Bon Any 2008!

El 2008 (MMVIII) serà un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià. Es correspon amb els anys 5768-5769 del calendari hebreu, 5109-5110 del calendari hindú i 1428-1429 del calendari musulmà. Segons l'horòscop xinès és un any de la rata.


El 2007 ha estat un any que enlloc d'entrar en un llibre d'història, hauria d'entrar en un llibre de reclamacions, com diu TV3 en el programa resum de l'any, raó no els en manca.

Escolteu aquest Poema dels Oprimits ("Zapalduen Olerkia"), versionat en català pel grup basc Kenzazpi. Impresionant, us donarà força per afrontar el 2008!

"En aquest país ocult,
amb les ombres vaig jugant;
intentant ser jo mateix,
pintant un endemà...

Tot allò que no puc ser,
raja sempre del meu cant;
l'alba és ben a prop,
la sento,em va envoltant...

La història ja se sap,
no tothom l'explica igual;
es difícil d'empassar,
la veritat del del costat...

Ara a prop dels oprimits,
un poema vull cantar,
tota l'amargor,
que volen amagar...

I canto als llits buits,
a la mare, al seu patir;
a tot el temps fugaç,
de que ens van desposseint...

Al ferro, al seu crit
al pare atemorit
a tothom que ho patim...

Escoltem des de petits,
tot allò que hem d'estimar,
tot allò que hem de ser,
a la força imposat...
ara, prop dels oprimits,
cantaré una cançó,
coberta tenen ja,
tota l'amargor...

A la soledat,
als íntims i als amics,
a cada instant del viure,
que de les mans, ha fugit
Als qui van ser ahir,
als qui son ara aquí,
als que encara han de venir...

Estimada vull sentir,
que aviat tot canviarà:
que també seràs amb mi,
el dia de demà...

I que els que vindran després,
ja mai més no cantaran,
aquest cant dels oprimits,
i tampoc no ploraran...

Diga'm per favor,
ara amiga ja,
allò que vull escoltar,
estimada, amor...

En els accidents,
les adversitats
a els que per nosaltres fins la vida han donat..

Als que de camí,
mai no han arribat,
als que lluitem,
i al vent de...llibertat."

Perquè CiU no pot liderar ara un govern alternatiu?, és a dir, què hauria de fer CiU per a preparar el terreny a un govern alternatiu.

L'oposició a Torredembarra avui és majoritària, aquesta majoria podria reorientar l'acció del govern. Per a fer-ho caldria en primer lloc una estratègia de convergència en direcció a la priorització de la pertinença a l'oposició. Avui dia l'oposició actua de forma divergent. Un exemple anecdòtic, en l'últim plenari municipal l'Alternativa ha donat suport a un dels temes sobre l'establiment del nou Teatre, en la mateixa votació l'Agrupació ha votat abstenció i CiU ha votat en contra, és a dir pura divergència. Per a ser convergents caldria trobar aquells element que ens portessin a un model de mínim comú denominador d'oposició. La primera oportunitat, posem per cas, seria l'aprovació dels pressupostos municipals. L'portunitat seria propera i podria ser molt clara i pedagògica. Si seguim amb la divergència podriem caure en el parany d'acabar votant a favor del govern, simplement abstenint-nos. Això ens allunyaria d'afirmar-nos com a oposició. Simplement votant no als pressupostos ens ratifiquem com a oposició. Quan tinguessimm una certa competència en aquest camp de l'acció d'oposició, podriem parlar de pertinença activa a l'oposició. Acabem de descriure el que anomenariem primer pas.
Només en el cas de superar amb èxit reiterat el primer pas, podriem pensar en el segon pas. Però només en el cas de reiterar-nos suficientment i contrastada en l'acció d'oposició, i en haver practicat la política convergent en temàtiques de mínim comú denominador passariem al segon pas. Aquest consistiria en prendre iniciatives legislatives que coincidíssin amb aquest principi del mínim comú denominador. 
En aquest nivell ja ens hauriem plantejat quin model de ciutat volem, i quin futur tenim pensat per Torredembarra, i amb l'experiència d'haver donat el segon pas diverses vegades, estariem en disposició de fer allò que avui és una utopia: seure per parlar de possibles pactes de futur. Aquest tercer pas estaria obert a totes les forces polítiques locals. Tindria la força constituent d'uns comicis o una moció de censura.
Aquí és on començaria el tercer pas real. El pacte de l'autobús (ABG, CiU i ERC), seria un exemple de tercer pas. Quan es fa el tercer pas, s'ha de fer amb voluntat de duració, que els acords que es prenguin serveixin fins i tot per a més d'una legislatura municipal, altrament no es podrien abordar ni plans de mandat estables, ni tindriem capacitat d'elaborar programes d'actuació municipal de forma conjunta. Ho he dit en més d'una ocasió, avui encara estem verds per a fer el tercer pas. Però personalment no hi veig problema per començar a donar els primers passos.
En la legislatura passada el govern de coalició constituït el 2003, va donar el tercer pas sense fer ni el primer ni el segon pas amb els qui van ser aleshores socis. Sorgit d'una moció de censura, un altre govern de coacició va donar tercer pas el 2005, també sense fer els primers passos junts i el 2007 va pagar les conseqüències. L'amic Masagué ara proposa donar el tercer pas. Personalment penso que CiU no pot liderar ara un govern alternatiu. Cal fer prèviament molts primers i segons passos.
No auguro cap èxit amb aquest mètode, però almenys és un mètode que serveix per veure que cal donar uns passos cada cop més importants. Nosaltres ara estaríem pel primer pas.

El solstici d'hivern, Nadal i el caga-tió: què en sabem?

Nadal és una festa d'arrels molt antigues. Abans de ser celebrada com la commemoració del naixement de Crist era una festa dedicada al sol. Com sabem bé, en apropar-se l'hivern les nits es fan més llargues i els dies més curts i el solstici d'hivern, entre el 21 i el 22 de desembre, marca el moment de l'any en el que hi ha menys hores de llum solar. Podem imaginar la por dels nostres avantpassats en adonar-se que la llum va desapareixent, cada dia una mica més! Però, afortunadament, passada la data del solstici els dies comencen a allargar-se altre cop. Per això moltes cultures antigues celebraven en aquest moment el triomf del sol damunt la foscor, de la llum sobre les tenebres i, en definitiva, de la vida sobre la mort. Els romans, en concret, celebraven la festa del Natalis Solis Invictus, el naixement del sol vencedor. El cristianisme va heretar aquest simbolisme i, al segle IV, va adoptar aquesta data per a commemorar el naixement de Jesús.
La presència dels arbres en la festa de Nadal, ja sigui en forma de tronc tallat, ja sigui com a arbre dret, està íntimament relacionada amb aquest significat de renaixement.

El tió, un dels costums més entranyables de la nostra cultura tradicional nadalenca, és el tronc que crema a la llar de foc. Una soca que, en cremar, dóna béns tan preciosos en temps de nits llargues com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica ofereix presents a tots els de la casa. Així, un tronc d'arbre esdevé màgicament un ésser fantàstic que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina o al menjador de casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Els regals han anat evolucionant amb el temps: primer eren els dolços, fruita seca i confitada, neules, torrons i llaminadures que es necessitaven per celebrar la festa; avui hi ha tendència a fer que el tió ofreni presents de més envergadura. Sigui com sigui, quan fem cagar el tió pensem en el tresor de llum i d'energia que l'arbre conté!

Bones Festes de Nadal, i Bon Any 2008

feu cagar el tió, i sinó caga doneu-li un cop de bastó, margineu al Pare Noel per maltractador de rens i venut a les multinacionals, feu la carta als reis mags, que son multiracials i comprensius amb els més necessitats però sobretot...
que tingueu un 2008 molt feliç que ens espera ple de grates sorpreses

Salut!, i alegria per tothom



Aquest senyor gran i barbut amb un sac, no és l'home del sac, és l'Olentzero, carboner basc que fa la feina dels Reis Mags i del Pare Noel junts a Euskal Herria.
---
En un altre ordre de coses us recomano fer cafès... o revisar les notes dels cafès.

Aquest divendres, a les 8 del vespre, i a la Sala de Plens. CONFERÈNCIA d'història:

Història nadalenca de comarques:

Cafè...

Uhmmmm!, quin aroma.

Sobre el mot «pissarra»

Pissarra és un mot prou conegut que figura en el Diccionari general de Fabra i d'aquí ha passat a tots els diccionaris catalans posteriors: DCVB, GEC i diccionaris derivats, DIEC, etc. Figura també en el Diccionari etimològic i complementari de Coromines, on n'hi ha una àmplia informació.
Vegem ara les accepcions d'aquest mot. El diccionari de Fabra, en la primera accepció, el defineix com a 'roca de gra molt fi...' i també 'una placa d'aquest material'. I després passa a tenir el significat de 'roca preparada per a escriure-hi, dibuixar-hi...' i, per extensió 'superfície pintada de negre o d'un color fosc per a escriure-hi, dibuixar-hi, amb una barra de guix'. També hi ha, en el diccionari, l'adjectiu pissarrenc -a 'Pertanyent a la pissarra, semblant a la pissarra'. Una cosa més o menys semblant fa el DCVB.
Diguem tot seguit que es tracta d'un mot foraster. Els mots usuals i genuïns són llicorella (amb la gran quantitat de variants populars: llecorella, nicorella, etc.) i en molts
casos llosa, mots, aquests darrers, que en el Fabra queden poc destacats i desfigurats.
Al costat d'aquests mots hi ha el terme esquist, que té un significat molt semblant al dels mots anteriors i que els geòlegs defineixen acuradament. Aquest és un mot culte universal que no ofereix cap dubte, ni per la forma ni pel significat.
Les equivalències d'aquests mots en les diferents llengües són: cat. llicorella, cast. pizarra, fr. ardoise (ant. ardeise), it. ardesia, port. ardósia, piçarra, angl. shale, slate; cat.
pissarra (placa o superfície), cast. pizarra o encerado, fr. tableau noir, it. lavagna, port. quadro negro, angl. blackboard. D'altra banda, tenim: cat. esquist, cast. esquisto, fr. schiste, it. scisto o schisto, port. xisto, angl. schist.
Cal consultar detingudament el diccionari de Coromines per a veure'n la procedència i l'ús real en el llenguatge corrent. Reproduïm-ne alguns fragments que corroboren tot allò que acabem de dir. Defineix pissarra 'del castellà pizarra, mot d'origen basc, si bé la seva etimologia dins els elements euskèrics no és ben segura'. Més endavant fa unes precisions sobre l'ús real del mot en català altament interessants. El documenta en el Labèrnia i diu que «el registra ja en l'acc. mineralògica i en l'escolar, ben precisades pel DFa. En la segona és mot que s'imposa, entre altres raons perquè no té concurrents i no es presta a objeccions. En l'acc. mineral és un mot estrany a la gent
camperola i muntanyenca, i evitat àdhuc per part de la ciutadania, fins al nostre segle, com a importació moderna del castellà. Per més que ja no es pugui considerar castellanisme condemnable. Innecessari, però: pot reemplaçar-se sempre, sigui per llicorella, que en la pràctica i amb prou feines se'n distingeix, llevat de dir-se sobretot de la menys dura i que conté un poc més d'element argilós o silícic; sigui per esquist, a penes distint; sigui, sobretot, per llosa. En tota la nostra zona pirinenca i pre-pirenaica no s'usa altra cosa que llosa...». Després dóna uns quants exemples d'ús d'aquest mot i acaba dient: «No vacil·lo a recomanar que en la conversa fem tots el mateix; reservant la possibilitat d'usar pissarra en llenguatge més tècnic segons creguin aconsellable els professionals, naturalistes i geògrafs».
Fou pels motius esmentats que la GEC, aconsellada pels assessors científics d'especialitat, es qüestionà la validesa del terme pissarra en català i la definició que fa el Fabra del mot llicorella. Així es va decidir de canviar la preferència entre pissarra i llicorella. Calia, però, definir aquest darrer mot d'una manera científica, des del punt de vista geològic, i, per tant, eliminar de la definició la referència a pissarra que representa l'adjectiu pissarrenc. Alhora es va deixar pissarra com a sinònim secundari de llicorella, amb la indicació de castellanisme. Aquell mot, però, es va conservar per a les accepcions restants abans descrites, per a les quals no hi ha cap terme genuí.
Una cosa semblant ha fet recentment el Diccionari de geologia dirigit pel Dr. Oriol Riba.
Però el DIEC fa una cosa ben original; fa un garbuix i ho embolica tot. Segueix la GEC pel que fa a la consideració de castellanisme (sense indicar-ho, naturalment), en el mot pissarra, que remet a llicorella, però conserva la definició del Fabra per a aquest darrer. Així, queda de la manera següent: llicorella 'Roca pissarrenca, situada a l'inici del metamorfisme....' i pissarra 'Llicorella, esp. en forma de llosa'. És a dir, que si, segons aquest diccionari, pissarra és un sinònim de llicorella, resulta que pissarra és una 'roca pissarrenca', definició tautològica que caldrà veure si l'esmenen en una segona edició.
El Gran diccionari de la llengua catalana, que, com sabem, és posterior al DIEC, el segueix; però, en general, adapta les definicions a les que havia establert en edicions anteriors i, per això, gairebé sempre, esmena els errors del DIEC. Aquí també torna les coses al seu lloc en el sentit que ja hem comentat.
La conclusió és que caldria emprar, com a terme mineralògic, llicorella o llosa en lloc de pissarra i reservar aquest darrer només per a les altres accepcions.

Article de l'amic de l'Universitat Catalana d'Estiu, Lluís Marquet, publicat en el número 59 de la revista Llengua Naciona

MANIFEST DELS TRES REIS MAGS:

CAMPANYA DE SUPORT ALS NOSTRES ESTIMATS REIS MAGS, MARGINATS, MENYSTINGUTS I OBLIDATS PER CULPA D'UN INVASOR, GRAS I LLARDÓS, PRODUCTE DEL CONSUMISME COMPULSIU...

Aquests tres pobres venerables ancians porten dos mil anys amb la seva PIME atenent únicament el mercat llatí i sense intenció d'expandir-se i estan patint una agressió que amenaça amb destruir-los.

Reivindiquem la figura dels Reis Mags perquè:

1. Els Reis Mags són un símbol de la multiracialitat i la bona convivència, mai han tingut cap problema d'immigració.

2. Els Reis Mags són fashion total, la seva elegància en el vestir no ha passat de moda en dos mil·lenis.

3. Si no existissin els Reis Mags, les vacances s'acabarien el 2 de gener.

4. Els Reis Mags són ecològics, empren vehicles de tracció animal que amb els seus fems contribueixen a fertilitzar el sòl. Res de trineus volant ni tocacollonades que no existeixen; camells, que tots en coneixem algun...

5. Els Reis Mags generen una pila de llocs de treball entre patges, carters reials i multitud de gent que els acompanya a la cavalcada.

6. De Papà Noël en pot fer qualsevol ximplet, però per fer de Reis Mags es necessiten, al menys tres, que treballin en equip

7. Els Reis Mags fomenten la indústria del calçat i ensenyen als nens que les sabates i les botes s'han de netejar al menys una vegada a l'any. Ben al contrari, el panxarrut exigeix que es deixi un mitjó, peça procliu a servir d'acomodament de la brutícia, la quisca i la pestilència, o d'indecorosos "tomàquets".

8. Els Reis Mags planifiquen a consciència el seu treball i es retiren discretament quan acaben la funció.

9. Santa Claus viu al Pol Nord i per això és un amargat, els Mags són d'Orient, bressol de la civilització i per això d'una elegància no decadent.

10. Els Reis Mags van tenir un paper destacat en el Nadal. Santa Claus és un trepa que tracta d'aprofitar-se del negoci i que no va participar en cap dels fets històrics del Nadal.

11. Els Reis Mags són dels poquíssims usuaris que mantenen en peu la minería del carbó al Berguedà. No ho han canviat per gas natural ni per bombetes horteres.

12. Els Reis Mags ho saben tot. Santa Claus no sap altra cosa que agitar estúpidament una campaneta i dir 'hou, hou, hooouu!', Quina conversa!

13. Santa Claus és un capsigrany que no respeta els drets ni els sentiments dels rens de nas vermell. No es troba documentat cap cas de maltractament físic o psicològic per part dels Reis Mags cap els seus camells.

14. Els Reis Mags són agraïts, sempre endrapen totes les llaminadures que els hi deixem al plat.

15.Sense els Reis Mags no s'hauria inventat el Tortell de Reis.

16. Finalment, Santa Claus es passa la vida cridant 'Hou, hou, hou!'. Riure forçat i sense sentit. Senyal d'estupidesa.

Comencem la campanya de SOLIDARITAT AMB ELS NOSTRES ESTIMADÍSSIMS I ANTIQUÍSSIMS REIS MAGS,

Aquest adefesi mancat del més mínim sentit de l'elegància en el vestir, amb aspecte de dipsòman envellit i multireincident en la violació dels domicilis pel mètode de l'escalo és un invent de la multinacional més multinacional de totes les multinacionals, Coca-Cola. Als anys 30, van agafar al Sant Nicolau de la tradició centre-europea i nòrdica, que originalment es passejava vestit de bisbe (o de foll una mica garroner) i li van enfundar un abillament amb els colors corporatius (vermell i blanc). Des d'aleshores, generacions de tendres infants de mig món han estat massacrades per la publicitat, alienant-se fins a l'extrem que pensen que un tocaboires publicitari representa tot allò bo de l'ésser humà.

Prou ! reivindiquem les nostres senyes d'identitat ! Fóra Santa Claus i visquin els Reis Mags !

Jordi Folch

Me gustan los catalanes porque...

Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo.

Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 (uno va hacia Matusalén) el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265, (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas prefirieron siempre emplear la razón.

Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón. Cataluña había dejado de ser una nación soberana. Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades.

Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.

Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalan donkey . Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos.

Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La población catalana se define por una doble característica : el seny y la rauxa . El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común. Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: 'Es igual', contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! 'Es igual', volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza.

Al seny le responde la rauxa, asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade (frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven y surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: 'Siéntese, señora'. La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: 'No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo'. Pero lo más refinado lo percibí en el taller del ceramista Artigas. Él y Joan Miró estaban trabajando en el mural del aeropuerto de Barcelona. Le pedí a Miró que le dedicara una lito a mis hijos. Puso: 'Para Manu y Antoine, afectuosament'. Cuando la vio Artigas hizo este parco comentario: 'Te lo escribió en catalán para ahorrarse una letra'.

Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny . Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso caballero muriera loco.

Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta.

Ramón Chao

Músico, escritor y periodista, Padre del cantante Manu Chao y Caballero de las Artes y las letras por el gobierno francés.

Romeva celebra l’aprovació de la Carta de Drets Fonamentals al Parlament Europeu

L’europdiputat d’ICV afirma que

“la Carta de Drets Fonamentals ha de ser l’eix central de la veritable integració europea a tots el nivells”

L’eurodiputat d’ICV adscrit al Grup Verds/ALE, Raül Romeva, ha manifestat la seva satisfacció per la proclamació avui al Parlament Europeu de la Carta de Drets Fonamentals però ha lamentat que alguns Estats s’hagin negat a ratificar-la. Romeva ha qualificat el moment com a “històric” i ha afirmat que “cal donar la rellevància que es mereix i proclamar als quatre vents que per fi la legislació de la UE té en la seva legislació una Carta per defensar el drets fonamentals de les persones”.

Per Romeva “aquest era l’element clau de la Constitució i hem estat capaços de mantenir-ne el contingut intacte i vinculant, tot i que malauradament, estèticament en el text quedi relegada a un segon pla. Per això era molt important dedicar-li un acte per ressaltar-ne la vertadera importància”.

Així mateix, l’eurodiputat ecosocialista ha volgut destacar que la Carta de Drets Fonamentals representa un “element clau” per al futur de la construcció europea. Per a Romeva, es tracta de “la clau que obre les barreres existents a la integració europea a tots els nivells, i per tant l’eix central entorn al que ha de girar el procés. És un pas endavant especialment important en termes de drets socials i de ciutadania, i de drets civils, el què permetrà avançar més ràpidament cap una veritable unió política i la cohesió social”.

En aquest sentit, Romeva també s’ha mostrat molt crític amb aquells països que s’han negat fins ara a ratificar la Carta com el Regne Unit i Polònia, si bé el canvi de govern polonès sembla indicar que finalment aquest país sí que l’adoptarà. “Una Carta no ratificada per tots els Estats membres de la UE representaria un fracàs evident. No es pot concebre un Carta a la carta; l’opt out aquí no hauria de ser possible. Es tracta d’un element tan elemental sobre el què s’ha de basar el futur de la UE en el segle XXI que les exclusions voluntàries crearan tensions”, ha afegit.

“Crec que hem d’afrontar clarament l’arrel de la qüestió: pot ser membre de la Unió un Estat que no ratifiqui la Carta? Donat que la pertinença a la UE és voluntària i que a més el nou tractat ja disposa la possibilitat d’abandonar la Unió, caldria plantejar-se seriosament si aquells Estats que no la volen ratificar han de continuar formant-ne part”, ha remarcat l’eurodiputat d’ICV.


Un dia abans de la signatura del nou Tractat de reforma de la UE pels caps d’Estats i de govern dels vint-i-set a Lisboa, ha tingut lloc aquest matí al ple del Parlament Europeu a Estrasburg la proclamació solemne de la Carta de Drets Fonamentals. Aquest acte simbòlic, presidit pels presidents del Parlament europeu, Hans-Gert Pöttering, del Consell, el primer ministre portuguès José Socrates, i de la Comissió, José Manuel Durao Barroso té com a objectiu fer palès la importància d’aquest text en el nou marc jurídic de la Unió.

La carta aprovada enuncia “els drets, les llibertats i els principis” sobre els que es fonamenta la Unió, ja havia estat proclamada el 7 de desembre del 2000 a Niça, tot i que sense tenir en aquell moment cap valor jurídic. En canvi, la Carta havia estat plenament integrada al projecte de Constitució, de la que formava la segona part. Aquest no serà el cas del nou tractat, tot i que se li reconeix, en l’article 6 del mateix tractat, el mateix valor jurídic que els tractats. Aquesta nova naturalesa com a legislació vinculant és la que ha motivat la iniciativa de reproclamar-la, posant-la al nivell dels Tractats.

El proper divendres 21 de desembre, conferència: "El setè camió" a l'Ajuntament de Torredembarra, per Assumpta Montellà.

Assumpta Montellà investiga què es va fer del tresor perdut de la República. Assumpta Montellà és un historiadora que, a més, difon el fruit de les seves investigacions. Assumpta Montellà és l'autora de “La maternitat d´Elna” i  ara aquest “El setè camió” que intenta reconstruir el trànsit d´aquell camió que portava part del tresor perdut de la República i que mai va creuar la frontera. Embriagats pel fred i amb els enemics franquistes cada vegada més prop set camions es disposen a transportar els tresors de la República que es trobaven a la Mina Canta de La Vajol. Els camions portaven or, molt d´or i art, quadres del Museu de “El Prado” de Madrid. L´enigma s´obri quan sis travessen la frontera, però res més es sap d´El Setè Camió. La República, on al capdavant del govern estava Negrín, no va aconseguir salvar tot el tresor de la República. Els anys i els pronòstics a partir d´ací estan barrejats de llegenda i realitat. El relat, fruit de les investigacions de l´escriptora, està ple d´encís, naturalitat  i refermat amb un es expressions directe. L´escriptora utilitza unes expressions que ens fa molt fàcil la lectura, però a més  aquesta acaba sent engrescadora, és com si no pogueres deixar de llegir. L´autora escriu, però pareix que ens parli i ens acompanyi amb el nostre propi periple. Els lectors en aquest llibres es fiquen tan dins que pareix que participen de la trama no exempta de suspens amb la que ens embolica l´escriptora. La investigació de Montellà és minuciosa, cauta, però a la vegada amb la intencionalitat de deixar-se amb l´escriptura del llibre tot allò que pugui per oferir-nos el relat més aproximat a la veritat. En una paraula: és valenta. Paraula a paraula, capítol a capítol, pas a pas l´autora ens acompanya gairebé de la mà cap a un veredicte final.....que s´ intenta dictaminar després d´haver-hi recollit força testimonis i documentació, és com un gran trencaclosques.Bé, només ens queda dir que , aquest, és un llibre de qualitat amb el que podem gaudir d´una realitat que ja volgués poder novel·lar més d´un escriptor....tenint en compte que escriure sobre la realitat et lliga molt, però sovint si qui escriu té traça, la realitat es transforma amb la millor d´una intenció que s´ apropa com mai al lector. Simplement, no crec que al futur hi puga existir algun lector que no s´ engresqui amb aquesta novel-la. 
L'acte del proper divendres 21 de desembre, serà en format conferència portarà el mateix títol del llibre: "El setè camió" a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Torredembarra, per Assumpta Montellà i a les 8 del vespre. Organitzat des de la Regidoria de Patrimoni de l'Ajuntament de Torredembarra, tot coincidint amb l'exposició “Patrimoni de la por. Refugis antiaeris de la Guerra Civil a Torredembarra”.    

L'Ajuntament ja ha demanat a l'empresa que pari les obres!

L'empresa promotora, Vegas del Guadaira, continua amb les obres d'urbanització dels terrenys, iniciades a l'estiu. Tot i això, fa dues setmanes l'alcalde de Torredembarra, Manuel Jiménez, va demanar a la companyia «l'aturada o l'alentiment» dels treballs durant tres mesos, tal com van acordar consistori i Generalitat, tot i que l'empresa de moment no ha contestat. Per la seva banda, el govern català encara ha de posar data a la constitució a Torredembarra de la comissió que haurà d'estudiar possibles sortides al conflicte, moment en què s'espera la visita del conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i del de Medi Ambient, Francesc Baltasar.
Mentrestant, des de l'oposició torrenca es reclama la posada en marxa d'una altra comissió política anunciada pel govern local. El portaveu de l'Alternativa Baix Gaià, Lluís Suñé, va lamentar que encara no hagin estat convocats, i va avançar que el seu grup ja ha començat a estudiar zones susceptibles de convertir-se en compensació urbanística per la promotora.
El Punt. 12//12/2007

LA PLATAFORMA SALVEM ELS MUNTANYANS DENUNCIA EL PLA PARCIAL MUNTANYANS II DAVANT DE LA COMISSIÓ EUROPEA

La Plataforma Salvem els Muntanyans ha presentat denúncia davant de la Comissió Europea per incompliment del Dret Comunitàri. Les cinquanta pàgines de les quals consta la Denúncia, exposen abastament l'incompliment de la Directiva 85/337/CEE, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats projectes públics o privats sobre el medi ambient, així com la Directiva 97/11/CE, per la qual es modifica la Directiva 85/337/CEE.

L'Administració ha incomplert la seva obligació d'incorporar la corresponent Avaluació d'Impacte Ambiental en els diversos actes que han portat a l'aprovació definitiva del Pla Parcial Muntanyans II.

També s'ha incomplert la normativa catalana i espanyola que considerava preceptiu la realització de l'Avaluació d'Impacte Ambiental. I, entre d'altres, s'ha vulnerat el decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental, i el decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el pla d'espais d'interès natural.

La citada denúncia ha estat redactada gràcies al Dictamen elaborat per la Clínica Jurídica ambiental de la Universitat Rovira i Virgili, als membres de la qual la Plataforma Salvem els Muntanyans vol agrair la seva col·laboració.

La Plataforma Salvem els Muntanyans esperem que les autoritats catalanes i espanyoles accedeixin als requeriments que des de la Comissió Europea es puguin efectuar en relació amb la Denúncia interposada.

La Comissió Europea preveu adoptar una decisió sobre la denúncia presentada en el termini màxim d'un any des de la seva presentació.

Plataforma Salvem els Muntanyans. Torredembarra 11 de desembre de 2.007

EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA ADMET A TRÀMIT UN ALTRE RECURS DE LA PLATAFORMA SALVEM ELS MUNTANYANS CONTRA EL PLA PARCIAL MUNTANYANS I

La Secció Tercera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha acordat admetre a tràmit el Recurs contenciós administratiu contra el Pla Parcial Muntanyans II aprovat per la Comissió territorial d'Urbanisme de Tarragona en data 13 de desembre de 2.006. Cal recordar que, en el seu moment, la Plataforma Salvem els Muntanyans ja va recórrer aquesta aprovació davant la mateixa Administració, interposant el corresponent recurs d'alçada el gener de 2.007. Davant del silenci de la Generalitat, la Plataforma Salvem els Muntanyans va optar per recórrer davant dels Tribunals.

El Recurs interposat pretén l'anul·lació de l'aprovació definitiva del Pla Parcial, al mateix temps que denúncia la classificació il·legal dels terrenys com a sól no urbanitzable "atesa la seva condició de connectors naturals, el seu valor paisatgístic així com el seu caràcter inundable i naturalesa de zona humida".

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha reclamat a l'Administració l'aportació de l'expedient administratiu, emplaçant a la Generalitat per tal que es personi en el present procediment. Així mateix notificarà als interessats la interposició del recurs i, en especial, a l'Ajuntament de Torredembarra, per tal que pugui comparèixer i personar-se si ho consideren convenient.

Les nombroses il·legalitats que conté el Pla Parcial Muntanyans II ja van portar a la Plataforma a personar-se davant del Tribunal Superior de Justícia de catalunya, contra la decissió del Conseller de Política territorial i Obres Públiques, d'aixecar la suspensió acordada per la Comissió territorial d'Urbanisme de Tarragona l'1 de desembre de 2.004.

Plataforma Salvem els Muntanyans. Torredembarra, 10 de desembre de 2.007

Esmenes presentades a la Proposta de resolució del tripartit sobre els espais lliures de Muntanyans II:

La fotografia la vaig fer ahir per la tarda amb el mòbil i des de la rotonda de Muntanyans II (la dels camions)

El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publicat avui 10 de desembre dóna publicitat a les esmenes presentades a la Proposta de resolució del tripartit sobre els espais lliures de Muntanyans II.
Proposta de resolució sobre la incorporació dels espais lliures del Pla parcial Muntanyans II a l'espai d'interès natural Platja de Torredembarra i Creixell. Tram. 250-00363/08. Esmenes presentades. Reg. 18483 / Admissió a tràmit: Mesa de la CMAH, 05.12.2007. ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 18483)
1
ESMENA NÚM. 1. D'addició G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi, G. P. d'Esquerra Republicana de Catalunya i G. P. d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa D'UN NOU PUNT QUART «4. Elaborar un estudi, i a presentar-ne les conclusions amb caràcter d'urgència, per tal de determinar si el Pla parcial Muntanyans II és zona humida. En aquest cas, sol·licitar la paralització cautelar de les obres.»
2
ESMENA NÚM. 2 D'addició G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi, G. P. d'Esquerra Republicana de Catalunya i G. P. d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. D'UN NOU PUNT CINQUÈ «5. Realitzar les actuacions necessàries davant l'Ajuntamende Torredembarra així com d'altres institucions competents i els promotors del Pla parcial Muntanyans II, per tal de buscar fórmules de compensación urbanística, a banda d'altres acords que es puguin assolir.»
3.10.25

Que n'és de difícil, ser normal...

Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armadamediàtica madrilenya.
Cada dia col·leccionen nous enemics. Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties. Aquest mes la víctima propiciatòria és la cervesa Moritz.
Por tierra, mar i aire -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la
premsa-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començar a disparar contra els propietaris de la marca 'catalana', 'per haver subvencionat l'organització Plataforma per la Llengua'.
Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica.
Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta 'exclusivament en català'.
La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la campanya i proclamen 'el profund compromís amb Catalunya des de 1856'. 'Per això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana'.
Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català 'perquè és l'idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat'. Que n'és de difícil, ser normal...

PODER DE LA POESIA

"Jo escriuré ton nom en la humida arena;
l'onada vindrà,
s'hi rebolcarà.
No busquis ton nom en la humida arena,
ton nom no hi serà."

apel.les mestres

Aquests dies de festa apropa't voramar després d'haver llegit una mica de poesia. Trobaràs una nova dimensió inexplicable dintre teu, que t'enfortirà per un temps. Descalça't i deix que l'escuma de l'ona descobreixi els teus peus nus. El teu cervell atrafegat t'ho agrairà. Aprèn a gaudir dels tresors propers que la proximitat ha fet que no t'invadissin fins ara.

Com fer sabó cassolà, com alternativa al servei municipal de recollida d'oli domèstic.

Si teniu oli domèstic, no us en desfeu llençant-lo al desguàs, teniu dues alternatives a Torredembarra molt més sostenibles, la primera fer ús del servei de recollida d'oli domèstic. Punts fixes de recollida: DIMARTS De 9 a 11 h. Mercat d'Ambulants (Mañé i Flaquer). D’11 a 14 h. Pl Mn. Boronat DIMECRES De 9 a 11 h. Pl. V. Ivern ( Baix a Mar) D’11 a 13 h. Onze de Setembre /Francesc Macià (Els Munts) DIJOUS De 9 a 11 h. Crta Pobla de Montornés /Camí Pou (Clarà) D’11 a 13 h. Pl. del Mar (Residencial Nord).
Però també podeu aprofitar aquest llarg pont de la constitució per fer-ne sabó cassolà, aquí teniu una recepta. Ingredients: 1/2 Litre de baixos d'oli o d'oli ranci que ja no es pot menjar, 2 Litres d'aigua tèbia, 2 Litres de Sossa Caustica. Un ribell. Equip de protecció: ( Guants de làtex, ulleres i mascareta anti gassos, a més de treballar en un lloc ventilat i amb un accés ràpid a l'aigua corrent ) Elaboració: 1) Mescleu la sossa i l'aigua, remenant amb molt de compte. 2) Acabeu de remenar quan deixi de fer sabonera. 3) Afegiu-li l'oli tira a tira, remenant amb suavitat. 4) Acabareu de remenar quan us quedi una pasta com saïm. 5) Aboqueu la pasta dins el motlle desitjat. 6) Deixeu-lo reposar en un lloc fred. 7) Quan la pasta sigui forta talleu-lo en pastilles.
També una recepta Antiga: 5 litres d'oli colat, de dos a tres litres d'aigua tèbia, un quilogram de sosa, mig quilogram de detergent en pols i 500 grs de suavitzant. Mescleu tots els ingredients dins un ribell, remenant cap a la dreta sense aturar-vos fins que us quedi una pasta espessa que deixareu dins uns caixons i abans de que es refredi la tallareu en pastilles.
Pels més entusiastes, he recollit una recepta més per fer sabó d'oli: INGREDIENTS - 100 grams de sosa - 1/2 litre d'oli usat ben filtrat - 1 litre d'aigua. PROCÉS. L'oli i l'aigua es remenen 5 minuts. No cal escalfar-ho. S'hi afegeix la sosa i es torna a remenar 5 minuts més. Alerta! Sempre en la mateixa direcció, perquè si no es podria tallar! Quan la pasta es fa espessa, es posa en una caixa de fusta perquè acabi de quallar i en surti el líquid sobrant, que portarem a la deixalleria. L'endemà, ja es pot treure el sabó i tallar-lo en pastilles amb un fil de niló (fil de pescar).
La qualitat d'aquests sabons és excel·lent, però fan una mica d'olor de fregit. Per evitar-ho és molt important filtrar bé l'oli i airejar-lo en un plat un parell de dies abans de fer el sabó. També hi podem afegir, en un principi, gotes d'essències naturals, per exemple, de plantes aromàtiques.
Els sabons d'aquesta mena no fan tanta escuma com els sabons de perfumeria. Per potenciar-la, hi podem afegir un got d'oli de coco. També es poden afegir a la barreja uns quants grans de mostassa per aconseguir una pastilla de sabó exfoliant.
PRECAUCIONS: - La sosa és un producte que cal manipular amb molta precaució. No s'ha de tocar mai amb les mans ni aspirar-ne la pols. - Els nens han de ser ben lluny durant la preparació dels ingredients i l'elaboració del sabó. - És imprescindible posar-se ulleres protectores, màscara i guants mentre fem les barreges. - El sabó s'ha de fer en un espai obert i ben ventilat: el lloc ideal seria un jardí, una terrassa o un balcó.

Torredembarra, curs 2007-2008: 2.777 alumnes matriculats.

Avui 4 de desembre de 2007 el BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 175 publica dues respostes que afecten a Torredembarra: Pregunta formulada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió al Govern a respondre per escrit sobre les matriculacions per al curs 2007-2008 als centres d’educació infantil i primària del Tarragonès. Als CEIP de la comarca del Tarragonès s’han produït les matriculacions següents per al curs 2007-2008: .../...Municipi: Torredembarra – CEIP Antoni Roig: 511 alumnes – CEIP de Torredembarra: 40 alumnes – CEIP L’Antina: 363 alumnes – CEIP Molí de Vent: 464 alumnes .../...sobre els instituts d’educació secundària .../...Municipi: Torredembarra – IES Ramon de la Torre: 700 alumnes – IES Torredembarra: 699 alumnes.

Les platges de la Torre són les primeres de Tarragona a rebre el certificat EMAS

L'Ajuntament de Torredembarra s'ha convertit en el primer de la demarcació de Tarragona que ha obtingut el certificat de qualitat EMAS en reconeixement a la gestió ambiental que realitza a les platges del municipi i a l'edifici del castell, seu actual del consistori torrenc. La població ha rebut la certificació, que és la més important que s'atorga actualment a la Unió Europea, a través d'una auditoria externa efectuada per l'agència AENOR.
El certificat EMAS premia el treball de gestió ambiental desenvolupat a la costa torrenca, i que ha inclòs les platges dels Muntanyans, la Paella, el Barri Marítim i el Canyadell. En totes aquestes àrees s'ha posat en marxa la recollida selectiva, a més de mesures de control de les emissions a l'atmosfera, control de les aigües de consum i de control acústic. Pel que fa al sistema implantat a l'edifici del castell, el consistori ha posat en marxa controls sobre les activitats i els processos relacionats amb la gestió energètica, de l'aigua i dels residus.
Les dues distincions es rebran oficialment el proper mes de gener en un acte oficial a l'Ajuntament de Torredembarra. Les certificacions tenen una vigència de tres anys.
EL PUNT. Torredembarra

Lluís Suñé, actual candidat d'ICV per Tarragona a les properes eleccions generals, era el regidor de medi ambient a l'època ara auditada per l'AENOR.

Enric Grangel, actual regidor de medi ambient, amb els certificats EMAS d'AENOR a les mans acompanyat de l'alcalde de Torredembarra Senyor Manuel Jiménez.

CiU posa la clau econòmica per salvar Muntanyans II:

El BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 172 de 28 de novembre de 2007, recull l'ESMENA NÚM. 727 D’addició al Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 presentada pel G. P. de Convergència i Unió: (179) DISPOSICIÓ ADDICIONAL NOVA «La Generalitat reservarà els recursos necessaris per tal de contribuir, conjuntament amb els recursos que hi destini el Govern de l’Estat espanyol, a la compra dels terrenys en els quals s’ubica l’espai natural Muntanyans II a Torredembarra (Tarragonès).»

El pacte de l'autobús és possible?

Aquest dissabte hem anat plegats a la la manifestació de Barcelona per a demanar que Catalunya tingui la decisió en matèria d'infraestructures. A l'autobus hi érem a més dels amfitrions d'ERC, gent de CiU i de l'Alternativa. Per aquestes coses ens podem posar d'acord, encara que uns estiguin al govern i uns altres a l'oposició. Encara que uns diguin que són d'esquerres i altres de dretes. Encara que uns siguin més iguals i altres més diferents. Hi ha un punt en comú en aquestes tres forces. No cal desvetllar-lo, però és evident. Aquesta noteta que publico només serveix com a punt del llibre que s'ha d'escriure, i penso que aquestes tres forces són el pal de paller d'un possible guió per a aquesta història. El llibre encara és en blanc, bàsicament perque les forces estan verdes. No que siguin verdes, que tambè. Caldrà esmerçar esforços, no gaires, per tal de fer girar centrípetament aquest pal. Només així serà possible un potser desitjable pacte de l'autobús.

Catalunya clama multitudinàriament la gestió de les infraestructures

Barcelona.- La diferència de xifres d'assistència per part de la Plataforma pel Dret a Decidir, 700.000, i les dels cossos de seguretat, 200.000, no han evitat confirmar el multitudinari clam per part de la societat catalana sobre la gestió de les infraestructures, sota el lema 'Som una nació i diem PROU!. Donant suport a la mobilització s'han vist cares com les dels expresidents Pasqual Maragall i Jordi Pujol, un dels exdirigents dels socialistes catalans, Jaume Sobrequés, i d'ERC, Heribert Barrera, algun d'ells encapçalant la marxa entre representants d'Òmnium Cultural, a més dels actuals líders de CiU, ERC i ICV-EUiA. La Plataforma ha considerat la manifestació 'un èxit del poble de Catalunya' per segona vegada, en referència a la del 18 de febrer de 2006. En la lectura del manifest, han exigit el traspàs de les infraestructures a la Generalitat, la publicació de les balances fiscals entre Catalunya i l'estat espanyol i que la Generalitat faci la recaptació i gestió dels impostos.
ACN - Agència Catalana de Notícies

Dissabte 1 de desembre, tots a la manifestació per el Dret de Decidir

Alegria

A mesura que s'acosta la manifestació de demà, creix la sensació que serà important. La senyora ministra de tots coneguda ens ajuda fent declaracions xulesques. En Rodríguez Zapatero ens ajuda repescant en Bono i demostrant que a cal PSOE l'espanyolisme no és cosa d'uns quants. El president de la Generalitat ens ajuda dient que la culpa de tot és de Convergència i Unió. El BBVA ens ajuda fent informes que diuen que això del dèficit fiscal és una veritat vertadera i que tant li fa que manin els sociates o els peperos, que ens esquilen sempre. En Joel Joan i en Pep Riera i en Julià de Jòdar i fins i tot una senyoreta que diu que és actriu ens ajuden i ens convoquen. Fa la impressió que aquest cop la cosa serà sonada i que els inevitables components partidistes acabaran quedant en un segon pla. I fa la impressió que hi serem una mica tots. Tots els que tenim com a prioritat el país i que podem anar a les manifestacions sense haver de consultar amb Madrid a veure si ens ho autoritzen. Tot plegat és motiu d'alegria.

Tristesa

Hi serem gairebé tots, però hi haurà una absència especialment dolorosa: la dels sindicats. A Catalunya, els sindicats majoritaris, i molt especialment Comissions Obreres, han jugat un paper clau en la defensa del país. A hores d'ara tot ha canviat i el seu paper social és molt menor que en el passat, però segueixen sent organitzacions importants i hauria estat molt bonic trobar-los demà omplint els carrers de Barcelona amb les seves senyeres i les seves reivindicacions. ¿Algú pot dubtar que els principals afectats pel caos de Rodalies i la manca d'inversions són els treballadors catalans? ¿Algú pot dubtar que si els dos sindicats majoritaris no s'han afegit a la manifestació de demà és per motius estrictament polítics?

Sinceritat

A més de Comissions Obreres i la UGT a la manifestació de demà hi trobaré a faltar molts amics socialistes, gent que sempre ha cregut en el país. Els motius de la seva absència són evidents però ahir el conseller Nadal els va exposar de forma crua en reconèixer que si a Madrid manés el PP i la situació fos la mateixa, ell aniria a la manifestació. El trobarem a faltar, però li agraïm la sinceritat.

Engrunes, de Joan Oliver

Article publicat al diari AVUI, pàgina 2. Divendres, 30 de novembre del 2007

Mobilitat és PRIMER RODALIES I REGIONALS! - PASSA-HO

CiU presenta esmenes a la moció sobre Muntanyans II del tripartit

Els diputats de CiU al Parlament de Catalunya, Carles Pellicer i Carles Sala, han presentat dues esmenes a la proposta de resolució sobre Muntanyans II presentada pel PSC, ERC i ICV a la comissió de Medi Ambient. La proposta de CiU, acordada amb el portaveu del partit a Torredembarra, Daniel Masagué, vol un estudi de la condició de zona humida dels terrenys i l'impuls de fórmules de compensació urbanística.

EL PUNT . Torredembarra.

Nota del Webmaster: L'espai de Muntanyans II és el senyalat en el mapa com a punt 17 "connector biològic".

La vil·la romana del Moro de Torredembarra que serà visitable el 2010, podria ser la vil·la més antiga de tot Catalunya.

La vil·la romana del Moro de Torredembarra serà visitable el 2010. S'hi podran veure restes de dues vil·les superposades, una del segle I aC i l'altra dels segles II i III. Les excavacions de la vil·la romana del Moro de Torredembarra es podran començar a visitar a partir del 2010. La voluntat de l'Ajuntament és condicionar els accessos al jaciment on hi ha les restes d'una vil·la dels segles II i III dC i una altra de més antiga que dataria del segle I aC i que es podria tractar de la vil·la més antiga de tot Catalunya. De moment, i gràcies a un conveni entre l'Ajuntament i la URV, s'estan duent a terme les excavacions que han d'acabar de concretar quin és el sentit que es vol donar al conjunt del jaciment per tal que els visitants puguin entendre l'estructura i funcionament de les dues vil·les que hi ha superposades.
Els estudiants del màster d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) hi posen els coneixements científics i la mà d'obra i l'Ajuntament de Torredembarra, una aportació de 12.000 euros anuals que fa possible que des del 2006 i fins al 2010 els estudiants del màster puguin posar a la pràctica els seus coneixements, a la vegada que ajuden a descobrir el patrimoni del municipi.
El regidor de Patrimoni, Gerard Ciuró, va explicar ahir que l'excavació servirà per conèixer exactament la magnitud i característiques de la vil·la. La voluntat del consistori és elaborar un projecte perquè les restes romanes siguin més intel·ligibles i que els visitants puguin comprendre fàcilment on estaven les diferents estances, així com que puguin observar les parts que s'han pogut recuperar de la vil·la anterior i que està construïda en un nivell inferior.
Josep Anton Remolà és el professor de la quinzena d'alumnes que participen en l'excavació de la vil·la romana. Remolà va explicar que la vil·la del segle I aC es va descobrir els anys setanta, quan una màquina estava intentant obrir un carrer just pel mig de la vil·la. Va ser llavors quan van començar a aparèixer restes romanes i es van aturar les obres. Si bé la màquina va malmetre part de la segona vil·la, també va permetre fer aflorar una gran part de l'edifici més antic i que, si no hagués estat així, segurament no s'hagués excavat tant extensament com s'ha pogut fer ara. Remolà va assegurar que no malmetran la segona vil·la per descobrir la construcció anterior, sinó que volen treballar paral·lelament i poder mostrar les diferències que hi ha entre les dues vil·les.
Un dels elements més destacats que s'han trobat en la primera vil·la són els peus d'unes columnes àtiques sense plint que devien formar part d'una façana monumental oberta a la via Augusta i al mar. Un dels trets que ajuda a datar l'antiguitat d'aquesta primera vil·la es troba en els banys: la seva construcció no disposava del sistema de doble paviment que posteriorment es va utilitzar, tal com es pot comprovar uns metres més enllà, en els banys de la segona vil·la. El doble paviment s'utilitzava com a sistema d'escalfament d'aquestes zones dedicades al bany, i abans d'utilitzar aquest sistema es feien servir els brasers.
Per tal que els futurs visitants puguin fer-se una idea clara de la planta de les vil·les romanes, des de l'Ajuntament es treballarà per construir una passarel·la elevada que ha de donar una vista superior de tot el conjunt del jaciment arqueològic. Remolà va apuntar que per facilitar-ne la comprensió, quan s'hagi acabat l'excavació que actualment s'està fent a la zona del jardí de la segona vil·la, es procedirà a enjardinar aquest espai amb la vegetació pròpia d'aquestes cases romanes.
També està previst fer la reconstrucció de les columnes que hi ha en un dels corredors laterals. Tot i que es desconeixen les dimensions de la vil·la més antiga, sí que se sap que la que es va construir al damunt feia 2.500 m², una mida mitjana per una vil·la del segles II i III dC.

Es crea una comissió per a la protecció de Muntanyans II, i suspenen tres mesos les obres.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Ajuntament de Torredembarra acorden crear una comissió per a la protecció de Muntanyans II. La comissió estarà formada per Medi Ambient i Habitatge, Política Territorial i Obres Públiques i l’Ajuntament de Torredembarra amb tots els grups municipals.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar s’ha reunit avui amb l’alcalde de Torredembarra, Manuel Jimenez, acompanyat pels regidors dels diferents grups municipals per examinar l’actual situació de Muntanyans II. Després d’una primera anàlisi de l’actual situació, s’ha decidit crear una comissió on estaran representats els Departaments de Medi Ambient i Habitatge, Política Territorial i Obres Públiques i els diferents grups municipals del consistori de Torredembarra.

En aquest sentit, s’ha acordat que la primera trobada d’aquesta comissió es faci durant la primera quinzena de desembre a Torredembarra. L’objectiu serà analitzar l’actual situació urbanística i edificatoria del Pla Parcial, i la possibilitat d’incloure les zona verda previstes pel Pla Parcial dins del PEIN “Platja de Torredembarra i Creixell”, valorant-se també la possibilitat d’incrementar els sòls de protecció.

Es preten, doncs, fer un esforç institucional per protegir aquest espai tant per part de l’administració autonòmica com del propi ajuntament. Cal recordar que el Ministerio de Medio Ambiente també s’ha involucrat per garantir la protecció d’aquest espai dins la zona de domini públic marítim terrestre.

Per tal que la comissió pugui analitzar degudament la situació actual, es sol.licitarà al promotor del Pla Parcial que durant tres mesos paralitzi les obres d’urbanització que s’estan fent en aquests moments.

28 de novembre de 2007

Comunicació i Premsa
Departament de Medi Ambient i Habitatge

(Foto: Carles Rico)

Magdalena Alvarez, Patxi, y sus amigos los vascos.

1. Se encuentra Magdalena Alvarez a Patxi, que va rodando por la calle un enorme barril.
- ¿Ostias, Patxi,? ¿donde vas con ese barrilon?
- ¿Ahí va, Magdalena Alvarez,?pues donde voy a ir? Al doctor...
- Joder,?y por que vas con el barril ese?
- Es que me dijo que volviera con la orina al cabo de seis meses...
2. Un vasco que se encuentran en la calle a Magdalena Alvarez; le dice esta al vasco:
- Por que yo estoy muy orgullosa de ser vasca, pues!
- Tu vasca? Pero si naciste en Málaga!
- Los vascos nacemos donde nos sale de los huevos, pues!
3. Magdalena Alvarez entra en la farmacia del Patxi en Bilbao...
- Hola buenos días. Me da una aspirinita...
- Que leche aspirinita chavala. Aquí una aspirinota y te la llevas rodando pues...
- Joer... Bueno vale y me da también un jarabito...
- Pero que dices. En la farmacia del Patxi un jarabote en garrafa y al trago pues...
- Ostia...
- ¿Quieres algo mas...?
- NO !!! Los supositorios ya los comprare en Málaga !!!
4. Magdalena Alvarez se encuentran en la calle a un vasco; y le dice:
- Hola Patxi, ¿Cómo estas?
- Pues mal!
- Anda!!! y eso???
- Pues, porque el otro día me violaron!!
- Joder, y tu que hiciste?
- Pues nada, que iba a hacer, apreté el culo y me lo lleve a comisaría!!!
5. Magdalena Alvarez y un amigo suyo vasco:
- Oye Patxi, y como es que ya no vamos a bañarnos desnudos al rió a las 7:00 de la mañana?
- Es que, después me empalmo y me hago daño en la polla con las piedras del rio.
- Anda, ? y por que no nadas a espalda, pues?
- Y que hago con el puente de Deusto, pues?
6. ¿Cómo le llaman al "Metro" en Bilbao los amigos de Magdalena Alvarez?
Kilómetro.
7. Iba Patxi, de Bilbao, paseando por Madrid con Magdalena Alvarez, y cuando pasa por la Torre Picasso, hay un incendio enorme en el piso 42, los ascensores bloqueados, las escaleras también, y la gente en la azotea gritando:
- !Vamos a morir!
Patxi les grita:
- !EEHH! Venga tiraros que yo os cojo, pues!
Y los de arriba:
- Ese tío esta loco..?¿Cómo nos va a coger?
Y uno de ellos dice:
- Pues yo me tiro, me da igual morir quemado que estampado contra él suelo.
Le hace una seña a Patxi y se tira.
Patxi, por supuesto le coge y le deja en el suelo intacto. La gente lo ve y se empieza a tirar, y Patxi los va cogiendo. De pronto se tira un negro y Patxi se queda mirando y no lo coge. El negro se queda convertido en un sello de Correos contra la acera, y Patxi dice:
- ¡Oye, que digo... que si dejais de tirarme los quemados, pues que acabaremos antes, joder!
8. Un vasco a Magdalena Alvarez:
- Oiga me dijo que esta motosierra que he comprado cortaba cien árboles a la hora, la he probado, y como mucho corta cincuenta.
- Pues no se preocupe, que ahora la probamos...
- BRRRRRRRRROOOOOMMMMM... BROOOOOOMMM ...
- Ahí va, la hostia!!!...¿y ese ruido? pues...
9. ¿Sabéis cual es la mejor Universidad del mundo?, pregunta Magdalena Alvarez.
La de Deusto.
¿Sabéis por que?
Porque entran vascos y salen médicos, abogados, economistas...
9. Entra Patxi a una casa de deportes de Magdalena Alvarez a comprar una camiseta del Athletic.
El tío iba totalmente desnudo salvo que vestía un hermoso par de zapatillas.
Ella con mucha vergüenza le pregunta que quiere y Patxi le pide la camiseta del Athletic con el numero de Julen Guerrero.
Al momento de cobrarle, Magdalena Alvarez le dice que son 60 euros, y el en bolas, le da 30 euros.
Sorprendida la vendedora le pregunta por que le daba la mitad del dinero y Patxi le contesta:
- Pues como, si en la vidriera hay un cartel que dice: "En pelotas y en zapatillas: 50% de descuento"
10. Magdalena Alvarez a un vasco:
- Oye, Patxi, ¿tu crees en Dios?
- Anda, y ¿Quién es ese?
- Si, hombre, el de me cago en ...
11. Se encuentra Magdalena Alvarez a un amigo suyo por la calle y le dice:
- Te voy a contar un chiste de vascos.
- Eh, que yo soy de Bilbao!
- No importa, ya te lo cuento mas despacio.
12. Magdalena Alvarez esta destrozando la cosecha de un pequeño pueblo vasco, al final organizan una batida y la cazan.
- ¿Y que hacemos con ella, pues?
- ¡Le metemos un hierro candente por el culo hasta que muera!
- No, que se muere muy pronto.
- ¡Le cortamos con la maquina de picar!
- No, que eso se termina muy rápido!
- Ya esta, se lo damos al tío Iñaki que es al que más le ha fastidiado la cosecha, y como es mas bestia que nadie seguro que se le ocurre alguna barbaridad.
Al día siguiente
- Tío Iñaki, ¿Cómo mataste a Magdalena Alvarez? ¿Le metiste un hierro al rojo por el culo?
- No, que eso es muy rápido.
- ¿La maquina de picar?
- No, que es muy rápido.
- ¿Entonces que hiciste?
- Para que sufriera, la enterré viva.
13. Esto es Magdalena Alvarez que esta en un bar y entra el amigo suyo vasco y le dice Magdalena Alvarez al que entra:
- Hola chico, que... ¿te has comprado un 600?
- Si, pero hace poco, ¿y tu como lo sabes?
- Porque lo llevas de mochila.
- Hostia, otra vez el cinturón de seguridad!!
14. Se encuentran Magdalena Alvarez a un amigo vasco, que camina con las piernas abiertas... como escocido.
Magdalena Alvarez le pregunta:
- ¿Que té pasa?
- Vengo del medico y me ha dicho que tengo colesterol.
- ¿Y porque andas así?
- Porque me ha dicho que los huevos ¡ni tocarlos!
15. En la M.I.R. Magdalena Alvarez y astronauta vasco:
- Aquí vasco Uno a malagueña Dos...contesta Magdalena Alvarez!!
- ¿Aquí Magdalena Alvarez,?¿que pasa Patxi?
- ¿Mira a la tierra? ¿Ves Europa?
- Miro, y por que no decirlo, veo Europa.
- Fíjate... ¿ves España?
- Me fijo, veo España.
- ¿Ves el País Vasco, allí detrás de esas nubes?
- Si, lo veo.
- ¿Y ves el pueblo entre las montanas?
- Si, si, lo veo.
- ¿Y ves allí el frontón?
- Si, veo el frontón y la pared.
- ¿Y... a que esperas para sacar?
16. Magdalena Alvarez que sale junto a un vasco de un examen:
- Oye, ¿a ti que te da el segundo problema?
- ¿A mí? Infinito.
- ¿Solo?...
17.¿Sabéis por que el rollo de papel higiénico de los vascos tiene un metro mas que el del resto de los españoles? dice Magdalena Alvarez:
Para las instrucciones de uso.
18.Están tres bebes en la maternidad y empiezan a hablar.
- Yo debo de ser un niño, tengo los patucos azules.
- La bebe Magdalena Alvarez dice pues yo debo ser una niña, tengo los patucos rosas.
y dice él tercero:
- Entonces yo debo ser de Bilbao porque tengo unos huevos tan grandes que no me veo los patucos.

Aquest dissabte, tots a Barcelona!

Companys de l'ABG, ERC de Torredembarra ens ha ofert poder anar en el seu autobus el proper dissabte, a la manifestació pel Dret de Decidir. L'hora de sortida serà a les tres de la tarda davant de Correus, i és gratuït. L'oferiment també el fan extensiu a CIU. Qui vulgui anar amb aquest bus, ho pot comunicar a través d'aquest correu electrònic: alternativabg@hotmail.com

"El mejor equipo del mundo"

Otros juegos

Crée su propio juego

Imagínate que trabajas con "el mejor equipo del mundo" en el departamento de urbanismo. Sólo imagínatelo, no te preocupes. Tu jefe, el concejal de urbanismo, te pide un proyecto, no sé por ejemplo el proyecto "Pez Espada". Hemos puesto los nombres en clave para no desbaratar los planes del gobierno. Vas tú y les presentas cinco versiones de ese proyecto. Ya sabes con pequeñas variaciones en previsión de diversos intereses, simplemente para no tener que rehacer todo el proyecto cada vez. És una técnica que ahorra tiempo, de ahí el nombre de exceléncia del equipo. En el juego puedes probar a "entregar" a tu jefe el susodicho proyecto "Pez Espada" y también el proyecto "Tenedor", el proyecto "Paella" y el proyecto "Flecha". Piensa que cada proyecto tiene un "peso" distinto y has de calcular el "ángulo" y la "fuerza" de cada proyecto. También has de tener en cuenta los "muros intermedios" que són de los vecinos, o no, peró que están ahí aunque no estában en planos anteriores. Éste es un juego para aprender a valorar mejor aquello que criticamos con cierta ligereza. Con el altavoz encendido apreciaras la sensibilidad de tu jefe al comentar el proyecto "recibido". Tómate el trabajo del departamento de urbanismo con más civismo.

L'Ajuntament de la Torre crearà una comissió política sobre Muntanyans II

L'Ajuntament de Torredembarra crearà una comissió política per tal de fer el seguiment del pla parcial Muntanyans II. Aquesta comissió, inclourà representants de tots els grups polítics que tenen regidors al consistori torrenc. La funció d'aquest nou òrgan serà fer el seguiment dels diferents tràmits que l'Ajuntament posi en marxa en relació amb aquest projecte.

Està previst que una delegació del consistori mantingui una reunió demà amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, per tractar del pla Muntanyans II. A la reunió hi estan convidats tots els partits polítics amb representació a l'Ajuntament.

Regionals/Rodalies, primer les persones.

COMUNICAT DE PREMSA 24/XI/07

L’ABG proposarà al Ple de l’Ajuntament de Torredembarra que es demani al Govern Central la gratuïtat del bitllet de tren

L’ABG proposarà al Ple de l’Ajuntament de Torredembarra que es demani al Govern Central la gratuïtat del bitllet de tren a tots els afectats usuaris dels Regionals de Renfe de les nostres contrades.

Aquesta petició està justificada i hauria de ser incorporada en les mateixes condicions, en el pla del Ministeri de Foment, de concedir la gratuïtat a tots els usuaris de rodalies, per compensar la interrupció de la línia pels problemes produïts per les obres de TGV.

Entenem que els perjudicis i les molèsties que pateixen els usuaris de les comarques de Tarragona per la interrupció de la línia d’enllaç de la Costa Daurada amb Barcelona son tant o més greus que les que pateixen els usuaris de rodalies de l’arreà de Barcelona i que es del tot inadmissible que és produeixi aquesta discriminació entre ciutadans per raons de territori.

Així mateix, instarem a l’Ajuntament de la Torre, per que reprovi l’actitud discriminatòria de l’administració central i en concret la de la Ministra Magdalena Alvarez , que considera un despropòsit la petició de igualtat de tracte entre els usuaris afectats dels diferents territoris.

D’altra banda, l’ABG s’adhereix a la manifestació de l’1 de desembre (http://www.decideixodecidir.cat/).

http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/11/50-raons-per-anar-la-manifestaci-de-l1d.html

http://alternativatorredembarra.blogspot.com/

Mor Paco Candel, autor d'"Els Altres Catalans".

fragment d'una entrevista recent:

-La seva primera novel·la, “Hay una juventud que aguarda”, escrita a 1954, és la historia d’un noi que busca obrir-se pas com a escriptor. Com ha sigut aquest camí?
Bé, aquesta és la primera novel·la que em publiquen, però no la primera que escric. Veritablement, és molt autobiogràfica. Això és una característica de tota la meva obra. Com dèiem, la meva obsessió era ser pintor, entrar en el món de l’art, però això no era gens fàcil d'aconseguir. No sé encara com, però vaig començar a conèixer gent de Lletres, i em vaig posar a escriure.
-L’èxit editorial li arriba amb l’assaig “Els altres catalans”, al 1964. Un assaig en el que van col·laborar Jordi Pujol, amb documentació, i Joan Reventós, amb ajuda per a la financiació. Com va sorgir la possibilitat d’escriure aquest llibre?
Èxit, si l’entenem com que la critica, premsa i els diferents mitjans et fan cas, el vaig tenir molt aviat perquè la primera novel·la que vaig publicar va ser una espècie d’escàndol literari. Vaig cometre el gran error de no canviar els noms dels personatges, i vaig deixar els noms reals.
-Però “Els altres catalans” arriba com a un encàrrec de l’editorial, no?
Mig encàrrec. Veient l’èxit de la meva novel·la “Donde la ciudad cambia su nombre”, Edicions 62, que acabava de publicar “Nosaltres, els valencians” de Fuster, volien que jo escrigués “Nosaltres, els immigrants”. Em vaig negar. Vaig canviar el títol per “Els altres catalans”.

(Nosaltres els valencians és un assaig publicat per Joan Fuster l'any 1962. Com el mateix Fuster declara, el va realitzar perquè no sabia ben bé què eren els valencians. Mai no havia trobat una reflexió seriosa sobre la identitat del poble valencià i per este motiu ell mateix es va veure obligat a desxifrar-ho. El mestre suecà es va inspirar en Notícia de Catalunya de Jaume Vicens i Vives per a escriure eixe llibre. Era un "parèntesi" en la seua obra que per motius aliens a la seua voluntat s´havia vist obligat a realitzar.)

:::::

"Vaig néixer pobre, he estat sempre pobre, continuaré essent pobre i pobre moriré. A aquestes hores, no espero que canviï la meva sort. Diguem que la corba o la sinuositat de la meva pobresa m'ha fet conèixer, d'alguna manera, totes les oscil·lacions d'un estat de vida comú a una gran majoria de gent. De mancar absolutament de tot, he passat a ser propietari d'un pis i titular d'una llibreta en una Caixa d'Estalvis; en sortir de la misèria del subdesenvolupament no he estat capaç més que d'aconseguir la misèria de l'electrodomèstic".
La nova pobresa, Paco Candel.

La Persona:

Francisco Candel Tortajada va néixer el 31 de maig del 1925 a Casas Altas, Racó d'Ademús, al País Valencià, un poblet de muntanya, des d'on va emigrar quan era un nen de dos anys amb els seus pares. Va viure a les Cases Barates del grup Eduardo Aunós, que ja no existeixen i que inspirarien el seu gran llibre Donde la ciudad cambia su nombre.

Va estudiar a una escola del temps de la República de la qual sempre ha conservat molt bon record. Aquesta experiència l'ha reflectida en un dels seus llibres, Les meves escoles, com també ha fet amb les vivències de la guerra civil: els bombardeigs que surten a Han matado un hombre, han roto un paisaje, o la crema de les esglésies de Port i Can Tunis a Història d'una parròquia i Crònica informal, sentimental i incompleta (1936-1986), que va ser l'inici d'una autobiografia.

Sempre diu que no és un escriptor en català, però que se sent molt català. No es un català de naixement, sinó de sentiments.

L’escriptor:

Ha escrit novel·les, contes i assaig, però també un bon grapat d'articles i reportatges publicats en diversos diaris i revistes, des que dibuixava la capçalera de la revista Ideal, del barri de Can Tunis, fins ara mateix, que escriu al diari Avui i també a La Marina, revista dels barris que envolten la Zona Franca, on viu de sempre l'escriptor.

Gran part de la seva obra està dedicada a l'onada migratòria espanyola a la regió barcelonina de mitjans de segle XX, amb la qual s'identificà: Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado a un hombre, han roto el paisaje (1959), Els altres catalans (1964), Parlem-ne (1967), Trenta mil pessetes per un home (1968), Los que nunca opinan (1971), Encara més sobre els altres catalans (1973), Un charnego en el senado (1979).

La fama li va arribar a Candel el 1957, amb la segona novel·la, Donde la ciudad cambia su nombre, que li va publicar aquell editor enyorat que va ser Josep Janés. L'escàndol que va acompanyar el llibre, motivat per les queixes de veïns que es reconeixien en les pàgines del llibre, va ser un valor afegit, però el va dur a dissimular en el futur els noms fins i tot de barris i carrers. Port seria Castell i la SEAT, als nous llibres, esdevindria l'ANSA. Res de nou: va fer com Puig i Ferreter quan a la novel·la Servitud va dissimular La Vanguardia dels anys deu sota el nom de La Llanterna.

Entre la seva obra creativa cal destacar: Échate un pulso, Hemingway (1985), El juramento y otros relatos (1987), Aquella infància esvaïda (1987), Les meves escoles (1998), Petit món (1999), Els altres catalans del segle XXI (2000), El sant de la mare Margarida (2001).

El polític:

Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1977 fou elegit senador a les Corts espanyoles per la demarcació de Barcelona sota la candidatura de l'Entesa dels Catalans. El 1979 fou elegit regidor de l'Hospitalet de Llobregat per la llista del PSUC i es va fer càrrec del departament de Cultura. Des d'aquest càrrec va veure com la seva tasca era boicotejada en un clima en el que es preveia el capgirament de la transició democràtica (Un Ayuntamiento llamado ellos, 1994).

Els altres catalans vint anys després (1985). Aquesta obra inspirà en bona part la línia del catalanisme majoritari iniciada per l'Assemblea del Principat (1971), que apostà per la integració dels nouvinguts.

Cronologia política

1977-79: Senador per l'Entesa dels Catalans, a proposta del PSC i PSUC. Va treure 1.280.928 vots. Ha explicat l'experiència a "Un charnego en el Senado".
1979: Regidor de Cultura (PSUC) a l'ajuntament de l'Hospitalet.
1985: Homenatge del PSUC a Candel en la festa de Treball.
2003: Candel dona suport públic a la candidatura municipal d'Esquerra Republicana.

Declaracions d'en Paco Candel al 65 Aniversari del PSUC (21 de juny de 2001)

"Jo no he militat mai en el PSUC, però he sigut un fan del PSUC. Crec que he complert com el més conspicu militant. Quan jo vaig publicar Els altres catalans vaig rebre una invitació de París invitant-me a donar una conferència sobre el tema. Jo sortia a l'estranger per primer cop, i em vaig trobar allà tota la gent del PSUC que estava a l'exili. Primer em vaig quedar una mica espantat, vaig pensar "on has anat a parar?" (Jo havia de tornar després a Espanya, etc.). Vaig conèixer personalment Gregori López Raimundo, Teresa Pàmies, Germinal Ros, Margarida Abril, el seu marit... en fi, quantitat de gent, tan bones persones, tan abnegades, tan entregades a una causa i a un ideal, quan jo tenia el clixé que ens havia donat el franquisme -encara que no me'l creia-, que deia com eren de dolents els comunistes."

Bibliografia:

Brisa del cerro. 1954. Novel·la presentada a concursos i editorials. Ningú no va voler publicar-la. Sembla que, finalment es va editar als 70.
Hay una juventud que aguarda. Janés, 1956. Novel·la. Diverses edicions a Plaza & Janés.
Donde la ciudad cambia su nombre. Janés, 1957. Novel·la que es va presentar al premi Ondas amb el seu primer títol, El Dado. Al 1991 és publicada íntegrament per Ediciones B. Més de 20 edicions, l'última per l'editorial La Busca al 2001.
Han matado a un hombre, han roto un paisaje. Janés, 1959. Novel·la. Plaza & Janés la publica íntegra al 1984. Ha tingut nombroses edicions, la més recent amb La Busca l'any 2001.
Échate un pulso, Hemingway. Marte, 1959. Novel·la. Edicions 62 va publicar-la en català l'any 1984.
Temperamentales. Destino, 1960. Novel·la.
Pueblo. Destino, 1961. Llibre-reportatge. Publicat al 1974 per Ediciones GP com a Los importantes: Pueblo.
Treinta mil pesetas por un hombre. Alfaguara, 1962. Recopilació de relats. Publicat posteriorment per Ediciones GP-Libros Reno.
Los importantes: Élite. Edicones GP-Libros Reno, 1962. Llibre reportatge.
Els altres catalans. Edicons 62, 1964. Assaig. Publicada en castellà per l'editorial Península l'any 1976. Nombroses edicions, l'última per Edicions 62 l'any 2002.
Sala de espera. Occitania, 1964. Obra de teatre.
Dios, la que se armó. Marte, 1964. Novel·la continuació de Donde la ciudad cambia su nombre.
Richard. Occitania, 1964. Novel·la i obra de teatre alguna part de la qual prové del text censurat a Échate un pulso, Hemingway.
El empleo. Marte, 1965. Novel·la curta, és una part del llibre Pueblo.
La carne en el asador. Nova Terra, 1966. Recopilació d'articles i conferències.
Parlem-ne. Bruguera, 1967
Viaje al rincón de Ademuz. Nova Terra, 1968 Llibre de viatges.
Los hombres de la mala uva. Ediciones GP-Libros Reno, 1968. Novel·la.
Ser obrero no es ninguna ganga. Ariel, 1968. Primer llibre sobre el moviment obrer escrit al franquisme. L'any 1976, Laia la publica íntegrament.
Fruit d'una necessitat. Bruguera, 1969. Novel·la.
L'altre català. Fascicle de "Dolça Catalunya". Editorial Mateu, 1969
A palo limpio. Primer volum de l'Obra Completa. 1969
Hoy empiezo a trabajar. Conte per a nens
Historia de una parroquia. Los avanguardistas en la guerra. Marte, 1971. Publicat posteriorment per Ediciones GP-Libros Reno.
Los que nunca opinan. Estela, 1971. Llibre-reportatge.
Inmigrantes y trabajadores. Planeta, 1972. Assaig
Apuntes para una sociología de barrio. Península, 1972. Assaig.
Encara més sobre els altres catalans. Curial Edicions Catalanes, 1973. Llibre reportatge.
El perro que nunca existió y el anciano padre que tampoco. Laia, 1973.
Diario para los que creen en la gente. Plaza & Janés, 1973
Carta a un empresario. Laia, 1974.
Crónicas de marginados. Laia, 1976.
Barrio. Marte, 1977. Assaig.
A cuestas con mis personajes. Laia, 1977.
Un charnego en el senado. Plaza & Janés, 1979. Llibre reportatge.
Esa infancia devastada. Emiliano escola, 1980. Recopilació d'articles.
Candel contra candel. 1981. Recopilació d'articles.
Hemos sido traicionados. Plaza & Janés. 1982. Llibre-reportatge.
Els altres catalans vint anys després. Edicions 62, 1985. Publicada en castellá per Plaza & Janés.
El juramento y otros relatos. Plaza & Janés, 1987. Recopilació de textos.
La nova pobresa. Edicions 62, 1988. Assaig. Publicat en castellà per Plaza & Janés.
Crònica sentimental, informal i incompleta (1936-1986). Llibres de L'Índex, 1992. Records.
Un ayuntamiento llamado ellos. Ediciones B. 1994.
Memòries d'un burgès i un proletari: de la República al 23-F (1931-1981). Columna, 1996. Escrit conjuntament amb E. Vila Casas
Les meves escoles. Columna, 1997. Records.
Petit món. Llibres del Segle, 1999.
El sant de la mare Margarida. Llibres del Segle, 2000.
Els altres catalans del segle XXI. Planeta, 2001. Assaig escrit conjuntament amb Josep Maria Cuenca Flores.
Patatas calientes. Ronsel, 2003. Relats.

Textes de la web de la Fundació Paco Candel