El sobiranisme guanya pes en el rellançament del projecte d'ICV. L'assemblea ecosocialista, celebrada ahir a Sabadell, va acceptar una sèrie d'esmenes per fer més visible el vessant catalanista i l'aposta pel dret a decidir de la formació. ICV reclamarà una resposta unitària i impulsarà una gran mobilització si el Tribunal Constitucional acaba retallant l'Estatut.
ICV demanarà una resposta unitària dels partits catalans i una «mobilització democràtica ciutadana» en cas que el Tribunal Constitucional retalli l'Estatut. La novena assemblea d'ICV va aprovar ahir una esmena per rebutjar una «lectura restrictiva i centralista» del text estatutari. Amb l'acceptació d'esmenes com aquesta, l'assemblea va abraçar bona part de les aspiracions del sector més sobiranista de la formació. El grup encapçalat per l'eurodiputat Raül Romeva i l'històric militant Josep Maria López-Llaví considera que les seves tesis han rebut un gran suport de la direcció per l'aprovació de la resolució Camí cap a la sobirania. Per una Unió Europea federal dels pobles i d'una esmena que especifica que Catalunya necessita «un estat propi dins un Estat espanyol federal i plurinacional».
L'assemblea també va fer una picada d'ullet al sector liderat per Salvador Milà, acceptant que «arribar a pactes amb altres forces d'esquerres no és una obligació». Així, fins i tot planteja un escenari amb l'esquerra verda a l'oposició. En aquest punt, la ponència va coincidir amb una demanda similar del corrent crític Manifest de Maig, malgrat que la majoria de les seves esmenes van ser tombades.
Font: ELPUNT
7 comentaris:
Francament no veig massa clar.. Es vol revisar el pacte d’Entesa ?, crec que és un detall i res mes, cara a la galeria, i respecte a la sentencia del TC, estan d’acord en una resposta unitària i mobilitzacions de la població, però sense concretar res de res, la seva resposta cosa que denota un seguidisme per no dir altra cosa, a les tesis del PSOE, sense una veu pròpia què ja ha quedat prou ridiculitzada amb l’acord incomplert Saura – De la Vega pel finançament, i què ha demostrat la poca talla del seu líder i el que jo veig mes greu, la resposta de ICV.
Pel que fa a la qüestió nacional, segueixen la seva aposta per a mi, esperpèntica pel federalisme asimètric, amb una aspiració que Catalunya disposi d’un estat propi pero aixó si, DINS de un estat federal i plurinacional, i amb una relació fraternal amb els altres pobles.
Respecte al federalisme asimètric i l’estat dins un estat federal, francament fa riure per no plorar.
Em pods dir com aconseguiran ICV, que l’estat espanyol sigui federal, si cap dels dos partits ultra nacionalistes espanyols majoritaris, hi es favorable i a mes nomes reconeixen una gran nació única i indivisible, i a mes caldria una modificació de la seva, sagrada constitució amb la participació de PSOE i PP per aprovar-la.
D’altra banda si volem un estat propi, es bastant esperpèntic voler rebaixar-se la quota d’autogovern dins un altre estat federal, que a mes durant 300 anys ha estat espoliant-te i portant el País a l’atzucac on ara ens trobem sense fer cas a cap llei pròpia, i assumint les teves competències quan els hi ha convingut, francament no te explicació, sinó es des de unes mentalitats totalment colonitzades i sense intenció d’assumir responsabilitats.
A la fi,Francesc, francament no veig massa clar.I tu?
És clar ! La explicació: Com que sóu eco-pacifistes os agrada fer volar coloms ¡¡.
Federalisme=autonomisme=landers=governs regionals=....El problema no és la paraula, sinó les competències que et donin.
El que l'interessa a Catalunya si vol estar dins de la puta espanya és com a molt, la confederació, és a dir, el reconeixement com a NACIÓ SOBERANA ,associada a un estat plurinacional amb capacitat de gestionar sense demanar permis dels seus recursos i els seu futur.
El federalisme és el mateix que tenim ara, no serveix per a res,a Madrid es deuen pixar de riere,tots els nacionalistas espanyols.
Salut.
Revisar el Pacte d'Entesa, és un tema prou llarg per a no barrejar-lo amb altres temes. En parlarem tots molt aviat. Igual que el tema de l'Estatut on tot està pendent d'una sentència del Tribunal Constitucional, un tribunal que als meus ulls no disposa d'autoritat suficient per a contradir el que va dir en el seu dia la sobirania del poble mitjançant un referèndum. L'altre tema el del finançament, no es pot tractar en una conversa de taberna com aquesta, crec que la raó i la veritat en aquest cas són en algún lloc discutint sobre la questió, espero que no es prenguin decisions per part d'algú altre mentre duri la seva discusió. I finalment pel tema del federalisme, ja he explicat en diverses ocasions que la meva posició personal és per la sobirania de la nació catalana, tema ampli que no deixo de banda. Si tú em planteges que no coincideix el meu plantejament amb el d'ICV, hi estic d'acord, no coincideix. Però la vida de partit ja és això. Les persones tenim unes conviccions, i els partits apleguen consensos entre diverses persones. La majoria actual d'ICV encara no és plenament sobiranista, però el camí va en aquesta direcció. Per a posar-te un exemple prou clar parlaré un moment d'Esquerra. Ells són clarament sobiranistes, però des del punt de vista polític no podem dir que siguin exactament socialistes. Jo em considero dins de ser d'esquerres, socialista. El partit que s'acosta més a les meves conviccions és ICV. No podria viure en un partit que té clar la idea nacional però treballa en favor del liberalisme. Què vull dir amb tot això?, doncs que la vida de partit és molt complexa, i temàtiques com les que planteges poden fins i tot no tenir cabuda en un debat de partit en una sola pregunta. De totes formes, et confesso que jo prefereixo seguir a ICV, on puc discrepar obertament de la majoria, tot i mantenir aquestes xerrades de taberna en les que de ben segur no adobarem ni el nostres troç de món.
El problema el tenim tu i jo, i la gent que estima el País.
Tu conèixes algun socialista que el nostre País li importi alguna cosa?
Tu conèixes algun socialista que sigui verdaderament d'esquerres?
Ells no s'han d'espavilar, ells tenen un electorat masell, que els vota passi el que passi, ells tenen un eletorat que si demà deroguen la immmersió lingüística o deroguen l'autogovern per dir alguna cosa, continuen igual o mes que feliços.
A ells si ZP incumpleix, no passa absolutament res, perquè per a ells aquestes promeses són coses superflues de les quals poden prescindir, ZP i Montila ho saben, per això el ZP incompleix sistemàticament, perquè Corbacho i Chacón ,ja li informen que la tropa està perfectament ensinistrada i que el votaran igual, passi el que passi.
Diuen que ZP i el PSOE enganya als catalans ?, ZP enganya als catalans que no el voten, perquè a la seva gran bossa de vots no els enganya, que els importa a ells l'estatut ?
Què els importa a ells un millor finançament ?
Què els importa a ells, el fracàs escolar ?
Què els importa a ells, que Catalunya estigui cada vegada més enfonsada en tots els indicadors culturals, econòmics, educatius i socials ?
Ells són feliços, tenen del seu tevecinco, la selecciong la roja, el tomate,la copa Davis i el salsa rosa.
A ells la, "Yeneralità", els importa una gran merda, això si, si tanca Nissan,o tantes empreses catalanes, se'n van a a protestar a la plaça Sant Jaume, no van a la delegació del govern.
Per mi,ajudar als socialistes espanyols, tan aquí, com a Madrid,és trair a Catalunya.
salut.
Camell, quan jo dic socialista, parlo de socialisme en llibertat. És a dir, parlo d'una ideologia política que està basada entre altres en el marxisme com a eina d'anàlisi de la realitat, per a a fer propostes de planificació política. Sempre des d'un punt de vista democràtic, i arribant a consensos si s'escau am altres forces polítiques. Qua tú parles d'un socialista, vols dir un membre del PSOE, o del PSC. No coincidim, no parlem del mateix. La qual cosa ens obliga a redreçar el debat. Podria dir que en bona part de les afirmacions que fas puc estar d'acord amb tú, però llegeix-te també el discurs, que portava per títol Enfortir Catalunya que va pronunciar ahir el President Montilla. Ho dic perquè la política no és una ciència exacta, i depèn molt del moment polític. Una recomanació: no perdis la teva capacitat per a sorprendre't.
La conferència pronunciada per aquest doble d'en Sergi Mas, que es fa dir Montilla, ha deixat per a la petita, petitíssima història dues expressions impagables: Horitzons Improbables i Camins Inviables.
El primer que sobta és que el pallasso Montilla parli d'improbabilitat... hòstia!!, tal vegada es comença a convertir a l'independentisme!... Perquè lògicament, el que li correspondria dir és Horitzons Impossibles! Però no ho diu, no. Diu Improbables, la qual cosa pressuposa que no descarta la possibilitat que s'hi arribi, encara que ho creu improbable... faltaria plus.
Perquè naturalment, quan parla d'Horitzons, es refereix a la Independència, perquè és l'única alternativa a la submissió a Ecspanya (sigui aquesta centralista, autonòmica o federal).
També li traeix el subconscient. El terme Horitzó sempre té una connotació positiva.
Per definició, l'horitzó és allò que mou a les persones, que fa que acceptin reptes, que muntin expedicions per saber què hi ha més enllà... amb l'esperança sempre de millorar, de progressar. Gràcies Montilla, per associar Independència (Horitzó) i progrés.
Ara parlar d'improbabilitat, és clarament l'element conservador, reaccionari.
El capat d'en Montilla, davant el repte de l'Horitzó prefereix quedar-se a casa, prefereix no jugar-se-la. Prefereix renunciar. És això un polític? És això un dirigent? És això un líder?
No, naturalment que no. Això simplement és un gran pallasso!
Un gran covard, un gran cagat de merda.
Una vergonya per aquells que el considerin dels seus.
La Independència ha estat, és i serà, per definició, l'horitzó de tots els pobles del món. De tots! No n'hi ha ni un que hi renunciï. Està clar?
Camins inviables. Naturalment qualsevol camí que acati la legislació ecspanyola que pretengui arribar a la independència és un camí inviable. Tens tota la raó, xato. Ecspanya mai ens deixarà ser independents. Però això no és cap novetat. Sempre, repeteixo sempre, els ecspanyols s'han oposat a la independència dels pobles que sotmetien. Sempre.
I sempre han estat derrotats i expulsats per la força .
Manu-militari, vaja. Sempre.
Llavors jo aconsellaria a aquells que pretenen arribar a la independència legalment, que escoltin el pallasso Montilla.
No hi ha via legal cap a la Independència.
L'única via cap a la Independència és la rupturista.
Una Declaració de Sobirania feta per una majoria de diputats independentistes que prèviament s'hagin compromès, durant la campanya electoral a aprovar-la.
I punt.
I un cop declarada la sobirania, demanar el reconeixement internacional i iniciar les negociacions amb els ecspanyols per al repartiment dels actius i dels passius.
I naturalment, atesos els precedents històrics, prendre les mesures oportunes per a garantir la pau i l'ordre i que la transició sigui el màxim de tranquil.la possible.
I endavant, que fa baixada...el demes Francesc,es fum i per a mi covardia i discursos per a tontos.
Una abraçada.
Salva, hi poden haver moltes vies que portin a l'independència, certament la rupturista n'és una, però no la única. Per posar un exemple, la via actual, la de la decadència econòmica, ens hi pot dur directament. Qui vol mantenir un soci ruinós con la Catalunya de dintre quatre dies?. Superpoblada, sense finançament, amb creixent problemes socials. Ningú. Els mateixos espanyols renegaran de la desferra que serem d'aquí poc. No t'ho creus?.
Publica un comentari a l'entrada