Arxiu del blog

dissabte, 13 de novembre de 2010

El tripartit sumaria més escons que no CiU, segons el sondatge del CIS

L'últim sondatge del CIS apunta uns resultats amb vista a les eleccions del 28 de novembre molt diferents de les altres enquestes publicades fins ara. D'una banda, el PSC, ERC i ICV patirien una pèrdua més lleu d'escons, fins al punt que sumarien més escons que no CiU, que quedaria a nou de la majoria absoluta; d'una altra banda, atorga percentatges ínfims, d'al voltant de l'1% a Reagrupament i a Solidaritat.

El sondatge apunta que CiU guanyaria onze diputats en aquestes eleccions autonòmiques i guanyaria les eleccions, obtenint el 38% dels vots i 59 escons, a nou de la majoria absoluta. El PSC perdria quatre diputats i es quedaria amb 33, obtenint el 22,7% dels vots. La tercera força més votada seria Esquerra, amb el 10,2% dels vots, però perdria entre cinc i sis diputats. El PP mantindria la representació actual; ICV perdria un diputat, quedant-se amb onze, i Ciutadans es quedaria amb els tres escons que té ara. Segons l'enquesta, ni Solidaritat ni Reagrupament no entrarien al Parlament de Catalunya.

Font: VILAWEB

6 comentaris:

Anònim ha dit...

S'haurà d'anar a votar CIU perquè no pasi.

Francesc Mercadé ha dit...

Jo et recomanaria que votessis ICV, aquí tens les 30 prioritats d’ICV-EUiA per si vols que les comentem:

1. Estratègia per la creació d’ocupació

2. Pla de xoc per l’Ocupació Juvenil.

3. Fiscalitat verda.

4. Per una agricultura de valor i qualitat, lliure de transgènics.

5. Transformar l’Institut Català de Finances en una banca pública.

6. Pacte Nacional pel Clima.

7. Impuls a les energies renovables. Tancament de les centrals nuclears i oposició a la instal·lació d’un cementiri nuclear a Catalunya.

8. Pla Tren 2014.

9. Un ensenyament públic basat en els principis d’equitat, igualtat i qualitat.

10. Assolir el 85% d'èxit escolar en el servei públic educatiu.

11. Impulsar un segon pla de creació d’escoles bressol públiques.

12. Assolir nivells europeus en educació.

13. Educació i formació de qualitat per a la gent jove.

14. Dret a l’habitatge.

15. Pla extraordinari per a la rehabilitació dels habitatges.

16. Impulsar els Ecobarris.

17. Sistema Nacional de Salut públic centrat en la qualitat i l’equitat.

18. Mesures per generar ocupació i cultura comunitària.  Pla d’Equipaments Culturals (PECCat. 

19. Programa pobresa zero.

20. Cap persona gran en situació de pobresa.

21. Crear una xarxa de serveis públics de cura.

22. Pacte nacional pel repartiment equitatiu del treball i la racionalització del horaris laborals.

23. Estratègia d’ICV-EUiA davant la sentència del Tribunal Constitucional.

24. Reforma de la Constitució en un sentit federal i plurinaciona.

25. Nova Llei de finances locals i desplegament estatutari en matèria de règim local.

26. Pacte contra la corrupció, per la transparència i el bon govern.

27. Seguretat per a tothom, amb especial atenció a qui més ho necessita.

28. Migració i ciutadania. Per la plena ciutadania amb drets i deures.

29. Recuperar la memòria democràtica.

30. Impuls d’un Pacte Nacional per la convivència democràtica.

Anònim ha dit...

Hi ha molta gent interessada en que no es parli de les uniques opcions que aporten quelcom nou al panorama politic català. Els partits de sempre, fan el de sempre, grans plantejaments que saben prou bé que no podràn cumplir. Que us fa por parlar d'Independencia?. I el famòs debat Catalunya o Païssos Catalans qui el farà. Lao Tsé

Francesc Mercadé ha dit...

No tinc cap por de parlar d'aquests temes, de fet he demostrat en diverses ocasions la meva posició d'independentista confés.
Com a mostra et dedico el següent post, en que reprodueixo una entrevista feta a en Josep Guia.
Amb en Guia m'uneix una entranyable amistat des de fa molts anys.
Fa un parell d'anys parlant amb ell dèiem que abans d'arribar a la independència caldria marcar municipalment el territori.
Les consultes sobre la independència són una forma eficaç de marcar el territori, i aquestes s'estan fent abans de l'any 2014.
Potser el desitjable referèndum fet d'una forma institucional podria marcar un abans i un després en aquest camí cap a l'alliberament nacional.
El meu partit, ICV, no hi està en desacord, el problema real és que cal abordar aquest tema de forma conjunta entre tots els partits.
En el cas de Solidaritat, cas atípic, que no recolzo per haver passat molt ràpidament d'una proposta de consens, a un partit més a jugar enlloc de teoritzar.
Per a mi hauria guanyat punts si voluntariament s'hagués quedat al marge de la contesa electoral autonòmica de l'Estat Espanyol, i abocar-se a treballar la pedagogia de la independència.
Si no ho ha fet SI, ni RCAT, caldrà crear aquesta figura.
Potser en Carod-Rovira després del 28-N voldrà erigir-se en el messies d'aquest necessàri consens?

Anònim ha dit...

Deu ens guardi. Que es quedi a casa. Molt bé per l'article del Guia. Lao Tse

Francesc Mercadé ha dit...

Solidaritat, zero diputats!

Espero que les enquestes enganyin.

Encara segueixo pensant que l'esratègia original de Solidaritat era la bona.

Ha estat un error entrar en campanya.