tal de donar el seu poder a un partit de l'oposició. Normalment el transfuguisme té lloc per motius il·legals, inconfessables i socialment inacceptables; més que ideològics.

La moral occidental castiga amb severitat el transfuguisme, encara que des del punt de vista legal és molt difícil d'impedir. Un dels casos més flagrants de transfuguisme en la política espanyola dels últims anys ha estat el cas Eduardo Tamayo i Maria Teresa Sáez antics militants del PSOE, que va provocar en el 2003 la dissolució anticipada de l'Assemblea Legislativa de la Comunitat de Madrid. Altre cas recent de transfuguisme és el de l'Ajuntament de Lleó. L'ex president de la Generalitat Valenciana i ex portaveu del govern espanyol Eduardo Zaplana, del PP, també va arribar a l'alcadia de Benidorm gràcies al vot d'una trànsfuga del PSPV.

A Altafulla, l'anunci de la moció de censura, la primera en la història democràtica d'Altafulla, arriba quan al municipi encara cueja la polèmica pel pas a regidor no adscrit del número 2 d'ABG, Jano Francino. Precisament, l'assemblea permanent de la formació ecosocialista va tractar ahir sobre la proposta de l'alcalde d'elevar el cas a la comissió de seguiment del pacte antitransfuguisme, creada arran del pacte signat per tots els partits.

Font: wikipedia i EL PUNT

dissabte, 15 de març de 2008

L’Equip de Govern Municipal de Torredembarra es vanta molt sovint de ser un govern d’esquerres, però de fet no ho és.


Dirigir la política d’un municipi és decidir o escollir entre diferents projectes. Prioritzar un projecte de caire social davant d’un altre que serveix interessos més foscos és fer polítiques d’esquerres. L’Equip de Govern Municipal de Torredembarra es vanta molt sovint de ser un govern d’esquerres, però de fet no ho és. En posarem un exemple a tall pedagògic que ho il·lustrarà clarament. Ara mateix tenim damunt la taula el projecte d’obres de millora del tram urbà de la carretera N-340 entre el passeig de l’Estació i el carrer Pescadors (A). Ens agradaria veure l’esquema de tot el tram complet entre la rotonda del Puntet i la rotonda de Muntanyans per poder fer una proposta de prioritzacions per sectors. No es tracta d’oposar-nos per sistema a tot el que l’Equip de Govern Municipal proposa, encara que una mica sí que és cert que quan algú assenyala la Lluna n’hi ha que només es fixen en el dit. Ja els va passar una cosa semblant després de les eleccions municipals, quan nosaltres dèiem que calia reformar l’organització i prioritats de la regidoria d’urbanisme, i que el nou regidor s’hauria de creure la reforma: Ells van creure que parlàvem de la persona que ocupava aquest càrrec i no ens vam poder entendre. Mirin, nosaltres pretenem que les prioritats de totes les regidories afavoreixin sempre els més desvalguts i que el nostre poble avanci. L’exemple pedagògic que els parlava més amunt és el següent: per què no prioritzar el tram de N-340 entre la benzinera i el pont de Clarà (B), enlloc del lloc del tram de l’Estació? Aquest tram que indiquem compta amb un tràfic diari proper als 60.000 vehicles i el tràfec de vianants també és molt important per la proximitat de l’escola l’Antina. En aquest tram de la benzinera al pont de Clarà, una gran part està mancat de voreres. Tot plegat fa que la perillositat, o manca de seguretat, exigeixi prioritàriament la construcció d’unes inexistents voreres. Apostar per començar per la conversió a via urbana de la N-340 pel Pont de Clarà fins a la benzinera seria servir interessos socials. Vagi per endavant que poden comptar amb la nostra oposició al projecte entre l’Estació i el carrer de Pescadors, perquè creiem que abans de fer actuacions parcials a l’antiga N-340 cal un projecte global que defineixi clarament quin es el futur d’aquesta antiga carretera.

Francesc Mercadé
Alternativa Baix Gaià
Torredembarra

La Torre prioritzarà l'N-340 i la caserna de policia aquest mandat


La conversió de l'N-340 en una avinguda, la construcció d'una nova caserna per a la policia local i el futur teatre auditori seran algunes de les prioritats més destacades d'aquest mandat a Torredembarra. El ple va aprovar dijous a la nit el pla quadriennal d'inversions amb el suport de PP i l'Agrupació Democràtica Torrenca, que ja van votar a favor dels pressupostos del 2008. El pla, que va tenir l'oposició de CiU i Alternativa Baix Gaià (ABG), preveu 26.345.000 euros en inversions fins al 2011, la major part durant els dos primers anys de mandat. Tot i que el regidor d'Hisenda, Santiago Ardèvol, va anunciar que les partides previstes al pla podrien veure's sotmeses a canvis, l'executiu (PSC, ERC i GIT) es va comprometre a mantenir vigents una sèrie d'inversions. Es tracta de la caserna de la policia local (que estarà acabada a finals del 2009), la tercera llar d'infants, els dipòsits pluvials, el pàrquing de la plaça Mossèn Boronat (que s'espera que estigui en construcció el 2011) i la creació de xarxes Wi-Fi. Amb aquests compromisos, l'executiu es va assegurar el suport de PP i l'Agrupació.

CiU i ABG, per la seva banda, van coincidir en el seu vot contrari a la proposta per la falta d'un pla de mandat que ofereixi un planejament més profund. L'alcalde es va comprometre a continuar treballant en aquest document.

EL PUNT - A.P.. Torredembarra - dissabte, 15 de març de 2008

DENÚNCIA PER UN SOLAR: Rates i gossos




¿Per què les denúncies que arriben a l'Ajuntament de Torredembarra no serveixen de res? Visc en aquesta població des de fa tres anys i mig i pateixo les molèsties d'un solar que està brut. Hi ha rates i dos gossos que borden dia i nit, i que molesten moltíssim, ja que no són petits precisament. Ho he denunciat a Medi Ambient de Tarragona, a la Guàrdia Civil i a la Guàrdia Urbana, i res. La propietària de la finca és regidora de l'ajuntament i presidenta local de CDC-CiU.

EL PERIODICO Cartes dels Lectors - Carmen Mascarell Ibern - Torredembarra - Dissabte 15 març 2008

divendres, 14 de març de 2008

L'Equip de Govern de Torredembarra i l'esperit de "BONANZA".


Ahir vaig anar al Plenari Municipal, vaig tancar els ulls, i per uns moments no m'ho podia creure!, els intrèpids protagonistes del govern municipal, estaven interpretant un vodevil, a l'estil d'un ranci western televisiu. Ells!, eren ells!, interpretaven "BONANZA". Amb la característica mà dura de Lorne Greene (Jiménez), amb una interpretació estel·lar de Pernell Roberts (Oviedo), amb un inusual protagonisme de Dan Blocker (Ardèvol), un impagable Michael Landon (Ciuró), i l'intervenció de l'encisadora Jan Sterling (Toda). Sembla que volen interpretar tota la sèrie completa, vaja que sembla que es tracta d'una reposició. Avisaré al Masagué, que està despistat mirant en un altre canal els "Simpsons". I al meu amic Suñé que des diumenge passat només parla pel mòbil amb un tal Marino..., Pobre Torredembarra, ara només ens falta una emissora de TV!, el plató seria a la Sala de Plens de l'Ajuntament...

AMB GAIREBÉ 8.000 KW ->Electrifiquen Muntanyans sense que la Generalitat convoqui la comissió promesa


La urbanització del pla parcial Muntanyans II a Torredembarra continua prenent forma sense que la Generalitat posi en marxa la comissió anunciada el novembre passat per estudiar la protecció de l'espai. La companyia Fecsa Endesa va anunciar ahir que s'encarregarà d'electrificar la nova urbanització, on es preveuen 550 habitatges i una zona hotelera, uns treballs pels quals invertirà 955.161,46 euros. L'avenç dels treballs als terrenys arriba sense que el govern català hagi posat data per a la visita dels consellers de Medi Ambient i Política Territorial a Torredembarra, prevista inicialment per la primera quinzena de desembre.

La futura electrificació de Muntanyans II, que els seus opositors critiquen perquè està situat en terrenys que consideren inundables, suposarà la instal·lació de sis quilòmetres de línia subterrània, prop de 2,5 de cable de mitjana tensió i la instal·lació de tres centres de transformació. En total, se subministrarà electricitat amb una potència de 7.973,93 kW. Per tal de dur a terme aquests treballs, Fecsa Endesa ha signat un conveni amb la immobiliària que promou el projecte urbanístic, Vegas de Guadaira.

Mentre la promotora continua endavant amb la urbanització (encara, però, no ha sol·licitat llicència per edificar), l'Ajuntament de Torredembarra continua esperant la constitució de la comissió acordada la passada tardor, i que havia d'unir els representants municipals amb els del govern català per buscar solucions al projecte. La trobada, que s'hauria d'haver realitzat al municipi del Tarragonès ara fa quatre mesos, continua sense data, tot i que les conselleries ja han comunicat al govern municipal diferents terminis que han acabat incomplerts. De fet, el que acordi aquesta comissió hauria d'afectar l'evolució final de les obres, ja que en principi havia de determinar quins terrenys cal protegir a la zona. Fins i tot encara continua pendent de concreció l'acord unànime de la comissió de Medi Ambient del Parlament, que va aprovar el pas de les zones verdes del pla parcial (el 56% del total) a l'espai d'interès natural Platja de Torredembarra i Creixell, a tocar de la futura urbanització.

Una altra de les incògnites a què s'enfronta Muntanyans II és la nova sol·licitud d'aturada cautelar de les obres feta davant del TSJC per la Plataforma Salvem els Muntanyans. L'agrupació ja ha fet la petició en la formalització del seu segon recurs contenciós administratiu, on ha adjuntat l'informe del pèrit independent que advertia del risc per a l'espai protegit veí.

EL PUNT - A.P. - divendres, 14 de març de 2008

dimecres, 12 de març de 2008

Treballar per consolidar


Aquestes eleccions hem vist com el vot cap a ICV i EPM s'ha renovat, avui el votant d'esquerres que mira a Espanya, ja té un clar referent, el PSOE. Aquestes eleccions a la demarcació podien haver estat pitjor, però un vot catalanista ha estat clau per resistir el mal anomenat “tsunami socialista”. ICV de la demarcació de Tarragona es la que menys patit en la pèrdua de vots, gràcies a votants nous, nacionalistes i d'esquerres.

Malgrat tot, el cert es que les polítiques de la sequera no han ajudat gens per consolidar ICV a la demarcació, fer polítiques per garantir l'aigua a Barcelona, amb aigües del subsol tarragoní, i amb l'aigua de l'Ebre, mentre Política Territorial (PSC), dona llicències per continuar l'expansionisme urbanístic agressiu i llicències per fer nous camps de golf, cal tenir clar que aquest fet va en contra de la filosofia d'una nova cultura de l'aigua.

Això que penso, i d'altres reflexions, ho vaig exposar ahir al Consell Nacional d'ICV. En fi, estic content del treball que hem fet des de la demarcació, ara toca continuar treballant amb força.

Bloc del Lluís Suñé

ELECCIONES 2008, Santiago Carrillo: “Voy a votar a Zapatero”


Ha sido esta misma tarde, en el programa La Ventana, de la Cadena Ser, dirigido por Gemma Nierga. Santiago Carrillo, tras afirmar que si se guiase por la ideología o por el corazón debería de votar a IU, una vez conocidos los resultados de las últimas encuestas ha decidido votar a Rodríguez Zapatero en las elecciones del 9 de marzo.

Santiago Carrillo teme una involución, que sería indeseable en este país, ante el temor de que pueda ganar Mariano Rajoy. Porque quien realmente ganaría sería la ultraderecha, representada por Aznar, Acebes y Zaplana, entre otros muchos.

¿Voto útil o sentido común?; quizás las dos cosas. Si la izquierda es mayoría en este país, no se puede permitir que gane la la derecha ultraconservadora del PP. Es preciso superar la nostalgia y ser prácticos, muy prácticos. No es momento de pensar en si la ley electoral es justa o injusta con los partidos minoritarios; personalmente creo que IU juega en clara desventaja, pero no tenemos tiempo para corregir las deficiencias de la ley. España no se puede permitir un retroceso en los próximos cuatro años; hemos avanzado mucho en esta última legislatura en medidas sociales -muchas aún en fase de desarrollo- y de igualdad, y no podemos permitirnos el lujo de volver hacia atrás.

El PP ha utilizado el miedo y la mentira en este último mes para hacer populismo; incluso a costa de despreciar a los inmigrantes a sabiendas de que no tienen derecho a voto. Hace unos días Rajoy prometía avanzar en la atención a los discapacitados, olvidándose de que la Ley de Dependencia ha sido impulsada por el actual Gobierno, y que está siendo frenada en su desarrollo por las Comunidades gobernadas por el PP, y en especial por la de Madrid, presidida por una persona soberbia y ambiciosa llamada Esperanza Aguirre. Voto útil ¿para qué? Simplemente para evitar que gane la derecha.

Publicat el passat 18 de febrer a; SinLaVenia

dimarts, 11 de març de 2008

Quina nit electoral...


Diumenge, quan vaig veure l'alta participació a alguns barris de Catalunya, vaig percebre que de ben segur el PP no guanyava alhora que vaig tenir la sensació que patiríem durant la nit electoral. Dit i fet. A mesura que la nit avançava, la Núria Buenaventura semblava obtenir l'escó. Amb un 95% del vot escrutat, vam creure que el teníem. Però no va ser així. Haig de confessar-vos que la nit va acabar amb un sabor amarg, perquè finalment el vam perdre per uns centenars de vots.

Tot i això, és important remarcar el suport rebut de milers de persones que en aquestes eleccions ens han tornat a donar confiança. ICV-EUiA és, després de CiU i BNG, qui més ha resistit l'onada bipartidista, malgrat que ens hem quedat a pocs vots de tenir el segon diputat. En un context de forta polarització és evident que ens va afectar el vot útil, o milor dit, el vot de la por aque vingués la dreta. A Catalunya la major part del vot per aturar al PP es va concentrar en el PSC. I se'ls ha de felicitar per haver sabut canalitzar-lo. D'aquesta manera els socialistes obtenien el millor resultat de la seva història, amb un resultat equiparable al de 1982.

Els resultats no són els esperàvem. Ha estat una campanya amb bones vibracions entre el nostre electorat. A més, s'hi afegia una legislatura on hem treballat de valent al Congrés per defensar les polítiques que havien de millorar el dia a dia de la ciutadania. Però al final, les tendències de vot les han marcat els darrers dies de campanya. I tot i no tenir la sensació d'haver patit vot de càstig, ens passat factura el vot de la por, que alguns anomen el vot útil.

Més enllà dels errors comesos, que segur que n'hi ha, no vam saber valorar la força que tenia a Catalunya aquest vot de la por. A aquest factor se li suma un retrocés important a l'àrea metropolitana de Barcelona. Sabem que allà on s'ha votat en una lògica exclusivament estatal és on més hem retrocedit, però des d'ICV hem de fer una reflexió profunda de com ser referents arreu del país. Per últim hem de pensar en els elements de renovació del nostre projecte, en l'intent de renovar-lo i fer que torni a gafar embrancida. Ja son dues les eleccions, on per motius diversos, hem patit un retroces, més lleu del que sembla, però que ens obliga a situar aquests elements pel rellançament. El context on fer-ho: la propera Assemblea Nacional.

A Madrid, ens haurem d'adaptar a la nova situació en què ens deixen els resultats obtinguts, per continuar defensant al Congrés dels diputats les propostes de l'esquerra verda nacional. Vull aprofitar per agraïr-li a tota la gent que ens ha donat suport, aquests milers de vots, que farem que continuïn sent útils, en la defensa d'allò que hem explicat en campanya. I per damunt de tot, vull agraïr-vos a tots els amics i les amigues que ens heu fet arribar aquest suport. Els vostres ànims són la millor de les energies per treballar com sempre.

Bloc del Joan Herrera 10 març, 2008

La zona del Baix Gaià dissenya un pla turístic comú


La zona del Baix Gaià desenvoluparà durant els pròxims tres anys un pla de foment del turisme per coordinar accions de promoció, captar visitants i difondre els elements paisatgístics, patrimonials i culturals. Aquesta actuació, basada en un estudi dut a terme per la Universitat Rovira i Virgili (URV), compta amb un pressupost de 900.000 euros aportats per la Generalitat, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal del Tarragonès i els 11 ajuntaments que formen el territori.

Els municipis són els següents: Altafulla, Creixell, el Catllar, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, la Riera de Gaià, Renau, Roda de Barà, Salomó, Torredembarra i Vespella de Gaià. A més a més, per proximitat geogràfica també s'inclouen els nuclis de Tamarit i Ferran (Tarragona) i l'Argilaga (la Secuita). L'oferta es construeix sobre valors com els castells medievals, el llegat romà vinculat a l'antiga Tarraco, vestigis prehistòrics, cultura agrària i el paisatge de l'entorn del riu Gaià.

Jaume Salvat, coordinador del treball i professor de la URV, destaca que l'aposta consisteix "a compaginar el turisme de consum propi de les platges amb un altre també interessat en l'interior". Així, la proposta preveurà rutes històriques, gastronomia, vies verdes, pesca, programacions culturals, promoció de l'artesania local i activitats esportives. La proximitat del parc Port Aventura, a menys de 30 quilòmetres, és un altre factor a tenir en compte.

Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Costa Daurada, assegura que "el més important és que s'imposarà un criteri i que hi haurà ordre, cosa que permetrà unir esforços i acabar amb la dispersió". La majoria d'allotjaments de l'àrea, basats en les segones residències i els càmpings, continuaran a la costa, "però és factible reconduir el flux de visitants i aconseguir més presència de turistes a l'interior, que fins ara pràcticament s'ignorava", segons Bono. Petits hotels i cases rurals hi poden contribuir.

RECUPERACIÓ DEL CABAL

Francesc Farré, alcalde d'Altafulla, insisteix que la marca Costa Daurada està molt centrada en l'àrea de Salou, Vila-seca i Cambrils, de manera que "serà molt positiu donar pes al Baix Gaià". Segons Farré un dels actius a conquistar és el paisatge, i per això defensa avançar cap a la creació del parc natural del Gaià i recuperar el cabal del riu, actualment sec a la desembocadura.

Repsol, l'empresa concessionària del pantà del Catllar que reté l'aigua, ha mostrat la seva disposició a negociar el tema. "No ens oposem a tractar la qüestió, però hem de trobar una alternativa perquè són cabals que necesitem", explica Josep Bertran, portaveu de la companyia petrolera.

EL PERIODICO - FERRAN GERHARD - 11/3/2008

Guanya la Catalunya sucursalista


El PSOE ha aconseguit sortir-se'n amb la seua, i amb escreix. Havien dissenyat una campanya llarguíssima (mesos i mesos), en què només era important donar un missatge únic a la societat: "que venia el llop". Aquesta tàctica, basada en la por a la tornada dels cavernícoles, els ha sortit extraordinàriament rentable. Malauradament la resposta de la ciutadania catalana ha estat que volen PSOE, PSOE tindrem, i PSOE patirem!

A la majoria de catalans i de catalanes no els ha importat que Zapatero es va carregar l'estatut aprovat pel parlament de Catalunya, després d'haver mentit deliberadament que acceptaria les resolucions de la cambra catalana. No han donat la importància merescuda al fracàs del model d'infraestructures al país, que sofreixen una manca patètica d'inversions durant anys i panys. La gent només ha valorat que no volien el PP, que volien Acebes i Zaplana a la banqueta. Personalment em preocupa moltíssim que gent catalanista hagi votat PSOE, ja que no són gens conscients de com s'utilitzarà el seu vot, el qual no servirà ni per a aprofundir en l'autogovern, ni en la pluralitat de l'estat, ni per aconseguir un millor finançament. Si esperen que la Chacon mogui un dit a favor de Catalunya que suposi rebotar-se amb els amos de Madrid, van apanyats! Ara el PSOE ha rebut llicència per a fer el que li plagui. El tribunal Constitucional tornarà a retallar el que queda de l'estatut sense tisora prompte. S'han esperat que passsessin els comicis i l'autogovern tornarà a rebre un cop molt fort. Ho poden fer més lliurement que mai, ja que bona part de la ciutadania catalana no reacciona i demostra que accepta tot allò que li posen al davant, per negatiu que sigui. El resultat electoral a Catalunya ha estat veritablement lamentable, no ha estat diferent al de qualsevol "província" espanyola, amb la qual cosa s'ha aconseguit fer un pas més en l'espanyolització de la política catalana.
Em dol moltíssim que ICV hagi perdut un diputat. Crec que Joan Herrera havia fet una excel·lent feina al parlament estatal durant els darrers anys. S'ha guanyat un bon prestigi i ha fet una bona campanya, no mereixia aquests resultats. ERC ha perdut molts vots i escons. Probablement els resultats de fa quatre anys eren excessius quant a la força real del partit, però de cap de les maneres mereixia aquesta davallada. No puc entendre com molts votants republicans hagin optat per votar PSOE, atès que demostren que no són conscients de què suposa això.

ICV i ERC haurien de tenir en l'horitzó la unitat d'acció, que els permeti crear-se plegats un electorat fidel, que els alliberi totalment de la dependència del PSOE d'aquí. Malauradament l'electorat de les dos forces catalanes majoritàries veu el llop d'esquerres com un mal menor, i no ho és. Si continuen lligats estratègicament al PSOE, serà impossible bastir una esquerra nacional majoritària arreu de les comarques del país.

Sento moltíssim igualment que no hagin tingut un bon resultat les candidatures unitàries del País Valencià i les illes, després que els polítics nostrats haguessin fet una aposta ferma i valenta envers la consolidació d'un espai nacionalista i d'esquerres. Tot i que és molt dur tot el que ha passat, i que necessitem temps per a pair aquesta duríssima derrota, voldria acabar amb un missatge de resistència catalana: LA LLUITA CONTINUA! VISCA LA TERRA!

Bloc de l'Emigdi Subirats

dilluns, 10 de març de 2008

Païr, pensar, actuar


Toca, primer, païr els resultats. No són bons. Perdre un escó de dos, tenint en compte la gran feina, la bona campanya i l'excel·lent candidatura presentada fa mal. Molt de mal. Especialment perquè el segon escó ha quedat a uns poquíssims centenars de vots. Tanmateix, cal pensar per què ha passat. Personalment no crec que hi hagi tant una dimensió de vot de càstig com de vot útil. Legítim, per descomptat, però que posa de manifest un cop més la gran injustícia política i democràtica que suposa l'actual llei electoral. Finalment toca actuar. Malgrat que els resultats són, globalment, dolents, si els analitzem a fons, avaluant especialment els llocs on s'han mantingut percentatges (aguantant per tant el vot útil) o fins i tot on s'ha pujat en percentatges i vots, constatem que la línia iniciada, i extraordinàriament encarnada per en Joan Herrera, és bona. Segueixo, per tant, confiant en què hi ha espai i voluntat ciutadana en favor de bastir una esquerra verda nacional. Toca, això sí, parlar de la forma que aquesta haurà de tenir. Ningú ha dit mai que sigui fàcil. Em limito a constatar que és necessària.

Font: Bloc del Raül Romeva

diumenge, 9 de març de 2008

A Torredembarra, el 2004, ICV va obtenir 241 vots, enguany amb 358 vots recollim els millors resultats en molts anys!


Iniciativa ha pujat a Torredembarra per tercer cop consecutiu. ICV-EUiA rep aquest esforç fet des del municipalisme torrenc. Si el 2004 el percentatge va ser de 3,61 % ara s'ha arribat fins el 5,12%. Malgrat tot, felicitats!

Font: 3/24



Font: MIR

A la circunscripció de Tarragona ICV manté poc més del 3%, i aguanta amb 11.343 vots compromesos.


Amb aquests resultats definitius a la vista, veiem que ICV per Tarragona amb el Lluís Suñé com a candidat, manté la força de la coalició. Estem molt lluny d'obtenir el diputat, però ja treballàvem amb aquesta hipòtesi. El nostre objectiu estava més aviat en fer xarxa i millorar el contacte amb els nostres companys. Aquest objectiu l'hem assolit amb escreix. Cal seguir treballant amb la nostra gent del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Estem més ben connectats, el nostre diputat en Joan Herrera disposarà d'un millor enllaç amb el territori.

Font: 3/24

Més valoracions a: Bloc del Lluís Suñé

Normalitat, participació a les 20h. del 60,95%, només amb un petit incident a Torredembarra a mig matí.


A Torredembarra, la Guardia Civil ha fet tancar, per ordre de la Junta Electoral de Zona, la paradeta que la Plataforma pel Dret a Decidir tenia instal·lada a la Plaça de la Font de Torredembarra, que tenia l'autorització de la Policia Municipal de Torredembarra. Sembla que el que bàsicament ha funcionat és la total incomunicació entre cossos policials. Queda en entredit el suposat treball de la Junta de Seguretat Local. Els ciutadans assistim decebuts a l'acció contradictòria dels diferents, superposats i excessius cossos de seguretat. Només cal una Autoritat policial, i a més caldria que estigués al servei de la ciutadania. Res més lluny!. Simplement patètic. Als ciutadans encara se'ns presuposa ser delinqüents. La democràcia encara no existeix en aquest àmbit.

Propera inauguració de la Biblioteca Municipal de la Bòbila.


La Biblioteca Mestra Maria Antònia s'omple de llibres per obrir portes el 16 de març, la revista municipal La Sínia, recollia en el seu número de maig de 2007, un interessant article de Clara Mercadé Pujol que reproduïm per la seva claredat d'exposició. La nova biblioteca inexplicablement perd l'adjectiu de Municipal, i guanya un nou nom. Tots hi perdrem amb el precipitat i irreflexiu tancament de la Biblioteca Municipal del carrer de la Muralla 16.

dissabte, 8 de març de 2008

Sense temps per pair el balanç


A la foto, Lluís Suñé amb els seus assessors de l'Alternativa Baix Gaià a Torredembarra:


La campanya al Camp i l'Ebre, marcada pels retrets entorn de les infraestructures i l'horitzó del creixement territorial i pel retorn del transvasament a la taula de debat, també es va acabar ahir precipitadament per l'atemptat

...Suñé (ICV-EUiA), després de reivindicar més places públiques d'escola bressol en lloc de xecs per nadó, va afirmar que només el creixement de la seva coalició «garanteix polítiques d'esquerres», perquè «als socialistes no se'ls pot deixar sols». Jané (CiU) també va poder encara reunir-se amb el secretari general de CCOO a Tarragona, Jaume Pros, recordar que al febrer van apuntar-se a l'atur 28 persones al dia a la demarcació i avisar que els pròxims mesos no seran fàcils, especialment en el sector de la construcció. Socialistes i populars van fer la seva al matí, i a la tarda tots els partits van suspendre els actes programats, fins i tot un debat a Catalunya Ràdio, arran de l'atemptat d'ETA.

Un punt final indigne d'una campanya prou neta a la demarcació que ha estat marcada pel debat al voltant de les necessitats en infraestructures i diversificació econòmica i energètica del territori i pel retorn del transvasament com a eix de debat. Les úniques sortides de to han estat unes manifestacions del president provincial de Noves Generacions contra el cap de llista ecosocialista i un intent de boicot del míting del PP a Reus. La resta, batalla legítima que deixa servida la pugna pel sisè diputat, previsiblement entre el PSC i CiU però amb la resta a l'aguait.

EL PUNT - Ò.M.J.. Tarragona - dissabte, 8 de març de 2008

divendres, 7 de març de 2008

L'opció de les minories - metamorfosi


La metàfora d'un escriptor anglès –l'idioma universal– que, paradoxalment, tria edificar la seva obra en una llengua minoritària i, segons el mateix Matthew Tree, amenaçada, serveix per il·lustrar la batalla d'un Lluís Suñé que, al marge de la semblança física, intenta que ICV-EUiA no torni a quedar sense representació per Tarragona i portar al Congrés «la veu del carrer».

EL PUNT - per CARLES RIBERA. FOTOMUNTATGE LLUÍS ROMERO. divendres, 7 de març de 2008

Tot a punt per al 9-M, tot a punt per decidir


Com ja sabeu, la Plataforma Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret de Decidir duran a terme, durant el proper diumenge 9 de març, una recollida de signatures a favor de la transferència a la Generalitat de les competències en matèria de convocatòria de referèndums. La recollida, que inicialment es preveia dur a terme arreu del país, finalment s'ha estès a nivell internacional, tot tenint confirmades taules a llocs com Beijing o Estocolm. Es tracta, doncs, d'una de les accions sobiranistes més importants i de més llarg abast dels darrers anys. Però per a que finalment esdevingui un èxit necessitem el vostre suport. De manera que, feu el que feu aquest diumenge, no dubteu en apropar-vos a la taula més propera i signar. Perquè el dret de decidir és cosa de tots i totes: el 9 de març, signa!
Cliqueu aquí per a accedir al llistat de taules coordinades per Sobirania i Progrés i aquí per a obtenir el llistat complet de taules que participaran a la recollida de signatures.
Homenatge a Salvador Seguí, el Noi del Sucre

El proper dilluns 10 de març, Sindicalistes per la Sobirania durà a terme un acte d'homenatge a la figura del sindicalista Salvador Seguí, conegut com el Noi del Sucre, en motiu de l'aniversari del seu assassinat a mans de pistolers de la patronal catalana. L'acte es durà a terme a 2/4 d'1 del migdia a la Rambla del Raval, cantonada amb el carrer Sant Rafael, i comptarà amb la col·laboració de l'historiador Oriol Junqueres. No hi falteu!

La Generalitat vol compensar tot el que contamina


Per evitar-ho, es poden prendre dos camins: reduir les emissions de diòxid de carboni o buscar la manera de compensar-les, per exemple, plantant arbres. Aquesta és la mesura que ha pres la Generalitat en un pla pilot, calculat a partir del que contaminen els seus funcionaris.

Podeu veure la noticia que va sortir a TV3 migdia el dimarts passat a:

http://www.tv3.cat/ptv3/tv3Video.jsp?idint=299169

Com podeu veure l'Esteve Corbera comença a fer carrera dintre el nostre petit (esquifit??) pais. Mica en mica anem fent via.

Lluís Suñé defensa les 10 prioritats de la coalició d'esquerres


El cap de llista per la demarcació de Tarragona està defensant al llarg de la campanya, en tots els debats, actes públics i reunions en les quals participa, les 10 prioritats que ICV-EUiA proposa als ciutadans i ciutadanes per a dur a terme en aquesta legislatura.

El cap de llista per la demarcació de Tarragona està defensant al llarg de la campanya, en tots els debats, actes públics i reunions en les quals participa, les 10 prioritats que ICV-EUiA proposa als ciutadans i ciutadanes per a dur a terme en aquesta legislatura. Segons Suñé el document, que s’inclou a continuació, “garanteix que un govern d’esquerres amb el suport de la nostra coalició aplicarà polítiques reals en defensa de les persones i el territori. Aquestes son, doncs, les solucions d’ICV-EUiA als problemes més immediats”.

LES 10 PRIORITATS D’ICV EUIA AL CAMP DE TARRAGONA I LES TERRES DE L’EBRE

1. Promourem les energies renovables. Llei d’energies renovables per generar un 30% de l’energia primària a partir d’energies renovables l’any 2020 i Llei de Mobilitat Sostenible. Estratègia estatal contra el Canvi Climàtic: Llei d’estalvi i eficiència energètica per a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 30% l’any 2020.

2. Treballarem pel tancament gradual de les centrals nuclears de Vandellòs i Ascó, juntament amb les de la resta de l’Estat mitjançant un Pla Pont. La darrera central es tancarà el 2018.

3. No als transvasaments. Nova Cultura de l’Aigua. Nova llei d’aigües, amb la finalitat d’ordenar els recursos hídrics de cada territori.

4. Millorarem el transport públic del Camp i les Terres de l’Ebre. Pla ferroviari 2014, amb l’objectiu que el 94% dels catalans i les catalanes accedeixin al ferrocarril. Inversió directa de 328 milions d’euros a la demarcació de Tarragona.

5. Nou servei de Rodalies del Camp de Tarragona.

6. Incrementarem els enllaços ferroviaris de les Terres de l’Ebre.

7. Lluitarem contra les deslocalitzacions. Condicionarem els ajuts públics a les empreses a l’estabilitat en el territori. Promourem plans d’actuació per als sectors productius amenaçats per la reestructuració industrial.

8. Regularem la jornada laboral de 35 hores setmanals per a tots els assalariats i assalariades. Amb especial atenció a la conciliació de la vida personal i laboral.

9. Augmentarem el salari mínim a 1000 €. El salari mínim digne ha de ser superior al 60% del salari mitjà.

10. Increment de la despesa pública en habitatge fins al 2% del PIB. Ajuts fiscals al lloguer i a les persones més desafavorides en l’accés a l’habitatge.

Aquest és el camí en vots d'ICV-EUiA fins ara, diumenge escriurem els resultats de 2008.

A contracorrent!


ICV-EUiA du a terme, amb l’objectiu de renovar i consolidar la presència al Congrés dels Diputats el dia 9 de març, una campanya a contracorrent.

ICV-EUiA du a terme, amb l’objectiu de renovar i consolidar la presència al Congrés dels Diputats el dia 9 de març, una campanya a contracorrent. Per què a contracorrent? Perquè les nostres propostes són diferents i no responen a les velles fórmules de sempre, basades en una concepció clàssica i antiquada de fer política. ICV-EUiA té una altra manera d’actuar, innovadora, atrevida, i plena d’ambició, però també de realisme. Des d’ICV-EUiA no fem promeses buides. No dubtem a defensar els nostres valors també en aquells temes més polèmics o políticament incorrectes. La gent d’ICV-EUiA parlem clar. En aquestes eleccions, caldrà triar entre mantenir les velles polítiques de sempre o fer una aposta decidida pel canvi de debò, pel canvi d’esquerres. Estem convençuts que una altra manera de fer és possible, tan com un nou model de societat també ho pot ser. Aquestes son algunes de les eines que utilitzarem perquè les coses canviïn:

Farem que els més rics paguin més impostos, mitjançant la reforma de l’IRPF, igualant el tracte fiscal dels rendiments del capital i del treball i reduint l’IVA de bens i serveis de primera necessitat. Engegarem, també, una política de debò contra el canvi climàtic. Tenim per objectiu la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del 30%, per l’any 2020. Juntament amb això, és necessari endegar un nou model d’economia ecològica, de mobilitat, d’energia i de territori. Cal fer una aposta clara pel transport col·lectiu, donant prioritat a les inversions que millorin les condicions de transport de tothom. Pensem que el Govern ha de crear les condicions per a superar l'actual debilitat innovadora i inversora si volem situar a l’Estat espanyol al nivell dels països més avançats de la UE. ICV-EUiA vol fer una aposta per l’economia productiva i industrial tecnològicament avançada i per una indústria sensibilitzada pels efectes del canvi climàtic.

Això, pel que fa als aspectes mediambientals, econòmics i socials. Però no oblidem una dimensió que, segurament, centrarà bona part dels debats en els pròxims temps: la realitat nacional de Catalunya i les seves relacions amb l’Estat espanyol. Sense embuts: estem pel dret a decidir. Són els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya qui han de tenir la darrera paraula sobre el futur del nostre país. Però amb això no n’hi ha prou. El Govern central també ha de fer els seus deures. Cal que promogui la cultura federal, tant a Catalunya com en el conjunt de l’Estat. Cal incorporar la dimensió plurinacional als ensenyaments no universitaris del conjunt de l’Estat; el coneixement bàsic de la història, les llengües i cultures que conformen l’Estat. I cal incorporar aquesta realitat plurinacional als mitjans de comunicació públics. La reforma de la Constitució és molt difícil perquè requereix necessàriament àmplies majories però, tard o d’hora caldrà abordar-la per donar solució als conflictes nacionals.

Com que ens creiem les nostres idees i propostes, tenim uns valors que no volem canviar ni negociar. Per això no canviarem drets per vots. I amb això vull dir que no renunciarem a defensar el dret de vot del immigrants.; no renunciarem a reivindicar i garantir el dret de les dones a decidir sobre els seu propi cos; no direm que baixar impostos és d’esquerres a canvi d’un grapat de vots; no donarem xecs a canvi de drets; no farem, tampoc, la vista grossa davant els privilegis de l’església.

És per tot això, que la nostra campanya és a contracorrent. I la nostra presència, imprescindible per garantir l’aplicació de polítiques d’esquerres com les que hem indicat en aquestes línies. Penseu-hi, el dia 9.

Lluís Suñé

Cap de llista d’ICV-EUiA

Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre

dijous, 6 de març de 2008

SOLUCIONS JUSTES, VALENTES I LÒGIQUES PER TARRAGONA


Lluís Suñé, cap de llista d'ICV per la demarcació de Tarragona:

Jo votaré útil, votaré en Lluís Suñé. Perquè Iniciativa és la única formació que garanteix que es faci una política d'esquerres.

Això és vot útil. S'ha dit que nosaltres (la gent de més a l'esquerra del PSOE) som la consciència del socialisme.
Som qui recorda als socialistes que s'han de fer polítiques d'esquerres de veritat.

Amb una esquerra de veritat forta, es pot garantir veritables polítiques socials, polítiques de redistribució de la riquesa, racionalització dels recursos i sentit comú en la política, cosa que últimament està en desús.

El vot útil de veritat no deixarà que el govern giri a la dreta. Aquests 4 anys, ICV, ha desenvolupat una gran tasca i és moment que tinguem una esquerra forta perquè en Zapatero no s'ha enterat encara que, pot ser oficialment no hi ha una crisi econòmica, però s'estan tancant empreses, creix l'atur, pujen els tipus d'interés i la gent té problemes per omplir la nevera.

Donar una generosa caritat de 400 € no és la solució. Necessitem algú que aporti solucions als problemes de la gent del carrer. Idees noves i amb enginy de qui no està condicionat pels poderosos.

Aquest algú és el Torrenc, Lluis Suñé i els companys i companyes d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa.

I sobre tot recordeu que fem política real, sense condicionants, perquè la nostra gent, no deu favors a ningú.

Cal que els treballadors votem útil :

1- contra la dreta dels oligarques (la que només sap atiar la por amb els immigrants, treure l'espantall d'ETA fins a la sopa, treure a passejar els cures, i proposar mesures antipopulars- neoliberals- embolcallades en un discurs populista i neofeixista), per la democràcia.

2- a favor de la pluralitat de les esquerres (per evitar que des d'un govern amb majoria absoluta s'acabin fent les coses del del "ordeno i mando" i s'acabi fent més cas als sectors oligàrquics i de l'alta burgesia abans que atendre les necessitats de la majoria. Perquè el govern i el parlament s'escolti a la societat i perquè les persones del poble, organitzant-nos i votant cada dia, podem protagonitzar el nostre present i el nostre futur. Perquè s'avanci en el reconeixement i normalització de la pluralitat de l'estat i la relació federal dels seus pobles.

3- per impulsar polítiques de drets i polítiques socials que beneficiïn a la majoria, per fer recular la tendència a l'augment de les desigualtats socials, perquè els qui més tenen més paguin i podem finançar una millor sanitat pública, una millor escola pública democràtica i laïca, per millorar els salaris i les pensions, per reduïr la sinistralitat laboral, per un model econòmic més just i menys depredador amb la natura.

4- perquè les persones de les classes populars, les persones del poble tinguin més poder Perquè ens calen Treballadors i Treballadores al Congrés!

A les eleccions generals, només una formació representa la classe treballadora, aquesta és la coalició Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alaternativa (ICV-EUiA) a Catalunya i Izquierda Unida (IU) a la resta de l´Estat.

Vota amb Classe!

Vota Útil!

Vota Esquerres!

Vota ICV-EUiA!

Vota a Lluis Suñé !

FONT: Racó del Tafaner

dimarts, 4 de març de 2008

Feminicidis: entre la impunitat i la responsabilitat


Míting electoral de Raül Romeva a Torredembarra el proper dijous 06/03/2008 a les 20:00:00 al Bar del Casal Municipal del carrer Capella.

Aunque el asesinato de mujeres es un problema global, hay zonas en el mundo que se han convertido, tanto por la magnitud como por la complejidad del fenómeno, en casos paradigmáticos. Dichos lugares son también, muy a su pesar, espejos en los que podemos ver reflejados muchos de los males que afectan a las sociedades donde imperan patrones fundamentados en una cultura patriarcal. Éste es el caso, por ejemplo, de México y de los países de la región centroamericana. Es precisamente en México donde (segueix...)

empieza a tomar cuerpo el concepto del feminicidio, y aunque dicho concepto se encuentra en plena evolución (hay quien defiende el uso del término femicidio, para oponerlo al de homicidio), lo relevante del mismo es que pone de manifiesto la existencia de uno de los fenómenos más preocupantes de nuestros días: el asesinato de mujeres por el simple hecho de ser mujeres.

A lo largo de los últimos dos años el Parlamento Europeo ha llevado a cabo un intenso trabajo sobre el tema que se concretó el 11 de octubre cuando se adoptó el Informe sobre las muertes de mujeres (feminicidio) en México y América Central, y sobre el rol de la UE en la lucha contra el fenómeno. Con la adopción de este informe, la Eurocámara se sitúa en línea con otras instituciones que ya se han manifestado al respecto (Consejo de Europa y Naciones Unidas, además de diversos parlamentos y gobiernos de todo el mundo). El informe, por su contenido, supone avanzar de forma considerable tanto en la definición del problema como en la asunción de responsabilidades por parte de varios actores en la lucha por erradicarlo.

Uno de los principios que emanan del informe tiene que ver con el hecho de reconocer como punto de partida de todo análisis la multiplicidad de causas y tipologías existentes en este tipo de crímenes. Cierto es, por ejemplo, que el caso tan mediatizado de Ciudad Juárez (más de 400 mujeres asesinadas desde 1993) tiene mucho que ver con el hecho de que se trata de una ciudad fronteriza con los problemas propios de este tipo de zonas. Sin embargo, existen también otros muchos factores que obligan a concentrar esfuerzos y a llevar a cabo políticas públicas integradas. Dichas políticas incluyen: prevención (invertir en educación para la igualdad y revertir la cultura del patriarcado); mejoras en las recogidas de datos e investigación forenses; facilitar y agilizar la presentación de denuncias; formación de policías, jueces, fiscales y médicos en este tipo de delitos; control de las empresas locales y multinacionales que operan en la zona, muchas de ellas sometiendo a las mujeres trabajadoras a condiciones de enorme vulnerabilidad; reformas legislativas y transposición de normas hacia los estamentos pertinentes, y por último, un énfasis especial en el acompañamiento y apoyo de las víctimas y sus familiares. Con relación a esta última cuestión, hay que lamentar que en numerosas ocasiones las víctimas son menospreciadas e incluso criminalizadas, y sus familias perseguidas, por "atentar contra la imagen del país" al hacer visible el problema y reclamar justicia.

Finalmente, con relación al contenido, el informe reclama, entre otras cosas, que el problema de los asesinatos de mujeres, así como las medidas adoptadas para combatirlo, sean tratados de forma sistemática en los distintos ámbitos de diálogo entre la UE y México, por un lado, y la UE y los países de América Central, por otro; medidas concretas destinadas a incrementar los esfuerzos en la lucha contra este fenómeno, lo que incluye desde líneas presupuestarias específicas, hasta programas de formación de diferentes actores implicados en dicha lucha, como jueces, fiscales, policía, funcionarios, etcétera; dedicar una atención especial al apoyo y acompañamiento de las víctimas y de sus familiares, y que la Comisión presente, para mediados de 2008, una propuesta de coordinación de las diferentes iniciativas destinadas a combatir este problema, tanto en el marco de la UE como en los países directamente concernidos.

Raül Romeva es eurodiputado de ICV en el grupo verde del Parlamento Europeo, vicepresidente de la Comisión de Derechos de las Mujeres e Igualdad de Oportunidades (FEMM), y ponente del informe sobre feminicidios.

Article publicat a: El Pais, el dia 17/10/2007.per: Raül Romeva i Rueda

Tot a punt per a la jornada del 9-M, tot a punt per decidir!


El proper diumenge 9 de març se celebren eleccions generals a l'Estat espanyol. Com ja sabeu, el mateix diumenge, aprofitant el desplegament mediàtic que es produirà arreu del país en motiu dels comicis, la Plataforma Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret de Decidir durem a terme una recollida de signatures emmarcada dins la campanya Decideixo decidir! que ambdues plataformes venim impulsant des de Sant Jordi de l'any passat. Així doncs, us convidem a tots i a totes a que, voteu el que voteu (o si no voteu) el 9-M, feu el petit esforç d'apropar-vos a la taula de voluntaris més propera per a deixar la vostra signatura en defensa del dret a decidir de la nostra nació, que s'hauria d'expressar en el traspàs a la Generalitat de les competències en matèria de referèndums. O fins i tot, si teniu temps i ànims per a fer-ho, us convidem a que col·laboreu com a voluntaris o voluntàries durant la jornada. Perquè la sobirania serà fruit de l'esforç tothom: el 9 de març, votis o no votis, signa i col·labora!

dilluns, 3 de març de 2008

¡Vota!


Sí, ya sé que mola más el escepticismo. Sé que el distanciamiento irónico es más acorde con mi edad, que la disciplina un pelín cínica de la crítica ácida va mejor con mi profesión, y hasta que la languidez del desencanto, tan femenina, me favorecería más en los planos cortos. Lo sé, pero el domingo yo voy a ir a votar. Por encima de mi escepticismo, más allá de mi evidente afición a la ironía, con mi conciencia crítica a cuestas y a despecho de la fotogenia, voy a ir a votar. Con mis propias decepciones y con mis ilusiones maltrechas, con mis principios más firmes y con mis hijos mayores, voy a votar.Votaré a favor de mucha gente que no lo hará. Porque no tiene derecho a hacerlo o porque se le ha olvidado que lo tiene. Votaré para que los niños de 12 años no sean tratados como delincuentes, para que los inmigrantes que sostienen nuestra riqueza sin participar de ella no sean tratados como delincuentes, para que los excluidos sociales y las mujeres que abortan no sean tratados como delincuentes. Votaré en contra de mucha gente que votará. Votaré contra los privatizadores de servicios públicos, contra la humillación de los reclinatorios, contra las juntas de escolarización que favorecen a los colegios concertados, contra los explotadores de inmigrantes. Votaré, en definitiva, contra la gente de orden, ese orden detestable, delincuente, que se afirma en la insolidaridad, en la indiferencia ante el sufrimiento ajeno y en la perpetuación de los privilegios de unos pocos. Votaré a la izquierda, con la izquierda, por la izquierda, pensando en mis convicciones laicas, progresistas y republicanas, no en mis impuestos. Todavía hay unas pocas cosas que no pueden comprarse con dinero.
Y bien, a pesar de todo, sé que mola más el escepticismo. Pero yo miro a mi alrededor y, sinceramente, creo que no me lo puedo permitir. ¿Tú sí?
 
¡Pásalo!


ALMUDENA GRANDES (avui a El País)