Arxiu del blog

diumenge, 18 de maig del 2008


Daniel Pi.: «Per primer cop al Camp de Tarragona podrà arribar aigua que no vingui de l'Ebre»

El també diputat ecosocialista al Parlament defensa que la nova cultura de l'aigua continua vigent i s'aferra a la reversibilitat de la canonada fins a Olèrdola per defensar una interconnexió de xarxes que, paradoxalment, diu que posa les bases per «rebaixar la pressió sobre l'Ebre»

-Quina valoració fa de l'assemblea del CAT que va aprovar l'enviament d'aigua de l'Ebre en vaixell a Barcelona?
-«Semblava que nosaltres haguéssim de decidir si es feia la interconnexió i en quins termes es feia. A partir d'una llei estatal que marca la possibilitat de derivar temporalment els excedents que no fan servir els consorciats, nosaltres havíem de donar la nostra conformitat. La majoria va entendre que només estàvem marcant les condicions d'un subministrament, però en cap cas hem obert cap aixeta que no estigués oberta. Es va aprovar per una majoria amplíssima. I si no hagués estat el vot ponderat, la majoria també hauria estat més que suficient».

-I vol dir que l'aigua de l'Ebre no anava ja en els dos primers vaixells que van sortir del port de Tarragona?
-«Només puc dir que en cap cas el CAT ha cedit aigua a un operador extern a la demarcació de Tarragona.»

-Més enllà de la magnitud de la majoria, és evident que l'assemblea va enforcar una divisió territorial, perquè el Camp va votar a favor i l'Ebre, en contra.
-«El vot ponderat fa impossible el vot secret. Jo no he preguntat a cap consorciat el que havia votat ni m'hi referiré, però és evident que no hi havia cap unanimitat territorial ni sectorial.»

-I com és que els vuit ajuntaments de l'Ebre van votar-hi en contra?
-«Insisteixo que no faré cap manifestació sobre el sentit del vot de cadascú. Qui l'ha revelat, està en el seu dret, però no seré jo qui ho valori. La reflexió que cal fer és la següent: en el nostre país s'ha fet en els últims anys una política d'aigües diferent. Des d'abans de la sequera, s'han posat en marxa mesures d'estalvi i ineficiència que han donat els seus resultats, s'ha fet un esforç en reutilització i en recuperació d'aqüífers i de pous. Si no, la situació de la sequera a Catalunya seria molt pitjor. El mapa de la sequera abraça tot el país i hem donat respostes arreu. Ara bé, arriba un moment en què els números ens diuen que si es manté la sequera que ens havia afectat fins ara, no arribem a la posada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat. Aleshores és quan es decideix fer una aportació externa de fora de les conques internes de Catalunya. Inicialment hi havia la proposta del Segre, amb avantatges de rapidesa i de baix cost que potser no es van valorar prou. El ministeri opta per una altra solució, que és una solució d'emergència i temporal que no té res a veure amb una proposta de transvasament continu. La nova cultura de l'aigua del govern d'un país que consumeix 3.000 hectòmetres cúbics cada any, no es pot reduir a una ajuda de 30 hectòmetres cúbics en un any.»

-Però tot just per això l'obra trenca absolutament amb la filosofia de les polítiques hidràuliques a què s'acaba de referir.
-«Per què la trenca?»

-Perquè és una mesura que ni estava planificada ni té cabuda en la manera de fer que acaba de reivindicar.
-«No podia estar planificada perquè respon a una situació d'emergència, però no trenca l'esquema d'actuació, que busca que tots els territoris tinguin quadrats els seus balanços d'aigua. Al final a aquesta canonada se li dóna més importància de la que té. Primer, potser la farem i no portarà aigua. Segon, aquesta canonada pot portar aigua des de la dessalinitzadora de Cunit cap al Camp de Tarragona o si convé a les Terres de l'Ebre. És una canonada reversible, i això vol dir que per primera vegada al Camp de Tarragona podrà arribar aigua que no tindrà com a origen l'Ebre. Això és la nova cultura de l'aigua i, per tant, no hi veig cap contradicció.»

-I aquesta reversibilitat, té alguna cosa a veure amb el perill que suposa la descontaminació de Flix?
-«De cap manera. Els treballs de Flix tenen el seu pla de contingències. Una altra cosa és que si tenim aquest afegit, molt millor. Jo crec que especulem massa amb la qualitat de l'aigua de l'Ebre, que ha millorat molt en bona mesura gràcies a la capacitat de control del CAT.»

-No se sent estrany en ser el president del CAT que treballava per reduir la dependència de l'Ebre i, ara, de sobte, el CAT que avala la interconnexió?
-«En absolut. El que em suposa és la convicció que hem de fer un esforç immens d'explicació, perquè no estem fent res que vagi en contra dels nostres principis, encara que ho sembli: mentre no hi hagi una alternativa de subministrament a l'Ebre, no es baixarà la pressió sobre l'Ebre.»

-No creu que el que més mal està fent al govern són les oscil·lacions en les seves posicions?
-«Alguna lliçó haurem de treure de tot plegat i jo no vull amagar-me. S'ha de ser capaç d'explicar bé les coses i és evident que s'han produït errors que s'hauran de corregir.»

-I com els explica a la gent de les Terres de l'Ebre, com a diputat d'ICV, que no han respectat el Compromís per l'Ebre? Què els diria a la gent que demà [avui] anirà a la manifestació d'Amposta?
-«Només puc tenir respecte envers un sentiment que puc entendre. Però més enllà dels greuges territorials, el més important crec que no és si es posa o no aquesta canonada, encara que tingui el seu valor simbòlic, sinó si continuem aplicant una política moderna d'aigua. Sobre el Compromís per l'Ebre, discrepo. El document sempre parla d'una interconnexió estructural amb Barcelona, cosa que el reial decret no autoritza. En el moment en què el decret deixi de ser vigent, ningú que estigui a la presidència del CAT cometrà una il·legalitat.»

-Però i si el creixement urbanístic fa que l'àrea metropolitana no vulgui renunciar a aquesta aigua que haurà rebut temporalment?
-«Qui defensa això és que no confia en la política hidràulica que s'ha estat fent i que han defensat molts experts independents, encara que ara discrepin de la gestió de la sequera. La nostra planificació hidràulica no s'ha aturat. Hi ha dessalinitzadores en marxa que podran aportar l'aigua que ara no tenim i els consums a l'àrea metropolitana estan baixant.»

-Però, realment s'han explorat totes les alternatives a la interconnexió?
-«Dels aqüífers de la zona de Barcelona, n'hi ha alguns que estan fins i tot sobreexplotats. La gent no recorda que estem en sequera des del març de l'any passat i en aquest temps, s'han explorat i s'han executat totes les possibilitats.»

-Quan el Segre era damunt de la taula, el departament, l'ACA i el CAT van manifestar que la interconnexió no solucionava la urgència de la situació, perquè es necessitaven 18 mesos per fer la canonada. Com és que ara es farà en sis mesos?
-«Des del punt de vista de l'enginyeria, s'utilitzaran recursos extraordinaris que la previsió dels 18 mesos no contemplava, com ara bombes d'obres en curs o tubs destinats a altres obres, que no s'haurien pogut construir en mig any.»

-Amb les pluges recents, els embassaments del Ter-Llobregat han guanyat més de 50 hectòmetres cúbics d'aigua i això ja és més del que es preveu portar a Barcelona amb la interconnexió. Com la justifica?
-«La gravetat de la sequera és importantíssima i no és cert que s'hagi magnificat per fer no sé què. Hem pujat d'un 20% a un 30% de la capacitat dels embassaments, però el 30% és una xifra més que preocupant, i de fet quan estàvem en el 30% i baixant va ser quan ens vam haver de plantejar portar aigua d'altres conques. Si estiguéssim en un 50% o en un 60%, per dir una xifra, potser sí que ens podríem plantejar altres coses.

Font: El Punt ÒSCAR MESEGUER

1 comentari:

Anònim ha dit...

Daniel PI, quin element que teniu a ICV....