La realitat sempre supera la ficció, de la mateixa forma que a l'abril parlàvem d'extrema sequera, ara al juliol parlem d'una plaga de mildiu a la vinya catalana deguda a l'excés de pluges. La realitat és l'ingovernable Torredembarra per l'excés de personalisme de la política torrenca. No parem de sentir-ne veus de denúncia, però s'hi torna a caure indefectiblement. Ahir mateix en el plenari municipal se'n van evidenciar els exemples. Mentre les persones siguin més fortes que els partits no avançarem en la direcció correcta. La ficció avui és un municipi on tots els partits debateixin democràticament les idees i programes, que la sintesi majoritària encapçali un equip de govern. Que la oposició faci un seguiment i control. Que la ciutadania pugui participar de les decisions públiques.
Cal una renovació personal o de les persones. Un polític local ha de ser una persona humil, al servei de la ciutadania, mitjançant els instruments polítics actuals que anomenem partits. Els partits a nivell local segueixen essent vàlids. Deixen de ser-ho quan queden absorvits pels personalismes. Un partit que tingui algú que destaqui tant que acabi eclipsant el partit local, no és una persona adequada ja que aquesta acaba fagocitant l'organització. Els exemples els hem viscut a bastament amb gent que canvia de partit, o se'n va, o no, o es expulsat. Els ciutadans s'aplegen en partits per tenir una veu, no a l'inrevés.
Faria molt bé el líder local de CiU d'acceptar la invitació al diàleg del líder local del PSC. El líder de l'ABG ho va dir ben clar, cal que que primer es posin d'acord PSC i CiU. Una vegada arribem aquí, ERC hauría de dir cap on vol anar. Si es donen aquestes condicions fins i tot el GIT ho veurà clar.
Finalment i per a superar el famós tema de les exclusions caldria estendre la mà a tothom, l'acceptació d'un programa de govern o la declinació a participar-hi hauria de formar part del debat, normalment i democràtica.
Quan tinguem la cuina local endreçada, de ben segur podrem oferir el millor del nostre coneixement gastronòmic. Una cosa que ara mateix no ens ve a ningú de gust.
13 comentaris:
Señor Mercade, haría usted un gran favor a Torredembarra, si dejara de hacer de representante de los intereses de Don Manuel Jiménez y de consejero espiritual de Masagué y Ardévol.
No puc fer-ho, no represento aquests interessos que Vostè vol veure ni soc conseller de ningú, i menys espiritual. El meu ateísme m'ho impedeix.
Torredembarra necesita un favor com molt bé diu, però no meu. Més aviat de tothom, i també d'aquests senyors que Vosté cita, especialment ara.
L'animo a que doni la seva opinió i quina seria la seva proposta, no per a seguir-la, sinò més aviat per debatre-la. El meu objectiu només és aquest: parlar-ne (encara que molesti a algú).
Sens dubte, amb les seves declaracions demostra que no té la idea correctament concebuda de l'organització dels regidors PSC dins del Govern, perque cada vegada que algún regidor de l'oposició ha intentat apropar-se per dialogar "surt per cames", i així ho han fet els que hi eran.
SALUDOS Ripoll!, tú ya sabes porque lo digo.
si tant responsables som i tant aconsellem, per què no entreu vosaltres per responsabilitat en un equip de govern. O es que la responsabilitat només es cosa de altres?
Independentment de si les meves o les seves idees estan correctament concebudes amb respecte a l'organització que cita, el cert és que en aquests moments s'estan produïnt uns contactes i acostaments impensables només fa unes setmanes. Que amb quina finalitat?, doncs fins que no es decanta no acabem d'albirar la qualitat del vi. És a dir cal veure com es desenvolupa la totalitat del diàleg entre partits. La relació bilateral actual que conec encara no ha fet sortir la nostra delegació per cames. Donem temps al temps, al finalitzar el cicle farem la millor valoració.
Entrar o no en un govern, depèn de la responsabilitat, però deixar-ho aquí no seria més que un simplisme. Miri El govern que acaba de desfer-se que anomenarem A, estava format pel PSC+ERC+GIT=8, el govern erroni que resultaria de la seva proposta, que anomenarem B seria PSC+ABG=6. La matemàtica discreta la obvio. La millor opció seria fer un govern A+B=9. Però això porta als debats multilaterals que en aquests moments s'estan encetant. Cal una mica de paciència, el resultat de ben segur el cobneixerem tots. No ens precipitem, hi han moltes partides a debatre.
Mercade..eres un filosofo de mercadillo. besitos
A veure Mercade, si abans eren: PSC+ERC+GIT= 8 per que no vau tindre collons d'entrar a l'equip de govern i fer el pacte d'esquerres?????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????
Incongruencies varies
Incongruències no, revisa l'hemeroteca del juny de 2007 al voltant d'aquesta entrada del meu bloc: http://francescmercade.blogspot.com/2007/06/labg-es-quedar-loposici-i-complica-el.html
i veuràs com hi ha un fil d'explicació pel que el temps mostra com a inexplicable.
De fet ningú ha dit encara que aquesta vegada ens deixin entrar, només estem parlant. Les coses no són tant simples ni ràpides com voldries.
Hi han programes, hi han condicions, però ara sembla que hi ha més bona voluntat per part de PSC.
Per part nostra la última paraula la té l'Assemblea de l'ABG.
Ara resultarà que tot plegat és culpa de l'ABG...
L'ABG va intentar fer acostaments i el Ripoll ho va fotre tot enlaire. Que quedi claret, 2 regidors no imposaràn a la resta del equip les seves idees, però tenen el pes que tenen i és intolerable que determinats elements del PSC pretenguin tractar-los com si fóssin la seva mascota.
Salut!
A Gerard Ciuró (el seu blog esta censurat)
"Ironies a banda",.
Si no recordo malament va ser tu
el que ironies a banda
vas deixar al PSC, amb el cul a l'aire.
Seras hipocrita demanes que els altres que facin el que tu no es estat capaç de fer.
Tot i que ets el més guapo, el més treballador, el més bona persona, el que te millor discurs que encandila a la ciutadenia etc. "Ironies a banda",.
Et un frau Gerard!!!.
A l'últim internauta anònim, el Bloc del Gerard és un bloc que està moderat, com el meu. Això vol dir que quan qualsevol persona vol introduïr un comentari no s'inscriu immediatament. Van a la safata de moderació. El webmaster del bloc, és a dir nosaltres els autors del bloc, podem publicar, o rebutjar un comentari. No és una posició agradable, però en el meu cas ho he fet per a estalviar que arribin a publicar-se automàticament insults. La censura és una altra cosa, seia que aquest comentari que m'ha arribat exactament a les 11:07 d'avui i que acabo d'autoritzar, no l'acabés publicant. O que tramés al bloc del Gerard ell no l'hagués publicat. Jo et publico no perque comparteixi el teu punt de vista, que no el comparteixo, sinò més aviat pel fet que no inclous cap insult.
Salut!
Gracies per la seva publicació però el Gerard encara no l'ha publicat tot i com tu dius no hi ha cap insult.
Es la seva manera d'actuar, per aixó com que el coneixo el vaig penjar a diferents blogs.
Publica un comentari a l'entrada