Arxiu del blog

divendres, 6 de juliol del 2007

at

1 comentari:

Anònim ha dit...

Responsabilitat

Ja des de ben petit, a casa meva, m'ensenyaren el camí de la responsabilitat, tot val a dir que no fou cosa fàcil, ja que, mil entrebancs es trobaren, per criar un nen maldestre i avesat a descreure allò que se l'hi manava .
Però al llarg dels anys, allò inculcat pacientment ha donat els seus fruits, crec que amb tot, he aconseguit assolir un cert sentiment pur per allò que és just, allò que cal fer, encara que no t'agradi.

Ara mateix i havent passat aquests dies de bon recordar, m'adono de la importància que tingueren tan sabies paraules i assumeixo, amb total fermesa que la paraula donada no s'ha de trencar mai.

Tot i això alguns et titllen de ser el dolent, perquè no fas el que ells creuen just, no dons allò que ells volen que els hi sigui donat, però, amb totes ho mantinc, perquè el que ells em diuen que és just jo crec que no ho és, el que ells em diuen que és blanc, jo ho veig negre, i el que em volen vendre com a veritat absoluta ho veig una fal·làcia més.
Però amb tot, ells , tergiversen i calumnien, per demostrar que tenen la raó, no donen arguments ni fets sòlids, manipulen per fer que la veritat sigui una eina al seu servei.

Però jo, trist de mi, però alhora content, llanço les seves mentides a l'aire i de la raó en faig paraules i de la il·lusió fets, amb el fum que crema el foc de la ignorància que ells atien jo en faig senyals per difondre.

No tremoleu amics i amigues, per les bales hipòcrites que us llancen, somrigueu perquè les roseguem amb fermesa i en fem balins per donar-los mica en mica, i obrir, poc a poc, una escletxa.

Mentiders cauran aviat, aquells qui som responsables, no, doncs la veritat no és allò que volem que sigui, sinó allò que és.
Salvem Muntanyans II

4:51 p. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)