Arxiu del blog

dimarts, 14 de juliol de 2009

ACORD DE FINANÇAMENT: CATALUNYA GUANYA


1. Un acord excel·lent i històric per Catalunya, el més important des de la recuperació de l'autogovern.

- Just. Perquè es compleix amb una llei, l’Estatut, refrendat pels catalans i les catalanes.

- Digne. Amb unes xifres que permeten, per primer cop, que els recursos per càpita de Catalunya estiguin per sobre de la mitjana.

- Transparent. Pel tipus de model, que assegura una continuïtat del finançament de Catalunya, amb uns criteris objectius i clars.

- Solidari. Perquè el model és solidari amb la resta de l’Estat, digui el que digui la dreta espanyolista.

2. Ha estat possible gràcies a la unitat, el rigor i la fermesa del Govern. Ja fa temps que s’hauria pogut firmar un mal acord. O un igual de dolent que el que van firmar CiU i PP. El Govern català ha aguantat la presió i se n’ha ensortit. Ha dit no quan calia, i sí quan ha calgut.

3. Un acord que fa al Govern d’esquerres més fort. Aquest acord ens enforteix i obre un nou cicle polític en els mesos que resten per les eleccions autonòmiques.

4. Un acord per fer més polítiques socials. ICV considera prioritari que el nou finançament dediqui una part importantíssima a polítiques socials, ha de servir per tenir més instruments i donar resposta a les necessitats de la gent.

5. Un acord que ja té un ampli suport social. CCOO, UGT, la Cambra de Comerç, la majoria de mitjans de comunicació, etc. han donat suport a l’acord. Perquè es miri com es miri ha guanyat Catalunya.


19 comentaris:

Anònim ha dit...

Caldrà veure si l'eufòria partidista dels tres partits del Govern PSC, ICV-eua i ERC es tresllada a una aplicació d'aquest recursos per una millora de la vida dels ciutadans del nostre castigat país.
Felicitar-nos per la conclusió d'una negociació política li inporta un rabe a la ciutadania, ja cansada de masses paraules i poquíssims fets.
Salut.

jordi solé ha dit...

Estic d'acord amb tu. És el millor acord posible. Imagino que ara CiU no se'n recorda del Majestic. Però en fi, crec que ens hem de felicitar tots plegats

Una abraçada

Jordi

Manel Pereira ha dit...

Benvolgut Sr. Mercadé,
El que vostè sosté no s’aguanta per cap banda. És un acord que consolida un model:
1- Injust: Perquè incompleix flagrantment l’Estatut, ja que:
a. No recull cap de les variables que exigeix l’Estatut i que haurien de corregir a l’alça el model de finançament anterior (immigració, esforç fiscal, costos diferencials, població en risc d’exclusió).
b. Moltes partides pactades han quedat fora del model i dependran del que els Presupuestos Generales del Estado vulguin concedir-nos cada any.
c. L’Estatut preveu 3 anys i no pas 4 pel desenvolupament del model.
d. No hi ha bilateralitat i es vulnera el principi d’Ordinalitat: Catalunya baixarà posicions en el rànquing del PIB després de l’aplicació dels diferents fons del model.
2- Indigne: De quines xifres parla Sr. Mercadé? La Ministra Salgado només ha fet públic que l’Estat injectarà 11.000 milions € addicionals al sistema de finançament l’any 2012. Això és segons paraules de la ministra una “previsió que dependrà de l’evolució dels ingressos tributaris”. “Els càlculs i conclusions a que cada comunitat autònoma arribi sobre els diners que els tocaran el 2012 no son oficials, sinó simples estimacions que no vull comentar” ens va dir en roda de premsa.
Per damunt de la mitjana en recursos per càpita, ens diu vostè.En un autèntic joc de mans, compara el finançament total de Catalunya (incloent les partides de Mossos i Presons) amb el finançament de la resta de comunitats autònomes que no tenen aquestes despeses. Si fa la comparativa sense tenir en compte aquestes partides, Catalunya segueix quedant molt per sota de la mitjana (del 94 al 97 en els millors dels casos).
3- No és transparent: En el model pactat, comunitats com ara Aragó, La Rioja i Cantàbria, per damunt de la mitjana, en lloc de contribuir, rebran més diners dels que paguen. On són els criteris clars i objectius dels que parla?
4- Espoli Fiscal: vostè confon Solidaritat amb Espoli. La solidaritat de Catalunya ha de ser en vers a tots els seus territoris. Evidentment respecto que vostè es mostri tant content de ser solidari, espoliat diria jo, amb la resta dels que vostè deu considerar compatriotes.
5- Diu vostè que és un acord excel•lent, històric per Catalunya. Home, aquí ja rebla el clau. No hi ha canvi de model. L’Estat seguirà recaptant tots els diners i després decidirà quants en dóna a les comunitats autònomes. L’actual model consolida la dependència financera de la Generalitat de la voluntat política del Govern de l’Estat Espanyol que hi hagi en cada moment.
6- Parla vostè de unitat, rigor, i fermesa del Govern de la Generalitat: aquí coincideixo amb vostè. Però la unitat, el rigor i la fermesa l’ha tingut el Govern per acceptar un acord que permeti a tothom mantenir les seves cadires, privilegis i parcel•les de poder. Per això diu vostè que el Govern d’esquerres és més fort....
7- Parla de poder fer més polítiques socials: com ara les que s’estan fent amb la magnífica Llei de Dependència i els cabassos de diners que aquesta Ley Orgánica del Estado (invasiva de les competències de la Generalitat segons el Consell Consultiu) ens havia de portar? Ja n’hi dic jo una de mesura social que comporta l’acord: l’espoli de 2.500 € per persona i any que consolida el model pactat.
8- Ens parla vostè del suport de CCOO i UGT: em parla de sindicats espanyols, satèl•lits dels partits espanyols pretesament d’esquerres. Trobo que té uns referents de marcat perfil nacional (espanyol és clar!).
Ens parla del suport dels mitjans de comunicació: i que es pensava doncs? Qui té el control dels mitjans senyor Mercadé?
9- Hi conclou amb una magnifica sentència: “Ha guanyat Catalunya”. Perdoni, com diu? No li tremola la mà a l’hora d’escriure aquest despropòsit? Si per vostè això és una victòria, no vull ni imaginar-me què seria una derrota...
No fa molt, un significat patriota demanava en un article de premsa, Patriotisme i Dignitat. Amb tot el degut respecte, Senyor Mercadé, en l’acord de finançament i en el seu article no he vist aquests dos conceptes enlloc. Així ens va...

Francesc Mercadé ha dit...

Només amb el primer any d'aplicació del nou model de finançament, la Generalitat aconseguirà tants recursos econòmics com amb l'aplicació de tot el model de CiU que ha imperat aquests anys i que es va pactar amb el PP l'any 2001.

1. Un sistema estable i vigent des de ja: preveu la seva actualització cada any (en base a variables bàsiques, com la població) i globalment cada cinc. Serà vigent des de l’1 de gener del 2009, superant la mitjana des del primer any.

2. Més participació en el rendiment dels impostos estatals. La Generalitat augmentarà el percentatge de participació en els impostos estatals: de 33% al 50% en l’IRPF, del 35% al 50% en l’IVA i del 40% al 58% en els impostos especials.

3. Més capacitat normativa. El govern català podrà decidir sobre els aspectes essencials dels impostos i, per tant, dissenyar una política fiscal pròpia.

4. Un grau d’anivellament més just. Tal com estableix l’Estatut, l’anivellament se circumscriurà als serveis bàsics de l’Estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials). El 75% dels recursos tributaris de cada comunitat es destinarà a un fons que es distribuirà de forma anivellada d’acord amb la població.

Catalunya, doncs, aportarà solidàriament recursos, però tindrà disponible un 25% dels seus ingressos triburtaris, que, per primer cop, es beneficiarà directament de l’esforç fiscal que fan els catalans.

5. Les necessitats es calculen segons població, principalment. Les variables més rellevants per distribuir l’increment de recursos són la variació de la població entre 1999 i 2009. Això corregeix una de les mancances del pacte CiU-PP, que no ho tenia en compte.

6. Un tracte digne. Recursos per càpita per damunt de la mitjana. Catalunya disposarà, per primera vegada, d’uns recursos per càpita superiors a la mitjana. En concret, se situarà cinc punts per sobre de la mitjana de comunitats autònomes el 2012, del 96% actual al 105%. Aquest és l’índex que li correspon en l’aplicació estricta del principi d’ordinalitat.

7. Reducció del dèficit fiscal. El nou model de finançament permetrà reduir al menys en una quarta part el dèficit fiscal de Catalunya, tal com diu l’Estatut.

8. Recursos complementaris per a competències pròpies. La proposta també permet complementar el finançament d’aquelles competències específiques de la Generalitat que no formen part del model general pel seu caràcter estrictament bilateral. En el cas català es tracta de Mossos, presons, llengua, transport metropolità o rodalies, el que pot suposar 550 M euros addicionals.

9. Un sistema solidari i federal. En el nou model guanya tothom. L’estat posa més de 11.000 M euros que aniran a les CCAA. Però ara, amb mecanismes clars, justos i lògics. D’acord amb l’Estatut, s’articula de forma semblant al finançament que existeix als Estats federals: mentre una part dels recursos tributaris propis de cada territori es destinen a la solidaritat, una altra part reverteix en majors ingressos per a cada Comunitat.

Manel Pereira ha dit...

És vostè un crack:

No em rebat ni una de les consideracions que li he fet en l’anterior comentari. Però segueix fent jocs de mans. Si us plau, no segueixi fent maniobres pròpies dels “trileros” de la Rambla.

1. De quines xifres parla? No les sap vostè, ni les sabem ningú. La Ministra Salgado no en va donar cap. Només va parlar d’una xifra global per totes les comunitats pel 2012, tot i advertint que es tractava d’una previsió.
2. Insisteixo: les variables de ponderació fixades per l’Estatut no hi són: immigració, costos diferencials, població en risc d’exclusió.
3. El veig molt content de que ens espoliïn el 75 % del que paguem en impostos. El Govern de la Generalitat tenia fixat l’objectiu de que ens seguissin espoliant el 65 %, però ni això han aconseguit.
4. Prou de jocs de mans: Ens parla de que estem al 96 % (realment és el 94 %) i ho fa prenen com a base el finançament sense tenir en compte les partides de Mossos i Presons, que és com s’ha de fer per fer una bona comparança amb la resta de comunitats que no tenen aquestes despeses. Però després ens diu que passarem al 105 % , i aquí ja hi suma les partides de Mossos i Presons. Se li veu el llautó. Li hem vist el truc, la trampa: resti vostè aquestes partides i torni a comparar. Veurà llavors que ens seguim quedant molt per sota de la mitjana (d’un 94 % a un 97 % en el millor dels casos).

Els senyors de CIU i del PP van fer un nyap al 2001. L’actual Govern de la Generalitat n’ha tornat a fer un altre de similars proporcions. És indigne, injust, perpetua l’espoli fiscal, ens sotmet als desitjos del govern de la metròpoli i incompleix el ja de per si paupèrrim Estatut de Catalunya. I que consti, que el debat de si el model de finançament compleix o no l’Estatut és un debat que es fa des del reconeixement i acceptació de la dependència de l’Estat a cobrar els nostres impostos i decidir unilateralment quina part ens retorna. És una anàlisi feta des de dins de la gàbia –legal i mental– espanyola. És una visió autonomista de la nostra realitat política i econòmica que s’ha demostrat que no condueix enlloc.

Com li deia en l’anterior comentari, amb la manca de Patriotisme i Dignitat que traspua l’acord de finançament, manca que també traspuen les seves paraules i les de tot el círcol mediàtic que s’ha orquestrat per vendre’ns les bondats del pèssim pacte amb l’Estat espanyol, així ens va...

Francesc Mercadé ha dit...

1. CiU està aïllada, sense suport i ha escollit un carreró sense sortida. CiU
ha de triar entre sumar-se a l’acord i fer costat no només el Govern sinó
també la societat civil, o estar al costat del PP i d’UPyD.

2. L’actitud de CiU és electoralista i partidista ja que prioritza els interessos
de partit per sobre les necessitat de Catalunya. Que deixin de tenir com a
objectiu trencar la cohesió del Govern.

3. Una actitut irresponsable i immadura. Per CiU, si ells no surten a la foto
l’acord no val la pena, si no estan ells no és de país.

4. CiU encara està a temps de rectificar. Que reconeguin que mai havien
aconseguit un acord com aquest i que el pacte actual, fruit de l’acord PP-
CiU, ens ha portat aquesta greu situació.

CiU reclama més diners per Catalunya mentre en el Congrés de Diputats vota
contra apujar els impostos als rics, propostes que suposarien més diners per
Catalunya.

Manel Pereira ha dit...

Sr. Mercadé,

Per si no li queda clar, no sóc de CIU. M'agraden tant poc els de CIU com vostès.

Tant els uns com els altres son igual d'incoherents. Ara bé, els seus i els de CIU, i tota la resta de partits del Parlament, el que sí que saben fer és posar-se d'acord per barrar al Parlament la possibilitat de discutir la conveniència d'un debat sobre un referèndum per l'autodeterminació de Catalunya el 12 de setembre de 2010. Per lo tant no els piqui tant la cresta que quan els convé sí que es posen d'acord amb ells i amb el PP.

Quines son les necessitats de Catalunya que vostès han satisfet amb l'acord de finançament? Seguir permetent que ens robin més de 2.500 € per persona i any?

Ja veig que no m'ha contestat ni una de les observacions que li havia fet en l'anterior comentari (no pot seguir fent jocs de mans). I això que no publica mai el meu comentari fins que no pot posar vosté immediatament una resposta...

Què content que deu estar el Sr. Zapatero i tot el Govern de la metròpoli veient com gent com vostè i tota la orquestra mediàtica, els fan la feina de vendre les "bondats" d'un acord que el que fa és perpetuar l'ofegament i l'espoli al que ens sotmeten any rere any.

Què content que està d'haver sortit a la foto! Miri-la bé, perquè a l'igual que la de CIU i el PP al Majèstic, és la foto d'aquells que per salvar els seus privilegis i poder seguir "tocant mamella" han venut Catalunya i a tots els catalans.

Francesc Mercadé ha dit...

L’acord s’ha produït amb transparència, lluny de les
reunions secretes i d’amagat del pacte CIU-PP al Majèstic.
Avui tothom sap quines quanties hi haurà els propers 5 anys, d’on venen i on van.

Manel Pereira ha dit...

Sr. Mercadé,

Deixem el tema perquè ja carrega. I segueixi parlant de xifres que tan sols vostè (ja li he argumentat en anteriors comentaris que ningú coneix cap xifra i ni tan sols la ministra en diu cap)deu conèixer. No li voldrà fer la competència al "Mag Fèlix"?

El teatret que s'han portat si que ha estat retransmès a bombo i plateret per tot el círcol mediàtic. Altra cosa és l'acord real, que ja tenien "pastelejat" des de feia temps.

I com li deia, deixem ja el tema, les posicions han quedat clares. Així ens va...

Anònim ha dit...

CiU es queda sola defensant l'Estatut! Però ja en tenim experiència!
CiU, a Madrid va votar en contra de la llei de dependència bàsicament per dues raons: el ball de xifres que es donava era pura demagògia, i la llei vulnerava descaradament competències estatutàries.
La maquinària mediàtica socialista i tripartita va ser una gran demostració de força. Recordo encara com Catalunya Informació obria hora rera hora els informatius cantant i lloant les lloances de la nova llei, explicant l'enorme quantitat de recursos que vindrien pels nostres malalts dependents, el gran nombre de llocs de treball que es crearien al voltant de l’aplicació de la nova llei - personal sanitari, personal de serveis socials, personal administratiu,...
"El Periódoco" va publicar amb grans titulars: "CiU renuncia a xxx.xxx millones de euros"...Algun/a consellera d'ERC va explicar que allò important eren els diners, que als nostres malalts se'ls en fotia si era o no era competència estatutària...
I si.CiU es va quedar sola.
Els paral•lelismes entre aquell episodi i la realitat d'ara amb el finançament són evidents.
Diuen que a la vida, no només es tracta de tenir raó. A més de tenir-la, te l'han de donar. Potser els que diuen això tenen raó. Jo no els la dono.
Malauradament, i vist l'estrepitós fracàs de la llei de dependència, els fets demostren que CiU tenia raó encara que ningú ens ho reconegui hores d'ara.
Passat el vendaval mediàtic, a poc a poc, hom es va adonant del frau que suposa, una vegada més, aquest acord de finançament que, com en la llei de dependència, el ball de xifres que es dona és pura demagògia i l'acord, com ja tothom va reconeixent, no respecta aspectes essencials de l'Estatut.
No es compleix la bilateralitat.
No es compleix el rendiment complet de la cistella d'impostos.
No es té en compte el major esforç fiscal que fa Catalunya.
No es recull cap de les variables establertes a l'Estatut per rectificar el criteri de població (costos diferencials, percentatge d'immigració, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans, població en situació d'exclusió social...)
Es rebutja explícitament la immigració com a factor de ponderació.
No es compleix en cap cas el principi d'ordinalitat, és a dir, que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de recursos per càpita de comunitats autònomes un cop feta la contribució a la solidaritat. El tripartit només garanteix que Catalunya se situï en el 105%, quan hauria de quedar al 117% per complir aquest principi.
Ha desaparegut tota menció al Consorci Tributari.
S'incompleixen els terminis... I les xifres?
Salgado encara no s'ha mullat respecte a les xifres. Assegura que totes les xifres donades per les comunitats són previsions.
Si sumem totes les previsions que han fet les comunitats, es depassen espectacularment els 11.000 d'€ que "presumiblement "posarà l'Estat espanyol al sistema l'any 2012.
Algú no ha fet prou bé els càlculs. No serem pas nosaltres oi?
Res. El què dèiem.
CiU s'ha quedat sola defensant l'Estatut, que és llei i que va ser votada pel poble de Catalunya. El temps anirà demostrant que CiU té raó i que el tripartit ha malmès una bona eina de negociació que era l'Estatut.
Salut.

Francesc Mercadé ha dit...

CiU diu que l’acord és
il·legal. Mas ha dit: “Si el
finançament no s’aplica del
tot el 2011 serà il·legal”.

La disposició final primera de l’Estatut fixava l’aplicació
plenament efectiva del nou finançament en 5 anys a partir de
l’entrada en vigor de l’Estatut. L’any 2011.

L’incompliment de Zapatero al dilatar més d’un any l’acord
de finançament i la situació de crisi econòmica fa que la
dilació d’un any estigui justificada, sobretot si assolim les
importants xifres de l’acord.

4 anys Estatut + 1 any retard Zapatero= 5 anys acord.

Anònim ha dit...

Jo crec,Francesc, que et manca objectvitat, si és que l' objectivitat existeix o és possible.
Salut.

Francesc Mercadé ha dit...

A més de l'objectivitat i la subjectivitat, hi ha la intuició. La intuïció és l'accés al coneixement sense intervenció conscient de la raó (Burke), de forma que un fet, veritat o estat s'apareix com a evident a la ment sense necessitat d'anàlisi (Descartes). El procés de comprensió d'un símbol o analogia parteix de l'ús de la intuïció (Henri Bergson). Sovint la intuïció té un fort component subjectiu que en fa difícil la seva comunicació a d'altres, per això històricament s'ha lligat amb un sisè sentit, revelacions divines o fins i tot fenòmens paranormals. Treure profit de la pròpia intuïció demostra una bona intel·ligència intrapersonal (segons Howard Gardner). La política a Torredembarra és previsible, però no n'hi ha prou amb el sentit de la intuició per navegar-hi. Cal la objectivitat emprada pels subjectes.

Anònim ha dit...

Enhorabona per la festa alternativa, ple de gent amb rastas i birrete i..fum, així es fa una bona societat civil i de valors.

Au¡¡¡ fins un altre

El fantasma del castillo ha dit...

Que decepcion, me produce tu comentario Jordi!!. besitos

Anònim ha dit...

Un argument que ningú ha utilitzat per criticar el nou model de finançament és l’origen dels famosos 11.000 milions que l’Estat Espanyol ha d’aportar al pot a repartir entre les comunitats autònomes.
En realitat, el nou sistema de finançament hauria d’haver consistint en un (veritable) nou model de repartiment dels recursos aportats per cada comunitat de manera que les comunitats que més aporten i que menys reben haurien de rebre més per corregir el desequilibri. Aquest nou sistema hauria d’haver penalitzat a aquelles comunitats que viuen de la “sopa boba” i que no inverteixen els recursos rebuts per créixer sinó que mantenen la seva economia basada en la “subvenció”. Com que ZP es va comprometre a que ningú perdi, la manera de fer-ho ha estat retocant el model de repartiment lleugerament i que l’administració central aporti una part al pot comú. D’aquesta manera, totes les comunitats “incrementen la xifra” però en el fons, el sistema de repartiment segueix sent injust (perquè en el fons no varia gaire a com era). I aquí be la trampa. L’estat es compromet (o no, perquè això s’ha de veure) a aportar 11.000 milions addicionals. Els partits del tripartit ens venen això com la panacea, com si algú altre pagués la propina. I jo em pregunto: D’on surten aquests 11.000 milions? Es que l’Estat posarà en marxa la maquineta d’imprimir bitllets? Es que aniran a la Unió Europea a reclamar-los? Incrementaran el dèficit públic? No senyor!! Aquests 11.000 milions sortiran dels impostos que paguen els ciutadans de l’Estat Espanyols (ull, menys dels que paguen bascos i navarresos) i per tant bona part d’aquesta milionada sortirà de la butxaca dels catalans.
Hem d’estar preparats, perquè en els propers anys, patirem un increment d’impostos i/o una retallada (encara més gran) d’inversions en infrastructures al nostre pais.
No ho dubteu, com quasi tot en aquest territori que anomenen Espanya, els catalans acabarem pagant aquests 11.000 milions.
(*) Com que això de l’euro enganya una mica, vull remarcar que 11.000 milions d’euros son un bilió, vuit-cents mil milions de pessetes. Poca broma.

Francesc Mercadé ha dit...

CiU diu que la xifra bona són 5.000 milions d’euros. Depèn. CIU ha posat damunt de la taula fins a 10 xifres en només dos anys: Gener 2006, 4320 milions d'€. Abans de retornar la solidaritat. Febrer 2006, 5200 milions d'€. Per acabar amb l’espoli fiscal. Agost 2008, 4200 milions d'€. Xifra ideal però podria ser inferior. Setembre 2008, 7000 milions d'€. Nova proposta entregada al Govern Català. Setembre 2008, 2329 milions d'€. Xifra per el primer any. Octubre 2008, 2535 milions d'€. Nova xifra per el primer any. Desembre 2008, 5636 milions d'€. Torna a elevar la xifra total. Abril 2009, 8000-9000 milions d'€. Per reduir a la meitat el dèficit fiscal. Març 2009, 5000 milions d'€,3500 milions d'€., el primer any. Juliol 2009, 5000 milions d'€., 6a xifra global.
Potser que preguntem a CiU d'on venen aquests milions d'€., i així tindrem una pista d'on venen els famosos 11000 milions d'€.

Anònim ha dit...

No passarà ni un any abans que les veritables característiques del penós acord de finançament acabat d'assolir quedin absolutament paleses. Quan, passat l'estiu, el govern Tripartit encetarà l'elaboració del pressupost per a 2010, tindrà dues opcions: o elaborar-ne un de realista, sense fer cas de la pròpia propaganda actual sobre les bondats del nou finançament, i en aquest cas el fracàs es farà evident ja abans d'acabar l'any, o creure's el seu interessat optimisme actual i adonar-se al cap de molt pocs mesos - fet i fet d'aquí a un any - que les perspectives no s'acompleixen. Mentrestant, és clar, haurà d'anar meditant a qui li carrega la culpa.

Francesc Mercadé ha dit...

A hores d'ara CiU s'ha instal·lat en una actitud tan negativa que l’aïlla de tothom. La reacció tan crispada i d’utilització d’arguments que ni són certs ni se’ls creu ningú pot servir per recordar que CiU és la responsable del finançament de Catalunya d’aquests darrers 30 anys. Han estat els seus pactes amb el PSOE i el PP els que ens han portat a l’actual escanyament de les finances de la Generalitat. I ara que tenim un acord que comença a redreçar la situació, Convergència es col·loca en una actitud maximalista. Per primer cop, en la història de la Generalitat recuperada, es fa un acord dels transcendents sense la participació de CiU. I es fa un bon acord. Alguna cosa comença a canviar. Per primera vegada els recursos per càpita de Catalunya estan per sobre de la mitjana. Tancar positivament la qüestió del finançament dóna estabilitat i força al govern per encarar aquest darrer tram de legislatura. El futur ja s'escriurà, però s'escriurà amb tinta de Govern d'Esquerres. Hagués pogut escriure's amb una tinta més ampla, però a CiU li costa i li costarà fer-ho. Al meu entendre només hi ha una cosa que separa CiU i PP: la seva concepció d'Espanya, en la resta són el mateix: partits de dretes.