Arxiu del blog

dimecres, 3 d’octubre de 2007

Rebut per internet: Qui assessora la monarquia?


Si el rei vol corona

corona li darem

que vingui a Girona

i el coll li tallarem

Aquestes estrofes de la peça Si el rei vol corona amb lletra d'anònim del s.XIX i música de Mesclat (en un magnific CD totalment recomanable) ressonaven amb força el passat divendres dia 14 de setembre a la plaça del Vi de Girona. De la lletra original s'havia canviat tan sols Barcelona per Girona. Centenars de gironins mostraven la seva repulsa per un fet inaudit en qualsevol democràcia avançada: el fiscal de l'Audiència Nacional (d'Espanya, entenguem-ho bé) havia obert diligències per a poder encausar per injúries al rei a dos xicots a qui sembla se'ls va cremar una fotografia on hi havia algun element de la família reial espanyola, aquella que paguem, amb abundosa generositat, els súbdits de la corona.

El lector em perdonarà que hi posi un to irònic al comentari perquè, si no fos per la gravetat que implica l'actuació de la fiscalia, és francament esperpèntic. Tota una Audiencia Nacional posant la seva pesada maquinària en marxa per tal de castigar aquells a qui la monarquia imposada pel General Franco no els agrada prou. Déu n'hi do!

Ens hauríem de preguntar si de debò estem en un Estat de Dret i on està la llibertat d'expressió en la suposada democràcia espanyola. L'actuació de l'Audiencia obre molts interrogants. Alfons Lopez Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial, ens recordava el mateix dia que als Estats Units es permet fins i tot cremar la bandera nord-americana. Però ja ho sabem: allò és el Salvatge Oest i de fet només tenen democràcia des de finals del segle XVIII...

Per acabar-ho d'adobar, el fiscal exigia al Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya la ràpida identificació dels dos elements sospitosos. Ens preguntem si els Mossos d'Esquadra, la nostra policia, que també paguem amb els nostres impostos, no té una feina més seriosa que no pas l'encomanada des de Madrid. Un caramel enverinat pel senyor Saura, ai làs! el qual, de protestar (diuen) contra la repressió, ara li toca fer el paper de repressor. Què farà aquest cop? A Barcelona encara recordem un desplegament policiac fora de lloc per tal d'impedir les protestes contra la detenció de la gironina Núria Pórtulas.

Tot plegat faria pensar que, de Madrid estant, algú treballa amb afany per a acabar d'enfonsar el crèdit minvant que té la monarquia a casa nostra. Per això ens preguntem: qui assessora actualment la monarquia? Fa vint-i-cinc anys, el 23-F del 1981, algú -que sabia el pa que s'hi coïa- deuria aconsellar al rei que apagués ràpidament el foc colpista de Tejero, Milans i companyia o es veuria aviat a l'atur com el seu cunyat Constantí gràcies al suport que donà al cop d'estat dels coronels perdent la monarquia l'endemà mateix de restaurada la democràcia a Grècia. Bon assessor el de l'any 1981. Però i el d'ara? Fa tan sols cinc anys algú posava en boca del rei, durant el lliurament dels premis Príncipe de Asturias, allò de “nunca fué el castellano lengua de imposición”. Per llogar-hi cadires!

I fa unes setmanes assistíem a l'espectacle deplorable del segrest d'una publicació satírica per una portada sobre, sembla, algun membre de la família reial. Com a Turquia, vaja. I en el súmmum dels despropòsits el senyor jutge ordenava requisar un aparell que fa vint anys que ja no s'utilitza al món de l'edició. Aquest senyor jutge, Juan del Olmo, és el mateix que va portar el sumari del cas Egunkaria i de l'atemptat de l'onze de març del 2004. Amb tots els respectes però, davant de tants despropòsits, n'hi ha per posar-se les mans al cap. Clar que amb una institució hereva del tristament famós Tribunal de Orden Público franquista qualsevol cosa pot passar. Una institució que alguns experts manifesten atònits que es contradiu amb la mateixa Constitució espanyola!

Així anem. Algun malpensat dirà que el qui assessora actualment la casa reial deu ser republicà, antimonàrquic furibund, i que està aconseguint amb una eficàcia extraordinària que el descrèdit de la casa reial pugi com l'escuma per tal que en poc temps es pugui proclamar la Tercera República Espanyola.

Nosaltres si més no, de Catalunya estant, hauríem de treballar per a que sigui realitat ben aviat una República Catalana, independent de veïns que no ens volen bé. I en quant als assessors reials espanyols... doncs, la veritat, ja s'ho faran.

Agustí Soler i Regàs

autor de: Tenim drets els catalans?, 2001. ERC-PI: escissió o cop d'estat a l'independentisme?, 2003. I El cas Egunkaria: la cultura basca sota sospita, 2004.

No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu" Vicent Andrés Estellés