Arxiu del blog

dimarts, 13 de setembre de 2011

Hipocresia política

He estat llegint i escoltant els textos i proclames fets aquest Onze de setembre per la màxima autoritat municipal de Torredembarra. En tots els casos s’hi destil·la una defensa patriòtica de la nació i la llengua catalana. Fins i tot el discurs llegit la tarda de diumenge acaba amb un “visca Catalunya lliure!”.
No tinc res a a dir des del punt de vista ideològic, tothom és lliure d’expressar les seves opinions on i com li semblin més oportunes. Però hi ha un punt on les coses no quadren, i sembla com si tot allò expressat perdés sinceritat.
Per a poder compartir aquesta sensació vull recordar aquelles pel·licules americanes de judicis, on porten al testimoni clau fins a la contradicció o l’equívoc i fan palesa l’evidència davant del jurat que el testimoni menteix, i la mentida la fan extensiva a totes les seves declaracions i el testimoni perd l’honor de dir la veritat.
Aquesta és la sensació que he tingut en escoltar en Daniel Masagué. La força de les seves paraules, no va acompanyada amb la sinceritat de les seves decisions.
Com es pot defensar de paraula un desig de nació lliure, i alhora estar associat en el govern municipal amb el Partido Popular?, que qüestiona fins i tot l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Com es pot parlar de defensa de l’ensenyament del català, i tenir confiada la Regidoria d’Ensenyament al PP?.
En temes com aquests al nostre alcalde li passa com al testimoni dels judicis americans, si menteix sobre temes nacionals, podem creure’l en les altres coses que diu, com ara que anem bé en economia municipal?. Crec que tinc dubtes raonables per no creure’l.

(Esborrany d'article meu per al Mònic d'aquest mes.)