A Torredembarra, el moviment blocaire es reanima...

Aquests dies en l'entorn blocaire local s'estan produïnt certes paranoies explicables. En paraules blocaires d'un membre d'una llista local d'un partit que avui forma part del govern municipal, es donen lliçons a l'oposició. Al mateix moment, un membre blocaire de l'oposició municipal es pretén donar lliçons al govern. No prendré part en aquesta diatriba, Déu me'n guard!. Normalment el tercer en discòrdia és el que rep, i no en tinc ganes. Jo només vull fer-vos notar, amics lectors, que la lògica és l'absent en aquests casos. La gent del govern, o propera al govern, el que hauria de fer és la seva feina, és a dir parlar del govern, de les seves idees i dels seus projectes. Per compartir-ho o per participar en ells. Una cosa que no toca, com diria l'inefable President, és parlar del que no toca: de l'oposició. El mateix diria a l'ínclit membre de l'oposició, ara toca parlar del treball de l'oposició i les seves tasques, i no d'alliçonar el govern. Això només demostra que encara no estem per la labor. Recordem el nefast final govern pentapartit sorgit de les eleccions de 2003 que va acabar amb la moció de censura a l'alcalde Lecha de CiU. Per no parlar tampoc de l'altre estrepitós final del govern que el va substituir presidit per l'alcalde Jiménez del PSC que va acabar dimitint. Vull dir amb això que tothom ho sap fer prou malament i no hi ha ningú que pugui donar lliçons, ni des de dalt, ni des de baix. Per no dir ni des de l'esquerra, ni des de la dreta. Amb tota la humilitat de la que voldria ser capaç, diria que tothom ha de despullar-se d'aquestes capes llefiscoses de prepotència, i especialment ara que fa tanta calor. En el seu lloc ens hauríem de sumbmergir en la relaxant i fresca mar de la cooperació, de la recerca i de la fixació comuna de nous objectius i projectes de futur. Quan més ampla sigui aquesta presa de decisions. quants més partits, i ciutadans participin en els nous projectes comuns, més sòlids seran aquests en el futur.

ACORD DE FINANÇAMENT: CATALUNYA GUANYA

1. Un acord excel·lent i històric per Catalunya, el més important des de la recuperació de l'autogovern.

- Just. Perquè es compleix amb una llei, l’Estatut, refrendat pels catalans i les catalanes.

- Digne. Amb unes xifres que permeten, per primer cop, que els recursos per càpita de Catalunya estiguin per sobre de la mitjana.

- Transparent. Pel tipus de model, que assegura una continuïtat del finançament de Catalunya, amb uns criteris objectius i clars.

- Solidari. Perquè el model és solidari amb la resta de l’Estat, digui el que digui la dreta espanyolista.

2. Ha estat possible gràcies a la unitat, el rigor i la fermesa del Govern. Ja fa temps que s’hauria pogut firmar un mal acord. O un igual de dolent que el que van firmar CiU i PP. El Govern català ha aguantat la presió i se n’ha ensortit. Ha dit no quan calia, i sí quan ha calgut.

3. Un acord que fa al Govern d’esquerres més fort. Aquest acord ens enforteix i obre un nou cicle polític en els mesos que resten per les eleccions autonòmiques.

4. Un acord per fer més polítiques socials. ICV considera prioritari que el nou finançament dediqui una part importantíssima a polítiques socials, ha de servir per tenir més instruments i donar resposta a les necessitats de la gent.

5. Un acord que ja té un ampli suport social. CCOO, UGT, la Cambra de Comerç, la majoria de mitjans de comunicació, etc. han donat suport a l’acord. Perquè es miri com es miri ha guanyat Catalunya.

ACTES REIVINDICATIUS

Ens plau convidar-vos als actes reivndicatius dels propers dies 14 i 15 de Juliol a Torredembarra.

Com a resposta al procés poc transparent, mancat de participació i de diàleg amb les persones i entitats que històricament han participat en l'el.laboració del programari festiu, un grup de persones, col.lectius i entitats del poble, ens hem organitza't per tal de poder desenvolupar unes festes al poble i al servei del poble.

Per altra banda, any rere any, les amenaces de retirar les festes del nucli antic del poble es reafirmen, i no només amenaces, sinó que l'any passat i enguany, les festes populars es destinen als llocs més apartats del poble.

Us convidem el proper dimarts 14 de Juliol de 2009:

-12h a l'enlairada dels 12 morterets (inici de les festes) a la Pl.del Castell.

-22:30h, CONCERT-FESTA amb:

JOSEP ROMEU (Cantautor de Tarragona),

HORT D'EN NAP (Cançons de Torredembarra), i

MIQUEL DEL ROIG (Cantautor de Cala),

al Carrer Ample.

Acte del dimecres 15 de Juliol de 2009:

-13h, Vermut popular i reivindicatiu a la Pl.del Castell

VISCA LES FESTES POPULARS!

Pluralitat i respecte per les nostres festes

En els darrers 25 anys Torredembarra ha anat recuperant i potenciant les seves festes més emblemàtiques. Unes festes que conjuguen perfectament entre les tradicions, moltes d'elles recuperades, i actes adaptats a les realitats socials i culturals del segle XXI. Aquesta fusió de tradició i innovació ha fet que les festes del Quadre i la Festa de Santa Rosalia siguin festes de referència dins del nostre país i un símbol d'identitat de la nostra Vila. Això ha estat possible gràcies a la voluntat, participació i implicació de tot un poble, amb les seves entitats, col·lectius, persones i administració.

En aquest anys de recuperació de la festa, l'Ajuntament ha respectat les decisions de les entitats implicades i de la Comissió de Festa Major, espai on entitats i ciutadans han perfilat any rere any el caràcter de la festa. Respectant la part més tradicional amb noves formes d'expressions culturals, però sempre sense perdre els orígens de festa torrenca i catalana.

Un dels motius que ens ha motivat organitzar aquests actes ha estat el fet de veure com s'intenta menystenir a un sector actiu de la festa que de sempre ha col·laborat en la seva organització de manera generosa i altruista. Aquesta evidència i el degoteig d'activitats que van desapareixent del nucli antic ens ha preocupen.

Tenim temors que en els propers anys la Festa Major i la Festa del Quadre es puguin anar desfigurant amb la dispersió fora del nucli d'actes considerats, per alguns, molestos. Creiem que hi ha altres maneres de solucionar els problemes que hi pugui haver. Tenim temors que es vagin fent canvis d'actes que tenen un perquè històric, com és el cas dels 12 morterets que es feien a les 12 del migdia per anunciar al poble que quedaven 12 hores per l'inici de la Festa Major. Enguany es fan a dos quarts de set de la tarda.

Demanem a la Regidoria de Cultura que rectifiqui amb la seva actitud. No es pot acabar amb el treball fet per centenars de persones al llarg d'aquests anys. Cal respectar tot allò que ja funciona. Els canvis han de ser realitzats amb consens. Cal fomentar la participació a la Comissió de Festa Major. No es pot tancar les portes a cap ciutadà que vulgui aportar idees i propostes per millorar les nostres festes.

Torredembarra, juliol de 2009

Presbicia cultural activada a Torredembarra

La concepció provinciana domina la política cultural que avui es practica en el meu poble, per part de les autoritats competents. Aquesta instrumentalització conservadora de la festa no és deguda ni a la crisi, ni a la manca d'idees o imaginació dels molt honorables participants en la mateixa. Que quedi clar que la Festa del Quadre d'enguany potser serà un èxit. Però ho serà al marge de l'anècdota de l'inici del caos. Es comencen a introduïr elements de conflicte que acabaran modificant l'evolució molt positiva que la Festa portava a Torredembarra. Han estat petites coses exògenes que alimenten la nostra particular aplicació de la teoria del caos. Aquesta teoria com sabeu es basa el fet que si es canvien lleugerament certes condicions inicials del sistema el resultat no canviarà lleugerament, com passaria en un sistema lineal, sinó que el resultat pot ser radicalment diferent.

Podem fer un programa no apte per a gent amb vista cansada com el d'enguany, però si ho corregim en el següent no es tracta de res més que una anècdota. Podem introduïr una restricció en l'accés de la participació ciutadana en la comissió de festes, també es pot corregir. Podem tenir un error i convocar les "Festes del Quadre de Sta. Rosalia", quan hi ha un acord del Patronat de convocar la "Festa del Quadre de Santa Rosalia", un altre error corregible. Recordem els errors al Carnaval passat... Hi ha una quantitat ingent de petites decisions errònies, que podem donar per activat el caos en la temàtica cultural i festiva local. No parlo d'una tendència al caos que sigui exclusiva dels actuals edils, l'any passat ja van desplaçar la Festa Major fóra del seu lloc natural dins del Nucli Antic. Que ningú se senti ferit quan al·ludeixo a les autoritats competents, no parlo de les actualts exclusivament.

Moltes coses canviaran, i ho faran per diferent. Quan un procés complex, com el nostre cicle festiu, que abasta llargs periòdes de maduració per tal d'obtenir resultats òptims, arriba a un punt on es trenquen aquestes necessàries complicitats, el resultat no pot ser altre que un canvi imprevisible. La nostra festa va avançar des de la irrellevància fa uns trenta anys fins a la plenitud. L'últim regidor de festes dipositàri d'aquest llegat va ser en Gerard Ciuró. La deriva de la vida política local va portar a foragitar la festa del Nucli Antic amb la regidora Susanna Navarro com a responsable. El caos festiu el continua amb fermesa la regidora Rosa Maria Guasch. Ara ja s'han mogut les fitxes, el redreçament encara és possible, però caldrà molta dòsi d'humilitat, d'idees i d'imaginació per tal d'esmerçar-ho. Torredembarra ho farà tot possible.

Carretera del Tro

La porta es tanca de cop

el vestit de Mary oneja

com una visió ella balla pel porxo

mentre s'escolta a la ràdio

Roy Orbison cantant als solitaris

hey, aquest sóc jo i només et vull a tu

no tornis a enviar-me a casa

no puc enfrontar-me a la meva solitud de nou

no corris per dins

amor, ja saps pel que he vingut

però tens por i penses

que potser ja no siguem tan joves

demostra una mica de fe, hi ha màgia en la nit

no ets una bellesa, però, estàs bé

Oh, i és suficient per a mi

Puedes amagar-te sota les mantes

i estudiar el teu dolor

fer cruïlles dels teus amants

llençar roses a la pluja

perdre l'estiu resant en va

perquè un salvador s'aixequi d'aquests carrers

bo, jo no sóc cap heroi

això es comprèn

l'única redempció que puc oferir-te, noia

és sota d'aquest brut capó. Amb la possibilitat

de fer-ho bé d'alguna manera

Hey, quina altra cosa podem fer ara

més que baixar la finestreta

i deixar que el vent despentini el teu cabell

la nit està oberta a tot

aquests dos carrils ens portaran a algun lloc

tenim una última oportunitat de fer-ho real

de canviar aquestes ales per unes rodes

així que puja

ens espera el cel sota els camins

Oh, oh vinga, agafa la meva mà. Estem conduint

aquesta nit per arribar a la terra promesa

Oh oh Carretera del Tro, oh Carretera

del Tro, oh Carretera del Tro

allà estesa com un assassí al sol

ja sé que és tard però hi podem arribar si correm

Oh Carretera del Tro, Seu i agafat fort

Carretera del Tro

Bé, tinc aquesta guitarra

i he après com fer-la parlar

i el meu cotxe és allà darrera

si estàs preparada per donar aquest llarg passeig

des del teu porxo fins el meu seient davanter

la porta està oberta, però el viatge no és gratuït

i sé que et sents sola

per les paraules que no he dit

però aquesta nit serem lliures

es trencaran totes les promeses

hi han fantasmes en els ulls

dels nois que vas rebutjar

hi apareixen en aquesta polsosa carretera de platja

en els esquelets de Chrevolets cremats

criden el teu nom a la nit al carrer

la teva toga de graduació

rau feta parracs als seus peus

i en la solitud calmosa d'abans de l'alba

sents rugir els seus motors

però quan arribes al porxo ja se n'han anat

amb el vent, així que puja Mary

és una ciutat de perdedors

i jo me'n vaig d'aquí per triomfar

Thunder Road – Bruce Springsteen

Aproximació als resultats evolutius de les europees a Torredembarra. (1)

Intentaré fer una anàlisi tardana i superficial dels resultats de les europees a Torredembarra. D'entrada cal advertir que unes eleccions europees no poden comparar-se mai amb unes municipals. No sé perquè hom s'entesta a fer aquesta mena d'extrapolacions. Com a molt podem interpretar unes certes intencions de vot. En canvi una cosa molt saludable de fer és comparar unes europees amb europees, anant més endarrera en l'indagació i no quadar-se només en immediata anterior com s'ha vist en general tant a la premsa com en els blocs.

En el present cas de Torredembarra podem fer una comparativa de les cinc eleccions europees anteriors, les corresponents als anys 2004, 1999, 1994, 1989 i 1987. En el meu somer cop d'ull tindré en compte a nivell metodològic només el nombre de vots de candidatures que obtenen més vots. I per a ser fidels amb les dades indicaré els partits que he exclòs (per no poder comparar en eleccions següents) de la gràfica de l'any 1987: PDP amb 149 vots, i CDS amb 123 vots.

Amb aquest model de gràfica d'àrees veurem clarament la consistència de l'evolució del vot a partits en aquest lapse de 22 anys.

Constatem d'una banda una certa evolucio acompassada general, primer una devallada el 1989, probablement derivada del còmput a dos anys enlloc dels actuals cinc anys entre legislatures europees. Destaca un cim de CiU el 1999 amb una caiguda el 2004, repuntant a l'alça enguany. Manteniment del PP al marge de la seva punta de 1999.

També podem comprovar com PSC i ERC registren descens en els seus resultats d'enguany que inverteixen la seva tendència a l'alça entre 1989 i 2004. Entretant ICV conserva els seus pocs però fidels electors.

Fins aquí aquesta primera aproximació als resultats a Torredembarra.

Font: MIR

Endavant Raül!, enhorabona!. Aurrera!.

Des de Torredembarra, et desitgem una bona nova legislatura europea amic Raül Romeva. Felicitats!. Alhora que t'arriba aquesta cordial i breu salutació et voldria recordar que la teva veu al Parlament Europeu hauria de fonamentar-se en les orelles i els ulls que la nostra organització política té al territori. Aquests primers cinc anys al Parlament hi has desenvolupat una tasca immensa, però el treball ara de fet comença de nou. Força!. Endavant, Raül!. També celebrem que sigui en el grup parlamentari europeu GREENS/EFA on seguiràs treballant, i on ara tindràs per company de grup a l'Oriol Junqueras.

Finalment, i en un altre ordre de coses, voldria tenir unes paraules d'encoratjament per a un grup de joves de Torredembarra que tot i no haver obtingut el seu grup representació parlamentària, el seu esforç en favor d'Iniciativa Internacionalista ha resultat ser la primera força extraparlamentària. Enhorabona!, joves, el vostre primer acte com a electors i fer-ho en favor de la democràcia, votant. Ens n'hem de felicitar tots!.

Cop a l'èuscar

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) ha suspès cautelarment el contingut dels articles dels decrets d'Educació Infantil i Batxillerat que estableixen l'euskera com a principal llengua vehicular a l'ensenyament a Euskadi. Els dos decrets van ser aprovats a la fi de la passada legislatura per l'anterior govern basc, quan el Departament d'Educació estava en mans d'EA. Les dues normes van ser impugnades per la Plataforma per la Llibertat d'Elecció Lingüística. És la primera decisió judicial que es pren en aquest àmbit des de l'arribada al poder dels socialistes amb el suport del PP.

La sala contenciosa administrativa del TSJPB ha estimat parcialment el recurs de la Plataforma per la Llibertat d'Elecció Lingüística i ha accedit a la part en què se sol·licitava suspendre de forma cautelar, abans de pronunciar-se sobre el fons del recurs, els continguts dels decrets que estableixen l'euskera com a llengua preeminent a l'ensenyament.

La resolució judicial recorda que el nucli central de l'argumentació del recurs "se sosté en l'al·legació que el precepte vulnera el dret dels pares i tutors dels menors, o, en el seu cas, de l'alumne, a l'elecció de les dues llengües oficials en què han de rebre l'ensenyament els seus fills, amb l'única restricció de l'obligatorietat de l'ensenyament de la llengua oficial que no hagi estat triada".

Així mateix, el TSJPB indica que els recurrents argumenten que "una immersió lingüística en el cicle inicial atemptaria al principi de respecte del lliure desenvolupament de la personalitat que duu a l'exigència de la llengua materna", per la qual cosa "de no suspendre's el precepte s'estaria habilitant i legitimant els poders públics per conculcar un dret fonamental".

També es diu que l'administració no s'oposa a la suspensió cautelar del contingut de l'article que estableix que "l'euskera serà la principal llengua vehicular en l'àmbit escolar". Per aquest motiu, la sala estima que "procedeix accedir a la suspensió interessada, en aquest aspecte, sense necessitat de major argumentació, davant la conformitat de l'administració".

Font: e-Notícies i EuropaPress

El Partit Verd Europeu demana el vot de tots els ecologistes per Raül Romeva

En un acte aquest matí (ahir) a Tortosa, l’eurodiputat i vicepresident del grup dels Verds al Parlament Europeu, Pierre Jonckheer, ha avalat el candidat ecosocialista Raül Romeva

El cap de llista d’ICV-EUiA, Raül Romeva, ha rebut avui l’aval del Partit Verd Europeu que a través de l’eurodiputat i vicepresident del grup dels Verds al Parlament Europeu, Pierre Jonckheer, ha demanat el vot dels ecologistes a Catalunya i Espanya per la candidatura d’ICV-EUiA. Jonckheer, que ha qualificat Romeva de “gran eurodiputat”, ha demanat el vot ecologista perquè en la pròxima legislatura el grup Verd europeu sigui “més fort” i així poder liderar un “New Green Deal” que “doni resposta a la crisi econòmica”.

En un acte que s’ha celebrat a Tortosa, amb el rerefons del riu Ebre i del lema “Lo riu és vida, no al transvasament”, Romeva ha recordat que en aquest mateix lloc fa cinc anys ICV-EUiA va obrir la campanya de les europees i ha celebrat que les mobilitzacions aturessin el transvasment de l’Ebre. No obstant, ha advertit que CiU i PP encara defensen les tesis dels transvasaments i en aquest sentit ha presentat ICV-EUiA com el partit que atura la “depredació i el trinxament del territori”.

Romeva ha respost així les declaracions que va fer ahir el líder d’Unió, Duran Lleida, que ha qualificat ICV d’”ecologistes integristes”: “Duran Lleida no té visió de futur, opta pel model del passat de transvasaments i trinxament del territori, però el futur de l’economia passa per l’ecologia”, li ha replicat.

El candidat ecosocialista, que s’ha reunit a Tortosa amb la Confraria dels Pescadors, ha alertat de l’amenaça del l’escalfament global sobre el Delta de l’Ebre i ha recordat que la sobrepesca i l’excés de les activitats pesqueres supossarà que la desaparició el 2049 del 80% de les espècies pesqueres comercials.

“Cal un canvi de mentalitat perquè la defensa de l’ecologia és la millor manera de defensar un país i la seva economia”, ha dit Romeva, que ha afegit que la presència al Parlament Europeu d’ICV-EUiA és “una garantia per continuar lluitant per la preservació del medi ambient”.

Herrera demana el PSC que ensenyi “totes les cares de la dreta”
D’altra banda, el secretari general d’ICV, Joan Herrera, que ha acompanyat Romeva i Jonckheer en la visita aquest matí a Tortosa, ha demanat el vot ecologista per a la seva formació i ha advertit que els ecologistes “no votin per la còpia, sinó per l’original” i en aquest sentit ha criticat el doble llenguatge del president Zapatero “que ara parla d’economia verda quan els fets el desmenteixen”.

Així mateix, Herrera ha comentat la campanya per internet que ha llançat la seva formació en què s’han canviat les cares dels personatges que apareixen en el cartell electoral del PSC i ha demanat a la candidata Maria Badia que aquest divendres, en el tancament de campanya, “per honestedat tregui totes les cares de la dreta, no només les del passat, sinó les del present” entre les quals Sarkozy i Durao Barroso. “Volem que el PSC posi totes les cares, inclosa la de Durao Barroso, el protagonista de l’onada de dreta a la UE en els darrers anys, ja que han anunciat que el votaran per a la reelecció”.

També Pierre Jonckheer ha coincidit en la crítica a la reeleció de Durao Barroso: “Els Verds Europeus considerem inacceptable que el futur president sigui de nou Barroso, no perquè no sigui educat, sinó perquè representa la política de liberalitzacions i desregulacions que ens ha dut a la crisi econòmica”.

Font: bloc del Raül Romeva