Arxiu del blog

dijous, 26 de juliol de 2007

EL CONTRACTE DE L'AIGUA, PER QUÈ NO


El mes de novembre de 2006 es va engegar el procés per actualitzar el contracte amb la companyia que gestiona l'aigua i el clavegueram. L'Ajuntament va optar per un concurs públic entre diverses empreses privades per fer una concessió del servei. El plec de condicions que han regit el concurs, així com la valoració i l'informe final han estat tècnicament impecables però políticament insostenibles: En primer lloc, pensem que el termini de 25 anys de concessió és molt llarg i impedeix la intervenció de l'Ajuntament en el sistema fins que s'acabi la concessió. Fins i tot a nivell d'inversions no cal un termini tan ampli, ja que qualsevol empresa pot amortitzar-les en 10-12 anys.En segon lloc, el model de gestió que es desprèn és el d'un creixement urbanístic desmesurat. Segons les projeccions de facturació, en 25 anys es dobla la població de Torredembarra, cosa que el PGOU permet, però no cal que sigui en 25 anys, sinó d'una manera més lenta i progressiva, per tal d'evitar fractura social i afavorir la integració dels nouvinguts.En tercer lloc, la projecció a 25 anys dels volums facturats que es recull en l'informe de valoració d'ofertes no té res a veure amb la previsió que fa l'Agència Catalana de l'Aigua per Torredembarra fins l'any 2025. Per exemple, la disponibilitat d'aigua en alta per l'any 2007 és de 1.719.682 m3 (segons l'ACA) i en canvi es preveuen facturar 2.613.363 m3 el primer any de contracte (que pot coincidir amb l'any 2007). Això vol dir que, o bé el consum d'aigua es dispara de manera insostenible, o bé el 42% del volum que es factura no és consum real. Aquesta política de facturacions només es pot sustentar establint uns mínims en la factura iguals o superiors als 36 m3 actuals i per tant no hi ha possibilitat de reajustar el rebut de l'aigua als consums reals de la població, una demanda històrica dels ciutadans. En els successius anys de concessió aquesta diferència encara s'accentua més.Finalment, si l'increment d'aigua facturada fos per un consum més elevat, ens trobaríem davant d'un panorama pitjor. Els recursos propis són els que són i la concessió d'aigua de l'Ebre és limitada i no hi ha perspectives d'ampliar-la. Ni en les clàusules del concurs ni en les ofertes presentades no s'indica altra font d'aigua que les que existeixen actualment. No cal dir que en aquest context és impossible estalviar d'aigua. Respecte la millora econòmica que representa aquesta concessió hem de reconèixer un estalvi de 58.020,06 € el primer any, però es redueix ràpidament i a partir del tercer any el cost del servei és superior a l'actual, en part per l'augment de volum d'aigua facturada, i en part per l'increment del 2'5% anual de la tarifa de servei. És enganyós creure que les inversions en xarxa de clavagueram que ha de fer l'empresa adjudicatària siguin gratuïtes per als usuaris, ja que amb l'increment d'ingressos dels anys successius l'empresa de seguida recupera la inversió.Per nosaltres és més encertat crear una empresa pública, ja que es pot gestionar directament el recurs i es pot reinvertir la totalitat del benefici directament en el servei. Les empreses públiques de serveis són força freqüents i presenten l'avantatge que són econòmicament independents de l'Ajuntament, gestionades per tècnics, poden invertir i endeutar-se sense les limitacions del pressupost municipal. Però en canvi estan controlades pels representants polítics que poden aplicar amb immediatesa les polítiques que creguin més oportunes com l'estalvi d'aigua i la tarifació segons el consum. Les inversions que es preveuen en les clàusules del concurs també les pot fer l'empresa pública i així es tanca el cicle on els beneficiats són els ciutadans.

Iris G., regidora del grup municipal ABG
(ARTICLE UBLICAT AL SOM-HI)

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quina fenyada s'ha fotut el de la foto per tapar a la Guasch!