Arxiu del blog

divendres, 14 de setembre de 2007

Tercera anella a Tarragona i nova carretera de Reus fins a la Torre


El Punt. 6/9/2007
La xarxa de vies ràpides del territori és relativament extensa i, un cop enllestida l'A-27 entre Tarragona i Montblanc i el desdoblament de la C-14 entre Reus i Alcover, arribarà als 227 quilòmetres. Però els problemes de mobilitat són similars als que presenta el ferrocarril. «S'acaba agafant l'autopista per fer desplaçaments curts», va constatar ahir el secretari de planificació, Oriol Nel·lo, durant la presentació de l'avantprojecte. El pla pretén reajustar les infraestructures per fer una segregació de fluxos: els de pas, d'un costat, i els interns, de l'altre. Les tres solucions més destacades que aporta perquè les vies d'alta capacitat no absorbeixin trànsits locals són una tercera circumval·lació a Tarragona, traslladant més al nord l'A-7 entre Tarragona i Vila-seca i convertint el traçat actual en via suburbana; un arc viari del tot nou entre Reus, l'aeroport i l'estació del TAV de Perafort i fins a Torredembarra, per descongestionar un litoral nord del Tarragonès especialment problemàtic en èpoques de moviment turístic, i, finalment, la millora de l'accessibilitat al Priorat amb el condicionament «significatiu» de la C-242 que uneix les Borges i Ulldemolins. El pla també preveu la millora substancial de l'arc viari que enllaça Alcover i el Vendrell per Valls. Pel que fa a la llarga distància, s'incideix en el desdoblament de l'A-7 –l'antiga N-340– en tota la regió, més enllà dels trams ja en fase d'estudi o execució, mentre que el nou eix nord entre Montblanc i Tàrrega i el condicionament de l'eix Montblanc-Igualada atorgaria continuïtat a les incipients actuacions per habilitar l'A-27 entre la capital de la Conca i Tarragona. D'altra banda, el pla també protegeix de la urbanització espais situats en cruïlles de mobilitat, com ara les Esplanes entre l'Arboç i Banyeres i el possible corredor d'un tren entre el Camp i la Catalunya central.
El Camp de Tarragona inclou 131 municipis, on viuen més de 450.000 persones, la qual cosa el converteix en la segona àrea metropolitana de Catalunya. Com descriu l'avantprojecte del pla territorial parcial, disposa d'un potencial de creixement important, fruit d'una ubicació estratègica, ja que es configura geogràficament com a «terra de pas dins de l'arc mediterrani i cruïlla entre aquest arc i l'interior de la península Ibèrica». Un dels trets més distintius és la concentració de població als municipis de la costa, que només ocupen un 14% de la superfície total del Camp, però que acullen més del 50% de la població. Els desequilibris generats són ara difícils de tractar, però el document presentat ahir és la base d'una eina de control indispensable, si bé no infal·lible, i que arriba amb moltíssim retard. La formulació del pla va ser encarregada formalment, a través d'un acord de l'últim govern de Pujol, el març del 2002, quan el retard acumulat ja era notable, i els primers treballs han trigat cinc anys a fer-se públics.