Arxiu del blog

dissabte, 30 d’agost de 2008

El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans


Si hi ha una figura del denominat univers sobiranista, aquesta és el vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Alfons López Tena. El jurista va omplir aquest agost fins a la bandera un dels recintes de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i va entusiasmar a una audiència que sembla orfe de figures que puguin menar el Principat de Catalunya cap a la independència. Per López Tena, president del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES), la reforma de l'Estatut ha estat una 'jugada perfecte' per convertir Catalunya en 'una autonomia més' a partir de forçar un acord amb una de les forces nacionalistes per mutilar-lo posteriorment al Tribunal Constitucional.
Alfons López Tena va considerar que el president espanyol va dir la veritat quan va afirmar que el resultat de la reforma estatutària serà 'per a tota la vida'. Aquest model 'definitiu' ha estat segons el jurista fruit d'una 'jugada perfecte' per part de l'Estat que primer va buscar l'acord d'una de les dues forces nacionalistes per tal de guanyar el referèndum i posteriorment mutilar-lo al Tribunal Constitucional. En aquest sentit assenyala que la sentència que es farà pública a la tardor o a l'hivern afirmarà que l'Estatut no és inconstitucional 'ja que no obliga sinó que queda subordinat a les lleis i reglaments que aprovi l'Estat'.
D'aquesta manera s'aconseguirà, segons López Tena, que 'Catalunya esdevingui una autonomia més', fet que demostrarà que no es poden tenir elements propis d'estat sense ser-ho. Amb aquest context la divisió política a Catalunya passarà a ser entre unionistes i independentistes, fet que suposarà el 'trencament amb la cultura del peix al cove, que ha caracteritzat la cultura política catalana dels segles XIX i XX'.
Tot això ens hauria de fer reflexionar si cal treballar per decidir de declarar el dret a l'autodeterminació de la nostra nació a tots els nostres ajuntaments per marcar el territori, i tot seguit una forma natural de proclamar la independència seria després d'unes eleccions municipals. Tal i com ja es va fer el 1931 en proclamar la República Catalana.
El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, és tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural." El principi d'autodeterminació es considera generalment relacionat al procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l'any 1945. La obligació de respectar el principi d'autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul com a l'article 1.
El dret a l'autodeterminació és una norma de ius cogens. Les normes de ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han de ser obeïdes sempre.
Ius cogens és una locució llatina que fa referència a normes de dret imperatiu, en contraposició a les de dret dispositiu. D'acord amb la Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats, són aquelles normes acceptades i reconegudes per la comunitat internacional d'Estats en el seu conjunt com a norma que no admet acord en contrari.
Una norma d'ius cogens es caracteritza per ser d'obligat compliment i no admetre acord en contrari dels Estats. Això la diferencia del costum internacional, que tradicionalment ha requerit del consentiment dels Estats i permet la seva alteració mitjançant tractats. D'altra banda, les normes de dret imperatiu obliguen enfront de tots els Estats: això és, generen obligacions erga omnes. Erga omnes és una altra locució llatina, que significa "respecte de tots" o "enfront de tots", utilitzada en dret per a referir-se a l'aplicabilitat d'una norma.

dijous, 28 d’agost de 2008

Ahir vam sopar en favor de Salvem els Muntanyans



El sopar que va organitzar ahir la Plataforma Salvem els Muntanyans al pub NOSE de Torredembarra per tal de recollir diners per finançar la seva lluita legal contra el pla Muntanyans II, va transcórrer en un ambient molt distés i relaxat. Després de l'àpat en Carles Perdiguero va donar compte de la situació actual de la lluita. La festa es va cloure amb unes actuacions musicals. Les més de cent persones donant suport a la Plataforma van evidenciar la vitalitat de la reivindicació. Tanmateix la presència de l'alcalde Daniel Masagué acompanyat de bona part del nou equip de govern, va avalar el recent compromís entre l'Ajuntament de Torredembarra i la Plataforma Salvem els Muntanyans. Bon inici del curs polític 2008/2009. Esperem que no decaigui aquest "fair-play", al qual encara no hi estem avesats.

dimecres, 27 d’agost de 2008

Pensar és decidir, i decidir és governar.

BOP DE TARRAGONA Núm. 40 Dissabte, 16 - 2 - 2008 (pàgina 21):
"2008/1686-U – AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA. Anunci. En data 22 de gener de 2008, es va publicar al BOP de Tarragona i en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament l'edicte d'aprovació inicial del pressupost general de l'exercici 2008.
Durant els quinze dies d'exposició pública, no s'ha presentat cap reclamació o al·legació, per la qual cosa el pressupost general ha esdevingut definitiu en data 9 de febrer de 2008, segons allò que disposa l'article 169 del RDL 2/2004 de 5 de març, que aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.
De conformitat amb la normativa vigent, es publica resumit per capítols el Pressupost General corresponent a l'exercici 2008:

Torredembarra, 11 de febrer de 2008. --- L'alcalde, Manuel
Jiménez Alés."

El Jordi Solé va publicar ...les butxaques ben buides el 24/8/2008:

"Uns quants números de l'Ajuntament de Torredembarra presentats pel nou Equip de Govern. De fet un gerro d'aigua freda per tots els que vivim a La Torre. Mala Gestió o desgovern?:

Promoció Econòmica - Executat el 100% del pressupost.- Total àrea: 20.000
Comerç - Executat el 99%- Total àrea: 40.000
Urbanisme - Executat el 98%- Total àrea: 47.000
Comissió actes: - Executat el 98%- Total àrea: 80.000
Esports - Executat el 97%- Total àrea: 325.460
Medi Ambient - Executat el 97%- Total àrea: 1.333.000
Serveis - Executat el 89%- Total àrea: 3.165.900
Seguretat Ciutadana - Executat el 86%- Total àrea: 243.300
Ensenyament - Executat el 85%- Total àrea: 443.854
Benestar Social - Executat el 66%- Total àrea: 232.750"

I jo li responia que "Els temes econòmics sempre són misteriosos. L'actual Regidor d'Hisenda és el mateix en aquest govern i en l'anterior. Tothom l'havia elogiat per fer una excel·lent tasca. Ha estat fora del govern 2 mesos, i ara denuncia que les arques són buides. He sumat el llistat de despeses en diferents molt avançats estats d'execució que indiques i em dóna un total de 5.931.264€. He cercat el BOP DE TARRAGONA– Núm. 40 del dissabte, 16/2/2008 on s'indica clarament que el total despeses del Pressupost de l'Ajuntament de Torredembarra pel 2008 és de 28.647.400€. Podries indicar-me on són els 22.736.136€ de diferència?"

Intentant respondre'm jo mateix la pregunta, mi em suma un total de 5.931.264€, si contrastem aquesta xifra amb l'import del capítol 2 del Pressupost de 2008 que puja 7.258.424€ restant-li la xifra indicada pel Jordi, encara disposariem d'uns 1.327.160€. No vull dir amb això que problema resolt, ja que el tema de les finances és prou complex i la meva aproximació ratlla la simplicicitat. A més estem dins del peròde de 100 dies on hi ha d'haver el degut "fair play" entre les forces polítiques locals. No vull fer un comentari crític, sinò més aviat constructiu (ai!, perdó per l'expressió). Més aviat vull treure ferro a la qüestió, a veure, en aquestes dates de l'any l'execució del Pressupost va sempre molt ajustada, la planificació de la despesa ja està decidida, diners n'hi ha pels temes previstos. El que no hi ha és una disposició lliure, és dir que no estigui prevista de diners. Un canvi de govern en aquestes dates pressuposa un problema funcional. El nou govern s'ha d'ajustar a la despesa programada, li queda un molt estret marge de maniobra per a fer coses distintes a les ja previstes. Recordo però que aquesta situació es dóna cada any sobre aquestes mateixes dates.
Molt bé el nou govern no pot decidir de nou en què gastar-se els diners públics. Però d'aquí a afirmar que hi ha mala gestió hi ha un bon tros. Diumenge passat al final del primer acte de la Festa Major vam coincidir en Daniel Masagué i jo, i em va expressar el mateix neguit descrit pel Jordi Solé i que ha estat objecte d'una roda de premsa del nou govern. Jo li vaig recordar que si hi hagués indicis de mala gestió la mateixa Sindicatura de Comptes de la Genaralitat de Catalunya ho hauria assenyalat. I és de notar (m'apunten) que l'Ajuntament de Torredembarra presenta puntualment els números de cada any a la Sindicatura de Comptes, altrament no podria participar del PUOSC. Podriem parlar que tenim els comptes ben auditats.
Bé, doncs com no hi ha diners per gastar (no més dels ja previstos) el nou Equip de Govern, pot dedicar-se a pensar, cosa altrament sapiguda és gratuïta. En què podria pensar? Doncs en com fer millor les coses. Estem a punt de començar l'època on es discuteixen els nous Pressupostos per a 2009. Crec que el nou Equip de Govern que disposa de majoria absoluta podria ampliar aquest suport si fes les coses ben fetes, vull dir ben pensades. Suggereixo que el nou Pressupost de 2009 podria estar estructurat en Plans d'Actuació. Aquests Plans d'Actuació haurien de recollir, entre altres moltes coses, les indicacions de l'ens consultor municipal per excel·lència de l'Ajuntament de Torredembarra que és el Consell Municipal de Sostenibilitat de Torredembarra, tenir en compte els indicadors de l'Agenda 21 Local, i els Pressupostos Participatius. Les regiduries haurien també d'estructurar les seves despeses en Plans d'Actuació. Finalment relacionar tots aquests Plans d'Actuació proposats, i vincular-los a epígrafs del nou Pressupost de 2009. Si el nou Equip de Govern fes aquest treball, del resultat que en sortiria se'n diu Pla de Mandat.
Si no disposem de diners extres per avui, el·laborem un Pla de Mandat que ens garanteixi diners pel demà. Pensar és decidir, i decidir és governar.

divendres, 22 d’agost de 2008

ICV fa avançar amb un sol diputat el tema del finançament, però cal explicar-ho.


Agrada molt dedicar-se a la reacció mediàtica. Crec que cal analitzar les coses abans de parlar sense fonaments. ERC és un partit que s'hi dedica habitualment. Ara CiU també s'apunta al nou linxament d'ICV. Però quina és la realitat?. Mireu estic de vacances però llegeixo els diaris, i parlo amb la gent, sobre aquest tema us puc dir el que penso. D'entrada l'única unitat d'acció que jo conec és la del Govern de la Generalitat (PSC, ERC i ICV) més CiU, de votar en contra dels pressupostos de l'Estat, si no hi ha un acord sobre finançament. Fins aquí tots d'acord, no?. Tots aquests partits fan treball parlamentari per separat, i no tenen unitat d'acció parlamentària, tant de bó la tinguessin. ICV va presentar la proposta de la compareixença de Zapatero al Congrés de Diputats. Era una proposició d'ICV. Per presentar-la calia la signatura de dos grups parlamentaris, ho vam demanar a CiU que va negar la seva signatura. La proposta es va tirar endavant amb l'ajut del grup mixt. La negociació que va fer en Joan Saura la va fer en base a la proposta de compareixença presentada pel Joan Herrera. No hi ha cap trencament d'acció conjunta, ja que no era cap proposta conjunta. La proposta de compareixença de Zapatero que s'havia de votar a la Diputació Permanent del Congrés de Diputats, i havia d'obtenir forçosament la majoria de vots per a prosperar. CiU ja va avançar que hi votaria en contra igual que el PSOE i el PNB. Per tant és a partir de que vèiem que es perdria la votació, que comencem a escoltar amb interés les paraules de la Vicepresidenta del Gobierno de España. L'acord a que s'harriba és el de retirar la compareixença de Zapatero, a canvi d'una compareixença de Solbes aquest agost, i donar tres mesos de termini per a tancar el tema del finançament. Aquest és un acord d'ICV que sorgeix a partir d'una proposta d'ICV. No hi veig cap trencament de cap unitat d'acció. L'acord de tres mesos està vinculat a la votació del Pressupostos que es votaran d'aquí uns quatre mesos. A hores d'ra tindriem una votació perduda, i una decepció molt més gran. ICV ha conseguit amb un sol diputat a Madrid molt més que el que ha conseguit CiU amb molts més diputats. Senyors, no fem llenya de l'arbre caigut!. De CiU ja n'esperem aquesta mena de crítiques reaccionàries. I d'ERC tampoc ens soprén la seva forma sempre original de fer volar coloms. No esperem que ningú agraeixi la feina feta per ICV, però el mínim que demanem és que se'ns reconegui dignament la feina feta. Tots els que ara malden podrien haver secundat la proposta de fer compareixer Zapatero, però ho van rebutjar per estratègia política, i no els vam criticar. També podrien haver anunciat el seu recolzament a la votació, però van anunciar el seu vot contrari, i tampoc els vam criminalitzar. Enlloc d'això ICV va tirar endavant l'acord que ja he comentat. Em direu que tot això és paper mullat, i podriem compartir aquesta visió, però tots sabem que aquest ja és un altre debat.

diumenge, 17 d’agost de 2008

Donant un cop de mà a Prada, vacances?


Part de les meves vacances les passo treballant voluntariament des del 1997 a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent. Si sou gent que llegeix els diaris catalans veureu que aquests dies la UCE és font d'informació. Per aquí dalt hi passa molta gent amb ganes d'explicar moltes coses. El tema del finançament autonòmic està fent estralls, tothom en parla. La Universitat Catalana d'Estiu, que aquest any se celebra per quarentena vegada, es fa ininterrompudament, a finals d'agost, des del 1968. Aquí dalt però se'n fant moltes més de coses, podeu visitar la web de l'UCE que tinc afegida al meu directori de la dreta. A l'editorial de l'Avui del dia 16 d'agost parlàven així de l'UCE: "Es pot dir que els debats de Prada han recollit d'una de les tradicions més fecundes del món anglosaxó, els anomenats think tanks o centres de producció de pensament, molt necessaris per reflexionar sobre la situació present i futura de tota la societat." A Prada s'edita cada dia el Diari de Prada, que és una publicació adreçada a tot el campus, on tots poden veure què fer cada dia. La meva feina és en l'assessorament informàtic per a portar a terme aquesta publicació. El nostre centre de treball està situat en el mateix espai on hi ha la Sala de premsa de l'UCE. Us poso a sota un link on podeu veure les imatges que cada dia es van produïnt. He ilustrat aquest post amb una foto solicitada per l'Oriol Pijuan: una imatge de la cervesa Estraperlo de Torredembarra, als peus del Canigó.

Servei de premsa de la Universitat Catalana d'Estiu

dijous, 14 d’agost de 2008

Torredembarra dóna Urbanisme a l'assessora d'una immobiliària


• El partit de la regidora té la seu al mateix edifici que l'empresa de finques
• La regidora posseeix terrenys al poble, però nega tenir "interessos personals"


El nou alcalde de Torredembarra (Tarragonès), Daniel Masagué (CiU), ja ha format el seu nou equip de govern, després de la dimissió del socialista Manuel Jiménez davant la impossibilitat de governar amb quatre regidors una corporació de 17. Masagué ha delegat en els partits independents les carteres amb més pes. Així, Maria Dolors Toda, la portaveu d'Agrupació Democràtica de Torrenca (ADT), assessora d'una gran immobiliària, gestionarà Urbanisme i Juan Pérez, del mateix grup, portarà Serveis Generals. Santiago Ardèvol, portaveu del Grup d'Independents de Torredembarra, assumirà Hisenda i Laura Pradeda serà la responsable d'Obres Públiques. Pradeda va ser expulsada del PSC, que la vol declarar trànsfuga.

RECEL A L'OPOSICIÓ
El repartiment de les quotes de poder en un dels municipis amb més activitat urbanística de la costa tarragonina ha irritat l'oposició, formada pel PSC, ERC i Alternativa Baix Gaià (ABG). Les figures més controvertides són les de Toda i Pradeda, totes dues advocades. Toda treballa com a assessora jurídica d'Eurocasa Dorada, "un grup immobiliari que té interessos dins i fora de Catalunya" -segons va explicar ahir la mateixa regidora- i ella mateixa té terrenys al municipi "que no estan sota cap projecte urbanístic, i altres que ja estan construïts". Eurocasa Dorada i el partit ADT tenen la seva seu al mateix edifici, a la plaça de la Vila, número 5.
Toda va argumentar que gestionarà Urbanisme per l'"àmplia experiència" professional. "No tinc interessos personals", va asseverar. Però la regidora socialista Susana Navarro considera "evident" la incompatibilitat. "Informació és poder i jo mateixa he vist Toda, quan era a l'oposició, absentar-se dels plens al tractar qüestions urbanístiques". La portaveu d'ADT va assegurar que ho va fer "per ètica, no per imperatiu legal". Navarro, no obstant, va afegir: "És el mateix cas que Pradeda, que sempre ens va demanar Obres Públiques i mai l'hi vam donar per desconfiança. És complicat garantir l'honorabilitat quan hi ha interferències d'interessos privats amb els públics"

DECLARACIÓ DE BÉNS
El secretari municipal d'organització del PSC, Juan Ruiz, va fer un pas més i va aconsellar al nou alcalde que demani a Pradeda una declaració de béns. "Ell sap per què va ser expulsada del partit. Aquest Govern comença sota sospita", va assenyalar. Per la seva part, el portaveu d'ERC, Gerard Ciuró, va dir estar "sorprés" que l'alcalde hagi accedit a les peticions de Toda. "És massa coneguda pels seus negocis", va dir. I el portaveu d'ABG, Lluís Suñé, va prometre donar "un marge de 100 dies de gràcia". Tots van lamentar la "mala imatge política" de la localitat.

Font: ELPERIODICO (ESTHER CELMA)
Foto: X. JURIO (ELPUNT)

dimarts, 12 d’agost de 2008

L'alcalde convergent de Torredembarra delega les competències més importants als socis de govern


La portaveu de l'Agrupació, Maria Dolors Toda, assumeix la primera tinença d'alcalde i Urbanisme, àrea clau en el desenvolupament de qualsevol municipi i condició bàsica per a què la formació independent, amb dos regidors, donés suport a Massagué en el nou pacte de govern

L'alcalde de Torredembarra, Daniel Massagué, ha delegat les competències municipals més importants als seus socis de govern en detriment dels companys del seu partit, CiU. Així la portaveu de l'Agrupació, Maria Dolors Toda, assumeix la primera tinença d'alcalde i Urbanisme, àrea clau en el desenvolupament de qualsevol municipi i condició bàsica per a què la formació independent, amb dos regidors, donés suport a Massagué en el nou pacte de govern. La segona tinença d'alcalde és per al regidor del GiT, que continua al càrrec de les qüestions econòmiques mentre que Governació recau en el regidor popular. La regidora no adscrita Laura Pradeda es farà càrrec d'Obres Públiques.

Daniel Massagué es farà càrrec de l'alcaldia juntament amb l'àrea de Personal i Organització interna a més d'Esports. Els seus companys de partit, tres regidors més, assumeixen la cinquena tinença d'alcaldia i Turisme, Comerç i Promoció Econòmica, per Pere Font; Sanitat, Benestar Social i Joventut, per Francisca Felguera; i Cultura i Patrimoni, àrees de les que se'n farà càrrec Rosa Maria Guasch.

Àrees amb un pes específic important en el cartipàs municipal han anat a parar als socis de govern de manera que les responsabilitats per a cada grup es troben força repartides. És el cas d'Urbanisme i Obres Públiques, que assumeixen, respectivament, la portaveu de l'Agrupació i promotora immobiliària, Maria Dolors Toda i per l'altra la regidora no adscrita Laura Pradeda. Ambdues uneixen a les seves respectives carteres la de Medi Ambient, per a Toda, i la de Gent gran, de nova creació, per a Pradeda.

Pel que fa al segon regidor de la formació independent de l'Agrupació, Juan Pérez, es farà càrrec de Serveis, concretament de la brigada, amb la que vol instaurar un sistema d'intervenció ràpida amb els mateixos treballadors municipals a partir d'aquest setembre.

Els regidors que dijous van entrar a formar part del nou equip de govern encapçalat pel convergent Daniel Massagué han anunciat aquest dimarts quines són les seves primeres intencions al capdavant de les àrees que dirigeixen i han assegurat que hauran de 'fer servir la imaginació' per tirar endavant els projectes ja que sospiten, ho analitzaran els propers dies, que la situació econòmica de determinades regidories no és la que esperen, tal com ha explicat el regidor del Grup d'Independents per Torredembarra (GIT) i responsable d'Hisenda, Santiago Ardèvol.

El nou equip de govern es planteja com a prioritari donar resposta a les queixes veïnals sobre el carrer nou i les polèmiques obres que s'hi van dur a terme i el canvi d'ubicació del futur teatre auditori del municipi. Així mateix es vol estudiar una sortida a l'afer de Muntanyans II. D'altres projectes anunciats són el de la nova comissaria de la policia local, la rebaixa de les sancions i l'obertura d'una oficina d'atenció al ciutadà, tots ells competència d'Oviedo.

Pel que fa a Gent gran, Pradeda vol impulsar un consell assessor per fomentar la participació de la gent gran en les decisions municipals i instar a les empreses que col·laborin amb l'ajuntament a què participin en obra social. Pradeda, a més, s'haurà de coordinar amb Toda per desenvolupar l'activitat de les àrees d'Obres Públiques i Urbanisme.

ACN - Torredembarra - 12/08/2008 14:04
Foto: ELPUNT

divendres, 8 d’agost de 2008

És la fí dels fantasmes a Torredembarra?



En la mitologia popular de moltes cultures, els fantasmes (del grec φαντασμα, "aparició") o espectres són suposats esperits o ànimes desencarnades que es manifesten entre els vius de manera perceptible (per exemple, tomant una aparença visible, produint sons o olors o desplaçant objectes. ). La creença en fantasmes, testimoniada des dels primers textos escrits sumeris i egipcis, es troba estesa arreu en diverses versions. Estudis recents indiquen que molts occidentals creuen en fantasmes i en la vida després de la mort.
A occident, els fantasmes es concebeixen sovint com ànimes en pena que no poden trobar descans després de la mort i queden lligats entre el món dels vius i dels morts. La impossibilitat de trobar descans respon a una tasca que el difunt ha deixat pendent o inconclosa: així, pot tractar-se d'una víctima que reclama venjança o d'un criminal que per alguna raó (p.ex.: Haver estat soterrat amb símbols sagrats) veu diferit el seu ingrés en el purgatori o infern. Segons algunes confessions cristianes, els fantasmes habiten el limb, un lloc entre el cel i l'infern, on hi van les ànimes dels infants sense batejar.
A les civilitzacions orientals (com la civilització xinesa) molta gent creu en la reencarnació. Els fantasmes són aquelles ànimes que reutilitzen ser 'reciclades' perquè han deixat alguna tasca per acabar. Els exorcistes poden ajudar el fantasma i reencarnar-lo o fer-lo desaparèixer de l'existència. En la creença xinesa, a més de reencarnar, un fantasma pot també optar a la immortalitat, transformant-se en semidéu, o pot anar a l'infern i patir eternament. Pot, al cap i a la fi, morir de nou i convertir-se en "fantasma d'un fantasma".
En la major part de les cultures, les aparicions de fantasmes estan associades a una sensació de por. Alguns teòrics de la Nova Era racionalitzen la creença tradicional afirmant que els fantasmes són cúmuls d'energia negativa.

Font: veu FANTASMA a la Viquipèdia.

Fantasmes al contrapunt

Passin i vegin el castell de Torredembarra, on uns fantasmes semblen haver llençat una maledicció sobre el títol d'alcalde. Els tres últims han hagut de plegar enmig del mandat i no per raons agradables, després de cremar calculadores per fer majories. «Plantegem-nos quin és el problema, per molt normal i democràtic que diguem que és aquest ple», deia ahir el republicà Gerard Ciuró. Però és que el mateix misteri sembla instal·lat al cor de la política municipal, on el blanc i el negre ara es canvien com barrets segons les circumstàncies. En altres paraules, com un regidor no adscrit a Altafulla no és cap trànsfuga si deixa el seu partit i pacta amb el PSC, i com tres quilòmetres més enllà les coses canvien quan la no adscrita ve de les files socialistes. Potser sí que caldria fer cas al portaveu de l'ABG, Lluís Suñé, i que els partits aclareixin què volen fer de veritat amb el Pacte Antitransfuguisme.
I entre fantasmes i misteris li tocarà al nou govern torrenc batallar amb carrers sense acabar, concursos de l'aigua en dubte, i l'embolic de Muntanyans II, entre una muntanya més de temes. Segurament no els falta capacitat, però necessitaran molta sort.

A. PALOMARES. divendres, 8 d'agost de 2008 a: ELPUNT

dijous, 7 d’agost de 2008

trànsfuga


m. i f. [LC] Persona que abandona el seu partit per incorporar-se al partit contrari.

====
Penseu que podem esperar molt properament una declaració com aquesta pel cas Torredembarra?:

“Hi ha transfuguisme en la constitució del nou ajuntament de Castelló d’Empúries, va ser trànsfuga la regidora del PSC que es va separar de l’acord del seu grup i trànsfugues són també els 8 regidors restants que s’han beneficiat d’aquesta situació fent un govern alternatiu al que sortia de les urnes...”

Comissió de Seguiment del Pacte Antitransfuguisme desembre de 2007

dimecres, 6 d’agost de 2008

ERC i ABG de Torredembarra lamenten que el nou govern tingui una regidora no adscrita


Els dos partits renuncien a sumar-se al pacte, tot i l'oferiment dels signants

ERC i ABG, els dos partits que, juntament amb el PSC, formaran a partir de dijous l'oposició de l'Ajuntament de Torredembarra, van lamentar ahir que el futur executiu hagi inclòs l'exregidora socialista Laura Pradeda. Tot i estar disposats a oferir un cert marge de confiança al pacte entre CiU, l'Agrupació, PP i GIT, les dues formacions van coincidir a tancar portes a sumar-se a l'acord, tot i que dilluns passat el portaveu de CiU i futur alcalde, Daniel Masagué, els ho va oferir.

Igual que va passar dilluns passat en la compareixença de renúncia del ja exalcalde torrenc Manuel Jiménez, la no adscrita Laura Pradeda va ser ahir el principal blanc de les crítiques d'ERC i ABG. Les dues formacions, que van compartir govern amb els socialistes durant part de l'anterior mandat, van criticar que sigui una exsocialista qui ha determinat la nova majoria al consistori. «Veig difícil que compleixi la disciplina d'un pacte si no ha estat capaç de complir la disciplina d'un partit», va assenyalar el portaveu d'ERC, Gerard Ciuró, que fins al mes de juny va ser també el primer tinent d'alcalde de l'executiu de Jiménez.

En una línia similar es va expressar el portaveu d'ABG, Lluís Suñé, que va considerar que aquest afer obre la porta a minar encara més l'estabilitat política del municipi. «Els partits polítics que ho han acceptat permeten que això es repeteixi, i que puguem començar un mandat sent set grups i acabem sent disset regidors independents», va afirmar Suñé. L'ABG, de fet, va viure fa poc una situació similar al municipi veí d'Altafulla, on el número dos del partit, Jano Francino, va abandonar la disciplina de la formació poc abans d'una moció de censura. El cas està sent estudiat actualment per un grup d'experts independents per encàrrec de la comissió de seguiment del Pacte Antitransfuguisme.


RESPECTE I DUBTES 
Deixant de banda la polèmica sobre Pradeda, els republicans i l'ABG van coincidir a voler donar un marge de confiança al nou executiu i fins i tot es van mostrar disposats a oferir suport en temes concrets. Malgrat això, tant Ciuró com Suñé van manifestar algunes reserves.

«Des d'ABG continuem pensant que la millor sortida política era un pacte entre PSC i CiU, però respectem la decisió», va afirmar Suñé. Ciuró va recordar que el 2003 ja es va subscriure un pacte molt similar que «no va funcionar», i va qualificar com a «curiosa» l'actitud del GIT, que ha format part dels quatre últims executius torrencs, tot i que han estat de signes polítics contraris. «És un partit que genera inestabilitat», va dir el portaveu republicà.

Malgrat que el comunicat del futur executiu deixava la porta oberta dilluns al fet que tant ERC com ABG s'incorporessin al pacte, tots dos partits van descartar aquesta possibilitat. «Descartem formar part d'un govern d'aquest tipus», va afirmar el portaveu d'ABG, mentre que Ciuró va reiterar que es tracta d'un acord «ideològicament molt allunyat» de la formació.


MARXA DE JIMÉNEZ 
Els dos partits que compartiran amb els socialistes l'oposició van lamentar la renúncia a seguir com a regidor de Manuel Jiménez. «Em sap greu personalment, perquè ha aportat moltes coses positives a la política de Torredembarra», va destacar Ciuró. El portaveu d'ABG, per la seva banda, va considerar l'actitud de l'exalcalde «molt digna» però va lamentar que el PSC hagi «perdut una oportunitat històrica». «Potser no van saber assimilar els resultats de les eleccions, però esperem que facin autocrítica interna i als propers comicis sigui possible una majoria sòlida d'esquerres», va afegir.


GERARD CIURÓ
portaveu d'ERC a Torredembarra
«Serà difícil que Pradeda compleixi la disciplina d'un pacte»
« El problema ha estat que a PSC i CiU els ha faltat capacitat de diàleg»








LLUÍS SUÑÉ
portaveu d'ABG a Torredembarra
«Els regidors han d'assumir la responsabilitat de les sigles que representen, i per això qüestionem que s'inclogui al pacte algú que manté l'acta com a edil del PSC»






Font: AZAHARA PALOMARES EL PUNT dimecres, 6 d'agost de 2008

divendres, 1 d’agost de 2008

Dimiteix l'alcalde de Torredembarra

L'alcalde de Torredembarra, Manuel Jiménez Alés, ha presentat aquest divendres la seva renúncia al càrrec al capdavant de la Corporació Municipal.

Daniel Masagué (CiU) serà el nou alcalde, qui comptarà amb els vots dels regidors de CiU (4), L’Agrupació (2), GIT (1), PP (1) i la regidora no adscrita, Laura Pradeda

Manuel Jiménez (l'alcalde que ha presentat la dimissió) i Daniel Massagué (el proper alcalde). FOTO: - DT

Daniel Masagué (CiU) serà investit com alcalde la propera setmana en el ple que podria celebrar-se dijous i en el que serà acceptada la dimissió de Jiménez. Masagué comptarà amb els vots dels regidors de CiU (4), L’Agrupació (2), GIT (1), PP (1) i la regidora no adscrita, Laura Pradeda.

Tot seguit, es transcriu la carta de renúncia:

"Davant l'actual situació política que s'està produint a l'Ajuntament des de fa mesos, amb un govern en minoria integrat només per l'alcalde i 3 regidors, i d'acord amb les meves reiterades manifestacions públiques, la darrera en la sessió plenària ordinària de 17 de juliol, en el sentit de deixar el meu càrrec si altres formacions garantien un govern estable, i tenint en compte que en data d'avui, 1 d'agost de 2008, diversos grups municipals de l'Ajuntament de Torredembarra m'han presentat escrit en el qual asseguren haver assolit un acord de govern que garanteix una àmplia majoria i estabilitat, he decidit, d'acord amb els meus companys de grup municipal: Presentar la meva renúncia irrevocable del càrrec d'alcalde, en els terminis previstos per la llei".

En aquest sentit, s'ha previst la realització d'un plenari la setmana vinent en el qual es farà efectiva la renúncia i posteriorment tindrà lloc l'elecció d'un nou alcalde.

Font: EDUARD CASTAÑO Diari de Tarragona