Els bisbes demanen el vot contra Zapatero per negociar amb ETA

• L'episcopat, que el 1999 va mediar entre Aznar i la banda terrorista, rebutja ara tot procés de diàleg
• La nota orienta els creients cap al PP i apel.la a la unitat d'Espanya davant del "separatisme"
Sense mencionar sigles, però de forma més clara i rotunda que mai, els bisbes van demanar ahir als creients que no votin el PSOE. Al rosari de retrets que han estat formulant contra José Luis Rodríguez Zapatero --regulació de casaments gais, l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, la llei de memòria històrica...--, els prelats n'afegeixen un de nou: la negociació amb ETA. La nota episcopal també alerta contra els partits nacionalistes i suggereix als catòlics que el 9-M recolzin aquelles formacions "que siguin compatibles amb la fe i les exigències de la vida cristiana" i defensin la "unitat d'Espanya". En resum, els bisbes animen, tot i que de manera subreptícia, a votar el Partit Popular.
La duresa del document, que consta de deu punts a manera de manifest electoral, indica que el sector més ultraconservador de l'episcopat, encapçalat pels cardenals Antonio María Rouco Varela, Antonio Cañizares i Agustín García Gasco, s'ha imposat als bisbes bascos i catalans, més temperats i partidaris de rebaixar el clima de confrontació amb el Govern central. Dels 19 bisbes que componen la comissió permanent de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), 17 han donat suport al text.
PER LA UNITAT D'ESPANYA
Malgrat que els prelats sempre difonen una orientació moral davant els processos electorals, anteriorment mai havien condemnat el diàleg amb ETA. Poc abans de la celebració de les eleccions del 2004 es van limitar a rebutjar el terrorisme, i el 2000 advocaven per prosseguir la "recerca sincera de la pau". Només un any abans, durant l'anterior alto el foc, l'Església havia autoritzat el bisbe Juan María Uriarte a fer de mitjancer entre el Govern de José María Aznar i ETA.
"El terrorisme és una pràctica intrínsecament perversa, del tot incompatible amb una visió moral de la vida justa i raonable", diu el document d'ahir. "No únicament vulnera greument el dret a la vida i a la llibertat, sinó que, a més, és mostra de la més dura intolerància i totalitarisme", afegeix, per afirmar que una societat lliure i justa no pot reconèixer explícitament ni implícitament una banda terrorista "com a representant polític de cap sector de la població, ni la pot tenir com a interlocutor polític".
Els bisbes també fan una referència crítica als nacionalismes. Reconeixen en principi "la legitimitat de les posicions nacionalistes que, sense recórrer a la violència, per mètodes democràtics, pretenguin modificar la configuració política de la unitat d'Espanya". Però, tot seguit criden a "tutelar el bé comú d'una societat pluricentenària" com és Espanya i a "superar decididament les tendències corporatives i els perills del separatisme". De forma expeditiva, el text censura tant l'ensenyament que s'imparteix en algunes autonomies com la llei de memòria històrica: "S'ha d'evitar els riscos de manipulació de la veritat històrica i de l'opinió pública en favor de pretensions particularistes o reivindicacions ideològiques."
UNA SOLA FAMÍLIA
L'al.legat contra l'Executiu de Zapatero incideix amb cruesa en la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe. En l'orientació dels prelats únicament hi pot haver la defensa de "la família fundada en el matrimoni, evitant d'introduir en l'ordenament públic altres formes d'unió", perquè "contribuirien a desestabilitzar-lo".
Al difondre aquest document, el portaveu de la Conferència Episcopal i bisbe auxiliar de Madrid, Juan Antonio Martínez Camino, va citar els casaments gais com a exponent de les diferents lleis "greument injustes que han de ser canviades". "Els conceptes espòs i esposa, marit i muller, s'han eliminat jurídicament i han quedat com a conceptes poètics", va denunciar.
Els prelats tampoc s'obliden de la "defensa de la vida humana en totes les seves etapes", un clar rebuig a la llei de l'avortament, vigent des de fa dues dècades i que el PSOE no s'ha compromès a reformar, ni en un sentit ni en l'altre, si guanya el 9-M.
LA REFORMA EDUCATIVA El dit acusador dels bisbes també es dirigeix cap a la reforma educativa del PSOE. Segons la seva opinió, la introducció de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania com a matèria obligatòria ha fet saltar pels aires el dret fonamental dels pares a educar els fills en els criteris morals de cadascú. ¿Algú impedeix a un pare que pugui portar els seus fills a catequesi a les parrò- quies per rebre l'educació moral catòlica?, se li va preguntar al portaveu. "Per descomptat que pot. A catequesi i el cap de setmana a la muntanya, però parlem de les lleis que lesionen els drets fonamentals dels pares", va replicar Martínez Camino.
La nota denuncia igualment les "dificultats creixents per incorporar l'estudi lliure de la religió catòlica als currículums de l'escola pública", i advoca per un gran pacte d'Estat sobre la base de la llibertat d'ensenyament i l'educació de qualitat per a tothom.
Les crítiques episcopals al partit del Govern i també a les forces nacionalistes figuren fins i tot en l'últim punt de la nota, en el qual, com sempre, es demana atenció i ajuda per als immigrants, els aturats, les joves que poden caure en les xarxes de la prostitució, la violència domèstica, els nens explotats i sotmesos a abusos... Així s'acomiaden demanant el vot per a aquells partits que se signifiquin per superar les "injustes diferències entre les persones i les comunitats autònomes", intentant resoldre urgents problemes com la feina i la vivenda.
ANTONIO M. YAGÜE. A EL PERIODICO, 1/2/2008