Arxiu del blog

dijous, 23 de desembre de 2010

Això és un cop d'estat

Un cop d'estat serveix per canviar sobtadament les institucions o les regles de funcionament d'un país, sempre sense tenir en compte la voluntat democràtica de la població. Un cop d'estat té dues característiques: es fa per força, trepitjant els de sota, i instaura una nova 'legitimitat', que al capdavall el justifica. Els cops d'estat clàssics, els fan els militars. Però a Europa ja són mal vistos. Per això el nacionalisme espanyol ha encarregat el cop als jutges. Com ja va passar a Turquia, per exemple.

La seqüència és en aquest sentit inequívoca. Hi ha una legitimitat sorgida de la transició. A mi, no m'agrada i crec que és la causa final de tots els mals, però és la que és i no s'entén res si no partim d'aquí. De les restes de la dictadura, en naix una constitució i, d'aquesta, en naixen uns estatuts d'autonomia i unes lleis. Seguint estrictament els procediments previstos per les lleis mateixes es canvia l'estatut d'autonomia. Es respecten tots i cadascun dels trams legals, fins i tot quan ens són clarament contraris. I s'arriba a un resultat, demacrat i pàl·lid, però legalitzat a l'extrem: l'estatut aprovat pel congrés dels diputats. Ningú, absolutament ningú, no pot dir que ni un sol pas en aquest procés no es féu d'acord amb la legalitat constitucional espanyola. No hi ha ni un sol gest de trencament.

Fins que arriba la sentència del tribunal constitucional. Perquè ací sí que hi ha un trencament clar. Ho han posat en relleu molta gent i moltes veus autoritzades: trinxar un estatut aprovat pels dos parlaments i corroborat referendàriament pel poble és una decisió gravíssima. Però el fet s'entén millor si parlem sense embuts: era un cop d'estat.

Era un cop d'estat perquè es feia per la força i des de la força. El constitucional se situa per damunt del parlament català i del parlament espanyol, però, sobretot, per damunt del vot democràtic dels ciutadans. D'on prové la legitimitat en una societat democràtica? Tan sols de l'exercici lliure del vot dels ciutadans. I si això no val, és que som davant una substitució de l'origen de la democràcia, definició clàssica del cop d'estat.

Si ningú volgués entrar en el debat entre poders superiors i inferiors, estatals i autonòmics, que no oblidi que no és únicament la legitimitat del Parlament de Catalunya que se substitueix, sinó també la del Congrés dels Diputats.

I això es fa bastint una nova legitimitat. Una nova legitimitat que no emana de la constitució del 1978, sinó que la substitueix. Perquè no hauríem d'oblidar que la constitució espanyola, les institucions generals de l'estat, durant dècades han avalat i validat la immersió. I això ara no ho ha canviat voluntàriament ni la voluntat popular ni el poder legislatiu. Ho ha canviat la voluntat arbitrària d'un cos organitzat i autònom dins l'estat –talment l'exèrcit.

El juny passat, en el moment que es va fer pública la sentència, això ja era així. Però ahir, en veient com es començaven a desplegar les conseqüències de la sentència amb tota la brutalitat, de cop va fer-se difícil d'esquivar l'evidència de la gravetat que encloïa: això és un cop d'estat, ara ja en marxa i que no s'aturarà. I la millor resposta no és pas dir que això no passa.

Vicent Partal
director@vilaweb.cat

dimecres, 22 de desembre de 2010

HI HA 500 LLEIS QUE IMPOSEN EL CASTELLÀ ALS PAÏSOS CATALANS

El mateix dia que s'ha filtrat a El Mundo que la immersió lingüística en català a l'escola podria veure's amenaçada a causa d'una sentència del Tribunal Suprem espanyol, Crònica.cat vol recordar que 500 lleis obliguen l'ús de la llengua castellana als territoris de parla catalana.

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest any tres informes complementaris que comparen el reconeixement legal que té el català a l’Estat espanyol amb la situació que experimenten altres llengües amb un nombre similar de parlants en el context europeu i en d’altres països plurilingües.

La conclusió és que la legislació de l'Estat espanyol, de manera excepcional, fa un tracte discriminatori vers el català, i que la nostra llengua és la menys protegida de la Unió Europea si la comparem amb la resta de llengües amb un nombre similar de parlants. Els informes, per exemple, destaquen el tracte impositiu desmesurat que aplica el Govern espanyol, amb almenys 500 lleis que imposen la llengua castellana al nostre territori.

500 disposicions impositives del castellà a casa nostra. 500 exemples de normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l’administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins de l’Estat espanyol a desembre del 2009.

Aquest informe exposa 500 exemples de normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l’administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins de l’Estat espanyol a desembre del 2009. Per descomptat, la majoria inclouen sancions lingüístiques. Entre aquests 500 exemples hi ha disposicions de tot tipus.

Informa: CRONICA.CAT

dilluns, 20 de desembre de 2010

21 de desembre, solstici d'hivern  

En aquesta jornada i degut a la situació del sol respecte a la terra, es produeix el dia més curt de l'any i la nit més llarga; comença l'estació de l'hivern. Per aquest motiu el refrany diu: 

El sol, a l'hivern emmandrat, 
es lleva tard i s'acotxa aviat 

Arriba el Solstici d’hivern i fem festa grossa per donar la benvinguda a l'hivern, que porta el Nadal a sota el braç.

La majoria de cultures en el solstici d'hivern seguien un ritual on convidaven a la natura a entrar a casa. Ja els romans entraven palmes, els nòrdics avets, aquí tenim la tradició del boix i el grèvol i el tió de fusta que se salva de ser llenya per convertir-se en la joia dels més petits.

Bon moment per a que els més grans reflexionin sobre el futur. Enguany convida molt aquesta introspecció, la primavera ens portarà un nou cicle electoral. Destriem bé els tions que salvem.

diumenge, 19 de desembre de 2010

Fàbrega plega com a president de l'Entesa de Progrés

El fins ara president de l’Entesa pel Progrés Municipal (EPM), alcalde de Sant Pere de Torelló, i delegat del govern a la Catalunya Central en funcions, Jordi Fàbrega, ha fet efectiva aquest dissabte la seva renúncia al càrrec durant la reunió mensual de la comissió permanent de la formació que s'ha celebrat a Puig‐reig (El Berguedà).

Segons un comunicat de l'organització, la decisió ja l’havia anunciada dies enrere per carta als grups municipals, coincidint amb l’aparició d’un article seu a les portes de les eleccions al Parlament en què reivindicava el paper d’ERC com a referent de l’independentisme. Arran d’això, alguns grups territorials de l’EPM ja li havien demanat la dimissió per considerar‐ho un "gest deslleial cap a la federació que l’EPM manté amb ICV".

Durant la trobada de l'EPM  s'ha agraït de manera "unànime" els 12 anys que Fàbrega ha estat al capdavant de l’EPM. Segons el comunicat oficial "el president sortint ha volgut deixar clar que cal que l’Entesa continuï i ho faci de la mà d’ICV, “que en el fons és d’on va sortir la idea i on hem tingut el suport organitzatiu i polític durant tot aquest temps”.

Pel que fa al seu futur polític, Fàbrega ha insistit que no té cap decisió presa i que obre un període de reflexió, i que continuarà com a alcalde de l’EPM a Sant Pere de Torelló.

L’EPM convocarà una assemblea extraordinària per al proper 22 de gener per escollir la nova presidència de l’organització, que en la permanent d’avui ha deixat "clara la voluntat de continuar treballant per un compromís, des de les esquerres, pel municipalisme".

Font: NacióDigital

dissabte, 27 de novembre de 2010

Hortènsia Grau (ICV), parlant de la crisi: 'Per solucionar un problema no pots aplicar les mateixes receptes que l'han creat'

La cap de llista de la formació ecosocialista ha contestat als lectors del xat del Diari. La candidata d'ICV-EUiA aposta per les energies renovables i diu que no es pot parlar de cemetiri nuclear sense un pla de tancament de les centrals nuclears.


Quines són les seves propostes contra la violència de gènere i sobre polítiques de seguretat de cara al nou govern?(Lluïsa Bernat, de Reus)

La violència de gènere ha estat una de les prioritats de les polítiques de seguretat impulsades des d'Interior, així hem dotat de Grups d'Atenció a la Victima a totes les comisaries, hem fet el programa "Dona tens dret a viure sense violència", els protocols contra agressions sexuals, matrimonis forçats, ablació de clitoris i dins del programa que fem amb les escoles i instituts el còmic què ha rebut un premi de l'Associació Catalana de Periodistes. S'ha de seguir treballant amb la prevenció, amb el proghrama interdepartamental, la coordinació de tots els agents implicats, salut, benestar social, seguretat, justícia i respecte a certes actituds individuals com les declaracions de l'alcalde del PP de Valladolid, tolerància zero.

Amb les victimes, tant dones com els seus fills i filles tractament, facilitats laborals, acollida tal i com recull la Llei d'erradicació de la violència masclista.

També calen intervencions en la justícia per tal que sigui més àgil, amb complir ordres allumnyaments, impagament pensions alimentàries i judicis.

Respecte a la seguretat en general seguir les polítiques desenvolupades durant aquest 4 anys: enfortir la mediació en la resolució de conflictes i la policia de proximitat, continuar el programa de reducció de victimes de trànsit i seguretat/educació vial; enfortir el sistema integral de protecció civil 112, coordinació emergències, continuar enfortint el sistema d'extinció d'incendis, desenvolupar la Llei del sistema policial de Catalunya que permetra mancomunar serveis de seguretat entre petits municipis, dotar la figura de l'auxiliar i desenvolupar la carrera professional.

- Quines són les principals mesures que proposen per sortir de la crisi actual? (Josep Gómez, de Tarragona)

Nosaltres pensem que no podem sortir de la crisis amb el mateix model econòmic, financer i del mercat que l'ha provocat, es el que deia l'Einstein "Per solucionar un problema no pots aplicar les mateixes receptes que l'han creat", per tant nosaltres apostem per la creació d'ocupació des de l'impuls públic ( New Green Deal) i amb col·laboració amb l'emprenedoria i les PIMEs, en dos grans sectors:

PRIMER el reforçament dels serveis de l'estat del benestar: educació, cura dels infants de 0-3 anys, sector sanitari i sociosanitari, cura de la gent gran, desenvolupar la llei de la dependència, perquè tot i l'avenç encara estem lluny de la protecció social de l'europa dels 15.

SEGON: posar la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic en el centre de la nova economia com una oportunitat per a generar nous llocs de treball en sector com les energies renovables: eòlica, fotovoltaica, solar, geotèrmica, biomassa, aquesta lligada al primer sector a l'aprofitament de boscos i de la resta vegetal, posar en valor la pagessia amb preus justos i lligat a la industria agroalimentàri; las rehabilitació d'edificis amb criteris d'estalvi i eficiència energètica creant un parc d'habitatge de lloguer i dotacional, l'electrificació del transport tant a partir del ferrocarril com dels vehicles elèctrics, fer de la mobilitat sostenible una font i poder desenvolupar el cluster ferroviari.

Per últim una política fiscal progressiva, que gravi les grans fortunes i l'especulació financera i no les rendes del treball com ara, una política de persecució del frau fiscal i l'economia submergida, taxes ambientals per a les grans empreses amb la màxima de "Qui contamina paga" i també la creació d'una banca pública ètica que pugui fer arribar crèdit als autònoms, emprenedors i PIMEs, tot això molt resumit si t'interesssa més a la web hi ha el programa.

Quines polítiques pensen portar a terme per a afavorir l'accés a la banda ampla d'internet als pobles d'àmbit rural de Catalunya? Actualment no tenim manera de connectar-nos a velocitats de connexió elevades com la resta de conciutadans que viuen a ciutat, perque lògicament no som comercialment atractius per a les grans operadores.(Jose Padilla Ventura, La Riera de Gaià)

Comunicacions electròniques neutrals, desplegant les infrastructures de telecomunicacions des del sector públic impulsant nous models de desplegament de xarxes de fibra òptica que permetin que arribi a tot arreu i grarenteixen la igualtat d'oportunitata i l'equilibri territorial.

Ens interessa també accelerar el desplegament de la Xarxa Oberta de Catalunya, continuant amb els ajuntaments el projecte Localred.

Com concreta la aposta per energies netes i renovables? (Quim Laborda, de Tarragona)

En primer lloc oposició a la instal.lació del cementiri nuclear a Ascó i Catalunya a més no es pot parlar de cemetiri sense un pla de tancament de les centrals nuclears, per poder saber fins quan estaran generant residus.

Calendari de tancament de les nuclears amb un pla pont que vagi susbtituïnt la producció energètica, avui ja es produeix més amb altres fonts que amb la nuclear, a més pactar amb empreses propietaris allargar 5 anys a canvi de que els diners s'inverteixin amb seguretat i desmantellament i inversió en el territori per dinamitzar i crear ocupació després del tancament.

Seguir el pla energètic de Catalunya per al 2020; 30% estalvi, 30 % eficiència i 25 % renovables.

Només un exemple quan s'acabi d'instal·lar tota l'eòlica programada, produirà el mateix que 3 nuclears 0 7 tèrmiques de cicle combinat ( no ho dic jo, ho diu Ramon Folch article "El Periódico").

Voldria saber la seva posicio, tant personal com de partit sobre l’assumpte dels fets que están succeïn als territoris ocupats del Sahara Occidental, a on s’estan vulneran el drets humans. (Joan Carles Filella Riba)

El govern español s'ha d'implicar, ha de comdemnar els fets a més com ex pais administrador i potènica colonial té aquesta i altres responsabilitats.

S'ha d'implicar en els organismes internacionals i a Europa en el compliment de les Resolucions de l'ONU, sobre el referèndum i el dret a l'autodeterminació del poble saharaui.

Es una vergonya què un govern què es diu socialista i què entre les seves bases hi ha tantes persones implicades en la causa saharaui mantingui aquesta actitud lligada a interessos econòmics i geopolítics i no de solidaritat i justícia internacional.

- Per què no han aconseguit fer desaparèixer els barracots dels col·legis des de que están al tripartit? (Montse Rebull, Torredembarra)

En els darrers 7 anys han arribat a Catalunya més de 700.000 persones de totes parts dels món això vol dir que s’ha hagut de fer front a l’escolarització de molts nens i nenes i que hem passat d’una época a començament del 2000 que es tancaven escolaes, i tot i així hi havia barracons a l’epoca en que els 7 anys de govern d’entesa hem fet 2 escoles per semana, els temps d’estar els alumnes en barracons ha passat de 5 anys en l’època de CiU a menys de 2 anys, Tot i així a vedades es donen retrdas en la construcción o bé pels problemes dels ajuntaments en facilitar solars que reuneixin les condicions o per temes pressupostaris.

De totes formes Montse pots mirar a tots els pobles de la teva zona i veuras els coles, Instituts i sobretot Llars d’Infants públiques que ha fet aquest govern.

- Vostè que ha estat responsable dels Mossos al Camp de Tarragona, què hem de fer per tenir més seguretat a casa nostra? (Enric Conreras)

- Enric, crec que aquest tema ja l’he contestat una mica amb la primera pregunta, de totes formes la seguretat és també una percepció molt subjectiva i és també important tenir en compte les mesures d’autoprotecció a més de les purament policials, tot i amb això el desplegament dels Mossos ha millorat la seguretat i seguirem ampliant les dotacions fins arribar als 18.000 agents i col·laborant amb les policies locals.

- ¿¿Porqué tienen tan buen mensaje pero no logran más votos en el Parlament y en Madrid?, ¿qué les falla? (Aurelio Romaguera, de Tarragona)

- Aurelio, esta es la pregunta del millón. Si tienes tú la respuesta, ven que te fichamos ¡!! Jo crec que com què és un missatge tan diferent i encara minoritari i no tenim massa altaveus mediàtics on poder emetre opinió costa de fer arribar, tot i que cada vegada sóm més. La izquierda verde en Europa esta creciendo y hoy ya en algunos países ha superado a la socialdemocracia. Esperemos que en España suceda algo similar, pero seguro que más tarde, sempre anem una miqueta endarrerits.

- Hem de facilitar que vinguin més ‘sense papers’? (Marcos García, de Tarragona).

Marcos, crec què aquesta no és la qüestió, justament el partit què avui és més beligerant i xenòfob contra la immigració és elque va facilitar quan governava l’arribada més masiva de treballadors /es de fora.

Ara, com saps, ja no arriben perquè hi ha crisi i del què es tracta és de mantenir els drets i deures dels que están aquí treballant i vivint, exactament igual que la resta de ciutadans han de cumplir les lleis i gaudir de les llibertats com la resta de ciutadans.

Cal seguir els plans d’acolliment municipals recollits al Pacte per la Immigració i dotar els ajuntaments dels recursos necessaries per a fer-hi front. I també fer del català la llengua que ens uneix, com ha estat sempre, perquè Catalunya sempre ha estat terra d’acollida i com deia en Pujol “ Es català tot el qui viu i treballa a Catalunya”. Jo crec que amb aquesta máxima podem desterrar les llavors del conflicto, l’odi què només pot servir per generar més conflicte i malestar social.

Font: Diari de Tarragona

dimarts, 23 de novembre de 2010

Herrera considera que el cara a cara és un "gest a la desesperada del PSC".

Pel candidat d'Iniciativa Esquerra Unida, el PSC ha acceptat el debat entre Mas i Montilla perquè està desesperat. Amb tot Herrera no és partidari de presentar un recurs a aquesta decisió. Ho ha dit en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio". 

Joan Herrrera veu el cara a cara com un gest a la desesperada del PSC. Amb tot, el candidat d'Iniciativa no és partidari de presentar-hi un recurs.
Amb to irònic el presidenciable ecosocialista ha dit que suposa "que ho fan perquè estan frec a frec a les enquestes" i ha qualificat d'"intent de polaritzar la campanya" la decisió de fer el debat Montilla-Mas. Per Herrrera, però, el cara a cara no té sentit perquè "en aquest país fa molts anys que les majories es defineixen des de la pluralitat".

Herrera ho ha dit a l'entrevista d'"El matí de Catalunya Ràdio, on ciutadans anònims li han plantejat diverses qüestions. Un ciutadà ha preguntat a Herrera "què faria per evitar que continuïn tancant les petites i mitjanes empreses?", i Herrera ha contestat "200 milions d'euros de l'Institut Català de Finances per a la petita i mitjana empresa".

Font: 3cat24.cat

divendres, 19 de novembre de 2010

Herrera diu que Iniciativa ha d'aspirar a assolir el segon diputat per Tarragona

Una nova política, que trenqui amb la lògica perversa de l'enriquiment fàcil, que es basi en l'ètica i la transparència i que venci les enquestes. Aquest és el canvi de rumb que el candidat d'ICV en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, Joan Herrera, va defensar ahir en l'acte central de campanya al Camp i l'Ebre que es va celebrar al Palau de Congressos de Tarragona. En un primer enfocament del seu discurs cap a les comarques del sud del país, va manifestar que Iniciativa espera assolir el segon diputat per Tarragona: el tortosí Jaume Forcadell. No va amagar, però, que és un “objectiu complicat”, si bé va insistir que la formació que lidera “segueix creixent” i que “sobretot un territori tradicionalment oblidat, com ha sigut l'Ebre, es mereix que surti Forcadell per incrementar la seva quota de representació al Parlament”. A banda, va retreure de nou que els que “se suposa” que són els màxims aspirants a governar la Generalitat, Montilla (PSC) i Mas (CiU), no es comprometin a rebutjar el cementiri nuclear a Ascó; i va afegir que la Catalunya que vol no és la que han protagonitzat CiU i el PP a Tortosa, on “han evitat que es tregui el monument franquista més gran que queda dempeus al país”.

També en els parlaments, la número 1 de la coalició per Tarragona, Hortènsia Grau, va subratllar que, tot i ser “debutant” en el camí cap al Parlament encapçalant una llista, s'està sentint “molt còmoda”: “Defenso les propostes amb honestedat i des de la meva condició de dona”. En aquest sentit, aposta per “la campanya real”, que és quan surt al carrer i contacta amb la gent: “Només diem el que farem i, si després no ho podem complir, n'expliquem el motiu. No ens ha de sorprendre la desafecció política, ja que som els únics que deixem clar que no pactarem ni amb CiU ni amb el PP”.

Font: ELPUNT

dimecres, 17 de novembre de 2010

ICV es presenta com l'antídot als plans de la dreta

El discurs que de manera insistent estan emetent els ecosocialistes des de fa setmanes va vertebrar l'acte central de la seva campanya a les comarques de Girona, fet ahir al Teatre de Blanes: “Alerta que ve la dreta i nosaltres som els únics que podem oferir una alternativa vertaderament d'esquerres”, va ser el missatge, clar i rotund, del presidenciable, Joan Herrera; el cap de llista per Girona, Joan Boada, i el número tres per Barcelona, Jordi Miralles. O dit amb altres paraules: la societat del benestar està en perill perquè tant CiU com el PP –una aliança que no es pot descartar, va afirmar Herrera– es proposen aplicar les retallades pressupostàries en les despeses socials i en el funcionariat, la major part del qual –va apuntar– treballa en educació, sanitat i els cossos de seguretat. Aquells dos partits també preveuen –va assegurar Boada– eliminar o reduir l'impost de successions, que grava als econòmicament més forts, i, en el cas del PP, també retallar les subvencions a les entitats sense lucre. I per si amb això no n'hi hagués prou per desqualificar els partits de Mas i Alícia Sánchez Camacho, Boada els va acusar de tenir una manera de governar amb “clientelisme i corrupció”.

L'alternativa que proposa ICV i que ahir tots tres candidats van resumir és la creació d'ocupació (300.000 per tot Catalunya, 31.000 dels quals, a Girona) potenciant feines relacionades amb l'assistència social i la nova economia. I, en lloc d'aconseguir recursos estalviant dels serveis socials, l'educació i la sanitat, aplicar una fiscalitat que faci pagar els que més tenen.

Crida a la mobilització
La candidatura d'Herrera tem la resignació de l'electorat. Per això aprofiten totes les oportunitats –i ahir també– per animar la gent que no es quedi a casa i que surti a votar. En aquest sentit, Boada va apel·lar a l'esperit de la vaga general del setembre per mobilitzar els sindicats.

Contra Alícia Croft
Joan Herrera va aprofitar el seu parlament per retreure al PP el joc virtual en què la blanenca Alícia Sánchez Camacho, caracteritzada com a Alícia Croft, lluita contra immigrants. “El país ha de dir prou”, va dir i va emplaçar Sánchez Camacho a que faci plegar el responsable d'aquesta iniciativa.
Política agrària
D'altra banda, ahir la número dos dels ecosocialistes per Girona, Montse Escutia, va defensar a Castelló d'Empúries l'agricultura ecològica, basada en la producció local i la posada en valor del territori. És un model –va assenyalar Escutia– que s'adiu amb els objectius europeus de polítiques agràries.

Font: ELPUNT

diumenge, 14 de novembre de 2010

Josep Guia: “El PSAN no podia ser un mer espectador en aquestes eleccions”

El líder històric del PSAN ha impulsat el partit a donar suport a la Solidaritat Catalana per la Independència (SI) de l'expresident Joan Laporta en les pròximes eleccions catalanes. Guia, que ocupa un testimonial penúltim lloc en la candidatura per la circumscripció de Barcelona, se sent satisfet per l'assumpció per part de SI d'una declaració d'independència “en dos temps”, primer al Principat, després al conjunt de Països Catalans.

Feia 18 anys que el PSAN no es presentava a unes eleccions i ara ho fa de la mà de SI. Per què?
Aquestes eleccions marquen una diferència respecte a totes les anteriors. El tema és per primera vegada la independència, tant per als partidaris com per als detractors. Arriben després d'un any de consultes per la sobirania i de creixement del sentiment independentista. SI no es presenta per gestionar l'autonomia, és refractària a participar en un govern autonòmic perquè vol el Parlament per a proclamar la independència. En aquest context, el PSAN, el partit que més anys fa que lluita per la independència, no podia ser un mer espectador quan estan fent-se passos importants cap a la independència.
S'atreviria a pronosticar una data per a la independència?
Una cosa és la proclamació d'independència i una altra, la independència efectiva. Respecte a la proclamació, vaticinem i apostem que serà cap al 2014, és a dir, dins de la legislatura que començarà amb aquestes eleccions. Una altra cosa és el reconeixement internacional de la independència. Fins que arribe aquest moment caldrà aprofitar el temps per a estendre el sentiment d'independència a tot arreu dels Països Catalans.
Al País Valencià, el principal partit nacionalista, el Bloc, té dificultats fins i tot per a superar la barrera electoral del 5%. Amb aquest panorama, quines expectatives albira perquè els valencians s'unisquen al procés d'independència?
Una situació d'èxit al Principat representarà un revulsiu al País Valencià. Si en el seu temps Macià, durant la República, s'hi haguera presentat també pel País Valencià, hauria fet un forat infinitament major del que feren els partits valencianistes de l'època. De fet, el líder més aplaudit pel poble valencià en el moment que van vindre les despulles de Blasco Ibáñez en 1932 va ser Macià. El victorejaren. Si la independència triomfa al Principat, es produiran una sèrie de sinergies al País Valencià i aquest 5% serà per fi superat. Clar que, de vegades, es diu que fer catalanisme al País Valencià no és rendible electoralment i jo no sé si serà millor o pitjor però el que és clar és que la moderació actual no està donant grans resultats. Potser seria millor fer una política desacomplexadament catalanista.
Posaria també una data a la segona fase de la independència adreçada, segons el programa acordat pel SI i el PSAN, al País Valencià i a la resta de territoris de parla catalana?
Per a la segona fase faria un pronòstic d'entre 8 o 10 anys superior al de la primera, i potser no tant si s'acceleren les coses.
Tem la reacció de l'Estat espanyol si es consolida un procés independentista?
En el cas de Catalunya, i dins de la Unió Europea, funcionaran els mecanismes que funcionaran també per a Escòcia o per a Flandes. Es procedirà a una ampliació interior de la Unió. Són instruments que ja han sigut posats en pràctica per a Montenegro o Kosovo. Per tant, encara que als espanyols els semble malament no tindran altre remei que empassar-s'ho perquè es tracta de processos democràtics que s'hauran de respectar. I fins i tot al Gran Hermano americà li tindrà igual que ací hi haja un estat o dos. Això no vol dir que Espanya no s'hi oposarà tant com podrà.
Respecte a les presumpte irregularitats comeses per Laporta quan era president del FC Barcelona, què en pensa?
Estic convençut que si no s'haguera dedicat a la política ningú no faria les acusacions que s'estan fent avui. L'origen és una maniobra per desgastar el projecte polític que Laporta encapçala, que no és ben vist pels poders fàctics, començant per l'actual president del FC Barcelona, Sandro Rosell, molt afí a Convergència. El fet que hi haja hagut dispendis no justificats s'haurà d'aclarir i imagine que Laporta té arguments suficients per a poder-los explicar. Però estarem a l'aguait. En tot cas, hi ha una cosa que ens fa valorar positivament la situació i és que si ell tinguera coses a amagar no hauria fet aquest pas i s'hauria dedicat a una altra cosa on podria guanyar més diners i estar millor considerat.
Salvant les distàncies, òbviament, l'argument de la conspiració per a respondre a les acusacions de presumpta corrupció em resulta molt familiar. Em referisc a Camps, amb el cas Gürtel.
No parlem del mateix. Ací no hi ha imputats. En tot cas, si això arribara al final, si hi intervinguera el fiscal i hi haguera proves de malversació, evidentment el PSAN no donaria suport a un projecte així. La nostra aliança és, en principi, fins al desembre, no fins que la mort ens separe. Després en parlarem.
Qui ha fet més per aquesta embranzida independentista, els referèndums municipals o la sentència sobre l'Estatut català?
L'embranzida és anterior a la sentència. Alguns fa anys que lluitem per la independència i alguna cosa hi hem contribuït. De fet, en els vuitanta ja hi hagué una gran embranzida, que permeté a ERC reconvertir-se en partit independentista i tindre un gran resultat en les autonòmiques de 1992, després de l'operació de Garzón contra l'independentisme català. Això estava latent i ara hem arribat al punt actual, a la segona gran embranzida, on tot hi ha contribuït, també la sentència, però només ha sigut l'última espenta.
El PSAN és un partit marxista i SI, no, però, amb tot i això, han pogut arribar a un acord.
Des dels anys vuitanta preconitzem amb una proposta teòrica que advoca per un front patriòtic per a obtenir la independència. Això és gairebé abans que nasquera Laporta. Cap nació del món ha arribat a la independència només des d'opcions socialistes o comunistes. La idea de front patriòtic entra dins del marxisme d'alliberament nacional, no ens l'ha teoritzada la dreta. A més, des de la perspectiva estricta de l'alliberament de classe, la situació d'una Catalunya independent és més favorable per als interessos de la classe obrera que no la situació actual de dependència, espoliació i sotmetiment a l'Estat.
 
Vostè té temps per a les matemàtiques, la política i també per a la literatura medieval. De fet acaba de publicar Ficció i realitat a l'Espill.
Sí, és que a casa no tinc televisió... El llibre és d'un extracte d'una part d'una tesi doctoral, en un format més atractiu, no tan acadèmic. Està centrat en el segle XV. A mi m'interessen els enigmes de la literatura catalana d'aquell moment. M'interessa el context dels fets, cosa que no sempre preocupa els estudiosos. És una reivindicació del mètode i de l'època. Estem a les portes del Renaixement, hi ha una gran eclosió cultural. L'Espill mateix, igual que el Tirant, és un llibre pre-renaixentista, amb molts signes de modernitat. València és una ciutat precoç, però malauradament, la felicitat no és completa i arriba la Inquisició dels Reis Catòlics que desfà els sectors socials de jueus i conversos, que són els que aguantaven l'estructura cultural autòctona.
En el llibre plateja una sèrie d'interrogants sobre l'autor i la data de l'obra. Quins?
Són temes que deixe oberts perquè els pense el lector. Pose interrogants sobre la possibilitat que l'autor siga Jaume Roig, tot considerant que mor en 1478 i que l'Espill no es va escriure ni a Callosa ni en 1460, com està demostrat documentalment. El llibre és posterior, però quant? Doncs jo no hi faig afirmacions categòriques. Una de les principals coses que es demostra és que l'Espill beu de Lo Cartoixà, obra que Joan Roís de Corella va traduir del llatí al català. Lo Cartoixà es publicà a la darreria del XV però potser l'Espill no depén de Lo Cartoixà sinó del treball previ de l'edició de Lo Cartoixà. Això obliga a endarrerir la datació de l'Espill i si s'endarrereix molt de temps és improbable que l'haguera pogut fer Jaume Roig, almenys jo em pense que no.
Els professor Hauf, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i la seua deixebla Peirats insisteixen en l'autoria de Jaume Roig i, a més, han desautoritzat el seu llibre. Què en pensa?
Que és deplorable que continuen encastellats en posicions de manca de rigor i de mètode científics. No ja la disciplina fraseològica, que ignoren, sinó la documentació d'arxiu, que no llegeixen, fa inadmissible el manteniment de la data [1459-1460] i el lloc [Callosa] convencionals d'escriptura de l'Espill. Continuar entestats en això és impresentable, des del punt de vista de la crítica rigorosa. La documentació ho desmenteix clarament. D'altra banda, potser han reaccionat així perquè, al meu llibre, pose en evidència moltes errades contingudes a la tesi de Peirats, dirigida per Hauf, que no han estat corregides en l'edició que se n'ha fet. Així, les mencions equivocades a determinats passatges de la Bíblia, o la falta de percepció dels anacrònics esments al Delfí de França, als timbres nous; o les fantasioses, per no dir-ne delirants, identificacions de mossèn Company i d'en Remolins. Als estudiosos de la filologia catalana medieval no els vindria malament que feren una mica de recerca d'arxiu per tal d'esbrinar com cal el context en què es produïren els textos. Així, serien més escrupolosos en qüestions de datacions i, també, sabrien distingir entre un frare i un capellà, o que tractar algú d'honorable no significa que fos cavaller.
 
Font: ELPUNT

dissabte, 13 de novembre de 2010

El tripartit sumaria més escons que no CiU, segons el sondatge del CIS

L'últim sondatge del CIS apunta uns resultats amb vista a les eleccions del 28 de novembre molt diferents de les altres enquestes publicades fins ara. D'una banda, el PSC, ERC i ICV patirien una pèrdua més lleu d'escons, fins al punt que sumarien més escons que no CiU, que quedaria a nou de la majoria absoluta; d'una altra banda, atorga percentatges ínfims, d'al voltant de l'1% a Reagrupament i a Solidaritat.

El sondatge apunta que CiU guanyaria onze diputats en aquestes eleccions autonòmiques i guanyaria les eleccions, obtenint el 38% dels vots i 59 escons, a nou de la majoria absoluta. El PSC perdria quatre diputats i es quedaria amb 33, obtenint el 22,7% dels vots. La tercera força més votada seria Esquerra, amb el 10,2% dels vots, però perdria entre cinc i sis diputats. El PP mantindria la representació actual; ICV perdria un diputat, quedant-se amb onze, i Ciutadans es quedaria amb els tres escons que té ara. Segons l'enquesta, ni Solidaritat ni Reagrupament no entrarien al Parlament de Catalunya.

Font: VILAWEB

dimecres, 10 de novembre de 2010

Proposta 433 del Programa Electoral de Convergència i Unió:

"Proposarem la creació d’un contracte d’aprenentatge dels oficis, de caràcter no retribuït i sense cost per a l’empresa, per a la formació professional dels estudiants dins les empreses."

diumenge, 7 de novembre de 2010

Carta oberta a l'alcalde de Torredembarra Daniel Masagué, de la Coordinadora Skatepark Torredembarra

AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA
At. Sr. Daniel Masagué Pere

Torredembarra, 4 de novembre de 2010

En representació d'un grup de ciutadans de Torredembarra i en referència a la situació de malestar en la que ens trobem a conseqüència de no tenir encara un espai on practicar en condicions l'esport de l'skate a la nostra vila, ens veiem abocats a demanar al senyor Alcalde de buscar una solució urgent per tal d'aconseguir una convivència òptima per tots els afectats.

L'esmentada situació actual majoritàriament comporta:
1.- Que la Policia Local estigui fent a més a més de la seva feina, tasques de persecució a nens (la majoria menors) que només volen practicar un esport.
2.- Que els menors siguin perseguits i tractats com a delinqüents i comencin a tenir un historial de petites denúncies, amb els conseqüents transtorns psicològics i administratius que comporten aquestes accions policials.
3.- Que els veïns pateixen molèsties i cursin les seves legitimes queixes provocant més feina a la Policia Local i a l'administració d'aquest Consistori.
4.- Que els pares/mares/tutors com a responsables dels menors tinguin un problema afegit a les ja delicades i assumides tasques familiars. Problema que fins i tot, tal com estan les coses, pot acabar en el jutjat o amb una sanció econòmica.

I d'altres que no esmentem per no allargar el present escrit.

És per això, que demanem:

1.- Que es rebi per part de l'Ajuntament i el Sr. Alcalde la seguretat en ferm, de construïr un Skatepark en condicions i definitiu en el espai que ja estava previst (Zona esportiva o voltants), en un termini no gaire llarg.

I com a prova del bon fer de la Coordinadora i de les ganes d'arreglar aquest problema,
Proposem una solució consensuada:
- Que l'Ajuntament de manera urgent i mentre no estigui acabat l'Skatepark definitiu, es faci càrrec de delimitar, il·luminar, portar els mòduls montats actualment i preparar el terra d'un espai alternatiu, i la Coordinadora es faria càrrec del mobiliari urbà que faltés per a la pràctica de l'Skate dins de l'espai delimitat.
- Creiem que un bon espai que abaratiria les despeses immediates de l'Ajuntament, ja que el terra està posat i només caldria delimitar i il·luminar l'espai, pot ser la part final del Pàrquing Mañé i Flaquer.

No descartem fer diferents mobilitzacions per tal d'informar i recordar als ciutadans de Torredembarra que des de la Coordinadora estem preocupats per un problema que per l'Ajuntament de Torredembarra no és prioritari i que té solució, ja que el pressupost per a construïr l'Skatepark ja està aprovat fa temps.

Amb ànim de col·laborar i trobar solucions, quedem a l'espera de la seva resposta.

COORDINADORA SKATEPARK TORREDEMBARRA

(Fotografia gentilesa de Jordi Aparicio)

dijous, 4 de novembre de 2010

freesakineh

SAKINEH EXECUTION IMMIMENT – SON IMPRISONED FOR TRYING TO HELP

PLEASE USE YOUR VOICE AGAIN
In July of this year you were one of 385,000 people from around the world who signed on to Freesakineh.org in an effort to stop the Iranian regime from stoning Mohammedi Ashtiani to death.   Thanks to your efforts Sakineh is still alive.  But yesterday news came, following a secret call from the prison where she is held that an execution order has been delivererd to her.  Her situation is truly precarious.

Please again use your voice. Sign the petition below so that we can let the Iranian regime know that we have not lost our resolve. 

Know too that almost every single person in Iran who has worked on behalf of Sakineh has either been imprisoned or forced to flee the country.  Most sadly, her son Sajaad who has devoted his life to saving his mother is now also in jail – guilty only of trying to bring justice to  his mother.  Our petition to the Ayatollah Khameini asks for both to be immediately released. 

We must be bold and steadfast.  We must make our voices heard.  We made a difference this summer. We can again.

Please sign

FreeSakineh.org

dilluns, 1 de novembre de 2010

LIPDUB - INDEPENDÈNCIA - WORLD RECORD (Official)



Lipdub per la independència de Catalunya i la resta dels Països Catalans, realitzat el 24 d'octubre del 2010 a la ciutat de Vic. Aquest vídeo té el rècord mundial de més gent participant en un lipdub, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy. La iniciativa sorgeix de la gent del poble català. Es vol fer saber, a tot el món, que Catalunya és una nació i com a tal necessita la independència per assegurar-se la supervivència i el futur. La cançó escollida ha estat La Flama, del grup Obrint Pas.

CASTELLANO
Lipdub por la independencia de Catalunya y el resto de los Països Catalans, realizado el 24 de octubre del 2010 en la ciudad de Vic. Este video tiene el récord mundial de más gente participando en un lipdub, 5.771 personas, acreditadas por la World Records Academy. La iniciativa surge de la gente del pueblo catalán. Se quiere hacer saber, a todo el mundo, que Catalunya es una nación y como tal necesita la independencia para asegurarse la supervivencia y el futuro. La canción escogida ha sido La Flama, del grupo Obrint Pas.


ENGLISH
Lip dub for the independence of Catalonia and the rest of the Catalan Countries, recorded October the 24th 2010 in the city of Vic. Achieving a total amount of 5.771 participants, the World Records Academy awarded the World Record for being the lip dub with highest participation ever. The initiative was born by a group of Catalans, whose aim is to let the whole world know that Catalonia is a nation, and without its independence it cannot be assured its survival and future. The chosen song was composed by the group "Obrint Pas" and its title is "La Flama".


FRANÇAIS
Lipdub pour l'indépendance de la Catalogne et le reste des Pays Catalans, réalisé le 24 octobre 2010 à la ville de Vic. Ce video possède le record mondial du plus grand nombre de participants sur un Lipdub, 5771 personnes selon la World Records Academy. L'iniciative a surgit des gens du peuple catalan.On veut faire savoir à tout le monde que la Catalogne est une nation qui en tant que telle a besoin de l'indépendance afin d'assurer sa survie et son futur. La chanson choisie es "La Flama" du groupe Obrint Pas.


DEUTSCH
Lipdub für die Unabhängigkeit Kataloniens und der übrigen katalanischsprachigen Gebiete, aufgenommen am 24. Oktober 2010 in der Stadt Vic. Der World Records Academy zufolge hät das Musikvideo mit 5.771 Darstellern derzeit den Teilnahmeweltrekord unter den Lipdubs. Das Projekt geht auf Initiative der katalanischen Zivilgesellschaft zurück. Zweck ist es, die Weltöffentlichkeit darauf hinzuweisen, dass Katalonien sich als eigenständige Nation begreift und zur Sicherung seines kulturellen Fortbestands nach Unabhängigkeit strebt. Die Hintergrundmusik mit dem Titel „La Flama" stammt von der Gruppe „Obrint Pas".


ITALIANO
Lipdub per l'indipendenza della Catalogna e per il resto dei Paesi Catalani, girato il 24 ottobre 2010 nella città di Vic. Questo video detiene il record mondiale del maggior numero di persone partecipando in un lipdub, 5.771 persone, secondo il World Records Academy . L'iniziativa sorge dalla gente del popolo catalano. Ci si vuole fare sapere per tutto il mondo, che la Catalogna è una nazione e come a tale ha bisogno della indipendenza per garantire la sua sopravvivenza ed il suo futuro. Il brano selezionato è stato "La flama", del gruppo Obrint Pas.


EUSKARA
Kataluniaren eta Països Catalans herrialde osoaren independentziaren alde egindako lipdub-a, 2010eko urriaren 24an grabatuta, Vic hirian. Bideo honek lipdub jendetsuenaren errekorra dauka, 5771 pertsona, World Records Academy-ak ziurtatuta. Iniziatiba hau herri kataluniarreko jendearengan sortu da. Mundu guztiari jakinarazi nahi zaio Katalunia nazio bat dela, eta horregatik independetzia behar duela, biziraupena eta etorkizuna ziurtatzeko. Aukeratutako abestia La Flama da, Obrint Pas taldearena.


GALEGO
Lipdub pola independencia de Catalunya e o resto dos Països Catalans, realizado o 24 de outubro de 2010 na cidade de Vic. Este vídeo ten o record mundial de máis xente participando nun lipdub, 5.771 persoas, segundo a World Records Academy. A iniciativa xorde da xente do pobo catalán. Quérese amosar, a todo o mundo, que Catalunya é unha nación e como tal necesita a independencia para asegurar a súa supervivencia e o seu futuro. A canción escollida foi La Flama, do grupo Obrint Pas.

divendres, 29 d’octubre de 2010

Catalunya redueix l'atur en 6.700 persones i lidera la creació de llocs de treball en el tercer trimestre

Clica aquí
Catalunya ha rebaixat la seva xifra d'aturats en 6.700 persones en el tercer trimestre de l'any, de manera que la xifra total de desocupats s'ha situat en 669.400 persones, i ha liderat la creació de llocs de treball en l'esmentat període, amb 34.500, gairebé la meitat del total de nous llocs de treball a Espanya.

La caiguda de l'atur a Catalunya, del 0,99% respecte al trimestre passat, ha deixat la taxa de desocupació al 17,41%, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) feta pública per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

A tot Espanya, el nombre d'aturats ha baixat en 70.800 persones entre juliol i setembre, un 1,52% respecte al trimestre passat, de manera que la taxa de desocupació ha caigut més de tres dècimes fins a situar-se al 19,79% i el total d'aturats puja a 4.574.700 persones.

(EUROPA PRESS)

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Jo no t'espero

La visita de Joseph Ratzinger ha estat precedida de les seves declaracions sobre els abusos sexuals del clergat en què optava per la penitència com a via de reparació. També és responsable de no col·laborar en el repartiment de preservatius a l’Àfrica, de la segregació a l’escola, d’oposar-se al dret al propi cos de les dones i al dret a l’avortament, i de negar la igualtat de drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.

divendres, 22 d’octubre de 2010

El DPTOP sotmet a informació pública la variant de la Nou de Gaià (T-702)

El Diari Oficial de la Generalitat publica avui l’anunci d’informació pública de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental de la variant de la Nou de Gaià (T-702). La futura variant, que tindrà 1,2 quilòmetres de longitud, permetrà evitar el pas per l’interior del nucli urbà i, així, millorar la mobilitat i la seguretat viària en aquest entorn. Aquesta actuació comportarà una inversió estimada en 2 MEUR.
 
La carretera T-202, que pertany a la xarxa comarcal, va des de l’N-340, a Altafulla, fins a la Nou de Gaià, Salomó, Montferri i la C-51 a Vilardida. Aquesta via serà objecte d’obres condicionament en el tram que va des de l’enllaç amb l’N-340 (variant de Torredembarra i Altafulla) fins a Salomó. Actualment,  s’està redactant el projecte constructiu d’aquesta actuació.
 
Atenent a les peticions de l’Ajuntament de la Nou de Gaià, el DPTOP ha inclòs, a més de la millora de la travessera actual, la construcció d’una variant que permeti evitar el trànsit de pas per l’interior del nucli urbà. Ara, el DOGC publica l’anunci d’informació pública de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental específics de la variant, per tal que administracions, entitats i particulars presentin les propostes que considerin oportunes.
 
Aquests estudis plantegen dues alternatives de traçat que discorren per l’est de la Nou de Gaià, entre les quals es presenta com a més adient la més allunyada del nucli de la població. Segons aquest traçat, la variant tindrà una longitud d’1,2 quilòmetres i per a la seva futura construcció s’estima una inversió de 2 MEUR.
 
Característiques de la variant
 
La carretera projectada té dos carrils de circulació de 3,5 metres i dos vorals de 0,5 metres cadascun. El traçat s’inicia sobre l’actual T-702 al sud-est de la Nou de Gaià, poc abans de l’inici del nucli urbà, en la rotonda que s’ha previst dins del projecte de condicionament Altafulla-Salomó. A 650 metres d’aquest punt, la variant connecta amb el camí d’accés al camp de futbol del municipi amb una rotonda de 40 metres de diàmetre exterior.
 
Després, la variant es desplaça cap el nord-oest i es preveu una altra rotonda a l’encreuament amb la carretera T-211, que va cap a la Pobla de Montornès. Des d’aquesta rotonda, que tindrà 50 metres de diàmetre exterior, s’accedeix també al nord de la Nou de Gaià. La rotonda se situa a uns 650 metres de l’anterior. El final de la variant se situa a uns 150 metres d’aquest giratori.
 
Les rotondes tenen una anella circular amb dos carrils de 4 metres i dos vorals de 0,5 metres. La gorguera de l’illot interior, d’1 metre d’ample serà trepitjable. Les principals estructures que es construiran corresponen a 6 passos o obres de drenatge transversal per tal de salvar petites rieres. Es formaran mitjançant calaixos de formigó, de longituds que varien entre els 9 i els 12 metres.
 
Dins de l’actuació, es preveu el desviament de camins que el traçat intercepta. Així, es desvia un tram de 485 metres del camí de la Nou de Gaià a Altafulla, situat en la primera part de la variant, així com dos trams de 100 i 179 metres del de la Nou de Gaià a Torredembarra, situat a la zona de la rotonda intermèdia. Per últim, es desvia un tram de 340 metres del camí de la Sitjeta que connecta amb la rotonda situada al final de la variant (rotonda nord). Els camins tindran una amplada de 5 metres.
 
Font: GENCAT

dilluns, 18 d’octubre de 2010

La consulta sobiranista no mobilitza Tarragona

El dia abans del referèndum la plataforma no es va atrevir a fer cap pronòstic, i recalcava que el “gran èxit” seria que els col·legis electorals poguessin obrir sense problemes. Finalment, la jornada es va desenvolupar sense incidents, però la participació –un pobríssim 5,70%– no amaga que la crida a la ciutadania no ha estat suficient. Els resultats, un sí contundent del 91,72% i un no de només el 6,12%.

Els registres de Tarragona, on l'Ajuntament ha girat l'esquena a la consulta des del primer moment, són els més baixos entre tots els realitzats fins ara, encara que des de la plataforma Tarragona Decideix eviten parlar de decepció, de derrota o de fracàs. “Pensàvem que podríem trencar amb els tòpics d'aquesta ciutat, però ens quedem amb el suport que hem tingut de les entitats i amb la satisfacció d'haver pogut celebrar el referèndum”, va subratllar la portaveu Lorda Marauri.

Com ja ha passat en consultes anteriors, la de Tarragona va tenir com a protagonistes persones convençudes de la causa. “A Espanya ens tracten molt malament i molta culpa és del PP ”, explicava el Joan Maria, veí de Pere Martell, en sortir del local de la Colla Jove, un dels dinous col·legis electorals. La zona centre de la ciutat bullia d'ambient en una jornada assolellada, magnífica. De gent als col·legis, però, amb comptagotes.

Al marge de la poca predisposició dels ciutadans, la impossibilitat d'instal·lar cartells en llocs cèntrics va impedir que algú conscienciat pogués exercir el seu dret democràtic. “Trobo fatal que l'Ajuntament no els hagi donat facilitats. Segur que hi ha gent que volia votar i no sabia on fer-ho”, va explicar un veí de la plaça Ponent. Un altre inconvenient va ser que la plataforma no tingués accés al cens.

Font: ELPUNT

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Tarragona realitza aquest diumenge la consulta popular sobre la independència de Catalunya

Segons informa la Plataforma Tarragona Decideix, la nostra ciutat compta aquest diumenge 17 d’octubre en motiu de la consulta popular sobre la independència de Catalunya, amb dinou col·legis electorals, repartits per la ciutat i tres urnes mòbils que s'ubicaran als barris de Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador i l'Arrabassada, perquè en aquests barris no hi ha cap col·legi electoral a causa dels impediments municipals.

L'urna de Sant Pere i Sant Pau serà la que més estona s'hi estarà. De nou del matí a vuit del vespre, en les mateixes hores que els col·legis, hi haurà una carpa per votar en el sentit que es vulgui sobre la independència (no, en blanc o sí) a la Rambla del barri. Pel que fa a la resta, la plaça Major de Sant Salvador serà l'escenari d'una carpa que hi serà durant tot el matí i el migdia, de deu a dues; mentre que a l'Arrabassada, també de deu a dues, s'hi podrà dipositar el vot en una carpa instal·lada al carrer Carles Riba.

Durant tot el dia hi haurà activitats (xaranga i grallers) pels carrers de la Ciutat, també està previst fer un cercavila, però potser s'haurà d'anul•lar perquè el consistori no els ha donat permís.

La Plataforma anima a la gent a participar en aquesta consulta democràtica per tal de demostrar que la democràcia participativa és una reivindicació de tots els tarragonins. Ja sigui fent l'acció de votar o formant part d'una mesa electoral en algun dels torns.

Per votar, només cal estar empadronat a la ciutat de Tarragona i tindre més de 16 anys. En cas de no figurar l’empadronament correcte al DNI, caldrà mostrar el document d’empadronament.

Col.legis electorals:

• Zona: Casc Antic / Part Alta
- Escola de lletres C/ Sant Llorenç 3
- Xocolateria l’Abella Plaça del Fòrum 5
- Colla Jove Xiquets de Tarragona C/ Cos del Bou 23
- Local de Tarragona Decideix 2 C/ Sant Domènec – Plaça de la Font
• Zona: Centre / Eixample
- Òmnium Cultural Rambla Nova 12
- Palau Firal Plaça de la Pedrera s/n (C/Orosi)
- UGT – Amic C/ Ixart 11
- Cooperativa Obrera Tarraconense C/ Fortuny 23
- AAVV Verge del Carme C/ Francesc Bastos 3
- Campus Catalunya URV Av. Catalunya 35
- IES Martí Franquès C/ Enric d’Ossó 3
• Zona: Llevant
- Esplai de Ferran Camí del Cementiri s/n. El Ferran
(Baix Gaià)
• Zona: Ponent
- Mediterrània (Coordinadora d’Entitats del Camp de Tarragona) C/ Francolí 56-58
- Local Social de La Floresta Bloc Abeto s/n
- Asociación de vecinos de Bonavista C/ Cinc 25
- Mercat de Torreforta C/Riu Glorieta s/n
• Zona: Serrallo / Part Baixa
- Local de Tarragona Decideix 1 C/ Smith 7
- Xiquets del Serrallo C/ Nou de Santa Tecla 9
- AV Serrallo C/ Salou B

Font: TotTarragona

divendres, 15 d’octubre de 2010

Tant de bo existeixi l'Infern

Una afortunada -i meritòria- recerca de l'historiador Joaquim Aloy ens ha permès llegir, de primera mà, un dels testimonis més impressionants del que va significar la Guerra Civil en aquest país. Es tracta de la carta que va adreçar Carme Ballester -l'esposa del president Companys- a les autoritats franceses i alemanyes per tal d'aconseguir una indemnització pel crim que va cometre el feixisme en la persona del seu marit, Lluís Companys, 123è president de la Generalitat de Catalunya.

Carme Ballester explica, de forma directa i sense retòrica, com va ser la detenció i posterior segrest del president, i com ella va intentar, amb la valentia de la raó, demanar explicacions a la Gestapo. Ballester, sola, va arribar a enfrontar-se a un temible oficial de la policia política nazi, al qui va dir, a la cara, "quina culpa en té el meu marit si vostès ens volien fer la guerra?".

Setanta anys més tard del seu afusellament, el president Companys continua sota la condemna d'un judici vergonyós per a la democràcia. I, per contra, Pedro Urraca Rendueles, el policia falangista que el va interrogar -i torturar- al París ocupat i el va entregar a la frontera sota la protecció nazi, continua emparat per la llei espanyola.

Si Urraca continués viu -els arxius oficials n'amaguen el destí- tindria 106 anys i tota la legalitat espanyola del seu costat. I continuaria rient-se de tots nosaltres... Tant de bo existeixi l'Infern.

Salvador Cot a: NACIÓ DIGITAL

dijous, 14 d’octubre de 2010

Joan Herrera aquest dilluns a Tarragona

El proper dilluns 18 d'octubre el Joan Herrera presentarà a Tarragona el seu libre ECONOMIA I ECOLOGIA. Serà a les 19 h a la llibreria La Capona de Tarragona, al carrer Gasòmetre 41. Ho farà de la mà de la Hortènsia Grau, el Maties Vives i el Joan Coscubiela. És un bon moment per a trobar-nos i compartir aquesta presentació a l'inici de la campanya de les properes eleccions catalanes.

Podeu trobar més informació sobre ICV Torredembarra i les properes eleccions al nou bloc d'Iniciativa Torredembarra.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

El dia de la catalanitat

L'Ametlla de Mar anava ahir per lliure. En solitari celebrava la consulta popular per la independència i ho feia un dia molt significat, el 12 d'octubre, Día de la Hispanidad. ¿Una provocació de la plataforma La Cala Decideix, promotora de la consulta? El seu president, Vicent Margalef, ho ha explicat ras i curt. Per a l'Ametlla ahir era “el dia de la catalanitat”. “La ciutat de la democràcia, afirmava el coordinador territorial de la plataforma Decidim.cat, Gerard Fernàndez.

La plataforma organitzadora de la consulta quan va triar la data va ser valenta. És tracta de l'únic municipi que s'ha atrevit a convocar el referèndum en un pont de quatre dies, escenari que no convida a una alta participació. El portaveu de la plataforma, Joan Rebull, explicava que, com que es tracta d'un municipi costaner i turístic, la previsió era que la ciutadania es quedés a casa, ja que “més aviat som un poble receptor” de turistes. I el cert és que els va anar força bé. De les 4.600 persones cridades a votar, n'hi van participar el19%, una xifra que s'acosta a la mitjana registrada als més de 500 municipis que ja han celebrat la consulta.

A la sala de la societat cultural, esportiva i recreativa l'expectació era màxima i durant tot el dia hi va haver un intens anar i venir de gent. El temporal de pluja i vent va condicionar només relativament la participació. El president d'ERC, Joan Puigcercós, va visitar a la tarda el poble per donar suport a la consulta.

Al vespre, el recompte va fer sortir de dubtes a tothom. De les 1.252 persones que van exercir el dret a vot (un 19%), 1.180 van decantar-se pel sí (94,2%), mentre que 46 persones (3,6%) van dir que no. L'Ametlla de Mar és el segon municipi del Baix Ebre, després de Xerta, que celebra una consulta sobiranista i el quart de totes les Terres de l'Ebre. Aquest diumenge serà el torn de Tarragona, Rubí, Gavà, la Bisbal del Penedès i Villalonga del Camp.

Font: ELPUNT

dijous, 7 d’octubre de 2010

Antoni Batista, periodista. Autor de "La carta"



El secret (Catalunya Ràdio) del dia 19 de setembre de 2010: Sílvia Coppulo parla amb Antoni Batista, periodista i autor del llibre "La carta. Historia de un comisario franquista" (Editorial Debate)

dijous, 16 de setembre de 2010

Petita faula de l'escorpí i la granota, atribuïda a l’escriptor grec Esop:

A la vora d’un gran riu, un escorpí caminava nerviosament, buscant la manera de passar a l’altra riba. De sobte, arriba una granota.

—Voldries carregar-me a l’esquena per fer-me passar el riu? –pregunta l’escorpí.

—Que et dugui a la meva esquena! –va contestar la granota–. Ni pensar-ho!. Et conec!. Si et duc a la meva esquena em picaràs i em mataràs!.

—No ho faria –replica l’escorpí–, que no veus que si et pico t'enfonsaràs en l'aigua i que jo, com que no sé nedar, també m'ofegaré?. A més, et pagaré bé!.

Els dos animals van seguir discutint durant una estona, i l'escorpí es va mostrar tant persuasiu que la granota finalment va acceptar passar el riu amb l'escorpí. El va carregar sobre la seva lliscosa esquena, ell s'hi va agafar, i van començar la travessía.

Arribats enmig del corrent del riu, l’escorpí va picar a la granota.

Aquesta va sentir que el verí mortal s'estenia pel seu cos i, mentre s'ofegava, i amb ella l'escorpí, li va cridar:

—Veus!. T'ho havia dit!. Però per què ho has fet?.

—No puc evitar-ho –va contestar l'escorpí abans de desaparèixer en les glauques aigües– és la meva naturalesa, –i s’enfonsaren tots dos.

NOTA: Encara que pugui semblar-ho aquesta faula no es refereix a l'alcalde Masagué com a escorpí, ni al regidor Suñé com a granota. Tampoc té a veure amb la primera vegada que Masagué li va demanar suport a Suñé per a aprovar un préstec de quatre milions d'euros. Ni en l'error comés per Suñé en un plenari, que Masagué no li va deixar esmenar. De fet aquesta faula és atribuïda a Esop que va viure a Grècia al s. VII a. de C. Tothom sap que després d'aquest primer tracte la granota i l'escorpí no en van fer cap més, ja que tots dos s'ofegaren al riu.

diumenge, 12 de setembre de 2010

"L'independentisme majoritari ara no és polític, és emocional"

El vice-president del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, repassa l'efervescent realitat política actual i defensa la seva trajectòria en aquesta entrevista a Nació Digital.

Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils,1952) és vicepresident del Govern, però no estarà al pròxim Parlament. Potser per això es planteja la política en un horitzó de deu anys, saltant-se el 28 de novembre que obsessiona els partits catalans. 

Les noves formacions independentistes tenen una particularitat. Insisteixen en la independència però, tant o més, en la regeneració democràtica dels partits. De fet, fins i tot es barallen per això. Per què, aquesta necessitat?

”Pel mateix que cada vegada hi ha més gent per la independència”.

Va vinculat, doncs?

”Sí. En tots els països de tradició democràtica hi ha una crisi del sistema. Però, en el cas català, la crisi és doble perquè també està en qüestió el sistema nacional de partits. Perquè el que tenim és herència de la tradició de lluita antifranquista, per una banda, i, de l’altra ,de la creació de l’estat de les autonomies. La realitat catalana va molt més per endavant que el sistema de partits, que no obeeix, no respon a les necessitats actuals del poble català. L’antifranquisme queda molt lluny i l’estat de les autonomies és considerat insatisfactori per la majoria del poble català. Per tant, tenim  instruments vells per a una realitat nova. Passa el mateix amb la idea d’independència que, fa uns quants anys, era considerada romàntica o extraterrestre i avui s’ha situat al centre del debat polític. Avui el que és marginal és la continuïtat immutable de l’autonomisme. El debat és entre federalisme i independentisme”.

Doncs tot indica que el federalisme va perdent.

”Per inviable i per utòpic. I perquè el federalisme és fill directe del naixement de l’esquerra catalana al segle XIX, en un context molt diferent”.

Però l’independentisme s’està convertint en un magma amb poca forma.

”Perquè, per primera vegada, es visualitza que un estat es construeix des de totes les ideologies democràtiques. Fins ara això era impensable. Per ser independentista havies de ser d’esquerres, revolucionari, fotre’t un mocador a la cara i un passamuntanyes. I ara hi ha molta gent que vol que li toqui el sol a la cara lliurement i és independentista.

I per quina raó aquest independentisme social té poca traducció política?

”Tenim un problema molt greu, i és que les eleccions ens han agafat massa aviat. No hi ha temps per fer un canvi en profunditat de l’horitzó nacional ni tampoc per disposar d’instruments polítics seriosos amb els quals concorrer a les eleccions”.

No són suficients les noves ofertes independentistes?

”Jo sóc profundament crític amb els partits existents i amb els nous que s’hi afegeixin. Es parla de la construcció de l’estat amb una frivolitat i irresponsabilitat absolutes. La independència no s’improvisa. Necessites anys de preparació, articular el front internacional, les persones catalanes que tenen influència en el món, trobar la manera de buscar països còmplices... Hi ha tot un seguit de coses que no importen als partits que van a les eleccions perquè hi ha més preocupació per saber què passarà el 28 de novembre que no pas per què passarà els propers deu anys. I a mi m’interessen més els propers deu anys, entre d’altres coses perquè el 28 de novembre jo no participo en res”.

Aquesta campanya electoral s’està convertint en una subhasta política. CiU ha promès el concert econòmic via consulta...

”Considero CiU prou intel·ligent com per entendre que el concert econòmic és l’únic que Espanya no acceptarà mai. Perquè això significaria que l’Estat espanyol és diferent en el seu interior. I Espanya és com és. Per tant, és més fàcil que accepti una Catalunya independent que no pas que ella mateixa es vulgui pluralitzar. Plantejar el concert és enredar la gent. Tota aquesta subhasta a mi no m’interessa absolutament gens”.

Doncs ERC diu que només governarà si es convoca un referèndum d’autodeterminació.

”Cosa que celebro, perquè jo ho vaig proposar el 2007 i tothom se’m va tirar a sobre. Per tant, està molt bé que la gent canviï i evolucioni”.

- ICV també proposa un referèndum, però amb l’opció federalista inclosa. Joan Laporta diu que podem ser independents el mes de gener...

”Això no és seriós”.

Però les eleccions es plantegen així.

”Doncs justament per això no m’interessen. A mi m’interessa posar les bases per la construcció d’un nou estat nacional. I això vol dir pensar en clau internacional, de defensa, de seguretat, de serveis d'intel·ligència... Què s’està fent sobre això? Algú està pensant alguna cosa?”

Digui-m’ho vostè, que està al Govern.

”Hi ha qui està preparant coses sobre tot això. Però justament, la característica fonamental dels plans B és que no s’expliquen mai”.

Doncs aleshores per què el seu partit posa condicions que el portaran, inevitablement, a l’oposició?

”Això li ho ha de preguntar vostè als dirigents d’aquest partit. Aquesta decisió no l’he pres pas jo. Jo no conec cap país que hagi arribat a la independència des de l’oposició”.

I com s’hi arriba?

”De dues maneres. Una és per la via armada, però ni Catalunya és el Vietnam ni ERC el Vietcong. L’altra, per la via democràtica, amb una majoria parlamentària. Des de l’oposició no hi ha cap cas a la història. El que passa és que la majoria sociològica independentista ha vingut de manera tan inesperada per a tots els partits que no els ha trobat preparats. I entre els errors que es cometen sovint hi ha el de menystenir l’Estatut, que és l’únic instrument de sobirania que tenim: els Mossos d’Esquadra, el Parlament de Catalunya, el Govern... L’independentisme majoritari ara no és polític, és emocional, és psicològic... però no és polític. No hi haurà mai independència de Catalunya sense la ciutat de Barcelona, sense el Baix Llobregat i sense l’àrea metropolitana”.

Això voldria dir que l’independentisme va guanyant, però els independentistes no saben per què?

”Seria injust no reconèixer l’obertura de camins que han fet els partits catalans. Aquest govern ha fet que Catalunya tingui una presència internacional important i això s’ha fet amb tres partits dels quals només un és independentista. Ara el que cal és convertir l’emoció en racionalitat i els partits no estan preparats”.

Doncs sembla que el PSC ha fet el camí invers: els sectors més nacionals estan fora de la direcció
.

”Algú creu que el president Montilla del 2010 diu i pensa el mateix que el José Montilla del 2003?”

Són els mateixos catalanistes del PSC els que diuen això.

”Que ho diguin, si volen. A mi m’interessa molt el que diuen aquests sectors, i hi parlo. Però qui no s’adoni que el PSC ha fet un camí en admetre i defensar el català com a llengua minoritzada a Catalunya i l’afirmació de Catalunya com a nació, s’equivoca. En 23 anys no es va fer un nou marc institucional, un Estatut, un nou sistema de finançament, ni els passos que s’han fet ara en política exterior. I ja té pebrots que qui més hagi criticat la Llei del Cinema, que garanteix el 50 per cent de les pel·lícules en català, hagi estat CiU. Això és normal?

Això no respon a la marginació dels socialistes amb una marc ideològic més nacional.

”Dels set consellers que hi ha al PSC, quatre són d’aquest sector. La majoria de membres del PSC al Govern de Catalunya són del sector al qual vostè fa referència. És evident que, passades les eleccions, passaran coses a tots els partits, excepte al que guanyi les eleccions perquè el poder acostuma a cohesionar tots els partits del món, excepte ERC. Ens hem de prendre els propers anys com transició cap a un nou sistema de partits polítics”.

Per quina raó el tripartit no és una opció defensada electoralment per PSC i ERC?

”El PSC és un dels dos partits més destacats del sistema català i és comprensible que digui que aspira a governar en solitari. I pel que fa a ERC, sincerament, li hauria de preguntar vostè als dirigents d’ERC.

Milers de persones s'apleguen en la manifestació

Reportatge de VilaWeb TV sobre la marxa independentista de l'Onze de Setembre i la Festa per la Llibertat
Milers de manifestants (uns nou mil) van sortir ahir als carrers de Barcelona a reclamar la independència, en una marxa on hi va participar gent de desenes d'entitats sobiranistes, representants de sectors culturals del país, militants de l'esquerra independentista, representants del PSM i d'ACPV, i dirigents i militants de formacions sobiranistes, com és el cas de Reagrupament, Solidaritat Catalana i Esquerra. En aquest reportatge de VilaWeb TV, a més de les imatges de la manifestació, podeu escoltar les opinions de representants dels diversos blocs que conformaven la marxa.

En acabar la manifestació, va ser el torn de la Festa de la Llibertat, organitzada per Òmnium Cultural al passeig Lluís Companys. Per l'escenari, davant de cinc mil assistents, hi van passar At Versaris amb Asstrio, els Amics de les Arts i els Pets, que van oferir alguna sorpresa, convidant músics de nova formada a pujar a l'escenari.

Font: VilaWeb TV

divendres, 10 de setembre de 2010

Els ciutadans aproven al tripartit tot i les bones expectatives de CiU

Els catalans aproven el Govern, que li donen de mitjana 5,39 punts, malgrat que els sondejos d'intenció de vot posen de manifest les bones expectatives de CiU davant de PSC, ERC i ICV-EUiA, que no arribarien a la majoria absoluta, per la qual cosa el tripartit no podria reeditar-se.


Així ho posa de manifest l'estudi sobre la percepció que tenen els catalans sobre les polítiques públiques executades pel Govern, fet pel Centre d'Estudis d'Opinió (Ceo) de la Generalitat i fet públic aquest dijous.

El director del Ceo, Gabriel Colomé, ha constatat que, amb un aprovat, els partits que formen el Govern haurien de tenir-ho més fàcil per guanyar les eleccions.
Durant tota la legislatura, el segon tripartit ha obtingut valoracions similars: un 5,44 el 2007, un 5,46 el 2008 i el 2009, i ara un 5,39. "Un govern que no baixa de l'aprovat, normalment, té més possibilitats", ha dit.

Colomé ha constatat que, mentre que el tripartit aprova, hi ha altres governs que treuen pitjors notes --el Govern espanyol un 4,1, l'alemany liderat per Angela Merkel un 4, i el francès de Nicolás Sarkozy un 3--. La diferència és que a Catalunya les eleccions es duran a terme d'aquí a dos mesos, i en els altres casos seran més tard.

Una altra de les dades que posa de manifest el sondeig és que els ciutadans creuen que és el PSC, i no CiU, que pot aportar millors solucions.

Així, el 17,1% dels enquestats diuen que els socialistes ho fan millor lluitant contra l'atur i la precarietat davant del 14,9% que cita CiU; el 20,9% creuen que el PSC millorarà més be l'atenció als majors respecte del 13,7% de CiU.

El 14,9% creu que el PSC lluitarà millor contra la corrupció respecte del 10,3% que cita CiU, i el 20,2% veuen el PSC més ben preparat per millorar la qualitat de l'escola pública respecte del 13,9% que prefereix CiU.

L'estudi té un marge d'error del 2,33% i es va fer entre el 9 de juny i el 25 de juliol. En aquestes mateixes dates, el baròmetre electoral del CEO situava a CiU 11,1 punts per sobre del PSC en intenció directa de vot.

Segons Colomé, els electors no responen el mateix quan se'ls pregunta per la seva intenció directa de vot que quan se'ls demana quin partit solucionarà millor els seus problemes, i d'aquí aquestes diferències.

Pel que fa a autogovern, el sondeig posa de manifest que el 35,7% dels enquestats veuen l'autogovern com una cosa gens important per a la seva vida quotidiana. Les seves principals preocupacions són l'atur i la precarietat laboral --citat pel 54,6% dels enquestats--, el funcionament de l'economia --19,1%--, la millora de les polítiques socials --15,9%-- i la immigració --15,8%--.

Les actuacions del Govern més valorades pels ciutadans són la millora de les infraestructures i del transport públic, les polítiques socials, les millores en la sanitat pública i l'impuls del nou Estatut.
En canvi, els àmbits més mal valorats són la desafecció política, les polítiques d'ocupació, les polítiques socials, les d'immigració, les educatives i la defensa dels interessos i identitat de Catalunya.
Una altra dada que posa de manifest el sondeig és la poca notorietat de les campanyes institucionals. Només el 14,5% dels enquestats eren capaços de citar alguna de les que estan en marxa. El lema institucional del Govern d'Entesa, 'Som-hi', només el citen l'1,9% dels enquestats.

Font: EUROPAPRESS

dijous, 9 de setembre de 2010

Iniciativa demana de reformar la constitució per avançar en el dret de decidir

Segons Herrera, hi ha un espai d'aliança entre federalistes i independentistes

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, va llançar ahir, per a la pròxima legislatura, una reforma de la constitució espanyola que definiria Espanya com un estat federal i reconeixeria el dret d'autodeterminació de Catalunya. En la conferència, titulada 'Volem tot l'Estatut. Nosaltres Decidim: Federalisme', Herrera va proposar, també, un referèndum perquè els catalans poguessin triar entre mantenir l'estatut actual de Catalunya, un estat federal, o la independència.

Herrera va comentar la proposta, llançada a l'agost pels ecosocialistes, d'una reforma de la carta magna espanyola que estipuli el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l'estat; també el dret d'autodeterminació i una distribució de les competències que tingui en compte les nacions de l'estat.

Pel candidat d'ICV, que creu que hi ha un espai d'aliança entre federalistes i independentistes, Catalunya ha de fer passar Espanya cap a un estat federal, de la mateixa manera que va capitanejar 'el pas de la dictadura a l'estat de les autonomies'.

Font: VILAWEB

dimecres, 8 de setembre de 2010

Vuitanta-un dies i uns quants obstacles fins a la celebració de les eleccions

El parlament farà l'última sessió el 22 o 23 de setembre · El debat d'investidura del president de la novena legislatura es farà probablement a la primeria del 2011

L'anunci del president de la Generalitat, José Montilla, sobre la data de les eleccions obre el 'procés de canvi' de legislatura, que es decidirà el 28 de novembre. Abans de tancar la legislatura actual, el parlament farà una última sessió, el dia 22 o 23 de setembre. Dimarts es definirà l'ordre del dia de la sessió i, per tant, se sabrà si finalment es farà el debat de política general de la cambra catalana, com cada any. I abans de les eleccions hi haurà una vaga general, el 29 de setembre; la visita del Papa, el 7 de novembre, i el Barça-Madrid, en principi el mateix dia dels comicis. El 'procés' es tancarà amb el debat d'investidura del president de la novena legislatura, probablement a principi del 2011.

El calendari polític de les setmanes vinents ens portarà la Diada Nacional de Catalunya, convocatòries institucionals, la vaga general, la visita del papa i la campanya. D'entrada, les eleccions marcaran els actes de l'Onze de Setembre d'enguany. L'acte institucional del Parc de la Ciutadella serà l'epicentre institucional de la diada, i la manifestació de la tarda i el concert del vespre seran un termòmetre del batec social que pot afectar la campanya electoral.

La data següent del calendari polític serà el ple del parlament, del 22 o 23 de setembre. La mesa del parlament definirà dimarts l'ordre del dia d'aquesta sessió, que pot esdevenir el debat de política general que es fa anualment per aquestes dates. Una setmana després hi haurà la vaga general convocada pels sindicats contra les retallades laborals del govern espanyol. La convocatòria exigirà la presa de posició de tots els partits i sembla evident que voldrà influir el debat electoral.

Els dia 4 d'octubre el president Montilla signarà el decret de dissolució del parlament, que el dia 5 entrarà en vigor. L'entrada en vigor del decret obre formalment el període electoral. Un mes més tard el papa visitarà Barcelona per veure la Sagrada Família. Aquesta visita omplirà aquells dies d'actes protocol·laris.

La campanya electoral començarà formalment el 12 de novembre a les 0.00 i durarà quinze dies fins al tancament, que serà el dia 26 del mateix mes. La campanya donarà pas al dissabte de reflexió anterior al diumenge electoral, el 28 de novembre.

De les eleccions a la constitució del nou parlament hi ha un període màxim de vint dies a vint-i-cinc. Si el decret de convocatòria de les eleccions marca una data per a la constitució de l'hemicicle, aquesta ha de ser dins els vint dies posteriors al dia de les eleccions. Si el decret del president Montilla no especifica una data per a la sessió constitutiva, s'haurà de fer dins els vint-i-cinc dies posteriors a la jornada electoral. Això situa el límit d'aquesta sessió parlamentària al dia 23 de desembre. Per tant, el debat d'investidura del president de la pròxima legislatura serà a final de desembre o a principi de l'any vinent.

Font: VILAWEB

dimarts, 7 de setembre de 2010

Silenci administratiu contra l'ABG

El silenci administratiu és un terme emprat en dret administratiu que atribueix un determinat significat a la manca d'una declaració expressa de voluntat per part de l'administració pública a l'hora de resoldre un acte administratiu. La Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú defineix aquest concepte de forma general, tot i que altres lleis poden concretar-ne l'execució i la tipologia per a un determinat procediment.

Concepte

El silenci administratiu és una ficció que consisteix en el fet que l'ordenament jurídic atribueix un determinat significat a la manca de declaració de voluntat de l'administració pública, que no ha notificat l'acte a l'interessat dins el termini fixat. El silenci administratiu conté dos aspectes fonamentals: l'obligació de dictar i notificar una resolució i el sentit del silenci. El règim jurídic de l’Administració de la Generalitat es regula avui per la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, text que va significar un avenç important respecte a la legislació estatal quant a la regulació del silenci administratiu, atès que, davant la regulació que en feia la Llei de procediment administratiu del 17 de juliol de 1958 aleshores vigent, que establia el silenci administratiu desestimatori o negatiu amb caràcter general, l’article 81 de la Llei 13/1989 va introduir el silenci administratiu estimatori o positiu com a norma general, amb la finalitat d’observar els principis d’eficàcia i celeritat de l’Administració. Posteriorment, la promulgació de la Llei de l’Estat 4/1999, del 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, va introduir reformes importants en relació a la regulació del sentit del silenci administratiu. Concretament, l’article 42 de la Llei 30/1992, en la redacció modificada per la Llei 4/1999, estableix l’obligació de l’Administració de dictar resolució expressa dels procediments tramitats i també marca els terminis màxims per a dictar i notificar les resolucions.

Obligació de dictar i notificar


Activitat de les administracions públiques

A efectes generals el silenci és una excepció al correcte funcionament d'una administració, és a dir l'administració té sempre l'obligació de resoldre de manera expressa qualsevol procediment administratiu. És a dir, a prendre una decisió en un termini definit per la llei o el reglament que desenvolupa aquest procediment administratiu. De totes maneres aquesta obligació hi és sempre, fins i tot quan el procediment ja ha conclòs i l'administració no ha tingut l'opció de finalitzar-lo mitjançant una resolució expressa:
•Succeeix quan el transcurs del temps fa inviable l'exercici d'un dret del ciutadà (prescripció).
•Succeeix quan l'interessat renúncia o desisteix.
•Succeeix quan el procediment caduca.
•Succeeix per causa de l'interessat si el procediment és iniciat per ell.
•Succeeix per causa de l'administració si és un procediment iniciat d'ofici (per iniciativa pròpia de l'administració).
•Succeeix quan l'objecte del procediment desapareix

Sentit del silenci

•Sentit estimatori (silenci positiu): Comporta l'acceptació o afirmació de l'objecte del procediment i té la consideració d'acte administratiu a tots els efectes, pel que la resolució expressa que ha de dictar l'administració de forma obligatòria, només pot confirmar el silenci positiu produït.
•Sentit desestimatori (Sentit negatiu): Comporta el rebuig o denegació de l'objecte de procediment i només serveix per a que l'interessat pugui interposar els recursos pertinents. sense tenir la consideració d'acte administratiu i per tant la resolució de l'administració pot ser estimatòria.
La norma general, diu que tot silenci administratiu és de caràcter estimatori a excepció dels següents casos segons el que estbleixen l'article 43 de la llei 30/1992 i l'article 54 de la llei 26/2010:
•Quan ho estableixi una norma de la unió europea o una norma amb rang de llei. En aquest sentit, l’administració de la Generalitat, amb la promulgació de la llei 26/2010 afegeix que el sentit del silenci serà desestimatòria per raons imperioses d’interès general,
•Quan s'exerciti el dret de petició recollit en l'article 29 de la Constitució Espanyola i desenvolupat per la llei orgànica 4/2001 de 12 de novembre o el dret de petició que recull l'Estatut d'Autonomia de Catalunya en el seu article 29.5.
•Procediments que comportin la transferència de facultats sobre el domini públic o el servei públic.
•Procediments d'ajuts, subvencions o qualsevol tipus de procediment que suposi un cost per a les arques públiques.
•Els recursos administratius, a excepció de si l'interposició d'un recurs d'alçada es fa sobre un silenci administratiu, i l'administració no es capaç de resoldre en els tres mesos que té per a resoldre'l. En aquest cas, es consideri que el silenci és positiu i estimatori.
•Els recursos potestatius de reposició i els recursos extraordinaris de revisió, i també els altres procediments d’impugnació d’actes i disposicions.
•Els procediments l’estimació de la sol·licitud dels quals pot comportar la concessió d’ajuts i subvencions públiques, i, en general, els procediments que tenen per objecte o es refereixen a la reclamació de quantitats que impliquen el pagament a càrrec de les administracions públiques.
•Procediments de responsabilitat patrimonial.
•Procesos de revisió d'actes nuls
•Reclamacions prèvies a la via civil i judicial (demanda judicial contra l'adminitració fora de la jurisdicció contenciosa administrativa).
A efectes pràctics, la regla general sol ser que el silenci és positiu en els procediments iniciats per l'interessat a excepció dels recursos contra un acte administratiu, ja que així ho especifica la llei, i per regla general sol ser negatiu en els casos en els que l'administració actua d'ofici. Val a dir que l'aplicació de la llei 26/2010 derogava la llei 23/2002 de 18 de novembre que regulava el silenci administratiu a l'administració autonòmica catalana, tot i que mantenia els annexes d'aquesta llei que permeten saber els terminis de diferents procediments administratius.

Efectes

Els actes administratius obtinguts per silenci administratiu produeixen efectes des de l'endemà del venciment del termini màxim per dictar i notificar la resolució expressa sense que aquesta s'hagi produït.

Font: Viquipèdia
Foto: Jordi Aparicio