Arxiu del blog

divendres, 23 de gener de 2009

Les idees són el bé més preuat que pot tenir un poble.

Vaig estar escoltant el plenari per la ràdio fins a última hora (passades les 12 de la nit), i coincideixo amb el titular de l'últim post del bloc del Gerard Ciuró: un plenari municipal, massa llarg, massa tens i poc productiu. També coincideixo amb el tó amb el que En Masagué va aprenent a dirigir el plenari. Però a trets generals vaig veure un altre element que em va sorprendre. Parlo del nivell de les intervencions, estan pujant el nivell. La oposició va estar en el seu paper, però el govern no es va quedar curt. Ens hem de felicitar per aquesta dada. El govern té arguments i esgrimeix dades a l'hora del debat cos a cos. La oposició haurà de treballar més i millor per a fer-hi front. Ja sabem que uns i altres treballen de forma diferent  quan són al govern, però ahir es va demostrar que tots treballen. Potser les meves paraules no agradaran ni a uns ni a altres, però el que vaig estar escoltant per la ràdio així us ho explico. Una altra cosa és que sigui un govern que no decep al coneixedor de la política local, moltes promeses de transparència, participació i treball en comú. Però no han calgut més de sis mesos per seguir pensant que el govern va prometre molt, però són opacs, no volen ingerències i són refractàris a la participació. Aquesta dada ja la coneixíem. Esperem que es compleixin les seves promeses però sembla que ja marquen el seu pròpi camí. Tornant al paper de mestre de cerimònies, del senyor alcalde he de dir que és el polític revelació en aquest càrrec. En només sis mesos ha passat de ser un inexpert en el plenari, a ser un moderador dur. Controla el debat i no li cau cap anell si ha de donar o retirar la paraula amb severitat, tant és si és un membre del govern o de la oposició. Només cal que aprengui les arts de saber dirigir el debat polític, i potser aleshores tindrem un bon alcalde. Arribats en aquest punt no tindrà tanta importància si el govern és de dretes o d'esquerres, serà un govern que treballarà. La oposició ha de fer la seva feina aportant idees, encara que sembli que ningú se l'escolti. Les idees són el bé més preuat que pot tenir un poble. Amic Masagué deixa-les fluïr!. Ahir molts van demostrar un punt de brillantor, fins i tot el meu amic Ripoll.

dimarts, 20 de gener de 2009

12 regles infalibles per a la redacció de notícies sobre el Pròxim Orient en els grans mitjans de comunicació:

1) En el Pròxim Orient són sempre els àrabs qui ataquen primer, i sempre és Israel qui es defensa. Aquesta defensa es diu "represàlia". 


2) Ni àrabs, ni palestins ni libanesos tenen dret a matar civils. D'això se'n diu "terrorisme". 


3) Israel té dret a matar civils. Això s'anomena "legítima defensa". 


4) Quan Israel mata civils en massa, les potències occidentals demanen que ho faci amb més discreció. Això s'anomena "reacció de la comunitat internacional". 


5) Ni palestins ni libanesos tenen dret a capturar soldats israelians dins d'instal·lacions militars amb sentinelles i llocs de combat. A això cal anomenar "segrest de persones indefenses". 


6) Israel té dret a segrestar a qualsevol hora i a qualsevol lloc a quants palestins i libanesos li vingui en gana. La seva xifra actual ronda els 10 mil, 300 dels quals són nens i mil, dones. No es necessita cap prova de culpabilitat. Israel té dret a mantenir segrestats presos indefinidament, ja siguin autoritats democràticament elegides pels palestins. D'això se'n diu "empresonament de terroristes". 


7) Quan es menciona la paraula "Hezbollah", és obligatori afegir a la mateixa frase "recolzats i finançats per Síria i per l'Iran". 


8) Quan s'esmenta "Israel", està terminantment prohibit afegir: "recolzats i finançats pels Estats Units". Això podria donar la impressió que el conflicte és desigual i que l'existència d'Israel no corre perill. 


9) En informacions sobre Israel, cal evitar sempre que apareguin les següents locucions: "Territoris ocupats", "Resolucions de l'ONU", "Violacions dels Drets Humans" i "Convenció de Ginebra". 


10) Els palestins, el mateix que els libanesos, són sempre "covards" que s'amaguen entre una població civil que "no els vol". Si dormen a casa amb les seves famílies, això té un nom: "covardia". Israel té dret a aniquilar amb bombes i míssils dels barris on dormen. D'això se'n diu "acció quirúrgica d'alta precisió". 


11) Els israelians parlen millor anglès, francès, castellà o portuguès que els àrabs. Per això mereixen ser entrevistats amb major freqüència i tenir més oportunitats que els àrabs per explicar al gran públic les presents regles de redacció (de la 1 a la 10). D'això se'n diu "neutralitat periodística". 


12) Totes les persones que no estan d'acord amb les presents Regles, són, i així s'ha de fer constar, "terroristes antisemites d'alta perillositat".


Anònim

divendres, 16 de gener de 2009

Debats estèrils sobre la guerra del fósfor.

El que més em sorprén de les guerres, no és la qüestió bèl·lica en si. El que em deixa estorat és la passivitat dels observadors. M'importa un rave el raonament que pugui tenir cada una de les parts. Personalment estic en contra de les guerres, totes les guerres. Prendre part en un debat abonant els arguments d'un bàndol, és estar a favor de la guerra. Si aquesta guerra consistís en que Palestina ataqués Israel també hi estaria en contra. Estic contra la guerra, qualsevol guerra. Els arguments de membres del Govern de la Generalitat en favor d'Israel, són en definitiva arguments en favor de la guerra. Sorprén per altra banda que l'existència de l'Estat d'Israel es vagi produïr després d'una resolució de l'ONU l'any 1947. Una resolució que salvant totes les distàncies va ser com convertir en un estat les propietats dels ciutadans alemanys que viuen a Mallorca. No justifico res. Les decisions de l'ONU les ha de respectar tothom, per sorprenents que siguin. Que un dels grans incomplidors de les resolucions de l'ONU siguin els Estats Units d'Amèrica tampoc hauria de sorprendre, és on hi ha el més gran lobby jueu fóra d'Israel. Els Estats Units no practiquen la passivitat davant la guerra. Europa i la Unió Europea en particular són els principals elements passius d'aquesta i d'altres guerres. La famosa Aliança de Civilitzacions arguïda en èpoques electorals, podria ser un mecanisme diplomàtic de primer ordre en favor de la dissuació. El que no hauria de permetre la Unió Europea, començant pels eurodiputats i tots el partits que els dónen suport, és permetre que es matin nens. Permetre que es mati gent innocent. Permetre que s'ataqui una ciutat habitada. Permetre que s'ataqui l'ajuda humanitària. Permetre que es bombardegin hospitals. Permetre la barbàrie d'una guerra. Una guerra que no respecta ni les normes de la guerra. En aquesta guerra es fan servir armes prohibides. El fósfor blanc és una arma prohibida en tots els tractats internacionals. És una arma de destrucció massiva. El fósfor blanc el fabrica als Estats Units d'Amèrica una empresa de l’exèrcit USA: Pine Bluff Arsenal, auxiliada, sembla, per altres dues empreses, Shaw Environmental Inc. i Teledyne Brown Engineering. El fósfor blanc, és una arma química de destrucció massiva i criminal, una vegada encés no s'apaga amb aigua, cal tirar-hi sorra al damunt per a apagar-lo. El fósfor blanc crema la pell fins als ossos, provocant una mort molt dolorosa i cruel. Deixem-nos de debats estèris i no permetem amb la nostra passivitat guerres amb fósfor blanc. No permetem guerres amb armes massives. No permetem cap guerra!. Aturem la guerra!. Pau a Palestina!.

dimarts, 13 de gener de 2009

ATUREM LA GUERRA. PAU A PALESTINA.


Dissabte, 17 de gener. CONCENTRACIÓ A TORREDEMBARRA, a les 6 de la tarda: Encesa d’espelmes a la Plaça del Castell, tot seguit, a 1/4 de 7 de la tarda a la Sala de Plens de l’Ajuntament. Conferència: Orígen i situació actual del conflicte palestí, a càrrec de Mayoub Saleh.

Convoca: Plataforma Baix Gaià - Pau a Palestina.

divendres, 9 de gener de 2009

Prou complicitat amb la massacre del poble palestí


L’exèrcit d’ocupació israelià està cometent una nova massacre a Gaza. De moment, el resultat d’aquest nou acte de barbàrie ha causat centenars de morts i ferits, incloent-hi un nombre indeterminat d’escolars que, en el moment del primer atac militar israelià, eren conduïts cap a casa des de l’escola. Aquest últim bany de sang de civils palestins, tot i ser el més despietat, no és el primer, ni suposa un canvi de lògica en l’estratègia d’apartheid i colonització israeliana. És més, ve a culminar el llarg setge israelià a Gaza, que de moment, per una part, ha merescut diversos pronunciaments no vinculants per part de diversos organismes internacionals i, per altra part, s’ha de destacar que les decisions que sí són vinculants han estat sistemàticament ignorades per els diversos governs israelians. Fa mesos que el poble palestí de Gaza viu una situació completament insostenible, atrapat dins d’un veritable camp de concentració, privat de recursos, de queviures elementals, de cap possibilitat de desplaçar-se, encerclat per l’exèrcit israelià i amb les fronteres d’Egipte tancades.


Davant d’aquesta situació, no podem quedar-nos de braços plegats. La nostra inacció alimenta la complicitat dels governs de la Unió Europea. En lloc de pressionar el govern d’Israel per les greus i sistemàtiques violacions de drets humans, crims de guerra i incompliment sistemàtic del dret internacional, el passat 9 de desembre els governs europeus van decidir enfortir les relacions comercials de la Unió Europea amb l’Estat d’Israel, sense condicionar aquest acord a la presa de mesures cap a una pau justa a la regió, que respecti els valors propis de la democràcia i dels drets humans. El govern d’Israel, encoratjat també per la manca de crítica nord-americana, ha entès el missatge d’aprovació i actua en conseqüència. Fins i tot a casa nostra, els departaments de Vicepresidència i d’Innovació, Universitats i Empresa, han posat el seu gra de sorra aquestes darreres setmanes protagonitzant visites a Israel amb l’objectiu “d’impulsar les relacions econòmiques amb Israel”, obviant així els reiterats informes de l’ONU que equiparen el règim d’ocupació israelià amb l’apartheid sud-africà, i que reclamen a la comunitat internacional incrementar la pressió política i econòmica vers l’Estat d’Israel.


Les organitzacions que signen el manifest "Prou complicitat amb la massacre del poble palestí" ens neguem a l’exercici deshonest i immoral d’equiparar les parts en conflicte. La desproporció de víctimes és aclaparadora -de centenars a una, en aquest cas-. Ens neguem a ser còmplices de la massacre contra el poble palestí. És per això que fem una crida als nostres governants i a tota la societat civil perquè facin seu el compromís amb la cultura de la pau, expressat de manera àmplia i reiterada per la ciutadania del poble de Catalunya. En el moment present, aquest compromís passa per la ruptura immediata de tots els acords de cooperació i associació comercial amb l’Estat d’Israel, en tots els nivells -europeu, espanyol i català, i per això reclamem:


- Que el govern de l’Estat Espanyol aturi el comerç d’armes amb l’Estat d’Israel.


- Que la ciutadania de Catalunya no compri productes israelians.


- Que el govern de la Generalitat suspengui el foment de les relacions comercials amb Israel impulsades pel departament de Vicepresidència i el d’Innovació, Universitats i Empresa.