Aquest modest espai autoeditat es va iniciar el 2006, i és el blog degà de la Blogósfera torrenca. Adreça electrònica: francescmercade@josoc.cat
Arxiu del blog
-
►
2012
(8)
- ► de novembre (1)
-
►
2011
(58)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (2)
-
►
2010
(135)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (11)
-
►
2009
(85)
- ► de desembre (16)
- ► de novembre (6)
- ► de setembre (10)
-
►
2008
(261)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (11)
- ► de setembre (21)
-
▼
2007
(300)
-
▼
de desembre
(25)
- Bon Any 2008!
- Sense títol
- Perquè CiU no pot liderar ara un govern alternatiu...
- El solstici d'hivern, Nadal i el caga-tió: què en ...
- Bones Festes de Nadal, i Bon Any 2008
- Aquest divendres, a les 8 del vespre, i a la Sala ...
- Història nadalenca de comarques:
- Cafè...
- Sobre el mot «pissarra»
- MANIFEST DELS TRES REIS MAGS:
- Me gustan los catalanes porque...
- Romeva celebra l’aprovació de la Carta de Drets Fo...
- El proper divendres 21 de desembre, conferència: "...
- L'Ajuntament ja ha demanat a l'empresa que pari le...
- LA PLATAFORMA SALVEM ELS MUNTANYANS DENUNCIA EL PL...
- EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA ADME...
- Esmenes presentades a la Proposta de resolució del...
- Que n'és de difícil, ser normal...
- PODER DE LA POESIA
- Com fer sabó cassolà, com alternativa al servei mu...
- Torredembarra, curs 2007-2008: 2.777 alumnes matri...
- Les platges de la Torre són les primeres de Tarrag...
- CiU posa la clau econòmica per salvar Muntanyans II:
- El pacte de l'autobús és possible?
- Catalunya clama multitudinàriament la gestió de le...
- ► de novembre (31)
- ► de setembre (23)
-
▼
de desembre
(25)
-
►
2006
(21)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Des d'aquest blog, aprofito per a felicitar-vos les festes i desitjar-vos un feliç i positiu any nou
El fum de cada casa és com una encantada
columna, el sol somriu i no gosa esclatar;
al cel s'hi empereseix dolcíssima ramada
i vent i fred s'ajeuen del món en el llindar.
Ni es mou, mentre s'encenen els fruits de l'arbossar,
el pi, tothora jove, de gràcia ben cossada;
als morres de la mula i el bou lluu la rosada,
i el bell encens que en brolla mig no se'n vol anar.
Un àngel posa avui, invisible en son vel,
una mica de gust d'infantesa i de cel
al mató de la plata i la mel de la gerra.
Els núvols passen baixos, amb endemigs de blau;
de sota els arbres puja, brandant, boira suau:
es mesclen els alens del cel i de la terra.
Josep Carner, El cor quiet.
Bon Nadal i bones festes,i que els teus, desitjos es facin realitat.
Us vull desitjar als qui em llegiu, amics i coneguts, d'aquí i d'allà, per tant, un grup força divers, que passeu aquestes dates amb aquells qui us estimeu, que gaudiu dels llargs àpats, que els Reis us portin forces coses (pressuposo que heu estat molt bons minyons, eh?) i que el 2008, hores d'ara una caixa de sorpreses, us depari tot allò que us dibuixi un somriure perenne, ja siguin nous projectes, nous amors, somnis acomplerts, nous reptes, canvis... I com que "no es fa el Pa sense el Llevat", a la carta als Reis demano que ens portin l'empenta per assolir els nostres somnis.
Una abraçada a tots/es
US DESITJO UNES BONES FESTES !
Hola a todos y desearos felices fiestas.
AYER NOCHE,NO PUDE ASISTIR A LA PRESENTACION DEL LIBRO DE L,ASSUMPTA(HACE TIEMPO, QUE ESTOY DE VIAJE), PERO UN AMIGO, ME HA CONTADO QUE ESTUVO MUY BIEN; EN LA LINIA DE LA HISTORIADORA.
GRACIAS A TODOS LOS QUE MANTENEIS VIVA LA MEMORIA.
NO HAY DOS , SIN TRES... REPUBLICA OTRA VEZ.
La història de “la mina d’en Negrín”, les vicissituds del tresor dels quadres del Museu del Prado, l’or de la República, la retirada republicana del febrer del 39. El rigor dels arxius i la força dels testimonis orals.
Si tot el llibre t’atrapa, em quedo amb un fragment del epíleg del llibre:
“Abans de sortir a l’exterior, la meva darrera mirada va ser per aquella cambra, plena de silenci, però també de veus del passat que semblaven ressonar en aquelles parets.
A poc a poc vaig anar sortint. Davant tenia la llum lluent de la sortida, i a la meva esquena la foscor d’una mina, on els seus protagonistes semblava que em volguessin retenir dins aquell túnel del temps. Ara ja coneixia la seva història, la del tinent Blasi, la del carrabiner Serafí T.H., la d’en Juan Negrín.
El talc no trigaria gaire a engolir de nou aquell espai i a esborrar les petges de tots aquells que guardaren el darrer secret de la República: l’amagatall del seu tresor.”
Publica un comentari a l'entrada