Arxiu del blog

diumenge, 25 d’octubre de 2009

Què fan?, quí ho fa?. Festival del no ho sabiem...

Quan diem que cal seure i parlar de com s'han de fer les coses, ho diem pel bé de Torredembarra. Quin mal hi ha en poder compartir idees. Al contrari, les idees haurien de fluïr d'un forma contínua. No compartir els projectes i entrar-los a última hora, fa que es produeixin malentesos com el del Correllengua. En el mateix nivell podem posar el què ha passat aquest cap de setmana. El "I Festival de les Arts i el Serveis de Torredembarra", ha estat una idea magnífica. La majoria dels actes als que he assistit, han estat d'una qualitat i nivell molt alts. La coordinació tècnica ha funcionat, i no sembla dificil pensar que aquest Festival pot arrelar. Però..., clar, hi ha un pèro important. La majoria dels actes han estat mancats del públic element. El divendres hi va haver actes amb dues o tres persones, de fet vianants sorpresos. Com pot ser?, es preguntaven sospresos els torrencs. -Jo ho acabo de veure ara, vosaltres sabíeu res? -On puc trobar els fulls dels actes? -Com és que no ho sabíem? -Si ho haguéssim sapigut ho hauríem dit als nostres alumnes. És a dir, ha estat el festival de la sorpresa. Com pot ser que s'hagi arribat a aquest punt?. Indaguem, preguntem, i la resposta és evident, la que de fet ens esperàvem. Algú, màxim responsable d'un Patronat municipal no ha fet correctament la seva feina. Un festival que en aparença té un motor ferm i ben construït, ha fallat en part perquè l'ajuntament ha negligit en una de les seves competències bàsiques, la comunicació. Vull dir la manca de comunicació. Només calia fer coses senzilles, un parell de setmanes abans. Només calia fer notes de premsa, per a que els diaris de debò (és a dir els de fóra) en parléssin. Només calia enviar una comunicació a les entitats locals, i a les escoles. Només calia posar unes pancartes pels carrers. Només calia fer aquelles coses que sabem fer, però que inexplicablent no s'han fet. Si això no és negligència, caldria canviar la definició d'aquest mot. Els Patronats Municipals de Turisme i Cultura signen els cartellets minsos i de paupèrrima qualitat que es van fixar poc abans dels primers actes. No vull preguntar quí ho havía de fer, ja que la resposta ja l'hem vist: ningú. Ningú fa la publicitat, i ningú vé als actes. Al final avui diumenge hi ha hagut algún acte nodrit, però és que fins i tot va gent a la platja quan fa sol, i ningú en fa publicitat. Era tot un poema veure les cares dels artistes que tot i venir desinteressadament, es trobaven una plaça buida.
Espero que el segón Festival gaudeixi de més audiència, i de més complicitat de l'equip de govern municipal (sigui quin sigui), amb la seva ciutat. Potser entre tots potser serem capaços de fer que Torredembarra brilli en l'univers municipal de Catalunya. Doncs ja està vist que sols, els responsables executius municipals, no són capaços de tenir memòria de recordar-se d'anunciar a bombo i platerets que tenim un festival magnífic i amb futur.
Gràcies a tots els artistes que héu participat, i disculpeu el despotisme il·lustrat que envaeix avui dia el nostre Palau Municipal.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

L'Audiència reobre la investigació sobre l'actuació de l'ACA en l'aprovació de Muntanyans II

Després de la denúncia d'un particular, es va imputar un delicte contra l'ordenació del territori a un tècnic de la Generalitat

Imatge d'arxiu d'una inundació registrada als terrenys del pla parcial l'any 2005.

La lluita judicial contra el pla parcial Muntanyans II de Torredembarra no es limita al recurs contenciós presentat per la plataforma Salvem els Muntanyans. La secció segona de l'Audiència Provincial ha reobert fa poc una altra investigació sobre el projecte urbanístic, en aquest cas iniciada a instàncies d'un particular de Torredembarra, Silvestre Morros. El jutge ordena que es continuï estudiant l'actuació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en la tramitació del pla parcial, on la fiscalia veu indicis d'un delicte sobre l'ordenació del territori. Malgrat que el jutjat d'instrucció va arxivar el cas a final del 2007, ara l'Audiència vol que segueixin les diligències per tal d'aclarir «els dubtes» que la resolució reconeix en l'aprovació de Muntanyans II.

L'any 2006, Morros (que també es membre de la plataforma Salvem els Muntanyans) va denunciar de manera individual davant de la fiscalia presumptes irregularitats en l'aprovació de Muntanyans II. Finalment, el jutjat d'instrucció número 3 de Tarragona va rebre la denúncia a través de l'òrgan fiscal i va citar a declarar com a imputat el tècnic de l'ACA que va fer l'informe favorable sobre el pla parcial l'any 2004, Juan Manuel Sánchez. L'octubre del 2007 es va decidir arxivar el cas, però ara l'Audiència Provincial de Tarragona ha optat per anul·lar la decisió i ordenar que continuïn les diligències.

Contradiccions

Amb aquesta resolució, l'Audiència dóna tant la raó al recurs contra l'arxiu presentat per Morros com al fiscal, que també reclamava que es continués investigant el cas. Segons la interlocutòria, «alguns punts d'interès de la causa provoquen alguns dubtes». El jutge, a banda de considerar que les diligències fetes pel jutjat d'instrucció són insuficients, també entra a valorar l'informe de l'ACA que es denuncia.

En aquest document, amb data de 18 de març del 2004, el tècnic reconeixia la inundabilitat dels terrenys de Muntanyans II però donava el vistiplau a la seva urbanització si es prohibia l'estacionament a tres carrers i s'hi indicava el risc d'avingudes d'aigua. Segons el jutge de l'Audiència, «sembla de tota lògica pensar que estem davant de situacions incompatibles i que l'informe mateix es contradiu». El magistrat considera que l'instructor del cas hauria de preguntar-se «què va poder portar aquest senyor a doblegar la seva consideració d'inundabilitat en l'apartat de conclusions del seu informe i a la vegada consignar dues condicions que són sospitoses de desvirtuar completament la favorabilitat». A banda, el jutge recorda que deu dies abans el mateix tècnic va realitzar un informe sobre el mateix tema amb resultat negatiu. «No pot entendre's que en deu dies canviés de criteri», manifesta el jutge a la resolució.

Segons la denúncia del fiscal, aquesta actuació del tècnic de l'ACA presenta indicis d'un presumpte delicte contra l'ordenació del territori ja que s'informa favorablement tot i ser conscient de la seva inundabilitat, mentre que la llei d'urbanisme de Catalunya prohibeix edificar en terrenys d'aquestes característiques.

Més informació

A l'hora de reprendre les diligències, l'Audiència estableix la necessitat de demanar un informe pericial per analitzar l'actuació del tècnic, a més d'estudiar altres informes de la mateixa temàtica fets tant per l'ACA com pel treballador imputat. El magistrat també considera necessari conèixer els termes exactes de la petició de l'informe a l'ACA per part de l'Ajuntament.

Font: ELPUNT

dijous, 15 d’octubre de 2009

AVUI, 15 D’OCTUBRE, ES COMPLEIX EL SEIXANTA-NOVÈ ANIVERSARI DE L’AFUSELLAMENT DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS.


El meu amic Josepmiquel Servià, m'ha tramés un email per recordar-nos a tots una tràgica efemèride, diu així:

"DEMÀ, 15 D’OCTUBRE, ES COMPLEIX EL SEIXANTA-NOVÈ ANIVERSARI DE L’AFUSELLAMENT DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS.

AMB MOTIU D’AQUESTA OCASIÓ, ARA FA UN ANY, EL REALITZADOR MARC GIRALT I JO MATEIX VAM CONFECCIONAR I PENJAR A YOU-TUBE UN PETIT AUDIOVISUAL BASAT EN EL POEMA DE VENTURA GASSOL “NO DIGUEU QUE ELL ÉS MORT...”.

L’AMPLA I BONA ACOLLIDA QUE VA TENIR LA PRIMERA VEGADA QUE EL VAREM PENJAR EN AQUEST LLOC-WEB —EN QUATRE DIES , VA ASSOLIR 1500 REPRODUCCIONS— ENS HA DECIDIT ENGUANY A TORNAR A OFERIR-VOS-EL , COM UN SENZILL, PERÒ BEN SINCER HOMENATGE A QUI VA SER CONDEMNAT I AFUSELLAT TAN SOLS PEL FET DE SER EL PRESIDENT DELS CATALANS.

SI ELVOLEU VISIONAR NOMÉS HEU DE CERCAR A YOUTUBE —I CLICAR-HI AL DAMUNT— L’EXPRESSIÓ: “josepmiquel servià companys” (FIXEU-VOS QUE ELS NOMS JOSEP I MIQUEL APAREIXEN ENGANXATS)."

dimecres, 14 d’octubre de 2009

PARLEM DE DRETES I ESQUERRES?

"Treballar pel futur no és fàcil. Treballar per la Independència, encara menys. I sabeu què penso? Que ningú no hi sobra"
Isabel-Clara Simó

He llegit en aquest fòrum que hi ha qui acusa Carretero de no tenir cap ideologia, ja que ell mateix diu que el seu únic objectiu és la independència. Mirin vostès, jo sóc d’esquerres de tota la vida, i no tinc pensat deixar de ser-ho; em puc sentir defraudada quan gent que es diuen d‘esquerres no actua com a tal, però jo crec que primer és la justícia que l’ordre, que la família no és la base de la societat, que estimar la tradició no vol dir aferrar-se al passat i impedir el progrés, que tothom té els mateixos drets reals i no sobre el paper, que la cultura ha de ser per a tothom i que la creació d’elits és funesta, que totes les religions són retrògrades i aspiren a controlar les societats per qualsevol mitjà, que les discriminacions (de les dones, de les ètnies, dels homosexuals...) són un crim, etc.

Crec també que aquell que diu jo sóc apolític, o jo sóc de centre, o jo trobo que els extremismes (?!) són dolents, doncs és una persona de dretes, per més que ho dissimuli. Un cop dit això, permeteu-me que afegeixi una altra cosa: la independència del nostre país és una acte revolucionari. Un acte revolucionari significa un canvi sobtat de la societat i és, per definició, un acte progressista. Si tenim algú, o alguns que han trobat camins per fer possible la nostra independència, ja poden ser membres de l’Opus Dei o immobilistes reconsagrats: estan fent un acte revolucionari, i són, en aquests termes, gent d’esquerres. I radicals, per cert.

Recordo una vegada uns revolucionaris catalans, que durant el franquisme, van fer una reunió, lligada pel professor Valverde, amb revolucionaris nicaragüencs sandinistes. Els nostres revolucionaris, com si se l’agafessin amb paper de fumar, feien ecccs, perquè aquella gent rústega i directa deien que havien fet determinats pactes amb la burgesia per tirar endavant la revolució. En sortir, els nostres revolucionaris reien a cor que vols de l’heterodòxia d’aquells sandinistes. El cas és que els nostres revolucionaris no la van fer, la revolució, i Franco va morir al llit, i aquells rústecs heterodoxos sí que la van fer i en van muntar una de molt grossa a nivell mundial.

Treballar pel futur no és fàcil. Treballar per la Independència, encara menys. I sabeu què penso? Que ningú no hi sobra. Que estem a punt de fer realitat un somni de tres-cents anys. I que tots els ciutadans, cadascú a la seva manera, hi és convidat. No hi falteu.

Font: elSingulardigital.cat

dilluns, 12 d’octubre de 2009

12 d'octubre: diada de la catalanitat usurpada.

Avui és 12 d’octubre i per a molts catalans, és un d’aquells dies que millor no posar la TV i evitar tenir que escoltar segons quines coses que podrien afectar a la nostra massa encefàlica. Sigui con sigui, ara més que mai, hem d‘oblidar-nos del significat polític que puguin haver donat a aquesta data els insignes defensors de l’estat, i hem de ser capaços de veure la realitat històrica, i aquesta no és altra, que avui fa 517 anys, que el més gran dels almiralls catalans de tots els temps, va concloure l’expansió de la marina catalana, prenent possessió en nom del seu monarca Ferran II, de noves terres que en el futur havien de donar més poder econòmic a la seva nació. Iaixò, ho va fer no ho oblidem, clavant en aquelles noves platges, la bandera reial del seu rei, i la de la creu vermella que no és altre que la de Sant Jordi.

Pocs dies després de la tornada de l’almirall a Pals i amb posterioritat a ser rebut oficiosament al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, i oficialment al dia següent al Tinell de Barcelona pels reis, el Papa Alexandre VI, el Papa català que va dur la seva llengua a la cúria romana, va estendre les butlles que concedien al rei Ferran II, el domini absolut d’aquelles noves terres incorporades a les seves ja existents possessions.

Anys desprès, Ferran II moriria, deixant al seu hereu, “la part que li pertocava de les indies”, que no era altre que aquella part, que no era portuguesa, és a dir, la que li pertocava, segons el tractat de Tordessillas. Tan senzill i simple.

Més tard, ja sabem el que passarà: Reis absolutistes, organització política catalana impossible d’encaixar amb aquests reis, manipulació, adulteració, tergiversació,…. etc, etc, per acabar definitivament amb el que celebrem avui, el dia de la hispanitat en lloc del que hauria de ser en realitat.

A partir d’aquí, vivim una allau de teories a quina més increible, com las del Colom gallec, el Colom aragonès, el Colom eivissenc, el de Gènova, el de Tortosa …. I enbolica que fa fort. No cal dir, que és força fàcil confondre a l’opinió pública en aquest tema ja que si tenim en conte, la nula formació en història de la població mitja (no és casualitat que a les escoles no s’ensenyi re de res), i la falta d’interès en les nostres administracions tan administratives com intel·lectuals vers el tema, doncs ja tenim el resultat: 500 anys escoltant tot tipus de vegenades i tergiversacions que ja son un insult a la intel·ligència d’aquelles persones que encara tracten de ser racionals.

Sigui com sigui, cal continuar fent feina, cal continuar estudiant, investigant, i treien a la llum tot el que hi ha al darrera d’aquesta trama i esperar que un dia o altre, el final del túnel comenci a ser visible en la llunyania. Avui celebrem ni que sigui intel·lectualment, que els catalans vam arribar a Amèrica, que un dels nostres, més aviat o més tard, passarà a la història com un català universal, i que ens sentim orgullosos, d’haver aportat a la humanitat, una altra genialitat com tantes d’altres van fer els nostres avantpassats.

dijous, 8 d’octubre de 2009

La doctora Teresa Forcades ens adverteix sobre la vacunació per la grip A

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

La doctora Teresa Forcades, monja benedictina a Montserrat, ens adverteix sobre la vacunació de la grip A en un vídeo. Forcades és doctora en Salut Pública, ens hi explica els perills de la vacuna contra la grip A i parla de les conseqüències polítiques de la declaració de pandèmia. També, informa de l 'organització d'una plataforma civil per a la defensa dels drets de les persones contra les irregularitats manifestes en el procediment de fabricació i subministrament de la medicació.

Font: ECODIARI

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Sense incidents en el Concurs7

Ahir es va celebrar el Concurs7 a la Plaça del Castell, va ser una jornada castellera de debò amb un sol que va iluminar l'esdeveniment. Fins i tot n'hi va haver que el van qualificar del Concurs del set i mig, per haver superat les espectatives. La cosa va anar així: Castellers del Poble Sec: 3d7, 4d7a, id 3d7a, 4d7. Castellers de la Sagrada Família: 2d6, 3d6a, P5. Nois de la Torre: 4d7, 3d7, 3d7a. Castellers de Badalona: 4d7a, 5d7, 3d7a. Matossers de Molins de Rei: 5d6, 2d6, P5. Castellers d’Altafulla: 3d7, 4d7, i 3d7a, P5. Colla Jove de l’Hospitalet: 2d6, P5, 3d6a. Castellers de Cerdanyola: 4d7a, 3d7a, 5d7. Torraires de Montblanc: 3d6a, 2id 2d6, i P5. Salats de Suria: 2d6, P5, i 3d7, 3d6. Castellers de Mollet: 4d6a, 3d6, 3d6a. Minyons de l’Arboç: 5d7, 4d7a, 3d7a.

Hi vaig participar en el grup de suport a l'organització, ja des de les vuit del matí vam estar montant les barres. Preparant els espais marcant amb números la plaça per a situar les colles. A mesura que anàven arribant les acompanyàvem i situàvem, etc. No va ser una feina pesada, però calia estar a l'aguait. Quan van entrar les colles a la plaça fèiem que els cartells indicadors de colla precedíssin el pilar caminant. Bé, totes aquelles coses que cal fer, ens ho vam passar molt bé donant un cop de mà.

Una altra de les coses a fer era estar atent per si es produïa algun incident. En aquest cas teníem les ambulàncies a punt. Us puc explicar el cas que vaig viure: La colla dels Salats de Súria va tenir l'ensurt d'una caiguda, el que va patir va ser el casteller Florènci que estava mirant amunt (cosa que no s'ha de fer mai), el fet és que va tenir una luxació en caure-li un casteller a sobre. En veure-ho vam alertar els camillers, i ens vam endinsar a la plaça fins el punt on es trobava l'esmentat Florènci. El podeu veure estirat a terra en la fotografia que va recollir puntualment el Jordi Aparicio. Tot seguit vam fer lloc per sortir de plaça. Se'l van carregar a l'ambulància i el van portar al CAP.

Com a organització vam vetllar que les cinc o sis persones de Súria, arribéssin al CAP. Cal dir que el van entrar ràpidament i pel que sembla el cas no va passar de l'ensurt. Però vull remarcar a tall d'anècdota el fet següent, en esperar el resultat del metge la infermera va recabar la identitat de pacient. Un dels companys del Florènci, encara abillat de casteller, va indicar-li que les dades eren en el web de la Coordinadora. La infermera no se'n sortia de trobar-ho per internet i va fer un gest al casteller per a que li cerqués les dades ell mateix fent-lo entrar rere del mostrador. Les va trobar i l'infermera li ho va agraïr, estàvem en aquest punt quan va sortir un metge alt i calb que d'entrada, adreçant-se sécament i amb un accent marcadament sudamericà va etzibar a l'amable casteller: "–Haga el favor de salir de detrás del mostrador, ya que puede confundir al personal!". Dit això se'n va tornar dins i ens vam quedar tots amb un pam de nas.

No val la pena fer cap comentari. Els amics de Súria, al marge de tot, ens van agraïr la nostra presència, i es van endur al Florènci amb l'ambulància a Tarragona per tal de fer-li un reconeixement de raigs-X.


Per a informació addicional: La Malla i Nois de la Torre