La vil·la romana del Moro de Torredembarra que serà visitable el 2010, podria ser la vil·la més antiga de tot Catalunya.

La vil·la romana del Moro de Torredembarra serà visitable el 2010. S'hi podran veure restes de dues vil·les superposades, una del segle I aC i l'altra dels segles II i III. Les excavacions de la vil·la romana del Moro de Torredembarra es podran començar a visitar a partir del 2010. La voluntat de l'Ajuntament és condicionar els accessos al jaciment on hi ha les restes d'una vil·la dels segles II i III dC i una altra de més antiga que dataria del segle I aC i que es podria tractar de la vil·la més antiga de tot Catalunya. De moment, i gràcies a un conveni entre l'Ajuntament i la URV, s'estan duent a terme les excavacions que han d'acabar de concretar quin és el sentit que es vol donar al conjunt del jaciment per tal que els visitants puguin entendre l'estructura i funcionament de les dues vil·les que hi ha superposades.
Els estudiants del màster d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) hi posen els coneixements científics i la mà d'obra i l'Ajuntament de Torredembarra, una aportació de 12.000 euros anuals que fa possible que des del 2006 i fins al 2010 els estudiants del màster puguin posar a la pràctica els seus coneixements, a la vegada que ajuden a descobrir el patrimoni del municipi.
El regidor de Patrimoni, Gerard Ciuró, va explicar ahir que l'excavació servirà per conèixer exactament la magnitud i característiques de la vil·la. La voluntat del consistori és elaborar un projecte perquè les restes romanes siguin més intel·ligibles i que els visitants puguin comprendre fàcilment on estaven les diferents estances, així com que puguin observar les parts que s'han pogut recuperar de la vil·la anterior i que està construïda en un nivell inferior.
Josep Anton Remolà és el professor de la quinzena d'alumnes que participen en l'excavació de la vil·la romana. Remolà va explicar que la vil·la del segle I aC es va descobrir els anys setanta, quan una màquina estava intentant obrir un carrer just pel mig de la vil·la. Va ser llavors quan van començar a aparèixer restes romanes i es van aturar les obres. Si bé la màquina va malmetre part de la segona vil·la, també va permetre fer aflorar una gran part de l'edifici més antic i que, si no hagués estat així, segurament no s'hagués excavat tant extensament com s'ha pogut fer ara. Remolà va assegurar que no malmetran la segona vil·la per descobrir la construcció anterior, sinó que volen treballar paral·lelament i poder mostrar les diferències que hi ha entre les dues vil·les.
Un dels elements més destacats que s'han trobat en la primera vil·la són els peus d'unes columnes àtiques sense plint que devien formar part d'una façana monumental oberta a la via Augusta i al mar. Un dels trets que ajuda a datar l'antiguitat d'aquesta primera vil·la es troba en els banys: la seva construcció no disposava del sistema de doble paviment que posteriorment es va utilitzar, tal com es pot comprovar uns metres més enllà, en els banys de la segona vil·la. El doble paviment s'utilitzava com a sistema d'escalfament d'aquestes zones dedicades al bany, i abans d'utilitzar aquest sistema es feien servir els brasers.
Per tal que els futurs visitants puguin fer-se una idea clara de la planta de les vil·les romanes, des de l'Ajuntament es treballarà per construir una passarel·la elevada que ha de donar una vista superior de tot el conjunt del jaciment arqueològic. Remolà va apuntar que per facilitar-ne la comprensió, quan s'hagi acabat l'excavació que actualment s'està fent a la zona del jardí de la segona vil·la, es procedirà a enjardinar aquest espai amb la vegetació pròpia d'aquestes cases romanes.
També està previst fer la reconstrucció de les columnes que hi ha en un dels corredors laterals. Tot i que es desconeixen les dimensions de la vil·la més antiga, sí que se sap que la que es va construir al damunt feia 2.500 m², una mida mitjana per una vil·la del segles II i III dC.