El cop del Constitucional a Ibarretxe inquieta a Catalunya

CDC, ERC i ICV estan indignats per la restricció al dret a decidir i a l'autodeterminació signada per l'alt tribunal un Onze de Setembre VITÒRIA El lehendakari vol recórrer al Tribunal de Drets Humans


A la foto de REUTERS, el lehendakari Juan José Ibarretxe i els membres del seu govern ahir a Vitòria

Aquest Onze de Setembre, mentre a Catalunya es commemorava la defensa -i la pèrdua- de les institucions d'autogovern fa 294 anys, un alt tribunal espanyol reunit a Madrid tancava la via a tota consulta d'autodeterminació amb l'argument que el poble espanyol és el titular exclusiu de la sobirania nacional.

L'article 2.4 del nou Estatut diu que "els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya". Ha sigut recorregut pel Defensor del Poble. L'article 122 regula la convocatòria de "consultes populars" per part de la Generalitat. És l'article que ha de permetre fer la llei que ha de fer possible al seu torn el dret a decidir que pregonen CDC, ERC i ICV. Però la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei del Parlament basc per fer una consulta popular no vinculant als ciutadans bascos sobre l'obertura d'un procés de pau i "normalització política" a Euskadi, estableix precedent. I la sentència diu que, d'acord amb la Constitució, és el "poble espanyol el titular de la sobirania" i, si no es canvia la Constitució, "les decisions polítiques d'especial transcendència per a tots els ciutadans espanyols" no es poden consultar, ni tan sols de manera no vinculant, a una part.

Per això ahir els tres partits que més han defensat el dret a decidir, CDC, ERC i ICV, van lamentar la sentència del TC, més enllà que experts jurídics considerin que la llei d'Ibarretxe "no s'aguanta per enlloc" i que l'Estatut sí que inclou les consultes com a competència de la Generalitat. Per part de CDC, Felip Puig va lamentar la "lectura restrictiva" en l'aprofundiment dels mecanismes democràtics de consulta ciutadana a cadascuna de les nacions. També Joan Herrera, per part d'ICV, va advertir de la "visió restrictiva de la Constitució" que ha fet el TC, i va demanar més normalitat des de l'Estat perquè les comunitats puguin fer consultes "no vinculants". I Joan Ridao, per ERC, lamenta que es posin barreres a la democràcia i al dret a decidir dels bascos. Mentrestant, UDC, el PSC i el PP demanen respecte per la sentència.

Sigui com sigui, el lehendakari no es rendeix, segons informa des de Vitòria Eduard Mas. "Acatem, però no ens resignem". Així comença la breu declaració que ahir va llegir Juan José Ibarretxe a l'escenari de les gran ocasions: el Palau d'Ajuria Enea. Obeirà la decisió judicial, però no pensa renunciar "al dret que tenen els bascos a decidir". Per això Ibarretxe, recolzat pels seus consellers, va reiterar que se sumarà a la denúncia contra l'Estat que el tripartit (PNB, EA i EB) i Aralar presentaran davant del Tribunal d'Estrasburg per haver impedit la consulta i haver vulnerat així "el conveni europeu de drets humans i llibertats fonamentals". Ibarretxe i la resta de l'executiu, a títol personal, s'adheriran a la demanda dels partits el dia 23. La iniciativa no té validesa jurídica, però sí política, a les portes d'unes eleccions. Una altra opció -insinuada pel lehendakari, però no confirmada pels partits, que dilluns han d'aprovar les mesures- és recórrer la decisió davant del Tribunal de Drets Humans. Però les fonts consultades diuen que abans de recórrer a Europa, el lehendakari hauria d'esgotar les instàncies jurídiques estatals.

Font: AVUI