Perquè CiU no pot liderar ara un govern alternatiu?, és a dir, què hauria de fer CiU per a preparar el terreny a un govern alternatiu.

L'oposició a Torredembarra avui és majoritària, aquesta majoria podria reorientar l'acció del govern. Per a fer-ho caldria en primer lloc una estratègia de convergència en direcció a la priorització de la pertinença a l'oposició. Avui dia l'oposició actua de forma divergent. Un exemple anecdòtic, en l'últim plenari municipal l'Alternativa ha donat suport a un dels temes sobre l'establiment del nou Teatre, en la mateixa votació l'Agrupació ha votat abstenció i CiU ha votat en contra, és a dir pura divergència. Per a ser convergents caldria trobar aquells element que ens portessin a un model de mínim comú denominador d'oposició. La primera oportunitat, posem per cas, seria l'aprovació dels pressupostos municipals. L'portunitat seria propera i podria ser molt clara i pedagògica. Si seguim amb la divergència podriem caure en el parany d'acabar votant a favor del govern, simplement abstenint-nos. Això ens allunyaria d'afirmar-nos com a oposició. Simplement votant no als pressupostos ens ratifiquem com a oposició. Quan tinguessimm una certa competència en aquest camp de l'acció d'oposició, podriem parlar de pertinença activa a l'oposició. Acabem de descriure el que anomenariem primer pas.
Només en el cas de superar amb èxit reiterat el primer pas, podriem pensar en el segon pas. Però només en el cas de reiterar-nos suficientment i contrastada en l'acció d'oposició, i en haver practicat la política convergent en temàtiques de mínim comú denominador passariem al segon pas. Aquest consistiria en prendre iniciatives legislatives que coincidíssin amb aquest principi del mínim comú denominador. 
En aquest nivell ja ens hauriem plantejat quin model de ciutat volem, i quin futur tenim pensat per Torredembarra, i amb l'experiència d'haver donat el segon pas diverses vegades, estariem en disposició de fer allò que avui és una utopia: seure per parlar de possibles pactes de futur. Aquest tercer pas estaria obert a totes les forces polítiques locals. Tindria la força constituent d'uns comicis o una moció de censura.
Aquí és on començaria el tercer pas real. El pacte de l'autobús (ABG, CiU i ERC), seria un exemple de tercer pas. Quan es fa el tercer pas, s'ha de fer amb voluntat de duració, que els acords que es prenguin serveixin fins i tot per a més d'una legislatura municipal, altrament no es podrien abordar ni plans de mandat estables, ni tindriem capacitat d'elaborar programes d'actuació municipal de forma conjunta. Ho he dit en més d'una ocasió, avui encara estem verds per a fer el tercer pas. Però personalment no hi veig problema per començar a donar els primers passos.
En la legislatura passada el govern de coalició constituït el 2003, va donar el tercer pas sense fer ni el primer ni el segon pas amb els qui van ser aleshores socis. Sorgit d'una moció de censura, un altre govern de coacició va donar tercer pas el 2005, també sense fer els primers passos junts i el 2007 va pagar les conseqüències. L'amic Masagué ara proposa donar el tercer pas. Personalment penso que CiU no pot liderar ara un govern alternatiu. Cal fer prèviament molts primers i segons passos.
No auguro cap èxit amb aquest mètode, però almenys és un mètode que serveix per veure que cal donar uns passos cada cop més importants. Nosaltres ara estaríem pel primer pas.