Arxiu del blog

dijous, 17 de gener de 2008

L'alcalde de la Torre, imputat per un delicte contra el medi ambient.


Les obres d'urbanització del pla parcial es van començar al juny. Foto: J. FERNÀNDEZ

Una querella incrimina també l'anterior alcalde per la tramitació del pla parcial Muntanyans II

L'alcalde de Torredembarra, Manuel Jiménez (PSC), i el seu predecessor en el càrrec, Miguel Ángel Lecha (CiU), hauran de declarar davant d'un jutge del Vendrell com a imputats per un presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient en relació amb l'aprovació del pla parcial Muntanyans II. Aquesta setmana ha estat admesa a tràmit una querella criminal interposada pel membre de la Plataforma Salvem els Muntanyans, Silvestre Morros, i en què s'acusa tots dos alcaldes d'haver permès un projecte urbanístic que pot destruir una zona humida. En el pla es preveu la construcció de 550 habitatges.

El jutge ha incoat ja les diligències prèvies i està previst que el batlle torrenc declari als jutjats del Vendrell a principis del mes d'abril. L'inici del procés es deu a l'existència d'indicis de fets delictius, i un cop acabades les diligències prèvies el jutge haurà de decidir si arxiva la causa o si bé si té lloc un judici.

La querella, que també imputa a Jiménez i Lecha un delicte contra l'administració pública o prevaricació, defensa la condició de zona humida dels terrenys de Muntanyans II. Així, basa la seva argumentació en la Llei 12/85 d'Espais Naturals –sobre l'obligatorietat de conservar les zones humides–, a més de jurisprudència del Tribunal Suprem, que indica que no cal la declaració prèvia perquè una zona humida sigui protegida com a tal. A banda, la denúncia inclou documentació recopilada des del 1987 amb què es defineix Muntanyans II com a zona humida, i que inclou plànols elaborats per la Generalitat, una carta de l'exconseller de Medi Ambient Salvador Milà, i informes de diversos biòlegs. La querella s'ha acompanyat d'un conjunt de fotografies preses durant la tardor passada (amb les obres d'urbanització ja en marxa), i amb què es denuncia la destrucció d'una àrea que legalment s'hauria d'haver protegit. D'aquesta forma, Morros acusa Jiménez i Lecha d'haver permès una actuació urbanística que ha malmès una zona humida.

Lecha va ser alcalde de Torredembarra entre el 2000 i el 2004, moment en què es va reiniciar el procediment d'aprovació del pla parcial. Amb Jiménez en el càrrec, el projecte es va aprovar provisionalment i definitivament.

10.06.2004 - S'aprova provisionalment
el pla parcial Muntanyans II

1.12.2004 - La Generalitat en suspèn l'aprovació definitiva

02.03.2005 - Es crea la Plataforma Salvem els Muntanyans

22.03.2006 - Política Territorial resol reduir l'espai edificable

08.06.2006 - Aprovació definitiva de Muntanyans II

26.07.2006 - La ministra de Medi Ambient descarta la compra de terrenys del pla

Juny del 2007 - Comencen les obres d'urbanització

11.10.2007 - La comissió de Medi Ambient del Parlament rebutja una moció de CiU per protegir els terrenys

29.11.2007 - La Generalitat i l'Ajuntament anuncien que crearan una comissió conjunta sobre el pla

Morros ja havia dut, la primavera del 2006, una denúncia relacionada amb Muntanyans II a la fiscalia de Tarragona. En aquest procediment, Morros denunciava el presumpte delicte de prevaricació que hauria comès l'ACA en emetre un informe favorable pel pla parcial. L'òrgan fiscal va derivar el cas al jutjat d'instrucció número 3 de Tarragona, que finalment ha decidit arxivar la causa.

En el pla polític, el futur del polèmic projecte urbanístic està a l'espera de la visita dels consellers de Medi Ambient i Política Territorial a Torredembarra per constituir l'anunciada comissió conjunta entre la Generalitat i l'Ajuntament.

ELPUNT AZAHARA PALOMARES. Torredembarra dijous, 17 de gener de 2008

2 comentaris:

Anònim ha dit...

QUAN ERA REGIDOR D'URBANISME
El jutge investiga la gestió de Bargalló a Torredembarra
El jutjat número 3 de Tarragona investiga la presumpta desaparició d'un informe oficial del Ministeri de Medi Ambient, que protegia la zona dels Muntanys, a la localitat de Torredembarra. L'informe en qüestió va desaparèixer o suposadament no va arribar a l'Ajuntament -malgrat que l'havia encarregat- i el mateix consistori va decidir autoritzar una gran operació immobiliària amb la construcció de 1.000 habitatges, dels que ja se n'han construït més de 350.
Els fets van passar quan l'actual director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, era regidor d'Urbanisme i Medi Ambient en un govern municipal format aleshores por PSC, CiU i ERC. El ministeri va elaborar l'informe, en l'època de Jaume Matas de director, i recomanava la protecció de l'espai natural Els Muntayans.
El projecte aconsellava protegir la zona natural dels Muntanyans. El mateix any, el consistori decidia donar llum verda a la construcció de 1.000 habitatges, en una zona denominada com a Espai d'Interès Natural, després de revisar el Pla General d'Ordenació Urbanística i no fer cas al projecte elaborat per Medi Ambient.
La memòria del projecte del Ministeri de Medi Ambient arribava a la conclusió que, tot i "la información recopilada en el Ayuntamiento de Toredembarra, que prevé la urbanización tanto de la Zona 1, como de la 2. En la zona 1 en concreto los permisos de obra estan concedidos. Aún así, tras un análisis medioambiental de los mismos, se propone su expropiación".
El Ministeri volia comprar els terrenys per protegir l'espai natural a través de l'expropiació de la zona que envolta el paratge, valorada llavors en 16 milions d'euros. La Zona I es refereix a Muntanyans I, on l'Ajuntament havia aprovat ja la construcció de més de 300 habitatges i la 2 a Muntanyans II, on està previst que es construexin 550. La intenció de Medi Ambient amb aquesta proposta era crear un espai natural turístic com ho són els aiguamolls de l'Empodà o el Delta de l'Ebre.
La fiscalia de Tarragona ha trobat indicis de delicte en el cas i ha denunciat el cas al jutjat d'instrucció número 3 de Tarragona. Els Muntanyans és un paratge humit, que es troba en un ecosistema dunar i serveix com a refugi d'aus migratòries. També és un espai natural per rèptils i altres espècies d'alt valor valor ecològic.

Carles ha dit...

Mentre els municipis es continuin finançant amb els permisos d'obres, els consistoris serán els principals enemics del medi ambient. Encara que es faci sense corrupció, és un error greu del sistema que s'ha de corregir.