Arxiu del blog

diumenge, 13 de juny de 2010

Victòria històrica del partit independentista flamenc, segons els primers resultats


El president de l'N-VA, Bart de Wever, gran favorit de les eleccions de diumenge.

El N-VA aconseguirà 31 escons i es situa com el primer partit a nivell federal · El seu líder diu que Bèlgica 'ja són dues democràcies'

El partit independentista flamenc, el N-VA, ha estat el més votat a Flandes, segons els primers resultats i el sondatge a peu d'urna de la cadena RTL, que li dóna més del 20% dels vots, per davant dels demo-cristians, caps de la coalició de govern, i els socialistes. Així, els liberals i la ultradreta xenòfoba són els grans perdedors, al nord del país, d'aquestes eleccions generals de Bèlgica. En canvi, a Valònia i a Brussel·les la primera posició és per als socialistes, amb un 32,4% dels vots, segons els sondatges. (Seguiu des d'ací el recompte en directe dels resultats.)

El partit independentista flamenc, el N-VA, ha estat el partit més votat en les eleccions generals de Bèlgica, un fet històric que tindrà conseqüències. El líder independentista Bart De Wever, en ser preguntat si Bèlgica encara és un país ha respost que en qualsevol cas 'ja són dues democràcies'. El N-VA ha guanyat a Flandes amb molta claredat mentre que a Valònia i a Brussel·les la primera posició és per als socialistes. Els independentistes de N-VA sumaran 31 diputats. L'extrema dreta independentista del Vlaams Belang en sumarà 12 més.

A mesura que es fan públics els primers resultats de les eleccions federals de Bèlgica, sembla clar que el N-VA ha obtingut un suport sense precedents al nord del país: entre el 23% i el 32% a Flandes, segons la televisió flamenca. El dirigent del partit, Bart de Wever, ja ha dit que la seva victòria no implicaria la mort de Bèlgica sinó només una dissolució del país per donar pas a un confederalisme amb dos estats autònoms, Flandes i Valònia, que tindrien més competències polítiques, econòmiques i fiscals. De Wever defensa que a mig termini l'estat belga només hauria de tenir les competències comunes de Defensa i Exteriors. Després Bèlgica 's'evaporarà de forma gradual'.

L'embranzida del N-VA ha tingut lloc en detriment del partit democratacristià flamenc, el CD&V, encapçalat per l'actual primer ministre, el dimissionari Leterme, que en només tres anys ha dirigit cinc executius que mai han arribat a la fi del mandat, i en les eleccions d'vui hauria recollit només un 20% dels vots. Ara que la majoria de partits flamencs són nacionalistes, els independentistes de l'ultradreta xenòfoba, el Vlaams Belang, també s'han enfonsat, igual que els liberals de l'Open VLD, a qui l'electorat ha castigat per haver fet saltar pels aires la coalició que governava l'estat en plena crisi financera de l'euro.

Entre la minoria francòfona, que representa el 40% de la població, el gran guanyador hauria estat el Partit Socialista, que s'hauria emportat un 32,4% dels vots i el seu candidat, Elio di Rupo, es podria convertir en el primer president francòfon que Bèlgica ha vist en els últims 30 anys. L'MR perdria la primera posició de què disposava fins ara i s'enduria només un 22,5% del suport, mentre que democratacristians (15,1%) i verds (14,7%) es disputarien la tercera posició.

Els resultats definitius no es coneixeran fins passada la mitjanit i s'espera que, a partir d'aquest dilluns, comencin unes llargues i complicades converses per formar un executiu federal que afronti una reforma d'estat que permeti la convivència de flamencs i valons en un mateix estat. No es descarta, així, que les negociacions s'allarguin més enllà de l'1 de juliol, quan Bèlgica agafarà el relleu a Espanya en la presidència rotatòria de la Unió Europea amb un govern provisional.

Font: VILAWEB