Arxiu del blog

dijous, 13 de novembre de 2008

Estudiant les terres del Gaià


Els pròxims dies (divendres i dissabte), mentre a les grans ciutats catalanes s'estén la convocatòria de Tots al carrer, la crisi que la paguin ells, i mentre a Washington «ells» –ja ens entenem– intenten «refundar el capitalisme», al monestir de Santes Creus una cinquantena de beneïts monjos del segle XXI organitzen les Primeres Jornades d'Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià.

I vostès poden pensar: amb el xivarri que hi ha, i aquests nois s'entretenen ara amb el Gaià? Un moment: si tenen cinc minuts –el temps que es deu necessitar per llegir aquest article– jo els ho puc explicar amb un cert coneixement de causa. Vostès, sens dubte, a més de les astracanades televisives a les quals tots estem sotmesos, deuen haver sentit parlar d'aquella sentència que diu «pensar globalment i actuar localment». Doncs això és el que fa tota aquesta gent que han decidit reunir-se a redós de la severitat monàstica dels murs de Santes Creus; gent provinent de tota la conca del riu Gaià (de Santa Coloma de Queralt fins a Altafulla); una gent agrupada a l'entorn del Centre d'Estudis del Gaià, l'associació mediambiental La Sínia, el GEPEC (que estudien i defensen els ecosistemes del Camp de Tarragona) i altres grups locals, els quals tenen, per aquestes Jornades, el suport dels consells comarcals de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i del Tarragonès, així com la col·laboració de l'Ajuntament d'Aiguamurcia i del Museu d'Història de Catalunya.

El cas és que si no existissin aquests benemèrits amics de la terra, aquesta, que ja està prou malament, encara estaria pitjor. Qui provoca aquest malestar de la terra i de la gent del poble? En un tant per cent elevadíssim, els que es reuniran aquests dies a Washington; uns caps de govern que en les actuals democràcies consentides hauran de retre comptes d'aquesta «refundació» capitalista als dipositaris dels diners, és a dir, als grans grups bancaris, industrials i milers d'inversionistes en borsa, els quals formen, tots, aquest capitalisme de casino que ara es vol «refundar».

I què té a veure tot això amb el Gaià –poden preguntar– no sense una certa dosi de perplexitat comprensible? Sóc de l'opinió que, per bé o per mal, en aquest món, a tots els nivells, tot està interconnectat i que quan una o diverses fitxes essencials cauen aquestes n'arrosseguen d'altres en la caiguda. Ara no faré arqueologia social per determinar –cosa impossible– quan les coses van començar a ser arrossegades en aquesta caiguda de la qual el món és víctima. El cert és –i no ho dic pas jo– que «la realitat s'enfonsa», tal com va dir el novel·lista Claudio Magris. I s'enfonsa per molts costats arreu de la terra, també a Catalunya i, per tant, també a la conca del riu Gaià, el qual –a tall d'exemple– des del 1975, arran del pantà que va fer construir al Catllar la refineria d'Enpetrol per derivar les seves aigües cap a la producció petroquímica, és un riu segrestat que no arriba al mar.

Aquesta agressió ambiental, humana i econòmica –que pot semblar petita en l'espai– és una com ho són tantes, aquí i arreu del planeta, que cal afegir a les fitxes essencials que cauen, arrossegant-ne d'altres, totes plegades conformant el malestar concret i global d'aquesta crítica situació mundial.

Així doncs, per tal de conèixer i recosir millor les parts ferides dels nostres territoris –a causa d'un sistema econòmic fonamentat en la idea del creixement perpetu–, els meus bons amics pacients, resistents i defensors d'aquesta prodigiosa conca fluvial, entre els altiplans de la Segarra i els arenals d'Altafulla, assajaran de posar en pràctica una nova cultura del territori i valoraran el seu ric patrimoni humà, cultural, natural i històric. Entre els reptes de futur, la participació social n'és un dels essencials, a través dels consells de conca, la xarxa per a la nova cultura de l'aigua, el pla territorial del Camp de Tarragona o el Fòrum per les Terres del Gaià. En tots aquests reptes, puc ben dir que hi deixen la pell gent com ara Josep Santesmases, Toni Bara, Héctor Hernández, Sergi Saladié, Jordi Blay, Enric Tello, Pau Batlle, Sílvia Gili, Marc Ordeix, Jaume Solé o Quim Pérez. Tots ells intenten, des de fa temps, pensant globalment, actuar de manera decidida en cadascun dels punts locals d'aquest Gaià ferit.

XAVIER GARCIA

Font. ELPUNT