Arxiu del blog

dissabte, 19 de juliol de 2008

Resposta popular al cop feixista: El 19 de juliol inici de la Revolució


El 19 de juliol, a Barcelona, a la matinada, les tropes rebels faccioses acantonades a les casernes de les àrees suburbanes (Pedralbes, Sant Andreu, Lepant, avinguda Icària) s'aixequen i intenten accedir al centre de la ciutat, però són frenades pels militants obrers armats de la CNT i de la FAI als carrers i a les barricades. Després de violents combats a tota la ciutat, cap al migdia, els feixistes són assetjats a les casernes i llocs estratègics que havien ocupat. A la tarda comencen els assalts per part dels obrers i de les tropes fidels al règim republicà. Van caure molts militants anarquistes, entre ells el mexicà Obregon, secretari dels grups de la FAI, que va morir durant la presa de la central telefònica. La revolució va triomfar finalment i la unitat de les organitzacions obrers va ser una realitat entre l'entusiasme general.
EL proletariat de Barcelona impedí la capitulació de la república als feixistes. El 19 de juliol, gairebé amb les mans nues, assaltaren amb èxit les primeres casernes. A les 2 de la tarda del dia següent eren els amos de Barcelona.
No fou cap accident que l’honor d’iniciar la lluita armada contra el feixisme pertanyi al proletariat de Barcelona. Port marítim i centre industrial cabdal d’Espanya, que hi concentra, juntament amb les ciutats industrials de Catalunya que la rodegen, gairebé la meitat del proleratiat industrial d’Espanya, Barcelona sempre ha sigut l’avantguarda revolucionària. El reformisme parlamentari de l’UGT de tendència socialista mai no hi arrelà. Els partits socialistes i estalinistes unificats (el PSUC) tenien menys membres el 19 de juliol que el POUM. Els obrers s’organitzaven gairebé completament en la CNT, el patiment i persecució de la qual tant sota la monarquia com sota la repúblcia havia imbuït les masses amb una tradició militant anti-capitalista, per bé que la seva filosofia anarquista no li donava cap direcció sistemàtica. Però, abans que aquesta filosofia revelés la seva tràgica mancança, la CNT arriba a cims històrics en la seva lluita exitosa contra les forces del general Goded.

Per a més informació consulteu Felix Morow

1 comentari:

JOAN SOTO ( WWW.LOQUESOMOS.ORG ) ha dit...

Simplement agrair als companys com tú, que treballeu per la recuperac iò de la Memoria Historica...
SALUT I REPUBLICA.