Arxiu del blog

dilluns, 17 de novembre de 2008

Segon termini incomplert



+ La vicepresidenta De la Vega i el ministre Solbes, en una roda de premsa posterior al consell de ministres espanyol. Foto: EFE

Madrid ignora el pacte De la Vega-Saura i es compleixen els tres mesos fixats sense que hi hagi acord de finançament

Nou incompliment de Madrid. Avui expira el termini establert entre la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, i el president d'ICV, Joan Saura, perquè l'Estat i la Generalitat tanquin un acord de finançament. Sense ni tan sols una nova proposta del Ministeri d'Economia sobre la taula, i amb l'horitzó ja de finals d'any fixat pels presidents José Luis Rodríguez Zapatero i José Montilla, el pacte De la Vega-Saura passarà a ser avui paper mullat. Aquest és el segon termini per al finançament que incompleix l'Estat. Se suma al del 9 d'agost que marcava l'Estatut perquè els dos executius concretessin l'aplicació del model. Després de l'executiva d'ICV, Saura anunciarà avui quines mesures pren el partit per respondre a l'incompliment.

Fa avui tres mesos que la vicepresidenta espanyola i el líder dels ecosocialistes es van reunir a Vilanova. En aquella trobada, Saura va intentar arrencar a De la Vega un compromís per accelerar les negociacions del finançament, quan l'incompliment del termini estatutari del 9 d'agost encara fumejava. Va ser a canvi que ICV retirés la petició de compareixença de Zapatero al Congrés que havia presentat –comptava amb prou suports per prosperar–, i que fos el ministre d'Economia qui donés explicacions, que la vicepresidenta va fixar els tres mesos de marge que expiren avui. Sobre el calendari, ja hi figura una nova data límit. En una reunió a Madrid, Zapatero i Montilla van convenir en la necessitat que hi hagi acord a finals d'any.


QUADRAR EL «SUDOKU» 

Però no serà fàcil. Les posicions dels executius català i espanyol s'han d'acostar molt perquè el nou sistema es pugui aplicar ja el 2009, com desitja el PSC, que estalviaria als seus diputats al Congrés el tràngol d'haver de votar el desembre un pressupost de l'Estat que no inclogui el finançament. La Generalitat mateix ha reconegut que les negociacions han avançat «poc». Pedro Solbes segueix una segona sèrie de trobades amb els consellers dels territoris i presentarà aviat una nova proposta. Ara bé, Madrid ja ha avisat que el document no satisfarà Catalunya. L'Estat pretén quadrar un complicat sudoku: generalitzar un model que agradi a totes les comunitats autònomes. I no té pressa. La gestió de la crisi econòmica, esgrimida de manera reiterada pel govern espanyol com a argument per justificar que no hi hagi un increment notable dels recursos, sembla ara prioritària. 


«CINISME ESPECTACULAR» 

Per tot plegat, els partits desconfien que hi hagi un acord al desembre. Van rebre amb escepticisme la inesperada reunió de Zapatero i Montilla fa una setmana i mitja, i la confiança en què es pacti el model el proper mes i mig s'esvaeix. El secretari general d'ERC, Joan Ridao, va qualificar ahir l'actuació de l'Estat d'«exercici de cinisme espectacular».
ICV farà pública avui la seva resposta a l'incompliment del pacte Saura-De la Vega, que va obrir un conflicte en el si del govern. Saura es va reunir amb la vicepresidenta sense informar Josep-Lluís Carod-Rovira, que exercia com a president de la Generalitat en funcions. Després, el govern va desautoritzar Saura i els ecosocialistes van acabar assumint l'acord com una acció individual del seu partit. L'episodi, a més, va deteriorar encara més les complicades relacions que Iniciativa manté amb els seus socis republicans a l'executiu.

DIFERÈNCIES DE MODEL

A banda de la determinació de Madrid que la població sigui la variable determinant per calcular les necessitats de despesa, com també vol Catalunya, i de l'aplicació matemàtica de la nova cistella d'impostos que estableix l'Estatut, la necessitat que la Generalitat faci una aportació «justa» a la solidaritat –com diu el conseller Antoni Castells– segueix sent un dels esculls principals. A més, per ajustar-se a la reforma, el nou sistema ha d'assegurar que aquesta aportació no alteri la posició del país en el rànquing de rendes per càpita dels territoris. I ha de limitar-se a garantir que tots els governs autònoms puguin prestar els serveis d'educació, sanitat i «altres serveis socials essencials de l'estat del benestar», una expressió ambigua que no facilita l'assoliment de l'acord. Entre altres punts clau, els execu-tius han de pactar una fórmula perquè es compleixi el principi de lleialtat institucional. L'aplicació completa del sistema, que l'Estatut preveu gradual, hauria de culminar el 2011.
ODEI A.-ETXEARTE. Barcelona
Font: EL PUNT

6 comentaris:

tafaner ha dit...

Aquells que encara creuen en l'encaix de Catalunya en aquest Estat que ens menysprea reiteradament, ja poden anar preparant-se nous arguments perquè la desafecció de catalans i catalanes, si res no canvia, arribarà fins a límits inimaginables.
Només és qüestió d'esperar i de determinar el millor moment per actuar.
Salut.

Anònim ha dit...

Deixem el finançament per un altra dia i parlem del veto dels pressupostos al Senat.
El veto anunciat per ICV se suma al que ja va proclamar CiU no fa gaire i al que Esquerra ha dit que hi donaria suport.
I de que serveix el veto dels pressupostos al Senat?
Si no ho tinc mal entès serveix per a ben poca cosa. Si els pressupostos no superen el tràmit del senat cal tornar-los al Congrés per ser aprovats definitivament per majoria absoluta. El veto al senat serveix per endarrerir l'aprovació dels pressupostos d'una banda i per una altra no permet incorporar les esmenes pactades després de l'aprovació inicial dels pressupostos al Congrés.
Gràcies al veto, el Gobierno amigo, encara es pot permetre alliberar-se d'algun compromís adquirit a darrera hora i a corre-cuita.Tenint en compte que el Gobierno té garantida la majoria absoluta, el veto al Senat només servirà per endarrerir uns dies l'aprovació definitiva dels pressupostos. Per contra s'estalviarà haver d'acceptar esmenes en el tràmit del Senat i en l'hipotètic cas que el pressupost quedés desquadrat, tal com va passar a l'exercici 2008, doncs cap problema: s'incompleixen tantes partides, que quadrar el pressupost mentre es va executant no té cap dificultat.
Els veto del incompeten Saura i també el veto de CiU amb el suport o no, d'Esquerra, per desgràcia només tenen un valor estètic i de "pose" i no arriben ni a la categoria de "rabieta".

El fantasma del castillo ha dit...

Estan por otras cosas,querido Mercade, como por ejemplo...que los ricos sean mas ricos.
RIDICULO MAYUSCULO, DEL SR. SAURA. besitos

Hipotètic ha dit...

ZP?; Sóc en Shoan... Coi, en Saura... Sí home, maduret, molt interessant... No, barba no.
I sempre vesteixo amb una gran elegància casual... Ara sí, oi?... Pijoprogre ho seràs tu, lluç bullit... Sí, jo et trucava per allò de l’hotel... Sí, de Vilanova... No, Vilanova del Camí, no... No, del Vallès tampoc, no. Vilanova i la Geltrú... No, tu i jo no vam estar en cap hotel de Vilanova i la Geltrú. Va ser amb la De la Vega... No, tu i la De la Vega tampoc. Hi vaig estar jo amb la De la Vega... Sí, tots dos sols a l’habitació d’un hotel... No, no vaig anar-hi com a home, no siguis animal... No, com a conseller tampoc. La meva presència va ser com a màxim representant d’Iniciativa... Si, és un partit... I tan que tenim diputats... I consellers i tot... Sí, sí, i a Catalunya governem, imagina’t...
Exacte, va ser aquella reunió en què vam pactar anul·lar la teva compareixença, que nosaltres mateixos havíem demanat prèviament, perquè expliquessis per quina part del cos t’havies passat la llei que deia que el 9 d’agost era la data límit per al nou finançament... No, és que han passat els dies i també has incomplert el pacte... Que hi ha interferències? És que m’ha semblat escoltar com una riallada i una ventossitat... No m’obliguis a prendre mesures molt pero que molt dràstiques... Que quines mesures? Doncs demanaré una altra compareixença perquè expliquis el primer incompliment, l’incompliment del pacte per no explicar el primer incompliment, l’incompliment del segon termini fruit del pacte posterior, al primer incompliment, i, a més, t’oferiré pactar un altre termini posterior a l’incompliment del primer termini, posterior a l’incompliment de la data que diu la llei.
No m’estranya que estiguis impressionat. Pensa que em diuen el "Guardiola de la política". Vesteixo millor que ell i encara tinc a punt més jugades d’estratègia que ell, però polítiques... Hola?... Vaja, s’ha tornat a tallar.
Ara que ja el tenia totalment acollonit... ZetapeeeP?
Apa!

Anònim ha dit...

Quan Joan Saura va pactar amb de la Vega, pocs ho vam entendre i gairebé tots estàvem convençuts que es passarien l'acord per allà. Lamento haver-la encertat.
Zapatero ha tornat a refermar-se en el seu paper de Pinotxo: "apoyaré", traspàs de rodalies, llei de dependència com cal, finançament... I els seus votants (molts!) sense piular.
Però allò que em preocupa és la constatació de la manca de poder polític real de Catalunya i dels seus polítics.
Què fer quan, amb tota la prepotència, es passen pels collons les seves pròpies lleis? Quina ha de ser la resposta contundent possible (no fer volar coloms) al menyspreu i el menysteniment?
Si de debò volem que la gent torni a creure en la política, caldrà encarar postures molt més radicals (possibles i pacífiques, això sí) que aquelles a les que ens hem anat acostumant.
Però caldrà fer-ho aviat perquè em temo que, de temps, no ens en queda gaire.

Francesc Mercadé ha dit...

Quan jo dic que soc sobiranista, i que treballo per a que ICV també ho sigui, ho faig des de la meva total desconfiança cap al concepte actual d'Espanya. Els paral·lelismes d'Espanya i Iugoslàvia, la veig més en l'usurpació dels serbis del concepte plural iugoslau. A Espanya els castellans usurpen la pluralitat que correspon realment a tots els pobles que la conformen. No hi veig una solució ni possible ni propera. El problema pot tornar-se més greu, els sobiranistes ja saben quin preu es paga, fa cinc-cents anys que ho patim. Però el que no saben els unionistes és que són ells els que ho passaran pitjor en breu. La solució més neta és que tots els qui vivim i treballem a Catalunya siguem sobiranistes, i a continuació exrcim el nodtre legítim dret a autodeterminar-nos.