Arxiu del blog

dilluns, 30 de juny de 2008

Divendres, darrer Sopar amb l’Alternativa de la temporada


Sopars amb l'Alternativa presenta a Maties Vives, Director d'Ordenació del territori i Relacions Locals del Síndic de Greuges de Catalunya, el divendres, 4 de juliol de 2008 al restaurant “El Esmero” de Torredembarra a 2/4 de 9 del vespre. Dissertarà sobre: "El Síndic de Greuges, garant dels drets dels ciutadans."

Maties Vives i March (Montblanc, 1952) és llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret. Té un Postgrau en Gestió Econòmica del Medi Ambient per la Universitat de Barcelona. Va ser diputat al Parlament de Catalunya (1980-1988), Síndic de Greuges de la Universitat Rovira i Virgili (1994-2000) i, fins a la seva incorporació a l'equip del Síndic de Greuges, ha estat advocat i economista en exercici. Ha estat col·laborador habitual dels mitjans de comunicació La Vanguardia, El Punt i Catalunya Ràdio. És membre del patronat de diverses fundacions. Coordina el Servei d'Atenció a les Persones (SAP) i les relacions amb l'Administració local i amb els síndics locals. És responsable de les matèries d'Ordenació del territori; Medi Amnbient; Consum; Coacció administrativa; Tributs, Urbanisme i Habitatge.

Pel que fa al sopar, el menú constarà de: Entrants per compartir, Amanida de bacallà esqueixat amb romesco Carpaccio de magret d'ànec amb vinagreta de fruits secs, Amanida d'arròs salvatge amb tofu. Els plats principals seran a escollir entre carn o peix Saltimbocca de vedella amb Parmiggiano i sàlvia o Pollastre de corral al forn o Rablé de conill tipus mar i muntanya o Verat amb trompetes de la mort i pastís de patata o Raviolis de marisc amb sabaion al xerès o Salmó amb crema de cava. Postres a escollir: Mousse de maduixa o Mousse de xocolata o Tatin de poma o Brownie. També hi haurà aigua, refrescos, vi, infusions, te i café inclosos. Preu del menú, 25 euros. Places limitades.

Per a formalitzar les reserves cal trucar al 656 260 662 o bé escriure a alternativabg@gmail.com.

dilluns, 23 de juny de 2008

POSICIONAMENT DE L’ALTERNATIVA BAIX GAIÀ DAVANT LA SITUACIÓ DE CRISI DE L’EQUIP DE GOVERN DE L’AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA


POSICIONAMENT DE L’ABG DAVANT LA SITUACIÓ DE CRISI DE L’EQUIP DE GOVERN DE L’AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA

La situació creada per la crisi permanent en què s’ha instal·lat l’equip de govern de la Torre ens obliga a tots a actuar de forma responsable per tal de cercar una solució que garanteixi l’estabilitat i l’eficàcia necessàries.

L’ABG creu que és una obligació posar en coneixement de la població, i més concretament a la ciutadania que ens va donar suport i ens recolza, la nostra visió dels fets que s’han anat succeint, amb l’anàlisi dels motius que al nostre entendre els han provocat i quina serà la nostra posició a partir d’ara.

ANTECEDENTS:

La nostra permanència a l’oposició ha quedat plenament justificada veient com s’han succeït els esdeveniments. L’ABG ja va apuntar que no es donaven els mínims necessaris per crear una majoria sòlida de govern, al no garantir-se compromisos organitzatius i de treball en equip, de corresponsabilitat en la gestió, de coordinació de les diferents àrees o regidories, de cercar l’eficiència de l’administració i fer els canvis interns necessaris, d’obrir el gran debat pendent de quina Torre volem i posar-nos a treballar en un pla de mandat, consensuat i no producte de la improvisació i del calendari de subvencions.

Malgrat això, la feina feta pels nostres regidors ha estat en tot moment responsable. Oposant-nos a les propostes que no coincidien amb el nostre programa, però donant suport a les iniciatives que on ens oferien la informació suficient i es negociaven incorporant les nostres aportacions.

SITUACIÓ ACTUAL:

En relació al govern: Crisi de lideratge, manca de projecte, manca de capacitat per treballar amb equip, manca de capacitat per integrar i consolidar una majoria estable de govern, manca fins ara de solucions imaginatives per reconduir la situació actual i no anar perdent suports.

En quant a la gestió: grans projectes no acabats, mal executats, o als tribunals, pèssima gestió urbanística, deficient gestió informació/participació, despesa incontrolada en certes àrees, pressupostos conservadors i poc socials.

Cal dir de forma clara que els únics responsables de la situació actual són els que van conformar l’equip de govern. Tots i cada un d’ells tenen la seva part de “mèrit” per haver arribat on estem. Cada grup és plenament conscient de quina ha estat la seva responsabilitat i cada grup ja ha haurà de solventar els seus problemes interns, fer autocrítica i reorientar la seva trajectòria a partir d’ara.

EL NOSTRE PAPER:

Nosaltres, l’ABG, hem mantingut converses amb totes les forces polítiques que ens ho han demanat, sense excepcions.

Nosaltres hem escoltat i analitzat totes les propostes i ens hem mostrat oberts a cercar solucions.

Tot això s’ha fet mantenint informada la nostra assemblea i seguint els seus mandats.

Els objectius de l’ABG no han canviat, segueixen sent els de participar de forma activa en la vida política local, implicant al ciutadà i reafirmant els nostres principis de treballar per a les persones, sent coherents amb els nostres ideals d’honestedat, justícia social i defensa del territori.

Ens presentem a les eleccions per arribar al govern, però per assolir uns objectius, per portar a terme uns projectes, no a qualsevol preu. Per a nosaltres no és imprescindible servir al poble des del govern, s’ha fet bona feina des de l’oposició i podem seguir fent-la.

Esperem una rectificació i una aposta decidida per un govern que generi il·lusió en base a un pacte fort que garanteixi unes línies de treball que beneficiïn al conjunt de la població.

Les aliances possibles han de ser coherents amb els nostres principis i no poden trair els nostres objectius finals, ni anar contra l’ètica política, ni cap dels nostres ideals. Es la raó d’existir de l’ABG.

La nostra assemblea és sobirana i serà la que decidirà en tot cas quina postura de futur es pren: Seguir fent oposició responsable donant suport o no a qui governi en funció d’acords concrets o entrar en un govern que ens ofereixi garanties de funcionament, estabilitat i que estigui d’acord amb el nostre ideari polític i d’organització de la gestió pública.

Font: ABG-EPM de Torredembarra.

diumenge, 22 de juny de 2008

Sant Joan és la nit més curta de l'any i el dia més llarg, correspon i celebrem el Solstici d´Estiu.


Entre nosaltres aquesta nit del foc ha estat proposada (i declarada) Festa Nacional dels Països Catalans; declaració prematura i un punt retòric -que no ha estat assumida per ningú altre que els qui la van somiar-, però que no està desprovista de raons.
    
Sant Joan és, sens cap mena de  dubte la festivitat unanimement més celebrada per la majoria d'homes i dones que vivim dins l'ambient de la cultura catalana. Però la participació en les festes de Sant Joan es tant elevada que deixa molt lluny qualsevol altre celebració festiva que avui ens dugui a terme a tot l'ambient català; només es poden comparar amb les falles de la ciutat de València. Potser és precisament aquesta unànima concordança a l'hora de celebrar la nit de Sant Joan, el que pot fer-nos-la passar desapercebuda.
   
Però si la participació en la festa d'avui tant extensa; pel contrari, part dels elements festius d'aquesta han anat minoritzant-se. Del ric costumari Santjoanenc (pràctiques amatòries: enramades i jocs de flors a les portes de les noies; pràctiques de màgia benigna: sortir a collir l'herba de Sant Joan, sortilegi embellidors, banys purificadors...), avui a la gran majoria de les poblacions n'hi resten els tumultuosos, més o menys hereus d'antigues aramades i berbenes; d'aldarull dels petards i coets al carrrer; la consumició de coques festives i encesa d'alguna foguera mig amagada (a part del foc d'Alacant i la represa de cremar les falles i el faro en algunes poblacions pirinenques). Avui, la majoria d'aquestes senyals propies de la festivitat sembal diluirse en un bany contemporaneïtat i laïcisme social, desprovist d'imaginació i fantasia: són cada vegada més escadussers els castells de foc  -obsessionada comencant les autoritats urbanes per evitar riscos de tota mena (sobretot a costa dels costums que impliquen l'us de l'espai per a una altra cosa que no sigui la circulació de vehicles)-, enderiat com està l'home de final del XX en viure la seva excloent individualització, que allunya de tot compromís col·lectiu; i són cada vegada més mercenàries i vulgars la majoria de revetlles i verbenes, el ritme i l'animació de les quals els marquen les preferències o coneixements musicals dels grups orquestals contractats; sense cap organitzador no gosi ( o no vulgui asomir ell sol ) de donar-los ( a les revetlles ) el to local, o de barri, que caldria que tinguéssin.
   
S'han vulgaritzat també (fins arribar a desaparéixer) els creatius guarniments estacionals: enramades vegetals o de paper treballat, que servien de referent a les revetlles de la nit de Sant Joan. Tot per donar pas a les adotzenades i insulses tires de banderetes i serrells comercials. Fins i tot l'extrabagant gust exclusiu pels escumosos (abusivament anomenats xampany o encara pitjor, cava) ha desterrat la meravella dels vins dolços per acompanyar la coca: han quasi desaparegut els aromàtics moscatells (es veritat, però, que la majoria de sucs que així s'etiqueten no passen d'empalagosos mata-rates), les misteles, els rancis, les malvasies i les garnatxes, amb el paladets de les quals es reprenia anualment el gust de les diverses vinyes a l'hora d'assaborir l'esplendida i dolça coca de festa (de fruita confitada, de pinyons, de crema, etc.). Almenys, però, aquest últim element, la coca s'ha salvat fins avui del naufragi gràcies als seus benemèrits elaborats, pastissers i forners.


LA NIT DEL FOC  
   
   
La base de la festa són  les danses. Aquestes són utilitzades per atreure els genis bons, per créixer els vegetals i espantar els genis dolents; alters pràctiques dela festa major també s'utilitzaven per estimular els vegetals i foragitar els mals esperits, com els balls de bastons, les curses pels camps i les torres que aixecaven els ballaires en finalitzar un ball.
   
Avui dia és un costum montar un envelat. Per sort aquest costum encara es manté en molts indrets. Dins del gran envalat podem trobar una orquestra, música en viu, i músics i probablement coneguin i toquin els balls que més vénen de gust a les parelles.
   
El 23 de juny és el dia en què els pobles han celebrat sempre el solstici d'estiu, que és el moment de l'any en què el Sol està en el seu punt més alt, en el zenit; en el moment de l'any en què el Sol és visible per més espai de temps i, per tant el moment de l'any en què el Sol ha escalfat més temps la Terra. Si la claror i l'energia del Sol donen viada, és en aquesta nit quan tota la Terra es presenta amb la seva màxima esplendor i amb totes les seves virtuts: 
   
Les herbes remeieres: els romans sortien a collir la berbena (el gram negre) d'on la festa pren el nom. Aquesta herba proporcionava riqueses i ventura a qui l'havia. És costum recollir herbes aquesta nit; totes cobren virtuds guaridores si a mitjanit ens freguem amb elles la zona afectada. 
  
· L'aigua: estirar-se nu damunt la rosada o banyar-se a la mar o al riu enforteix i embelleix el cos.  
 
· La terra: Les pedres ballen aquesta nit; segons sembla, la muntanya de Montserrat balla tota sencera.  
 
Els animals també adopten virtuds especials, així doncs, beure llet o menjar set ous fa entendre el llenguatge dels animals de pèl o de ploma. És la nit en què hom pot veure amb més facilitat tots els éssers fantàstics: nyitos, cucales, gambutzins, llufes, pertenidors, ferams, males bèsties, Peirot, Banya verda,  pixarelles, fumeres, moro Muça, sa Bubota negra, l'ànima d'en Cantiret que salta i balla per la paret. Tots ells se'n pensen alguna: corren darrera les dones, els estiren les faldilles i els diuen paraulotes, o bé ens entren dins els cervell per les orelles i es mengen la memòria, o bé fan festa amb els dimonis i les bruixes (ja que aquesta nit és com el Nadal a l'infern), que és quan tenen més poder. Es reuneixen i ballen nus tota la nit damunt d'una gran pedra. Nosaltre ho celebrem amb fogueres i petards. Molts són els enamorats que han saltat set vegades damunt del foc o han donat set voltes al seu entorn per correspondre al seu amor. Per guarir malaties o de ronya o per fer forts els infants, hom s'acosta al foc o es passeja per damunt les seves brases, ja que aquesta nit sembla que no cremen.
    
A les muntanyes, fa temps s'encenien fogueres, com encara avui es fa tot partint de la Flama del Canigó, que és com un símbol d'aquest cim que s'entén cap a tots els indrets de Catalunya per donar inici a totes les fogueres.  
 
L'origen de les fogueres es troba en el desig d'imitar i regenerar el foc del Sol i de conjurar les sequeres per assegurar així una bona gràcia per part dels genis dels elements: l'aigua, la terra, el vent i el foc. 
  
Al voltant del foc s'han ballat danses ( com els planetes al voltant del Sol ), la majoria de balls amb la intenció de fer créixer el foc amb l'aire que la dansa aixeca.   
Les danses són ballades, sense acompanyament instrumental. En llocs on no es balla al voltant del foc es fa en un ball públic. En aquesta nit és costum de menjar coca. 

Font: XTEC

dissabte, 21 de juny de 2008

Minoria absoluta



Torredembarra celebra el seu primer ple amb el govern d'un sol color i una oposició majoritària

+ Molts torrencs van voler presenciar el ple de dijous, que va marcar un punt i a part al mandat. Foto: M.L.

Un ple sense antecedents aquest mandat, però amb molts interrogants, és el que es va viure dijous al vespre a Torredembarra. Un equip de govern format exclusivament per quatre regidors del PSC presidia una cambra plena de recels i retrets, que tot i l'ambient tibat va intentar mantenir les formes. Silencis asfixiants i mirades perdudes en alguns membres acabats de sortir de l'executiu van marcar un ple amb molts punts a aprovar i poc consens polític.
L'alcalde donava per iniciat a les vuit del vespre el que podria ser el seu últim ple com a màxim representant del consistori. Deu minuts més tard d'haver començat, entrava la socialista Laura Pradeda, que en la seva primera intervenció, i en les posteriors, no va perdre l'oportunitat de recordar a tothom que havia estat cessada dels càrrecs institucionals pel seu propi partit. Ara sí, ara no, Pradeda votava «pensant en el bé del municipi», i així anava aprovant, revocant o abstenint-se dels punts del ple sense tenir en compte què feia el partit que la tutela.
Ara bé, el que es podia palpar és que el problema del govern no estava justament en el si del seu partit, sinó més aviat en aquells que en poc temps han abandonat el vaixell. A Torredembarra no li espera una navegació fàcil a partir d'ara, de fet podríem dir que ara mateix es troba a la deriva i amb un alt risc d'enfonsar-se. Una de les visualitzacions de la crisi va ser la festa de vots en alguns punts, on en dues ocasions es va arribar a un empat tècnic que va acabar amb l'aprovació amb el vot de qualitat de l'alcalde, o també amb la supressió de dos punts de l'ordre del dia perquè l'oposició en ple ho va aprovar. Dos punts que, justament, eren dels més importants, ja que tractaven d'una modificació puntual del pla general de la Torre a l'entorn del castell i Portal de Padrines, en què si no s'arriba a un consens abans del 27 de juny s'aixecaran les suspensions de llicències d'obres.
Tot plegat un garbuix de cares llargues i d'impertinències polítiques que només van posar de manifest que el PSC està sol a les cadires del govern, però que l'oposició continua perduda en un desert sense oasis, on un possible consens entre diferents forces és gairebé impossible, sobretot tenint en compte que cap grup de l'oposició va ser capaç dijous de liderar un nou camí conjunt per sortir del pou. El ple de Torredembarra és efectivament un ple de divergències, en alguns casos insalvables, que fan difícil una redirecció de la gestió de l'Ajuntament.
En només una hora, la Torre va donar per acabada una de les sessions més tristes de la història recent del municipi, on el batlle Manuel Jiménez posava punt final advertint: «La crisi no l'ha propiciat només el PSC, tots tenim responsabilitats. De moment, l'alcalde sóc jo i no m'estic aferrant a la cadira, però quan aconseguiu fer una majoria ja em vindreu a veure». I així, el consistori de minories absolutes tancava, o no, un cicle.

Font: EL PUNT MIREIA LACÀRCEL. dissabte, 21 de juny de 2008

dijous, 19 de juny de 2008

Aliances complicades



La situació del govern municipal a Torredembarra és insostenible i cal començar a prendre decisions responsables. L'inicial equip de govern integrat per vuit regidors provinents del PSC, ERC i GIT n'ha tingut prou amb només un any per perdre'n la meitat i ara l'alcalde socialista Manuel Jiménez no llança la tovallola i busca aliances perquè és pràcticament impossible tirar endavant propostes quan només quatre dels 17 membres de la corporació són força de govern. L'aventura de fer front a quatre anys de mandat a través d'una aliança a tres bandes que tampoc garantia la majoria era arriscada i ara se'n constata el fracàs. La moció de censura és una alternativa, legítima –perquè ho permet la llei– però que també requereix unes aliances massa postisses que no són garantia d'estabilitat. A Torredembarra els tripijocs a l'Ajuntament ja fa massa anys que duren i potser ja és hora que els polítics actuïn amb més responsabilitat.

Font: EL PUNT dijous, 19 de juny de 2008

dimecres, 18 de juny de 2008

Jiménez no llença la tovallola



Malgrat la pèrdua de tots els suports externs, el grup municipal socialista va tornar a apostar ahir per continuar endavant amb les negociacions per aconseguir un nou pacte de govern estable. «Estem legitimats com a força política més votada, i no penso dimitir mentre no hi ha hagi una majoria alternativa amb un altre projecte», va afirmar l'alcalde torrenc, Manuel Jiménez. «Quan l'oposició sumi per fer una moció de censura, que no la presentin, i que llavors em vinguin a veure», va afegir.
Segons el batlle, els contactes del PSC amb altres partits es mantenen des de fa dies i considera que hi ha «bona sintonia» tot i que tampoc vol crear «expectatives». Segons Jiménez, pot ser que la marxa d'ERC «sigui passatgera».
En un comunicat del PSC torrenc, reconeixen errors pel que fa al ritme de treball i consideren que hagués estat «imprescindible» dedicar més esforços a una nova coordinació del govern i a buscar nous suports. La formació també desmenteix que hagi anteposat el poder a l'interès del poble, com se l'ha acusat aquests darrers dies, ja que ho consideren contradictori amb el «sacrifici» de treure les competències a Laura Pradeda, regidora del seu grup.

Font: EL PUNT dimecres, 18 de juny de 2008

dimarts, 17 de juny de 2008

Torredembarra, una opinió molt personal.


Les coses ja començaven a anar malament quan erem en el govern a finals del 2006. No paràvem de rebre pals a les rodes polítiques. Tot el món recorda la guerra de la tala d'arbres, o no disposar de personal per fer les tasques de la regidoria de Mediambient que coordinàvem, entre molts altres entrebancs. No anàvem gens bé amb els socis de govern. La situació abans de les eleccions de 2007 no tenia ni punt de comparació amb l'eufòria del moment de la Moció de Censura del 2005. Mireu, perque van arribar les Eleccions Municipals, però si no, molt probablement haguéssim marxat de l'Equip de Govern. Amb les raons semblants o pròximes a les recents d'Ardèvol o Gassull. Potser menys les de Pradeda. Comprenem la solitud i marxa final, avui mateix de Ciuró. Amb tot afrontàrem la negociació de 2007 amb enteresa i dedicació. Negociacions que malgrat començar tard, van anar per bon camí, i en poques reunions vam arribar a redactar un document de consens entre PSC, ERC, ABG i GIT del 95% d'acord. Però les coses es van començar a torçar quan ERC es va aixecar de la taula de negociacions, al·legant que ells ja havíen arribat a un acord. Perplexos assistim a la rotura del document de consens per part del PSC. No ens van voler en el pacte. Nosaltres, ABG, no vam entrar en el govern que volíem, no ens hi van voler. Nosaltres l'ABG encara avui ens postulem la nostra participació en un govern municipal d'esquerres, o de progrés, com vulgueu anomenar-lo. És clar que ens agradaria participar en el govern del nostre poble, tenim idees de com fer millor les coses. Però la realitat és que simplement estem desterrats i en l'oposició. Quina serà la pedra de toc que transmutará Torredembarra en una ciutat governable?, hores d'ara se'ns fa difícil endevinar-ho. Però està clar que la solució està a les mans dels qui van guanyar les Eleccions, és a dir CiU i PSC. Seria molt fort que el PSC no sigui sol o amb altres grups, de formar govern. Si tampoc no es posa d'acord amb CiU. O CiU tampoc acabi sent capaç d'aconseguir una majoria estable. Personalment vull tenir la confiança en la qual finalment arribaran, o s'arribarà, a un acord. Però si tot i així no s'arriba a cap acord, caldria fer altres passos. Potser la renovació de persones al capdavant de les opcions polítiques sigui, finalment una cosa a tenir en compte. Només si s'arribés en aquest punt l'utòpic Govern de Concentració seria necessàri. Però només seria possible amb gent que volgués treballar inequívocament pel poble. Insubornablement. Decididament. Ara estem en un moment clau per respectar la legalitat. Respectant alhora l'ètica política. No hem d'oblidar que els regidors són mers gestors de la comunitat. Els partits són en definitiva els qui concórren a les eleccions. No les persones. Encara no tenim un sistema de llistes obertes, per molt que ho desitgem. Els partits elaboren programes i els electors voten aquests programes. També voten persones, però relacionades amb aquests programes. Plegar i quedar-se l'acta de regidor, és una traïció a la la democràcia. Una traïció a l'electorat que ha votat una llista i un programa, i no a una persona. La meva proposta molt personal passa inequívocament per la renovació i regeneració de la vida política local. Una aposta per Torredembarra. Des de l'ABG només tenim el 8% del vot electoral, la nostra aposta seguiex sent per a un govern progressista, obert, democràtic, participatiu i amb ganes de liderar una comarca.

dilluns, 16 de juny de 2008

L'equip de govern de Torredembarra ha patit aquest dilluns una nova sotragada amb la renúncia de la regidora Montserrat Gassull (ERC)


L'equip de govern de Torredembarra es queda amb cinc regidors i dotze a l'oposició per la renúncia de Gassull (ERC)

La fins ara titular de Comerç, Turisme i Serveis deixa el seu company d'ERC, Gerard Ciuró, sol amb el PSC, tres regidors i l'alcalde. Gassull argumenta que està 'desenganyada' per les 'desconfiances i la inseguretat' en el govern. Apunta, però, que no deixarà l'acta de regidora ja que 'representa un percentatge de votants'. Gassull lamenta que no s'hagi pogut ampliar el pacte de govern, en minoria, i creu que la situació, ara amb dotze regidors a l'oposició, ha esdevingut 'insostenible'.

Font: AVUI

Cultura denuncia la destrucció de patrimoni a l'església de Sant Pere de Torredembarra

El frontó original de la porta lateral de l'església de Sant Pere, a Torredembarra, ha passat 'a millor vida'

Autèntica "Porta Falsa" de l'Església de Torredembarra

L'església de Sant Pere s'havia de reinaugurar coincidint amb la festivitat del sant, el diumenge 29. Tanmateix, la pèrdua del frontó, possiblement de 1705 igual com l'església, va motivar que la Generalitat demanés a l'Ajuntament que es paralitzessin les obres i s'estudiés tant el dany patrimonial com les solucions ha adoptar a partir d'ara.

L'arquitecte del Departament, Jaume Costa, no té dubtes que «han destruït patrimoni i no tenien permís per a això». El temple és un bé cultural d'interès local. Ahir al matí va trucar l'Ajuntament perquè iniciés la paralització de la restauració. «Són peces que no tenen recanvi i s'han perdut sense més ni més», va afegir. El regidor d'Urbanisme, Ramón Ripoll, va firmar el decret a les 14 hores.

La restauració del temple tenia permís de la Generalitat, encara que en cap moment no figurava l'eliminació del frontó. Antoni Roig, propietari de Construccions Roig, es defensava de les acusacions i deia que «l'aparellador va veure el problema de fragilitat de les pedres i que poguessin desprendre's fent mal a algú. Hem intentat treure-les, però es trencaven», explicava. Avui, l'empresa presenta a la Generalitat un projecte per col·locar un altre frontó que no distorsioni amb la façana de Sant Pere, però al seu torn que garanteixi la seguretat dels vianants.

«Encara que es canviï per un altre de més bonic, el valor patrimonial és a la pedra original, no en la que es vol col·locar al seu lloc. Per això, ho hem denunciat i demanarem explicacions a la parròquia i a l'empresa de les obres», va afegir Costa.

El rector de l'església de Sant Pere, Joan Cañas, no entenia l'actitud de la Generalitat. «S'havia decidit canviar el frontó per seguretat. Potser la falta de comunicació amb Patrimoni sigui el nostre pecat», va dir. El regidor va apuntar que «prefereixo paralitzar les obres i analitzar la situació abans de cometre un error. Si ens equivoquem, demanaré perdó».

Font: DIARI DE TARRAGONA - JORDI CABRÉ - TORREDEMBARRA - 11/06/2008

diumenge, 15 de juny de 2008

Reunió de l'alcalde de Torredembarra Manuel Jiménez amb els consellers de Política Territorial, Joaquim Nadal, i el de Medi Ambient, Francesc Baltasar


Un cop tancat el procés penal entorn de Muntanyans II, l'alcalde de Torredembarra va demanar ahir a la Generalitat «decisions ràpides» sobre el futur del pla parcial Muntanyans II, on ja estan pràcticament acabades les obres d'urbanització. «És possible que en dos o tres mesos ja ens demanin la llicència per edificar, i legalment estem obligats a donar-la», va afirmar. Jiménez es va reunir fa vint dies amb el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i el de Medi Ambient, Francesc Baltasar, al Palau de la Generalitat a Barcelona, i van acordar que a finals del present mes el govern català presentaria una proposta conjunta, teòricament per augmentar la protecció dels terrenys afectats pel pla parcial. Jiménez es va confessar «molest» per les formes emprades en el procés per la Generalitat, que es va comprometre a constituir una comissió sobre el futur de Muntanyans II el mes de desembre passat, però no va arribar mai a posar-la en funcionament. «En aquest cas, l'Ajuntament només és un intermediari entre el promotor i la Generalitat, i per a Muntanyans II cal una resolució de caràcter superior», va dir Jiménez.
El pla parcial continua pendent del pas de les zones lliures a una ampliació l'Espai d'Interès Natural (EIN) Platja de Torredembarra i Creixell, tal com va aprovar la tardor passada el Parlament de Catalunya.

Font: EL PUNT - dissabte, 14 de juny de 2008

divendres, 13 de juny de 2008

El Síndic de Greuges, garant dels drets dels ciutadans.


Sopars amb l'Alternativa" presenta a Matias Vives, Director d'Ordenació del territori i Relacions Locals del Síndic de Greuges de Catalunya, el divendres, 4 de juliol de 2008 al restaurant “El Esmero” de Torredembarra a 2/4 de 9 del vespre. Dissertatarà sobre: "El Síndic de Greuges, garant dels drets dels ciutadans."
Matias Vives i March (Montblanc, 1952) és llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret. Té un Postgrau en Gestió Econòmica del Medi Ambient per la Universitat de Barcelona. Va ser diputat al Parlament de Catalunya (1980-1988), Síndic de Greuges de la Universitat Rovira i Virgili (1994-2000) i, fins a la seva incorporació a l'equip del Síndic de Greuges, ha estat advocat i economista en exercici. Ha estat col·laborador habitual dels mitjans de comunicació La Vanguardia, El Punt i Catalunya Ràdio. És membre del patronat de diverses fundacions. Coordina el Servei d'Atenció a les Persones (SAP) i les relacions amb l'Administració local i amb els síndics locals. És responsable de les matèries d'Ordenació del territori; Medi Amnbient; Consum; Coacció administrativa; Tributs, Urbanisme i Habitatge.
Pel que fa al sopar, el menú constarà de: Entrants per compartir Amanida de bacallà esqueixat amb romesco Carpaccio de magret d'ànec amb vinagreta de fruits secs Amanida d'arròs salvatge amb tofu Plats principals, a escollir entre carn o peix Saltimbocca de vedella amb Parmiggiano i sàlvia o Pollastre de corral al forn o Rablé de conill tipus mar i muntanya o Verat amb trompetes de la mort i pastís de patata o Raviolis de marisc amb sabaion al xerès o Salmó amb crema de cava. Postres a escollir: Mousse de maduixa o Mousse de xocolata o Tatin de poma o Brownie. També teniu l'aigua, refrescos, vi, infusions, te i café inclosos. Preu del menú, 25 euros. Places limitades. Per a formalitzar les reserves cal trucar al 656 260 662 o be a al Restaurant “El Esmero” 977 645 206 o també a: alternativabg@gmail.com

El llegat de la maternitat d'Elna avui al 33 a les 22,50h. no t'ho perdis!!


Avui cal estar atents perquè a les 22,50 h. pel 33 passen el documental sobre Elisabeth Eidenbenz "El Llegat de la Maternitat d'Elna".
És una bona oportunitat per deixar entrar a casa nostra els valors d'aquesta gran dona, que avui compleix 95 anys.
Des de la distància, FELICITATS ELISABETH ¡¡
El reportatge no és convencional perquè no explica la història que ja sabem i prou, sinó que va més enllà de les imatges.
És una mirada al passat, des del present, i amb perspectiva de futur.
S'ha fet amb moltes complicitats i carinyo per part de tots els components del projecte. Des d'en Toni Espinosa, alma mater, que ha recorregut mig mon per cercar aquell testimoni per petit que sigui.
l'Albert Serradó, director de fotografia esperant sempre aquella hora del dia... amb aquella llum especial...per captar una imatge precisa.
En Roger Comella ha posat en ordre les imatges perquè ens emocionem, enfilades amb el fil de la música de Marc Durandeau.
Amb la feina de tots plegats coneixereu les mares d'Elna, la mateixa Elisabeth quan treballa a l'ordinador, els nens d'avui que escolten la història d'un ahir...i un munt d'imatges bellísimas amb una música que ens transporta dins el túnel del temps i ens col.loca dins les velles fotografies en blanc i negre, esgrogueides...
...com si fossim uns protagonistes més de la Maternitat d'Elna.
Perquè de fet ja som protagonistes, doncs ens hem emocionat i aplegat entorn aquesta història recollint l'herència dels seus valors intemporals.
Per això la importància del títol: "El Llegat de la Maternitat d'Elna"
Voleu més llegat que les 66 Elnes del passat diumenge al Parc de la Ciutadella?
Al final del documental, TV3 obre un xat al voltant de la mitja nit.
Jo hi seré per contestar preguntes i compartir sentiments i emocions.
Em voleu acompanyar?

Assumpta Montellà i Carlos
Autora del llibre "La Maternitat d'Elna".

dijous, 12 de juny de 2008

EL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT INCOMPLEIX ELS TERMINIS PER FER EFECTIVES LES RESOLUCIONS DEL PARLAMENT SOBRE MUNTANYANS II

La Plataforma Salvem els Muntanyans considera vergonyós que els partits polítics no acompleixin els seus compromisos.

Avui, dia 11 de juny de 2.008, fineix el termini per tal de fer efectius els acords que es van acordar a la Comissió de Medi Ambient per tal d'adoptar mesures que permetessin la protecció de l'Espai d'Interès Natural d'Els Muntanyans.

Així doncs, el passat 30 de gener de 2.008 la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que instava el Govern de la Generalitat a un seguit de mesures que permetessin la protecció de l'Espai d'Interès Natural d'Els Muntanyans (Torredembarra). Entre d'altres la resolució esmentava la possibilitat d'establir mesures cautelars i la necessitat de considerar els espais adjacents per tal que fossin protegits convenientment.

D'acord amb allò establert en el Reglament del Parlament de Catalunya sobre el control de compliment de les resolucions (arts. 146.4 i 140.3), el Departament de Medi Ambient disposava de quatre mesos per tal de fer efectius els acords des de la seva publicació, que es va produir el dia 11 de febrer de 2.008.

Així mateix, mitjançant comunicat de premsa de 28 de novembre de 2.007, el Departament de Medi Ambient va fer publica la creació d'una Comissió per la protecció dels Muntanyans II, de la qual no s'ha tingut coneixement que hagi començat a treballar.

Des de llavors no hem tingut coneixement que el Govern de la Generalitat hagi pres cap mesura per garantir la conservació de l'Espai.

Denunciem, per tant, la manca d'interès per part del Govern de la Generalitat en la protecció de l'Espai, i l'incompliment sistemàtic de totes i cadascuna de les promeses realitzades pels seus representants. I, novament, emplacem a la classe política a no defugir les seves responsabilitats ni amagar el cap sota l'ala davant de la destrucció d'un paratge natural. El Govern de la Generalitat -i els partits que l'integren- no poden quedar-se de braços plegats davant de la destrucció d'Els Muntanyans.

La Plataforma Salvem els Muntanyans continuarà defensant l'Espai per la resta de vies que continuen obertes. D'una banda mitjançant el corresponent recurs contenciós-administratiu contra l'aprovació definitiva del Pla Parcial Muntanyans II. D'altra banda, en les properes setmanes s'ampliarà la denúncia interposada davant de la Comissió Europea per haver-se canalitzat el Torrent de Gibert sense cap tipus d'estudi d'impacte ambiental previ.

Torredembarra 11 de juny de 2.008


Plataforma Salvem els Muntanyans
Comunicat de premsa. 11/06/2008

dimarts, 10 de juny de 2008

El PSC obre negociacions amb ABG a la Torre i confia a aclarir la crisi en 15 dies



El PSC de Torredembarra, en minoria clara a l'Ajuntament després de perdre el suport de l'independent GIT i d'una de les seves regidores, obrirà converses amb ABG per reconduir la crisi i reforçar l'equip de govern, en què ara només queda ERC. L'alcalde, Manuel Jiménez, ha confirmat que avui es reunirà amb tots dos grups per separat, per demanar el seu «suport» per a un govern que «caldria reestructurar en diverses àrees» si hi acabés entrant ABG. Jiménez defensa que, «mentre no hi hagi alternativa», i com que veu «difícil» una altra majoria, continuarà a l'alcaldia, ni que sigui en minoria. Això sí, no es vol «aferrar a la cadira» i està obert a «parlar-ne» si hi ha altres opcions, entre les quals reitera l'oferiment d'un «govern de concentració». L'alcalde, que dijous demanava dos mesos per refer el govern, era ahir més optimista i confia que «en 15 o 20 dies pot quedar més aclarit».
Mentre que Gerard Ciuró, des d'ERC, admetia que estan en «un període de tranquil·litat i reflexió», des d'ABG, Lluís Suñé explicava que han parlat amb «totes les propostes polítiques», i que si bé entendrien fins i tot un acord entre el PSC i CiU, la seva opció preferida seria «una majoria d'esquerres». Això sí, no vol ser al govern «a qualsevol preu», així que mantindrà les condicions que ja va posar fa un any sobre la taula: «El treball des del consens i l'existència d'un pla de mandat a mitjà termini.»

Font: EL PUNT Ò. PALAU. Torredembarra - dimarts, 10 de juny de 2008

diumenge, 8 de juny de 2008

L'ABG es desmarca d'una censura «ràpida» i demana responsabilitat a PSC i CiU

L'alcalde de la Torre demana dos mesos més per formar una majoria

L'alcalde de Torredembarra, Manuel Jiménez, va trencar ahir el silenci després de la marxa del GIT del govern i va demanar als diferents grups que li concedeixin dos mesos de marge per mirar d'aglutinar una majoria estable. La proposta, de què es va tractar a la junta de portaveus, va ser rebuda amb fredor per part de CiU i PP, mentre que l'ABG va considerar lícit que es doni una oportunitat a l'executiu de PSC i ERC. El govern reconeix que la diversitat de grups dificulta l'entesa.

En plena crisi de govern, i mentre alguns grups comencen ja a preparar una possible moció de censura, l'alcalde torrenc va demanar una oportunitat per poder redreçar la situació. Segons va transcendir de la junta de portaveus, a la qual van assistir pràcticament tots els regidors del ple, Jiménez va demanar més temps, tot i reconèixer que la situació (en què governa amb tres regidors de la majoria) «no es pot mantenir» gaire més. L'executiu va fer una crida a tots els grups polítics perquè «reflexionin» i «s'acostin» al govern, i va lamentar la dimissió dimarts passat de Santiago Ardèvol, tot i que consideren que «no s'han produït tants desacords» per justificar-la.

CIU I PP, CRÍTICS

El contingut de la junta de portaveus va ser rebut ahir amb cert recel tant per CiU com pel PP. «Tenim la sensació que és una tècnica dilatòria, hem quedat sorpresos pel que ens ha comunicat l'alcalde», va afirmar el portaveu convergent, Daniel Masagué. Precisament, la seva formació es va mostrar ahir disposada a «parlar amb tots els grups» per tal de consensuar una alternativa de govern. «Personalment, crec que l'alcalde hauria hagut de presentar la seva dimissió, perquè ha estat incapaç de crear un govern estable en un any», va dir Masagué.

En una línia similar es va expressar el portaveu popular, José Oviedo, qui va afirmar que el discurs de Jiménez havia estat «més del mateix» i que a partir d'ara estarien disposats a «parlar amb tothom».

L'ABG ES DESMARCA

Malgrat la voluntat de CiU de tirar endavant una moció de censura, ahir el portaveu de l'ABG, Lluís Suñé, es va mostrar contrari a un canvi de govern «ràpid i contundent». «Primer cal veure si el PSC i ERC ens poden fer una proposta seriosa per sumar una majoria suficient», va afegir. Suñé va reconèixer que seria difícil arribar a un acord tant en el cas del govern com de l'oposició, i va alertar: «Per la forta ideologia de l'ABG, serà difícil que entrem en un pacte amb segons quins partits», amb referència al PP.

«Si el govern necessita dos mesos per intentar buscar suports, trobem bé que ho intentin», va assegurar Suñé. Tot i això, si el PSC fracassés en aquest intent alerta que «llavors una moció de censura seria totalment lícita». Tot i això, en cas que CiU tampoc aglutinés una majoria necessària Suñé va apel·lar a la «responsabilitat» tant de convergents com de socialistes per «arribar a un acord entre ells pel veritable bé del poble».

Amb aquesta posició, l'ABG és l'únic partit que públicament manté la porta oberta a un pacte amb el PSC, mentre que el cinquè grup a l'oposició, l'Agrupació Democràtica Torrenca, no s'ha pronunciat respecte d'això.

MANUEL JIMÉNEZ
alcalde de torredembarra (PSC)

«Entre tots cal acostar posicions i deixar de banda prejudicis polítics. La situació actual no es pot mantenir»

DANIEL MASAGUÉ
regidor de CiU

«Esperàvem que a la junta es plantegessin propostes importants, fins i tot que l'alcalde fes una passa enrere»

LLUÍS SUÑÉ
regidor d'ABG

«Ara mateix no tenim cap proposta ni del PSC ni de CiU que ens resulti engrescadora. Serà difícil arribar a un acord»

JOSÉ OVIEDO
regidor del PP

«La junta de portaveus ha estat més del mateix. Ara les nostres intencions són parlar amb tothom i treballar pel poble»

Font: AZAHARA PALOMARES EL PUNT del divendres, 6 de juny de 2008

divendres, 6 de juny de 2008

L'alcalde de Torredembarra demana dos mesos de marge a l'oposició per reconduir la crisi greu que pateix el govern municipal


L'alcalde de Torredembarra, Manuel Jiménez, ha demanat als grups de l'oposició que li donin un marge de confiança per reconduir la crisi greu que pateix el govern municipal, que es troba amb una minoria més accentuada després de la retirada de competències a la socialista Laura Pradeda i la marxa del regidor del GIT, Santiago Ardèvol. L'oposició ha mostrat la seva sorpresa per la petició ja que consideren que ja hi ha hagut prou temps per buscar un pacte estable de govern i aquesta demanda respon a una voluntat 'dilatòria', tal com ha afirmat el portaveu de CiU, Daniel Massagué.

Font: AVUI

dimecres, 4 de juny de 2008

L'unic regidor del GIT de Torredembarra abandona l'equip de govern i el deixa en minoria


El Grup d'Independents per Torredembarra (GIT) ha decidit abandonar l'equip de govern, integrat ara per PSC i ERC, per desavinences amb el 'model de governar'. L'únic regidor de la formació, Santiago Ardèvol, ha dimitit de les seves funcions com a segon tinent d'alcalde i responsable d'Hisenda i seguiment del pressupost. Aquestes competències han estat retornades a l'alcalde, Manuel Jiménez, que ja acumula les carteres de Sanitat, Benestar Social i Polítiques d'Igualtat retirades a la socialista Laura Pradeda ara fa dues setmanes.

Mentre Pradeda nega que doni suport a cap moció de censura, Ardèvol resta a l'expectativa i evita pronunciar-se. El regidor del GIT, Santiago Ardèvol, assegura que ja s'ha cansat de votar en contra en les juntes de govern i en el ple i considera que els resultats obtinguts després d'un any de govern en minoria 'no són els que tots voldrien i Torredembarra es mereix'. Ardèvol ha explicat a l'ACN que creu que amb el seu pas a l'oposició podrà fer 'més i millor feina' per al poble.

El pacte de govern signat després de les eleccions municipals no ha cobert les expectatives del GIT, que assegura que el 'model de governar' no és el seu. La condició de partit 'municipalista' del GIT, segons explica Ardèvol, va portar el grup a formar equip de govern malgrat estar en minoria per garantir la governabilitat del municipi, cosa que asseguren, no ha donat els resultats esperats.

Mentre, des de l'equip de govern l'hermetisme és absolut i no es faran valoracions fins que no se celebri la propera junta de portaveus prevista per aquest dijous.

L'equip de govern agreuja així la seva minoria després de la retirada de competències de la regidora Laura Pradeda, que passarà al grup mixt, i de la dimissió d'Ardèvol. Pradeda manté el silenci sobre el seu futur però ja ha assegurat que no donaria suport a cap moció de censura contra Jiménez, malgrat que algunes veus la situen en l'òrbita convergent, cosa que ella nega 'rotundament'. Per Pradeda la marxa d'Ardèvol de l'executiu torrenc no respon a les mateixes motivacions que ella, ja que Pradeda al·lega que el seu és un cas de 'discriminació a la dona', per no donar-li competències 'més importants'. L'encara regidora socialista es troba actualment 'reflexionant' sobre el seu futur.

Ardèvol, per la seva banda, no ha volgut confirmar ni desmentir si donaria suport a una possible moció de cesura i caldrà veure quins són els moviments dels diferents partits a l'oposició (CiU, l'Agrupació,ADT, ABG, PP i ara també el GIT) els propers dies per conèixer si aquesta moció és possible. Les desavinences històriques entre uns i altres podrien quedar aparcades en vistes a entrar a formar part d'un nou equip de govern d'allò més heterogeni.

Per altra banda també hi ha la possibilitat que l'equip de govern actual (amb només 6 regidors) es reforci amb l'entrada de nous grups com ara CiU (amb 4 regidors), que ja va intentar acostar posicions amb el PSC en el seu moment i que torna a estar oberta al diàleg amb qualsevol grup i no descarta cap opció, segons ha explicat a l'ACN, la presidenta local del partit i regidora, Rosa Maria Guasch.

Guasch ha valorat la decisió de GIT de sortir del govern com a 'molt dràstica', cosa que li fa pressuposar que 'allà dins hi deuen passar coses molt greus', en referència als motius que deuen haver fet dimitir Ardèvol.

Per la seva banda el portaveu de l'Alternativa Bax Gaià (ABG), Lluís Suñé es mostra 'prudent' a l'hora de valorar els últims esdeveniments i assegura que el grup escoltarà les explicacions que doni l'alcalde aquest dijous en la junta de portaveus. Suñé qualifica la situació d''extrema' i afirma que l'ABG manté les seves condicions per una possible entrada a l'equip de govern.

Font: TINET

dimarts, 3 de juny de 2008

El GIT abandona l'equip de govern de Torredembarra i augmenten les possibilitats d'una moció de censura


D'esquerra a dreta: el portaveu d'ERC, Gerard Ciuró, l'alcalde de Torredembarra, Manuel Jiménez, i el regidor de GIT, Santiago Ardèvol, presidint un ple en una imatge d'arxiu.

El Grup d'Independents per Torredembarra (GIT) ha decidit abandonar l'equip de govern, integrat ara per PSC i ERC, per desavinences amb el 'model de governar'
El Grup d'Independents per Torredembarra (GIT) ha decidit abandonar l'equip de govern, integrat ara per PSC i ERC, per desavinences amb el 'model de governar'. L'únic regidor de la formació, Santiago Ardèvol, ha dimitit de les seves funcions com a segon tinent d'alcalde i responsable d'Hisenda i seguiment del pressupost. Aquestes competències han estat retornades a l'alcalde, Manuel Jiménez, que ja acumula les carteres de Sanitat, Benestar Social i Polítiques d'Igualtat retirades a la socialista Laura Pradeda ara fa dues setmanes. Mentre Pradeda nega que doni suport a cap moció de censura, Ardèvol resta a l'expectativa i evita pronunciar-se.

Font: AVUI i ACN

UCE 40 anys: XL UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU


La Universitat Catalana d’Estiu és des de fa quaranta anys un espai de llibertat i de trobada d’estudiants, professors, professionals, polítics i assistents en general dels set territoris que conformen els Països Catalans: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià. Durant nou dies Prada i la comarca del Conflent acullen una de les manifestacions culturals de més pes i projecció de Catalunya Nord i s’hi poden sentir tots els accents de la nostra parla. Tothom hi és acollit: els més menuts fins a catorze anys van a l’Esplai, de quinze a disset anys van a la Universitat Jove, i de divuit en endavant (sense límit d'edat) participen als cursos, seminaris, jornades, tallers, debats, actes commemoratius, homenatges, excursions, espectacles de teatre, música clàssica, música tradicional, rock, cançó i cinema. Els que hi vénen per primera vegada hi tornen, i els que ja hi ha vingut saben què és sentir-se part dels Països Catalans, als peus de l’imponent Canigó.

Font: UCE

diumenge, 1 de juny de 2008

Les lliçons de l'aigua


I al final podrem derogar el decret, i evitar la canonada. Hi ha una generació que mai havíem vist que en tan temps plogués tan poc. I aquesta mateixa gent, hem vist com un maig plujós, plujós com mai, en treia d’una situació d’emergència i ens permetia tornar a una situació de relativa normalitat.

Ara el que toca es treure algunes lliçons. Més enllà de la reflexió obvia, el comunicar millor, hem d’extreure altres conclusions. Els processos els hem de fer més acompanyats. Dit d’una altra manera. Les polítiques públiques que fem, i més quan es situen en el terreny del conflicte, les hem de fer en processos més participats. És cert que l’emparedament amb les eleccions generals no ajudaven, però la interlocució amb els actors afectats i les decisions més compartides hauria anat d’allò més bé. En tot cas, el fet que la canonada s’aixequi demostra que només va ser pensada per la situació d’emergència que vivíem, i que un cop superada aquesta no té sentit.

És moment per rellançar el projecte. I ho podem fer des de ICV, amb una agenda participada amb diferents actors socials. I ho haurem de fer també des del Govern, des de totes dues conselleries. Per començar amb la política d’aigua, però continuant amb la política de residus i en la de medi natural. L’Assemblea de la tardor és una excel·lent oportunitat per fer-ho, i per fer-ho be hem de comptar amb tot el capital polític d’ICV i d’aquella gent que ens acompanya, amb propostes, reflexions i fins i tot alguna crítica.

Font: El bloc d'en Joan Herrera