Arxiu del blog

diumenge, 13 de gener del 2008

L'oposició de Torredembarra impedeix que el govern local canviï els usos del port esportiu


La proposta de modificació del pla d'usos del port esportiu de Tarragona, que es va aprovar inicialment l'hivern passat, ha quedat finalment suspesa després que els grups de l'oposició impedissin ahir la seva aprovació provisional pel ple. El govern local (PSC, ERC i GIT), que està en minoria, pretenia limitar les activitats permeses als comercials portuaris i a restaurants, bars i bars-restaurants, per ajustar-se així al reglament intern del mateix port i a l'informe elaborat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, que eren contraris a mantenir l'ús de bar musical. L'executiu havia proposat inicialment canviar l'ús previst de pub (no inclòs al catàleg d'usos de la Generalitat) pel de bar musical, i ho havia modificat en la proposta debatuda ahir.

NO LIMITAR ACTIVITATS
La majoria de grups de l'oposició van justificar ahir el seu vot per les seves reticències a restringir ara un ús per al qual ja es va donar permís a alguns empresaris abans. De fet, la proposta de l'executiu obligava els locals d'oci nocturn a reconvertir-se o tancar, ja que amb els usos previstos cap establiment al port podria tancar després de les tres de la matinada.

Així, el portaveu del PP, José Oviedo, va afirmar que temia que amb la mesura s'estigués afectant la llibertat dels comerciants, mentre que la regidora de l'Agrupació, Maria Dolors Toda, es va mostrar contrària a limitar algunes activitats al municipi. Des de CiU, Daniel Masagué, va demanar l'elaboració d'un pla d'usos comercials a Torredembarra, i l'ABG va proposar que els problemes d'inseguretat que provoquen els locals d'oci nocturn del port se solucionin amb més presència d'agents de la policia local.

A.P. ACN. Torredembarra - divendres, 11 de gener de 2008

10 comentaris:

rafael ha dit...

Querido Mercade; Yo estoy de acuerdo con lo que dijo Luis...Prefiero un pueblo ruidoso, de ir y venir de gentes, lleno de iniciativas, con comercios por todos lados, alegre y bullicioso....A ser lo que esta gente quiere que seamos, un pueblo dormitorio, muemo y mustio, desolado...que gran torpeza, Dios mio.
Si no capturais pronto, la concejalia de urbanismo a este señor y se nombra un equipo formado por todos los grupos,que estudie, iniciativa por iniciativa, proyecto por proyecto...terminaremos peor de lo que estamos. Esta modificando, las normas o leyes, a su manera de pensar; Y no hay cosa mas peligrosa....que un tonto, se las de de listo.
Ya para terminar....¿ Porque, no se pide una partida de dinero, para comprar tapones para los oidos,para esos muemos, que tanto les molesta los ruidos y no pueden descansar? Yo me los compro, cuando me visita mi suegra y dan un resultado explendido. besitos

Francesc Mercadé ha dit...

Benvolgut Fantasma, llegint ràpid i en transversal el teu escrit, puc dir-te que en essència estem d'acord. I a més, com ja hem coneixes, faig la següent afirmació: Els pobles sempre són governats per les seves pròpies majories. Si ara l'executiu municipal està en mans d'una minoria, i aquesta minoria no pot fer-se càrrec de l'acció de govern, cal una imminent correcció a aquest problema. Si el problema persisteix, per omissió de la majoria, avui concentrada en una oposició diversa i distant. El problema acabarà recaient en la pròpia oposició. Cal més valentia, parlem poc. Fem pocs cafès. Emprem pocs mètodes. Cal fer més esforços. La solució ha de venir de la política clàssica: recollir informació, pensar, proposar i actuar. Si ens mantenim en l'actual statu quo, podem rebre noves ingerències de nous "salvadors". I penso que ja n'hem tingut prous: GIT, VUT, ADMC, ADT..., cal que ens posem les piles. No estic demanant que l'oposició prengui el palau d'hivern. Dic que cal governar des de la majoria, i amb la majoria. Ens cal un reset a tots, i tornar a començar. No em puc treure del cap encara que el govern actual estigui fonamentat en un fastigós i ridícul malentès!

Personalment em cau la cara de vergonya quan saludo a qualsevol del PSC, o del GIT, per no parlar d'ERC. Vergonya aliena!

Apa, siau!

Salut!

Anònim ha dit...

Quan es penja el sistema, s'ha de reiniciar.
Amb qui?
Cuan?

Anònim ha dit...

Ja des de ben petit, a casa meva, m'ensenyaren el camí de la responsabilitat, tot val a dir que no fou cosa fàcil, ja que, mil entrebancs es trobaren, per criar un nen maldestre i avesat a descreure allò que se l'hi manava Però al llarg dels anys, allò inculcat pacientment ha donat els seus fruits, crec que amb tot, he aconseguit assolir un cert sentiment pur per allò que és just, allò que cal fer, encara que no t'agradi.
Ara mateix i havent passat aquests dies de bon recordar, m'adono de la importància que tingueren tan sabies paraules i assumeixo, amb total fermesa que la paraula donada no s'ha de trencar mai.
Tot i això alguns em titllen de ser el dolent, perquè no faig el que ells creuen just, no dono allò que ells volen que els hi sigui donat, però, amb totes ho mantinc, perquè el que ells em diuen que és just jo crec que no ho és, el que ells em diuen que és blanc, jo ho veig negre, i el que em volen vendre com a veritat absoluta ho veig una fal·làcia més.
És per això amics meus que en el dia assenyalat no vàrem votar per a qui descregudament es creia mereixedor de ser-ho. Però amb tot, ells , tergiversen i calumnien, per demostrar que tenen la raó, no donen arguments ni fets sòlids, manipulen per fer que la veritat sigui una eina al seu servei.
Però jo, trist de mi, però alhora content, llanço les seves mentides a l'aire i de la raó en faig paraules i de la il·lusió fets, amb el fum que crema el foc de la ignorància que ells atien jo en faig senyals per difondre.
No tremoleu amics i amigues, per les bales hipòcrites que us llancen, somrigueu perquè les roseguem amb fermesa i en fem balins per donar-los mica en mica, i obrir, poc a poc, una escletxa.
Mentiders cauran aviat, aquells qui som responsables, no, doncs la veritat no és allò que volem que sigui, sinó allò que és

Anònim ha dit...

Parlàvem de que En Pinxo li va dir a en Panxo: vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo li va dir a en Pinxo: punxa'm però a la panxa no!

Va i l'últim Anònim diu: Hola Pinxo! Com va? On vas amb un punxo? Pinxo!!! Què pretens? Pinxo!! No! No! Aaaagh!!!

En aquest poble acabem sempre igual!

Anònim ha dit...

OIGA-MIREUSTÉ:
YO TAMBIEN ME SUMO A LO QUE DICE FANTASMA Y LLUIS.....
DINAMIZAR, CREAR, INVENTAR, INTEGRAR,ATRAER,ETC....
CLARO ESTA, QUE HAY QUE TRABAJAR PARA ELLO,Y LO PRINCIPAL PARA CURRAR ,ES TENER GANAS.
¿ EL AYUNTAMIENTO ES EL GOBIERNO DEL PUEBLO?....
ME SIENTO COMO PINOCHO,CONDUCIDO A LA ISLA DE LOS JUEGOS, POR STROMBOLI Y EL HONRADO JUAN....

Anònim ha dit...

EI, A ROBAR, A SIERRAMORENA.

rafael ha dit...

Querido Mercade, ten mucho cuidado, con quien tomes cafes; Algunos utilizan y te pueden poner arsénico en el. besitos

Anònim ha dit...

Sssshhhhhsssstttttt!
Si us plau, en veu baixa, al final, em pensava que l'ordinador s'havia recuperat, però avui ja no ho tinc clar.
S'ha tornat a parar "algunes" vegades. A la que surts de casa, agafa vida pròpia (més encara) i quan tornes ja veus que la pantalla d'inici et mira mig rient.
Per això estic escrivint amb lletra més petita, i sense un to massa fort, a veure si l'enganyo.
Vaig a fer una prova:
-Ooordinadoooooooooor....
Em sembla que me l'he jugat una mica massa.
Ni reset ni reinicí,que i farèm.

Francesc Mercadé ha dit...

Benvolgut Fantasma, personalment no prenc cafès amb ningú, jo a més bec aigua. I amb els amics cervesa. I fent una reflexió més en veu alta, les coses són com són. No em correspon a mi fer cap mena de prepacte, ni pacte ni postpacte. A casa nostra això correspon com tothom sap a l'Assemblea. Una altra cosa és parlar i debatre el que calgui. Si algú un dia em diu en un moment determinat, "d'això no en parlis", si convé no en parlo, però immediatament penso que darrera hi ha alguna mena de problema "innominable". I finalment, tal com vaig dir en el seu dia, l'únic "cafè" que he pres ha estat amb el Jordi Solé, i vam parlar de vells amics comuns i comunistes. D'aquella conversa va sortir també el famós "mètode" de fer cafès, però era una recomanació molt saludable que fem des d'aquesta molt modesta tribuna,