Arxiu del blog

divendres, 5 d’octubre de 2007

Allioli d' Abadejo




M'agraden els temes gastronòmics, i mirant per internet he trobat aquest Abadejo amb All-i-oli, es veu que pel març al Prat de Compte fan unes jornades gastronòmiques i tenen una secció que anomenen "L' Abadejo del mercat al plat". Us ho deixo tal com ho pinten: Dins de la cuina de l'abadejo s'ha de dir que a Prat de Comte és molt típic fer Allioli d'Abadejo. INGREDIENTS: Alls, Oli d' "auliva", Ou i Abadejo desmollat o esqueixat. La recepta és la mateixa de fer l'allioli, però quan la barreja està lligant-se s'hi afegeix l'abadejo a parts menudes i desalades. Es desala l'abadejo amb aigua. Se piquen los alls, es tira l'oli, l'ou i l'abadejo desmollat. Recomano menjar-se'l de la forma que he vist fer-ho a casa meva, vull dir a casa del meu sogre. Estenent el bacalla i l'all-i-oli així obtingut, damunt d'una llesca de pa torrat. Lo resultat és recaptós! "Qu' aprofito". (NOTA: Viquipèdia: L'abadejo (Pollachius pollachius) és un peix de la família dels gàdids. És similar al bacallà i mesura entre 70 i 80 cm. Té el ventre gris i el dors gris verdós fosc. És habitual en el golf de Biscaia i l'oceà Atlàntic. És un peix magre (1% de lípids). És venut a troços, rondanxes, filets o sencer. La seua similitud amb el bacallà fa que a sovint siga venut com a tal, inclús en certes zones el nom de l'abadejo és considerat sinònim de bacallà. Als països nòrdics se'l sotmet a un procés d'assecat, com també es fa amb un altre peix similar de la mateixa família, el carboner, en ambdós casos reben el nom de klippfisch.)

3 comentaris:

El fantasma del castillo ha dit...

Mercade, tu sabes ligar el allioli con mortero y a mano..?? Si lo haces tambien ligado, yo pongo la carne y tu el allioli, Vale?. besitos

Francesc Mercadé ha dit...

Ep!, que jo no sóc cap expert, l'experta en cuina és la meva dóna. Jo sóc expert en menjar. La cuina és la meva assignatura pendent, tot i això no descarto fer-hi més passos. Però com quedo al costat d'una experta?, dons sempre malament. L'all-i-oli és però una d'aquelles coses que em deixen fer i em surt bé. No m'estic referint al tipic batut de maionesa que fan amb la batedora i ou, això és una altra cosa. Jo agafo la mà de morter, trio uns alls que estiguin bé, els parteixo pel mig i trec el grill si n'hi ha, i els tallo longitudinalment sense cap altre motiu que de mantenir la fibra llarga. No em féu cas que tot és subjectiu, i jo m'ho crec. Una vegada tins els alls dins el morter, quantitat a discreció dels futurs comensals, hi tiro la sal, ni poca ni molta. Un polsim no va enlloc, i massa fa el resultat fort. I començo a picar primer els alls. La primera picada és vertical i té l'unic objecte de xafar l'all fins a convertirlo en una polpa d'aspecte pastós. Aleshores provo de donar un parell de voltes circulars, si tot va bé tota la pasta queda fent un cercle fóra del fons del morter. És el moment de l'oli. En tiro la meitat de la massa pastosa i començo a donar voltes circulars fins a obtenir novament una massa homogènia. Aquesta operació la vaig repetint, i la massa de la pasta obtinguva va creixent. No tinc cap mania especial, però m'agrada fer la feina sol, com un exercici de mística misògina. El resultat compta amb la seva particular prova del nou. Consisteix en deixar la mà de morter vertical i no s'ha de tombar, de fet tot ha de quedar tant qüallat que posant el morter a l'inrevés un moment, no hauria de care res per descomptat. Jo puc atrevir-me fins aquí, no sé què et sembla?

El fantasma del castillo ha dit...

Eres un artista. besitos