Catalunya ha entregat un xec en blanc a Zapatero, malgrat els (diversos) incompliments del president espanyol. Qui entregarà el xec a Madrid serà el PSC, que haurà de vetllar perquè el PSOE hagi entès el missatge: no hi ha catalans emprenyats, hi ha catalans exigents i comprensius. Exigents amb l'Estatut, el finançament i una certa idea de federalisme. Montilla va ser el primer exigent, al Palau Sant Jordi dirigint les seves paraules a Zapatero. Feia la impressió que el PSC, gens disposat a debilitar els companys confederals amb la creació d'un grup parlamentari propi, feia un advertiment abans que Zapatero es trobés per sorpresa una mà de diputats socialistes catalans al Congrés. I ara que el PSC obté el seu millor resultat a Catalunya —per damunt de l'any 82, el de la majoria absoluta de Felipe— l'estratègia de Nicaragua no passa per proposar ministres, sinó secretaris d'Estat i fontaners a La Monclosa. Nicaragua sap que el més important no és el ministre, sinó el cos que l'envolta, amb pes polític i un nivell de decisió diària important. I sap que a La Moncloa necessita molts Miquels Icetas. Recordeu que Iceta va ocupar càrrecs a La Moncloa quan Narcís Serra era vicepresident del govern espanyol amb Felipe. El debat, doncs, no és si Chacón segueix de ministra amb Clos, Vegara, Corbacho o amb qui sigui. El debat és si el PSOE accepta una pluja fina de socialisme català en les estructures del nou executiu. Per aconseguir això —interlocució, contactes, portes obertes i bon rotllo a Madrid—, el PSC no pot dedicar-se a llençar aigua al vi de Zapatero, ara que aquest últim obre el ball dels pactes i de les negociacions per a la seva investidura amb CiU i el PNB. Aquest dilluns i dimarts, mentre els focus mediàtics apunten a la moguda previsible d'ERC —perquè això ja se sabia que passaria, de fet era un sacseig intern ajornat, un duel etern que algun dia havia d'arribar—, els socialistes i els nacionalistes s'han dedicat a la finezza. Molta professionalitat: Duran diu que espera que el truquin i que ha de ser Zapatero que mogui fitxa, Mas demana als seus que no fiquin el dit a la nafra de la ferida republicana i que no xulegin perquè el catalanisme no està per tirar coets —i obre les portes de la casa gran—, Iceta accepta que el PSOE convidi qui vulgui al ball inicial, tira floretes a Duran i inclús admet que torni a sonar el nom de Bono —vés quina cosa!— com a president estrident del Congrés (amb la lleidatana Cunillera de vicepresidenta), mentre Montilla pilota una minicrisi de pa sucat amb oli comparada amb el Dragon Khan maragallià. El Govern no perilla. Almenys avui, a l'espera del congrés intern d'Esquerra i del pas prudent d'uns mesos d'arrencada de la segona legislatura de Zapatero. Després ja es veurà, oi?
Saül Gordillo, periodista i director de l'Agència Catalana de Notícies
14.03.2008 (Publicat al bloc d'en Saül Gordillo a MésVilaweb)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada