La porta es tanca de cop
el vestit de Mary oneja
com una visió ella balla pel porxo
mentre s'escolta a la ràdio
Roy Orbison cantant als solitaris
hey, aquest sóc jo i només et vull a tu
no tornis a enviar-me a casa
no puc enfrontar-me a la meva solitud de nou
no corris per dins
amor, ja saps pel que he vingut
però tens por i penses
que potser ja no siguem tan joves
demostra una mica de fe, hi ha màgia en la nit
no ets una bellesa, però, estàs bé
Oh, i és suficient per a mi
Puedes amagar-te sota les mantes
i estudiar el teu dolor
fer cruïlles dels teus amants
llençar roses a la pluja
perdre l'estiu resant en va
perquè un salvador s'aixequi d'aquests carrers
bo, jo no sóc cap heroi
això es comprèn
l'única redempció que puc oferir-te, noia
és sota d'aquest brut capó. Amb la possibilitat
de fer-ho bé d'alguna manera
Hey, quina altra cosa podem fer ara
més que baixar la finestreta
i deixar que el vent despentini el teu cabell
la nit està oberta a tot
aquests dos carrils ens portaran a algun lloc
tenim una última oportunitat de fer-ho real
de canviar aquestes ales per unes rodes
així que puja
ens espera el cel sota els camins
Oh, oh vinga, agafa la meva mà. Estem conduint
aquesta nit per arribar a la terra promesa
Oh oh Carretera del Tro, oh Carretera
del Tro, oh Carretera del Tro
allà estesa com un assassí al sol
ja sé que és tard però hi podem arribar si correm
Oh Carretera del Tro, Seu i agafat fort
Carretera del Tro
Bé, tinc aquesta guitarra
i he après com fer-la parlar
i el meu cotxe és allà darrera
si estàs preparada per donar aquest llarg passeig
des del teu porxo fins el meu seient davanter
la porta està oberta, però el viatge no és gratuït
i sé que et sents sola
per les paraules que no he dit
però aquesta nit serem lliures
es trencaran totes les promeses
hi han fantasmes en els ulls
dels nois que vas rebutjar
hi apareixen en aquesta polsosa carretera de platja
en els esquelets de Chrevolets cremats
criden el teu nom a la nit al carrer
la teva toga de graduació
rau feta parracs als seus peus
i en la solitud calmosa d'abans de l'alba
sents rugir els seus motors
però quan arribes al porxo ja se n'han anat
amb el vent, així que puja Mary
és una ciutat de perdedors
i jo me'n vaig d'aquí per triomfar
Thunder Road – Bruce Springsteen
1 comentari:
Toc, toc...que hi ha algú
Renoi, ens tens molt abandonats !!!
Vinga noi, escriu !!!
Jordi Solé
Publica un comentari a l'entrada