Aquest modest espai autoeditat es va iniciar el 2006, i és el blog degà de la Blogósfera torrenca. Adreça electrònica: francescmercade@josoc.cat
Arxiu del blog
-
►
2012
(8)
- ► de novembre (1)
-
►
2011
(58)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (2)
-
►
2010
(135)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (11)
-
►
2009
(85)
- ► de desembre (16)
- ► de novembre (6)
- ► de setembre (10)
-
▼
2008
(261)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (11)
-
▼
de setembre
(21)
- "Val més morir dempeus que viure de genolls": Dolo...
- Fem un cafè?
- 'Som una nació, volem estat propi'
- EDILS SOBIRANISTES ULTIMEN UNA CONSULTA D'AUTODETE...
- Arzalluz: "A aquest Estat se li diu democràtic i d...
- ICV, un vaixell que ha d'afinar el rumb
- Hipoteca ESPANYA
- De cara..., de cara al poble!
- Manifest d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regid...
- El web municipal de Torredembarra està bastant des...
- D'esquena a tot..., d'esquena al poble!
- El cop del Constitucional a Ibarretxe inquieta a C...
- Milers de persones es manifesten a Barcelona sota ...
- No calen 100 dies!, CiU n'ha tingut prou amb 30, d...
- Nacionalistes d'Esquerra: Joan Armet
- El sobiranisme creix i trenca les costures
- Esquerra vertebra l'independentisme
- L'independentisme sociològic emergeix
- La trompa de l'elefant
- Un focus de discurs, quadres i escissions
- Al Patronat Antoni Roig i per la Festa Major es fa...
-
►
2007
(300)
- ► de desembre (25)
- ► de novembre (31)
- ► de setembre (23)
-
►
2006
(21)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
divendres, 26 de setembre del 2008
Fem un cafè?
Un professor, davant dels seus alumnes de la classe de filosofia, sense dir ni una paraula, va agafar un pot gran de vidre i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf. Després, va preguntar als estudiants si el pot era ple. Els estudiants van estar d'acord en dir que sí. El professor va agafar una caixa plena de perdigons i els va buidar dins del pot. Aquests van omplir els espais buits que quedaven entre les pilotes de golf. El professor va tornar a preguntar de nou als estudiants si el pot era ple, i ells van tornar a contestar que sí.
Després, el professor va agafar una caixa amb sorra i la va buidar dins del pot. Sens dubte que la sorra va omplir tots els espais buits. El professor va tornar a preguntar de nou si el pot era ple. En aquesta ocasió els estudiants li van respondre amb un sí unànime. El professor, ràpidament va afegir dues tasses de cafè al contingut del pot i, efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants reien.
Quan el riure es va anar apagant, el professor els va dir: "Vull que us fixeu que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, coses que t'apassionen. Són coses que, encara que perdéssim la resta i res més no ens quedessin aquestes, les vostres vides encara serien plenes. Els perdigons són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe, la política... La sorra és la resta de les petites coses"
Va continuar dient:
"Si primer poséssim la sorra al pot, no hi hauria espai per als perdigons, ni per a les pilotes de golf. El mateix succeeix amb la vida. Si utilitzéssim tot el nostre temps i energia a les coses petites, no tindríem mai lloc per a les coses realment importants. Fes atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat. Vés a sopar amb la teva parella, juga amb els teus fills, concedeix-te temps per anar al metge, practica esport, gaudeix amb la teva afició favorita... "
.. i va acabar amb:
"Sempre hi haurà temps per netejar la casa, per reparar l'aixeta de l'aigua. Ocupa't primer de les pilotes de golf, de les coses que realment t'importen. Estableix les teves prioritats, la resta només és sorra".
Un dels estudiants va aixecar la mà i li va preguntar què representava el cafè. El professor somrient i li va dir:
–"m'encanta que em facis aquesta pregunta!. El cafè és per demostrar que encara que la teva vida et sembli plena, sempre hi ha un lloc per a dues tasses de cafè amb un amic." - Anònim
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada