El PSOE ha aconseguit sortir-se'n amb la seua, i amb escreix. Havien dissenyat una campanya llarguíssima (mesos i mesos), en què només era important donar un missatge únic a la societat: "que venia el llop". Aquesta tàctica, basada en la por a la tornada dels cavernícoles, els ha sortit extraordinàriament rentable. Malauradament la resposta de la ciutadania catalana ha estat que volen PSOE, PSOE tindrem, i PSOE patirem!
A la majoria de catalans i de catalanes no els ha importat que Zapatero es va carregar l'estatut aprovat pel parlament de Catalunya, després d'haver mentit deliberadament que acceptaria les resolucions de la cambra catalana. No han donat la importància merescuda al fracàs del model d'infraestructures al país, que sofreixen una manca patètica d'inversions durant anys i panys. La gent només ha valorat que no volien el PP, que volien Acebes i Zaplana a la banqueta. Personalment em preocupa moltíssim que gent catalanista hagi votat PSOE, ja que no són gens conscients de com s'utilitzarà el seu vot, el qual no servirà ni per a aprofundir en l'autogovern, ni en la pluralitat de l'estat, ni per aconseguir un millor finançament. Si esperen que la Chacon mogui un dit a favor de Catalunya que suposi rebotar-se amb els amos de Madrid, van apanyats! Ara el PSOE ha rebut llicència per a fer el que li plagui. El tribunal Constitucional tornarà a retallar el que queda de l'estatut sense tisora prompte. S'han esperat que passsessin els comicis i l'autogovern tornarà a rebre un cop molt fort. Ho poden fer més lliurement que mai, ja que bona part de la ciutadania catalana no reacciona i demostra que accepta tot allò que li posen al davant, per negatiu que sigui. El resultat electoral a Catalunya ha estat veritablement lamentable, no ha estat diferent al de qualsevol "província" espanyola, amb la qual cosa s'ha aconseguit fer un pas més en l'espanyolització de la política catalana.
Em dol moltíssim que ICV hagi perdut un diputat. Crec que Joan Herrera havia fet una excel·lent feina al parlament estatal durant els darrers anys. S'ha guanyat un bon prestigi i ha fet una bona campanya, no mereixia aquests resultats. ERC ha perdut molts vots i escons. Probablement els resultats de fa quatre anys eren excessius quant a la força real del partit, però de cap de les maneres mereixia aquesta davallada. No puc entendre com molts votants republicans hagin optat per votar PSOE, atès que demostren que no són conscients de què suposa això.
ICV i ERC haurien de tenir en l'horitzó la unitat d'acció, que els permeti crear-se plegats un electorat fidel, que els alliberi totalment de la dependència del PSOE d'aquí. Malauradament l'electorat de les dos forces catalanes majoritàries veu el llop d'esquerres com un mal menor, i no ho és. Si continuen lligats estratègicament al PSOE, serà impossible bastir una esquerra nacional majoritària arreu de les comarques del país.
Sento moltíssim igualment que no hagin tingut un bon resultat les candidatures unitàries del País Valencià i les illes, després que els polítics nostrats haguessin fet una aposta ferma i valenta envers la consolidació d'un espai nacionalista i d'esquerres. Tot i que és molt dur tot el que ha passat, i que necessitem temps per a pair aquesta duríssima derrota, voldria acabar amb un missatge de resistència catalana: LA LLUITA CONTINUA! VISCA LA TERRA!
Bloc de l'Emigdi Subirats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada