Deutes i ases

Es va demanar a un prestigiós assessor financer que expliqués aquesta crisi d'una manera senzilla, perquè la gent del carrer entengui les seves causes.
  Aquest va ser el seu relat:
  Un senyor es va dirigir a un poble on mai havia estat abans i va oferir als seus habitants 100 euros per cada ase que li venguessin.
  Bona part de la població li va vendre els seus animals.
  L'endemà va tornar i va oferir millor preu, 150 per cada burret, i més gent va vendre els seus ases.
  I a continuació va oferir 300 euros i la resta de la gent va vendre els últims burros.
  En veure que no hi havia més animals, va oferir 500 euros per cada burret, donant a entendre que els compraria a la setmana següent, i va marxar.
  L'endemà va enviar al seu ajudant amb els rucs que va comprar a la mateixa vila perquè oferís els burros a 400 euros cada un.
  Davant la possible guany a la setmana següent, tots els habitants van comprar els seus burros a 400 euros, i qui no tenia els diners en va demanar de prestat. De fet, van comprar tots els burros de la comarca.
  Com era d'esperar, aquest ajudant va desaparèixer, igual que el senyor, i mai més van aparèixer.

Resultat: 

El llogaret va quedar ple de rucs i d'endeutats.
  Fins aquí el que va explicar l'assessor. 

Vegem el que va passar després:
  Els que havien demanat prestat, en no vendre els rucs, no van poder pagar el préstec.
  Els que havien prestat diners es van queixar a l'ajuntament dient que si no cobraven, s'arruïnarien ells, aleshores no podrien seguir prestant i s'arruïnaria tot el poble.
  Perquè els prestadors no s'arruïnessin l'Alcalde, en comptes de donar diners a la gent del poble per pagar els deutes, l'hi va donar els diners als propis prestadors. Però aquests, ja cobrada gran part dela deuta, no van perdonar els deutes als del poble, que van seguir igual d'endeutats.
  L'Alcalde va dilapidar el pressupost de l'Ajuntament pagant als prestadors, el qual va quedar també endeutat.
  Llavors demana diners a altres ajuntaments, però aquests li van dir que no podien ajudar-lo perquè, com que estava en ruïna, no podrien cobrar després el que li prestarien.
  

Conseqüències:
  Els llestos del principi, folrats.
  Els prestadors, amb els seus guanys resolts i un munt de gent a la qual seguiran cobrant el que els van prestar més els interessos, fins i tot apoderant-se dels ja devaluats burros amb els que mai arribaran a cobrir tot el deute.
Molta gent arruïnada i sense burro per a tota la vida.
  L'Ajuntament igualment arruïnat.
  Resultat ¿final?:
Per solucionar tot això i salvar tot el poble, l'Ajuntament va baixar el sou als seus funcionaris.